Ei, desperta, que s'ha acabat l'estiu.
Fins demà!
El temps no tornarà.
Doncs aquest ha estat el nostre setembre. Kevin, bona tarda i benvingut. Bona tarda, Sílvia. I com a home de paraula, i jo també, com pots veure, la gent de la ràdio també tenim paraula. En el moment que m'haves avisat, te vaig dir, te va bé aquest dia a tal hora o tal? I me dius, sí. Doncs vine cap aquí. Teníem el compromís de presentar la cançó i ho hem fet.
A més a més, m'ha fet molta il·lusió poder veure a través de les xarxes que ens feies una miqueta de promo. Sí, bueno, humilment, perquè tampoc tenim grans seguidors de xarxes, estem començant de nou, però bueno, el que es pugui, fem. Fantàstic, fantàstic. Mira, Kevin, molt bé, molt bé. Explica'm.
Perquè ha canviat el títol, que és el primer que m'ha cridat l'atenció. M'ha encantat que, a més a més, a l'inici, aquest despertador, que ens dona precisament l'inici, que ja s'ha acabat, és allò d'un principi i en final només comença la cançó. El ritme també, crec que l'has variat,
Bé, no és el mateix que una cançó cantada en la guitarra, que és molt bàsic, quan ja tenim tota la producció instrumental produïda darrere, no? I el nom, clar, el mes de setembre per mi és important, perquè és quan vaig néixer jo, no? Jo soc del setembre. Quin dia? 18 de setembre. Felicitats, una mica t'han retratat. Gràcies.
També l'època de l'any que més m'agrada és la tardor, és el mes de setembre quan comença, i també pels tarragonins, Santa Tecla, és un mes molt important, que de fet per nosaltres l'estiu acaba pràcticament quan acaba Santa Tecla, doncs acaba l'estiu, comença la tardor. I per això he pogut posar aquest nom de setembre, no?
I un setembre que, a més a més, també et deixes anar aquest tardes, que és el títol que més o menys et barallaves tu. A veure, que ens ho va dir el dia que vas estar aquí, l'última vegada, vas dir, a veure, com a títol tinc tardes, però, clar, si ve aquest setembre té un pes d'or...
Sí, home, clar, perquè Les Tribillos, si diu tardes, normalment les cançons solen tindre el títol de Les Tribillos, no? Sí, sí, sí. Però dic, bueno, variaré una miqueta aquesta tendència típica, no?, i li posaré un nom que per mi sigui quelcom més important, no? On es va gravar...
Perquè també et vaig veure que anaves precisament cap a l'estudi de gravació. Sí, m'agrada fer vídeos així per TikTok i Instagram. Ja aprofito per dir que estic en KGB.2089, si algú em vol seguir. Molt bé. Doncs vaig gravar una miqueta el dia que vaig anar a gravar. Les veus les vaig gravar aquí a Reus, a l'estudi de Reus, al públic. I la producció, que jo vaig explicar també l'altre dia, m'ho va fer un noi que també es diu Kevin, que és argentí, que viu a Argentina. I a nivell internacional ens anem comunicant, no?
Explica-li instruments, el que utilitzes, com ho feu... Mira, l'altre dia et vaig dir que tenia un so ochentero, però realment hi ha tot, si veieu aquí darrere aquesta imatge, hi ha tot un moviment que se li denomina ciberpunk, no?,
niu retro, que ve a abocar els sons dels 80, però traslladats als anys 80 del segle que estem actualment, és a dir, el 2080, i és una estètica així com molt neon, uns humans, post-humans, uns ciborgs, amb certs components digitals, és a dir, un món modern, distòpic,
i té, a nivell musical, un som molt semblant a la música dels 80, sintetitzadors, la veu molt envolment, bateries molt electròniques, i ve a abocar una mica això, no és el rotllo que estic anant seguint, inclús l'estètica que em veureu al meu perfil d'Instagram, al vestuari, anirà abocat cap a això que podeu veure aquí darrere il·lustrat.
O sigui que això ha estat només el filó de tot el que tenim l'oportunitat de veure't encara. Sí. O sigui que encara hem de descobrir una miqueta més el Kevin i que ens estàs donant ara mateix allò que es diu peixet. Sí, de fet ja tinc una altra cançó que estic acabant que també tindrà la mateixa estètica, el mateix so que li podríem denominar ochentero, però tirat cap a aquest ciberpunk, no?, que és més aquest nou moviment que hi ha actualment, no?, amb aquesta estètica de la que parlàvem, no?
Estàvem sentint dintre de la cançó Sintetitzadors, molt dels 80, recordem-ho, i que a més a més ens dona, però de la música del... És que ara no me surt la paraula, de l'època dels 80, però l'època madrilenya dels 80...
Sí, i actualment també hi ha cançons que podeu escoltar, semblants Harry Styles, Justin Bieber, la d'Estey, que tenen també sons molt semblants d'aquests que s'estan tornant a retrobar. A reivindicar d'una manera. Sí, sí, sí. Vas estar molta estona a l'hora d'acabar de composar-la, perquè recordem...
que a través de les xarxes tu ja tenies una idea de fer-la aquesta cançó. I tenia bastant avançada, no? Però faltava alguna coseta. I a partir d'aquí, que va ser l'excusa que et vaig portar l'última vegada, era, ei, necessito, doneu-me idees, doneu-me paraules, doneu-me coses que us evoquin al final de l'estiu.
Doncs el més important que et diré que he introduït d'ençà d'això és la paraula estiu, perquè la cançó abocava l'estiu però no deia pròpiament la paraula estiu. I ara la diu dues vegades la cançó. Llavors el canvi més important és fer menció de la paraula estiu, no? Final de l'estiu però estiu, no?
Saps el que m'ha agradat molt de la cançó? Que dintre de l'enyorança, entre cometes, tot això de l'enyorança, no la trobo trista. Sí, perquè si recordes l'altre dia que vam parlar, que podeu recuperar també l'entrevista per YouTube, no d'aquí de Tarragona Ràdio, vaig dir que era melancòlica, però amb energia. És a dir, comencem l'època de tornar de vacances, però comencem amb energia.
I que, a més a més, donaves aquest puntet de dir, home, tot el que s'acaba, passa res, perquè tornarà a començar. Algo nou vindrà, no? Algo nou vindrà. I, a més a més, vindrà algú nou que pot ser el millor, no sabem si millor, però almenys ho hem de descobrir plegats. Ho intentarem, a veure si és millor o no, però començarem amb il·lusió.
Va haver un moment que vas haver de barallar-te amb tu mateix, en algun moment de la cançó, musicalment parlant-ho amb la lletra, i aquí dius, me cago, perdó, me caxin, me caxin. No, quan la vaig començar a compondre, jo no tenia previst fer-ho amb aquest so que parlàvem ochentero, o que li podí, d'aquest nou moviment ciberpunk, o de New Retro, que se li diu,
Però no sé per què m'ha anat portant cap aquí. Els sons que he anat escoltant últimament, les imatges que he anat escoltant, m'han anat portant cap aquí. Però quan la vaig començar a compondre, si hagués seguit la línia de les cançons que havia fet abans, hauria estat un pop més estàndard, més el que coneixem, guitarres, bateria, normal. Però al final m'ha portat tot cap aquí, cap a aquest so.
I quan vas a gravar-la, et deia, ostres, és que això entra sol, és que està entrant sol. Sí, sí, sí. Inclús quan ja estàvem treballant la part de la producció amb el productor, jo li anava dient, vull que tinc aquests sons més ochenteros, més amb aquests sintetitzadors, aquesta veu més, no sé si coneixeu de Wicked, aquesta veu més metal·litzada, més robòtica, no?
una mica d'eco, no? És això el que buscava en la cançó. Jo buscava avui la guitarra, però no l'he vista... No, avui no era... A part, com tampoc soc tan bon guitarrista... No, va quedar molt bé l'altre dia, va quedar molt bé, va quedar molt bé. Bueno, per la propera, no? Perquè, clar, tot això després ho tens pensat de fer videoclip, tens pensat... Tinc el videoclip ja, tinc el videoclip ja.
El que passa és que de moment no surto jo. He agafat d'un banc d'imatges de lliure ús, de l'estètica aquesta que comentàvem de Cyberpunk, Neons i tot això. Ah, d'aquí la imatge. Sí, hi haurà una imatge que la publicaré ja, aquest cap de setmana. Veurem imatges d'aquestes que es va escoltant la cançó i podreu anar seguint la lletra en català per sobre de les imatges.
Estigueu atents a les xarxes perquè... Sí, sí, estaré pendents. On? Digue-m'ho. KGB.2089. KGB.2089. Viatgem al futur, eh? Això què t'anava a dir? Perquè en 2089 ens queda una miqueta lluny. Encara queda. És l'època de la jubilació d'algú determinat
No ho sé, però jo tindria 100 anys. Si arribo, tindré 100 anys cap a aquell any. Perquè vaig néixer el 89, doncs... És el futur, però molt futur. I aquesta segona cançó, ja sé que encara estem sentint aquest setembre, però aquesta cançó em deies que ja la tens gairebé... Sí, ja la tinc gairebé llesta. Probablement... Després canvio, però té previst dir-se blau.
I serà una miqueta més pausada, més lenta, però trobareu les mateixes referències sonores, és a dir, bateria electrònica, sintetitzadors, la veu envolvent, o sigui, trobareu això. Tu ho estàs muntant d'alguna manera pel que estic veient per poder fer-ho tu sol damunt d'un escenari o no? M'agradaria, perquè l'altra vegada que vaig iniciar el projecte em va faltar més la part de directes, és a dir, no vaig acabar de trobar el botó per poder fer directes, aquesta vegada ho tornarem a intentar...
a través de mitjans de comunicació, xarxes socials, a veure si podem arribar quan tinguem alguna cançoneta més, perquè un directe amb una cançó o dos s'acaba quedant curtent. Cançons ja n'hi tinc moltes, però d'aquesta nova tangada, fer-ne unes quantes per poder fer un directe i m'encantaria començar per Tarragona i on s'arribi.
Home, hem de dir que, a més a més, ara és un dels estils que es porta, que la base sigui enregistrada o sigui una base que ja estigui prèviament enregistrada, que ja la tinguis. Clar, el so és un sopidi, no és un instrument real, no? Llavors és la base instrumental que no té instruments reals tocats, no?
i que damunt tocantis en directe allà on sigui, on la vulguis presentar. O sigui, ho tens també guardat tota aquesta història perquè es pugui fer, no? Sí, tinc la base instrumental sense veu, home, però sí que m'agradaria que m'acompanyés potser un DJ o una bateria electrònica perquè es vegi l'escenari una miqueta més... Una mica de moviment. De moviment, no? Home, sempre pots agafar una guitarra... Te'n recordes que no sé si ho vas veure, que és una d'aquelles anècdotes de televisió espanyola,
que hi ha una noia cantant i hi ha un tocant la guitarra espanyola, però en aquell moment hi ha un solo de guitarra elèctrica i l'home fa com si n'hi hagués un demà. No l'he vist. Rusca, avui ja veuràs que te faràs un fart de riure. Que no passi això, eh?
Que no passi això, eh? Ja t'ho dic ara, eh? Doncs aquesta cançó que et deia de Blau, l'he presentat ja, que es va acabar al plaç l'altre dia, el Venidor Fest, que no sé com acabarà tot aquest tema d'Eurovisió, perquè en principi Espanya ja veurem si anirà o no anirà, però el Venidor Fest, en principi, que és a nivell intern, té pinta que sí que es farà, llavors la cançó està presentada, a veure si tenim sort i... I per què vas triar Blau i no al setembre?
Perquè quan estava... Quan ja vaig començar a veure la producció avançada de blau, vaig dir, hòstia, aquest és... Hòstia. És aquest, és aquest. O sigui, tot i que tarda... Setembre m'encanta, o sigui, és molt xula. Blau encara m'agrada més. I si ja et selecciona, d'alguna manera, a partir d'aquí, què? Ja saps el que t'ha de passar? En principi hi ha unes gales en directe que es fan amb Televisió Espanyola,
Però, bueno, primer hem de passar la primera tria, no?, que és el filtre que el jurat tria, no?, i a partir d'aquí van les directes, o sigui, primer hem de passar la primera ronda, ja ho veurem. El que sigui, avisa'm, eh? Sí, sí, si passem la primera ronda, ho anirem. Connexió en directe amb Kevin, Kevin, què ha passat, què ha passat? Sí, sí, sí. Ara no, que estic a punt de pujar, no sé gaire. Ojalá, ojalá. Sí, ja vols penjar, vols penjar. Tu què em fusta? Vinga, va. Tu què em fusta? I la seva és de la bona, eh? Sí. Ostres, quines ganes.
Jo espero, desitjo, a veure, tal com està la història, ha de canviar molt Netanyahu. I espero que canviï i que entri en raó. Perquè jo crec que tothom ha patit molt.
per el que està passant ara mateix. Sí, sí, està la cosa complicada. Llavors, el punt de vista humanitari sempre està per damunt de l'espectacle, però vull dir, nosaltres, bueno, jo vaig presentar el concurs, ja veurem com acabarà, si es farà a nivell intern alguna cosa del Benidorm Fest, si acabaran a Espanya a Eurovisió, ja veurem el que passarà. Però jo, com hi havia un plaç, vaig tenir la cançó preparada, doncs me vaig presentar.
Home, ara, per ara, l'última notícia que tenia és que Eurovisió i Espanya no estan de la mà. No estan de la mà. O sigui, no anàvem. En un principi no volien anar. Països baixos crec que també s'ha baixat d'Eurovisió. Hi ha altres països que també, que fins que no tot això no torni una altra vegada. Correcte. Entran seny. Correcte. Mira que tenim molt de seny els catalans. Sí, sí. O sigui, podíem donar, ja saps, aquí. Una miqueta. A veure si també entrava. No ho repartim pel món, no? Mira, podria ser una cançó. Sí.
Sí, sí, bueno. Una cançó dedicada a seny. Mira, jo el que passa que fins ara no he fet cap cançó des del punt de vista reivindicatiu, social, són més aviat cançons d'amor, de melancolia, no? No m'hi he posat mai en el tema, no ho descarto, però no m'hi he posat mai en el tema polític o reivindicatiu, no m'hi he posat mai a fer cançons així. Però bueno, mai se sap. Tampoc cal...
potser posar-se en extrem, però alguna petita cançó reivindicativa, de coses que a nivell humà tots podem estar d'acord, mai sap. O a nivell personal, que pugui arribar a doldre, a dir, ostres, he vist unes imatges que m'han frapat, que jo ara mateix estic trencat, i tot això, que això moltes vegades ho comentem amb vosaltres, que sou cantautors, i clar, la part de teràpia que feu a través de les cançons no té preu, eh?
Sí, hi ha cançons que sí que parlo de coses personales meves i altres coses són purament inventades o que la cançó porta el fraseig o la rima, te van fent construir la cançó, no?, juntament amb la melodia i això, però...
Llavors hi ha cançons meves que sí que pots trobar coses personals meves, i ja que no, no ho explicaré, això que n'ha escut que faig introduccions. I si no, quan vingui en algun concert que t'ho preguntin. Això, això, aquesta fa referència a... Aquesta, aquesta que tal. A mi m'agrada molt quan hi ha aquesta interacció amb vosaltres, com persones que esteu dintre o a sobre dels escenaris, que la gent moltes vegades se us pregunta, ostres, aquesta cançó Setembre, és que explica una història que és meva. No.
I clar, perquè se la fa en seva, una vegada que vosaltres la llanceu, cadascú la res i se la fa a la seva manera. Una frase que li pot dir, ostres, això m'ha passat a mi i ja està, forma part d'aquella vida, d'aquella nova persona. Sí, aquesta és la idea, que la cançó pugui arribar a les màximes persones possibles i que se la puguin fer seva, com tu bé deies ara.
La tornem a posar des d'un inici. Vinga, va. Tornem a escoltar-la sencera. Hei, hei, hei. I Kevin, gràcies per estar aquí amb nosaltres. A tu, com sempre, per convidar-me. Volem saber d'aquest blau. No t'hi pregunto si són uns ulls, si és un mar, qualsevol cosa que tingui a veure amb blau. El cel. Blau és el color del cel. És que aquí podria jugar, eh?
És que podien ser uns ulls, uns ulls blaus. Però en aquest cas és el color del cel. Vinga, va. És que no vull desvetllar més, que així me la presentes la propera vegada i així ja xerrem una miqueta més. De nou, gràcies. A tu. I ressentim aquest despertador que ens desperta que ja s'ha acabat l'estiu, tenim la tardor i estem al setembre. Gràcies. Ei, desperta, que s'ha acabat l'estiu.
Fins demà!
El temps no tornarà.
Fins demà!