Bona tarda.
Us parla Tero Ortega. Tarragona Ràdio celebra aquest vespre la gala de celebració del seu 40 aniversari. Serà a partir de les 8 del vespre. Al Teatre Tarragona, precisament la presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Sandra Ramos, ha destacat la professionalitat del personal.
una ràdio de proximitat, que evidentment és un equip professional meravellós, que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu al peu del canó sempre i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
La gala comptarà amb dues actuacions musicals per part de dones de paraula i un duo inèdit format per Joan Reig i Pemi Rovirosa.
I avui dia de ple a l'Ajuntament de Tarragona el debat sobre la migració ha estat present en la sessió. S'ha donat suport a la regularització extraordinària gràcies als vots del PSC, Esquerra Republicana i en Comú Podem, però s'ha rebutjat la proposta de Vox per prohibir el bel integral en l'accés a les dependències municipals. A Vox només l'ha fet a costat el Partit Popular en aquesta moció. Judit Gómez, regidora de Vox, i Maria Mercè Martorell, portaveu del Partit Popular, defensen la prohibició.
Para la izquierda, la minifalda es una cosificación de la mujer. Mientras que taparse la cara, es una demostración de autonomía del género femenino islámico. Diem que no és nou el debat, perquè a Europa ja hi ha nou països que prohibeixen portar aquestes peces. Jordi Collado d'En Comú Podem i Esquerra Republicana han rebutjat la moció de Vox per entendre que és populista i que amaga la islamofòbia.
Vostès són franquícies d'un trampisme. Aquesta moció no respon a cap problema real a la ciutat de Tarragona.
PSC, Esquerra Republicana i en Comú Podem han fet possible que prosperi la moció en favor de la regularització extraordinària de migrants. L'alcalde Rubén Vinyoles diu que es busca no donar l'esquena a la realitat. Si vostè hagués llegit la llei, cosa que sé que implica un esforç i que potser no era necessari per vostè en aquest cas, veuria que per votar a les eleccions municipals o has de ser comunitari,
o bé tenir residència de llarga durada, i a més a més que hi hagi un conveni de reciprocitat entre els dos països.
I ha dit no al Partit Popular, Junts i Vox. I d'altra banda, en el plenari d'avui s'han abordat altres mocions. Per exemple, s'ha aprovat una del grup municipal de Junts, en la qual es demana que el Consistori expressi una oposició frontal al projecte de DIF valorat en 12 milions d'euros. El portaveu de Junts, Jordi Sendra, ha apel·lat a la resta de grups i al govern local perquè es facin les accions necessàries per evitar la col·locació de pantalles acústiques
De 5 metres... Hi ha alternatives reals, provades i molt menys invasives. Les minibarreres acústiques de baixa alçada, col·locades al costat mateix de la via, ja funcionen en llocs com Hermoa, Eiber, Sant Vicenç dels Horts o la xarxa DTS i de DIF.
I d'altra banda també ha passat pel plenari un modificatiu de crèdit. Ha aprovat aquest modificatiu que servirà per invertir, per exemple, 75.000 euros per donar dalt elements reductors de velocitat a tots els barris i 40.000 euros per fomentar l'hàbit de la lectura a través del servei de Biblioteca Sant Salvador i Bonavista. A més, s'inclouen 393.000 euros que aniran a l'empresa municipal de transports per les bonificacions anuals dels abonaments.
La consellera d'Economia, Isabel Mascaró, diu que l'Ajuntament mantindrà l'aportació del 30% perquè segueixin endavant aquests abonaments i bonificacions de manera voluntària.
És que l'Ajuntament, de manera voluntària, aporti aquest 30% de la bonificació dels abonaments, com dic, per tot l'any, per compromís amb la gestió i la prestació de serveis públics i també per convicció atès que el servei de transport és un dels eixos i una eina d'adequació social.
Hi ha en esports el nàstic viatge a Terres Madrilenyes per enfrontar-se demà a un quart de cinc de la tarda a l'Atlètico Madrilenyo. L'entrenador Cristóbal Parralo posa en valor la importància d'una possible victòria que donaria a l'E per allunyar-se de la zona perillosa.
Yo creo que sí, que es un día importante. Jugamos contra un equipo fuerte, que está arriba, que, como bien dices, es favorito en este partido por la trayectoria que llevamos ambos equipos. Entonces es un sitio donde dar un golpe encima de la mesa sería importante. Para eso necesitamos estar muy metidos, muy concentrados, tener claro lo que tenemos que hacer en el terreno de juego y desarrollarlo.
Roy al Tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Irem allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No té igual en qué posición vayan ellos, en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del Nasti, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips a la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalá de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrilenyo i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'EFM, al web i a les aplicacions mòbil,
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Telèfon verd 977-296-222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. La Diputació de Tarragona dóna suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Tarragona Ràdio, per molts anys.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, hola, què tal? Felis divendres a la cintura de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre programa, els nostres fans de Tarragona fins al punt de les set de la tarda. Què tal? Com es prepara la nit? Per vosaltres ja saps que molt emocionant a partir de les vuit i al Teatre Tarragona. Sortirem pintant d'aquí i anirem cap allà per poder gaudir d'aquesta vetllada tan especial.
A veure, a veure, que m'han dit que està plena de sorpreses i que tindrem l'oportunitat de sentir a l'escenari moltes veus conegudes. A veure, a veure què és el que passa. Estem tremolant, t'ho dic en sèrio.
I per avui he de dir-te que és mig segrestat alguna entrevista, perquè t'he dit que és mig segrestat. Una d'elles ens porta una festassa aquest cap de setmana. El Toni, Toni Vera, Toni Bermont, aquest cap de setmana conjuntament amb los chicos de les Converse ens preparen...
El que et deia, la última y nos vamos. Que jo això de la última y nos vamos, jo crec que és l'excusa perfecta per continuar de far-la fins a 3 hores o 4 hores més tard. A veure què ens expliquen. No només estarà el Toni Vera, sinó estaran dos dels components de les Converse, de los chicos de las Converse, com és el Ricard Caballol i l'Adrià Montalvo. Ens falta una, que és la Míriam i que no podrà ser present amb nosaltres.
I també hi estem, d'enhorabona. I és que estarem al bateig musical d'una cançó molt esperada, almenys per nosaltres, a càrrec de Marcos, o DJ Eclèptico. Amb ell el tindrem també aquí, als estudis de Tarragona Ràdio, perquè ens expliqui i ens digui d'on neix i creix aquesta cançó, que la desvetllarem plegats, vinga. Ja fa dies que va la cançó. Sí, no molts, però fa dies que va...
Però avui, mira, l'estrenarem plegats. Així la descobrirem. Doncs mira, que ja no m'enrotllo més. I comença aquí el nostre Fans de Tarragona, que ja tenim a la gent de l'última. I nos vamos. Fans de Tarragona. De midons a divendres, una hora per la música de casa. Ellas de todos por ser muy bien y hoy, hoy, hoy.
Ens conviden per aquest cap de setmana, l'última i nos vamos. Jo que no m'ho crec, no m'ho crec. Això de lo de l'última, jo sempre afegiria la penúltima, perquè sempre pot haver una altra vegada més que... Toni Vera, bona tarda. Bona tarda, Sílvia García. Toni Bergmont, bona tarda. Quant de temps sense saber de tu, que ja és estrany.
Però el meu objectiu era venir aquí cada setmana i ho estava aconseguint. Estàs sin ello, eh? Escolta'm, molt content, perquè avui vinc a fer una cosa que no la faig normalment. És a dir, a presentar-te un tardeo amb altres dijocs, que no soc jo. I a més a més, tens a veure alguna cosa. Sí, no, no, jo soc el de l'última i nos tomamos otra. Però ara ho farem diferent. Escolta'm, tinc el plaer de presentar-vos a dos dels tres components de Los Chicos de las Converse. Uh!
I que no són uns altres, què? Pels que em vegin en càmera, a la dreta tinc el Ricard i a l'esquerra tinc l'Adri. Hola, Ricard, hola, Adri. Està molt bé perquè aquest diumenge, 22 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, estarem a Salvatico, Tarragona, realitzant un primer, un bingo,
Hi ha un presentador al bingo, m'assembla, i m'han dit que soc jo. Veus que et deia que alguna cosa havies de tenir... Lo de tocar las bolas, cariño. Lo de la bola caliente. Lo de la bola calentita. Home, a veure. Prometo que no sé mostrar. Això és el que t'anava a dir. Tot molt legal i tot així molt bé. Me voy a vestir de niño de San Ilefonsi, cariño. I han dit que hi ha premis bonics. Això t'ho explicaran ells. Comencem pel príncipe. Vinga.
Los chicos de las Converse. El departament legal de Converse ja està sobre vostre o com heu fet això? És a la punta de caramel, crec. Per què ve aquest nom? Expliqueu-me. No, todavía no, todavía no. Bueno, Los chicos de las Converse es va crear ara fa un any, al maig. El nom va vindre precisament a partir d'una cançó d'un grup que es diu Lady Maibel, que té una cançó que es diu La chica de las Converse.
i era un grup que ens agradava molt, que té temes molt xulos a nivell d'indie, pop, i vam dir, per què no es diem los chicos de les Converse? Molt bé, i d'aquí ha vingut un projecte en quant a música, punxeu tots tres, com funcioneu? Jo ho sé, però és per explicar-ho a los televidentes. Perquè a més a més ens falta, clar, el que dèiem, ens falta una de les components... Ens falta la Míriam una salutació des d'aquí, eh? Míriam, que te queremos igual, eh? A la pròxima... Li hem fet la pell, perquè la Míriam...
És molt tímida, parla molt poc i la trobem a faltar. És el que ens havien comentat, que és més tímida. No ha vingut perquè no sabíem si parlaria. És la més tímida del grup. És la que nunca habla.
Això estiu en segones, estiu en segones, tot això. Parlant de gent tímida, trajectòries. Feu de dijoc ahí durant molts anys, després us junteu. Com us coneixeu? Com arribeu a fer aquest projecte? Bueno, som amics. Jo li explico el projecte a l'Adri i a la Mir. Ells no havien punxat, jo sé que havia punxat.
Els explico de fer aquest tipus de projecte, de muntar un trio musical a nivell de DJs. I ens apuntem a una acadèmia, amb l'acadèmia d'André, per posar-nos una miqueta al dia. I aquest projecte, la primera actuació va ser al maig, però és un projecte que vam estar cinc mesos treballant-lo. Fins que vam fer la primera actuació a l'Alter de Reus.
I a partir d'aquí, els xicots de les Converse, el que volíem definir una miqueta és que les Converse és per a tothom. Se les pot posar a tothom, una miqueta això. Abans no era així, no en tenia entès. Ara s'ha obert, diguem-ho així. Sí, s'ha obert. Llavors, principalment era un projecte per punxar música indie reversionada, que és el que faltava aquí a la província.
És un tipus de projecte una miqueta exportat dels tardeos de Saragossa, Madrid, Logroño, i volíem exportar una miqueta aquí, que es fan molts tardeos, però potser faltava aquest tipus de música. I així va néixer Los Xicos de las Converse. Que bo, que bo. I a més a més, clar, que coincideixiu tres, tres, amb el mateix, diguem que el moment musical, o que us agradessin les mateixes coses, a més segur de tenir per aquí... Bueno, ha estat una miqueta... Ara ve, ara ve la història. Barro, barro.
Yo empecé que yo esta música ni la he conocido. ¿Veos? Yo la música indie no sabía ni lo que era. ¿Qué dios? Que luego poco a poco fui conociendo música y dije, vale, me gusta. Y cuando me dijo el proyecto yo le dije, tiro de cabeza. Ahí estoy, ahí estoy. Tiro de cabeza porque nos gusta la música, nos gusta salir. ¿En qué biblioteca le meto? Tal cual, tal cual. ¿Dónde me ves? Ya aprenderé, ya aprenderé como sea.
I amb la Míriam, com va ser? Míriam, has de venir. Has de venir i me l'has d'explicar tu. Al final som tres generacions que tenim una edat molt diferent. També som gent fiestera, que sortíem molt de festa, i potser ens avorria el tipus de festa que hi havia i volíem crear algú nou. Algú nou.
que no hi ha res nou creat, que al final és això, però porta alguna cosa que no es sol fer aquí. És una miqueta el motiu del projecte. Jo et puc dir com ens van conèixer amb mi. Vinga, va, Toni, vinga, va, tu. Van vindre la Salvatico i m'han fotut una enredada i una embarcada que jo em deixo fer de tot. Ja ho dic. La Miriam, va ser la Miriam. Esteia abierto a qualsevol proposta. I, bueno, el tema és... Vols fer un bingo, Toni? Jo com que fer un bingo que l'hem de construir o que hem de fer les boles a mà? O com funciona...
I no, que farem un bingo i la tropa la farem interactuar. Ja m'agrada. I és home. A veure, ja anem bé. Llavors vaig veure i me van explicar que el format, a part del que ells fan a la nit, que per exemple la setmana passada van estar a la sala Cero, han estat a Reus, han estat a molts llocs, però que el format de tarda el començaven amb un bingo.
Allò com les vingueres, saps? Com les senyores de Perles i tal, que van allí per la tarda a fotre el cartonet. No, no, però aquest és millor, perquè si no recordo... Jo crec que és un vingó musical o no? Sí, sí, és un vingó musical. Si li poses més bandes sonores, això millor. Però en vez de fer 22, 2-2, los dos petits, doncs cantarem Alaska i Dinarama. Per exemple? No, no. Quina ficaries? Jo? Ostres, qualsevol d'aquestes rares que m'has dit fa una mica.
No, el vinco no sortirà ni Toto de Loca ni sortirà Motillo. No. No tocarà. No la coneixen. El dia... Ostres, jo et convido ferventment a que fiquis la mètrica en aquesta ràdio municipal perquè lo vas a fer tard. O sigui, no, però...
A veure, el fet de la interactuació abans de la festa, allò, el calentar l'ambient, aquest warm-up que va més suau, perquè els tardeos, doncs, normalment és fred, l'entrada en un tardeo. Si vens de dinar i tu plegat, ostres, sentar-te amb els teus amics en una taula, fotre el cartronet allí, mentre sona la música, perquè, a més, sabeu que el bingo musical no és allò que te tens que tregar tota la cançó, sinó que ells li van donant, i jo...
I balles i saltes i cantes i fas de tot amb el bingo musical, Toni. A mi que me dan un micro. A mi que me dan un micro. I jo, la lioparda, pues aquí, embarcada. Embarcada, embarcada. Però saps que un bingo musical entre una hora i tres quarts i una mica més, eh?
No ho sé. Això anirà molt ràpid. Va ràpid. A veure, què m'ho feu? El que ha dit és molt important. Trobàvem que els tardeus aquí comencen molt tard. Potser fora de Catalunya els tardeus comencen a les 3 de la tarda, a les 4 de la tarda. Això sí que ho hem vist. S'aixecarà aviat a fora.
Els tardeos fora d'aquí comencen... Van arrossegats a les 6 de la tarda. Sí, comencen a la canya i... I comencen molt abans. I aquí el que faltava és que els tardeos... Els tardeos quan comencen no comencen a omplir fins a les 7. Llavors hi ha aquell marge que la gent acaba de dinar. Què fem? Vam anar a prendre la copa a un bar i tal. Nosaltres el que volíem és mentre t'aprens la copa escoltes música, t'ho passes bé...
I ja estàs allà. I fas un bingo musical. I ja estàs allà. Una miqueta per calentar el tardeo. Els nostres bingos són molt dinàmics. És a dir, no són els bingos que cada cartró dura 45 minuts o 40 minuts com altres. D'acord, d'acord. Estem parlant que cada bingo dura 15 minuts, és molt dinàmic, la gent... Balli i canti. Balli i canti. I es canti bingo ràpid. I passa per la bra. Otro. I a següent premi. D'acord.
Sí, que quants bingos estem parlant, aproximadament, es poden arribar a cantar? O la idea que teniu per aquesta tarda? Entre 3 i 4 bingos, segons la gent que... 3 o 4 bingos. Senyora García, recordamos que la línia ja ha sido cantada. Tinc unes ganes de fer això i no, no hi ha línies. Només hi ha bingo. ¿Por qué? Només hi ha bingo. Tu saps lo bonic que és aquell que va una mica despistar i que el tens allí en mig del bingo. Tu saps que el cantaran. I de cantar la tercera línia i dir, a ver, senyora,
Ubícate. Això és igual que el semàfor d'aquí, de l'Aroski. Que no es pot girar a l'esquerra. Que cosa prohibit. Doncs tots allà parats. Cantant de línia. Estic cansada de pitar. La gent diu, voleu mirar que no es pot girar a l'esquerra, que està prohibit per les obres. A veure, coses prohibides que farem. Coses prohibides que farem aquest diumenge 22 a partir de les 5 de la tarda més enllà del bingo. Som-hi.
Somos de dinàmiques de grupo. Somos de hacerte pasar, no la vergonyeta, per allò que tu ja portes una copa a sobre i ja t'has fet un chupitaco. Unes risques. Estàs amb els teus amics. Llavors, estàs disposat a fer cosetes. Anem amb samarretes.
Tu, quan vas anar a una infermada, què et va passar? Que et detinguin. Que et detinguin, segur. Que et detinguin. L'Adrià és especialista en fer dinàmiques i ens ho explicarà. Ensenyeu la samarreta, que és superbonica, eh? Has vist la samarreta? Mira quin gosset.
Ara us preguntaré pel gosset, que m'ha encantat, perquè és preciosíssim. No et sé dir quina raça és. És una mescla de no sé què. Seria un fusterier. Hablant de mescles, barregem la cosa. Música, què sentirem? Dona'm 3 grups, 4 cançons, 4 cosetes.
Bueno, la idea és fer una miqueta de house, una miqueta de hits actuals, vull dir, la idea és arribar a tot el públic de música, no ens centrem en un tipus d'estil, vull dir que... Que te ponemos desde indie, como de algo de house, como te puedo poner un bamboleo. Ah, molt bé.
Una mezcla un poquito de todo porque siempre y cuando haces una fiesta hay gente que le gusta escuchar de todo. Y vienes con un amigo que le gusta el house, otro amigo que le gusta el flamenco, pues intentar mezclarlo todo un poquito.
Que bo, que bo. Hem dit que és diumenge. Sí, diumenge. Dia 22. Diumenge 22, a Salvatico, Tarragona. Ara hem dit que l'altra vegada... 17.30. Important. Importantíssim. És bo que reserveu la taula del bingo. Perquè hi ha portant gairebé un 70% de reserva de taula.
Ostres, i com ho hem de fer, això? Vinga, va. A través de les nostres xarxes socials... Ja estem al final. Arroba, los chicos de las Converse, tot seguidet. Los chicos de las Converse, tot seguit. I allà hi teniu l'enllaç per fer la reserva de taula. També podeu contactar amb mi, podeu contactar amb Selvático, per tots els canals, por tierra, mar i aire. I després d'aquest, l'última, i nos vamos, espero que sigui el Selvático, només. O ja apareu també vosaltres a temporada.
No, no, no. No espanteu, per l'amor de Déu. Per això, per això. I que vau marxeu. A veure, properes dates...
La propera data és el 21 de març. El 21 de març. Però pot sorgir qualsevol cosa per aquí al mig. Sempre poden coses, no? Però com l'última no es va molt, el 21 de març. 21 de març. Toni, tu ja vas preparant durant tota la setmana per allò del bingo, encantador bingo... Jo vaig néixer preparat i després m'arrossego pels llocs. Però vaig néixer preparat, de veritat. Preparat, no, preparadíssim. Home, és una fantasia.
Una fantasia. A veure, tu no lo sabes. Que te paguen por hablar es una fantasia. Ni soca l'aigua, eh? Que et deixin suelto, allò. Que et deixin suelto a tapar el vico i anima-me a l'altra banda. Dame tres, que la liarem. Ara, per ara, ha dit que quatre bingos, eh?
No, però de veritat, també aneu-vos preparant durant la festa i ara en dinàmiques, portaré dinàmiques, aneu-vos preparant, fiqueu-vos guapos, però guapos per després arrossegar-vos, perquè subareu, ballareu i us ho passareu molt bé. Que el vingo només és per obrir boca, per tenir l'oportunitat de gaudir després una bona festasa i fins a quina hora.
Els tindreu allà. Heu de tancar la llum. Si és com l'últim tardeo que vaig punxar jo al selvàtico, compta a les 12 de la nit. O sigui que anem a tope. Per acabar bé la setmana. És un format genial. Jo demanaria el dilluns festa, per si de cas. Si us heu d'aixecar de temps del dia, que tingueu potser una mica durillo. Quien sea valiente no sé lo que dirá. Diceu de basar la vostra vida en la recuperació.
baseu la vostra vida en l'acció. Acció? No. Tu actua. Tu actua. I després segueix actuant, que ja ho veurem. Penseu que anar el dilluns a la feina, amb tot el que suposa, amb totes les responsabilitats que tenim, amb tot això, i anar amb un somriure, que t'has... que t'estava tres copes per la tarda, que t'has... bien, disco, divertido, i no vas... Què has fet ahir la tarda? Mira, abans va estar al sofà amb la manteta veient de fli. Vinga.
Que ja té la teva figura al sofà, home, aixeca el cul. El Lema ho diu tot. Tu quants amics tens que t'han dit això? Pfff.
He perdut. Aquests són els pitjors, eh? Has de sortir. I a més a més, és el que t'anava a dir. Al final és, sí, sí, l'última, l'última, l'última, ja és. Escolta ser eco de la seva veu dient-lo de l'última. L'última. Perquè a més a més, l'última poden ser les dos a la matinada. L'última no que l'amagui. És que ese, normalmente, siempre era yo a Ricard. Què dius? Siempre le digo, Ricard, Ricard, venga, va, que nos echamos el último cubato y nos vamos. I el Ricard, t'estic tallant la llum, t'estic tallant la llum, ho estic tallant tot, perquè vull marxar cap a casa...
Tal qual, tal qual. Però serà una tarda de diumenge, jo crec que per no oblidar i recordar de nou on podem aconseguir el de les entrades, el del ving, tot.
Las entradas, los chicos de las Converse, Instagram, todo junto. Molt bé. I amb un selvático. Important, perquè encara no estigui ubicat. Selvático, por esportiu de Tarragona. Exacte, exacte. Avinguda Rafel de Casanova sense número. Pàrquing, dues hores gratuït. És important, això. El que està just que entres...
I ja, el planazo de domingo, per l'altre Adri, pel del selvàtico, és que t'ha quedis a dinar. És que t'ha quedis a dinar. Ah, doncs mira, seria el xulo. Estàs allà davant del mar, la conya, i després, musicón. Després tienes el cubatita, i del cubatita, vinga, musical. I ja enganxas la tarda. Ja has fotut el diumenge. Llavors, jo de vosaltres aparcaria fora. A mi se m'obre la tanca, com va. Perquè ja et coneix. Perquè ja et coneix, Toni. Ja deus ser això, ja deus ser això.
Doncs totalment recomanable. Aquest l'última i nos vamos. I guapis que sí, que hem de marxar ja. És que se'ns passa l'hora del programa. Tu saps que t'estimo jo, no? Sí, i també jo també. És important que tu diguis. Adrià, Ricard, gràcies a tots dos. Moltes gràcies a vosaltres. Toni, gràcies. Canta'm un bingo. Vinga, dime bingo. Canta'm un bingo. Para digues números. Ah, no, que és en música. Vinga, va.
Continuamos para bingo. A ver... No sé, no estic en situació. És aïssa bonita. Jo penso que amb dos xupitos el cantaré millor. Doncs això, guarda la veu de cada diumenge. Guarda-la del tot, perquè salga el xorraco. Un petonar-lo també per la Míriam. I gràcies a tots tres. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer s'aneuguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Fins demà!
Bona nit.
D'aquests 4 minuts i 8 segons... I és que estem en un bateig musical. Però, a més a més, un bateig musical no ha esperat o no sé com ha anat la història d'aquesta criatura que es diu Watery Eyes i que és ni més ni menys que de Marcos Eclèptico. Marcos, hola, què tal? Hola, molt bones de nou. Sorpresa! Sorpresa!
A veure, explicava tota la gent de Tarragona Ràdio, per la gent que et coneix, ells ja saben que tu ets DJ i eclèptico, i que a més a més et coneixen també per d'altres històries que fas dins del món de la música. Però això que estem escoltant ara, gairebé diem que és una estrena mundial.
Sí, sí, sí, acaba de sortir. És una estrena mundial. Jo m'aprenc la música com un joc, no? Sí. A part d'un estil de vida, que és per mi, com un joc. Llavors, són com pantalles, no? Ara vull fer un festival. Ja ha passat la pantalla, no? I aquesta és una de les pantalles que intento passar des de 2010. Uau! Has començat a fer producció musical una mica més sencera. Formava part d'un col·lectiu de Bilbao, el col·lectiu Letamina. Sí. Vaig aprendre, però clar, no és fàcil fer música. No és fàcil.
Llavors, sempre ho he intentat, he fet coses molt senzilles, que no tenen a veure amb el que estic fent ara, i des de fa uns quatre anys, que ja he vist de la música com a disc jockey, com a promotor, etcètera, doncs m'ho prens més en sèrio, i també he invertit temps i diners, i he estudiat molt, amb diferents productors, molta teoria musical, etcètera, i ja vaig cap als dos anys que estic fent música a casa, i ja me comencen a sortir cosetes.
Llavors, aquesta és... Ja he fet tres remixos, no oficials, el Columbia Assassino, la Foblesbian, i un he dit que vas fer Dos Planetes, i aquest tema va sorgir de la idea de treballar també amb grups més emergents, perquè és molt més fàcil després poder publicar-ho a grans plataformes com Spotify, Apple Music, etcètera. Llavors, en un dels concerts del Mossos Festival,
El primer concert va ser la Carlota. Em sona. Em sona, sí, per sobre. No sé, algú m'ha dit que potser tenia alguna sorpresa també per mi sobre això del Mossès. Però no m'afacis gaire cas. Però no és el dia avui. No tocava, no tocava.
I res, és una cançó que m'agrada molt. Li vaig demanar a la Carlota si podia fer un remix de la seva cançó, que és totalment diferent de la que hem escoltat ara. Llavors, un cop ha fet el remix, la Carlota li va agradar, vaig parlar amb la mànager i em va dir, mira, ens agrada molt, però no el veiem al nostre sellet, no per res, sinó perquè nosaltres tenim un altre son, un altre estil, però, com ens agrada molt, te donem els drets per poder monetitzar la veu.
perquè sigui teva d'alguna manera la van alliberar parlant amb el meu productor me vaig assessorar quan t'estan dient això és que t'estan donant permís per tu publicar la cançó amb la lletra de la Carlota i res és el que he fet, he publicat la cançó Carlota, que és la lletra i veu perquè aquesta persona és ella també i l'altre, la composició, tota l'harmonia la melodia, la bassa rítmica tot és meu i el que he fet és aprofitar la seva veu i he tornat a fer una cançó totalment diferent
Sí, en aquell moment no sé si et vas arribar a passigar de dir, espera, Carlota, m'estàs dient que això ja és meu, de veritat, de veritat? Sí, a mi em va sobtar molt, em vas quedar com molt parat, però per un costat dius, ostres, no la puc publicar, però m'està dient que faci el que vulgui. Clar, és que en inici, al dir-te potser que no, te vas quedar, ostres, tota la feinada, m'imagino una mica en quadre, tota la feinada que he fet fins ara...
l'hauré de llançar a la brossa i de cop i volta et diuen no, no, no, et donem les ales perquè puguis volar ben alt i que a més a més te'n portis la nostra veu i que siguis precisament una miqueta bandera també de la Carlota, perquè també has de parlar d'ella.
Correcte, correcte. La cançó surt com a marco eclèctico, el títol de la cançó, que és Watery Eyes, i després en crèdits, molt petits... Col·laboració. Sí, perquè me van dir expressament que, sisplau, que no surti la carrota que surti el teu nom. Clar, jo em deia, però si és la teva veu. Clar, si et surt. Però bé, supercontent, la veritat. Molt content, perquè una cosa són les polítiques d'empresa, també del món de la música, que jo entenc que no el vulguin publicar perquè és un estil totalment diferent, no perquè no els agradi, però que te donin aquest...
aquesta possibilitat de publicar com una cançó teva i acaba de sortir a totes les plataformes, ja he passat la pantalla. Des del dia 18! I ara ho faré jardiner. No és broma, em dóna molt malament, amb tot el respecte. Què tal el llibre?
Perquè diuen que hi ha altres coses a la vida que tens que fer, que és obligatori, que és plantar un arbre, fer un fill, fer un llibre, coses d'aquestes. Ja, jo del llibre no... No, va, deixem-ho. Home, el teu llibre és llibre musical.
Sí, seria massa pesat. Home, tens llibres. Com a DJ has de tenir molts abasts. Tinc una de llibres a casa, però és increïble. Tinc 50 o 60 llibres que només parlen de música. Potser no els fas tu, però indirectament els crees a l'hora d'apunçar-les i a l'hora que la gent balli. Al final els llibres són històries musicals. Ni més ni vells. Exacte, exacte. Tu sí que podries fer un llibre. Jo?
una enciclopèdia sóc una miqueta me l'espisto molt fàcilment o sigui que aniríem del primer a l'últim capítol en 0,3 gràcies, gràcies una vegada que et diuen això la cosa s'obre es plantegen moltes històries era l'empenta aquesta que et faltava? i gairebé sense voler?
Jo porto molt de temps produint música, fent música. No sé tocar, però sé escriure música. I és com... M'agrada posar el símbol dels videojocs. És com quan agafes un videojoc i... Jo no soc de joc a videojocs, també ho dic. Però comences a passar pantalles i cada cop és més... No és que sigui més fàcil, però cada cop t'hi costa menys.
doncs estic al moment aquest que cada cop gaudeixo més fent música, no? Línies de baix, parts melòdiques, etcètera, bases rítmiques, i llavors, clar, jo ara estic amb dos temes més, estic acabant un altre tema d'un altre grup, el qual ens està agradant molt i que publicaré jo crec que d'aquí un mes, i tinc un altre remix d'un altre grup molt, molt, molt important de la música alternativa espanyola que volen també que els publiqui, no?
Llavors ja entres en el... Bueno, i ara quina és la següent? Clar, clar, en aquesta roda en la qual ara mateix estic, que a més a més, a veure, controles, però com controles, i saps que estàs fent una bona feina, però clar, és la sensació d'una miqueta de vertigen, fins i tot, no? Cap a on depara tot això? La veritat és que són moltes coses, o sigui, el de produir per mi és una cosa que m'agrada molt perquè no tinc cap tipus de pressió. La mateixa que puc tenir, doncs, quan vaig a punxar,
o me'n vaig a treballar un rodatge de publicitat a posar música o me'n vaig al centre de convençuts per una gran empresa a fer un event o a punxar al Zeppelin o a la Bohem, no? Sí, sí, sí. Clar, però jo no tinc cap tipus de pressió, però dono música. Puc fer no el que jo vulgui, sinó el que em surti de dins, no? I la veritat és que és molt xul, però clar, se m'estan ajuntant un munt de coses. El muses, festivals, però molt feliç, molt feliç, molt feliç.
Però he vist per aquí que hi ha el YouTube, hi ha uns 25 segons, o havien millor dit uns 25 segons, del que era un videoclip d'aquesta cançó, d'aquest Watery Eyes. Sí, bueno... Què? Que acaba un camí aquí, també? T'explico. Clar, el món dels DJs, els que portem molt de temps, t'has de reciclar, perquè si no tens continguts a les xarxes, és com si no fossis DJ. Sí, no, o sembla que no estiguessis ja. Clar, ja...
Avui en dia, que tothom es digue i es fa un Instagram del qual no és una crítica, sinó tot el contrari. La gent que ens dedica a això...
És superbo que hi hagi tants digits perquè se li està donant un valor afegit a la nostra professió. Llavors, pel Black Friday em vaig comprar una bona càmera d'aquestes que graven en 4K i en 8K. Tinc una moto antiga, molt xula, i què faig? Que és aquesta que podem veure a la portada. Llavors surto amb la moto i gravo vídeos amb la moto. Intento anar gravant vídeos tota l'estona i fer muntatges.
Doncs ha quedat aquests 25 segons una passada, perquè a més a més deia que dius, bueno, i ara què? Serà si tot el videoclip ens donarà alguna història? Videoclip no n'hi ha, no n'hi ha videoclip, no, home, no arriba tant. Home, encara que sigui un líric, així precisament amb aquesta moto i amb aquest viatge. Mira, m'acabes de donar una idea. Aquests 4 minuts i 8 segons pot continuar el viatge. Ja està, m'has donat una idea, quan faré un videoclip,
Clar, que a més a més et quedarà superbonic, perquè és la continuació d'aquesta coseta que ja has començat. I com tinc moltes hores d'anar amb moto, doncs mira, faré el muntatge. T'imagines? Oh, quin viatge, quin viatge. Sí, sí, ja te'l passaré.
Comentàvem fora d'antena, que a més el Marcos com jo deia, a més això de l'anglès, clar, però la cançó és en anglès, de la Carlota, què et va dir que deia la Lleta? No sé si et va comentar, mira, la cançó va per aquí, per aquests derroteros, no sé...
no sé, a tu te va agradar la cançó. A mi m'encanta la... El que diu i com t'ho diu. De car, de car, de car. Jo soc un desastre, eh? La buscarem, eh? La buscarem. Les melodies que m'estan transmeten les cançons, els canvis de ritmes, de tonalitats, és més el que em porta. No, tu creuràs, eh? Però jo un dia estava en uns supermercats aquests japonesos, que hi ha, o xinesos, i anava caminant i de cop i volta una cançó que estava sonant,
en japonès, li vaig dir, ostres, que bonica. Ostres, que bonica. I em vaig apropar al noi i com vaig fer-li entendre que el que estava sonant és que m'agradava molt. Llavors me va donar un doble CD i em diu, és aquest. I jo sí, t'he posat al compro.
Vaig arribar a casa, no ho sé, el tinc aquí guardat a la ràdio, perquè vaig arribar a casa, me'l vaig posar, de totes les cançons em van agradar dos, d'aquest doble CD em van agradar dos, i una d'aquestes era la que sonava. Per això t'ho dic que el que et deies ara, de les cançons que et diuen coses que no saps per què. Saps que soc molt fan de l'Aldi? Què dius? Tienen una llista musical que no trobaràs a cap supermercat de tota Espanya.
Bueno, és que jo soc de l'Ident, també, eh? I vaig anar, de fet, vaig anar a la caixera i vaig dir dues vegades. I es veu que hi ha una persona, un friqui com nosaltres, des d'Alemanya, que fa les llistes musicals. Què dius? Però, o sigui, l'Aldi és... Jo, quan vaig a comprar l'Aldi, estic 20 minuts fent toms. Sobretot allò que posen menatge i aquestes coses que hi ha de tot. Sí, sí, la zona que... Sí, sí, sí. I em va sorprendre una vegada, que estava caminant, i de sobte està sonant Crissà i sac...
Però no està sonant el... La típica. Sí, sí, la típica. No, està sonant el Blue Hotel. El Blue Hotel. I després sonava, jo què sé, grups, però no sonaven les... Les típiques. No, eren cares bé, però molt ben buscades. I sempre que anem a comprar el Moderna igual, eh? Anem a comprar l'Aldi. Sí, sí, súper content. És l'únic jo que no em poso els auriculars, perquè ja saps que... I a més a més vas cantant pels bons quins pesadissos. Sí, sí, sí. Molt fan.
Doncs mira, ja som dos, eh? I no ho patrocinen ells, això, eh? No, no, no, ni el Lidl tampoc, eh? A mi jo sóc també molt de pop espanyol. I també m'agrada molt algun que un altre grup colombià. I allà també els ho posen. I vas comprar i vas... Però no t'he vist encara pel reu si és tan de pop espanyol. Sí. Tens el Marc del Brotos que t'està punxant música que a tu t'agrada cada cap de setmana. Has d'anar a veure el Brotos.
El que passa és que m'enganxes cap de setmana, que és com... Quan es descansa. Jo tenim una edat, i jo a la noix ja, com diu aquell, me confunde per no dormir. I amb tres gats que t'aixiquen a les dues o a les tres o a les quatre de la matinada, ja te puc assegurar que després ja m'has fet a caldo durant tot el dia, dos al dia.
Tornem d'anar a la teva cançó. Quins són els propers passos a seguir ara mateix? Això s'ha d'esbombar. El dia 18 va esclatar, ja podem tenir la cançó, i a partir d'aquí, jo també te veig i espero, desitjo, a totes les emissores, i si pot ser alguna que una altra televisió, també, eh?
Ara estic al moment de trobar el meu so. Perquè si entres al que t'ha passat de SoundCloud, tens el primer remix que vaig fer per ser el Columbia Assassin, el segon del Poble Lesbian, i aquest és el tercer o el quart on començo a trobar el meu so, el que realment vull transmetre. I amb el que estic treballant ara, d'una altra banda de Barcelona, que estic treballant, és molt semblant a aquest. Llavors, un cop ja em trobes el teu so, és quan comences a buscar un cellell
petit discogràfic, doncs que te doni aquesta empenta i que publiqui també, que ja no tinguis que ser tu el buscar la distribuïdora i publicar, sinó que sigui un seller el que et publica. I estic en aquest pas de continuar fent remixos. Això és molt bo. I m'agradaria fer una cançó meva, però no tinc pressa. I tinc alguna cantant, que ja he parlat amb ella, m'agradaria una cantant de la zona del territori, que posi veu.
Ai, quines ganes, eh? Aquesta idea fa un any i mig que la tinc al cap. Però me la vaig apropant, no me la vaig apropant, ja he parlat amb alguna cantant i li dic que l'agrada molt la idea, però fins que no estigui totalment preparat, doncs no ho faré, que ja començo a apropar-me. Però el següent pas al final s'ha posat molt de moda, ara que dius això. Digues. Hi ha molts artistes com The Software, de la música electrònica, que s'estan fent moltes versions.
Si poses la ràdio, escoltaràs versions... El gimnàs està ple de versions dels 80 o dels 90 i no són les veus originals. No, no, no, que va, que va, sí. Què passa amb els covers? Tu amb els covers tens molta facilitat de publicar a les grans plataformes. Spotify... Ja no parlo de plataformes de música electrònica, són les grans plataformes i ràdios. Sí, sí, sí. Llavors és molt fàcil, és molt difícil parlar amb Warner, amb Sony, que t'adonguin... M'ho invento, el permís d'utilitzar una veu de Lady Gaga o de Madonna...
Que ara amb l'intel·ligència artificial és... Això ho podem parlar també. Ja ho podem comentar llarg, ja tens, eh? Però bueno, no és el que és. La qüestió, tu fas un cover i tens molta facilitat de publicar-lo. Després el cover, el 50%, va a l'artista.
però si una campanya publicitària t'agafa la teva cançó, va per tu. O sigui, hi ha un feedback econòmic, la gent que fem música tampoc la fem per guanyar diners, molts, el 80% de nosaltres. Sí, sí, sí. Llavors és molt fàcil fer un remix, llavors aquest és el pas que tinc al cap des de fa anys, veient el que està sonant, el que punxo jo també, el que li agrada a la gent és fer, doncs, covers xulos,
I per què no fer covers d'indi espanyol, indi català o artistes internacionals? Per exemple, seria molt xulo. Que t'omplin. Clar, i que a més a més que quan les punxis diguis, ostres, que bonica m'ha quedat, que aquest és un altre, eh? Que estiguis molt orgullosa del que es fa i com es fa. Sí. Que no sé si fins a arribar aquí vas haver de batallar-te molt amb aquesta cançó, et vas barallar molt amb ella...
Sí i no. Sí i no, perquè jo aquest camí no l'estic fent sol. O sigui, aquest camí, si el fes sol, trigaria 3-4 anys més. Jo tinc un productor que ve a casa i que va seguint tota la fina que jo estic fent, me va guiant, sobretot en estructura musical, etcètera, etcètera.
el nom d'aquest productor? Sí, és el Mario Enfer, que l'has de convidar-te un dia perquè té cançons de 400.000 escoltes a Spotify. Digue-li que quan vulgui està més que convidat. Gràcies al Mario estic avançant molt, a part d'estudiar cada dia. Jo cada dia estudio una hora o dues hores de teoria musical. A veure, sense faltar respecte, això no és com anar a punxar de li dones un botó i play i aixeca'm els braços.
S'ha d'estudiar, has de posar molt de la teva part i tenir molta paciència. I si algú te pot acompanyar serà més fàcil, perquè si no ho deixaràs pel camí, és el que m'ha passat fa 10 o 15 anys. Ja he treballat amb 3 productes, amb el Mario ens entenen molt bé, i la veritat és que m'està sortint molt bé.
Intel·ligència artificial, no m'has preguntat, però t'ho parlaré jo. Ara t'ho dic, ara t'ho dic. Que has dit precisament això d'utilitzar les veus, que nosaltres aquí com a locutors algunes vegades ens deien, compta a l'hora d'agafar el telèfon, perquè després només que amb un sí ja te poden treure totes unes frases i aquestes coses que et passen en pell de gallina, per no dir-te que et passen en guàrdia, per a veure què pot arribar a passar.
I que a més a més estan jugant... Ara a mi em bat una miqueta aquesta falera, es veu, o almenys no m'ha arribat tant. Clar, s'utilitzaven les veus de cantants per dir coses que ells no han dit mai de la vida. Fins i tot a imatges i tot.
Bueno, no us has escoltat, intento llegir bastant i veure, entenar-me una mica com va l'intel·ligència artificial. A part que, bueno, això va néixer als anys 55, a part d'això, és una bombolla que està baixant molt. Sí. Ja no és tant... Estaven dient que seria una bomba... No, no, que ens menjaria a tots en un principi. I, bueno, ho estan parant tot. I després, fer música amb l'intel·ligència artificial...
És que és molt artificial. Això no serà com fer-te DJ donant un botó i ara tothom és productor, no. Per què? A veure, per què és tan fàcil que l'intel·ligència artificial faci música? Perquè la música són matemàtiques, primer de tot. Llavors, l'intel·ligència artificial és donar les fórmules i te fan el que tu vulguis. Però el gran de la música...
És la errada de l'ésser humà. Clar, de la creació de l'ésser humà, clar. Una bateria mai sonarà com una base electrònica, a negres, tot. O sigui, l'error, que és el swing, és el que dona aquesta textura a la música. Llavors, que la intel·ligència artificial farà música com l'ésser humà, m'acosta molt creure-ho.
que d'aquí 50 anys jo no sé el que passarà. Però nosaltres no sabem, quan estàs fent música, quan estàs creant alguna cosa, no saps el que acabaràs fent. Pots començar amb...
amb una melodia, amb una harmonia en re major, i començar a fer inversions i canvis de tonalitat que després sonen millor. I és errada, és tot a base de provar, errar, provar... Llavors això em costa molt creure que l'intel·ligència artificial aconseguissi el que pot aconseguir l'ésser humà. Sí que és veritat. Encara ens queda, eh? Encara ens queda. Sí que és veritat que gràcies a l'intel·ligència artificial jo puc tenir a casa un estudi
Com els anys 70, perquè els plugins i tot el que s'està fent fan una recreació molt original del so d'aquella època. Té les coses bones, però no tot és... El ser humà és el que sempre hem comentat precisament amb un company que parlem de ciència, i el ser humà pot fer el millor de lo millor de lo millor, i també d'aquest mateix millor fer lo pitjor. O sigui que la intel·ligència artificial teòricament era per ajudar-nos
Han tirat endavant moltes coses que potser en aquell moment l'humà com a tal feia errades. I jo és d'acord, però clar, hi ha algunes vegades que si el ser humà deixa de treballar perquè l'intel·ligència artificial faci la feina, aquí és on estem errant nosaltres, no? I més quan estem en un país que no som un país de l'esforç. Llega la gent, ja m'entens, es volia esforçar. Ui, tant! O sigui...
I ara més que mai. Si m'ho fan l'intel·ligència artificial ja està bé, no? Sí, que els pobres mestres van bojos perquè no... Que hi hagi un que, sisplau, un que, per favor, que no hagi fet l'intel·ligència artificial i que hagi anat a la biblioteca. Per favor, només un. I l'intel·ligència artificial ja està aprovat, eh? No pot controlar l'energia que pot provocar una persona posant música o creant música. Per exemple. Un botó no crea l'energia. O sigui, mai...
Saps que tot això ho hem de continuar parlant? Sí, és un tema molt interessant. Vull seguir parlant de tu d'aquest guateriais i que tot el que hi hagi de proposta més endavant, si al final tenim el videoclip i aquestes coses, amb l'excusa el posarem aquí darrere i l'hem comentat. Mira, aquest moment on estaves? Aquesta carretera on era? Te'l faré, te'l faré. I així, mira, ho podem comentar l'altra vegada. Et sembla?
Em sembla fantàstic. Doncs, Marcos, gràcies per aquest bateig musical que has compartit amb nosaltres. I el que em deia, que continuarem xerrant, que ens han quedat moltes coses al tinter, i a veure què és el que passa, eh? Seguim. Gràcies. Una abraçada a tots. Adéu. I compta amb les muses. Sí, les muses estan... Que les carrega el diable. Dintre poc ens veurem, eh? Dintre poc ens veurem l'Almodena, ja ho veuràs. Gràcies. A tu. Adéu.
I així, d'aquesta manera, tanquem el programa. Desitjam-vos un boníssim cap de setmana, que tornem a estar amb vosaltres demà, a partir de la una, amb el Ja Tardes Cap de Setmana, amb tots els nostres col·laboradors, si estan vius, jo crec que sí, crec que sí. I ja estarem aquí, al peu del canó. Gràcies a cantar ja. Un boníssim cap de setmana, continuem amb les músiques, continuem amb el Marcos Ecléctico i continuem gaudint d'aquesta, la seva cançó. Gràcies i felicitats a tots.
Fins demà!