Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona acollirà la primera audiència memorial. Es tracta d'un acte pioner d'escolta, reconeixement institucional i reparació simbòlica dedicat a les víctimes i a les diverses generacions afectades per la Guerra Civil i la dictadura franquista. És la primera vegada que se celebra a la ciutat i a la demarcació. Deu testimonis tarragonins o vinculats amb Tarragona.
exposaran com van patir les conseqüències de l'alçament militar, el període revolucionari, la guerra civil i la dictadura franquista inclosa, la clandestinitat i la lluita per les llibertats. La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, diu que és una acció necessària i urgent. Són accions que són necessàries, que són importants i que...
vist el que estem veient i sobretot escoltant el que estem escoltant en els últims temps, accions com aquesta han esdevingut urgents de fer, també. Urgents. L'acte se celebrarà dimarts dia 9 a les 6 de la tarda a l'antiga audiència.
I l'Ajuntament de Tarragona, i en aquest cas amb el Departament d'Interior, han signat el conveni patrimonial per la creació de la comissaria de policia de proximitat compartida entre la Urbana i Mossos a Batestini. La nova comissaria s'ubicarà a la planta baixa de l'estació d'autobusos i ocuparà una superfície de més de 800 metres quadrats a Abril-Rius.
El conveni patrimonial entre les dues administracions estableix les fórmules de coordinació tècnica i jurídica necessàries per la gestió d'aquest espai compartit. L'alcalde, Rubén Viñuales, assegura que el conveni és un pas molt important perquè aquest nou equipament serà fonamental per oferir un servei de seguretat més proper a la ciutadania. I és que permetrà recollir denúncies i, segons recorda, es convertirà en punt de referència de les patrulles a peu al centre de la ciutat.
perquè aquest nou equipament, el que ha de ser és fonamental per oferir aquest servei de seguretat molt més proper a la ciutadania i que ens permetrà no només recollir denúncies, sinó que es convertirà en un punt de referència de les patrulles a peu del centre de la ciutat, que bé sabem que és una de les demandes més que legítimes de la ciutadania i que ja hem encetat.
Aquesta comissaria, com ja saben, és una aposta clara que tenim per la seguretat al centre de la ciutat, una de les parts, òbviament, més densament poblades, i, a més a més, amb un model diferent. Per altra banda, l'Ajuntament insta al Departament d'Interior a retornar a la planta baixa del carrer Doctor Mallafré 7, on actualment hi ha l'UAC dels Mossos d'Esquadra, un cop la nova comissaria de Batestini hi estigui operativa.
I els hotels de la ciutat són conscients que el pont de la Constitució no acostuma a ser de màxima ocupació, però confien a penjar el cartell de complet dissabte. El president de l'associació hotelera, aquí a Tarragona Ciutat, Xavier Jornet, creu que la resta de dia s'arribarà a un 70%.
En una entrevista de Tarragona Ràdio, Jornet ha recordat que històricament la ciutat no ha estat un pol d'atracció turística en aquest pont de principis de desembre. El cert és que hi ha gent que prefereix buscar destinacions de muntanya amb neu. No obstant, Jornet pensa que s'assolirà un màxim d'ocupació dissabte.
i que la resta de dies de divendres a dilluns es podria arribar al 70% de places plenes. Els turistes que passaran aquests dies per Tarragona són catalans i de l'estat espanyol, principalment d'Aragó o el País Valencià. A més, el Festival Rec incrementarà les estades. El cert és que, en general, les reserves per aquests dies es fan a última hora.
Evidentment sí que hi ha més ocupació, el dissabte segurament estarà molt plena la ciutat, si no al 100% però amb molt bona ocupació, però no són tots els dies, bàsicament és aquest dia. A més, se li suma que és un cap de setmana on tenim el rei, que tot ajuda...
Però, tot i així, no és un camp de setmana d'ocupació plena 100% des de divendres fins a la nit del diumenge, ni molt menys. La nit de dissabte sí que hi haurà molt bona ocupació, però la resta potser estarem al 70%, i molt també a última hora, no amb una ocupació del 100%.
Jornet fa un balanç positiu de 2025 i confia que l'any vinent sigui similar per al sector. Això sí, admet que hi ha hagut una pujada de preus vinculada amb l'increment de costos i que les prestacions que ofereixen els establiments a nivell de qualitat ha d'estar a l'alçada d'això. Jornet assegura que és clau per ser competitius en base a qualitat preu.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a Sevilla. El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Marc Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estat i Jesús Navas en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Compra la teva entrada a nexeevents.com.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, hola, què tal? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre Fans de Tarragona fins a les 7 de la tarda. Avui per parlar-vos de tres qüestions, podríem dir que dos d'elles molt semblants i una altra de ben diferent, però totes a veure amb el món de la música. Ja saps que nosaltres sempre escombrem cap a casa.
I és el primer cas. Fa dies ens va visitar el cantant, compositor, Sílvio, i ens va presentar el que era el seu darrer disc. Un disc que ens va sorprendre, ens va agradar, i vam tenir l'oportunitat gairebé de sentir sencer. I ell ens va anunciar, precisament en aquella mateixa entrevista, que avui, dia 5 de desembre, tindria una sorpresa per nosaltres. I ja n'hem trobat, aquesta sorpresa.
El tenim via telefònica, que de seguida els saludarem, perquè a més a més ens ve amb una mica de pressa, que ja m'ha dit, Sílvia, ho sento molt, no puc estar aquí amb tu, i a més a més em passa que la feina és el que té. I ho entenem perfectament. També avui coneixerem l'On ets, que és la darrera cançó de la cantant i compositora Maria Fort. La tindrem al telèfon perquè la Maria, doncs crec que si no recordo malament,
Està a Barcelona. Li preguntarem. També marxarem cap a Reus, cap al festival de música de nova creació. El Contemporant Reus.
Jo li poso el Reus, encara que no, eh? És contemporaneus. El que passa és que la R i l'Eus queden majúscula, però qual cosa es veu precisament això, el que volen. Que se sàpigui que es celebra Reus i que tindrem l'oportunitat de gaudir, no aquest, sinó el proper cap de setmana, els dies 12, 13 i 14. Però a mi, que ara m'enrotllo més que de saludar el Sílvio, posem la sorpresa per avui, que no és una altra que aquesta.
No hi ha res. Te explico. Ja és com.
Em diuen que les promeses s'han de complir i aquesta és una nostra promesa, i també d'ell, del Sílvia, que el tenim via telefònica esperant-nos. I ens va dir, el dia 5 de desembre tinc una sorpresa per tu, Sílvia, però fins al dia 5 no puc comentar res. I aquesta, aquest Sóc un museu, és la sorpresa en col·laboració amb la Laia Cocó. Sílvia, hola, que tal, bona tarda.
Hola, Sílvia, bona tarda. Com estàs? Molt bé, molt content d'estar amb tu una vegada més. Jo t'he dit que estic emocionada. A més a més, també per allò que dius, per Ordago, aquest matí m'he trobat també amb un senyor que va estar aquí amb tu, que crec que coneixes des que vas néixer. Hombre...
Foti, que t'has trobat un bon pare. Sí, m'he trobat aquest matí i dic, a què no saps a qui avui he de parlar aquesta tarda a la ràdio? Diu, però si està molt liat amb l'òpera i no sé què, no sé quant, doncs estarem deu minutets encara que sigui, per comentar-me la sorpresa. Sí, bueno, això de treballar en un teatre ja ho té això, que hi ha dies que vas una mica de cul.
Sí, ja m'ho va dir. Ella diu, ostres, amb l'òpera. I dic, també canta òpera? Diu, no, no, era una broma, eh? I li vaig dir que era una broma. Dic, és que només te faltava... És que és això. Ja ho tenies tot, ja. Ja seria l'Ordago. A la Grande, ja, eh? Sí, home. A veure, a veure, explica'm d'on surt aquest Sóc un museu. I després me dius i me presentes a la Laia Cocó. Vale, doncs Sóc un museu és una cançó que surt...
d'una reflexió que vaig tenir fa un temps, que és bàsicament que estic fet de moments i de persones, de gent que estimo i de records, i no sé qui soc durant el present i estic tot el dia improvisant. L'únic que sé és el que he sigut fins ara i ho faig servir de referència. I això va una mica al tema, la veritat.
Doncs és una meravella, perquè jo crec que tots som una miqueta museus, eh? Tots estem fets precisament d'això, de petites coses, que algunes vegades ens alegren la vida i ens donen l'esperança per continuar endavant, i d'altres, ui, ui, ui, i d'altres ens penalitzen, com ara és el moment. Doncs mira, ens hem quedat sense el Silvio. Torno a trucar-lo.
Doncs mira, ja l'hem recuperat. Ves un altre d'aquests moments que hem de guardar. Sílvio, el que t'estava dient, que dic que tots som una miqueta moments, moments bons i moments dolents, però tots són els nostres moments, no? Definitivament. Mira, ja que em parles de moments dolents...
Aquí a l'estudi hem tingut una temporada d'obres per culpa dels veïns que estaven fent obres i no podíem enregistrar gairebé sense soroll. Aquesta cançó, en part, també va ser fruit de recollir el soroll dels veïns que feien amb les obres i acceptar aquests sorolls i aquests errors com part del procés i deixar-los a la resultat final. I respirar, eh? I respirar, sobretot això, eh? Això de respirar és molt important, eh? Molt, moltíssim.
Saps per què t'ho dic? Nosaltres també aquí a la ràdio hem tingut veïns que han estat fent obres i quan feies les entrevistes, la banda sonora, la banda de la música que portaven, els diferents grups també ens acompanyaven de cops, martells, algun com un altre moment de vibració tot a l'estudi. Imagina't, eh? O sigui, hem pogut aprendre amb aquestes coses.
Ostres, m'imagino que era una ràdio, encara deu ser més difícil, això. A més, quan va ser allò del carrer, ens vibrava l'estudi. Jo espero que no s'hagués sentit a través dels micròfons, perquè era una vibració com de petit terratrèmol. Però quan ja passava era, uh, gràcies a Déu, ho notaves fins i tot al cap. Però bé, anem cap a la Laia Cucó. Qui hi és, la Laia? La Laia és una ballarina, una coreògrafa de la meva ciutat,
que és una crec, que a mi és genial. I vaig coincidir amb ella amb un parell d'espectacles de dansa, i ens ho vam passar molt bé, i parlàvem que volíem fer més coses junts, i un dia em va dir algú, crec que va ser el meu germà, ostres, la Laia canta superbé, tio. I jo vaig preguntar a la Laia, laia, no m'has dit mai que cantes. Em va dir, ah, bueno, sí, és que no ho ensenyo, no sé, me fa vergonya, no ho sap ningú, i em va enviar...
unes grabacions que té, i vaig flipar. I li vaig dir, hola, ja, vols fer una cançó amb mi? I mira, i es va animant i vam fer això a uns. I ha quedat superrodonet. Ha quedat superrodonet. A més, balla, i hem fet un vídeo per també sortir ella ballant. Ah, que bo, que bo, que bo. El vídeo no m'ha donat temps a arribar-ho, eh? A veure-ho així que després d'hi donar un cop d'ull i a veure-ho de veure tot sencer, tot sencer. La propera quan arriba, la sorpresa?
Sílvio. Doncs aquest encara no puc confirmar cap data, però t'asseguro que quan arribi te'n assalentaràs. Si vols, inclús una mica abans. Vinga, a veure què sap que passa, eh? Estarem pendents. Vinga. Això ja és una joguesca. A veure, és un altre d'aquests moments de la ràdio que ens agrada tant. Així li posem una miqueta més d'emoció, que també va bé. Molt bé. Doncs, Sílvio, que sé que tens una miqueta de pressa...
T'acabem de sentir una altra vegada. Aquest soc un museu que, a més a més, té una varietat musical i de riquesa per aquí al mig, que sembla que s'acabi la cançó però no reemprèn una altra vegada, sembla que agafi una mica de ralentí però de cop i volta s'activa amb la veu. Escolteu-la, escolteu-la i vosaltres mateixos traieu el que us agrada més o us agrada més de més. I si no...
Després teniu una altra infinita primavera per continuar degustant la música del Sílvia. Sílvia, gràcies. Gràcies a tu, Sílvia. Una abraçada. Adéu, sí. Gràcies.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Obramat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
No t'amaguis més de mi. Sé que et fa por tot això de l'amor. Encara tinc la teva samarreta blaua i el cerro amb les flors ja no perfumades. Dormen les carreteres on ens amaguen.
La teva se m'ha retablada i el gerro amb les flors i una perfumada. Torno a les carreteres on ens amagàvem. On ets tu? On ets tu?
I des del 7 de novembre que la Maria Ford s'està preguntant on ets. Home, si hem d'anar a buscar el Paco Lobaton ho tenim una miqueta magra, eh? A veure què és el que passa. On ets és la seva darrera cançó. La darrera ens va convidar un d'aquí, ni te'n recordes? I per aquí al mig ha hagut alguna que una altra col·laboració. Que ara li comentem perquè la tenim via telefònica. Maria Ford, on ets? Hola. Com estàs? A Barcelona, a Barcelona estic.
Sí, t'hem trobat ja, eh? Ja estàs aquí amb nosaltres, almenys. Sí. Explica'm, perquè et veig molt de boda, de nòvia ferida, de nòvia ferida, perdó, parlem amb propietat. Què ha passat amb aquest on ets? Bueno, volia parlar una mica de les relacions contemporànies, que són una mica cada cop més delastroses.
I, no sé, reivindicar una mica, doncs, ja no tant l'amor romàntic, sinó el respecte de cap a una altra persona, no?, a l'hora de tancar una tapa. I, bueno, doncs, parla bàsicament d'algú que desapareix de cop, el ghosting i tots aquests conceptes que he escoltat tant. I, bueno, concentrar la nòvia a l'explositat, doncs, era una mica...
representar, doncs, que et tenguin l'amor a tope, que et placeu mil coses, no?, com si fos ja que us caseu, i que de cop et deixen tirar de la carretera, saps? Sí, sí, i que t'he de dir una cosa, que ho trobo massa impersonal per una cosa que teòricament ha sigut tan important dins de la vida de qualsevol persona, eh? Sí, sí, la idea era això, que la gent que ho ha passat, doncs,
s'hi pugui sentir reflectida. No, i qui no li ha passat? La pregunta és a qui no li ha passat, no? L'estàvem amb una parella, de cop i volta aquesta parella desapareix, que no saps què ha passat, que no t'agafa el telèfon, que passa de ser el teu nucli en el món i de cop... Sí. Que dius, ostres, però... Sí, sí, és això, és més la manera de marxar que notant el que pugui haver passat, saps? Clar, clar, clar.
I això, no sé si preguntar-t'ho, és a nivell molt personal, és a nivell que algú que dius, ostres, tinc una amiga meva, algú que li ha passat i m'ho ha explicat i ho he volgut reivindicar com molt bé m'has explicat. Com ha vingut la història?
No, no, a mi m'ha passat més d'un cop. Però sí, la cançó la vaig escriure el 2024, l'any passat. En un d'aquests casos que em va passar no era algú...
si tingués un vincle molt fort, però sí que em va semblar bastant lleig la manera de fer-ho, no? I òbviament m'ha passat amb mi gent, per la desgràcia. Sí, sí, i tant. Crec que la gent no sap anar a la cara quan ha de dir la veritat o si és sincer i dir, mira, em passa això, no. En comptes d'això, la gent tot talla i, hala, jo t'apanya. Llavors, tu, és veritat que passen una temporada de...
de culpa, de sentir-te culpable, de... Sí, de buscar el que i el com, sí, sí, sí, de buscar a veure què és el que ha passat i en quin moment s'ha fallat, no? Sí, mentre fa un bucle psicològic molt tòxic que realment no has de patir, perquè...
Perquè la culpa no és teva, però és el que es crea, no? I l'altra persona, doncs, per culpa de la seva poca responsabilitat, doncs, és el que vas fer amb tu. Exacte. I des d'aquí, mira, faia un clam, si vols, que no un crit, un clam. Si ha de sonar més gran, doncs...
Ja forma part de la teva vida aquesta persona, sisplau, quan ell s'hagi de tallar, encara que sigui davant d'un cafè i en un lloc que potser no representi res per cap dels dos, que no sigui en un lloc bonic, me refereixo que una vegada que se surti d'allà cadascú a casa seva, cadascú amb un dolor diferent, però almenys d'un a la cara. Que això de fer-ho a través del WhatsApp o a través del Facebook, fins i tot del Facebook, mira, adiós, està en un qui, com que està en un qui? Que hem estat 3 anys...
A mi no va ser ni així, va ser com deixar de contestar, per exemple. Home, això és molt cruel, això és molt cruel. Ho trobo fatal, ho trobo fatal. A veure, explica'm, perquè tenim videoclip, fins i tot, d'aquesta cançó. O sigui, aquí tenim el doble to ja fet. Com va anar la gravació? Sí, sí. Mira, va ser una mica l'últim moment, perquè jo tenia una sessió de fotos de Feia Ter,
però no havíem pogut fer material de vídeo, i quatre dies que ha sortit la cançó el vam gravar, i vam anar una mica correguita, i al final va quedar prou manco.
No, no, ha sortit superbé. Sí. Perquè et deia, a més a més, no sé si les localitzacions estan a prop de casa, vau haver de buscar algun lloc, però clar, es veu d'una ciutat al fons, una carretera...
Sí, a veure, la idea, o sigui, les fotos que vaig fer de promoció, que fa res, un dia vaig penjar-les a Instagram, aquelles les van fer a una carretera de Tarragona, així com supercarretera, que era molt incòmode, em sentia molt observada per tothom, i llavors el videoclip el van fer aquí a Barcelona perquè m'ho van fer unes altres amigues,
I vam anar, com t'ho dic, com a prop de la carretera de les Aigües. I vam trobar aquest espai i allà. El que passa és que ja començava a fer molt de fred. Jo estava amb un refredat que ja portava d'abans i anava amb sostensa. És el que t'arrava a dir. Digue'm que tot això es va gravar i que feia molta calor. Però el que m'estàs dient és que no...
Jo, els rodatges m'agraden molt perquè penso que estic fent algú guai per mi, però tots tateixo molt, perquè tots s'han de gravar a l'hivern, saps? Ostres, però canviem-ho, eh? Canviem-ho, gravem els videoclips ja a l'estiu, quan fa caloreta, que llavors jo dius, agafo una lluna sencera i... Mai quadra, mai quadra. Bé, que haig...
És que, clar, jo deia, d'aquí treus un costipat o una grip ja directament, eh? No, no, sempre acabo malalta, sempre, sempre. No m'estranya gens. Però amb el Daikiri també va passar el mateix, no? Amb Daikiri, bueno, vam gravar l'hivern, també. També? Què hi dius? El que passa que eren un lloc tancat. Ah, val, val, val. Però feia molt de fred, igualment, allà dins. Era un dia que ploguia, diluviava, bueno...
També he trobat per aquí, per això ja faig alguns dies, una col·laboració amb Vivi, es diu així, Mi obra de arte, que jo vaig dir, eh, Maria, i això què és? Això, mira, la història és molt divertida perquè una de les més millors amigues, que és aquí a Tarragona, està amb un noi que és a Jerez.
I quan vam començar junts, el va presentar, no sé què, i em va dir, oye, que jo tinc un amic, que també no sé música, no sé què. I jo vaig pensar, bueno, a veure, o sigui, jo què sé, és el típic que dius, però no, no fas clar. I diu, sí, sí, ja està, ja farem. I no acabes fent. Però bueno, al final, doncs, li va passar el meu número, em va escriure, i em va dir, claro, vente pa Madrid, que jo estic aquí, no sé què.
Total, que el geni me'n vaig anar quatre dies a Madrid, a casa seva, i vam pensar que ens va haver sigut el tema Açú de l'any. Què dius! Aquesta és l'obra d'arte. A més a més, Bibi, Maria Fort i Brownie. O sigui que va ser una tripletta, Brownie. El Brownie ha produït a la Açú de l'any. Uau! Xati, doncs molt bé, eh? A veure què passa també amb Què serà de nosaltres, que és una altra cançoneta que també has fet amb Rodrik i amb Blue Lacey...
Sí, sí, em va fer molta il·lusió perquè el Rodri que ens seguim de fa temps i jo sempre penso que és molt guai el que fa i en el moment que em va dir que formés part del seu dit em va fer molta il·lusió, la veritat. Doncs ja veig que no estàs quieta i m'encanta tenir l'oportunitat de comentar moltes coses amb la Maria Fard. Avui ja hem acabat l'entrevista perquè la Maria m'ha dit que només tinc 10 minutets i jo ja saps que si tu teus, corre cap a treballar.
Me quedo de nou amb aquest On Ets i un altre dia et vull dir si pot ser que estiguis per aquí per Tarragona i ho parlem més tranquil·lament i recordem aquestes i altres cançons. Et sembla? Sí, espera, que tinc una cosa a dir. Vinga, digues. Que el dissabte que ve canto a Riu de Canyes. Digue'l, a quina hora? El festival 5 a les 8. El dia 13, eh? Recordem-ho, eh? Dissabte, sí. El dissabte, dia 13, estàs a Riu de Canyes...
Al Festival Singular. Vinga, esteu tots més que convidats, eh? I si hi ha qualsevol altra cosa, tu ja ho saps. Aquí t'espero, Maria. Gràcies. Gràcies a tu. I si voleu saber on estarà la Maria, avui a Barcelona, perquè se li toca anar a treballar, i el dia 13 a Rio de Canyes. Vinga, va, apunteu-vos a l'agenda. Gràcies, Maria. Gràcies. A tu. Adéu-siau, adéu.
Fins demà!
. . . .
El proper cap de setmana ens arriba una nova edició del Conte Paraneus.
I per parlar-nos tenim amb un dels seus codirectors i un dels seus fundadors, com és el Joan Martí Frasquier, que també estem escoltant. Joan Martí Frasquier, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, bona tarda a tothom. Et sona, no, aquesta composició que estem sentint? Doncs sí, ara estàs pensant, que bé, que bonic, aquí escoltava Maria de Tinto Chels, i sí, sí, és una passada, moltes gràcies.
No, no, al contrari, a vosaltres, per confiar una nova vegada més, un any més amb nosaltres, que per cert, vam estar molt contents de tenir l'oportunitat de presentar-ho en el seu moment, i enguany, doncs mira, de tornar a estar aquí amb vosaltres, i de comentar a tothom que ens estigui sentint, que no serà cap de setmana, sinó serà la setmana vinent, 12, 13 i 14 de desembre,
Tenim aquests tres dies intensos per poder gaudir i que m'explica una miqueta, encara que no sé si hi ha alguna coseta d'abans, que potser tenim algun taller abans de cada dijous. Sí, sí, sí. Just el dia abans, el dijous 11, tenim una prèvia, que és un taller, una xerra de taller, que es farà al Conservatori de Música de Reus, en el qual explicarem una de les composicions del concert que farà el grup francès Anazio Miguard,
juntament amb el Joan Bagès, l'altre director i fundador del Festival Contemporanius, i també farem algunes petites proves de com funciona un instrument acústic amb electròniques. Si hi ha un taller, la veritat, per als alumnes, esperem que sigui molt instructiu i que això també els enganxi a aquest tipus de música tan desconegut a escoles i conservatoris, però que és la realitat de la música clàssica actual.
recordem que serà a les 6 de la tarda, el proper dijous, dia 11 de desembre, i que, mira, d'aquí de fons ja ens estem posant precisament aquest grup musical que t'he de dir, m'ha explotat, Joan, m'ha explotat el cap. Doncs perquè, clar, normalment quan penses en un grup de música...
Sí. La música, no sé, me l'havia imaginat d'una altra manera, no sé per què, i quan vaig començar a sentir-ho semblen més sentits que música. No sé si m'entens, la idea. Sí, de fet, està molt bé, sobretot, primer que tot, està molt bé que t'haigui sorprès, almenys de sorprès, de veritat? Sí, sí, sí. Perfecte. La música, l'art, el que pretén és sorprendre-nos i fer-nos replantejar moltes coses, llavors ja estem en el bon camí.
Clar, la música, normalment, la música que escoltem nosaltres avui dia, de música clàssica, és música que ja fa molts anys que s'ha composat. Però la música ha passat una mica com els altres arts, per explicar-ho d'una manera molt clara i molt plana.
De la mateixa manera que no ens sobta veure un quadre cubista de Picasso o veure un quadre abstracte dels anys 20, de fa 100 anys, tampoc ens hauria de sobtar escoltar música, si tu vols dir-ho, entre comètes, cubista o abstracta. Llavors la música que estem escrivint avui dia està influent.
de l'art contemporani, clar, però treballant amb els sons. En lloc de treballar amb imatges i amb els colors, treballem amb el nostre material, que és el son.
i fins i tot podíem dir que està plena de matisos ja t'he dit, pel que és sentit fins i tot seria com diversos plats en un aquella sensació d'estar en un bufet musical que de cop i volta t'entra per tot arreu i coses tan diverses i disperses també, no? Clar, clar, sí, de fet hi ha una part molt important de la música contemporània, no? de la música de la creació, de la música actual com li vulgueu dir que és això, que és experimentar amb el so
Tant amb instruments tradicionals, com un violí, com una guitarra, un piano, un clarinet, com també amb l'aportació d'un instrument que es van inventar els anys 50, que és l'electrònica, que és capaç de produir sons que no trobem a la natura, i inventar sons. Llavors, la combinació d'aquests instruments i el desenvolupament que han fet molts compositors sobre els instruments tradicionals i la manera de barrejar-los amb l'electrònica ens dona uns sons completament nous,
I aquí està la gràcia en treballar en això i fer descobrir el màxim d'això, del so i altres elements musicals, clar. Sí, sí. Doncs estem només al primer dia, com aquí que diu, i a més és un avant-maig del que després ens trobarem, el dijous dia 11 de desembre, amb aquest taller de música contemporana. Però anem cap al primer dia, perquè ja, i a més a més, tenim el primer dels actes amb entrada lliure,
que tens molt a veure tu, a dues quarts de set de la tarda, el divendres dia 12 de desembre.
Sí, aquell dia a les sis i mitja tocaré en directe això que estàvem metent ara fa una estoreta. El torno a posar, el torno a posar. Que sona molt bé. Sí, sí, aquesta peça és una peça d'un compositor italià del segle XX que va ser molt important. Era un compositor que la seva influència més gran va vindre de la música oriental, de la cultura i la filosofia, cultures i filosofies
d'Àsia, però que aquesta peça en concret el que fa és fa un gir cap a Occident i fa tres peces, aquestes Three Latin Prayers, que són peces basades en l'origen de la música, diguem, podríem dir així, de la música occidental, no? I tot això, aquestes tres peces, juntament a una obra d'una compositora, compositora, en va, final, una senyora que es diu Isabel Benito, que està vivint a Anglaterra,
i va ser una peça per a mi, i després també tanca el disc que presentaré, que es diu Solo, una peça d'un compositor d'aquí, de les nostres terres, de Tarragona, d'Amposta, que es diu Adolfo Ventas, que ha sigut una persona molt important, molt influent dins el món del saxo, de la música clàssica al nostre país. Llavors, totes aquestes tres peces les ha gravat totes en un disc per a un segell italià que es diu Aventino Music Avantgarde.
I això serà el primer dels dos concerts del divendres 12. I el segon serà aquest Anatsumiguar, que els tenim aquí i els farem treballar tots els dies, pobres. A part de fer el taller, també farem un concert superxulo de flauta electrònica.
crònica i percussions espectacular el divendres a les 7 i mitja a Cal Massó. Estos concerts se'ls farem a Cal Massó. I hem de dir que hem d'agafar la nostra entrada, que entreu dintre de Contemporàneos, que ja trobareu l'entrada. Almenys ja per aquí hi anem guiant a la gent que el preu d'entrada és de 10 euros. Sí, el preu d'entrada... Sí, sí. De les 8 activitats que fem, només n'hi ha 2, que són de pagament. De cara.
Precisament els del grup francès, el concert del dia 12 a les 7 i mitja i el concert de cloenda del festival de la sessió de tardor, el diumenge 14 a les 6, aquestes dues entrades són de pagament. Són 10 euros per concert, però hi ha la possibilitat de comprar un abonament per als dos concerts, que costarà 15 euros. Amb les despeses totes incloses. Vull dir, no hi haurà l'afegit d'un euro i pico o dos euros de despeses de gestió, sinó que ja està tot inclòs.
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs ja fas bien dir-m'ho, que després ja ho comentarem, precisament on poden agafar les entrades, o poden agafar aquest abonament... Sí, les entrades estan les entrades amb l'abonament, les podem comprar directament a la web del festival, i només les venem online. És a dir, amb això volem estalviar paper, volem estalviar impressions i tot això, i les fem només online, les entrades, vull dir...
Quan la gent compra l'entrada, allò li sortirà un codi i només s'haurà de validar l'entrada del concert. Anem cap al dia següent, que és l'Open Day, que m'agrada molt. O sigui que dius, mira, anem a donar una miqueta d'un altre color diferent i que, a més a més, aquí ens feu una altra proposta. Allò que dius, anem avançant amb diverses propostes per poder agafar una miqueta de tot.
Sí, i tant. Aquest dia, per això li vam posar aquest títol, Open Day, és un dia que s'entrarà lliure als tres concerts que farem, i són també tres concerts molt variats on hi ha participació, preeminentment, com d'artistes de les nostres terres.
de Tarragona, sí, perquè nosaltres som un festival que encara que portem artistes internacionals, encara que vulguem situar el nom del Camp de Tarragona dins del mapa internacional de la música contemporània, també volem arreglar-nos aquí al nostre territori i volem potenciar al màxim les possibilitats musicals i els recursos musicals d'aquella gent que s'afria a aquest estil de música, però que viu aquí a les nostres terres, que n'hi ha.
I començant precisament amb el Call for Proposals. Sí, vam llançar una crida a propostes, en el qual, des de professors de conservatoris fins a alumnes de conservatoris, que van voler presentar les seues peces de música contemporània, i sí, aquell dia, el dissabte, a les 4.30 de la tarda, aquests artistes, aquests músics, interpretaven
la seva obra que han escollit ells de repertori contemporani per a tot el públic. Després, el segon concert el farem el Joan i jo, que tenim un duo que ens diem Morfosis Duo, que formem part d'un ensemble més gran que és d'un Morfosis Ensemble. T'anava preguntant sobre aquestes pedres mortes. Jo no sé si alguna vegada les pedres poden estar mortes del tot, eh?
Bueno, les pebres tenen vida, però a vegades, si les oblidem, llavors es moren. I és una mica aquest concepte que volem que el compositor Enric Riu, que el tinc aquí al meu costat, perquè estic aquí fent una residencia artística amb ell i treballant amb ell, és el que pretén fer una reflexió sobre... El despoblament rural, no? Estava llegint per aquí. Sobre les greus conseqüències que té el despoblament rural. Clar.
D'aquí que quan nosaltres marxem del nostre poble i tot això, pedres perden aquesta vida. Llavors, és una peça que la reestrenem aquí al Festival Contemporani. Hem fet una relectura de la que vam fer ja el mes de
i intentem aportar-hi coses, impressions més renovades, donar un altre punt de vista a la peça. I és això que estem treballant en aquesta residència artística, d'aquest punt, que vacances no s'hiiran, però almenys ens serviran per realimentar una mica aquesta imatge d'aquesta obra. I aquesta obra que esteu fent ara s'enregistrarà? Tindrem l'oportunitat de gaudir-la després del festival?
Aquesta obra tenim previst fer un enregistrament en vídeo, el que passa és que no sabem encara, hem de decidir si aquesta obra després la publicarem o no, però el que sí que tenim previst, i de fet estem treballant en això, és de poder retocar diferents espais, a diferents llocs més, en diferents festivals, diferents contextos, perquè pensem que és una peça que, almenys,
Penso que és una realitat no només d'un lloc en concret, sinó que és una realitat que està passant a tota Catalunya, a tota Espanya, a tota Europa, pràcticament a tot el món, no? Per això cada vegada aquesta polarització de la gent que se'n va cap a les grans ciutats i que abandona una mica tot això, no? La part rural. I que moltes inclús queden totalment despoblades, abandonades, no?
Sí, pretén fer-nos aquesta reflexió i juntament amb imatges i amb els sons de l'electrònica i els sons del musaxo intentarem, almenys que el públic estigui allà, doncs, ostres, pugui pensar una mica en això, que és un tema que pot ser moltes vegades, passant per alt, però que realment ens hi ve a tots, la nostra història, el nostre background de les nostres generacions anteriors, clar.
Serà una gran història per explicar, ja t'ho dic ara. I us quedarà, i us desitjo, no només per la part musical, que li esteu posant cor i ànima, sinó també m'imagino que per la part visual, de poder fer fins i tot de cara al futur un bon documental.
Sí, perquè pensem que és el que he de dir jo ara, és un tema molt, vull dir, és un tema candent, és un tema realment que ens toca a tots. Jo, si vols, et puc passar, si vols que et doni... I tant, sisplau. Jo penso que millor que ell hi haurà ningú per esperar una mica la teva obra. Enric, endavant.
Enric, bona tarda. Benvingut a Tarragona Ràdio. Què tal? Molt bona tarda. Bona tarda. Però és que sempre vaig per aquests temes. Jo soc molt reivindicatiu i, a més, vist en el món rural. Clar, tu ho veus en primera mà del que està passant i de quina manera s'estan morint molts pobles, no? Molts, però molts. Aquí l'Al Urgell és tremendo. Ja són més pobles morts que els viu, sí.
Que dona molta ràbia, Enric, el que passa és que sí que és una manera, una sortida que moltes vegades fan als pobles que ja no hi viu ningú, que moltes vegades els venen i fan que hi hagi persones que es dediquin només a viure aquelles persones i els deixin encara, no sé si encara al futur, morir encara pitjor, no?
Home, és que tanquen els pobles directament. Els hi posen una valla física, un mur, i els tanquen i són d'accés privat i ja està. I si ets amic del que se l'ha comprat, doncs entres i si no ho ets, ja està bé. I això no és viure d'un poble. No. El viure ho fan les persones, les moltes persones diferents, i que vinguin, si pot ser, de tot arreu, no?
És que a més és un desastre, ja t'ho dic, sagnant, perquè a més a dintre d'aquests pobles hi ha un mitjà perfecte on, saps? I allò no ho pots veure. Clar, clar, clar. És tremendo. Sobretot les conseqüències que té, vull dir, el cos acaba menjant tot, si els pobles acaben abandonats, doncs no s'hi pot tornar a accedir, perquè els camins es perden en una mitja de cinc anys, un camí et queda, un camí d'aquest cul de sàpid, que mor en el poble...
era tapat amb 4 o 5 anys i ja no pots ni anar-hi, saps? Vull dir, és una pena, allò. Queda tot molt desacordat l'ecosistema, també, les calorades, per això cada vegada fa menys, per això cada vegada fa menys. El sector primari està d'una manera tremenda, també, jo què sé, els incendis de l'estiu, aquests, fins i tot, el bosc ho està menjant tot. En queda no.
Doncs, Enric, igual que li deia fa un moment al Joan, precisament amb aquesta feina que esteu fent vosaltres, reviviu, reviscoleu una miqueta d'aquests pobles i que la gent sigui conscient de tot el que estem deixant perdre, doncs mira, seria una feina molt, però que molt ben feta, i esbombeu-lo, si pot ser, pertot arreu, eh? Que arribi a tothom. Sí, donem el missatge des de l'art. Clar. I...
Ai, demà estàs marxant, Enric. S'està perdent la cobertura. Digues, digues, perdó. Bueno, és que també un altre problema afegit que tenim...
Que va marcar, les cobertures no són massa bones, no? No, no, no. Ja ho heu fet ara mateix gairebé màgia per acabar l'entrevista, espero, espero que no, eh? Hi ha moltes mancances, hi ha moltes mancances. D'aquí a la reivindicació i tot pla, no? Però bueno, mira, és el que et deia, donem el missatge des de l'art i si es rep, doncs estarem contents, perquè nosaltres hi tenim molta sensibilitat, evidentment.
Doncs jo t'agraeixo moltíssim el que ens has atès, precisament. Només faltaria. I amb el teu permís... Per la ràdio, sempre, per la ràdio. I el meu programa, aquí a la Seu d'Urgell, també, a la local. Ah, doncs gràcies, també, company de ràdio. Oh, i tant, sí, només faltaria. Sóc col·laborador i des de fa molts anys, a més. I què diré? Gràcies, eh? No ho distrec més, que teniu el temps comptat i ho sé. Sí, i ara ja anem en contra de la llanja, gairebé ja ens queda encara...
Comentar el dissabte i el diumenge. Gràcies. Adéu-siau. Al contrari. Joan, de nou retomo amb tu. Continuem el festival. Recordem que és de cara a la setmana vinent, que comenceu dijous, divendres, dissabte i diumenge, 11, 12, 13 i 14 a desembre, que estàvem el dissabte dia 13 amb aquest Open Day que havíem començat i que havíem arribat ja gairebé a dos quarts de vuit.
amb una altra dels concerts amb entrada lliure i sota el nom de Tradició Expandida.
Tradició expandida, sí. Aquest és el títol genèric que vam fer per a un concert en el qual volem mesclar la música tradicional, és a dir, instruments com la gralla i altres, de la mà del grandíssim intèrpret Dani Carbonell, Daniel Carbonell, que juntament amb els seus companys músics i alumnes de l'Aula de Sons de Reus ens farà un concert en el qual barrejant la música tradicional amb
instruments tradicionals, vull dir amb instruments com l'electrònica. Hem fet a base d'una improvisació col·lectiva, un procés de creació a l'instant, de composició a l'instant, que és el que fa una improvisació, diguem, lliure, i esforçarà el concert que tancarà l'Open Day el dissabte dia 13. Molt bé. Sí, sí.
Anem cap a diumenge, dia 14, que a més a més la idea me sembla preciosíssima, ja t'ho he de dir així, a més a més ho faig gairebé en primera persona, ja els tinc crescuts, però m'ha encantat poder anar amb ells i gaudir de moments tan especials com és aquest concert nòmada, dedicada als nadons, als infants, i bé, hi ha tota la família al cap i a la fi.
Totalment, totalment. A més, pensem que els han anat a sumir-loar pobres, que els tenim allí esclamitzats pobres... No voldran venir la propera vegada, eh? No voldran venir? Digue això què és. Esperem que sí, els tractarem molt bé. Els farem treballar, però els tractarem molt bé.
Sí, però la veritat és que sí. A veure, la música, jo sempre he reivindicat i he pensat que la música contemporània, el millor públic és el públic infantil. Perquè és el públic que es deixa sorprendre, se deixa portar tots els sons, no té prejudicis, no intenta pensar més del conte, sinó que se deixa absorbir totalment, absorbeix els sons i se deixa sorprendre, i aquest és el millor públic que tenim. Llavors, que hem
que fer-li un concert pels xiquets i xiquetes, i, bueno, el títol d'aquest concert s'hi diu Concert Nòmada, ells, la Yoko i l'Olivier, ens explicaran, ens faran un concert allí, doncs, bueno, amb instruments i músiques i sons contemporanis, però ens aniran contant una història molt maca sobre un viatge, un trajecte, i esperem, doncs, que pugui agradar tant als més petits com també als més grans, als més grans i les mares que vinguin amb els xiquetes
d'aquestes d'aquestes.
A les 12 del migdia també sempre a Cal Massó, a aquest centre d'art tan xulo que tenim allà al centre de Reus, molt a prop del mercat, i després la gent ja podrà anar a fer un vermut, podrà anar a dinar, podrà fer el que vulgui, i a les 6 de la tarda farem el concert de Cloenda a les 6, al Cal Massó també, en el qual vindran dos membres de Natsum Iguar, que col·laboren sovint amb ells, que ells faran un concert de música contemporània per a acòrdio,
Acordió, eh?, l'instrument que nosaltres associem a la cèl·lebre, no?, doncs és un instrument que té moltíssim repertori contemporani, és a dir, faran un concert d'acordió i música electrònica. I amb aquest concert, doncs, ja courem la sessió de tardor del 2025 del Festival Contemporanius.
S'estim sentint en el mateix de fons, Hanna-Hajar, amb la Gen i la Matilde.
que és espectacular també el que hem trobat. A més a més, t'he de dir que fins que no comencen a tocar ens tenen com a mitjans notitzats a tots, eh? Sí, perquè a més juguen una mica amb diferents fusions de l'electrònica, diguem més entre parèntesis o entre cometes més comercial, d'App i diferents estils de la música...
actual, amb electrònica, i realment fan coses molt, molt xules. Sí, sí, sí. I veure-ho en directe serà també espectacular. Ja, les tenim per aquí, eh?
Sí, molt bé. Això que sona és precisament l'acordió, eh? Sí, sí, sí, totalment. A més, l'acordió és un instrument que té uns sons, que dius, m'han estat al límit entre l'acordió i l'electrònica, no? És un instrument realment superversàtil, un instrument al qual grandíssims compositors contemporanis, ara em ve al cap la tristament pas passada Sofia Guaidolina,
Tenen obres per acordeó que són increïbles. Llavors, per ser un instrument que n'ha explotat molts compositors, i juntament amb la electrònica ja creem una fusió de sons que realment... Ostres, és fascinant. Joan, no ens queda més temps. L'únic que recordar a tothom que, si volen saber més cosetes, ho trobaran a contemporaneos.com, a la vostra pàgina. Allà hi teniu fins i tot una miqueta d'història del que va passar l'any passat i una miqueta...
Sí, teniu una mica els objectius del festival i una mica els nostres objectius i tot, una mica la nostra història. Doncs tot això recordo a contemporanius.com i també allà mateix les entrades i tota la informació que necessiteu. Joan Matí Frasquier, moltíssimes gràcies. Dóna records a l'altre company, al Joan, també a l'altre Joan que no ha pogut estar aquí amb nosaltres. Sí, sí.
I que esperem que agafi bona força, que encara li queda una setmana. Jo crec que d'aquí a la setmana vinent està del tot recuperat. Estem tocant fusta per ell, eh? Esperem i dirigiem. Moltíssimes gràcies. I moltes gràcies a vosaltres per l'entrevista i per estar aquí al Tau del Canó, donant difusió d'este festival. I dóna records també a l'Adrià, que ens dona molta guerra també, eh? Però molt bona, eh? Molt bé. Molt bé, fantàstic. Molt bé. Moltíssimes gràcies. Adéu-siau, adéu. Adéu, bona tarda. Gràcies, adéu-siau, adéu-siau.
I així, d'aquesta manera, avui tanquem el nostre programa. Us hem de dir que us hem preparat de cara a la setmana vinent programes especials que podeu anar sentint a aquesta mateixa hora. Perquè el nostre programa, els nostres fans de Tarragona, continua endavant. Tingueu morir cinc cap de setmana. Ens tornem a sentir de cara a dimarts. Adéu-siau.
Fins demà!
Bona tarda, són les set.