La Mare de Déu plorava, abraçada en una creu. Sant Joan la consolava, Mare de Déu no ploreix.
que anirem a Montserrat i veurem tot el que hi ha. Diu que hi ha 25 llànties, una a cada cap d'altar. Un dia les van encendre, menys a una que n'hi ha.
És la llàntia de Felip, quin mai ningú l'ha vist cremar. Un dia la van encendre i un àngel del cel baixar. Apagueu aquesta llàntia, si no el món es finarà.
Fins demà!
La Mare de Déu plorava abraçada en una creu. Els àngels la consolaven, Mare de Déu no ploreu. Que allà dalt de la muntanya hi ha roses i clavells per adornar la custòdia del Santíssim Sagramet.
Estam escoltant a la baula. Els tenim en concert aquest cap de setmana dins de Capça i Circuit Folk 25 a la Capça de Música. Places limitades, com sempre, diem a la Capça de Música perquè la Capça té el tamany que té.
I si voleu la vostra, capsa-demúsica.com. El preu d'entrada anticipada és de 6 euros, 8 euros el dia del concert, i el concert comença a les 7 de la tarda. I per parlar-nos precisament de la baula d'aquesta gent que esteu sentint, tenim via telefònica un dels seus components, ell és el Xavi Rota, que saludem. Xavi, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda. Com estàs? Molt bé, doncs mira, esperant el dia...
I esperant també per nosaltres serà la presentació d'aquest el vostre primer disc. Sí. Encara que he pogut llegir per allà que la vostra motxilla musical de cadascun de vosaltres ja fa molt de temps que està a la música. Sí, cadascú té la seva carrera a nivell personal i força consolidada en diferents àmbits.
en Roger Endorrà, amb el projecte d'Electrogralla, en Pau Benítez, amb els diferents projectes que ha tingut, el darrer, la gravetat de Colom, la Roser Serrano, també, des de Coples de Sardanes fins a grups de folc, el Joan Tomàs, que és controversista, també ha tocat amb moltíssims grups, i la Patri García i jo mateix, amb el duet Ballaveu, que ens dediquem a ball, folc, cantat.
Ens vam retrobar tots, perquè tots coincidim en un espai que és el Centre Artesà Tradicionaris, que és el nostre, diguem, és casa nostra. Allà, doncs, hi hem après, hi hem rigut, hi hem plorat, també. Quan va morir Jordi Fàbregas, el director, fa quatre anys...
És casa nostra i d'allà és on surt la idea de fer el grup La Baula. I d'allà no sé si ja comenceu a investigar o voleu ja... Tot el que tenim l'oportunitat de trobar en aquest el vostre disc, que a més a més jo el trobo jo crec que d'obligat
no només comprensió, sinó fins i tot lectura i comprens. Vaja, gràcies. No ho dic perquè, clar, explicou coses que potser són grandes, conegudes dels nostres arrels, perquè moltes de les històries són històries que han passat, o almenys són llegendes que s'expliquen de boca en boca. Sí, o sigui, són cançons que d'entrada no són massa conegudes o gens conegudes, no?,
a nivell general, i que la idea que teníem com a grup a l'inici, la idea fundacional, era donar a conèixer el nostre patrimoni cançonístic, les nostres cançons, i de fer d'enllaç, d'aquesta baula, aquest enllaç de la tradició o dels antics cantadors a l'actualitat. Per això la idea nostra és
i divulgar aquest patrimoni, divulgar aquestes cançons amb tots els mitjans, interpretant-les, però també explicant-ho per escrit, i explicar d'on surt cada cançó, d'on hem tret qui cantava aquella cançó o de quin llibre l'hem tret, i una mica posar-ho tot en context.
I aquí tenim el que dèiem, aproximadament, són 12 les cançons que hi ha, començàvem sentint la cançó que obria precisament aquest, el vostre disc, La llentia de Felip Quint, que ha estat llegint per aquí, que té a veure amb Montserrat...
I que a més a més... Bueno, explica'm-ho tu, explica'm-ho tu, perquè és que és molt interessant. I clar, cada cançó té una altra història més interessant que l'anterior. I dius, és que jo no sé si us heu quedat curts i podia haver estat un triple treball discogràfic, perquè imagino que una vegada que s'obre la caixa de Pandora, que dic jo, podeu trobar de tot. Sí, sí, clar. El tema és que cançons no en falten.
O sigui, de cançons i de corrandes, com diu la frase, de cançons i de corrandes, us en cantaré 10.000, no? Que les porto a la butxaca lligadetes en un fil. Llavors, doncs, de cançons n'hi ha moltíssimes. La feina és l'arranjament. O sigui, fer que traslladar, diguem, una cançó cantada per una senyora, per una iaia, o una cançó, un cant de batre, que és un cant de treball, doncs passar-ho que sigui...
agraït i que sigui atractiu per la sonoritat i per les oïdes del públic català del segle XXI. Llavors, és això, la feina d'arranjament, que sigui atractiu la cançó durant tota la llargada que té. Són romansos llargs i...
l'objectiu que tenien inicialment, que eren cançons moltes vegades de treball per acompanyar una feina feixuga i que, per tant, cantaves per passar el temps. En aquest cas, no. Aquestes cançons no són per treballar, són per escoltar i per gaudir. Per tant, aquí hi ha un canvi d'objectiu i els arrenjaments ens ajuden també a arribar-hi.
I quina d'aquestes us ha costat molt? Perquè a més a més el que trobo molt interessant és la comunió que teniu entre les vostres veus, la forma de les primeres veus amb aquestes segones, el poder jugar fins i tot amb els propis instruments, que no queden només com a instruments, sinó que algunes vegades fins i tot quan la veu ja no hi és, l'instrument continua aquesta cantinera, no?
Sí. Mira, l'altre dia una mica ens va comptar els instruments que teníem damunt l'escenari. Em sembla que va dir 27 o 29 instruments diferents, val? Sí, sí. Des d'uns escallots fins al contrabaix o a instruments, vull dir, el flaviol, el...
el pat mateix, el clarinet, el violí, la tenora, la gralla, la tarota, la guitarra, els panderos quadrats, el tambor... Però l'eixo, el que ens uneix a tots és la veu, és la cançó. I una cosa que a mi m'agrada molt i que crec que s'ha de posar en valor és que tots cantem.
Clar, que no queda ningú en una segona part. No, tots cantem per posar la cançó justament en el lloc on ens pertoca. Vull dir que són uns cants populars, els cantava tothom. Evidentment, entre els sis músics n'hi ha que es dediquen més a cantar i n'hi ha que no tant. Però no és important, l'important és que tots cantem.
I a més a més, si no cantàveu prou i no teníeu prou instruments, també heu comptat amb alguna col·laboració en aquest disc. Sí, sí, sí. Encara hi ha una miqueta més, no? Sí, no, perquè són petits detallets, unes castanyoles per aquí o un fiscorn per allà, que em feia gràcia comptar amb aquestes col·laboracions, no?
que és el Martí Villegas, al Fiscorn, a la presa de Roses, i també diu que hi ha una noia empordanesa, i el Jordi Inglés, el Jordi Inglés Vero, que no sé si és aquest el seu motiu. El Vero, sí, és el seu motiu. El Castanyoles i Vicenques, el fill del rei. Sí, sí, eren detalls que, mira, em feia gràcia també que hi participessin. També, en el cas del Fiscorn, per reforçar aquesta part més de...
de coble, d'aquesta sonoritat que també busquem amb el grup. D'una banda, podem dividir la sonoritat del grup en tres. D'una banda tenim les veus i el treball de les veus, sobretot acompanyats de la guitarra. Llavors també tenim una sonoritat més de cordes, violí i guitarra,
I una altra sonoritat que és vent, no?, tirant a so de coble, que és amb el flaviol, amb la tarota i amb la tenora. I tot això, el que deies, també ho trobarem sobre l'escenari, perquè pel que m'estaves comentant, que t'ha dit el company, intenteu fer un reflex, diguem que bastant fidel al que hi trobem al disc.
No, no, és totalment fidel. No ho dic perquè algunes vegades sentim el disc i després sobre l'escenari encara ens regaleu altres coses, que també podria ser. Sí, sí, sí. O sigui, això és a més a més. El que sentirem és el disc i a més a més del disc sentirem altres coses. No, jo t'ho deia la sonoritat, eh, Xavi? Jo t'ho deia la sonoritat. Que intenteu ser fidels al que s'escolta, que és allò que dius, sí, després potser farem una clocada per aquí o una feixitó per allà...
però que el so que sentiu també podeu trobar-lo sobre l'escenari. Sí, el disc, tal com l'hem gravat, és el que la gent podrà sentir en el concert. Però a més a més, hi haurà alguna sorpresa, per exemple, unes cançons de Pandero, uns moments també íntims, que són molt bonics.
que això no està reflectit en el disc, però que és un regal que ho fem, de més a més. Que ganes. Per cert, que allà mateix també podrem agafar una mica de merchandising de la baula. Tindrem el disc, físicament? Sí, sí, tindrem el disc. Molt bé, molt bé. Doncs això, que deu de circuit, que una part d'aquest circuit, d'aquest circuit Folk 2025, arriba a la capsa de música i després la gent de la baula cap a on marxeu. Quines són les propostes que ens feu per l'agenda amb vosaltres?
Doncs mira, l'endemà mateix, aquest diumenge, anem a Caçada a la Selva, al Festival Càntut. Ah, molt bé. I també hi serem allà, doncs, presentant el disc. Molt bé. I de cara a properes setmanes, que també, jo que dius, per preparar... Bueno, que ho busquen a les xarxes. Sí, al desembre hem d'anar a la Vall d'en Bas. Ah, sí.
Sí, sí, anem cap a la Garrotxa, al desembre. Jo d'abans et preguntava, no sé si hi ha hagut alguna cançó que us ha sobtat per la forma a l'hora de treballar-la, ara torno una altra vegada cap al disc, eh? Sí. I dius, ostres, aquesta cançó que mira que era... que no els deixava treballar i de cop i volta ha quedat la més lluent, la que l'heu tret més suc...
Moltes són... Ens trobem, per exemple, en el cas de les cançons que ens canta la Magda Capdevila, que és una de Senyora, que ja va morir fa anys, i que el Pau Benítez, del nostre Flavio Gaire, tenia un caset amb cançons cantades per aquesta dona, per aquesta senyora que l'havia conegut i li havia regalat aquest caset, de cançons gravades per ella mateixa. I hi ha autèntiques joies, però clar...
Fixeu-vos, una cançó cantada per una senyora que a ritme de venera, per exemple, que és una cosa molt delicada, molt simple, si volem dir-ho així, o senzilla, doncs clar, instrumentar-ho amb sis músics canvia molt, no? I tot s'ha de fer, sobretot amb respecte per la persona que ens ha transmès aquesta sonoritat, però intentar, doncs, això, que tots hi posem la nostra graneta de sorra. Per tant...
totes les cançons, inclús la primera que has posat, la llàntia de Felip Quint, que també es va cantar ella mateixa, la Magda, doncs, clar, d'una cançó pelada, no?, només amb una veu, a passar-la, que té una sonoritat com de fandango, no?, aquesta, o la malagueña de Barxeta, per exemple, que li posem pel mig, aquesta malagueña cantada i popularitzada pel...
pel Pep Jimeno Botifarra, cantant valencià, doncs això l'hem aconseguit posar entremig de la llàntia de Felip Quint. Per tant, diguem que totes tenen el seu treball, perquè és això, si t'estimes la font, i hi ha un respecte per la persona que ens l'ha transmès, i volem que la sonoritat sigui atractiva, també hi ha un treball molt dur en totes les cançons.
Va costar molt triar-ne el primer senzilla. El primer que vam rebre d'aquestes cançons a l'ombra va ser la del Fill del Rei. Jo no sé si us va costar, però per això que m'estàs dient, per tot aquest respecte i tota aquesta feina, i dius, ostres, ara he de triar una cançó per donar-la, que escoltin tot el disc. Per això potser has sortit també força aviat el disc o no? Sí, bueno...
és això, totes tenen la seva feina i el fill del rei sí que ens va diguem que és una cançó inicialment a ritme de vals però que li han canviat una mica el tempo i sí que és veritat que comença amb un ritme més tranquil, més calmat i llavors s'accelera i agafa un tempo més fort llavors aquesta també ens ajudava
a ser com una carta de presentació del grup, de dir, mira, podem fer diferents coses, diferents estètiques, i per això ens agradava començar amb el fill del rei. Doncs mira, amb el teu permís utilitzem precisament aquesta mateixa cançó per tancar l'entrevista i recordar a tothom que tenen una cita amb vosaltres aquest dissabte dins de la capsa de música,
Aquest 15 de novembre a les 7 de la tarda, capsa i circuit Folk 25 amb la baula. Doncs sigueu molt benvinguts. Espero que ja sabeu on està la capsa de música, o almenys Tarragona, que vingueu moltes vegades més.
Molt bé, doncs gràcies. Això esperem també nosaltres. I així podem desgranar, eh? Exacte. I així podem desgranar una miqueta més sobre aquest el vostre llibre. Deu dir vostre llibre, eh? Imagina't. És que hauria de ser d'obligat, eh? Tu digues en sèrio. Per les coses que... És que clar, estem deformant, jo penso ara, i ara és una miqueta personal, perdoneu, eh? S'està deformant la història que estem fent bons als dolents. I crec que cadascú ha de posar-se al seu lloc.
I amb cançons com aquestes s'hauria d'aprendre molt. De nou, gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau, bona tarda. Adéu-siau.
Fins demà! Fins demà!
Totes les nines floren més ahir. Tot és conçol, tot és conçol. S'és morta la voreta més.