Fins demà!
I us convidem tot seguit a la inauguració d'una exposició que tindrà lloc demà mateix dins del pati del rei Jaume I a l'Ajuntament de Tarragona. L'exposició porta per nom El camí de l'èxit és l'actitud. I estic totalment d'acord. I darrere, precisament, l'autor, l'Antoni Aluges i Solanes, que avui ens acompanya aquí als estudis de Tarragona Ràdio. Anton, bona tarda i benvingut. Bona tarda, gràcies. Estic totalment d'acord amb aquest títol, eh? Sí, sí, absolutament.
És que l'actitud és el que jo crec que ens dona una cosa o ens treu una altra. Exactament, si no tens actitud no pots començar a fer res. Exacte, mira, ens estem tots dient, exacte, exacte. Com sorgeix aquest títol? A veure, aquest títol sorgeix perquè jo el vaig fer també una exposició a l'Ateneu,
i entre diversos títols que havíem de triar existia aquest. I aleshores el tenia amb el record i el vaig posar perquè em va semblar prou adient, siguin una exposició que presento a l'Ajuntament de Tarragona. Aleshores vaig pensar que era el més adient de tots. Però amb aquest títol, això vol dir que hi ha molta llum en aquests quadres? Tenim l'oportunitat precisament de veure aquest camí
I aquest èxit? Bé, jo, si em permets, faré un petit recull del meu inici. Endavant, i tant! Ja anava a l'exposició que pots veure. Jo vaig a la llar de jubilats de Sant Magí, que està al carrer Prat de la Riba, i aleshores, un dia va haver-hi una convocatòria per la gent que vulgués aprendre a pintar i a dibuixar amb un taller que es va crear a la llar. Molt bé. Aleshores, jo m'hi vaig apuntar.
Jo no havia pintat mai en la vida, ni hi havia d'això, no? Aleshores, quan em vaig acostar al taller de pintura, amb la curiositat del que allà es feia, tenia prop de 80 anys. O sigui, jo abans d'això, res de res. Res de res. Mai havia dibuixat i molt menys pintat i em vaig atrever a començar.
El primer aprenentatge va ser dibuixar, traslladar figures i formes i fer-les proporcionades als models proposats. Sembla que me'n vaig sortir prou bé i llavors s'havien de posar colors a les formes i va ser un altre repte que vaig tenir perquè per mi no era gens fàcil i jo m'havia d'acomodar amb una sèrie de possibilitats que hi havia que jo les ignorava totalment. Era un món nou totalment per mi
I qui era la mestra? La Francina Collado. La Francina Collado. Llavors, era un nou totalment per mi, com he dit. Jo tinc un taller a prop de casa meva i el vaig a assentar i preparar per poder desenvolupar la meva afició. Vaig deixar d'anar les classes en un moment donat i vaig continuar fent la recerca com tal de descobrir coses noves
que jo m'anava inventant i anava fent proves, i ara hi posaré terra, i ara faré córrer la pintura amb un secador, vull dir, tota una sèrie de coses, no? Sí, sí, va començar aquest món autodidacta, d'alguna manera va explotar a les seves mans. Sí, sí, sí. Aleshores vaig pensar en poder... Tenia moltes obres, perquè com que em va agafar la pandèmia per d'entremig, jo no sortia de casa...
comprava teles i pintures i pinzells per telèfon. Me les portaven i aleshores, quan vaig tindre una bona quantitat de quadres fets, vaig pensar en fer alguna exposició. S'ha de ser valent, eh? Jo sé que hi ha molts pintors que ara parada potser encara no han exposat. Què tenia que perdre? Ja ho sé, precisament això. L'única és l'actitud.
M'havia de donar a conèixer. Afortunadament, jo sóc una persona coneguda de Tarragona per moltes coses bones i per algunes també tan bones. Aquestes menys, jo crec, per la forma. Aleshores, he experimentat diferents estils, anant sempre a la meva. Sempre jo a la meva, no? Primer un estil més realista, després va anar derivant en coses més abstractes, fins a arribar a un estil més simplificat de les formes.
Buscant sempre la geometria i els colors que lliguessin i que fossin vius, que cridessin l'atenció, que no fossin colors esmortuïts. Molt bé. I avui, damunt de la taula, estic fent una panoràmica d'una ciutat important, tipus New York o alguna cosa d'aquestes, i aquest quadre portarà el número 306. 306? Sí.
I gairebé tots més o menys de la mateixa mida, també a banda d'agradar-te a jugar amb les textures, també amb els tamanys dels quadres? A veure, jo vaig començar una miqueta induït per tal com havíem anat al taller de pintura de la llar. Vaig començar i vaig anar a una botiga de Tarragona, no vull fer publicitat,
Per mi no hi ha problema, eh? Bueno, doncs vaig anar a Bacus i vaig comprar blocs de pintar i de dibuixar, no? D'acord. I el primer que vaig fer va ser allò. Aleshores, a casa meva tenim un quadre perquè l'Anna va treballar a Creu Roja,
I el Miró els va regalar una obra feta amb tela que està a casa Castellarnau o en algun lloc d'aquests. I a tots els treballadors els van fer una fotografia i la tenim penjada al menjador de casa.
Aleshores jo vaig dir, doncs jo he d'intentar fer alguna cosa de tela. Vull passar cap allà, no? Vull passar cap allà. I vaig agafar i vaig fer un retrato del quadre aquell. Sí. Me'n vaig anar, vaig comprar una tela i em vaig posar a pintar un quadre de miró. Que dius! Un quadre de miró. Em va sortir bastant bé. Ah, molt bé. I llavors vaig continuar fent coses ja sobre... Ja sobre tela, ja. Sempre sobre tela, sempre sobre tela. Sí, sí, sí.
Perquè, a veure, a mi m'agrada... He arribat a la conclusió que m'agrada molt dibuixar, dibuixo i després pinto. Però sempre sobre tela. I com dibuixes? A veure, explica'm. Ara mateix sembla una cosa que ha de ser arribar i modre, però imagino que la prèvia...
Perquè, a més a més, la tela, només que et passis d'una relleta, potser allò ja no es pot esborrar o ja no s'esborra de lo mateix que amb una goma. Jo dic que soc un pintor atípic perquè jo primer he de dibuixar. Hi ha els pintors clàssics que han anat a estudiar belles arts i tot això que jo no hi havia anat mai...
Aleshores, aquells fan un fondo, pinten els fondos, després pinten a damunt, etcètera, etcètera. Sí que després, si convé, pots pintar damunt qualsevol cosa i pots esborrar. Però jo primer dibuixo. Jo primer penso el que puc fer, vaig a internet, miro coses, estilio formes, faig un dibuix i llavors, quan el tinc perfeccionat, llavors el pinto.
Ah, molt bé. I precisament aquestes formes són formes que has arribat a veure, que has imaginat. Clar, aquí hi ha la realitat algunes vegades i la ficció. He vist en alguns quadres teus que es fusionen fins i tot.
a veure, hi ha de tot jo primer mira, a vegades ara contesto en un altre sentit per arribar allà on volem arribar jo a vegades m'assento davant de la tela i no sé què fer
No sé què fer. Estic bloquejat. O buscar la inspiració, que aquesta també seria una altra. Esperant que arribi. Home, que unes vegades necessites una mica de rodes. I llavors faig, que en tinc alguns, molt pocs, però en tinc alguns, faig algun quadre abstracte. Vull dir, començo a posar colors, busco la manera de lligar els colors, traces geomètriques per allà. Faig coses... A veure, llavors tiro terra,
i a vegades hi tiro algun líquid perquè m'ho aclareixi una miqueta. Tinc una miqueta aigua. Sí, aigua i després també tinc un suplet d'aquests de cuina. Un suplet de cuina? Però això no és perillós.
No. Tela i cuina i pintura, no? No, no, no. Jo ara dic que això és una bomba, eh? Home, tot és perillós, si no se sap fer anar. Ja, però un pinça i pintura al costat d'una tela, perfecte. Però un suplet al costat d'una tela amb acrílico... Però depèn, depèn del tema... Ara m'estaves fent patir, eh? No, no, no, no pateixis que no arribarem a mal puesto, no.
I bé, aquest és un petit recull del que jo he fet fins ara. I és el que es podrà veure en aquest camí, que tindrem la oportunitat de veure a partir de demà mateix? Demà presento 36 obres. 36 obres? 36 obres, sí. Uau! 36 obres, n'hi ha aproximadament la meitat que són treballs més antics i l'altra meitat són treballs fets últimament.
I aquest treball serà l'hora d'exposar-los? Però, clar, ja estan posats. No, anem a posar-los demà al matí. Demà al matí perquè a l'Ajuntament allí sempre hi ha quadros penjats o també s'hi fan exposicions de bonsais i de coses. Ah, d'acord. O sigui, s'aprofita el temps al màxim. Jo tinc les dades des de, diguéssim, avui, fins 15 dies. D'acord. Fins al dia 19, sembla que és.
I demà del matí anirem a penjar els quadros, perquè com que ja està tot preparat... Que clar, ho trobo molt just, he pensat demà al matí, no pot ser, perquè si a la tarda ja és exposició, la inauguració... El pati de Jaume I ja està molt preparat i a més a més hi ha una persona que s'encuida que es diu Jordi Avelló, que ho porta molt, molt, molt bé.
I aleshores ell també col·labora en penjar els quadros, no? Primer, el dematí, hi anirem, amb la Francina precisament, a posar els quadros per temes. D'acord. Entens? Perquè, per exemple, hi ha un quadro que jo ni dic l'Avatar, que és una trilogia, doncs aquests tres han d'anar junts. Clar, lògic. I això, doncs, clar, si no se sap, doncs igual no poses un aquí i l'altre. Clar, clar, clar, clar.
I llavors, a mig de matí segurament que estaran penjats perquè ja estan preparats. Allí ho tenen tot preparat amb uns fils de plàstic penjats a punt de només penjar-hi el quadre. Per tant, no és una feina que duri massa.
Hi ha algun que sigui la nineta dels teus ulls? Aquell que diguis, ostres, aquest m'agradaria, dintre d'aquesta exposició, que tingués un lloc especial? O fins i tot ja l'has dit, aquest ha d'estar aquí? O almenys ja ho tens pensat? Saps a què em passa? Què? Jo feia el quadro. Sí.
el deixo. Quan el dono per acabat, li poso el vernís i me n'oblido. I després, quan haig de fer una exposició com ara, que els haig d'agafar els quadres, de cop i volta em miro el quadre i dic, ostres, això he sigut capaç de fer jo?
No pot ser. Però sí que ho és. Ho he fet, ho he fet. Tinc un especial per direcció, diguéssim, o no sé com dir-ho, aquesta trilogia que t'estic dient, que després te l'ensenyaré. I aquest nom, vull que me l'expliquis. Ara ja me l'has d'explicar, almenys. Bueno, és complicadet d'explicar-la. És complicadet d'explicar-la, perquè... Espera't un segon. Sí, sí, tant. Mentrestant...
A veure, aquesta trilogia. Jo sóc un desastre per trobar les coses, però mira... Si ho has dit abans, és veritat. Mira, aquest, no sé si ho veuràs prou bé, però aquest és un de la trilogia. Ai, és el que justament, mira, tenim darrere teu. Sí, sí. Que jo t'anava a dir, aquesta ballarina al sol... Aquest és un dels... Perquè és una ballarina al sol, almenys m'ho ha semblat a mi. Aquest és un. Sí. Aquest és un altre, que també forma part de la trilogia.
D'acord, aquest seria com l'acompanyant d'alguna manera. Sí, sí. I llavors, aquí n'hi ha un altre que també m'agrada molt, que és aquest. A veure... La càmera l'està recollint? A veure si el recollies de càmera. A veure, aquest... Ai, mira, també és la dona sota el paraigua. També és, també és. Sí, sí, sí. I després n'hi ha un que no el tinc aquí, que la gent...
I aquest del Paraigües és el que trenca una miqueta amb els altres dos. Sí, sí, sí. I forma part d'aquesta trilogia. A mi m'agrada dibuixar paraigües. N'en tinc diversos de Paraigües. I què seria? La trilogia del temps, d'alguna manera? Jo d'aquesta trilogia en dic Avatar. Avatar. Perquè com que són noies així una miqueta diferents, però n'hi dic Avatar.
Ostres, saps què m'imaginava algú en petitet? L'home, la dona, saps allò? Jo soc molt cap quadrada d'aquestes coses. M'imaginava la dona, l'home i alguna criatura, amb els mateixos contextos. No, són tres noies diferents, amb el mateix estil. Després n'hi ha un que la gent, i aquest el guardo com a oro empanyo, que la gent s'ha enamorat sempre, que ja l'he presentat amb dues exposicions, i aquesta serà la tercera.
que vaig tindre la sort, la sort em va sortir molt bé, i vaig fer un quadre que tu te'l mires i dius, ostres, aquí hi ha gotes d'aigua. Està tot ple de gotes d'aigua. Ah, que bonic. I efectivament, veus, aquesta és una altra de les coses que jo me vaig atrever a fer. Vaig pintar un quadre tot de negre, tot de negre, després el vaig barnissar,
I després, amb un espray d'aquests de limpecristals... Què dius! Hi vaig posar aigua i vaig espolvorejar... Però aigua normal i corrent, eh? Aigua normal i corrent. Aigua normal i corrent. Aigua normal i corrent. Sí, sí, sí. Vaig espolvorejar tot el quadre. I després, així de travès, diguéssim, amb un espray de color blau,
blau molt clar, li vaig donar una miqueta així i tu diries que allí hi ha gotes d'aigua. Ai, ho vull veure. Això, aquest també estarà dintre d'aquesta exposició? Sí. Perfecte. Inclús hi ha hagut gent, quan l'he exposat en algun lloc, hi ha hagut alguna gent que a mi m'ha sapigut greu perquè no s'ha de fer, però hi ha hagut gent que ho ha tocat a veure si les gotes d'aigua eren amb relleu. Perquè dona aquesta impressió.
Oh, que maco. Què és el més agosarat que has fet quan l'has pintat? Fins i tot allò que dius, ostres, quan he acabat de fer el quadre dius, a veure, no és que no l'hagi pintat jo, però dius, ostres, això no tenia que haver estat el que jo pensava, que ha canviat totalment conforme la vas pintant tu. Sí, això em passa alguna vegada, i llavors la solució que tinc és agafar, emborronar tot el quadre d'una pintura gris o negra o blanca...
I llavors fer coses a damunt. Però aquell quadre ja ha de ser un quadre que jo no hi puc dibuixar al damunt. I llavors començo a mesclar colors, posar colors grocs, llampants, vermells agressius...
I llavors hi tiro, fa servir bastant el que es diu la cinta de carrocero. Ah, ostres! Per fer figures geomètriques. Perquè no es trepitgin colors amb uns altres. Exacte, exacte. Que bo, que bo, que bo. Ostres, doncs tot això, fins quin dia? Perquè s'inaugura demà, recorda'ns que és a les 7 de la tarda i que estem tots més que convidats, o sigui, oients de Tarragona Ràdio i us espero allà. I tant, i tant que sí. Allò allà estarà 15 dies.
15 dies, fins al dia 19, eh? Que s'hi pot anar de matí i tarda, dissabtes a la tarda i diumenges al matí. Mira, ara t'ho dic que tinc aquí apuntat l'horari, si vols, eh? Sí. El dissabte és de les 11 fins a les 2 i de 4 a 8 de la tarda i després el diumenge de 10 a 2 del migdia. Sí, senyora. Podem visitar, mira, estem allà i a més a més, si fa temps que no veieu l'estàtua del pati del rei Jaume I, allà el tenim conjuntament amb aquesta magnífica exposició. És un lloc ideal per exposar.
I que estem convidats, no? I tant, que sí. Hem de venir, no? I tant. Si no ho podeu a la inauguració... El que no vingui li posaré falta, eh? Doncs vinga. Doncs recordo que serà l'exposició demà mateix a la set de la tarda a la inauguració. Exactament. I que després ja els caps de setmana, i m'imagino que els dies de cada dia sí que estem per allà...
Si voleu trucar a la porta de l'Ajuntament, jo crec que tancada no està, ja que aprofiteu. I jo tinc notícies que vindran alumnes del Pons i Carr, o sigui, en grup, i aquell dia jo vindré per explicar-los les coses que necessiten que els expliqui.
i anirem treballant el tema. I de cara al futur, quins projectes tenim? De cara al futur, el més immediat és que el dia 5 de març presento una altra exposició a l'Ateneu de Tarragona. Una altra? Totalment diferent? Sí. Jo em pensava que seria aquesta mateixa i que aniria cap allà. No, no, no. Pot ser que hi hagi algun quadre que també decideixi posar-la a l'Ateneu. M'estaria bonic. I a l'Ateneu serà la sisena exposició que presento sol,
i matitzo-ho de sol perquè n'hi vaig fer una a mitges amb la Francina Collado. És veritat que vam presentar-la aquí, si no recordo malament. Va bé una altra que te me vas escapar.
Sí, a Tarragones vam parlar un altre dia, però va haver un altre per aquí al mig de les que, clar, per dates o alguna cosa d'aquestes no vam poder convidar-te. Sí, bueno, doncs no passa res. Però ara no te m'escapes, eh? De cara a la propera, a la T9 de Tarragona, t'enredo i tornes a venir aquí, eh? Mira, jo tinc molts problemes físics, però la memòria la tinc molt clara i llavors t'ho recordaré. Ho sé, d'on ho fer, d'on ho fer? I vull que m'ho recordis, eh? No pateixis, que així serà.
Doncs, Anton, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I us esperem un altre dia, ja ho saps. Tens una cita amb vosaltres. Moltes gràcies i, doncs, celebro formar part, amb la meva petita aportació, suposo, del 40 aniversari de Tarragona Ràdio. Doncs així ho espero també. A veure, gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau.