Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La Big Bike Orquestra, vinguda des de Polònia i que protagonitzarà una de les novetats del Festival de Dixi Landanguany, oferirà un concert en moviment. Els músics tocaran amb bicicleta i el públic els haurà de seguir tot placat en un certamen.
El festival de Dixieland que es farà entre el 16 i el 19 d'abril amb una cinquantena d'actes que esquitxaran tota la ciutat. Altres novetats és l'estrena d'una col·laboració amb el festival de jazz antic de Sitges i una coproducció, un espectacle de carrer que combina el circ i la música Dixieland i que enllaça artistes de Cambrils i de Tanzània. El programador del festival, Salva Miranda, destaca la varietat de formats que s'hi podran trobar.
Són actes que estan repartits per gairebé tota la ciutat, no estan només els centres, els barris del centre, també estan per alta, per baixa, al port, a la Vall de la Rebessada enguany fem un concert, que em sembla que no l'havíem fet mai, Sant Pere i Sant Pau, Torrefort, a Bona Vista. Anem a buscar llocs on hi ha gent, a banda que vinguin els concerts, també volem anar a llocs on hi ha gent, perquè per aquest dret a la cultura, dret a l'accés a l'activitat cultural, se fan concerts en mercadets, en mercats...
Des d'aquest dijous, la baixada de Misericòrdia té una nova llamborda del projecte Stolpesteine. Antonio Díaz, terragoní que va ser deportat a Mauthausen, ha estat homenatjat amb la col·locació d'un petit monument de memòria davant de la que va ser la seva última residència a la ciutat.
La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, ha destacat que darrere d'aquistes llambordes es recorden noms com el d'Antonio Díaz, a més de societats que van haver de patir les conseqüències de l'Holocaust. Ens recorda exactament que darrere de cada xifra hi ha un nom amb cognoms, hi ha una història, hi ha una família, hi ha una societat, una ciutat que va patir la pèrdua de tot el talent que se'n va endur...
l'Holocaust. D'aquí a final d'any, l'Ajuntament col·locarà dues llambordes més. I la Comunitat Educativa de l'Escola Pública del Miracle es tanca aquí esta nit al centre per exigir una escola pública de qualitat i per rebutjar el tancament de línies. Docents i famílies s'uneixen a Tarragona per denunciar la situació de retallades Tere Ortega.
La tanca del Col·legi del Miracle està impulsada per treballadors del centre i oberta a tota la comunitat educativa per denunciar la situació de l'escola pública. S'inclouen diverses activitats, com un taller de pancartes, un compte a comptes, una assemblea oberta, un sopar compartit i un videofòrum. Ignasi Donador és professor del Miracle.
Poder tenir un espai de debat que donar el dia a dia a l'escola el volum de feina no ens ho permet, decidim ser aquesta tancada i convocar a totes les persones de la comunitat educativa que hi vulguin participar.
A més, a la ciutat, famílies i personal educatiu han denunciat la reducció de l'oferta. Lamenta la supressió de línies a l'escola pràctica. S'hi preocupa també la situació a l'escola Marcelí Domingo, a Pau del Clos o al Miracle. Aquest divendres han convocat una manifestació.
I s'ha publicat la licitació per fer els treballs en el tram que va de la Rambla Nova fins al Balcó fins al 2 d'abril i ha obert el termini per presentar propostes. La convocatòria que respon a la posada a punt de tot aquest espai, asfaltat i col·locació d'elements dissuasius servirà també per poder començar a treballar amb l'obra de l'artista tarragoní Edu Poló. Sergi Báñez.
Segons la consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Montse Dan, apunta que amb aquest anunci el projecte ara fa un pas més, amb l'objectiu de reforçar la pacificació i dinamitzar aquest espai de la ciutat. El dissenyador i artista terragoní, Edu Polo, actuarà posteriori d'aquesta intervenció. Polo va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament d'idear un projecte que reforçés la pacificació d'aquest centre neuràlgic de la ciutat.
L'actuació consistirà en un mural amb una capçalera on hi figurarà la paraula naltros i la representació pictòrica de fins a 28 personatges rellevants per a Tarragona, que estaran il·lustrats en cadascuna de les calçades entre el monument a Roger de Llúria i els carrers de Girona i carrer Roger de Llúria. Santa Tecla, Maginet, Minerva o l'emperador August són alguns dels rostres que quedaran plasmats. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
A partir del 16 de març i durant tres mesos, Adif realitza obres de millora de la infraestructura entre Sitges i Garraf. A conseqüència d'aquests treballs, els trens circulen per via única en aquest tram. La línia R2 Sud ajusta les freqüències de pas entre Sant Vicenç de Caldés i Barcelona i els serveis regionals disposen d'un servei alternatiu per carretera entre Sant Vicenç de Caldés i el Prat de Llobregat. Consulteu tota la informació a la web de rodalies.gencat.cat i renfe.com.
Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible Govern d'Espanya
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui, dijous, 12 de març, tens el salmó noruec, per meitatge o sencer, la peça d'1 a 3 quilos aproximadament, a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour. La força del paisatge.
Arrenca el nou Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma!
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obre Mat. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre Fans de Tarragona. Un Fans de Tarragona que donarà unes tombarelles a mar de macas, ja ho veureu. Començarem anant cap al Teatre Bertrina i és que demà, demà mateix, a dos quarts de nou, tindrem l'oportunitat de gaudir dels miralls del Dilan. O miralls de Dilan, que jo sempre li poso el Del i no sé per què. Ara m'acorregirà el Gerard Quintana que el tinc via telèfon i que dirà, ma, que no que és el Del, és de Dilan. Que a més a més queda més vestit, clar que sí.
I d'allà gairebé marxarem i tornarem, perquè ja tenim preparada la nostra companya Núria Calbó per escoltar bona música dins de l'espai del tràfic d'extraccions. I després marxarem amb només l'oblit, el grup que tindrem l'oportunitat de gaudir aquest cap de setmana dins de les a la zero. Doncs tot això en el que queda fins al punt de les set de la tarda. Ja veieu que anem apretadets, apretadets.
Així que, amb el vostre permís, comencem i ho fem amb una de les primeres cançons que ens va enamorar d'aquest projecte, d'aquest Els Miralls de Dylan. Per quants camins l'hem haurà de passar Abans que arribi a ser algú
Quants mars haurà de creuar un colom blanc per dormir a la platja segur? Quants canons més hauran de disparar abans que per fi es quedi morguts?
Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent. Quantes vegades podrem mirar-me?
No recordo ben bé si aquesta va ser la primera de les que no és que vaig sentir, però sí la que me va encantar i me va frapar. I és que, amic meu, escolta-ho, el vent. Gerard Quintana, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, bona tarda. Com estàs? Molt bé, content de sentir-vos una altra vegada i de ser tan a prop. De fet, demà serem arreus, vull dir que...
el Tret Travertrina. Per tant, moltes ganes. Serà el primer concert d'aquesta tanda de 8 concerts que farem ara fins al 22 d'abril. Sí. I moltes ganes.
Explica'm una miqueta, perquè sou una miqueta... Diguem que a Guadiana, però m'imagino que també per els altres projectes que teniu, i sobretot per la part teva, Gerard, no sé com està el Jordi, que també el veig molt enfeinat, però aneu traient el caparronet de tant en tant, perquè va sortir el programa, el que és els miralls de Dylan, sobre el 97, més o menys, ens vau deixar una miqueta orfes de cara al 2001, vau tornar al 12, ara tornem una altra vegada...
Sí, aquest és un projecte que va néixer d'una manera gens volguda, vull dir que ens ho vam trobar. Sí. Van coincidir a Sant Esteve d'en Bas, poble que passa molt temps al Jordi. Hem fet el seu últim concert amb Lía Cloa i Eipatista, un dels comets mítics de la història de la música catalana. I jo actuava amb una banda, amb els músics d'un papa, que teníem una banda, que fèiem narracions.
I després va passar la nit i ens vam quedar a la plaça i ens vam quedar contemplant la nit i mirant-ho. I vam acabar parlant de Bob Dylan. I així va néixer al final. Jo tenia una proposta de la sala a l'espai a Barcelona per presentar un projecte i en Jordi tenia una proposta de Barna Sants per iniciar també, per presentar alguna cosa seva.
al Centre Artesà de Gràcia, el CAT, i finalment vam dir, doncs, i per què no fem una cosa junts? I per què no ho fem al voltant de Dylan? Que a tu t'ha influït, t'ha influenciat a l'agost de la teva generació. Allà m'ha parlat d'un munt d'adaptacions que tenia fetes
des dels anys 60, amb el seu germà, per gent com el Quico Pigó de la Serra, el Paul Ruïba, tota aquella gent del grup de folk, el Gabriel Jaraba, etcètera, etcètera. I jo, un dels meus exercicis personals per aprendre a fer lletres,
de molt aviat va ser començar a intentar traduir i adaptar les cançons dels músics que m'agradaven, com Neil Young, com Bob Dylan, com d'altres, no? I vam ajuntar aquest material i així va sorgir això. Aleshores, és una cosa molt entre nosaltres. El camí és llarg i de vegades ens anem retrobant en Jordi...
Bé, tots som cada cop més grans, també, i de vegades diem, ostres, quan ho farem? I ara va sorgir aquest espai i vam decidir també que...
Aquestes cançons parlen dels nostres temps, parlen del que està passant, parlen del que sentim tots, pot estar fetes fa algunes 50 anys. Unes quants dècades, és veritat, i que a més a més no passen desgraciadament, algunes lletres no passen de moda pel que està passant a l'actualitat, que sembla que encara estiguem en aquells anys.
Exacte, sentia l'escolteu en el vent que has posat, i semblava que estava parlant d'ara, no? Exacte, sí, sí, és trist, però és cert. Estem aquí tots pendents dels bombardejos ara mateix, que estan alterant la vida del món sencer, no? Un senyor taronja que mira...
de Bob Dylan serveix molt per parlar d'ara, saps? Sí, sí, i tant, i tant. Per cert, jo continuaria parlant amb tu, perquè tinc moltes coses, de primer felicitar-vos, i ara feia un kit-kat aquí amb el sopa de caber, perquè estem amb els 40 anys del sopa, també perquè em sent sorprès, jo em pensava que te tallaries el cabell, i resulta que m'ensenyes una nova versió.
amb la Sú... Només jo em pensava, dic, renovació total, ens vam fer tanta expectativa, que a més a més també us tenim a Tarragona, d'aquí a uns mesets, encara ens haurem d'esperar fins al setembre per poder gaudir-vos, i espero tornar a parlar amb vosaltres. Ara per ara em quedo precisament amb aquests miralls del Dilan, que explica'm, com ho feu per assajar? Si és que no us deu donar temps, com parleu amb el Jordi? Gerard, com ho feu?
Fem els caps de setmana. Sí? També els diumenges o els dissabtes, sí. Ostres. També perquè el Francesc Bertran, el guitarrista, és professor de guitarra a Figueres entre setmana. I la Simone...
Monel Ambrex, també és millor sort de violi entre setmana. Aleshores, el temps que tenen, l'espai que tenen és sort de setmana i ens trobem a casa del Jordi, a Barcelona, i assagem allà sense criticadors ni a res. Bé, d'alguna forma l'ambient que té el Jordi viu a la casa on...
on hi ha l'estudi. I ara hi ha els pastorets, per exemple, i tot això. Hi ha tot un ambient que ens acompanya i que fa que cada saig també tingui la seva màgia. La seva coseta, sí, sí. Comentant també que encara continua amb el nolo romaní, el Jordi, continua fent aquestes escapadetes...
Sí, sí, sí, sí, ell està molt creatiu i està preparant coses moltes també, sempre, sempre. Doncs donar els records de part nostre, espero tenir la oportunitat de tenir-vos a tots dos aquí i que el concert del Festival Accent aneu saltant cap a Tarragona i també us tinguem d'aquí a Poquet. El cel d'Ix ja el teniu preparat, complica cada vegada? I el que dius, ostres, és que aquesta m'agrada més, anem a posar, o aquesta la canviem i la posem més endavant i una altra més endarrere o no?
No, de fet, sí, el tenim preparat i penso que bé, que l'encertat sempre has de prescindir de cançons. I a més violen de cançons que no són de ràdio fórmula molt d'elles, no? No són d'aquelles que duren dos minuts, sinó que són molt narratives. Hi ha, per exemple, Trista Dana de les Valls, Set Old Lady of Lowlands,
que durarà més de 9 minuts, per exemple. Però aquesta no la farem, per exemple. També s'estiu? Digues, digues, perdó. No, que tenim els setleys preparats i tenim tots preparats i jo crec que serà un viatge guapo que compartirem d'alguna manera amb aquest punt emocional. És una proposta que va una mica...
No diré contra els temps, però és una proposta molt nua. Al final som dos instruments, o tres de vegades, i dos veus, no? Sense cap artifici. Aleshores, bé, l'emoció de les pròpies cançons penso que ens connectaran.
I ja va passar l'any passat, vam fer un concert així... Bé, va ser una mica el que ens va propiciar fer això d'ara, no? El Barna Sants, el Centre de Santa Gràcia, el havíem fet al primer concert. El director del Barna Sants, el Pere Camps, es jubilava i ens va demanar que, ja que havíem començat allà, que si podíem reunir-nos per fer l'últim.
I va ser un concert que és gravíssim d'emoció, recordo. Que bonic, que bonic. Sí, això és el que hem de produir. I les properes dates, quines són? Recorden-s'ho. Tenim demà mateix aquí a Reus, al Festival Accents, i després cap a on camineu. D'endemà és també Igualabra. Molt bé.
Sí que la setmana següent ara no els anem bé per Horta. No sé què hem de passar per... No pateixis, així per sobre, més o menys. Però que estareu per aquí, més o menys. No marxeu... No, anem a Vilafranca, anem al Teatre Municipal de Girona, també. Crec que farem Vilaseca, també. Crec que també farem Badalona, Rubí... Aquestes crec que són les dates, sí.
Doncs crec que Vilaseca, mira, que no et demani de nou, eh? Jo què fem, et demano per poder tornar a xerrar amb tu una altra vegada, una altra estoneta.
Crec que serà dels últims, vull dir que sí, sí, pot ser. Així ja fem-me abans, ja com ha anat. Molt bé. Gerard Quintana, moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes gràcies. A tu, Silvia. Que espero que vagi molt bé demà. Com esteu al teatre, que deixi molta merda, que és el que diuen a la història del teatre, i molts èxits. Gràcies. Demà a les 8 ens lleguem. Una abraçada. Gràcies, adeu-siau. Someone's getting in for me
They're planting stories in the prayers. Whoever did do his way, they could. Out when I think we'll, and I can only guess. He said a student made them grave. Took his wife to Italy. She needed a million bucks. And when she died, it came to me. I can't help.
I just can't remember how to act
La mirada era filla amb big ideas, images, and these started fast. Even you, yesterday, you had to ask me where I was at. I couldn't believe, after all these years, you didn't know me better than that.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Sí, que no tenim gaire temps per perdre, que aquí hi ha un defato avui per comentar, i dèiem amb la Sílvia que com ens ho fèiem per lligar una miqueta tot el contingut d'avui, doncs ens va perfecte, perquè el concert de Miralls de Dylan encaixa amb les Perles de l'Accent, amb tots aquests concerts que hi ha encara el mes de març,
I jo volia posar una noia que vaig veure a l'Accents, finalment, després d'haver ajornat, i va ser una passada de concert, com sempre, la Maika Makowski, i volia recuperar una cançó que va sonar l'altre dia, quan teníem aquelles joves promeses aquí a l'estudi, els Pizina Privada, ella és la Maika Makowski.
I qui seria l'enllaç entre Gerard Quintana i Mike Kamakovsky? Doncs el Xerí Maresté, que ha fet de guitarrista, de banda, amb tots dos. Vinga, un passi aquest de Mike Kamakovsky. There's nothing I want to talk about with you There's nothing I want to say in words to you
Sembla ser que les càmeres aquestes del Gran Hermano estan fent de les seves, avui. I, bueno, es veu que s'ha autoimbolat durant una estona. Ara sembla ser que ja som aquí. A mi m'és igual, perquè no em veig.
Per tant, continuem amb la música, que és el que ens importa. I, de fet, avui serà un programa com els adolescents, que em sembla que no podrem escoltar ni una cançó sencera, perquè vull que m'hi capi de tot, que ja vaig ajornant temes d'un dia per l'altre, i això no pot ser. Doncs això, que estem al març, senyores, el poder, accents, no para. Jo volia tenir l'Isa Calvesa aquí, avui en directe, no ha pogut ser...
però ho continuarem intentant. A veure si l'enganxem, que això de les perles és tot març, abril, maig, i encara s'ha de fer la repesca del Nacho Vegas, que es va haver d'ajornar perquè al Teatre Fortuny no es podia programar, i l'han reubicat, diria que a l'octubre. Per tant, l'Accents abans era un festival de tardor i ara és un festival que no para mai, que sempre hi ha bolo.
Maika Makowski, tota una senyora del rock, i ara una altra que també ens enllaça molt bé, en aquest cas americana, Kim Gordon, ex-Sonic Youth, està presentant nou disc, i nosaltres n'hem tret el tema Not Today.
It's true for you.
Where's my gun? Post to me.
Doncs dues senyores d'aquestes de rompe i rasga. I ara fem un salt enrere en el temps, perquè jo vull tornar a aquella gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio, d'aquesta santa casa, i tornes a un tema que ja vam posar l'últim dia.
Crec que no són les màquines que s'han tornat boges. És això, és radioactivitat. Radioactivitat. Flotando por todas.
Si ves la luz al...
Doncs ja ho vam comentar l'altre dia, que gràcies a Tarragona Ràdio, una superxula i llarga gala, això també, però és que clar, vols posar tantes coses que no pot ser una cosa curta. 40 anys de misura pública i en català igual a proesa. Jo em vaig ser conscient aquell dia, potser no hi donava prou importància, però mira, és el 20 de febrer i encara no se m'ha passat l'alegria i molt contenta d'haver-ne format part.
I vull recordar que les primeres vegades eren a la Rambla encara els estudis antics, amb el Jordi Martí Palancanyes, després acoplada amb el programa Radioactivitat del Beta, per això l'homenatge aquest que li estem picant l'ullet.
I després me vaig com independitzar dintre del programa fent un apartat que es deia Alter Músiques Natives, on jo ja anava a buscar les coses així raretes fetes aquí al país. I això venia d'un catàleg, d'una exposició,
molt xula, que havien comissariat el Pau Riba, el Julià Guillamont i el Víctor Nubla, que també ens va marcar una època. Hi havia un disc, aquell disc m'assembla que era triple, va donar per molt de contingut. Després vam estar fent bandes sonores i, amb tràfic d'abstraccions, si no he descomptat, 19a temporada, és a dir, gairebé la meitat.
Doncs és Eric Urano. Ens ha cridat l'atenció perquè ell fa bàsicament bé del rap, però fem referències múltiples, no tontaines, que s'agraeix, i trobem que és una molt bona adaptació del Radioactivitat de Kraftwerk, en alemany, Radioactivity, quan van fer la transposició a l'anglès, i aquí estem, el 2026 encara, amb el tema.
I ara, una sorpresa, el Rodrigo Cuevas, que escoltarem al principi de la cançó. La Sílvia me diu que és una mica queen. Jo pensava que era en Tartarrelena. Tenim referents diferents.
Ara anem a la discoteca.
Bona nit.
Una muerte y demás.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Doncs ja ho dèiem, ho estem dient a les últimes intervencions fugaces aquí a Tarragona Ràdio, que no està tot perdut, que hi ha gent que fa coses xules, i en aquest cas no era només Rodrigo Cuevas, era Rodrigo Cuevas amb gran d'amor, sorpresa de col·laboració, i la que semblava en Tarta Relena era Mapi Quintana. Li hauríem pogut preguntar al Gerard si són cosins o parents de lluny.
Doncs això, d'aquests, no tenim bolo, de Rodrigo Cuevas, però sí de Grande Amore, que venen a l'abril, a la Sala Zero. Intentarem recuperar-los i tornar a venir un altre dia, abans del 10 d'abril. Dit això, uns altres, que jo diria que ja han vingut, la Sílvia m'ha dit que són molt macos, la qual cosa deu voler dir que ha parlat amb ells, els Parques Sur, que m'agrada aquesta cançó, Arde que me duele.
La idea de cómo seguir, ganar, perder, acaso aprendí, dentro de poco tiempo serás cicatriz, hoy todo lo que toco me recuerda a ti. No saldré de que está más fuerte ni más límites, no. Salir te estará bien visto, lo vís, no.
No tengo un Charlie ni para tirarme el bis. De soltar este clavo yo aún me resisto.
Doncs això era perquè surt el 2022, però és que el 2026, lletres que criden l'atenció, com aquesta, tonto.
Fins demà!
Tontos con corbata, tontos en batín, en cabo de gata y en chamartín. Tontos que gobiernan con puño de hierro, a tontos que callan porque tienen miedo. Espero por tu bien que lo sepas pronto, ni bueno ni malo, lo que eres es tonto. Tonto, con el coche dando trompos. Tonto, qué barato que me compro. Tonto, no lo he visto.
Bona nit.
el malo, los dos hacen daño a los seres humanos, pero el malo para cuando va mal, el tonto no para hasta el final, mi lista de tontos está casi hecha, hay tontos de izquierdas y de derechas, tontos, tontas, totes por doquier, lo más transversal es la estupidez, espero por tu bien, que lo sepas pronto, ni bueno ni malo, lo que eres es tonto, tonto, con
I han passat llista i tot, eh? Doncs això, lletres per prestar-hi atenció. I un altre pàjaro que ens agrada molt, no l'hem vist en directe, estaria bé, jo crec que va passar també pel zero i no va bastar el cas. Pablo, perdó, Undestruction. Tornem a Astúries, no? Em sembla que ell també... No, ell és Cantabró. Bueno, tornem cap al nord, com Rodrigo Cuevas. Pablo Undestruction, Dementocracia, també en la línia.
No puede ser que simplemente sea todo una casualidad cuando soy intolerante y renuncio por completo a Satanás. Estoy solo, estoy sin ti, estoy sin nadie y comienza de ser fe. No la cantes otra vez que no vuelvan esos malos pensamientos.
Toda una casualidad obedece a una ley. Es una acción, reacción más que evidente. El que no dice jamás ninguna mentira acabará. Revestado, así se hace lo sagrado. Muera el pueblo y vivan los apedreados.
No em sap greu tallar aquest tema, que també tenia suc, però el podeu recuperar quan vulgueu, perquè jo el que volia escoltar de Pablo Undestruction és Gijón, que és una versió de The Port of Amsterdam, excel·lent versió d'un tema original de Jacques Brel, però que també el coneixem pel David Bowie, i sonava així.
En el puerto de Gijón cuando yo era pequeño los marinos silbaban al cielo y al infierno en cada bar un vaso en cada calle una chica
El resto de Gijón envidiaba su risa. En el puerto de Gijón allí andaba rambal. Por las noches de hembra, por el día de chaval. Broma, sexo y delito, verdadera bondad. Mucho más que un marica, un héroe nacional.
En el puerto de Gijón gritaban pescaderas, tan fuerte que caían niños de sus caderas. Al salir de los cuerpos no lloraban jamás, levantaban barbilla y se echaban al mar en el puerto.
En el puerto de Gijón no entraba la madera. Chigreros y macarras tenían sus propias reglas escritas. A navaja en ventanas y puertas. Te quiero tanto loli que me hierven las jenas. En el puerto de Gijón hacían lo que querían. La rula estaba llena de caballo y lubina. No me convenceréis y yo lo vi de pequeño. Eso era libertad
Bona nit.
de Gijón todo ha cambiado mucho solo importa el dinero donde quedó el orgullo era lo que querían malditos europeos volvernos puritanos blandos gordos y muertos en el puerto de Gijón ahora andan los puristas haciéndole mil fotos al árbol de la silla esto era el progreso esto era nuestra vida que se muera al fin
Una miqueta història que ens sona a tots de bastant a prop. I acabarem el programa. Ens tornem a saltar coses, però les guardem per un altre dia. I hem d'acabar amb el xerimereste, evidentment. Però abans hi ha un cicle que organitzen des de la terrasseta 15 anys ja dels concerts per Santa Tecla...
I ara amb el cicle l'Esverger, cultura punxent i reposada. Som arrel que s'estén pel territori, som punxa que incomoda i qüestiona, som mala herba que creix als marges, persistent i lliure, fent brotar cultura feminista, descentralitzada i comunitària on semblava que no hi havia espai.
Doncs tot això, demà hi haurà un tastet a Vilaseca, a la societat El Fènix, des de les 4 de la tarda fins a les 11 de la nit, jam de pensament, cultura i cooperativisme, i després tres concerts, Ominira, Matà, Faixa i Niña Mai.
Doncs això, economia social, cooperativa, gent que toquen de peus a terra i que fan coses interessants, de veritat, i ara estem una miqueta fars de venedors de fum i de faixendes i de gent que es fan el xulo i que governen el món d'una manera bastant, diríem que, a la deriva. Però a la deriva de tots, no la d'ells. Dit això...
Xerim Arester, bona notícia, disc nou del Xerim, més pausat, més reposat, se'ns ha fet gran, o no? Segur que en directe ens demostrarà un cop més que no està domesticat, i aquí l'esperem. Xerim Arester, del disc Punt de Creu, així de senzill, i ho deixem aquí perquè hem d'escoltar una entrevista que té la Sílvia preparada. Salut i cultura. Tot no pot ser, no donarà llimones cap si de bé.
L'alba ho sap la mare, ho sabrà el fill. Més òbvi que un espín. I acabem i comencem. I acabem i comencem. I acabem i comencem. Així de senzill.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
I així sona la música que sonarà dins de les dades zero. Són només l'oblí. Escoltarem un extracte d'aquesta entrevista i la tindreu penjadeta sencera dins de la web de Tarragona Ràdio. Correu l'ànim en pena, un crit desesperat. M'aferro el silenci sempre, música i soroll.
I després, a poc a poc, l'opi fa sentir-me a prop. I després, a poc a poc, aquest olor ho és.
Bona nit.
i després a poc a poc l'opi fa sentir-me a prop i després a poc a poc aquest dolor
I què et sembla si agafem ara mateix anar a obrir el cotxe? Però no, si podem anar caminant xinoxano cap a les a les zero, perquè d'aquí al dia en el qual tindrem a sobre l'escenari amb ells, doncs arribarem-hi de sobrats, eh? Ells són només l'oblí. Els tenim demà mateix, a 13 de març, a les 9 del vespre, dins de les a les zero. I per parlar-nos via telefònica tenim amb nosaltres un dels seus companys que saludem. David, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio.
Hola, molt bones. Com estàs? Molt bé, aquí amb ganes ja del divendres, a veure què podem presentar. Jo estava pensant una miqueta en vosaltres, que veníeu de baix, en el sentit que potser demà, quan he dit que anem xinotxant o cap a les a les zero, vosaltres heu de venir amb cotxe, amb la furgona, carregats d'instruments. Com es presenta el dia de demà? Com serà el vostre dia?
Doncs bueno, els topatius aquests, bueno, l'OTP i la prova, això i tal. Mira, de Tarragona només tenim un membre que sigui d'allà. Sí. El Francesc, que és el Bateria, que va ser l'última incorporació, doncs ell sí que és de Tarragona. A veure, o sigui que ell encaminant sí que arribarà, no? O ha de venir molt carregat, potser? Ha de portar tot el set de bateria que ha de venir. Ah, doncs llavors sí que ha de venir amb furgó. Ell sí que ha de venir amb furgó. Perquè la guitarra, vulguis o no, és molt més trasportable. Sí.
A més, el seu kit és bastant extens. D'acord, d'acord. Doncs explica'm com anirà el vostre dia. A quina hora teniu, no sé si la prova de sons, a quina hora d'estar ja les de la zero, perquè a més a més recordo que el concert com a tal comença a les 9, encara que hi ha mitja horeta abans l'obertura de portes. Sí, exacte, a quarts de 9 ja obren les portes.
I, a veure, nosaltres estem allí de prova de sols de la 6. Molt bé, molt bé. Bé, parlem una miqueta d'aquest senzill que acabem de sentir gairebé senceret, aquest nostàlgi, que pertany a alguna coseta molt, molt bonica, que esperem que ens presenteu a sobre l'escenari de les Ara Zero, o ens hem d'esperar fins al juny? No, ara, bé, hem tret referències a l'EP aquest que hem tret ara. Sobre la bellesa? Sí, sobre la bellesa, són sistemes... Sí, sí.
I, bueno, es poden trobar allà en format digital i el presentarem en directe aquí, la majoria de tots els temes que hi ha en aquest EP sonaran, sí, sí, divendres. O sigui que d'alguna manera això, ara m'has dit que hi ha SP com a tal, o és un avançament del que encara ens ha d'arribar?
Bé, clar, en format digital ja es poden trobar tots els temes a Bandcamp, ja es poden descarregar les de Bandcamp. Tengui, tengui, eh? I a més a més jo recomano que ja que ho comprem, o que l'escoltem, que el comprem, que per 5 euros tenim l'oportunitat de gaudir-ne, eh? Sí.
I després, en format CD, també el tindrem allà a la sala 0, qui el vulgui. Ah, molt bé, molt bé. I també una miqueta més de merchandising, alguna samarreta, perquè precisament el logo o la part de portada quedaria super... Bueno, quedaria superbé, eh? Sí, la veritat és que sí, el disseny és xulo, eh? Què ha estat? Què ho ha fet? Això és de... Ho han... Ho han fet aquí mateix a Valls, a l'agenda de Llimac...
Doncs allí també tenen una part que és el disseny gràfic i ells mateixos. Estàvem fent números. És possible que d'aquí a dos anyets, de cara al 2028, ja feu els 10 anys que esteu? Com només oblid? Com només oblid? Jo penso que el nom se va posar cap al 2015. 15? O sigui, ja heu fet els 10 anys, llavors? Potser sí, eh? Ostres!
No tinc molt clar les dates perquè abans ja existia aquest grup amb altres noms i altres membres, però com a nom és el vell, crec que sí que els 10 anys ja els tenim. Ja els teniu. I quan va ser que vas entrar tu llavors, David?
En quin moment? Com et van reclutar? No, va ser, mira, que jo vaig venir a viure aquí baix, i, bueno, jo tenia el meu grup de fa molts anys,
I com que estava aquí a Valls, doncs, mira, vaig entrar en contacte també amb músics, i com que és un estil tan diferent del que jo feia, doncs me va quedar l'atenció i, bueno, fins ara. I t'ho vas arriscar i vaig llançar-te, precisament per això, perquè feies... Recorda'ns una miqueta de la teva motxilla musical.
Jo, mira, doncs, pels vells de la ciutat, diguem. M'apunto, eh, amb els vells de la ciutat, ja et dic ara, eh? No m'anem a algú. Cap a l'any 2000 ja estava, jo tocava amb els Bangor, de llavors. Sí, ostres. Sí, i després, bueno, altres projectes com Candyman o The Mirror Idol també van fer bastants concerts, concerts i gravacions.
I el més important que he tingut, diria, en general, és immuneret, que és el que també porto bastants anys, sí. Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do, eh? Home, continua la part fosca a la teva vida, eh? Perquè, precisament, només l'oblit, aquesta part fosca com la teníeu amb immuneret...
No has estat de lluny, hòstia, que ho veus, tu, de lluny. Bé, clar, estilísticament, clar, només l'oblid és més... és com un pop fosc, així hi ha uns fèrics, no?, que intenta això captar l'atenció per les lletres, sobretot molt elaborades, i, bueno, i, clar, en el cas d'immunera seria més tirant cap a heavy, no?, més... Sí, era més contundent, és veritat, és veritat. Però, bueno, la part fosca, la part negra, te la traus de sobre, te la dones, no?,
Que era la part que també m'anava, eh? Sí, sí. Doncs aquest és un abstracte, només un abstracte de l'entrevista que vam fer amb el David. I que esperem, si voleu, d'escoltar-la sencera, sencereta, precisament amb la invitació ja posada allà a la nostra web de Tarragona Ràdio per poder gaudir aquest divendres dins de les a les zero. El concert comença a les 9 del vespre, obertura de portes.
Mitja horeta abans, a dos quarts de nou. I si voleu les entrades anticipades, jo crec que encara arribem. És de vuit euros. Ho podeu fer, si us apropeu, a Xiva Music i a Pastor, si voleu fer-ho ja físicament. A l'Spuc Records, a Discos Quick, H Records i a Pastor.
i, si no, directament dins de les alesero.com. Nosaltres així tanquem el programa. Com hem vist, teníem moltes coses avui a dir-vos i hauríem allargat fins i tot una horeta més, eh? Que ens hem quedat curt. Família, demà hi tornem. Demà, especial, Noemí de la Venen, que ens presenta al seu darrer disc, Vic Ben. Però deixa'm, ja serà demà.
Bona tarda, són les set.