Fins demà!
Ens expliquen d'ells que són els Rocket Carnival Clowns. Livri entre l'univers dels pallassos amb la seva vertient més de rock and roll i la música en directe. Els seus espectacles són una comunió d'embes propostes escèniques dels que no podem i no poden faltar.
Ni les pistoles, ni... A veure, a veure, això de les bofetades, això ja és... No sé, anem a preguntar-li a un dels components, precisament, d'aquesta banda que estem centrant, és el David Sancho, de la companyia Passa Barret. David, bona tarda i benvingut.
Com que no pot ser, Sílvia? Però són pallassos, són pallassos. Ah, però no, però clar, jo ja veia aquí violència, eh? Clar, i un canó... No, però jo dic no del canó i les bufetades i els fuets... Clar, jo aquí ja veia una cosa que derivava cap a una altra cosa que no m'agradava, eh?
No, home, no. Però tot això de broma, no? Home, clar, perquè nosaltres juguem a donar-nos galtada. Ai, ostres, ostres. No, que no hi hagi. Ah, és un joc. Ah, ah. O sigui, clar, jo començava i dic que aquí hi ha violència, eh? Això ja no. No, que és broma. Com estàs? Molt bé. I tu, com brava? Bueno, a tope, a tope, perquè estem muntant el Parc de Nadal. Sí, ho sé, ho sé. Tenim un equip a Madrid i, bueno, i fem música. Encara tenim ganes de fer música, què et sembla?
Doncs que duri per molts anys, que per cert, que esteu preparats al Parc Infantil de la Valca, estareu per allà? I no sé si es pot dir en quines zones, si estareu a tot arreu? No, home, no, des de la companyia Passa Barret, a veure, Rocket Carnival Clowns, des de l'Altereo... És una altra cosa, sí, sí, no barregem conceptes, és veritat. Sí, però és el mateix, és el mateix. La companyia Passa Barret, nosaltres, bueno, portem 30 anys, ja que n'hem fet 30 anys,
i tenim diversos espectacles, i un dels espectacles precisament és Rocket Carnival Clowns, que és una banda de rock and roll i pallassos amb el que ja hem girat per tota Catalunya i mitja Espanya. I aquí és la música que heu sentit, és el segon single que hem tret, que el podeu trobar a Spotify, a YouTube, i bueno, és una mica la felicitació de Nadal que hem fet per aquests 30 anys, amb musicassos històrics del Camp de Tarragona.
Això per un costat, per l'altre. Ara tenim un espectacle a Madrid, a Centro de Artes Matadero, del 20 al 30 de desembre. I la resta que seguim al peu de caro, però estem acabant de muntar el Parc d'Anada de Tarragona.
que aquest any també és més artístic i més boig que mai. Aleshores, bueno, es tracta de no parar, Sílvia. És que els impossibles se poden complir, eh? I això és el que heu de fer en guany nosaltres. Perquè hem de tenir un Nadal increïble, eh? Hem de tenir un Nadal increïble i sobretot pels més petits de la casa, que són els que han de gaudir-ho i han de disfrutar-ho. I els pares, d'alguna manera, jo crec que també, encara que no ho diem moltes vegades en veu alta. És veritat el que em deies? És el segon senzill aquest Christmas, Baby, please come home.
Perquè el primer, que a més, jo no ho sabia, m'ho va dir. Però si tinc aquest primer, o tenim, millor dit, aquest primer, que és a l'Smile. A l'Smile és una cançó tradicional, diguem-ne, del Cimenem Amut, és una cançó que va composar el Charles Chaplin per una de les seves pel·lícules.
Perquè nosaltres vam entrar en contacte amb ell perquè, com saps, nosaltres hem treballat molts anys amb el Django Edwards i sempre acabava els seus espectacles amb l'Smile. És una cançó preciosa, sí. Sí, aquest segon aniversari de la seva mort vam llançar el primer single, que era l'Smile, amb una versió també molt rockera que ens recorda molt als Sex Pistols, als Ramones. És una versió una mica diferent. En la que a més hi participen pallassos de primer nivell, que són tots amics,
com és la Christy Garbo, que és la companya fins als seus últims moments, el Django Edwards i el principal pallasso Chacovacci, el Johnny Melville o la Pepa Plana cantant. Que la Pepa sempre diu que jo no sé cantar, doncs aquí ens demostra que precisament és el contrari. I ho fa molt bé, eh? És el que t'anava a dir, eh? Ho fa molt bé, ho fa molt bé. Sí, sí, que a tots que no s'ho pensi això, que no sap cantar perquè Déu-n'hi-do com ho fa. Mira, sentim una miqueta, et sembla, d'aquest smile? Sí, sí. Doncs mira, sentim-ho.
Fins demà!
A més a més, us ha quedat, també, t'ha de dir que superdivertida, molt àgil. És que li heu donat un altre tom, un altre aire, que és una meravella, eh? És encantador tenir gent, una mica un homenatge, no?, amb el Django. Sí. Però també t'he de dir que tot això no s'hagués... Que hi ha pallassos molt coneguts i darrere de tot el projecte, amb aquesta cançó, però que tot això no fóra possible sense... Clar, nosaltres som una companyia de Tarragona, som músics de Tarragona i precisament la formació...
Està formada per històrics de la música a Tarragona. Doncs presenta'm-los. Vinga, va, ja que has obert aquest meló, acaba mal de presentar qui són la gent que composa. A veure, qui està darrere de tot això, a la bateria, està el Moncho Grau. Moncho Grau. Buah, i tant. A més a més, en algun moment del videoclip ja en surt per aquí, eh? Sí, sí, està el Moncho, que diguem-ne...
Per la vella escola del rock tarragorí, d'aquelles èpoques dels 90 i de la mostra de músics, de la plaça Corsini i tot això, doncs el Moncho era un dels feròmens que estava allà amb Wolfgang, amb una mítica banda de Tarragona, després amb el Juan Sarpa, amb companyia, i bueno, tot això. Aquest és el Moncho, una de les peces clau del projecte.
Després dels arreglos i dels teclats, efectes, tenim gent com el Jorge Varela. Uau, una altra monstra també, eh? Una altra monstra. Sí, sí, sí. Nosaltres treballem amb frics o amb uns truitos. No, no, monstres, monstres, eh?
Després també amb la seva companya l'Helena. Que maca és. Sí, sí, sí. I després està el Germán Rull, de Píxel d'Estudio. El Germán és el guitarrista de Murmur, la cara visible del grup de ball Murmur, que nosaltres estem a ball, ell porta les guitarres elèctriques i l'enginyeria de so i tot això. I estic jo com a baixista accidental i l'Adélia l'heu sentit, que l'Adélia és la fundadora de la companyia Passa Barret, en aquesta última cançó heu sentit un soroll molt raro.
era un solo de globus. Saps que m'agafes un globus i les tira? Sí, sí, que fa... Aquell pitido. És un solo de globus i afectes i crits i... Que va, que va. Això s'ha quedat superba. La part pallacil de tot plegat.
Bueno, per cert, jo no sé si... El que et deia abans, no hi ha un 2 sense un 3, m'imagino que ens aneu donant-la en compte a gotes una miqueta tot el que teniu preparat, perquè això deriva cap a un disc, o senzillament ara mateix només és un divertiment per a vosaltres també? Ara mateix ens hem creat... Com saps, aquest any hem fet 30 anys, portem des de l'any 1995 fent bestieses.
I ens agrada molt i, al més, sempre hem intentat que totes les nostres projectes vagin lligats a diferents arts escènics. És a dir, nosaltres som pallassos i això ens permet hibridar-ho cap a altres coses. Hem tret un llibre, que és un llibre que no és una celebració dels 30 anys, sinó que és un llibre infantil amb il·lustracions del Gimic, del Lluís Jiménez,
Hi ha el text de Margarida Aritzeta, que és l'escriptora d'aquí Valls, que creu de Sant Jordi. Ara a Madrid estem amb una instal·lació artística que barreja accions de carrer amb els Citelles. Tenim el nostre espectacle Versus, que és amb el que estem girant més. Hem fet 50 actuacions aquesta temporada. I una de les coses que vam dir, ostres,
i tenim ganes de liar-la, doncs anem a fer música. Són tres senzills, tres singles, el tercer sortirà el mes de febrer, que és un dels cada mes de... Bé, és una de les peces centrals d'un dels nostres espectacles, que és el Rocket Carnival Clowns, precisament. Que donar títol, clar, el mateix no m'ho està. Sí, sí, sí. I, no ho sé, diguem-ne que ara mateix estem divertint-nos. Molt bé. És a dir, estem fora de la zona de confort, és bastant probable que tot acabi desreflexit en un disc,
Però ja fas com està l'indústria ara mateix. Està complicadíssim, és veritat. Que tots som gats vells i si fem un disc, en veritat, seré per fer unes risques, per trobar-nos de quan en quan i per trobar-nos amb els amics a tocar. I també és una manera de sentir-nos vius. És a dir, si no... Tots som músics. I tots hem estat acompanyats de la música. Nosaltres encara a dia d'avui, els nostres pre-shows sonen cançons dels Nittles o de la Torpebra.
I t'ho dic perquè no és que fem actuacions al Camp de Tarragona. Nosaltres fem comunitat valenciana, fem Andalusia, fem el nord d'Espanya, treballem a tot arreu i són cançons que ens acompanyen no només en els viatges sinó en els espectacles, en els números. Nosaltres ens sentim, tot i que entenem que l'art dels clowns té un punt marginal, però ens sentim un actiu cultural del Camp de Tarragona i així ho pensem.
I que, a més a més, jo que no us puc dubtar que teniu l'ADN de músic, pel que deies abans, pel Mimo, per la cura de la qual es fan les cançons i amb el carinyo del qual espero també que poder veure-ho damunt d'un escenari interpretant-ho tot això, eh? Tant de bo. Jo ja vaig més enllà, ja ho veus, eh? Seria molt divertit. La veritat és que t'havíem plantejat, vam dir, jo durant molt de temps, no sé si ho saps,
Un dels meus números centrals, jo carregava un canó i me'l disparava a l'estómac. Aleshores, aquest número ha acabat causant-me una lesió i el tinc com a retirat. Ja no ho feia més. Jo recomano a la gent que intenti no disparar-se un canó a l'estómac. No, no, no. Aleshores... Però hem dit que el dia que presentem amb les cançons, algun dia en un directe...
Ho farem amb el canó, és a dir, recuperarem el número del canó i anem a fer-ho explotar tot. Per què no? Avisa'ns, eh, sisplau. Quan arribi el primer senzill, m'ho passes? No, no, jo prefereixo que m'aviseu quan arribi aquest senzill nou, quan ja tingueu tot el que s'ha de fer a sobre l'escenari, i ja t'hi dic, jo, el dels canons, millor que siguin...
Aquests que fan tan bonic que algunes vegades dones un tomet per algun lloc d'aquí del Serrany o mateix, i te trobes algun per fer la foto i para de comptar, eh? O algun d'aquests que porten els vaixells, eh? Ja està, ja està. A nosaltres ens agraden els explosius, però bueno... Ja ho veig, eh? Que sou així molt de pinotècnia, vosaltres, eh?
Sí, sí, bastant, bastant. Home, està bé, no? Aquests pallosos no acaben mai d'explotar, nosaltres els fem explotar. Nosaltres ho fem fins al final, fins al final. Doncs, David, moltíssimes, moltíssimes gràcies, bones festes, bona entrada d'any. Moltíssimes gràcies a vosaltres, ens veiem qui vulgui pel Parc de Nadal de Tarragona, perquè ho cobrim el dia 27, el 27 al 4. És molt bonic aquest any. És molt bonic. És a dir, convido a tothom que ho senti, els
Tant els petits com aquells petits que tots els adults oculten en algun lloc, no és un espai per petits, és un espai familiar per passar-ho bé. La decoració, aquest any és brutal, els continguts són brutals, hi ha espectacles cada dia. És a dir, que qui vulgui, del 27 al 4, estem al Palau de Fires i Congressos, i el dia 31 a la tarda no obre, i el dia 1 pel matí tampoc, però allí estarem.
Molt bé. Doncs això, que recomaneu la part a tothom i que, el que us deia, de nou, bones festes, que treballeu molt, perquè és el que us tocarà, no tot estic desvallant res, però que després agafeu una mica d'oxigen per donar-nos més sorpreses i més cosetes dins dels Rocket Carnival Clowns i també, com no, de la companyia Passa Barret, eh? David, gràcies.
I tant, gràcies. Adéu-siau. A tu, a tu, a tu. Bona festa. Adéu-siau. Adéu-siau.