Capità et sonals motius que van super.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recórre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Fil, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith. Els hiverns, de Rosa i Xandri. Amb les veus de Rubi Moreno, Antoni Salvat, Mònica Ors i Antonia Sabaté.
L'hivern. L'hivern. Quin hivern? El teu? El meu?
Al llarg de la vida se'n passen molts d'hiverns i no sabria pas de quin parlar-vos. Són tan diferents, tan diferents com poden ser els hiverns en cada indret del món, tan diferents com pot viure el cadascú. M'han dit que us parli de l'hivern i ho faré. Però permeteu-me la llicència d'afegir una S al títol.
Aquell va ser un hivern molt fred. Eren altres temps, quan el món era món, quan cada estació complia les expectatives. Havia nevat força. La ciutat havia rebut la nevada amb la mateixa il·lusió amb què els meus em van rebre a mi. Seria el meu primer hivern. Però la mare, el seu 35è, durant el qual portava al món la seva cinquena criatura.
Ella sortia de la clínica amb el farcellet ben apretat contra el seu pit i en un tres i no res vam ser a casa. Els carrers conservaven rancons amb blanquinats de neu que es resistia a fondre. Com no podia ser d'una altra manera, em van donar el nom de Blanca. Un bon tram d'escala sense ascensor fins a arribar al pis. Allà, vuit ulls expectants, vuit criatures esverades m'esperaven darrere la porta.
Ja arriba! Ja són aquí! I directe a la cenalla, amb una manteta rosa, un raig de sol i aquelles mirades rialleres sobre meu. Aquell primer hivern no vaig saber pas què era l'hivern.
El seu va ser un hivern gèlid. Feia temps que no el veia. De fet, tot i ser el seu pare, i sent ell un nen de 10 anys, l'home ja feia uns mesos que no vivia a casa. Sovint l'havia sentit cridar, enfadar-se, es crideixar la mare i marxar amb un cop de porta. Si no era així, eren ells dos els que sortien esperitats de casa. Veure la mare trista l'angoixava.
Una tarda no va arribar l'hora a recollir-lo a l'escola. No havia passat mai. El petit retart es va anar fent gran i els ulls rodons i foscos se li van anar omplint de llàgrimes brillants. La mestra li agafava la mà. No pateixis. Ja saps que no falla mai. Deu haver tingut un contratemps. Ell ho sabia. Un contratemps no podia ser res de bo. Així que quan va arribar la veïna se li ensorra el món.
Però en arribar a casa, en veure la mare, se li obria el cor. Va córrer al seu costat i s'hi va fondre amb una braçada eterna. Ella, tendrament, li explicà que el pare s'havia convertit en un estel. El pare brillava enmig del cel. El pare el vigilava i l'acompanyaria sempre. Però ell ho sabia. Ell, que era petit per als grans. En un instant, havia deixat de ser-ho per sempre. Havia madurat de cop.
Sabia que el pare, com la flor que es penseix fins doblegar el coll, com el peix que es va quedar assurant a la peixera, com l'escarapat que havia trobat potes enlaire sota el seu llit, havia mort. I amb ell l'esperança de recuperar-lo. Aquest cop sí. Aquest cop havia marxat per sempre sense escarafalls, sense el cop de porta. Aquell foul hivern més fred de la seva vida.
El de la Marta va ser diferent. Vivia sola, feia més de sis mesos, des de la primavera que ho havien deixat amb el Pau. Mitja vida junts, són moltes experiències compartides. Havia estat dur, però no se'n penedia. Tot dura fins que s'acaba. I quan convé s'ha de saber acabar, això ho tenia clar.
ara que tot just començava a adaptar-se, que havia agafat el ritme. La veritat és que no el trobava falta gens. Però va arribar l'hivern i la temperatura del pis va iniciar el seu descens empicat. Com li agradava fer la cullereta, arraulir-se als seus braços sota una pila de mantes multicolors. S'hauria de conformar, tot no es pot tenir.
Mai l'hivern no havia sigut tan llarg. Mentre que amb el bon temps les amigues i les vacances li havien apedassat el cor, ara tot havia canviat. El pis petit s'havia fet gran. El sol no escalfava com abans. Les tardes van esdevenir llargues i fosques. Va pensar en comprar una estufa.
Potser seria una bona idea i la va comprar. Però el fred va seguir dins seu i la pena i l'enyorança li van omplir l'ànima. Potser l'enyorava de veritat. Aquell fred li era desconegut. Aquell fred li venia de dins. Aquell hivern se li va passar el cor. Aquell va ser l'hivern més càlid de la seva vida.
87 hiverns al sac són molts hiverns. En Manel feia temps que vivia a la residència. Així ho havien decidit els fills, en reunir-se després de la mort de la Maria. Ell hi havia estat d'acord. No tenia pas ganes d'anar a viure a cap de les cases que li havien ofert. D'una banda, la seva filla, l'Anna, vivia sola i a casa seva tenia lloc per ell.
De l'altre, en Lluís li oferí de seguida la seva, on vivia, als afores, amb la dona i els nens, i on podria estar ben cuidat i tranquil. Per últim,
L'Agnès no va dir res i ell ho entenia. La relació amb la mitjana sempre havia sigut complicada. Però no, no, no. A la residència hi estava bé. Tenia el dia farcit d'activitats, havia fet noves amistats amb qui compartia talletes... Era escoltat amb atenció, era entès.
Així que tothom content. Els fills podien fer la seva vida, i ell també. Tanmateix, quan un arriba a l'hivern de la vida, no és fàcil. Més que mai volia ser a prop dels seus i més que mai volia aguardar-se de carregar-los amb les seves mancances. Ell i la Maria ho havien parlat molt i ho havien tingut sempre clar. No serien una càrrega pels fills...
Aquell dia s'havia mudat. Americana, illacet al coll, texans... Li semblava que el feien més jove. Ben afeitat i perfumat, a punt per passar el dia de Nadal amb els amics de la Resi, tal com l'anomenava ell. Ben segur que farien cagar el tió. Sortia al jardí. Feia fred d'hivern. Un aire gelat tallava la pell, però el sol ho curava tot.
Anava ben tapat. Bufanda i guants fins de llana. Ja no estava per agafar un refredat. La rutina. Seure a la botaqueta de boba i llegir el diari de cap a peus en el seu racó preferit del jardí. Això el feia feliç.
En acabar, mirar el rellotge. S'havia fet tard. S'aixecar amb feina i es dirigir a poc a poc a la sala, perquè ja era l'hora de dinar. Entrar al menjador. Oh, quin goig que feia. Taules ben parades, espelmes i centres de boix, tovallons de roba, copes de cava. Tot un luxe.
Quan els va veure, se li aixamplar el cor i els ulls se li cobriren de llàgrimes dolces. Deixar caure a terra el diari. I eren tots, l'Agnès inclosa. Amb un somriure se li aproparen i la versaren molt fort. La Maria també hi era, sempre la portava amb ell.
Ara sí que podia dir Bon Nadal. Els hiverns, de Rosa i Xandri. Amb les veus de Rubi Moreno, Antoni Salvat, Mònica Ors i Antonia Sabater.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Obramat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Fa quasi mitja vida que et conec i encara no he pogut entendre com carai ho faci. Jo sempre acabo el teu raconet i em dius que m'espavili, que la sèrie està a punt de començar. Hem sopat el caldo amb galets que l'altre dia la teva avi ens va toparitzar. I si se't veu feliç...
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Tu passes pel davant i em mires recte. I ja no sé què fer si seguir la indirecta. Però és que realment tu tens ganes de festa. I jo li dic al tete que estic al dentista. Perquè estem molt locos i ara tot ens sembla bé. Amb un petonet l'1 de gener. Recordo que sempre em deies que tenia idees de bomber. So let your life. Speak on and take it easy.
Bona nit.
Penso que t'estimo cada cop que em mires. Sento que m'estimes cada cop que et miro. Penso que t'estimo cada cop que em mires. Sento que m'estimes.
Tarragona Ràdio et desitja bones festes i bon Nadal. Passa els Nadals amb Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Fins demà!
Fins demà!
Yo no pienso pelear y tú te puedes quedar con ella, con ella, con ella o ella. Yo te voy a olvidar y tú me vas a buscar en ella, en ella, en ella o ella. Y aunque por mucho lo he callado, también tengo algo que decirte. Ya tengo alguien más despertado.
Fins demà!
Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada.
Ens ensirria fer l'orni dels teus consells caduts, de luxe superflu, de nom d'algú. Quan se donen que si us d'acords que corren cobrant-se de luxe.
amb un llop que fuig d'un eixam de trons. Hauré buscat suputs, hauré bremat dolguts, a tot hi ha anat p'algú com tu. Ben trist, despic d'un cel caigut, m'enric dels usuaris de la creu, en prut per por a caure l'intent. Tu ets com un pas en fald, a dir, un criminal. No s'hi es cau perdut sense continguts, a mi.
I el de torn, cada cop d'améns de si. Tinc dos altres ulls tan dults. L'ànima amb estat, com a fer-me un rull, ser un butxí com tants. Un maledit, un maledit que es ven, un mal sou. Tu és com un pas en pal, un maledit, un criminal. Un niu de nocies cau perdut, sense confinament.
Ben ferit, amor, en dejú per tu. No entenc aquest vist i plau. Doncs cada cop és més perdut, sóc els pobres, com més esforç, més tanyarit. Sóc poder-vos desencants, destenys com més mitjans. No sóc tan innocent com per no sé què. Lluny de creure en banys més i menys destins de color blanc. És que vingit i amb baves com un jueu que ho fem més sense mala fe. És que nyolim, és que nyolim de
Fins demà!
Bones festes. Tarragona Ràdio.
I ara sis, te llené, joder, ja arriba té el carbó, no recordo què fe.
I ara 6 de gener, joder, ja ha arribat el carbó, no recordo què he fet. I ara 6 de gener, joder, ja ha arribat el carbó, no recordo què he fet.
I ara surto al carrer, oé, veig a la Villastietz amb una copa de més. I a les 6 del matí, joder, he acabat amb el race, aparcant els gamells. I ara el 5 de gener, oé, m'han trucat els amics, ja no m'ho portava. I ara el 6 de gener, joder, ja ha arribat el carbó, no recordo, però al final sempre m'arriba carbó, carbó.
Aquí és Nadal i estic content perquè se m'entrenca les ales i la cadència del meu temps diria que no m'atabala. Aquí és Nadal i estic content perquè se m'acaba l'eufòria i tot el que volia fer. No ho tindré si no m'ho tornes. Aquí és Nadal i estic content.
Perquè he perdut totes les ganes, i els sopars amb els amics m'aporten més que deu Nadal·les. Aquí és Nadal i estic content, perquè m'entrauen les maneres, deixant de banda els no sé què, i confessions a cau d'orella.
Aquí és Nadal i estic content, perquè anar fent ja no és la idea. I coneixem-me tan intens, no buidaré les hores tendres. Aquí és Nadal i estic content, perquè el calió no se'ns atura. La bogeria que hem après ens fa tossir com una mula.
Tarragona Ràdio et desitja bones festes.
But baby you can't fix me
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Compte amb mi, a l'últim sospir de la nit, i en el primer al·leg del dia, els teus llavis, quan badallis, compta amb mi. Compte amb mi.
quan s'excidin els dies. I si la boira en tela els vida dels teus somnis, quan no els trevis, compte amb mi. I tu i jo
en la ciutat general, desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons. Compte amb mi en els dies de lluita.
I si l'esperança t'escuida els mals passos hi haurà uns braços. Compte'm. I tu i jo.
Fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons. I tu i jo.
una ciutat gerada, desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons.
Bon Nadal, Tarragona Ràdio. T'estimo igual. Vas caure del cel per casualitat. Accident prop de Montserrat. Buscant una estrella que no fos fugaz. I ara t'he trobat, si t'he trobat. I és que no t'entenc, no t'entenc.
Fins demà! Fins demà!
Tu que has estat a mil llocs, però mai has provat calçots. Digue'm si a Plutó saben el ball de bastons. Digue'm quina estrella té el teu nom. Fes-me viatjar milers d'en Jumann un segon. Sóc un home de l'espai, sóc l'Elon. Entro a l'estació espacial com qui va comprar pel forn. Quan em mires així, no sé si estic volant o és que m'han aturit l'univers.
Ets tan especial i t'has de dir. Ets una altra espècie, però jo t'has de dir.
Enséñame a rozarte lento, quiero aprender a quererte de nuevo, susurrarte al oído que puedo.
Si quieres te dejo un minuto pensarte mis besos mi cuerpo y mi fuego que yo espero si tardas porque creo que te debo mucho. Ahora que me he quedado solo veo que te debo tanto y lo siento tanto. Ahora
No aguantaré sin ti No hay forma de seguir Así
Vamos a jugar a escondernos, besarnos y de pronto nos vemos. Desnudame y ya luego veremos. Vamos a robarle el tiempo al tiempo.
Por mucho que aprieto tus manos me cuesta creer que aún no te hayas marchado Me fundiré en tus labios como se funden mis dedos en el piano Ahora que me he quedado solo veo que te debo tanto y lo siento tanto
Tú que me enseñaste a ser sincero sin temor a lo que pienso evitando la mentira. Tú que siempre has estado presente cuando no estaba la gente que tanto me prometía. Tú que me enseñaste a ser sincero sin temor a lo que pienso evitando la mentira. Tú que siempre has estado presente cuando no estaba la gente que tanto me prometía. Ah,
Y lo siento tanto.
Bon Nadal. Tarragona Radio.
Què li darem en el noi de la mare? Què li darem que li sàpiga o no? Li darem panses amb unes balances. Li darem...
Fances i figues i nous i un llibre. Fances i figues i men i men.
Una cançó tan única d'amor. Panses i figues i nous i olives. Panses i figues i...
si les fills que li donarem que ja madurarà si no
Gràcies.
I molt bones festes. Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Bona nit.
Fins demà!
It's my own design
Bona nit.
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.
Sous-titrage Société Radio-Canada
De l'Innés de Catalunya no tensàs ni un mot, però que l'Varses més conclut, ets que jo grida més fort. M'ins és opet des de sobre, kaga s'fava de pot, no saps vist-ins intra una uve, una menjera, un xop. Ai, p'i xavi, p'i xavi.
Viixapins ja Barcelona, et su mand t'ai uningul, i de vegades t'an d'otson t'an d'ave.
Fins demà!
I si els divendres no hi ha pato, t'apalanques al sofà, a jugar a la partideta en algun som normal. Què diu que és la teva coleta si tens alguna cosa per fumar? I si no fa meja volta i se'n va pintar? Ai, pixapins, pixapins, pixapins de Barcelona.