Posa amor on no hi ha mort i trobaràs amor. Estic fet de tot allò que m'ago entre les ombres, de nusos que s'encallen a l'agoda, paraules que no he dit que m'he guardat. Estic fet
Fins demà!
de cada decisió que jo he pres, de cada error i també dels encerts, és quan m'he equivocat, quan més hi ha pres. Compromés a revisar-me sempre que algú vegi, que no actua en honestedat i perdi la bruixola que apunta la
És tot un crit d'intencions, perquè es pot dir suau i pot entrar molt bé, però no deixa de ser un crit, precisament, d'això, de posar amor on no hi ha amor, que últimament, veient les notícies i veient com va i com funciona aquest, el nostre planeta, potser és allò de paixa, que me'n veiem als extraterrestres, a veure si em deixen anar amb ells.
Aquesta és la cançó que obre el darrer treball discogràfic del Sergi Carbonell, amorosa bondat, i que tindrem l'oportunitat de gaudir dins de la programació d'Animat Associació Cultural dins del Reus Cultura Contemporània. Serà aquest diumenge, dia 1 de febrer, que millor que començar el mes d'aquesta manera a partir de dos quarts d'una.
Recordo que l'entrada anticipada ja està, o sigui que no us adormiu, perquè el cap de setmana ja el tenim aquí, i serà dins de la tronada. Factoria cultural al carrer de Joaquim, Santa Susagna, número 1. Doncs vinga, anem a saludar el Sergi Carbonell, que jo he presentat tot així de carrerilla, però amb ell no. Sergi, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Hola, bona tarda. Com agrada aquesta carta d'amor que envies al món dins aquest del teu darrer disc, eh?
Bé, crec que, com bé deies ara a la presentació, que amb tot el que estem vivint actualment i amb totes les notícies que cada dia surten, que cada notícia sembla que ha sigut pitjor que l'anterior, doncs, bé, em fa que reivindicar una altra manera de veure i de viure el món que és necessari, no?
A més a més, i de quina manera, eh? Per això, quan alguna vegada crideu a l'amor i el canteu a cau d'orella i ens ho poseu tan dolç i tan bonic, dius, ostres, me'l quedo, me'l quedo, aquest món en el qual ens fiques i ens deixes, doncs, això, en el nostre núvol, no?, que de tant en tant ja va molt bé. D'on surt, precisament, tota aquesta amorosa bondat? No sé si és dels viatges, perquè he tingut l'oportunitat de veure el Jardí de les Delícies, el videoclip,
I precisament no estàs aquí al costat, eh? Grauant tu? No, mira, la veritat és que vaig fer tots els vídeos de l'àlbum, que són com videolírics, vaig aprofitar que vaig estar unes setmanes a la Índia i allà vaig estar gravant, doncs, aprofitant, per gravar totes aquestes cançons. Crec que, en certa forma, acompanyàvem bé les cançons,
L'estètica i l'ambient i les olors i les sensacions crec que les acompanyaven molt bé. I Amorosa bondat és un disc que neix realment d'una reflexió profunda sobretot sobre la naturalesa humana.
sobre què és allò que ens fa humans o què és allò que ens defineix i que ens és veritable i radical. I en aquesta busquera jo em preguntava, intentava posar al centre de tots la bondat com a motor i com a eix i pensant si realment, com deia Rousseau i reflexionava, si l'home és bo per naturalesa i és com...
totes les ferides, tot l'entorn, les circumstàncies, que al final ens allunyen de la nostra naturalesa, que potser és aquesta, no? Jo penso que sí, perquè si no, sempre penso en els nadons o els nens petits quan creixen i neixen. Ells són, és el que dius, els borratxos i els nens sempre diuen la veritat, no? La idea seria aquesta. Ells diuen la veritat des del seu punt de la innocència, que encara no han descobert aquest món per bo i per dolent, eh?
Sí, és veritat que a vegades això al món no ens ho posa fàcil i jo tinc la sensació a vegades que crec més com per vocació que no per convicció en això però bé, crec que també és com una manera, crec que tots tenim la possibilitat i tenim tota la bondat dins nostre i al final està en nosaltres poder escollir viure-la i experimentar-la i expandir-la amb nosaltres i amb els altres. Moltes vegades
crec que tenen aquesta sensació, que estem molt en lluita també amb nosaltres mateixos i bé, estem tots, jo crec, en el camiquet d'intentar cada dia ser una miqueta millors. I tant. Sergi, jo amb el teu permís, sempre a través de les zones d'aquí de Tarragona Ràdio, sempre dic que aquest, el nostre programa, és una espècie d'illa que intentem no parlar dels problemes que hi ha de fora, sinó del que passa a Tarragona, de la música, del que ens doneu vosaltres a través de les lletres...
De fet, d'una miqueta el buenismo, que hi ha molta gent que el practica i d'altres que senzillament el miren de costat, però mira si entre tots fem que una miqueta cada dia la sorra estigui més neta, per què no, no? Encara que sigui una miqueta, per poder anar avançant.
Sí, al final tenim les nostres eines a la nostra basta. En el meu cas, per exemple, em puc expressar a través de la música i penso, ja que tinc aquesta eina i aquesta oportunitat, almenys del que jo pugui, dins del meu àmbit, dins de la meva família i dels meus amics, intentar aportar alguna cosa de valor, no?
I a més a més m'agrada molt, ara ja torno cap al disc, m'agrada molt conjugar-se amb les paraules, perquè si li dius a qualsevol persona, en peu, normalment és de guerra, per allò que la frase ja està feita, però no, anem a jugar, i a més a més ho fas amb en Pedro Pastor, en peu de pau.
Sí, era una mica una reflexió també sobre això, sobre quin món volem i a quin món aspirem i què és allò que ens defineix també. Jo crec que ens hauria de definir més la pau que la guerra i, de fet, tots volem viure en un lloc amb oportunitats, tranquils, amb pau, amb convivència amb els altres i no un lloc de guerra, un lloc trencat, un lloc de confrontació...
I penso que cantar, en els temps en què dirim, cantar la no violència, cantar la pau, abogar per treballar per això, perquè mai he entès aquella famosa frase llatina, que deia si vols pau preparar per la guerra. Jo sempre he pensat, si vols pau, el que hem de fer és treballar per la pau i preparar-nos per la pau. I des de tots els àmbits de la nostra vida, sí, sí, sí.
Crec que tenim aquesta visió balicista molt integrada a la nostra societat en molts aspectes, des de l'educació fins a l'oxi, fins als videojocs, les pel·lícules. És com hem normalitzat molt la guerra, la violència, l'abús i l'ús de la força i penso que bé, que hi ha unes altres mirades sobre això i sobre el món i crec que no les tenim com tant a l'abast o no estem tan familiaritzats amb això i penso que
que també s'aporta una altra manera de veure Acabo de ser conscient ara que tinc aquí la música d'en Peu de Pau amb en Pedro Pastor No sé si has estat conscient si és volent això o ara t'ho descobreixo A Refugi tens la col·laboració de l'Anna Ferrer
A Cristalide tens la col·laboració de l'Alba Armengou. I ara aquí, a amorosa banda, apuntat, perdó, el Pedro Pastor. És volent que hi hagi una només col·laboració en cada un dels altres discos o és casualitat?
No, crec que és bastant casualitat. Sí, crec que cada col·laboració s'ha donat de formes diferents i per motius diferents. I crec que han sigut totes molt orgàniques. No hi ha hagut en cap dels casos com una vocació comercial, diguem-ne. Ha sigut més un reconeixement artístic i amistós. I no, ha sigut...
És casualitat que n'hi hagi una cada disc. S'ha de dir que sí que a nivell de col·laboració vocal només n'hi ha un per disc, però a tots els discos està ple de col·laboracions musicals, amb molts músics, amics que hi participen, tocant molts instruments, cantant també cors... I que t'acompanyaran sobre l'escenari, no sé si per aquest cap de setmana...
Aquesta setmana vinc amb el format jo sol de guitarra i veu, que és un format que m'agrada molt, perquè crec que és la manera més honesta que tinc de compartir aquestes cançons, perquè al final és com van néixer la guitarra i veu a l'editació de casa.
És la forma més honesta, més natural de poder-les compartir i m'agrada. I també és quan potser estem més atents perquè així ens expliques el què i el com de moltes de les cançons, de com neixen i créixen. Sí, la veritat és que sí que hi ha com més explicació, hi ha més anècdotes en el concert també, hi ha...
Sí, dona una altra profunditat diferent. El format de banda evidentment és meravellós perquè porta uns músics increïbles i a nivell de qualitat artística és indiscutible. De fet, anant jo sol és pitjor la qualitat artística, però per altra banda ho intento compensar aportant més coses en relació amb les cançons.
I ara, no sé com està l'Astel Dís, ara imagino que per aquí cap de setmana, igual que pels propers concerts, és presentar aquest amorós de bondat, però clar, els altres discos no els pots deixar de banda. El Mestissos, a Les Palpentes, a Nica... Sí, el que ve és que sí que concentro bastant en l'últim disc, però recupero cançons anteriors, perquè...
Al final sí, crec que encara n'hi ha molts que tenen molta vigència, m'agraden i de fet el bo d'aquest format de guitarra i veu és que és una mica més dinàmic tot i no és tan tancat i de fet depèn del dia faig un repertori o un altre, canto unes cançons o unes altres, això també m'agrada. Molt bé, molt bé. O sigui que d'alguna manera cada concert m'estàs dient que es poden dibuixar o desdibuixar de diferent manera.
Sí, sí, la veritat és que sí. Ja amb el format de banda una mica també, ja aquest any ja hem intentat tenir un concert viu, que passin coses, que hi hagi marge per la improvisació, però és veritat que el fet d'anar en banda ho limito una mica més en tant que ens hem d'entendre altres persones.
i el fet d'anar ara jo sol en aquest format de guitarra i veu em permet en tot moment estar podent almenys tenir l'oportunitat d'improvisar sobre la marxa. Sergi, ja saps que estàs més que convidat a passar per quan vulguis per aquí per Tarragona Ràdio. Ara per ara em sembla conformar, almenys per gaudir-te en directe aquest diumenge dia 1 de febrer a dos quarts d'una.
Recordo que és la tronada Factoria Cultural al carrer de Joaquim Santa Susagna I, allà a Reus, i dins d'un espai magnífic com és la programació, recordo, de Reus Cultura Contemporània, d'Animat Associació Cultural. Les properes cites amb tu te passen una miqueta més a propet, que no sigui Reus? Tenim per aquí per Tarragona en algun moment?
Ara mateix, de memòria, no t'ho sabria dir. Crec que no, eh? Que de moment, dels concerts que tenim anunciats per aquí, però de Tarragona, de moment no en tenim cap. A veure, amb qui hem de parlar? Vinga, va! Què hem de fer perquè vinguis? Home, que et volem aquí, eh? Que marxes després cap a Blanes i hi ha més coses que imagino que han de sortir encara...
Sí, sí, sí, correcte. Sí, però que és veritat que cap aquí baix... Esperem a veure si tenim l'oportunitat. Que per cert, no sé si ara ens ho feu de tant en tant, eh? Les cançons de mica en mica, perquè ja tenim el disc, però ens ho doneu de mica en mica, com si fossin Caramaret, sempre feia el símil aquest, i ara amb els concerts també feu gaire el mateix, eh? Me poseu dos o tres, per no despistar, eh? Per no despistar. Clar, clar, clar, anem a centrar esforços, no?
A veure si al final... Clar, clar, clar. Esperarem, esperarem. Això, tothom atent a la xarxa social. A veure. I mira, acabem amb el marge del camí, que és on estem esperant-te per poder veure't. A veure si pot ser. I que sigui aviat. Molt bé, doncs. Moltes gràcies. Sergi, gràcies. Fins aviat. Adéu-siau. Gràcies.
I amb aquesta preciosa cansa que es diu així, al marge del camí, us recordem de nou el concert d'aquest diumenge amb ell, amb en Sergi Carbonell. Al marge del camí. Allà on no hi ha cap direcció prohibida i l'amor s'enfila pels teus cabells ben remolits.
T'estimo al marge del camí entre les línies d'una història tatuada en la memòria com un secret per descobrir. T'estimo gaudint les festes quan la joia ho tanyeix tot
T'estimo en les desfetes i en el teu plor. El nostre amor és lleuger com l'aire suau, s'escampa a terra allà.
És dolç i tendre, però també pot ser un bandaval que desborda tot que val. És màgic, és brutal i creix en cada pas al teu costat el nostre món.
T'estimo al marge del camí. Jo canto perquè arribi lluny, un dia ho recordem amb calma. Gràcies per fer-me tan feliç. T'estimo en els capvespres, quan la lluna abraça el sol.
T'estimo en les desfetes i en el teu plor. El nostre amor és lleuger com l'aire suau, s'escampa a terra enllà.
Pístols i tendra, però també pot ser un bandaval que desborda tot que val. És màgic, és brutal i creix en cada pas al teu costat el nostre món.