Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha.
I ja sabeu que aquest primer dia encetem la setmana i ho fem amb ell, també amb el retrovisor musical, que avui ens parlarà d'una festa molt especial que va tenir aquest cap de setmana. Van passant moltes coses aquesta setmana passada, també. Una festa de 25 anys, un calçofest i etcètera, etcètera. Però anem a saludar el Jordi Sobranyes. Jordi, hola, hola, hola. Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? Doncs mira, aquí molt contenta. I tu? Jo?
Bé, gràcies. Explica'l, fantàstic. De concert a concert, com podràs comprovar. Ho sé, ho sé, eh? Quina canya, eh? En el grup musical número 297 continuarem parlant de la festa dels 25 anys del concurs Sona Nou, que es va celebrar el passat dijous a la sala Antiga Fàbrica D'Am de Barcelona. 26 exconcursants ens ho van fer passar d'allò més bé.
Entre ells n'hi havia dos de les nostres comarques, el cantautor Eloi Durant i els cambrilencs Gadagang. Els Gadagang tornaven als escenaris després de molts anys. Van participar en el concurs l'any 2002 i des d'aleshores ja van fer coneguda la cançó Si et cou és que pica.
L'actriu Rausenca Georgina Llaurador, present entre el públic, també se la sabia. Branyes, què tal? Aquí tenim els Gadegang. El Jordi Martí dels Gadegang. Hem tornat els Gadegang, doncs? No, hem tornat avui. Només hem tornat a fer una cançó perquè es feia molta il·lusió participar al 25è aniversari del Sonenou, que és un concurs que ens estimem moltíssim perquè gràcies al Sonenou...
Nosaltres vam fer tot el que vam fer. Nosaltres va ser un projecte que va durar 5 o 6 anys i vam poder tocar a la majoria de festivals més guais de l'escena catalana del moment de principis del 2000 i estem encantadíssims d'haver vingut avui aquí a tocar només una cançó i ens hem passat molt bé, hem tornat a trobar amics que vam conèixer en aquella època i estem super contents.
Tu te'n recordes del Plaça Major de Montblanc? Sí, i tant, i tant, i tant. Anys 2002. I tant, i tant. Sí, sí, era l'estiu, sí, a la prèvia del Senglar Rock, devia ser, no? I nosaltres vam fer el Sonenou tocant a la Plaça Major de Montblanc, sí. Me'n recordo que vam fer l'actuació allí amb 3 o 4 cançons que llavors només teníem aquelles, i a partir d'allí, no sé, jo vaig baixar a l'escenari, recordo trobar-me, trobar-te tu,
Jo estava allí. Tu estaves allí, sí, segur. Te vaig trobar tu, gent de l'Anderroc, gent del Serenou, felicitant-nos i dir, hòstia, què ha passat aquí? Perquè clar, no sé, va sorprendre la... Anava amb uns escuts, no? No, portàvem uns cascos de soldador, sí, unes màscares, sí.
El que vam intentar és fer sempre, a part de la música en directe, doncs mirar de fer una mica de comèdia, perquè nosaltres com que venim del món del teatre, de la música, coses de carrer, doncs mirar de posar alguna cosa així. Hola, soc la Georgina Llaurador i he vingut aquí a la celebració dels 20 anys del Sona Nou a veure tots aquests grups, però sobretot, sobretot a veure cada gang.
Gràcies! Gràcies!
Doncs sí que sí, que sí que el cou és que pica, i tant que sí. Des del disc el cap et bull. Els gadagans.
I si estàvem a la festa del Zona Nou amb els Gadagang, canviem de festa i aquesta vegada agafem una miqueta de salsa, però la salsa de calçot. L'incepte es va celebrar Valls el primer festival calçofest. 10.000 persones van emplenar una carpa de 5.000 metres quadrats ubicada a la zona del Fornàs.
L'encarregada d'obrir el festival va ser la ballanca Maria Jacobs. Després hi van passar formacions com ginestals, catarres, ficalfalaues, detillets, buos i la fumiga. La Maria ens va explicar que divendres actuarà l'encesa de llums de Nadal de Valls.
Feia des de les dues anals, que no hi havia tanta gent aquí abans en un concert, no? Vaja, vaja. Una carpa així de gran no l'havíem vist, eh, des de les dues anals. Bueno, les dues anals era més petita. Ja, ja. Com ha anat aquest concert, Maria? Molt bé, estic molt contenta de poder, mira, haver presentat per última vegada el disc. I res, moltes ganes del que vindrà. No sé què ens portarà a la vida.
Quines cançons has fet? Quines són les cançons que has fet? He presentat les últimes, els nous singles de Heartbreaker i Bombolla, i llavors hem fet un repàs del disc Invisible, del disc Et porto escrit, una mica de tot, i versions. I properament no en podrem veure, perquè ara que últimament costa molt, eh? Sí, doncs la setmana que ve. On estàs la setmana que ve? A Valls. Però en un lloc amb menys públic, no? A l'encessa de llums.
Doncs sí, estarà l'encesa de llums de Nadal a Maria Jacobs aquesta setmana. Però aprofiteu-la per anar-la a veure, perquè musicalment parlant ja ens va dir que estaria molt, molt cara de veure sobre els escenaris. Això no vol dir que continues traient discos, que continues traient alguna que una altra cançoneta, que potser de cara més endavant. Però que ara per ara, els concerts a sobre l'escenari, aquest alcalço fes i sent a casa no podia dir que no.
Demà, agafa'm, no em deixis anar saltant, veient. Sempre tornes quan mires les històries i llavors te n'adones.
I anem d'enganjant, Jordi? No, no, no acabis. El qual va ser el baixista dels trulls. Molt bé. El Josep ens va deixar avui fa 4 anys. Fins la setmana que ve Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i dels Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu. Adeu.
Doncs aquí el nostre homenatge per ell, per tota la família i amics, i ara queda el nostre record. Nosaltres tanquem el retrovisor musical. Cap on van els teus ulls tristos? Descobrint amb la mirada l'amor. Anem. Bocinestres altes llavis.
Són tendressa de jovina, el que fa somiar. Caminant, sens que la vida preta el cor, ofegant dia a dia el teu pas. Sols l'amor, et donarà la veritat, estimant, cridaràs.
Els teus cabells somriuen, el vent que els espantinem jugant. Anem al teu cos de nit.
Fins que la vida preta el cor ofegant dia en dia el teu pas. Sols l'amor, et donarà la veritat estimant, cridaràs llibertat caminant.
Sents que la vida empreta el cor, el pagà, dia a dia el teu pas. Som la voz, et donarà la humanitat, estimat i liderat.
Fins demà!