Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Especialistes tarragonins en medicina, psicologia i economia es mostren favorables a mantenir un horari unificat tot l'any, com planteja el govern espanyol. El secretari del Col·legi d'Economistes de Tarragona, Miquel Àngel Fuster, ha explicat a Tarragona Ràdio que l'estalvi energètic que propicia variar els horaris a l'estiu o a l'hivern és irrisori. Fuster assegura que el més adequat és deixar una única franja.
Jo diria que pel conjunt de tota la Unió Europea és un canvi energètic bastant irrisori. Jo crec recordar que havia de llegir per algun lloc que parlàvem d'uns pocs euros per habitant, de tal manera que penso que el més raonable és tenir un només...
Un horari i no fer aquests canvis al març i a l'octubre, sent conscients també de la dificultat d'integrar en un sol horari molts països de la Unió Europea on hi ha unes distàncies quilomètriques molt grans.
La vocal del Col·legi de Metges de Tarragona i directora del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Meritxell Arenas, ha dit en declaracions també a Tarragona Ràdio que segons determinats estudis el canvi horari té un impacte en la salut. Arenas considera que és molt difícil quantificar però les investigacions apunten a alteracions en el rellotge biològic a nivell mental o fins i tot en un risc cardiovascular.
pot haver en aquest canvi d'horari una alteració en la sincronització, el rellotge biològic i el cicle de son, llum, foscor, tot això té un impacte. També s'ha vist que si pot existir un trastorn de la son, doncs sabem que els trastorns de la son
generen esgotament, irritabilitat i això té afectació en el rendiment. D'altra banda, també s'ha descrit que podria haver un risc
cardiovasculars, que podrien haver algunes determinades malalties cardiovasculars. El debat sobre la reforma horària, la Unió Europea s'ha reobert després que Pedro Sánchez hagi demanat introduir un punt de discussió sobre el tema a la reunió de ministres d'Energia de la Unió Europea de dilluns. Cal recordar, però, que de moment dissabte l'hora s'avança.
I la regió sanitària del Camp de Tarragona que manté el compromís d'aquí a finals d'any estigui al primer esborrany del pla funcional del nou centre d'urgències d'atenció primària de Tarragona. La primera fase del procés participatiu continua oberta. Michel Pijuan.
El procés participatiu per definir les característiques del futur Coab continua obert fins al 31 d'octubre. A través d'un formulari, la ciutadania pot opinar sobre com volen que sigui al centre. L'enquesta inclou preguntes sobre demografia, expectatives del servei i dels espais. Fins al moment, la plataforma ha rebut més de 200 respostes amb un temps estimat de mitjana de 10 minuts de dedicació al formulari. La segona fase s'iniciarà al novembre i contempla dos grups de treball entre ciutadania i entitats.
Es valorarà i s'aprofundiran les propostes i es prioritzaran aquells aspectes que el pla funcional haurà de tenir. Des de la regió sanitària Camp de Tarragona mantenen el compromís que a finals d'any ja hi hagi un primer esborrany. El seu responsable, Xavier Ansa, ha explicat a Tarragona Ràdio que aquest pla determinarà com començaria a ser l'estructura del Coab. Nosaltres tenim el compromís que a final d'any tinguem el primer esborrany del pla funcional. El pla funcional és el que diu
com començaria a ser l'estructura d'aquest QAP. En aquest pla funcional, evidentment, hem d'incorporar tot el que diu la ciutadania a través del portal Participa i a partir d'aquí s'aniria executant tot el projecte.
El pla incorporarà les principals aportacions ciutadanes i professionals, les àrees prioritàries d'actuació i les propostes a incorporar en el disseny final. El nou centre d'urgències d'atenció primària que es construirà a la ciutat serà el quart al Camp de Tarragona. Els altres es troben a Reus, Cambrils i Salou. El centre ha de complementar els CAP i ha de permetre que l'atenció primària sigui més resolutiva.
Per cert que Justícia preveu construir dos mòduls nous amb 256 places per interns, a mas d'Enric al Catllà per afrontar el creixement exponencial de la població penitenciària. Ho ha explicat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.
Ara no estem saturats, però si es mantingués aquesta tendència, que els estudis ens diuen que podria mantenir-se, doncs podríem arribar a un espai de saturació. Per això, un plat de legislatura dins aquesta legislatura, d'aquesta construcció de nous mòduls.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això a Obramat revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la cinturió de Tarragona Ràdio, feliç dimarts, dimarts dia 21 d'octubre de 2025. Ens queden 10 dies de rellotge, 10 dies, encara que ens canviï l'hora perquè s'acabi aquest mes. Sí, sí, al pobre ja li queden 10 dies, és allò que algunes vegades ens diuen això passa en 4 dies, però mira, a l'octubre li queden 10, però aquí hi ha les coses de la vida.
I avui és dimarts i ja saps amb barratina ben posada i ja tenim els estudis de Tarragona Ràdio al Jordi Freixa. Però abans de començar, el Jordi Freixa, Jordi Català, que ja hem de dir, el seu arterego. Han vingut els dos, el que passa que només veiem en un. Bueno, l'altre el tenim en darrere.
Bé, però abans de començar, també deixeu-me dir una petita cosa, i és que avui, dins de la seu de la 11, hem pogut celebrar el programa 1000 de l'Espai Tothom, o del programa Tothom, tant el nostre company Miguel González, que des d'aquí el volem felicitar especialment, perquè és un crac, és un professional com la copa d'un pi. Ell ja sap que l'estimem moltíssim, i que a més forma part també del nostre programa del cap de setmana amb el Deixa't portar,
I perquè no us deixen rodar més coses perquè té molta feina. Que si no, el tindríem aquí tots els dies, també a la tarda. I lo sabes, eh, Miguel? Que lo sabes. Doncs això, que avui estàvem de celebració aquest matí al programa Tothom, una hora i mitja.
amb un munt de cares conegudes que han volgut donar-se cita en aquest moment tan especial. Hem estat una estoneta amb el Miquel, ens ho han passat molt bé i hem hagut de marxar a córrer cap a la ràdio perquè a quarts de dues també entra amb nosaltres i no podíem estar en dos llocs a la vegada. Miquel, felicitats i per mils més, eh? Vinga, va, encara et vull llubilar, que encara et queda una mica de feina.
Més coses per avui. Vinga, va. Avui us volem presentar una cançó que es diu Flowers i és de Monkey Jane, la Jane Mask. Espero que vingui als estudis, si no la truquem, perquè pugui presentar-nos aquesta cançó que des del dia 30, 30 de setembre, va sortir i va veure la llum.
El que passa que és allò, que pots venir, no pots venir, ara no puc, que semblava amb nòvies, que si et paga tu, que si corto jo, i al final avui podrem veure l'aixement a través de les zones de Tarragona Ràdio d'aquesta la seva cançó, d'aquesta la seva criatura, diguem-ho així. Doncs vinga, ja no m'enrotllo més, que ja tenim el jardí preparat i anem al canó de Palamós. La guerra no para.
Doncs ja el tenim aquí amb nosaltres, amb aquest canó de Palamós, que obre especialment ara cada dimarts, amb en Jordi Freixa i Jordi Català. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé. Bé? Bé. Bé, continuem.
queixant-nos d'alguna manera d'aquesta maleïda guerra, que teòricament... Sí, guerres. Que passa que, clar, unes diuen, ai sí, vinga, anem a signar quatre papers mullats, perquè són papers mullats, perquè després no fan ni cas, i després fan el que els dona la gana. Doncs sí. Mare meva. Mira, com deia el mestre Godall, en Pau Reposi, dic, no seria millor firmar la Pau
Abans d'anar a la guerra? Clar, és que a més a més, a veure, s'ha poden haver fet les coses de moltes maneres diferents, però sempre ha de fer-ne la pitjor, per si de cas, eh? Molt bé. Doncs nosaltres volem fer, des d'aquí, aquest reconeixement a través d'aquesta cança del cano de Palamós, però hi ha més coses que també volem comentar.
Correcte. Perquè la teniu de Tarragona a fer coses, perquè tenim moltes bandes sonores que podem escoltar, i una d'elles molt especial té en referència al que vam parlar la setmana passada i l'altra, que és el nostre Amparit Urraca. I això és una cosa extraordinària, que m'ho vas fer arribar, que li vaig dir que sí, he vist alguna cosa, però no he pogut entrar. Tinc el mòbil fatal. Jordi, ja t'ho aviso. La vaig trobar de casualitat. I aquí, aquesta versió, a més de molt bé,
Doncs haurà de dir, ja vol. I jo te tinc una altra també, que ja ho sentirem, ja ho veuràs. Molt bé. Anem a la teva, et sembla? Anem-hi. Anem amb aquesta, emparit o roca. Bueno, presenta'm a tu, qui són aquesta gent que sentim. Sí, bueno, la ventura és de l'exèrcit a la mà de Hannover, i hem fet aquesta versió de Spanish,
A Parito Roca, llavors. A Parito. Doncs, sisplau, senyors, perquè són uns quants, vagin tocant, vagin tocant. Sí, sí. A veure, a veure, què sentim? A veure, si estem a la mà, clar. Sí, sí, però així ben energètics, eh? Ara sentim-lo, no? Sí? Sí.
Bona nit.
¡Jawoll!
Pensava que anaves a dir també el teu molt bé. No, no. Molt bé. No, aquí és ja vol. Ja vol. Ja vol. Però, perfecte, eh? Jo de vosaltres he habitat, oients de Tarragona Ràdio. Si podeu, busqueu-lo. Perquè, a més a més, posa alguna cosa com temperamento espanyol i música militar alemana. ¿Cómo funciona eso? ¿Pasa doble en parito roca? Sí, sí.
És per una patrulla de l'exèrcit alemà a Hannover. Sí, sí, sí. Ho trobareu. No, no, és increïble, eh? Bueno, és que ja... És internacional, això? Sí, sí. De l'emperito roca. Doncs mira, vols sentir amb un senyor que és de la zona de València on es va crear d'alguna manera l'emperito roca? A Carlet. Sí. Ell es diu Tacho.
I també ha fet la seva versió d'aquest empariturroca, que jo també te la vaig trobar la setmana passada i la tinc guardada. Ja en tenim vàries, eh? Vols sentir-la? Sí, tant i tant. Mira que diferència. És que no té res a veure amb el que acabem de sentir, eh? Et sona, no, ja? Molt bé. I està cantada. Aquest és el disco. És així, tipus tècnoc.
Espera, espera. Espera, espera.
I ara ve l'altra. I ara ve l'altra. I ara ve l'altra. I ara ve l'altra, perquè aquest trosset, que no trenques més, és un trosset només, eh? Ara ve l'altra. Molt bé. És que va fer Pallès Barreja. Ah, molt, sí, sí.
et sona ara ja, no? Sí, ara sí. El que passa és que el no trenquis més va agafar un trosset pel mig, torna a sortir una altra vegada aquest mateix trosset. Aquí ja n'hem trobat 5 o 6 o 7 de grossius diferents, eh? Molt bé!
Aquesta també té trepena, eh? Ja t'ho dic, el que passa és que el no trenqués més, ha agafat els trossets més coneguts, diguem que de l'embarí Torroca, i li ha posat lletra i ha fet així una barreja així com especial. Sí, sí, sí. Mira qui li agradi, a gustos colors, eh?
Has vist, eh? No t'acostaràs sense haver-ne en parit Tomàs. Un en parit Tomàs, sí senyor. No amb el Tomàs, amb el parit Tomàs. Ja en portem sis o set, ja, eh? I espera't. Entre el Rambla Músics, aquests del Hanover, la paper de Torresol. Cuidado. Espera't, que te tinc una altra. Ep, sorpresa. Sí, sí, més a més d'una noia d'aquí de Tarragona que es diu Andrea Grau i sona així.
Ah, queda, no? Sí, queda ja és. Què? Ah, bé, bé. Has vist? Sí. M'agrada, va, que això de... Jo t'ho dono canya, eh? Sí, clar, home. Això ja és tecno-tecno, eh?
Em parito ja. Jo pensava que era un cosat, però encara n'hi ha més cosats que jo. Ja t'ho dic ara, eh? A mi m'agrada això, home, clar que sí. I a més a més, la cançó es diu Em parito ja, perquè hi parla, precisament, te comenta tota la cançó, et parla dels diferents valls, dels gegants, de les coses, i un visc a Santa Tegla. Molt bé.
Què et sembla? Molt bé, fantàstic. Ja està, ja està, ja lo segueixo, ja lo segueixo. Jo m'ajuro que tenim altres coses que fer. El que potser no sap la gent és que això dels seguixis anaven sempre al davant de les professors perquè la gent no estiguessin damunt de l'òstia consagrada quan sortia. Què dius? Sí. La gent feia això, així la va damunt de... Que no estiguessin al damunt, doncs obrien el que és el seguixi
per respectar els dimonis per espantar ja la gent que ja no s'hi va als portals més que res perquè no es tireixin damunt coses de la fe perquè veigis que no se sap mai molt bé no ho sabia no sabràs una cosa
No t'acostaràs si ets obert una cosa més. Home, i tant, i tant. I a més de veritat, eh? A més de veritat. Però, per cert, a veure, espera, explica'm això. La gent sortia davant? Sí, no, no. El que seria el seguixi, els gelants, els bancs de bastons i companyia, sortien avants? Llavors sortia el seguixi perquè la gent no estigués davant. Ja, però quedava desengelat, perquè això quedava darrere.
Bueno, això fa molts anys, eh? Obrien pas. Per exemple, el corpus, que es passava davant de les flors. Sí. Bueno, ara ja s'ha perdut una mica, però encara... No, encara es fa, eh? Encara es fa, encara es fa. Sí, sí, sí. I que, a més a més, bueno, hi ha aquí a Tarragona, per Santa Tecla, que tothom, que si li preguntes quina és la part més bonica de Tarragona, de la festa com a tal, és l'entrada del braç a la capital. L'entrada del braç és superior mundial. És espectacular. Això és per veure-ho.
Sí. Doncs, bueno, el braç, per exemple, quan sortia el braç, que la gent no es tirés al damunt. O el samagí. Llavors, s'hauria de seguir, sí. Per corpus, en fin. També, també és veritat. Sí. Ja saps que hi ha tres coves que relugen masques al sol.
Sí, el que passa és que m'ho deia a mon pare i ja no me'n recordo, eh? Canta-me-lo, canta-me-lo. Sí. Vinga, va, Jordi, canta-me-lo. Com era? Jueves santa. Corpus Christi. I el dibuix de juliol. No, i el dia de resurrecció. Ah, no era el dibuix de juliol. No, no, i a més eren tres. Això quan has dit quatre m'ha despistat. No, la trica deia el dibuix de juliol també.
Aquests el fan apuntar ells. Ah, vale. Això no és punyeter. Vale, vale, ara ja em deixes més tranquil. Jo crec que eren tres que reducen més que el sol. Bueno, escolta'm, seguim... Això s'ha de buscar, eh? Això s'ha de buscar. Vinga, vinga, vinga. Seguim perquè si no et diràs... Tiempo... Sí, ja tinc per què la Txell. Ja l'hi he vist, ja l'hi he vist. Una noia amb una guita marra. Sí.
Ja li vaig dir, home, que així farem una mica de promos. Sí, home, sí. Escolta'm, què sembla si parlem així molt ràpidament de... Seguim a la història de la música catalana a Tarragona, de 1987 a 2000, i seguim a la segona part del FanFan, Jordi Català i Claudinet Pep Campió, així molt ràpid, eh? Vinga, va. Perquè, clar, en 13 anys. I anem a la segona part del xou de FanFan i Claudinet quan estàvem a la TV Reus.
és veritat, a més ho vam trobar que ara els companys de TV Reus nosaltres vam ser pioners a la TV Reus i han fet un canal, aviso, han fet un canal a través del Youtube d'aquells anys que m'imagino que s'han fet un fart de treballar perquè tot allò sortís a Youtube a més a més amb un ordre sí, sí, sí, jo no ho sabia bueno, com que aquí a Tarragona no em volien
Doncs me'n vaig anar a reus. Perquè no vas venir al meu programa, que encara no el feia. Ah, no, encara no el feies. Deus això. Com encara no hi era, no els podíem fer aquestes coses. Sí, sí. No, no, no em volien. Escolta'm, llavors, d'aquests programes, fèiem cançons també, fèiem videoclips i cançons. Llavors, què et sembla si posem unes cançons que, com vaig dir la setmana passada, s'utilitzen també a les escoles, que és les nenes maques al dematí. Mira, mira-t'la, mira-t'la.
Tu les veus feia la veu d'un... Home, d'un senyor, no? I després feia la veu de la nena que cantava les nenes maques al dematí. Ai, que t'està sortint la mort de bé, eh? Sí, sols seguir llegint al dematí. Mira on estàs amb les nenes maques, eh? Compte que ara potser seria un perill, això, eh? Oh, bueno, ara sí, ara sí. Compte, eh?
La vida s'ha d'aprendre així. Sempre amb humor. Sempre amb bon humor. I com deia el paret...
Los ratos buenos hay que aprovechar y si fueron malos mejor olvidar y ya está. Això sempre, també. És lo que hay. Mira, a lo toro pasado ya no se'n pot fer res. Ya está, sí. Clar, les coses que ja s'han passat ja no podem fer res. El passat pot estar ja no podem fer res. I només donar-li ganes a lo que hagi de venir després. Molt bé, prendre-se un bon humor. Sempre, sempre, sempre. I si no fos per aquests moments abans d'estirar la cadena... Ai, perdó.
Se m'ha escapat. No, no, ja ho pots dir, ja ho pots dir molt bé. Se m'ha escapat, se m'ha escapat. A més a més, que et quedes ben a gust. A veure si es fotran fora del programa. No ho creguis. Home, jo crec que no, que crec que tothom, tot ser humà fa això, eh? Jo crec que sí, no. A més, no has dit res, que no faria qualsevol que s'estigui sortint. Però bueno, molt fill, molt fill. Que he estirat a la cadena.
Al final no queda. Qualsevol tira. De quina cadena? A mi no pots tirar el coll. Compte, que això és robatori. No, això és robatori. No, no ho podem, no ho podem. I depèn de com acabaràs a terra. No està l'ornupabollos, eh?
estrany avui, eh? Passa-lo. Bé, perquè hi ha el català universitari, i hi ha el català col·loquial, i després n'hi ha un altre, que és el català de Passocat en Besseit. Jordi, que és el nostre, ja està, no busquis més. El català de Passocat en Besseit és aquell que...
Ara ja li està posant més xitxa que gairebé. Sí, home, com el Facebook, eh? O guatxipitxo. Vinga, va, anem per feina. Que després me dius que no té així. Que hem d'anar cap a la terra de Tarragona, que passen coses a la terra de Tarragona. Sí, ostres, aquest cap de setmana també el tenim. Que tenim un acte bonic i que comença aquest dijous.
Doncs mira, un petit espai per la teneu, aquest serà el proper dijous, serà un acte fora del nostre estatge, farem un petit concert a la subdelegació del govern central a Tarragona, un acte a copel per la pau.
amb el Josep Maria Ferran, que és el vocal de les Humanitats de la Taneu de Tarragona, i amb la participació del mestre Josep Enric Peris, Jordi Freixa, Jordi Català, entre altres, que ens cantarà l'himne del Coppel, que es va fer, que és, imagina't, de John Lennon...
en català per la Pau, entre d'altres. Us quedarà bonic, eh? Sí, home, la vaig fer expressament pel cop i per la Pau, i a més a més aquesta cançó, From Tarragona, des de Tarragona, ja es coneix a l'UNESCO, eh?
perquè des de l'Ateneu cada mes el Josep Maria Ferran envia a l'UNESCO tot el que es va fent aquí a la ciutat, per tant Tarragona Ràdio és coneguda, l'Ateneu és coneguda i la ciutat de Tarragona, també mitjançant aquests informes que va enviant el Josep Maria Ferran, que és el vocal de les Humanitats de Tarragona.
Avui hi estava, eh? Que l'he vist allà, eh? Sí, avui ha anat perquè ha anat en nom meu perquè jo tenia diverses coses i li dic, escolta'm, ves allà a la 11 i, bueno, doncs tu vas en nom del president. Maquíssim, molt bé, molt bé. Sí, sí.
Bé, i així molt ràpid. Vinga, va, que hi ha més coses. Sí, sí, sí. Molt ràpid. El dissabte, de 18.30 a les 8, és tarda de compte-comptes. Amb històries, música, poesia, música en viu. I aquest dissabte hi traiem la intervenció de socis i sòcies i comptarem amb la presència de la sòcia Neu Flores, que presentarà la seva exposició, Canes Bax Tache, com és allò? Com, com, com?
allò, can és bajestaje allò que ho dius tu molt bé això, això, això a veure, que ja, ara ja m'olor a chamusquin que no ho diguis bé, eh olor a chamusquin can, sí, no? can, can falsi, falsi, can però l'idioma d'aixec espiar encara no el trepitjo gaire bé però bueno, jo em faig entendre, eh
Sí, sí, sí, sí. Molt bé. Bé, doncs... Jo me lo guisse, jo me lo como, com Juan Pablo. Bé, escolta, jo he estat a Londres i he estat als Estats Units, i amb el meu indès de Cambrils, jo m'he fet entendre, eh? Clar. I pensa que a l'Araport de Miami... Pobre d'ells que no t'entenguin. Eh?
Al meu port de Miami em volien fotre una maleta. Ep! I jo amb el meu ingles de Cambrils vaig anar allà i la maleta va sortir, eh? Hombre! Que hagin d'anar. Ah, i a més a més, quan vaig estar a Miami, allà a l'hotel, me volien cobrar 20...
200 dòlares de més. Què m'hi dius? I tant, jo vaig revisar la quanta. Què passa aquí? Què passa? Sona el temps del buix, para encara, eh? Amb el trampes, ara t'ho deixaríem fer. Amb el trampes? Fatal, eh? No, no, sí, sí. Fatal, fatal, eh? Jordi, ara sí que hem de marxar, eh? Sí, molt bé. Perquè a més a més vull deixar aquesta cançó que ja comença a sonar, mira-te-la. A veure si la coneixes.
Imagina't, de John Lennon en la versió de Jordi Català i paper de Tornassol, i només diu-vos que a la TNU hi ha la loteria, l'humor 70.107. Bon cap de setmana a tots i totes, i bueno, deixem la cançó i posem el nostre sorra per la pau. Per la pau, això sempre. Bueno, recordo que serà aquest dijous, de nou a les 7 de la tarda. Sí, aquest dijous a la subdelació del govern, a partir de les 7.
Acta Coppel, per la Pau, amb Josep Maria Ferral, vocal de les Humanitats de l'Ateneu de Tarragona, amb la participació del mestre Josep Enric Peris, amb Jordi Freix, amb Jordi Català, i que podreu sentir prestament aquesta cançó com un dels himnes per demanar la Pau. Recordem, dijous 23 a les 7. Molt bé. Jordi, gràcies. A vosaltres. Fins la setmana vinent. I bon cap de setmana. Igualment. Adéu-siau. Adéu-siau. Bona nit.
No hi ha motius per matar ni causes nobles per morir. Imagina't que la gent viure el dia i tot riem.
Imagina que no hi ha processió, jo em pregunto si això és pot. Sense remunt i enveja ho fa, i on tothom podem gerir.
Entre mig de llops i set, viure sempre tots plegats, amb bonança i amistat.
Tu pots dir que jo sóc subdiador, no sóc l'únic i el millor. Jo m'ho tria quan tinguéssim tots, i que el món fos aquí.
Fins de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible i des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell encadenat dues victòries seguides en un dels derbis catalans a la categoria.
Dissabte 25 d'octubre a dos quarts de set de la tarda, viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi de la nova creu alta en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, Raiol 96.7 i 101.0 DFM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres, a partir... Bueno, si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio...
Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Ah? Doncs si em deixen els dimecres, Raúl Cid amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor. I tot això quan comença? Doncs si em deixeu el 5 de novembre. Començaré tercera temporada, només si em deixeu, eh? Raulina en salsa amb Raul Cid a partir del 5 de novembre. Ué!
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Bona nit.
Fins demà!
Estàvem per aquí decidint a veure si ens quedàvem amb un videoclip o amb un altre perquè teníem el videolític...
El de la primera idea, m'imagino. I ara ja també tenim ja el vídeo oficial d'aquest Flowers. Bon grig, gent. Xell, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Sílvia. Quanta temps? Ara sí que feia temps que no ens vèiem.
Bueno, que bonica que t'ha quedat aquest flowers. Gràcies, la veritat és que estic molt orgullosa, sí. T'ha costat molt. Ha estat molta feina. És allò que diem, sempre són idees que les tens allà penjades dins de l'ordinador, però mai veuen la llum. Fins que un dia t'inspires, aquell dia, i dius, va, anem a donar-li forma del tot i això. I si li donem un altre tomet a veure què passa? Exacte, exacte. I sí, sí, li vaig donar el tom que necessitava i així ha estat.
T'ha quedat genial. A més, quan fa que... Clar, la darrera vegada que vam parlar tu i jo ja fa una mica, eh? Sí, a més era... No ha passat una pandèmia, però quasi, quasi, eh? Perquè va ser pel 21, potser? Sí, sí, sí. Exacte, el 21. Com a Monkey Jane, sí.
Perquè després ja hem parlat, però com a dones de paraula... Coses, sí, exacte. Però com a monkey ja en feia moltíssim, de veritat, sí, sí. Que jo avui ja estava dubtant, i he comentat, quan l'he presentat la presentació, que no sé si podrà escapar-se, perquè tu també tens molta feina. Sí, sempre tenim coses. I dic, no sé si podrà estar aquí amb nosaltres, i l'hauré de trucar per telèfon. Quan t'hagués sentit per la porta, això jo... Ah!
M'he pogut cridar perquè estava parlant amb el Jordi i dic que encara la liaré. I què has fet durant des del 2021 fins al 2025 com a Monkey Jane? Que has estat una mica allà aparcat? Sí, l'he aparcat una miqueta perquè realment volia buscar com un sentit musical al projecte o donar-li un tomb.
I realment me n'he adonat del que busca el meu cos, per exemple, és no deixar de produir, és provar tota l'estona coses noves, intentar, intentar. Llavors, em costa moltíssim centrar-me en lo meu. És com, aprenc, aprenc com se fa això, com se fa allò, ara, ara, compressió aquí, ara, no sé què, ara...
Cosetes, però després m'oblido del meu projecte. No, no t'ho diguis. Exacte. No, deixar-ho no, però el que passa és que costa trobar-hi el moment. Costa trobar-hi el moment. Però ara ja l'hem trobat. He de dir, ara ja es continuarà amb aquest moment. Sí, sí.
I, de fet, sempre dic jo que quan me surt més de dir trec aquesta cançó és quan hi ha algun drama en mi vida. Però no drama mal, eh? No, no, no. Drama vol dir emocions fortes. Bé, clar, és que drama... Bé, drama, emocions fortes. Vinga, va, va. Aleshores, aquesta cançó realment és un regal, és un homenatge. Tinc cançons que són com a teràpia per mi, tinc cançons que són com crítica social i aquesta és la primera que és un regal.
T'he de dir que m'he recordat, escoltant aquesta cançó, m'ha vingut molt present en Jason Maras, que a mi m'agrada molt. Ostres, és un crac en Jason Maras. I clar, de cop i volta és, ui, aquesta cançó estaria perfectament en qualsevol dels seus discos. Ah, sí? Doncs ja el trucaré i li diré, bueno, anem a fer cafè i... Jason! Jason!
Jo, el meu anglès, millor que no el toquem. Estava 3-I. Jason. Jason. Val. Alguna cosa que li puguis dir, el Jason Maras. Doncs que quan vulguis fem un duet. Però vols dir anglès, perquè si no, jo no sé si parla en castellà, que tal. Ah, sí, home, que sí, que és tombador de món. Jo encara no he tombat gaire, però ell s'ha tombat tot el món, segur que em sap. Ja que has estado, espero que hayas estado en España, últimamente lo veo mucho por la zona de yo de las Américas, pero claro, no lo sé.
Vén de Tarragona, hombre. Vén a Tarragona. Descubre este Flower. Exacte. Que suena súper bien. Exacte. Y es muy bonito. Sí, sí, sí. Para ti, para tus discos. Hace una colaboración. Eh? De colaboración. ¿Però qué me ha sortit això de colaboración? Nosotros es un catalán. Colaboración. És aquest català teu que m'encanta. Sí, sí, sí. En tinc molt de Cincinnati. Exacte. D'aquella zona. Exacte. La Cincinnati català, eh, però. Sí, sí. Ah, vale, vale. Wisconsin. Wisconsin.
Tinc que deixar la droga, ho sé. La música, gran droga, la música. És això, és això. La de teràpies, que fem gràcies a la música. Jo vaig començar amb Monkey Jane fent teràpia. És a dir, la meva primera cançó va ser Time to Time i és una cançó teràpia del tot.
em va treure del pou en el seu moment. Clar, clar, sí, sí, totalment. Aleshores, jo sí que puc dir, per mi la música és algo superterapèutic. A més a més la busquem, eh? Sí. No sé si a tu et passa, però jo quan tinc un dia de bajón que dius, mare meva, mira, ara surto un núvol. Doncs justament en el moment que tens un núvol,
que a més a més tots hem tingut un dia de núvol, algun dia de tempesta, altres dies que dius avui no sé què faig aquí i te busques la cançó més trista del món mundial. En vez d'agafar la cançó més alegre no busques la més trista. Perquè és la banda sonora de la teva vida. Llavors t'enfonses directament i l'únic que pots fer és tirar un pas cap enrere però per agafar carrerilla o almenys intentar sortir. Sí, sí, sí. La música té això. Exacte. Exacte, exacte.
Tornem al Flowers, a veure, com sorgeix? De quina manera? Tu me digues que la tenies allà en un raconet, però li vas començar a donar colors, li vas treure fulles, li vas posar fulles... Com va anar aquesta història? Vaig plantar la cançó i van sortir Flowers. Això que et deia que és un homenatge als 15 anys d'amistat del que són les meves millors amigues.
Enguany feien 15 anys, que són aquestes que soten al videoclip, i vaig decidir dedicar-los a una cançó. Elles que sempre m'acompanyen en el procés, sempre estan allà, doncs quina manera millor que poder fer-los a una cançó, no? La veritat és que floten i els hi han cantat i jo estic molt contenta. De totes maneres, penso que és una cançó que per qualsevol grup o qualsevol persona que tingui bon rotllo amb el seu grup, amb qui s'hi ha identificat, és...
És una cançó que... Que volem rins amb totes les amigues, abraçant-se, donant-se petons... No sabia com dir-ho, però ja m'has ajudat tot. És que seria molt bonic, eh? Fer el ritme amb un trosset que els agradés d'aquesta cançó. I això que deies, demostrant la teva amiga de sempre, que te l'estimes molt, que encara que hagi passat el temps, hi ha molta gent que potser estan en un costat de l'altre planeta...
Bé, aquest planeta, però d'un costat a l'altre, i que dius, ostres, encara que sigui a la distància, t'estimo igual, no? Clar que sí, sí, sí. És aquest regal, aquesta cançó. Què et van dir? Quan la van escoltar per primera vegada? No, es van quedar al·lucinants, sí, sí. A més, aquest videoclip el van gravar el dia que els hi vaig ensenyar la cançó, crec que era Granada, que estàvem fent un viatge juntes, perquè cada any intentem això, fer un viatge juntes, per poder-nos retrobar d'alguna manera bé,
I sí, sí, van gravar, els va dir, home, ajudeu-me a gravar el videoclip, que és per a vosaltres la cançó, i van dir, sí, sí, clar, i tant. Però aquí de fons no es veu gairebé res. On estàveu? És que era una casa cova, de per allà granada. Ah, què dius? Sí, total, eh? Va ser un lloc idíl·lic. Que clar, com que de cop i volta es veu... Sí, sí, estàvem allí en medio del desierto, quasi, quasi. Sí, sí.
Sí, el lloc era molt bo. I el muntatge aquest, llavors? I el muntatge aquest ja són parafernalies meves del meu cap i el meu imaginari, Txell i Monkey Jane. No, però és boníssim, perquè a més a més, clar, està el mico. Clar, clar, sempre hi ha d'haver. Ha de sortir, ha de sortir. Si vèixis casa meva està plena de micos. Que bo, però això és boníssim. És una autèntica bogeria. Sí, sí, sí.
Perquè a més, el tens per aquí també tatuat, és possible? El mico, bueno, és el que vaig dissenyar jo com a logo Monkey Jane, me'l vaig fer tatuar també. És que és una passada. Sí, sí, sí. I el porto, el porto sempre, el porto a mi. Ja saps que ara t'he preguntat, encara que t'ho vaig preguntar al seu moment, per què Monkey Jane?
Per què Monkey Jane? Perquè... A veure, vols la versió... Que tu vulguis. Vale, vinga, va. T'explicaré totes les versions. Hi ha una versió que diu... Que és com una mica... Intenta trobar-li, eh? Així una miqueta. Musicalment, Meritxell...
si li volguessis donar la volta en anglès, podria ser un monkey chain, perquè aquest monkey chain, una mica, ja t'ho he dit, mira-t'ho així com de reull. Sí, sí, sí, ja t'ho he dit, que soc de Cincinnati, profund. Sí, i després, doncs, que sempre m'he identificat una mica amb els micos, amb aquesta boigeria, no?, que en sec, sembla que estiguin allà penxuts, allà damunt de l'arbre, ja i en sec, eh?, s'activen i fan boigeries, i corren, i salten, i estan com una mica alelos, doncs.
Sí, una mica podria ser, o si em podria sentir identificada amb el Miku, i és el que em va fer com tirar per aquí. I a partir d'aquí van sortir cançons, que van tenir l'oportunitat de cantar-les, va sortir el Change, va ser... no, que va venir abans, explica. Changes, el primer disc, Changes. Jo crec que és aquí, mira-te'l.
El que vam presentar al Wikitiki va ser alguna de les cançons que vam presentar. Sí, Wikitiki. És de les més sol·licitades, sempre. És molt bon rotllo, també. Jo crec que gairebé totes, aquest disc. De quin? Del primer? Sí, del Gens. Sí, bueno, hi ha una mica de tot, hi ha una mica de tot. Però crec que... El record que m'aporto és això, que et deixa un bon sabó de boca, de llum, de bon rotllo. Sí, sí, sí. És que...
Aquesta és la de Island. O Island, sí, sí. A la de Wikipiki, te'n la posem. Vinga, va. Que ja fa quant de temps que no la senties? Doncs temps, perquè és allò que diem, és que al final te'n canses d'escoltar-te, eh?
I va ser un dels cançons que vam presentar, crec que abans de tenir el disc. Sí, sí, sí. Que a més a més, en aquell moment, si no recordo malament, que vull dir que era molt sexy aquesta cançola de cantar-la. Ah, sí? Per la forma que deixaves caure. Sembla que t'estigui explicant a algú que si ho vols ho agafes i si no ho deixes, eh?
Veus? Bueno, aquí tots els que voleu fer anunci, sisplau, ja veu sexis, en teniu aquí, Monkey Jane. Com a banda sonora, qualsevol pel·lícula. Ah, sí, sí. Mai se sap, mai se sap. I la porta és el que t'anava a dir, no l'ha tancat per res, eh? Després va venir el segon disc. El segon disc és Silent Noise. Exacte.
Welcome to the show, per començar. Vinga, seguim.
Aquí et vaig trobar com a més de country, més... Sí, tenia un rotllo més. Sí, sí. I després me'n vaig desdir una miqueta d'això. Vaig quedar com una mica americanada. Clar, després vas veure tot el que passava al món. Sí. I us calla, calla, calla. Traiem-ho, traiem-ho. Sí, sí. No, no, no. És el que et deia abans, que m'agrada molt experimentar molts estils i moltes coses diferents. Vaig fer l'experimentació i ja està, ja en vaig tenir prou. I us va.
Ja sé el que passarà, no? Sí, exacte. Ja sé com acaba la pel·li. Però de cara al directe i tot això, perquè ara després parlarem dels directes, tot això...
Tot això... Agafaràs una altra vegada? M'agradaria... M'agradaria, però... Ho he de pensar encara, eh? Quin tipus de directe m'agradaria fer, o amb quin format... Tot això encara ho he de pensar. Quines ganes, eh? Sí, sí. Hem de dir que d'aquest àlbum tenim aproximadament... Ho dic en aproximadament, no? Són vuit cançons, no? Sí. I aquí és on jo buscava, que no el vaig trobar, aquest Hallow...
que també vas cantar-nos, però crec que va ser més un regal. Sí. Perquè no estava a cap dels discos. No, no, no. És una cosa com el flower. Exacte. El flower és teu, perquè és una versió, una adaptació. Bé, la idea va una mica per aquí, anant traient singles, aquesta vegada, en comptes del disc directament.
perquè... m'agrada, m'agrada sí, sí, perquè així és com que li dono tot l'espai a la cançó que necessita i si he de tardar, prefereixo tardar amb aquella cançó i donar-li aquest temps que necessita perquè una mica el que m'ha passat al segon disc és això, que vaig voler experimentar molt però m'hi va faltar una mica d'ànima vaig trobar
I d'aquesta manera, traient single C, que allò que trec li he estat dedicant tot el temps que es mereix. I tot el carinyo, també. I tot el carinyo, evidentment, que l'acompanya. És que ara és el que moltes vegades comentem, dius, mira, curiositat, que va matar el gat, pobre...
És que anem massa de pressa per tot, però resulta que es venen vinils. Sí. I clar, per posar el vinil i escoltar-te'l necessites fer una seqüència de coses com agafar el vinil, posar-lo, punxar-lo, posar-te els cascos, seure en un sofà, en una cadira i gaudir-la.
I tant. Llavors, doncs, traiem el temps per una cosa i no ho traiem per l'altra, que ha passat, no? Sí, sí, sí. Doncs és una mica aquesta la idea. A partir d'ara, sí que treure del calaix totes aquestes idees que ja les tinc per casa, però amb el temps que necessita cada una i l'emoció que necessita cada una i no voler córrer per dir, vinga, va, que ara fa molt de temps que no senten res de Monkey Jane...
i trobar un disc, no? És com... Vull fer-ho d'aquesta manera aquest cop, a veure què tal. Diuen que la tercera va l'avançar. Home, a veure, a veure què passa. A més a més, a través de les xarxes, me'n vaig adonar cap al Flowers, a través de les xarxes també et trobo allò effervescent. Sí o no? Bueno, és que sóc profe i he tingut un estiu pel mig, saps?
I ara és quan tens tota l'energia. No, mentida, de cara al juny no me busqueu. No, exacte. El tercer trimestre ja no. Ja pel final. No, no, però que a més a més allà t'he vist ara anem provant no sé què i ara fa anys no sé quant. Sí, sí.
Bé, és com tot. M'agrada molt el món aquest de l'audiovisual en general, eh? Música i arts i visuals i tot. Això m'agrada molt. Llavors, bueno, faig el mico una mica de vegades amb els vídeos i coses. M'agrada, m'agrada. Però sí que és veritat que has de destinar un temps molt gran a tot el que és gravar, tornar, muntar, editar, etcètera, etcètera. O sigui que s'ha de posar davant i ja està. Exacte. No, no, res a veure. I això, aleshores,
Bueno, és allò, que tens una estoneta i et sents com inspirada, inspirada, i això, doncs és quan la Txell es posa a tope amb aquestes coses. Però després potser veus que hi ha una setmana que no dic res perquè estic saturadíssima de les xarxes i de... No, i que una mica he de lluitar constantment amb aquest sentiment de dir...
A mi el que m'agrada és la música, això que dèiem, experimentar, tocatejar, aprendre més coses. I m'agraden els vídeos i tal, però el fet d'haver-hi d'estar allà perquè un algoritme darrere et demana, et demana, et demana i t'anar en contra de corrent i d'això, és tan cansat.
Que de tant en tant he de fer resets i dir, etxell. Necessito respirar, no? Necessito respirar, necessito muntanya, necessito el que sigui, però sí. Algunes vegades... Ritme frenètic. Fent un símil així diferent i algunes vegades em deixo literalment el mòbil sense carregar.
perquè es descarregui la bateria. Ja ho veixo i em dic, ai, el mòbil, no he pogut trucar. No, i últimament em sento la pitjor amiga del món, no per elles, però en general, perquè hi ha dies que realment m'arriba un WhatsApp, en aquell moment penso, estic saturadíssima, ja contestaré, però sóc una persona que tinc la ment super...
i llavors potser he de contestar després de dues setmanes i jo, perdó, perdó, perdó, em sap molt de greu, em sento mal persona, però és que últimament tendeixo cap aquí, suposo perquè el cos també m'ho demana, de dir, ja contestaré, si no és que sigui algo super urgent. Va de vida o mort, no? Exacte. T'entenc, t'entenc, eh? Jo també és allò de, sisplau, perdoneu, perdoneu, perdoneu, allò dels matins que fas el bon dia i aquestes coses, que després dius, ostres, què ha passat, què ha passat, què ha passat? No, no, que...
Mira, estic sense bateria i la gran majoria de vegades dic, no, és volent, però jo crec que també el mòbil ens diu, bueno, deixa'm tranquil, no? Deixa'm tranquil. Sí, sí, totalment. Bueno, no et deixo tranquil·la, perquè vull que m'expliquis coses del directe, però a més és que anem en contra de rellotge. Tens l'oportunitat? Tenim l'oportunitat de presentar sobre l'escenari aquest Flowers?
Flowers, flowers. Flowers, flowers. De moment esperaré a tenir alguna cosa més nova. I aleshores sí que... De cueldo. Com fan a escriure? Bueno, cueldo. Cueldo, cueldo. Sí. Amb un festival dedicat a les flors. Ara que arriba la primavera. T'imagines tot un escenari ple de flors?
Sí, fantàstic. A més, posades dins del seu tiesto, eh? No, no. Tu saps que jo quan arrenco una flor perquè la necessito per alguna cosa li demano permís a la natura. Mira si sóc Monkey Jane, eh? Igual que passa amb la fruita, eh? El que passa que no es fa. La gran majoria de vegades. Així que no res, de moment el directe s'esperarà. I qui li agradi Monkey Jane també s'esperarà. Perquè... Però per molt...
Jo te vull treure alguna cosa. Va, no té la primícia, va, no té la primícia. Te la donaré, te la donaré quan la tingui, s'ha assegurat. Aseguradíssim. Però no, de moment no ho tinc davant aquí en primer pla, eh? Perquè és això, és que hi ha tantes maneres i tal que jo crec que quan tingui una mica més de forma d'aquesta tercera...
part de Monkey Jane, llavors li sabré donar forma en el sentit de format de grup o de banda, de llocs també que m'agradaria tocar, si és més format teatre, format petit comitè, o d'aquests, inclús d'aquests formats que es porten ara, que són amb poca xitxa, vull dir d'altaveus i coses, i són llocs com a molt inèdits, com a molt íntims, en públic que s'asseu al terra, o llocs...
gairebé al teu costat. Exacte, molt de tu a tu, que és com a mi m'agrada i, bueno, he de treballar totes aquestes idees. Home, això us va passar, no sé si va ser a la canonja, que vau estar amb les dones de paraula, que ja gairebé estava amb la gent, estàveu a l'escenari, però estàvem molt a prop. Sí, sí, sí, total. I no sé si us ha passat, m'imagino, que amb molts altres escenaris que també estàveu
Sí, sí, però a mi m'agrada molt això. O aquí també, al Passi de les... Bueno, aquí al Passi de les Palmeres. A les Palmeres. És que era el Festival Sota la Palmera. I m'ha demanat un costat cap a l'altre. Sí, sí. El Festival Sota la Palmera el vaig pillar, però el vaig pillar amb Covid encara, eh? Sí, sí.
Però després vas repetir, vas estar com a artista combinada. Ah, sí, el de l'Anna Dibori. Això va ser una cosa bonica, bonica. Amb l'Alia Sampai. Va ser bonica la col·laboració. No, és que de més temps... Bueno... Saps que era tancat, no? Sí. Bueno, t'acovido un altre dia. Vale. Surprema amb una altra cançó. Si jo, si vols, m'oblido, que hem parlat...
Et torno a fer quatre preguntetes. La gent no sabrà res. No se sap, no se sap. Però això sí, ja saps que estàs més que convidada quan vulguis. Gràcies. Està una estoneta aquí amb nosaltres. Molt bé. Gràcies, bon dia i gent. I fins la propera. Adéu. I nosaltres tanquem aquí el programa. Gràcies, fins avall. Adéu.
Bona tarda, són les set.