obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent, la mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria, i que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Te recordes, no? Ho dèiem allò d'aquí, el primer dia, com sempre, són els dilluns. I aquí és com si recuperéssim, d'alguna manera, tots aquells trossets de retrovisor musical que hem deixat pel camí. Avui tornem a reemprendre i desagrestar momentàniament i a través de les zones de Tarragona Ràdio el nostre company Jordi Sobranyes.
Ell ja saps que ens envia tres píndoles, tres píndoles de tres moments diferents, alguna vegada de la història de la música, alguna vegada de la història de la música més recent, el cap de setmana al film Vilaseca, que hem estat vivint intensament, bé, que ell ha estat vivint intensament, que no ha parat, eh? Un fart de concerts des de l'agost, un fart... Ara ens ho explicarà. Mira, anem a saludar-lo d'aquella manera que fèiem...
Com si no hagués passat el temps. Jordi Sobranyes, hola, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Molt bé, doncs vine aquí a la ràdio. Quants mesos sense sentir-te? Un fotimer, un munt, un munt, mira, des de l'agost. Has anat de concerts durant aquests mesos? No, no, m'he portat bé, m'he portat bé. Jo he anat a uns quants. Ja ho sé, ja. Concretament a 140. 140?
Avui però només ens centrarem, si et sembla, en un parell de concerts. Un d'aquest cap de setmana a la Fira de Música emergent i familiar de Vilaseca i un altre de l'any 2021 a la mateixa Fira. Va, comencem. Comencem amb un concert que va tenir lloc divendres passat 5 de maig
on el cantautor terragoní, Eloi Durant, va presentar les cançons del seu darrer treball, El que veig quan miro, a la plaça de la formiga de Vilaseca. Aquí el tenim en directe.
Bona tarda a tothom, moltes gràcies per venir. Jo soc l'Eloi Durán i m'acompanya el Pau Vinyals a l'Electrònica i aquesta tarda hem vingut a presentar-vos en el context de la FIM el nostre segon EP que es titula El que veig quan miro i que l'ha produït el Pau.
El que veig quan miro són set cançons que parlen sobre la mirada d'un nen que està descobrint el món i està descobrint diferents percepcions de l'amor. També hi ha al concert d'avui, us tocarem algunes cançons del meu primer EP, Sonder, i alguna sorpreseta més. Esperem que us agradi. Moltes gràcies per venir.
hauria d'anar, però m'ho podria plantejar, si m'ho volessis demanar. Necessit una excusa, perquè en tinc gust.
Déjame enamorar.
Ui, la de grups que han anat sortint durant aquests dies, les d'eufòria que ens hem perdut per poder comentar. La de grups, també, que han tret nou treball discogràfic. La de gent que s'ha separat. Algun con altre disgust, ja t'he dit ara, que hem tingut. Però bé, espero que a través del retrovisor musical el Jordi ens ho vagi explicant de mica en mica per anar recuperant pas a pas tot el que hem deixat en el cabell.
I parlant de grups que estan ara allà reinventant-se una altra vegada. Eh, Rosalindós, Koeman, eh? Però bé, deixem l'Eloi Durandur. Eloi, que t'has de venir aquí a la ràdio. Has de venir a la ràdio i hem de xerrar una mica. Anem a veure què ens explica el Jordi Sobranyes dels Koeman.
El 8 de maig de 2021, fa dos anys, era un dels dies de la 17a Fira de Música Emergent i Familiar de Vilaseca, i els Koeman de l'Emili Llames i el Gerard Alcover debutaven en directe a la zona professional de la Fira. Això és el que ens deien.
Bueno, estem una mica acollonits, perquè tot i portar tants anys, doncs, hòstia, és com una cosa supernova, és com si comencéssim la primera vegada, quan teníem 15 anys. És com si comencessin els pocs, no? Totalment, totalment. És a dir, estem superemocionats, eh? O sigui, i nerviosos. Fem 20 minuts de bolo, però l'hem preparat amb moltes ganes i tenim com moltes ganes de fer-lo, eh?
Les quatre cançons que vam gravar a Medusa Studio amb la producció del Manu Guix i del Roger Roders, de les quals d'aquestes quatre només n'han sortit dues, publicades, i per tant les altres dues són inèdites. Sí que n'hi ha una que la vam mig treure, però vaja, la qüestió és que són quatre cançons i el minutatge que falta per completar els 20 minuts són transicions de versions de cançons que ens agraden.
Doncs que tenim moltes ganes d'estrenar això i de trepitjar escenari que fa des de, vamos, que no trepitgem un escenari, no? I això, molt contents, molta calor també.
Fins demà!
I anem a la darrera de les píndoles per avui.
El Pi de la Serra? Què m'has d'explicar, Jordi, del Pi de la Serra? Dels Koeman continuem parlant que amenacen de fer alguna versió de la Rosalinda, eh? No sé si la despeixar en versió Koeman. Seria molt interessant, eh? Però bé, ara anem al Pi de la Serra. I per últim acabarem avui amb el cantautor Quico Pi de la Serra. Molt bé, molt bé. El 8 de maig de 1993, avui fa justament 30 anys, va actuar a l'Auditori Santa Lúcia de la Selva del Camp.
Bé, Sílvia, com ja era habitual fa temps, deia que vaig tirant sense llançar res. Fins la setmana que ve, Sílvia. Fins la setmana que ve, avui, dos de Tarragona Ràdio. Adéu.