Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona recordarà aquest dimecres 14 de gener, el sisè aniversari de l'accident a Icuocse, sense cap acte ni veïnal ni sindical programat. L'edat arriba amb la mirada posada a l'any vinent, quan tindrà lloc el judici per l'explosió química més greu que s'ha registrat a casa nostra. Les tres víctimes mortals que hi va haver, una d'elles, un veí de Torrefort, que era a casa seva...
han fet replantejar moltes coses en matèria de seguretat i prevenció. Així ho pensen els portaveus del grup municipal de PSC Esquerra i Junts han coincidit en la primera tertúlia política de l'any a Tarragona Ràdio. Abril Rius.
La portaveu socialista Sandra Ramos diu que l'accident ha fet plantejar moltes coses com la reubicació de l'antiga universitat laboral. La reubicació de la universitat laboral té molt a veure amb aquest accident i amb què és un perill. Sabem que el perill zero no existeix ni amb això ni amb res al món, però sí que és cert que...
I sobretot esperem que no s'allargui gaire més el tema del judici. Hem vist que serà el 2027, no arribarà fins al 2027, perquè això també donarà tranquil·litat a les famílies.
La portaveu d'Esquerra Republicana, Maria Roig, pensa que l'explosió ha permès repensar els efectes col·laterals de la química. Els accidents i els efectes col·laterals que pot tenir un accident en la química, ningú havia pensat que una placa de ferro pogués volar a tota aquella distància i, per tant, jo crec que des d'aleshores també s'han repensat els accidents químics que podem tenir a Tarragona, que podem tenir en aquest...
en aquesta zona i, evidentment, clar que no s'obliden, clar que no s'oblida l'accident d'Icoxen. El portaveu de Junts, Jordi Sendra, diu que el 14 de gener de 2020 va suposar un punt d'inflexió en matèria de seguretat i prevenció. Precisament, si d'alguna cosa va servir allò, que la pèrdua de viades humanes sempre és una tragèdia,
Si d'alguna cosa va servir és que algú es posés les piles, tant a la banda privada com a la banda de l'administració, per...
evitar d'alguna manera que això torni a passar. En el judici que ha de determinar culpabilitats en l'accident d'Icuoxe, s'asseurà a la banqueta dels acusats tres directius de la companyia a banda de la mateixa empresa. La fiscalia demana per ells 11 anys de presó. L'Ajuntament de Tarragona ha modificat l'ordenança fiscal reguladora de la taxa del servei de recollida de residus i han ampliat els supòsits que permeten a determinats col·lectius obtenir-ne una reducció.
El nou text afegeix les famílies nombroses, les monoparentals i les persones en risc d'exclusió residencial. Les sol·licituds per demanar aquesta ampliació de reduccions es podran demanar fins al 30 d'abril.
I els pisos adquirits recentment per l'Ajuntament de Tarragona es destinaran a règim de lloguer assequible. El procediment habitual és que passin a la borsa d'emergència, però a partir d'ara la ciutadania hi podrà optar i presentar sol·licitud quan s'obrin les respectives convocatòries. En Comú Podem ha arribat a un acord amb l'equip de govern. El seu portaveu, Jordi Collado, diu que la mesura afavorirà sobretot joves i famílies monoparentals.
Normalment els pisos que comprem per tant d'aquest retracte els col·loquem en bossa d'emergència. El que ens estàvem trobant és que hem tingut molta capacitat de compra, el creixement de la borsa ha estat important, la projecció de vivendes és important a la ciutat, però el que creiem és que hem d'aconseguir que tant joves com a famílies siguin capaces d'accedir a aquests concursos i, per tant, el que fem...
Farem aquests dies, començarem a tramitar i a gestionar, és com fem aquests concursos perquè la gent es pugui presentar, igual que passarà amb les Oliveres, que havia de sortir en les bases de convocatòria que estan avui a la GENE.
I ja està en marxa el nou pàrquing gratuït de l'estació d'alta velocitat del Camp de Tarragona. L'espai al costat de l'estació té 126 places. Josep Sunyer. Fins ara els usuaris del tren d'alta velocitat havien de deixar el cotxe al pàrquing de pagament o al voral de la cartera d'accés.
A banda d'obrir l'aparcament gratuït, ha difat instal·lat blocs de formigó i ha posat senyals de prohibició per evitar que hi hagi vehicles estacionats al costat de la carretera. Es tracta d'unes instal·lacions reclamades pel territori des que l'estació es va posar en marxa fa gairebé dues dècades. L'aparcament que s'habilitat es tracta d'un espai provisional a l'espera de fer-hi un de definitiu, de baix cost,
a unes 600 places. El govern també té previst construir una rotonda tocada a l'estació que unirà a l'aparcament definitiu i un tram de carretera a la nova construcció que enllaçarà la infraestructura en la TP-2031. El passat 5 de gener, el Departament de Territori va licitar la redacció del projecte de la rotonda. Tota aquesta actuació forma part de l'acord entre la Generalitat, l'Ajuntament de la Secuita, la Diputació de Tarragona i a DIF i posa fi al vandalisme que patien molts dels vehicles estacionats en aquesta zona, especialment al voral de la carretera. Més notícies a tarragonaradiopuntcat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del sempre nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centres Pultiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Avui s'escoltava fluixat. Bona tarda, bona tarda, què tal, com esteu? Benvinguts a la sintonieta de Tarragona Ràdio. Avui la sintonieta, que normalment surt així com a molt potent, avui està una mica moixa. No sé què li haurà passat, ara parlaré amb ella. Sintonieta, què et passa? Però si nosaltres ja saps que et doneu mal calius i gràcies a tu començem el programa, que si no, no ens ataríem. Ja pot venir el Jordi, poden venir tots els convidats, però si tu no surts, jo no puc parlar.
Clar, mira, va, va, mira, mira, mira, mira, ara, mira, ara, s'ha vingut amunt. Ara no t'ho passis, tampoc, eh? És que, clar, li diguis, braç, ora la mà i t'agafa el braç, ara no me'n recordo. Però benvinguts aquí, dimarts, dia 13, i el Jordi em deia fa una miqueta, que ara estic parlant del Jordi Freixa, que ja el tenim assegudet aquí a l'estudi de Tarragona Ràdio, em deia que ell... Supersticiós, supersticiós!
No és. Jordi Freixa, Jordi Català. Bona tarda i benvingut. Bona tarda. Com estàs? Bon any. Vull l'any nou. Bon any nou. Com et trobes? Bé. Quanta temps sense veure't des de l'any passat? Un any. Un fart de no veure, el dic el Jordi. Tu ets un any? On està el Jordi? On està el Jordi? Treballant a tope. Això sí, eh? No has parat, eh? Sí. Bé, ha hagut una paradinha que ha estat per salut. Sí, sí. Que ja et trobes bé, ja estàs aquí i ja està. Bueno, vaig tindre un petit absurd...
On et surt? On et surt? Però ja estàs ensortit de tot, ja? Ja t'has ensortit? Sí. Malgrat, sí, dimarts i 13. Sí, que mira, que Déu-n'hi-do també per començar, eh? Jo no sóc superstigiós, eh? No, i nosaltres tampoc. Això, això... Jo li dic que si alguna vegada ens trobem un gat negre, que jo me l'emporto cap a casa. O sigui, passi per davant, per darrere, pel costat, eh?
Saps què és el truco del gat negre? Qui? Fes lo teu. Ah, però jo... Tu veus un gat negre? Me lo porto cap a casa. Mi xino, mi xino. I així ve... Xicotet, xicotet, vine, vine cap aquí. Cap problema. Comencem, perquè avui hem de dir que anirem cap a Vilaplana. Molt bé.
Perquè, a més, ens arriba una cosa molt interessant. Bueno, us ho explico així per sobre, eh? Maleta, Calamarsito i jo. El diumenge, dia 18 de gener, a dos quarts de dotze, al casal Vilaplanenc, a Vilaplana, organitzat per la... Ja ho diré demà. Mira com he anat assajant, però no em sortia.
xalateca, i que a més a més aquí tindrem amb nosaltres la protagonista, precisament, no sé si vindrà amb la maleta i amb el calamarsito, però sí que vindrà la Rachel Love, i no vindrà sola, perquè vindrà, ella és una clown, i ve amb la seva mestra. A més a més, hem de dir que és molt especial aquest espectacle perquè té a veure amb...
Ah, no ho dic? No. Mira, ho deixo aquí a l'aire. A veure què és el que passa. Sorpresa. Sorpresa, sorpresa. Així que anem per feina i comencem. Anem a donar la benvinguda, com deu mana, al nostre Jordi Freixa. Jordi Català.
Que no de palamós, ben mirat que n'és d'hermos. Ja fa temps que s'ha callat. Ja fa temps que mira el mar amb el ventre rovellat. Quatre rodes i un forat.
De la boca del canó, només surten els record. De les guerres d'aquell temps... Ja ens està cantant a Cal d'Orella. Sentiu, no? Sentiu? De Tarragona i del Pallès. Tio, de Tarragona l'ha posat, eh? Ens mataven pel nordès.
Visca la pau. Visca, sempre. Que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la que ens està liant per començar l'any, eh? Entre el trampes. Ostres, el trampes, per l'amor de Déu, eh? I el putot. Ostres. El putot és el Putin, eh? Sí, sí, ja m'ho he imaginat, ja m'ho he imaginat. No, i te falta l'altre, el trio Pandereta. Ah. Clar, el que l'Avalia també. Sí. Que tenim el trio Pandereta, eh? El xalom. Sí, sí, sí, aquest també. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. És que tenim tres que... Quin personal.
Fins demà!
Ellos s'ajunten, com era aquella dita? Ellos s'ajunten, això mateix. No s'acaben d'ajuntar, però, bueno, si ho fessin, socorro, eh? I tot per les terres raves, rares, el petroli... No, no, tot a part pels diners, no ens enganyem. Perquè a la gent li importa tres raves, el que els passi a la seva gent, a la gent de fora i a la gent que vindrà de tres. Mira, Silvia, això és un principi. El ric vol ser més ric, i el pobre no vol ser tan pobre. I a l'amliat...
Ja, ja, però entre tu i jo. El pobre no vol ser tan pobre, però vol viure amb pau. Home, clar. Que aquesta és una altra. Vol viure.
Vol viure en pau, perquè una cosa és viure i que estiguis veient i tinguis aquesta ansietat de tot el que està passant i que d'alguna manera és que dius, què puc fer jo? T'assents una mica... Perdó, jo em sento inútil davant de tot el que està passant. Perquè no pots, jo trucaria a la porta del senyor que en qüestió, però al costat seu hi ha 3.000 que em maturarien.
Si, noi, els nefilims, els illuminati i els trampes. Bé, deixem-ho. Sí, sí. Anem a donar una mica de color. Vinga, va. Aquí és la nostra illa. Molt bé. La illa a la qual nosaltres parlem del que passa a la nostra ciutat, de les coses que han passat a la nostra ciutat, i avui el que té a veure amb el Jordi Català. Molt bé. Perquè, Jordi, lo de la creu de Sant Jordi ja, eh? Ja. Jo la vull ja per tu, eh?
No sé qui m'estigui sentint i s'hagi de moure d'alguna manera, que es mogui, això ja, eh? Que estem trigant. Estan. ¿Estamos trabajando en ello? Estan en ello. Clar, jo no puc fer res. Clar, per això ho dic a navegantes. Sí, sí. A veure si tenim la oportunitat de fer algo. S'està movent perquè aquest any, més aquest any és de celebracions. Clar. Després en parlarem, no? Sí.
Aquest canó de Palamós per la Pau. I tenim altres protagonistes que vull que m'expliquis. Que va ser un dels protagonistes d'aquest diumenge el setzè concert d'any nou de la Taneu de Tarragona que van fer a l'església de Sant Joan. Que malgrat que jugava al Barça, que feia un fred que pelava, etcètera, va ser un èxit i va vindre força gent.
Va ser rotund, i des d'aquí donem les gràcies a tota la gent que va assistir-hi, i a tota la gent per la confiança, i pel que deies, que feia molt de fred, però la gent es va tancar. Va venir, i podríem haver fet 3 visos de l'èxit que vam tenir. Imagina't, això és fantàstic. Però el que havia de començar a l'eucalistia a les 8 en punt, no vam poder fer cap vis, però sí que aplaudiments 3 vegades vam haver de saludar. Sortia a saludar.
Que bonic. Això sí que és bonic, eh? Home, sí. Que te reconeguin d'aquesta manera. Es dona forces. Clar. Em dones forces. Oh, que bonic, també. No me la cantis aquesta, que també m'agrada molt, eh? No, ja te la cantaré. Vinga, va. Te la cantaré. Un altre dia me la cantes. Avui no toca.
Avui hem de parlar d'una gran actriu que ens va deixar precisament aquestes festes durant aquests dies, i que, a més a més, era una gran activista a favor dels animals. Sí, molt bé. Que no és una altra que la Brigitte Bardot. Brigitte Bardot, sí. Gran actriu, que jo no coneixia que havia fet tantes pel·lícules, eh? Sí. No, perquè no les coneixia, jo, totes aquestes. Bueno, jo me'n recordo, quan era petitet, era, bueno, una super, super girl,
I jo ja, quan vaig començar a cantar als set anys, amb el papa aquí a la plaça Escarros, al Niudar, jo ja cantava la cançó que era la... Brigitte Bardot, Bardot...
Tu estilo triunfo triunfo. Si hagi la nueva ola de la moda se creó, Brigitte Bardot. Què és el Rudy Ventura? Espera, espera, espera, que m'acabo de sorprendre i molt gratament. Rudy Ventura també cantava. I tant.
Jo em pensava que només tocava la trompeta. No, no, cantava. Va cantar a l'orquestra Excelsior, també, del Cuber, on el meu pare va ser el segon vocalista que hi va haver. Anna! Encara que el papa feia bolos per altres orquestres, eh?
Si ja podem anar a dormir, que ja no sabem una cosa més. No, no, que jo et dic, jo em pensava, com m'has dit, posa'm aquesta del Rudi Ventura. Ai, perdó, del Rudi Ventura. Em pensava que era el que acompanyava, que algunes vegades tu ja saps que era el director d'inquestra, els cantants i tot això, però no, no. La Monyuns, Mustafà. Oh, que bo, que bo. El Mustafà. Sí, sí, sí. Eren aquestes cançons que jo feia quan començava a cantar, i aquesta era una de les cançons que cantava aquí al Miramar quan era petit.
El Miramar, recorda'ns, perquè algú que ens estigui sentit ara mateix, què era el Miramar aquí a Tarragona? El Miramar era un cafè que hi havia a la plaça Escarros, que després va ser Caixa Madrid, després va ser un d'això de Correus, d'Amelos... Per quina zona estava la plaça Escarros? Sí, sí, a la cantona del carrer Podaca.
Ara no sé si hi ha res, però hi va haver la Caixa Madrid i després hi va haver un e-mail o una empresa aquestes de mails. I ara no sé el que hi ha. Allí havia un cafè teatre.
I hi vaig començar jo, per cert, que el meu pare em deia, nen, jo no volia cantar, ni que mateix. Però què era, per vergonya o no? Bueno, per coses de crios. A més a més, en 7 anys em feia com a vergonya, sí. Anava de matxaca. I em deia, nen, si no cantes no et donaré diners per anar al cinema al Metropol. Hasta yo canto, ja t'ho dic ara, eh?
I això que no m'atreveixo. Vaig del cant. Home, i tant. Ostres, vale, vale. I de quina manera cantem, eh? I així vaig començar a cantar jo. I una de les cançons que cantava era aquesta, de Brigitte Bardot. Sí. N'hi sentim una miqueta o què? Sí. Vinga, va. La versió de Rudi Ventura. Brigitte Bardot.
Y así la nueva ola de la moda se creó. Brigitte Bardó, Bardó, tu estilo triunfó, triunfó. Y así la nueva ola de la moda se creó.
Bebe, bebe, bebe, bebe. El secreto de tu hechizo y de tu encanto no lo sé. ¿Será tu nariz? ¡No sé! ¿Tu chic de París? ¡No sé! ¿Será tu silueta? ¡No sé! ¿Tu gracia coqueta? ¡No sé! Tú tienes ese no sé qué que a todos hace lo que te brilla y te bardó, bardó. Tu estilo triunfo, triunfo.
El Jordi continua xerrant-me, continua dient-me coses. Espera, espera, que no estem a l'antera, que no ens escuten. És que aquesta cançó t'ha donat peu a fer una altra cosa. Aquí és on ens arriba la sorpresa per nosaltres. Una cançó expressament, el tecno Brigitte Bardot, expressament feta en homenatge a la Brigitte Bardot i expressament feta per Tarragona Ràdio, que serà una de les tòniques dels programes, que faré música expressament
per celebrar aquests 40 anys. Però ja en parlarem. Mira-te-la, mira-te-la. I aquesta és la... Té, no, Brigitte Bardot. Home... Ah, li has posat... Una mica diferent a l'avui ventura, eh? Home, de tot...
No t'ho podem deixar sol, que la teva creativitat és bestial, eh? Home, tot per Tarragona i tot per Tarragona Ràdio. Clar que sí. El que faci falta. I més!
Fins demà!
teus humils. Això deia la lletra. Serà els teus llamis. Que bonic, eh? Serà el teu nas. Eh? No te deixis res? No, això és el que deia la lletra. Clar, com a homenatge a aquesta gran. Fa 60 anys, clar. Bueno, tampoc. Aquella va quedar bastant bé al cap dels anys. Home. No, i a més a més el valor que teníem, la defensa dels animals, etcètera. Que tinc una poesia també, eh?
Sí? La tens? Te la poso? No, que és una mica forta. Va en contra de les curses de braus. Ah, doncs mira, algun dia... No, no, jo per mi sí, la porto, però si ens foten fora de la ràdio... No, home, no ho crec, no. A veure, tot això és presumptamente. Presumptamente. Home, no lo voleu hacer más. Sí, sí. Qui som nosaltres, comparat amb totes les coses que passen pel món?
Ah, sí, sí. Que bonica la que ens t'ha quedat, eh? T'agrada, no? Sí, sí, molt. La vaig fer. Serà la tònica també dels nostres programes. Faré música, a part de les que tinc a YouTube i tal, faré música especialment dedicada pel programa. Molt bé.
Doncs mira, ens posaràs la banda sonora. Parlant dels 40 anys de Tarragona Ràdio... Sí, recordo que farem el dia 17 de febrer. El dia 17 de febrer va ser quan es van inaugurar allà a la plaça del Rovellat, que per mi serà sempre a la plaça del Fòrum, encara que m'adiguin que no. No, plaça del Fòrum.
Clar, perquè per això es deia Ràdio Fòrum. Ràdio Fòrum plaça el Fòrum. I que vam poder veure créixer i néixer allà. Jo me'n recordo. El que ara s'estudís de Ràdio Fòrum, en aquell moment, el 102.6 FM, el 231023, que era el nostre número de telèfon. Jo hi he estat, en tots els locals de l'emissora. Doncs pel dia 17, que crec que ens toca a tu i a mi fer programa, mira, que coincideix. Anem preparant coses boniques, eh?
El que passa que ja saps que aquí hi haurà altres ocupes que van formar part de la història de la ràdio. Home, clar, problema, però jo estic preparant coses, però no les puc dir perquè és sorpresa. Clar, clar. Si les dic ja, sorpresa. Escolta, per què no posem això que he fet especialment dedicat pels 40 anys de Tarragona Ràdio? Doncs vinga, sencer. Endavant.
Fins demà!
Especialment dedicada a Tarragona Ràdio. Doncs tot això m'ho vaig guardant, eh? Sí, sí. Guarda, guarda. Perquè el que guarda siempre tiene. Sí, i el que no... Bueno, deixem-ho, deixem-ho. Oye, estem avui amb les dites populars, eh? Home... Para'm, eh? Para'm, perquè encara liarem, eh? Tres coses hi ha en la vida, però ja la vaig fer en català, eh? Ah, sí.
Ah, jo la tinc a YouTube en català. Doncs vinga, una altra que hem de punxar de cada propera. Bueno, la propera, sí. No t'escaparàs. Sí. No t'escaparàs sincantar-me una canció més. Hombre, el que faci falta... Ai, mira, ho he fet en castellà, no sé per què. Mira, m'ha sortit així. És que n'hi ha que no rimen. Clar.
És com una novia d'aquí de l'Ebre que li van dir que cante la novia, que cante la novia.
No sé cantar. I a més a més no sé en castellà, en català no sé la lletra. No m'ha surt. Diu, pues que canto, que canto en castellà no, no hi ha problema. Que sigui, que sigui.
que agrada de buey, cuando se mezcla hace olor. Ai, ai, ai, per l'amor de Déu. Ai, per l'amor de Déu. Jordi, en serio, eh? A veure, se'ns queda molt poc temps i m'has de dir dues cosetes molt importants. Sí, molt important. La primera, què m'estàs liant de cara a la propera setmana?
Aquest any també celebraré els 50 anys cantant en català. Des del 76 al 80. Mira quina cançó tenim per aquí.
A la pareta sí que hi tinguis, que també té històries d'aquesta persona. És bonica, eh? Doncs mira, guardem-lo per la setmana vina la història. Té a veure amb Cambrils. Molt bé. I amb França. Doncs mira. I amb la Silvia Bertant. Compte'm això. I amb el Johnny Halliday. Quin munt de gent, per l'amor de Déu. Ja cabríem, ja cabríem tots.
Sí, tot el van encadenar. I amb el pobret Àngel Calla i la bateria de la meva orquestra que es va morir, també té a veure. Però ho deixem per la setmana vinent. Però ara m'has de dir quines són les cosetes. Aquest faig el que diu. Què té a veure els 50 anys?
i arribarà tota l'explicació la setmana vinent és el que dèiem fa una miqueta li posem una miqueta de misteri que sempre va bé com les mil i una noches perquè no es fotin a fora del programa mira la ceresada, quina llesta aquella dona hòstia
M'has petat les de l'hambra? Home, home, per si de cas, per si de cas. El que passa que també el sultà té la marinera, eh? Bé, el sultà era... Pidjor que aquell sultà turc que va morir de tanta... Sí, sí, sí. Parlem de les coses que es fan. Teneu de Tarragona. Vinga, va. Aquesta setmana vam tindre el concert, després el Rotary Tarragona Tàrrecogús ha encetat un curs de sevillanes solidàries
per recaptar sentiments pel rotary. I ara aquesta setmana tenim el dissabte tot un marató de ball en línia des de les 5 a les 9 a càrrec del grup de ball en línia de la Taneu de Tarragona. I que esteu tots més que convidats, eh?
Home, i tant, sí. Encara que no siguin socis, que ho puguin venir, que puguin veure-ho, que puguin gaudir, i que si els agrada, doncs que es facin socis, i que es quedin a ballar. Home, clar, que això es tracta... Que, a més a més, qui mou les cames, mou el cor. Sí, molt bé. I és una d'aquestes maneres... I és una forma de fer-ho i sense bicicleta.
I també t'he de dir una cosa, que és molt important la tasca que feu vosaltres des de l'Ateneu de Tarragona. No, no, deixa'm-ho dir. Perquè hi ha molta gent que no es mou de casa, que està soleta, que està solet, i que aquí és on feu, precisament, que feu família. Ah, sí. Es fan amistats, i es fan moltes coses que després surten del propi Ateneu de Tarragona.
Molt bé. I saps què passa? Que ara hi ha molta gent que ja estàs als nassos de la caixa tonta i els diumens, dissabtes i diumenges... Bueno, ara estem amb l'overbooking, eh? Veus? A veure si encara haureu de canviar de local perquè no hi cabrem, eh?
No, no, al Banc d'Espanya. No, no, no. Guinyo, guinyo, eh? Guinyo, guinyo. Escolta'm, el diumenge tenim niu d'art. Ep! Tenim niu d'art, cantants de la casa, i aquesta era una de les sorpreses que et volia donar. Que d'aquests cantants del niu d'art, aniré presentant el nostre programa.
Molt bé, i que vindran aquí a la ràdio. Vindran a la ràdio, el que passa que hauré de fer d'aquesta manera, gravant-ho allí, perquè, clar, aquí no puc portar a l'estació. És una mica també complicat. Molt gran i pesa molt. Però vindran aquí els protagonistes. I ella sí, no? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Vinga, doncs, vinga. Jo, això. Així ja no... Ara no tinc cotxe. Què ha passat? Doncs... S'ho t'has vellat? I la moto?
No, el motocic. El cotxe l'he tingut que vendre perquè té, però si vols així ho parlarem un altre dia. Sí. Perquè això de la contaminació, escolta'm, i les carrers de cotxes, i les carrers de motos, i els avions, i aquestes trobades de motos a Valladolid que no contaminen, i jo dic que canviar el cotxe. Ai, ai, ai. Bueno, correm-nos un tupi d'oveu. Sí, sí, aquí... Jo crec que hi ha molta gent ara mateix que està al mateix pare que tu, eh? Igual que jo. Sí, sí.
Jo volia esperar el cotxe. I a més a més, ara per ara, d'aquí una miqueta diuen que hi ha una gran petrolera que vol posar benzines més ecològiques. Clar, en el moment que aquestes benzines es posin en marxa, els motors també seran ecològics. Oh, clar. Al millor el que s'està fent ara, potser d'aquí una miqueta ja no serveix. No ho sabem, no ho sabem.
I, a més a més, com ja sabeu, jo soc el vicepresident del Club de Vehicles Antics de Cambrils. Clar. I ara... I com ho fareu? Doncs, pràcticament, els cotxes clàssics i antics... No podran sortir al carrer. No podran circular. Bueno, hauran de sortir pels llocs. Ara eren 30 anys, però diuen, se habla, se dice, se comenta, que el garatge o... Canviar de motor.
No, que no... Que sigui més ecològic. Amb una exposició. Sí, Déu-n'hi-do. Bueno, però jo... Bueno, anem parlant. A veure si les coses canvien de cara al futur. Bueno, jo vinc amb moto, amb moto va molt bé. Però el cotxe, doncs, l'he hagut de vendre. Clar, que tampoc no el faig servir, eh? Però ja el tenies per si qualsevol cosa... Sí, bueno, jo volia esperar els 30 anys perquè fos fotxac clàssic
Però ja m'han dit, escolta, no t'hi gastis calés perquè segurament que no es podrà circular. Després d'aquest incís, Jordi, que han de plegar els convidats que ja s'esperen. Sí, adeu-siau. Fins la setmana vinent. Fins una altra. Gràcies. Feliç any nou. Igualment. Adiós, adiós, adiós. I totes.
Pots dir que jo sóc un diador, no sóc l'unir ni el dinó. Jo m'ho tria quan tinguéssim tot.
Fans de Tarragona, de 21 a divendres una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, de 21 a divendres una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, de 21 a divendres una hora per la música de casa.
Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, una hora per la música de casa. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
Tornem el 19 de gener.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà el camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultat Barber.
No sé si ben bé és la seva banda sonora. Nosaltres hem buscat música de clown i podia sonar. Podia sonar mentre que la gent va seient, va posant-se a puesto, va buscant el seu lloc, va com acabant de comentar. I això podia ser directament al cas d'Alvi de Planenc aquest diumenge a dos quarts de dotze del migdia, quan tindrem amb una maleta que la Marcito i jo a la Rachel Love.
I la tenim aquí amb nosaltres, si no ha vingut sola, ve amb molt bona companyia. Rachel, love, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Com estàs? Hola, molt bona tarda. Bé, contenta d'estar aquí, emocionada. I véns amb molt bona companyia perquè, a més a més, me vas comentar i m'agradaria que vingués amb mi, si pot ser, la meva mestra, la meva profe. Me la pots presentar, sisplau? Sí, ella és la Versa Graeig i és, bueno, una gran clown i una gran mestra.
Doncs Berta, benvinguda també a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies. Explica'm, jo no sé si el món del clown és molt complicat, és molt difícil, i després ja anirem cap a aquest espectacle que podem gaudir aquest cap de setmana. Et diria que tot el món de les arts escèniques en general aquí és complicat, perquè molt poca gent pot dedicar-se a això íntegrament. Quasi tothom té moltes feines per poder-s'hi dedicar.
Però més enllà d'això, no és que sigui més difícil, més fàcil fer clowns, simplement són tècniques diferents i maneres de veure el món, també, i l'art, però...
I en quin moment entra el clown a la teva vida? Ostres! Això de ser mestre, em dius tu que és no difícil, però bueno, hi ha moltes muralles i moltes cosetes que s'han d'anar passant pas a pas. Jo vaig començar fent teatre físic i, de fet, el clown apareix perquè a Reus, quan hi havia una escola que es deia el Giny, va venir una pallassa nord-americana que es diu Hillary Chaplain,
I va ser un descobriment espectacular. Va ser allò que dius, mira, m'ha esclatat el cap, això és el que m'agrada a mi, que vull fer. Sí, sí, totalment. Jo no sé si... Rachel Love, perdó, t'ha passat a tu també el mateix? Et va passar també? Et vas poder emmirallar amb algú i dius, això és el que m'agradaria a mi fer? Sí, exacte.
És una mica el que diu la Berta, no?, és una manera d'entendre el món, d'entendre la vida, i et pren el cor, no?, és com que la teva clown interior comença a creixer, i quan la poses en acció i veus l'impacte que té interiorment en tu i en els altres, és meravellós. Però, clar, fins aquell moment, ni tu, bueno, ni la Rachel, ni la Berta, tu te dedicaves al món del teatre, però jo no sé si la Rachel Love ja feia alguna cosa.
En aquell moment? No. Va ser... Vaig començar a posar-me el nas. Bé, de petita m'agradaven molt els pallassos. Era com una passió. I suposo que era un desig intern que hi havia. Llavors vaig començar a posar-me el nas i vaig començar a fer formacions. Però ha sigut en aquest últim temps que amb la Berta hem fet un treball sistemàtic que la meva clown ha agafat... Ha sortit. Sí, ha sortit.
Sí, totalment. I ha agafat la maleta, el calamarsito, i a viure al món. I a veure què és el que ens trobem. Sí, exacte. Però d'una manera molt especial, perquè m'has dit que aquest espectacle té a veure amb l'autisme. Jo no sé si la Berta ha pogut donar-te un cop de mà en algun moment, amb algun dubte que hagis pogut tenir, com va sorgir la idea de l'espectacle en si...
Com ha anat tot plegat? L'espectacle ha nascut de la meva experiència professional, de metodologies específiques que es treballen amb autisme per aprendre a treballar l'atenció i les habilitats socials amb nens amb autisme. I aquestes metodologies aplicades a l'escola ordinària tenien un impacte molt bèstia.
Llavors vaig començar a utilitzar... Abans ho feia amb una capsa, aquesta activitat, i després ho feia amb la maleta. I és treure coses sorprenents que els nens i les nenes es queden...
com, uau, sorpresos. I és com, uau. Llavors, clar, si amb això li uneixes la màgia del clown, que tota la teva figura ja està captant l'atenció des de la vulnerabilitat, la transparència, té un impacte brutal. Llavors, amb nens amb autisme,
pots treballar el món imaginari, pots treballar els objectes, l'atenció, estar assegut rebent informació, que és la prèvia, per poder aprendre, no? Després, amb els jocs que fas, de les coses que surten a la maleta, pots fer que hi hagi interaccions, habilitats socials, treballar a l'espera, el joc per tot, o sigui... Era tan ric, no? I vaig començar a fer algun taller, i llavors una companya em va proposar que si feia un espectacle, jo vaig dir, vamos, i llavors vaig dir, Berta, jo em
I així va néixer, saps, d'una aventura de... Doncs per què no això que ja està funcionant, li poso un fil conductor i li donem forma, no? I aquí estem. I Berta, explica'm, en el moment que arriba precisament la Rachel Love i et diu... Dóna'm un cop de mà. M'imagino que ja totes les idees estaven posades, només pel... Allò que es diu, agafar fil i posar-li... Sí, absolutament. A l'ulla i anar cosint. Ella ja té una experiència...
que es pensa que no, però ja ho té tot. Llavors, jo simplement l'he d'animar i dir-li, sí, pots fer-ho. Llavors, he estat més un suport emocional, sí que hi ha hagut algunes coses de tècnica, però en general ha sigut més un acompanyament de donar-li el valor que es mereix, que no pas cap altra cosa, perquè ella en sap moltíssim del que fa, i llavors li hem posat aquest nou ingredient, que és el clown, però...
És impressionant. Jo crec que he après més jo que a ella. Sincerament, sincerament. Amb aquest intercanvi que hem generat, ha sigut així. Doncs posa-me en situació. A veure, què és el que tindrem l'oportunitat de gaudir a Vilaplana? Recordem, aquest cap de setmana, aquest diumenge, a dos quarts de dotze, sempre se m'escapa una oreta abans. Però, clar, la gent que no sabem on està enlloc, hem d'arribar. I tot el que més, almenys que siguem puntuals.
Exacte, sí. De fet, obrirem portes 15 minuts abans per poder començar puntual. I el que trobarem és, com tota aquesta màgia del clown, amb una maleta bastant gran, i d'allà sortiran coses que atrauen molt l'atenció. I treballarem amb la música, amb els ritmes, amb les verbalitzacions, amb l'imaginari...
amb el compartir, i després farem tots junts una petita sorpresa. Una petita sorpresa. Ai, ai, ai, que se'ns escapen les coses que no pot ser, eh? Exacte, exacte. Que ja s'ho trobin allà, eh? Però serà un espai...
de diversió i d'aprenentatge. Perquè van de la mà. L'aprenentatge és molt més ràpid quan hi ha coses atractives entremig. És a partir de l'emoció que el record queda anclat. I, clar, jo a l'escola que faig mini-demos de la maleta...
I bé que els nens allà, acabadats, superatents, que recorden ràpid el nom dels elements que surten, que a partir d'aquí podem crear diàleg, conversa, que nens que potser tenen dificultats en l'expressió oral, aquell element li encanta i té una curiositat sobre aquell objecte. Que vol saber coses, clar. Exacte, d'on ve el calamarsito, com és que balla d'aquesta manera, i com que les potes li fan així, perquè el calamarsito és tan atractiu
quan es mou, quan fa la seva música. Sí que tenim de veritat el Calamarsito. Clar, clar, clar. Sí que està allà amb tu. Sí, és el meu company. I quantes xerrades has fet amb el Calamarsito? No sé si a la prèvia... Moltes no, perquè el Calamarsito ens hem conegut fa poc temps. Però encara ens ho esteu conegut. Ens estem coneixent, sí. Abans del Calamarsito hi havia un monstre.
aquest monstre encara està i els nens de l'escola li feien moltes preguntes
I era com, i ara, on està? Jo, està vivint a casa meva, i ja tornarà. I també em fan moltes preguntes respecte a la maleta. On està la maleta? Si està dormint? Quan ens vindrà a visitar? De fet, els nens, quan me veuen, vens a la classe, portes la maleta, perquè és una activitat supermotivadora. Jo sempre l'havia utilitzat a Escola d'Educació Espacial, però Escola Ordinària...
és com que té moltes més possibilitats perquè els nens tenen una resposta més ràpida. Som més participatius fins i tot, pel que m'estàs dient. Sí, sí. S'involucran més, d'alguna manera.
Ho viuen. Des del meu punt de vista és una mateixa activitat, però que pot tindre diferents objectius pedagògics. En educació especial era molt treballar l'atenció, l'hàbit d'estar assegut, l'espera, el compartir, aprendre noves paraules, aprendre noves cançons. I a l'escola ordinària és per treballar l'atenció, perquè també és un bàsic que no sempre es treballa, però després la conversa és...
És molt nutritiva, perquè, clar, els nens tenen un imaginari tan gran, no?, i te fan preguntar, i de quin planeta ve? I quant de temps trigaríem a arribar al seu planeta? I quant de temps trigaria ell a tornar amb la seva mare a agafar els seus amics i que vinguin? I quan estàs amb aquesta manera de...
d'enfocar l'educació, que és des d'aquest món imaginari, és com que els nens entren i aprenen superràpid. I després poden dibuixar el monstre, escriuen el nom, poden crear històries. És molt bonic. De fet, jo penso que les actituds del clown, que això potser podria explicar-ho més la Berta, si tots els docents tinguéssim aquesta actitud,
les aules serien més diverses. Sabia que estava pensant l'enveja que deuen sentir ara mateix molts dels pares, que troben precisament... Ara, clar, l'excusa de donar-los el mòbil o donar-los qualsevol cosa perquè estiguin entretinguts, jo crec que s'hauria de treure ja.
I que, a més a més, formessin aquesta interacció que els nens estiguessin sent nens, que si s'han de caure, doncs els agafarem i els anirem a curar o els farem una xutxó, una abraçada, i que no els donem un mòbil perquè no molestin.
És que estava sentint-te i és que tenia la sensació que dius, aquí qualsevol pare ara mateix, et diria, jo vull això amb uns fills, perquè vull aquesta interacció. Però jo crec que sense voler l'hem matada a casa precisament per això, per la història de donar-li el mòbil i deixar que no me molesti. Doncs no, que molestin, que preguntin, que siguin curiosos, que és això el que és, nen. Quan siguin grans ja serem avorrits, però fins ara, que continuin durant guerra, no?
O pensem també que de grans no serem avorrits, també. Ja que estem demanant coses, demanem-ho també. Però ja sembla ser que la part gris ha d'entrar en algun moment donat a la nostra vida. Doncs no, donem-li gris amb altres colors. Perquè tot això continua tenint energia i coses bones, que és el que necessitem, no?
Sí. Bé, jo el que veig és que un nen, els nens necessiten que als adults els hi mostrem l'energia de pots. Clar, per què anaves? Exacte, no? És com la mirada, com els mires? Només mirant a un nen i li fas un somriure, el nen ja te'l retorna normalment.
A no ser que sigui un nen que hi ha un conflicte emocional potent, no? I només amb això, amb la mirada, jo a la meva escola, els matins estic a prop de l'entrada i la meva funció és dir bon dia.
A les famílies i als nens que entren. Jo aquí no porto nas, però la meva clown està superactiva. I bon dia, bon dia. I xoco la mà, i els agafo de la mà, i els giro, i els envio cap a la classe, i els hi faig una abraçada, i canto. I això... Així els canvis el dia cada dia. Exacte. I és només una mirada en què em fixo en el que sí.
en el que ens fa bé i anem per aquí, no? Llavors, els nens necessiten això, un adult que quan els mira diu, jo crec en tu. I si tu ets capaç de fer fins aquí, doncs jo em poso amb tu fins aquí i ara farem un pas més. I un pas més, no? Sí, sí, sí. I, no sé, jo potser a vegades m'ha posat a treballar amb un nen, vinga, anem a fer el nom i...
Espera, espera! Comencem per la primera lletra. Mira, la primera lletra fem... Pam, ring! I em miren... Com que pam? Pam, ring! Llavors, amb aquest so... És un joc! Al final és com fem d'atractiu l'aprenentatge perquè tinguin ganes. I llavors aquí, en què no volia escriure el nom, quan diem a recollir, em diu... No, no vull recollir! Vull tornar a escriure! I és com... Uau! Necessito!
Però és només el creure en veig, eh? I fer-ho accessible, fer-ho divertit. Però és tan transformador... És brutal. I, clar, tota l'actitud del clown, que és com aquesta mirada, no? Com el lema del clown és anar de repte en repte sense perdre l'entusiasme, no? Doncs, clar, si tu estàs davant d'un nen i dius... Anem, vinga, anem. Clar, el nen es comença a contagiar d'aquesta energia, no?
I poden volar, literalment. Perquè ells, quan tu creus en ells, ells creuen en ells. I és molt bonic, no? I aquesta màgia que té el clown, no? Jo crec que els que som clowns ja... Després anem per la vida així, amb aquesta actitud, no? I això s'encomana, perquè jo a vegades vaig pel carrer i saludo gent que ni conec. Però és com...
Tinc ganes. Hi ha una apertura? No ho veus? Entens el que estava dient, no? Perfectament. Forma part del seu ser. És el seu ADN, directament, pel que estava dient. No, però sí que és veritat que tot el que està comentant casa molt amb l'univers del clown, perquè el clown el que fa és obrir les portes a la fantasia. Tot és possible.
pots imaginar i pots fer-ho realitat, pots jugar-hi. Llavors, clar, ha trobat dos ingredients que casen a la perfecció i, a més a més, vull dir, no només és perquè el públic i els nens descobreixin què hi ha dins la maleta, és perquè vinguin a descobrir Rachel Love, també, que és un personatge pur, sincer, que fracassa i no passa res, està contenta, trobarà la manera de... I això és el més xulo al final...
Jo recordo de nou, diumenge, dia 18 de gener, a dos quarts de 12, al casal Vilaplanenc, a Vilaplana, tindrem amb la maleta, amb el calamarsito, i que estaràs tu també, Rachel Love. Però després d'aquí, cap on marxem? Tenim l'oportunitat de tenir unes noves dates? Tenim algun lloc on poder adreçar-nos per seguir-te? Com ho hem de fer ara? Sí.
Allà hem obert la porta. Sí. Ara no m'ho pots deixar, ja, eh? Sí, sí, no, no. Bueno, en principi faré un bolo a Hospitalet de l'Infant, però encara no tinc data. El dia 24 de gener faig una xerrada a Barcelona a través d'un grup d'investigació, que és el GIE, que és el grup d'investigació d'educació espacial de Catalunya, que el que fem és divulgar estratègies que tenen un impacte real sobre les pràctiques educatives en infants amb necessitats.
I aquí faré una xerrada de clown i docència, que és com tota aquesta actitud, les habilitats del clown al servei de l'educació. I la meva idea aquest estiu és com moure'm per Catalunya fent bolos.
Jo crec que necessitaria ara mateix que moltes escoles, per no dir gairebé totes les escoles, posessin una Rachel Love a casa seva. O almenys que te deixessin obrir la porta per donar precisament aquesta energia que ens deia la Berta fa una mica i que poguessin precisament tenir-te.
Encara que només sigui una estoneta. També seria possible? Tindríem l'oportunitat de fer precisament aquest contacte amb vosaltres a través de les escoles. I jo no dic no només escoles, sinó fins i tot instituts, que allà també ho necessiten molt. Doncs no ho sé, perquè jo sí, una mica el que diu la Berta, això és un projecte que s'ha iniciat i a mi em vindria molt d'ús que es fes molt gran. I no sé com es farà, no?
però sí, això m'encantaria si la resposta és sí a tot ja veurem com ara m'heu agradat les dues si, doncs això si algú s'està sentint la porta l'ha de tenir per aquí i la manera també de posar-se en marxa perquè ja està aquest motor ja comença a accelerar i a veure què i a més tenir en compte tot el que deies
Sí, també. Llavors, que m'has preguntat com em poden trobar a les xarxes socials, estic com Raquel Salamades, que és un nick que em vaig posar jo des de ja fa temps. I després també com que volia comentar que aquest projecte, aquesta actuació que farem el diumenge, té el concepte de taquilla inversa, i els diners que es recullen seran per una entitat que es diu Xalateca,
que és un espai que hi ha a Vilaplana, un espai on les famílies van a jugar amb els seus infants. És un punt de trobada per compartir, per xalar tots junts. I llavors jo estic molt agraïda, perquè va ser perquè la meva companya, que està dins de la xalata, que em va dir, vine a fer un espectacle, que es va crear tot això, no?
Perquè hi havia un impuls. Aquest estiu vaig fer una formació amb la Berta, que va ser com recollir tota la feina que havíem fet, com el calafó final. I jo deia, a mi m'agradaria fer espectacles, a mi m'agradaria dedicar-m'hi més, però no sabia el com. Tenia el sí interior i la vida m'ho va portar, no?
Berta, ara ja amb el teu permís, Rachel Love, l'he de fer l'última pregunta a la Berta. Si algú que ens estigui sentint ara mateix no és molt fàcil. Té ganes de formar part o d'almenys també té i vol despertar el seu clon interior? Com ho hem de fer? On podem fer classes? O de quina manera ens podem orientar?
A veure, això nosaltres, per exemple, jo formo part de la companyia Projecte Longànima, que som de Reus, i fem formacions. Fem formacions a Barcelona. Jo ara mateix estic portant un grup de pallasses a Reus amb dones.
Sí, ara ja hi ha noms, però fins ara havien sigut tot dones, i ho fem els dijous a la tarda, que és amb Somnidari, que és una altra associació cultural sense ànim de lucre, i també fem formacions a la Selva del Camp als estius, fem estagi internacional, tothom és benvingut, tant si tens experiència com si no, perquè el clown sí que és veritat que, tot i que hi ha tècniques que ens ajuden a organitzar l'escena, a entendre el ritme,
el moment d'enviar màscara a públic i tot el que comporta el teatre físic, també hi ha algú que és aquest nen interior que estàvem parlant ara... I que vols sortir. Sí, i que moltes vegades posem en un mateix grup gent professional i gent que no ho ha fet mai, i els uns s'alimenten dels altres i és un intercanvi xulíssim. Vull dir que tothom és benvingut. Si voleu fer clown, que no us faci vergonya, que a vegades... O sigui, crec que la gent que ho fa és molt valenta.
Perquè és precisament sortir del que t'han dit sempre, de seu en aquesta cadira, fes-ho així, d'aquesta manera, no et moguis. Sortir de les normes socials, establertes, sortir d'aquest gris que tu parlaves i revolucionar-ho tot, tu internament i l'exterior, no? Ja només amb la Raquel que va pel carrer i saluda gent que no coneix, això no és una revolució? Jo crec que sí. I tant, i tant.
Doncs no ens queda més temps. Recordem d'anar aquest diumenge, dia 18 de gener, a dos quarts de dotze, al Casal Vilamplanenc, maleta, calamarsito, i nosaltres ara mateix amb la Rachel Love i amb la Berta Graells. Gràcies, gràcies a totes dues. A tu, moltes gràcies. I fins a propera. Gràcies. Gràcies. Adéu-siau. Adéu. Doncs nosaltres tornem demà a partir de les 6. Gràcies. Bona tarda. I molt de riure, clar que sí. Molt de bona energia.
Gràcies.
Bona tarda, són les set.