Bona tarda, són les 6.
Us parla Tere Ortega. Els pescadors tarragonins han expressat la seva preocupació per la situació que han generat les quotes en el sector de l'arrossegament al conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, amb qui s'han reunit aquest matí. El president de la Confreria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, pensa que és el final de la flota del Mediterrani. S'està morint. Vull dir, la flota de Catalunya està morta ja. Si en una setmana no s'arregla aquesta situació,
La flota pararà ja, perquè ja no hi ha dies i no arribarem a Nadal, de manera que no hi haurà pis per Nadal, no hi haurà gambes, i ho portaran de tot arreu, els mercats estaran plens i seguiran visquent.
El conseller Urdeig ha exigit a Europa mesures urgents de suport. Ens han dit que en els propers dies presentaran una proposta per ampliar els dies d'aquest 25. No podem esperar més i anem tard. I a vegades ens dona la sensació que hi ha una mica de presa de pèl, que tothom ens diu que hem fet els deures, que hem invertit molts diners en mesures selectives, molts esforços amb moltes parades als pescadors, no se'ls pot demanar més. Demanar que sempre es facin els deures als altres i llavors no hi hagi compensacions no s'entén.
no ho entén el sentit comú, no ho entén el nostre sistema alimentari i no ho entenen les famílies que viuen i que depenen de l'activitat. Hem perdut flota, hem perdut dies, toca un canvi de rumb i un nou paradigma la pesca del Mediterrani. La majoria de barques a l'arrossegament de Tarragona ja han esgotat els dies assignats aquest 2025 per treballar i no podran sortir més a la mar fins al 2026.
Els Amfiteatres Romans al Mediterrani és la temàtica del Congrés Internacional Tàrraco-Vianal que arriba enguany a la seva setena edició. El professor de la URB i codirector científic de la reunió Joaquín Ruiz Iarbuló diu que encara té molts aspectes l'amfiteatre tarragoní per conèixer des del punt de vista científic.
Ha sigut un dels monuments en algun programa de Catalunya, de Televisió de Catalunya, va ser com el monument, estava en la pugna, però el monument més visitat dintre del patrimoni català, és a dir, és un monument molt conegut, molt conegut perquè tothom l'ha de visitar, però poc conegut del que significa. Entre el 20 i el 21 de novembre, investigadors de renom internacional debatran sobre el paper d'aquests espais d'espectacle i memòria històrica.
Els transportistes de Tarragona han considerat pedaços les mesures per reduir els accidents a l'AP7 del Servei Català de Trànsit després dels sinistres de vehicles a gran tonatge dels darrers dies. Miguel González. Representants de la patronal FEAT s'han reunit aquest dimecres amb el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, i també de la trobada de crisi
N'han sortit propostes per reduir la velocitat, que se sumarien a les restriccions vigents d'avançament entre camions, segons han explicat els transportistes. Totes les mesures adoptades fins ara, i les que puguin veure la llum aviat, no són sinó pedaços i no solucions reals i verdaderes. Han considerat, des de la patronal, que creu que el tram de l'Ebre no pot assumir els 12.000 camions diaris que hi passen ara.
A parer de la Federació de l'Autotransport de Tarragona, la solució implicaria convertir la Nacional 340 en una autovia i ampliar l'autopista AP7 amb un tercer carril al tram de l'Ebre.
I ja han començat els treballs de substitució de l'enllumenat dels barris de Sant Salvador i Sant Ramon Laura Casas. El nou enllumenat oferirà una menor potència i un major rendiment sumat a una millora en l'eficiència energètica i en sostenibilitat. La intervenció suposarà també l'ampliació de dues enllumeneres a Sant Salvador.
Aquestes actuacions s'agrupen dins les tasques de renovació de les llumaneres dels entorns del cementiri i de la rotonda d'Europa. La potència de les instal·lacions en conjunt es reduirà de 109 quilovats a prop de 30, un 73% aproximadament. L'import de les obres és de 265.000 euros i va inclòs. Els treballs seguiran les pròximes setmanes.
Aquestes intervencions formen part del projecte de renovació de l'enllumenat de la ciutat, que actuarà en altres punts, com la plaça Imperial Tarracó, Sant Pere i Sant Pau. El projecte ha estat objecte d'una subvenció de l'IDAE, l'Institut per a la Diversificació i Ahorro de la Energia, i el seu objectiu és impulsar Tarragona cap a un futur més sostenible i eficient a nivell energètic i econòmic.
Un retrobament Un projecte Un viatge a les entranyes La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada Los Centros de l'Orca Una visió contemporània de l'univers l'Orca Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona Informació i entrades a antagonistateatro.com Ja hi tornem amb les obres per tot arreu
Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona a una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la cinturió de Tarragona Ràdio i benvinguts als nostres fans de Tarragona. Comencem avui així i a la directa. I és que tenim el primer dels protagonistes que ens espera. Són molts els que avui passaran pels micròfons de Tarragona Ràdio i els anireu coneixent de mica en mica. Com fonrimei, anem obrint les seves portes. El primer ens arriba aquest dissabte al casino de Constantí.
A partir de les 8 de la tarda, hi és el viatger Miquel Gil. Allà on el bar sobra, si de volten les canyes, els estels se'n mirallen, en les tervoles aigües... Doncs bé, que el saludem, que tenim via telefònica. Miquel, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, moltes gràcies. Com van els viatges? El viatge, ui, molt llarg, ja és un viatge llarg, eh? Home, 40 anys, eh? No, no, de 40 res, companya, són prop de 50. Què dius, què dius? Sí, la cosa començava... M'he descomptat. Sí, sí, sí, començava en el 75, a nivell professional, amb el tall. Sí, sí.
començàvem en el 73 i el 75 començava el primer disc i tot allò, quasi bé o sense quasi bé 50 anys mare de Déu, tota una vida i part d'una altra perquè encara ens queda molta guerra que ens has de donar jo crec que sí que ara ja semblava això del comiat i no és no, no és un comiat jo m'heu tingut un component de bici
realment hi ha una això de la música és una mica de bici vocacional per tant a un altre ritme una altra velocitat van diguéssim que canviant però sempre està present la música sempre allò d'anar d'assaig el nervi aquest d'abans de posar l'escenari tot això dona com molta vida
Sí, sí, és la teva Viri Rubina, que deia Juan Luis Guerra i 440, no? Sí, sí, hi ha la Viri Rubina i el que convingui i alguna cosa més. Amb 50 anys de carrera, per aquell que ens estigui sentint i que fa molt poquet que ha començat en el món de la música, potser ha pensat, ostres, ja està tot inventat, no tenim històries que explicar. Podem dir-li, Miquel, que és mentida?
Que sempre hi ha coses que explicar i sempre hi ha històries que dir i que fer. A veure, sempre tots som fills de qui som. Aquí no hi ha generacions espontànies, no són bolets que surten per les bones, tots som fills de qui som, d'on venim, de les circumstàncies, dels nostres referents, però sempre ja tenia un amic Enric Tàrrega, un valencianista d'aquells de mena.
que el que va faltar va morir fa 4 o 5 anys, l'Enric deia, vas de Camal Ample a Camal Estre, que sempre canvia una mica, i aquesta cosa que canvia, que fa que la cosa sigui espiral, mai tornes exactament al mateix lloc, diu, això és l'evolució, i això és el que hi ha, vull dir, jo crec que anem vivint i anem evolucionant i anem canviant.
amb la mateixa vida. Sí, i també amb la mateixa música, anant donant-li a pinsellades del que anem bevent, del que anem menjant i del que es va fent, no?, i es va vivint el dia a dia, també, no? Això és allò que diu en cultura, crec. Crec que sí, jo no me facis gaire cas, eh?, no me facis gaire cas. Sí, jo crec que sí, com mengem, com vivim, com sonem, com fem teatre, com pintem, jo crec que al cap d'avall tot allò és...
que és el que ens diferencia dels animals. Encara que hi hagi persones que semblen animals del gènere humà, diguéssim, que la diferència és això, que pensen i que sabem apreciar aquestes coses que són més bé intangibles, més bé immaterials, que no tots són calés en aquesta vida, hi ha alguna cosa més que la pasta.
Que ben dit, eh? A més a més, de veritat, eh? No t'he dit res perquè és que, a més a més, estaves dient-ho d'una manera tan planera que jo crec que qui volia entendre, aquí ho deixem. Aquí ho deixem. Ho deixem aquí, cadascú que prengui la nota. Que vulgui. I tant. Tenim aquest dissabte al Casino de Constantí a partir de les 8 de la tarda i després d'aquest primer viatge a Constantí arriben altres més perquè crec que demà mateix també estàs en un altre viatge.
Sí, estem en el camp, no deixem la comarca i anem a la selva i això ho farem aproximadament el mateix. Venim en un format molt petitó, en el format d'enduet, vull dir que aquí les cançons venen totalment despullades, això que has posat mateixa, que està sonant, com que està parcida electrònica, d'orfebreria digital, de molts instruments, de moltes coloraines...
Doncs aquí es tracta de passar a la, com era, la gamma de grisos aquesta, vull dir, quedem reduint, despullem les cançons i les cançons se queden en l'essència. I bueno, en els dos casos farem allò, que és una cosa que a mi m'agrada molt.
perquè també ens permet anar a molts llocs. Clar, clar. Perquè, clar, el condicionament econòmic està en la vida i n'hi ha llocs on no accediries i és un públic interessant i que hi ha que fer un esforç per poder mostrar el teu treball...
I això, i poder arribar a diferents formats de festivals, que no cal que siguin supergala, supergraciosos. No, no, que siguin petites ulletes, i tant, i tant. Sí, sí, i això té molta gràcia, que és el cantar-li a la gent a la cara. Clar, sí, sí, sí. I el caliu aquest, moltes voltes, jo crec que compensa la falta de coloraines. Clar, quan tens coloraines, tens coloraines. A veure si ara...
Però, no ho sé, a mi ja m'agrada aquesta modalitat en la que agafes i ho despulles, et quedes amb l'essència i, bueno, al final, si fas que la gent s'emocioni, si ho agudim tots a l'hora i pico de concert, doncs, missió incomplida, que dia aquella. Molt bé. Doncs tot això i molt més, seguiu-lo, seguiu-lo amb Miquel Gil, perquè, a més a més, hi ha coses molt interessants que trobem a través dels teus llibres, també.
i a través de la teva música i Miquel un altre dia vull que estiguem un amic més tranquils a l'hora de parlar i te guardo un altre espai d'aquí al nostre programa més endavant i t'estàs més que convidat
Quan vulguis, aquí estarem, encantadíssim. Doncs ara parant a la nostra cita, recordem que serà aquest dissabte al Casino de Constantia, a les vuit de la tarda, que podeu comprar les entodes anticipades i que aquest concert es troba dins del Festival Accents. Gràcies, Miquel. Moltes gràcies a vosaltres, m'ha sigut un plaer. A tu. Adéu-siau, bona tarda. Adéu-siau, adéu-siau.
Està creat i laser m'a impulsat.
A servir d'eu perquè fos honrat. I diuen que després de l'1 arriba el 2. A veure, a veure, arriba el 2. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. I sí, sí, no ens movem de casa, encara que té un color molt especial. El color acevatge seria...
He estado esperando sin perder la esperanza y sentado en el parque yo.
La sorpresa que ens va arribar ja fa uns dies a la màu de Jan Cruz. Jan Cruz, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, bona tarda. Dic, no sé si l'has trobat, la ràdio, eh? Perquè ja feia una mica que no teníem aquí amb nosaltres, encara que no has deixat de fer cosetes musicals, eh? No, el problema és que cada dia fem les rotondes, però... Home, jo espero que no sigui la rotonda. Ara ha sigut un poquit de punyotera, ara, eh? Jo no te lo quería decir, perquè després no se sabe...
Ya me conoces. ¿Pero continúas con tu faceta de Joaquín Sabina? Sí, este verano estuvimos aquí acabando la gira aquí en Tierrans Catalanas, a Salou. Sí, molt bé. Y fue un exitazo tremendo.
Me alegro, ¿eh? Bueno, ya me explicarás. Porque hoy la excusa para tenerte aquí con nosotros se llama Zabache y que más a más, por lo que he visto a través de lo que me enviaste, desde que he podido ir yo ahí investigando, es un dueto musical que hace ya un poquito que hicisteis con la idea de hacer un homenaje, tributo a Camela. Yo no sé si fuisteis de los primeros en hacer ese tributo homenaje.
La historia, no, el tributo Melanje no lo hemos hecho nunca. Es ahora que, después de 30 años que salió este disco de Laberinto en Azabache, debido al éxito que tuvimos, vendimos 45.000 copias en aquella época que se vendían cintas de gasolina. Ah, pero entonces es ahora cuando empezáis el tributo como tal. Exactamente, ahora queremos celebrar este 30 aniversario haciendo un recuerdo de aquellos años fantásticos
Y que como nuestro referente en aquel momento era Camela, porque nuestro estilo y el suyo era muy semblante, pues siempre cuando hacíamos conciertos acabábamos haciendo canciones de Camela para poder llenar un concierto. Nosotros teníamos una cinta con ocho canciones. Y ellos salieron el mismo año que nosotros y yo lo que hacía era cantar las canciones de ellos y las nuestras.
Y así estuvimos hasta que se disolvió el grupo. ¿Hace cuánto se disolvió? Treinta años. ¿Treinta años? Ya. Un año y medio. ¿Cómo pasa el tiempo? Sí, sí. Yo entonces no tenía ningún pelo blanco. Bueno, pero no estás tan lejos de la realidad. ¿Qué quieres que te diga?
¿Qué quieres que te diga? Sí, sí. Mejor no digas nada. No, es que sí, que sí. Es que esto de que en las radios ahora te haiga cámaras, esto ahora no me... Pues yo te digo, yo, a ver, te voy a decir como lo del vino, pero bueno, como la gente no se lo cree, pues ahí lo dejo. Como el buen vino, ahí lo dejamos.
Pues no sé por qué pensaba que, claro, tal vez porque esa similitud vocal que teníais con Camela pensaba que venía por aquí. La historia de Zabaches es muy curiosa y no se la he contado mucha gente porque estirarme piedras en mi tejado. Yo venía de un concierto de Cuenca.
Y en una radio local. Sí, con vosotros. Sí. Pequenica. Más modesta. Escuché la canción de Lágrimas de Amor de Camela. Sí. Y a mí me sorprendió porque era algo nuevo que no había escuchado nunca, un estilo, algo diferente en aquella época, algo diferente, no existía.
Y yo me quedé con ese trozo de canción y cuando llegué aquí a Tarragona me fui directamente a la tienda de discos, porque antes te acuerdas que los discos se compraban en tiendas de discos. Sí, sí, sí, ostras. Y dijo, acabo de escuchar un grupo, una chica nueva que se llama Carmela, a ver si me puedes conseguir el disco suyo, porque me ha encantado, es algo nuevo. Y después de mucho buscar, mucho buscar...
la mujer, la doña de la propietaria, que era amiga mía de la tienda, me dijo, oye, he revuelto todo Barcelona y no hay ninguna chica que se llame Carmela, no había nada. Pero yo me quedé con ese run run y me puse a componer canciones. Basándome en esa canción. Entonces compuse el disco de Azabache, copiando aquel estilo de una sola canción. Y nada, sacamos el disco y...
Y automáticamente, a cabo de un par de meses, la mujer me dice, oye, ha salido un grupo que se llama Camela. Y tú dices, date, ¿qué son ellos? No, no, no, no, no lo había escuchado todavía. Yo le dije, oye, ya que lo ha comprado, que mínimo que quedarme la cinta, ¿no? Digo, no sé, no te preocupes. Y la puse en el coche y eran ellos. ¡Ah!
Me imagino que la cara de póker que se debió de ponerte, que no te lo acababas de creer de lo que estaba pasando. Entonces automáticamente cogí la cinta, la escuché, me encantó. Y cogí, me fui a hacer los arreglos, empecé a cantar las canciones mías y las de él.
en el nombre de Azabache, hasta acabo un año que ellos empezaron a salir, porque antes no se les conocía. Claro, claro. Y cuando empezaron a salir a televisión... También le pasó lo mismo, que también iban de... Eran las típicas cintas, y lo ha comentado Dion y un montón de veces, las típicas cintas que se encontraban en las gasolineras y que la gente... En los mercaditos. En los mercados, y que la gente compraba por ahí. Yo he estado en Mallorca y me he comprado una propia cinta mía porque me ha hecho ilusión.
Que por encontrarla, ¿no? Por encontrarla allí en Mallorca. Yo te la firmo, te la firmo. Y nada, ya hasta un día que me llamaron unos amigos y me dicen, hay unos chicos cantando tus canciones en la tele. ¿Qué dices? Cantando tus canciones. Claro, porque yo las cantaba y no decía de quién eran. Decía las ocho miemars estas, ocho, diez o doce, que hacíamos un concierto.
Digo, no, no, si son ellos los creadores. Y a partir de ahí, nosotros estuvimos trabajando muchísimo, vendimos muchísimas copias. Fue un gran éxito, Azabache, más por la zona de Madrid que por la zona de aquí Cataluña, aunque por aquí hacíamos muchos conciertos. Y nada, y fue eso. Y después de 30 años, pues, te viene la nostalgia. Dices, ¿por qué no hacer ahora una celebración? Pero ya dando la cara y diciendo, Azabache,
homenajeando a Camela que son los que realmente nos dieron el nacimiento fue a raíz de ello ahora porque me lo has explicado así y has sido muy honesto pero también podrías haber dicho pues mira fuimos de los primeros en hacerles tributos
Que en aquel momento no se hacía ningún tributo a nadie. No, no existía ni la palabra tributo. Por eso te lo digo, que podías haber dicho, oye, pues sí, fuimos nosotros quienes lo inventamos de alguna manera, combinando con nuestras canciones. Pero no, ha sido muy honesto y te lo agradezco. Y a Zabache son dos.
Sí. Explícame quién es tu partener. Pues estamos hablando de una compañera que ya hemos trabajado alguna vez que otra, una compañera de Barcelona, que tiene un semblante parecido y ha querido colaborar con este proyecto. Y bueno, vamos a hacer este año Compaginando con los Pájaros el tributo a
Nuestro 30 aniversario a Zabache tributando a Camela o homogeneando a Camela. Porque en agradecimiento a ellos, porque a Zabache, que fue mi primer éxito y único, fue gracias a... Bueno, tenemos al tributo también a Joaquín Zabina. No, pero como mi nombre personal. Ah, vale, vale, vale. Lo he grabado cuatro discos más y menos más que las patas de mi casa tienen cuatro patas, porque no hay ninguna que esta coja ahora.
¿Y tienes ahí los discos? Ahí tengo los discos yo para que no coges. Pues tráemelos, porque yo estaba buscando también musiquilla y ha costado un poquito, claro, si están en cinta... ¿Sabes lo que pasa? Que tú no le digas a nadie la edad que tengo. ¿Con los treinta y poco? No había CDs entonces, entonces no había nada digital. Todo lo que hay digital ahora es porque lo hemos ido pasando, porque no había nada digital en aquel momento.
Bueno, pero tenemos la oportunidad a través de... Si entramos en tu perfil, en el YouTube de Jan Cruz, ahí tenemos. Está el disco de... Todas las canciones, ¿no? De Jan Cruz, está Solamente Nada, está La Furboneta, que es otro disco. Claro, claro. Ostras, pues todo esto, ¿cuándo se empezará a poner en marcha? Bueno, en marcha ya está, pero yo me refiero en el sentido de... ¿Tenéis ya la primera actuación? Sí, tenemos actuaciones ya vendidas para el próximo año, pero todavía no me he dicho. Donde van a ser Quinta Arragona, ¿eh? Ah, sí.
Pero hasta febrero, porque vamos a hacer con música en directo. Vale. Estamos haciendo los arreglos musicales para compaginar cuántos músicos tenemos que llevar, para que suene, porque es una música muy electrónica y...
y que no con instrumentos suena parecida, porque era todo sintetizador y cosas así, me parece a mí, que no soy músico y no entiendo cómo va la cosa, pero es compleja. Entonces ahora están los arreglistas haciendo los arreglos para que se parezcan y me han dicho que a finales de enero ya estarán los arreglos hechos y empezaremos con los ensayos. Y mientras tanto usaremos alguna puntillita por aquí, por algún barrio, yendo los dos con el teclado y nosotros.
Si ara sareix de proues. El 6 de diciembre. Els garidells. Els garidells. Home, molt bé. Però no ho diguis. No ho diguis que si no la liem. Si estem tu i jo sols. Home, que estem aquí a la ràdio. Home, que tens el micro obert, eh? Ara s'ha escapat. Ara s'ha escapat que seran els 6 de desembre els garidells. Caxi'm, nena. Aquestes coses de la vida.
Nada, esperamos empezar el año próximo con mucha fuerza y quiero centrarme por aquí en la zona de Tarragona. Bueno, pero si te llaman de otros lares. Sí, no, si es que te llaman de muchos sitios. No, no, si no es de Tarragona no me muevo. No, no hagamos eso. Con los pájaros solos hemos hecho...
Un aquí en Tarragona en toda la temporada, hemos estado en Renada, Madrid, Valencia, Murcia, estuvimos en la manga del Mar Menor, estuvimos en el... Habéis movido a Sabina... Pero aquí que no lo esperábamos en Salón fue una pasada, no pensábamos, metimos 10.000 personas.
No, no, no. Pues bestial. Sí, sí, sí. Y eso que casi la fastidio. ¿Por qué? Porque yo me quejé a la organización de que quería sillas. Ah. Y me dijeron, no, porque sillas solo caen 1.500. Y pensé, ¿te parece poco 1.500 sillas? Pues mira, imagínate. Dicen, no, porque hay previsión de más. Y yo pensé, digo, ah. Y ya está. La gente que yo vi haciendo cola, que era mayor, pensé, ¿cómo van a estar de pie? Pues estuvieron. Estuvieron, estuvieron. Y de qué manera lo disfrutaron también, ¿eh? Yo cuando salí al escenario creí que me había equivocado de concierto. Ah.
Cuando he visto aquella masa de gente, pensé, digo, me he colado en el otro concierto. ¿Has visto cómo los organizadores tienen buen ojo para según qué cosas? Sí, sí, que tuve que morder mis palabras. A ver, que tú ya, me imagino que lo hiciste por el bien de la gente que venimos, que ya estábamos un poquito así, así...
Sí, porque dos horas antes había gente haciendo cola, y era gente... Guau, dos horas antes estaba haciendo cola. Y yo pensé, digo, ¿cuándo van a poner las sillas? Las sillas estaban ahí amontonadas, porque había oído con ciertos días anteriores de habaneras, y yo los había visto sentados, y pensé, digo, faltan dos horas y hay muchas sillas que poner. Entonces fui a decir, oye, ¿cuándo vais a poner las sillas? Dicen, no, no hay sillas.
Bueno, pero me imagino que si estaban ahí en las sillas, más de uno pillaría alguna para sentarse. No, estaban fuera, estaban fuera y con llave. Ah, vale, vale, vale. Pues entonces no, entonces no. Pues disfrutaron, me imagino que la música que vosotros les disteis a través del escenario, se olvidaron de que estábamos cansados y que lo dieron todo. Fue un espectáculo, salió todo redondo y fue uno de nuestros conciertos estrellas de todo el año. Y más siendo aquí en casa.
Bueno, pel dia 6 de diciembre, ja me vamos... Bueno, anem parlant, no? Anem parlant, anem parlant. Anem parlant. Anem parlant. Anem parlant. No he fet ni el pòster, encara. Home, i la companya, que vingui, o si no, per telèfon, no? Sí, no. A tenir-la d'alguna manera. Tu me dices, tu me dices. I a més a més, mira, la música de Zabache, com jo la tinc por aquí, que ara ja la tinc cogida, la tinc ben guardadita, a veure què és el que passa, eh? A veure què fem.
Bueno, haremos este homenaje a ellos en agradecimiento a que Azabache sin Cámela no hubiera asistido y es la primera vez que lo confieso en directo.
Pues desde aquí te lo agradecemos muchísimo. Jan, estás más que invitado para otro día, que puedas venir, ya lo sabes. Hoy vamos, corre, corre, corre, con todas las entrevistas, pero te agradezco muchísimo que nos presentes de nuevo este nuevo proyecto tuyo. Todos los barrios que queráis que Camela, o el homenaje a Camela, estén en vuestros barrios a estas fiestas, podáis ponerse en contacto con nosotros y veréis un concierto...
Bueno, fantástico. Rememorando aquella época. ¿Canción que no puede faltar de Camela y que sea tu preferida? Pues mira, preferida, no sé si es preferida o no, pero fue la que escuché en la radio y la que me imaginé que era de Lágrimas de Amor. Pues sí. Es la que me se quedó en la mente y de esa canción saqué ocho temas yo.
Ocho temas, de una, ¿eh? En una noche. Porque no la grabaste y llegasteis a grabarla tampoco. No, no, no. Todas esas canciones las teníamos como relleno y al final resultaron que las que rellenaban eran las otras, las nuestras. No, no, que va, que va. No digas eso, que también son muy bonitas. Han sacado unos discos muy buenos y han vendido, nosotros vendimos 45.000 copias y que ya nos creímos los reyes del mundo y ellos vendieron millones de
Bueno, pero vosotros estáis todavía ahí dando guerra, igual que ellos, y tal vez, ¿por qué no?, algún día tengamos la oportunidad de veros a los dos grupos encima del escenario. Sería fantástico. Sería muy bonito, ¿eh? Nos conocimos aquí en San Pedro y San Pablo hace ya más... Pues mira, todavía, todavía. Intercambiamos cintas. ¿Ves? Uy, qué chulo, ¿eh? Y ya está, y ahora están...
Han tenido que suspender la gira por una lesión de Johnny. Desde aquí le mando un abrazo y una pronta recuperación. Y tanto. Y nada, que será un placer retomar. Y que le queremos un montón. Que sí, que sí. Es el rey del escenario. Que no voy a imitar sus bailes ni me voy a poner... Yo te iba a decirte lo que no. Que lo de la vuelta que hace Johnny encima del escenario va a ser que no, ¿eh? Que me mareo si me mareo en el ascensor subiendo. No, no, que todo sea por tu salud también, ¿eh? No tengo edad yo para eso.
Jan Cruz, gracias. Un beso. Hasta pronto. No te vayas, por favor. No te has dejado la pasión. No me di cuenta de que tú sufrías. Ya es mi tarde, se ha acabado. Mi vida, no te vayas, por favor. Tú ya has perdido la ilusión. Yo quiero darte a ti mi vida entera.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. I ara, marxem a les a les zeroes.
És que aquest dissabte, si no teniu encara res a fer, que ho dubto molt, però per si de cas, perquè crec que ja teniu a l'agenda apuntats que arriben als Parques Sur a partir de les 9, a sobre l'escenari. Encara que recordo, obertura de portes 20 horeta abans, a dos quarts de 9. I per parlar-nos de Parques Sur, tenim un dels seus components via telefònica, i és el Javi, que saludem. Javi, bones tardes i benvenida a Tarragona Ràdio.
Bona tarda. ¿Cómo estás? Muy bien. ¿Vosotros qué tal? Mira, esperando a que llegue el sábado. Que os tenemos aquí en Tarragona. Sí, sí, sí, otra vez más. Eso que te iba a decir de repetición, pero ahora ya hacía un poquito que no veníais, ¿eh? Bueno, estuvimos en Reus hace unos meses. Y Tarragona a principios de año estuvimos. O sea, no hace ni un año. ¿Qué dices? Yo me pensaba que... Es que estaba buscando por aquí. La última vez que hablé con vosotros...
Y yo digo, y hace ya un poquillo que no sé nada de ellos. Se nos ha hecho largo, se nos ha hecho largo. Pues venga, ¿eh? No tardéis tanto, ¿eh? ¿Me cachen? No, os tengo apuntados del marzo del 2024, ¿eh?
Hostia, pues igual, igual tienes tu razón, seguramente. No, no, no. No, no, que si tú dices que vinisteis, que a lo mejor también puede ser que si a mí os escapasteis, ¿eh? Que algunas veces me ha pasado con eso de los grupos. Claro, de repente sois seis grupos tocando la Sala Cero y no llego a todos, ¿eh? Sí, sí, esto es en febrero del año. Vale, vale. Ostras, pues mira, qué lástima. Pues explícame, ¿en qué momento musical llegáis a la Sala Cero? ¿Cómo estáis?
Pues bueno, estamos muy bien, la verdad. Me encanta, ¿eh? El grupo ha crecido una barbaridad. Estamos encantados y flipando, por otro lado, muy sorprendidos del crecimiento y disfrutándolo mucho. Y bueno, llegamos justo en plena despedida de lo que es nuestro tercer disco. Estamos despidiéndolo y en breve empezaremos a sacar cosas de lo que será el cuarto disco.
Vale, si molesto os vais, ¿eh? Sería este. Si molesto os vais es el tercero, sí. Vale, vale, vale. Porque el último alianzamiento es que, claro, que sois la leche, ¿eh? Este último single, que no me atrevo ni a poner, el bukele... Bukele bukaque. ¿Ves? No me atrevo, ¿eh? No me atrevo. Hay que tener límites, hay que tener límites. A ver...
Que DJ Pollo me cae muy bien. Y vosotros también, pero... Bueno, hay que saber cuándo poner una cosa y cuándo no. Mira. No te culpo, no te culpo. La tengo un poquitico así de fondo mientras que tú y yo hablamos, ¿eh? Vamos a hablar mucho que nadie la escuche. No, no. Que la vengan a disfrutar en directo. Así le ponemos un poquito de morbo y de misterio. ¿Qué te parece? Tú repítelo del título que siempre llama, ¿eh? Bukele o bukaque. Exacto. A ver, a ver. ¿Qué tenemos que hacer? ¿Qué tenemos que hacer?
¿Qué prefieres, Bukele o Bukele? A más a más, como orientativo, ahí lo tienes, ahí la portada también, ¿eh? Claro, claro, claro. ¿Forma parte del qué será? ¿Hacia dónde se encamina Parque Sur? No, no, no. Es un regalo solo. Siento morir, matar, matar este momento, pero no va a formar parte del próximo disco. El próximo disco es...
Un poco más llorica. Ay, ¿qué significa eso de un poquito más llorica? Bueno, pues digamos que Parquesur lleva tres discos escribiendo de uno para afuera y este cuarto disco hay más de uno para adentro. Ah. Entonces, bueno, es un poco contar cosas que... Más intimista. Eso es. Bueno, es que no quiero utilizar la palabra intimista, ni maduro ni tal, porque me parecen un poco... Pero sí, es un...
Más personal, es un disco más personal en el que hablamos de nuestras cosas. Y de nuestras cosas y de gente que nos rodea más en general. Pero bueno, luego hay de todo, ¿eh? O sea, hay canciones también que son... El fan de Parque Sur se va a encontrar con canciones muy Parque Sur. Pero también hay canciones que van de otro lado, sí, sí.
Bueno, pero está bien también, ¿no? Siempre ir buscando, claro, hay que cambiar. No podemos anclarnos. Y además que también nos pasan cosas que también tenéis ganas de hacer vuestra propia terapia a través de la música, que yo muchas veces lo comento con los grupos. Es muy increíble y se hace de verdad, la terapia a través de la música se hace.
Sí, sí, sí, os creo, ¿eh? Porque, además, muchas veces decir lo que se piensa en voz alta gritándolo, encima sobre el altavoz enorme... No, no, y pensándolo también, que algunas veces dices, ostras, pues yo no sabía que todo eso estaba ahí. Sí, sí, es verdad. O sea, cuando te pones a expresar cosas... Es más, hay muchas de las canciones que podríamos llamar más personales, más intimistas, más lloricas de este disco, que no hablan de vivencias personales mías.
Pero cuando se habla de esas cosas, al final son tan universales el amor, el desamor, el desapego, la nostalgia...
que al final todas las haces tuyas. O sea, que al final hay sentimientos que son universales y que creo que sentimos todas y todos. Y es fácil empatizar con la gente cuando se habla con franqueza. Y además, si no, estaba pensando yo ahora mismo que hay grandes, grandísimas baladas de grupos que siempre han estado haciendo y rompiéndonos con todo, pero en el momento que...
Bueno, es que cualquiera de los... Y hay hitos enormes que hacen que, uy, que todo el escenario se pare en ese momento y dices, ostras, es que me está dejando de latir el corazón en ese momento también por lo que está pasando, ¿no? Qué bonito, qué bonito lo que dices. Pues yo espero que también os pase, ¿eh? De diferente manera tal vez, pero que haya separado esa parada desde Parque Sur. Es maravilloso cuando nosotros tocamos y la gente canta las canciones. Hay una canción en concreto...
que se llama tu nombre es una puerta por cerrar, que es así más... Pues en este rollo más intimista, más personal, que la gente la canta y es increíble cuando la gente la canta, la verdad. Y ahora como ya no quemamos las cosas porque no vamos con los mecheros, sino con los móviles...
Eso es. No tomamos nada, no tomamos nada. Antes era el peligro, antes era el peligro. Venga, toma los pecheros. No, no, ahora no. Que hay fuego artificial y hay mucho plástico. No. Ahora mejor con el móvil, se mueve en el móvil que desde el escenario se debe ver. ¡Buah! Sí, sí, sí, es increíble. La verdad, o sea, es un momento... Yo creo que los artistas en general hablan poco de ese momento que tienes en tu carrera cuando...
La gente en los conciertos empieza a cantar tus canciones. Para mí es una movida mágica. Javi. No sé explicarlo. O sea, es...
Que lo vivan, mira. Es lo que te iba a decir, que lo vivan, que se vengan hasta la cero este sábado a partir de las 9, que pueden comprar, que todavía encuentran las entradas anticipadas, que las pueden coger donde siempre. Y que vuelvan, que vengan, que vamos a tardar muchísimo tiempo de volver a Tarragona. Porque creo que, claro, si se tiene que entrar a grabar nuevo disco y cosas de estas, todo va a su ritmo, ¿no? Igual, 2026 no vamos a ir...
Pues igual finales de 2027 o 2028, o sea, sí, sí. Bueno, yo espero que tenéis la oportunidad de hablar de nuevo con vosotros y que me podáis presentar este nuevo trabajo discográfico, que podríamos hacer aquello que ahora se ha puesto tanto de moda, que es ir sintiendo canción a canción e ir comentándola un poquito, ¿no? ¿Os parece? Es maravilloso. Os hago la invitación, ¿eh, Javi? Es maravilloso.
Bueno, pues tú me haces la invitación y yo la recojo. Venga, va. Como si fuera un guante. Ahí tú lo haces, ¿no? Recogido. Javi, muchísimas gracias por atendernos. Gracias a ti. Y un besazo enorme. Gracias. Hasta el sábado. Chao. Gracias.
Doncs teniu aquesta cita, us recordam de nou. Aquest dissabte, dins de les Ales Zero, Artura de Portes a dos quarts de nou, l'inici del concert a les nou, ben de dentades anticipades, entrades anticipades, que me menjava una R, ja tinc gana. Aixi va Music i va Pastor, a Reus, a Spook Records, a Discos Quick i H Records i va Pastor, i també dins de les Ales Zero.com.
I ara canviem totalment de terres. Avui a migdia ens visitaven un duet musical que hem conegut i ens han caidut supervi, que es diuen Daurats. Ells estaran en concert dins de la capsa de música aquest cap de setmana. T'ho expliquem de seguida. Ara anem a veure com si estiguessin aquí amb nosaltres en directe.
Només podreu escoltar un extracte de l'entrevista fins a arribar a l'hora del programa, al final de l'hora del programa, però la teniu sencera, sinceríssima, a la web de Tarragona Ràdio. Així que anem amb daurats. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregiran. Seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres. Perseguim el plaer perquè no ens falta de res. Però el comtat ho és, els joves es penjen dels arbres.
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent. I no ho entenc per què després només parlem entre nosaltres. I ara no em vull dir res, que m'espanlles el morat. El morat és per mi sol, no puc donar res al caldo.
Música Música Música Música Música
A la Màriu i també a l'Ugo, que ens donem la benvinguda. Bona tarda i benvinguts. Bona tarda, Sílvia, gràcies. T'anava a dir, Hugo, abans, que t'has sortit de càmera, i jo, va, Hugo, cap a dintre, cap a dintre, entra, entra, i la càmera, entra.
És que som de l'escola, de la vella escola, que ràdio era ràdio. Sí, sí. Si vols que dic la veritat, a mi m'està passant el mateix. Encara he de dir que aquella veia tots els convidats surten a la càmera i que m'ha servidora no. No només perquè físicament no puc, no puc estar aquí, allà a la vegada.
Però també m'assisteixo, eh? Jo també penso que la ràdio és ràdio. Clar, és la màgia de la ràdio. Amb l'apagó no ho vam saber, no? Exacte. I després també, que me fa molta il·lusió que la gent sigui molt aficionada als podcasts. Que no deixi de ser ràdio. Exacte. No ens enganyem. Li pots canviar el nom, li pots dir el que sigui, però no deixa de ser escoltar una història, o escoltar una entrevista, o escoltar... Quan tu vulguis... Imaginar-te les coses. Exacte, exacte. Que és el més bonic que té. Ah, important.
És la màgia de la ràdio, que espero que no acabi de trencar-se mai de la vida, per molt que ens imposin les imatges, que per això està la tele, està el cinema, i que cadascú té el seu lloc per ocupar. Però, a veure què és el que passa. A veure què és el que passa. Bueno, parlem-ho de vosaltres. Doncs surt daurats.
A veure, per la costa d'Aurada, ve per aquí el joc de paraules. Sí, ve per aquí, ve per aquí, eh? Perquè sou de Barcelona els dos. Som de Barcelona, però ja fa bastants anys que estem instal·lats aquí a Tarragona. O sigui, ja sou fills adoptius. Sí, sí. Ja sou més tarragonins que molts, eh? Ja t'ho dic ara, eh?
Som tarragonins ja. I sí, mira, el nom ve d'aquí, bàsicament. No sé si el Hugo vol puntualitzar. Sí, bueno, havíem d'escollir un nom i com estem enamorats d'aquest indret, els nostres fills són de Tarragona, han nascut tots a Tarragona.
i estem enamorats d'aquesta costa, doncs, bueno, al final se'ns va acudir aquest nom d'Haurats i també una miqueta fer una hora a la ciutat i aquesta costa tan bonica i... doncs vinga. I d'això com fa? A veure, quan va ser que vau coincidir? Com va ser que dius, mira, això de la música se'ns dona bé, tira, tira, tira cap endavant i a veure què és el que passa.
Mira, la nostra història és curiós, va lligada al naixement de les nostres filles, ens vam conèixer a les classes aquelles de preparació al part i resulta que a sobre eren veïns d'escala. Va ser molt bonic. D'alguna manera ja és el matrimoni musical, ja l'heu anat un pas més enllà, no?
Exacte, sí, sí, i a poc a poc, bueno, jo sabia que a l'Ugo li agradava tocar la guitarra, la música, ell sabia que a mi m'agradava cantar i sempre em burxava, vinga, fem alguna cosa, fem alguna cosa, i jo deia, però està boig. No, Màriu, a veure si t'atreveixes, vinga, va, vinga, dona. Què diu, què diu, què hem de fer, què hem de fer?
I mira, com moltes vegades, jo sento moltes vegades a la ràdio, entrevistes amb músics i artistes, que sempre, últimament surt molt, va arribar la pandèmia i vaig decidir fer aquest projecte o replantejar-me. Doncs mira, per nosaltres, o almenys per mi, va servir per replantejar-me una mica les meves prioritats i la...
I vaig pensar, si m'encanta cantar, si és que... Vull dir, perquè provem-ho, no passa res, la vida és molt curta i s'ha d'aprofitar. La dutxa, et continua parlant, era allà on tenies... No? Sí, sí. No sé si eres de cantar la dutxa. No, de cantar la dutxa i de... Ai, la dutxa. Jo dic, clar, la dutxa de dutxar-se normalment és... Allà tenim molts... Jo cantava molt a casa, però... El nostre lloc de cantar.
Jo sempre he cantat, però més en la intimitat, o per la meva família, o jo sola per mi mateixa, o si no en grup, en cors. I mira, doncs vaig decidir un dia enviar-li un tema per treballar junts i va ser com l'inici de posar-nos a... O sigui, això va ser després de la pandèmia, no? El 20... 21, més o menys, no? Sí, 21. Quin va ser aquest tema?
I ara, Hugo, penseu que després va partir la pregunta. Futur insert de Carles Sanjosex. Ostres! És el primer tema... Que vau cantar plegats? Sí. Es va quedar, llavors? Amb el que començarem el diumenge. Ah, molt bé. O sigui que, d'alguna manera, la sendis ja la teniu feta. Hombre, i tant. I estudiada? Pot haver-hi alguna variació, depenent de la gent que veieu allà a la capsa de música...
No, perquè comencem, primer va Luca, a les 12, Luca Bonifacio. Sí, perquè recordem que és de migdia, eh?, és important. Això jo crec que està bé, sobretot pel tema de la família. De clar. I a vegades que els concerts a la nit, evidentment també és bo, eh?, però...
Bé, el fet que sigui diumenge, molta gent no treballa el diumenge, i que sigui al migdia, doncs, bé, potser nosaltres tenim la confiança que això sigui una oportunitat perquè pugui venir més gent i de tots els públics. Però primer a les 12 va l'UCA, a les 12, i després nosaltres tenim pensament cap allà al mig quart o a la una, doncs començar nosaltres. Molt bé.
I això ha de durar una hora, hora i quart. O sigui, que no s'adormi la gent, m'estàs dient, eh? Ja saps que aquí a Tarragona tenim aquesta maldestra de dir, ostres, a quina hora és el concert, a la una? Anem allà a quarts de tres, a les quatre... No, que estarem dinant ja, eh? Ja estaran amb la família, o sigui, no veniu a aquelles hores. A veure, si diem a les dotze, que vinguin una miqueta abans, que facin per allà un most...
Que facin unes olivetes o un vermotillo. Home, a dintre es pot prendre una canya, una copitxuela, ja després dintre, molt bé, molt bé. Exacte. Que jo estava pensant, a veure, no sé quin temps farà, jo espero que ens acompanyi el temps, però de cara a properes, comenteu-li al presi de l'associació de músics, que surti a la porta de la capsa de música. És que allà teniu jardins i cosetes de mar de boniques. Això és un tema... Has tocat un tema... Recorrent. Recorrent. Deixem-ho ahir.
Ho dic perquè és molt bonic, la part de fora. No, no, per nosaltres no sempre... Nosaltres volem tocar de totes les maneres. Només et dic això. Ho dic perquè de cara a futur podien ser els jardins de la capsa. I tant. Com hi ha, no? Que hi ha els jardins de no sé què. Els jardins de la capsa, que a més a més està parat i està tancat. Sí, aviam si tot això que s'està movent per allà baix a la tabacalera i tot aquest moviment serveix per tot allò posar-ho a punt. Sí, sí.
I que dius, mira, que plou, llavors ja entrem a la capsa. Però en un principi... Però la capsa és xulíssima. No, no, jo no tinc cap mena de dut. Hi ha poques sales a Catalunya així, eh? Sí, sí. Que s'escolti també amb aquesta qualitat de so. És que, Hugo, està fet per músics. Ah, és el que té la capsa de música. Que no és una persona que té una... No sé les altres, potser també, però aquesta és genial. És que et descombrà cap a casa. Les altres, com no ho sabem...
Que necessitem molt, eh? Estimem molt a la Zero, Submarino, a totes les altres sales que aposten per la música en directe. Però, clar, sabem de cert que l'associació de músics és qui està darrere de la capsa de música. I tant. És per ella que es fa tot això. Nosaltres som fills de l'AMT. Exacte. Som fills.
Som fills de... Nosaltres vam començar allà, assajar allà, assajem els books i ens han donat moltes oportunitats de participar a concerts allà i, de fet, el nostre rodatge, gairebé tot és a la capsa. I per això, això que estem sentint ara mateix forma part, precisament, d'aquells concerts especials de la capsa de música que jo els estava venint fora de l'antena i dic, crec que allà és on us vaig descobrir.
Que és el dia, no sé, va ser el dia de la música. El dia de la música, sí. Aquesta cançó, eufòria que vam cantar, l'últim tema que vam fer aquest any, el dia de la música d'aquest any. I, bueno, hi hem participat l'any passat també. Existe, eh? Sí, sí, sí. Vam gaudir i la gent també va gaudir molt, eh?
Sí, sí. Que bocà, bo. I, a veure, 7 dies per aquest diumenge. Bueno. Recordem, a l'1, més o menys... A l'1 començarem amb un futur insert. Molt bé. I el futur més és molt insert. I a partir d'aquí... És molt insert. És molt insert. Que vinguin, no?
Una miqueta, però tampoc trencar massa el ritme. Moltes vegades deixem també una mica la sorpresa de dir perquè toquem temes nostres propis i també toquem versions, que és com vam començar i ens agrada molt també, però moltes vegades li donem un toc.
tan diferent a el que era, que és una sorpresa, l'inici, el dubó a la guitarra, fent un ritme concret, i després començar a cantar i veure que, ostres, si aquest tema és tal, no ens ho hauríem imaginat mai. També volem aquest punt de sorpresa del públic. Ara,
Ara vas deixar la pregunta en safata de plata. Ho sento, Sílvia, però he de deixar-te aquí, perquè a més a més ens queden res quatre minuts, i en aquests quatre minuts hem de dir que l'entrevista ha estat enregistrada avui, aquest migdia, per això m'he interrompet a mi mateixa, eh? M'he interrompet a mi mateixa, a parlo fatal, eh?
Si vingués el senyor Pompeu Fabra, perdonim, eh, perdonim. Doncs això, que he aturat la gravació, ara sí, parlem amb propietat, perquè dins d'aquesta padeixa gravació s'han tocat una cançó en directe, amb veu i guitarra, i volem precisament acomiadar-nos amb aquesta cançó.
És una cançó preciosa, de veritat. Escolteu-la bé perquè diu veritats com a punys. I aquesta cançó també l'escoltareu en directe a la capsa de música aquest cap de setmana amb ells, amb deurats. Hugo, Màrio, gràcies, gràcies, gràcies i us espero un altre dia amb més tranquil·litat. Anem a sentir la cançó que ens han tocat en directe aquí a Tarragona Ràdio i nosaltres així tanquem el programa. Fins demà.
Perduts en un bosc de pantalles llets. Mai ha estat tan fàcil canviar-ho tot. Incapaç de viure sense internet. Fent escro l'he perdut el que vaig ser.
sé que està a les meves mans tan sols cal que sigui jo i aixecar el clatell presoner viure sense enregistraments
Hem fet un món ple d'interrupts
Fem tota l'hora com si això fos millor. Incapaços de concentrar-nos i pensar res. Estímul, recompensa, ho sabem bé. I ho sé.
sé que haig de caminar el principi serà dur però no som lliures sense esforç vull tornar a poder llegir
i descobrir el món de no treballar la llibertat despertar d'aquest malsor
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre.