When I call you all Your lies and games I have had enough So I get raised We have lost the time That was so hard to find And I will lose my mind
If you won't see me, you won't see me, you won't see me. Bona tarda. I això només és un tastet que tindrem l'oportunitat de gaudir en aquests secrets de l'acústic aquest diumenge a partir de dos quarts de vuit de la tarda a Estúdio 23 al carrer del Vidre número vuit de la nostra ciutat. Benvingut. Així és. Ara, Roberto, sempre em trobo amb la...
No sé si el B el pronuncies com a tal o el fas a anglès. Com el fas el B de Roberto, que t'acompanya? No, Roberto B, la B de com la segona lletra de l'abassadari. D'acord, bé. B de moltes coses. No, però com hi ha molta gent que diu, no, sé que jo és Roberto B. No, no, bé. Clar, jo dic, deixa'm-ho preguntar, que encara relliscarem i xic, xic, xic, puf, dintre de la guanyeda. Roberto...
De boleros, de Beatles, de Vigis, de Bowie... De bona música. De moltes coses. Veus, és que... De bona vibra. De bona vibra. És que la B sembla... Jo crec que no la tenim encara ben intencionada. A més, la B, amb la nomenclatura anglesa o anglosaxona, equival a l'acord del sí major. Sí major o sí menor. És el sí. I és un dels acords que jo toco més...
Ah, molt bé. Explica'm, com et van enredar o et van enganyar la gent de l'Estudio 23? El de l'Estudio 23, els germans White, que sempre són gent molt generosa i molt tirada endavant fent coses, me van animar a venir a tocar un altre cop al carrer del Vidre. I aquest cop serà un recull de cançons pràcticament totes en anglès, folk, rock i una mica també de blues.
versions de Beatles, que faig bastant, alguna d'Elvis Presley, Bob Dylan, alguna de David Bowie, i a petició del públic, també. Això és el que t'anava a dir? Ara estava esperant just que diguessis aquesta part, perquè és que només entrar per la porta i dir, què t'està passant? Que t'estic descobrint amb altres facetes teves que no coneixia?
Me estoy... Desmelenando. Desmadrando. Y una de ellas...
Així podia continuar perquè tinc unes quantes que has anat penjant aquests darrers dies i jo dic, oi, com ha estat això? La de Bela Chau és per la famosa sèrie de La Casa de Papel que ha tingut èxit arreu del món, no només aquí. I a mi me l'han demanat als llocs més increïbles.
A Middle East, que es diu al Medio Este, Dubai, Aràbia Saudí, m'han demanat la de Bella Ciao, molta gent, ah, Bella Ciao! I li dic, bueno, és italiana, però la canto, no? I sí, sí, Bella Ciao, Bella Ciao. I aquesta? Ai, José, ai, José, José! Un pata negra, sí. Per això, que d'una altra que tampoc te coneixia. Sí.
Molt bé, no? Sí, a veure, jo des que vaig veure l'amigo Raimundo Amador aquí, que ja l'havia vist abans, però vaig veure aquí a la sala 0, no? Sala 0, sí. I a més, tinc un bon amic que va estar tocant amb ell en un parell de gires de Cambrils, un company que toca bastant bé la guitarra, i bueno, sempre he tingut molta...
M'agrada molt l'obra de los pata negra, los hermanos Amador, y obviamente el Camarón. Home, el Camarón. Per això te deia, que te vaig descobrint de mica en mica amb aquestes cançons. Tinc una altra per aquí també, que és més clàssic, i que és aquella que et posa la pell de gallina una vegada que acabes d'escoltar-la.
Que a més a més sembla... És que tu ho fas tan fàcil que veus com toques la guitarra i ho fas fàcil. Però és feina, eh? Aquesta, la del Romance Anónimo, és una peça que tots els estudiants de guitarra clàssica que hem hagut de tocar alguna vegada i la porta sempre a la maleta dels records. Que bo, que bo, que bo. O sigui, estàs també traient una miqueta de pols d'aquelles cançons que ens van posar tots una mica més sensibles, diguem-ho així, amb la música? Exacte.
I aquí al canal, al canal de YouTube de Roberto B, doncs hi ha molta gent que em diu, podries tocar aquesta, podries tocar aquest altre, i hi ha gent que em demana cançons. No sempre he sigut capaç d'interpretar-les, però normalment, per exemple, la de Berachau, cap problema. I aquesta del Romance Anónimo també va ser una petició d'un amic.
Però quan t'arriba la petició, a veure, explica'm, com ho fas? No, però ho fan, per exemple, jo ara te dic, ostres, Roberto, posa'm o fes-me que m'agradaria sentir-la amb la teva guitarra, aquesta cançó. A partir d'aquí, clar, has de buscar les notes, o sigui, no és una qüestió de jo ja l'agafo i la toco, no, hi ha una mica de feina darrere.
te l'has d'estudiar una mica, si és una cançó t'has d'aprendre el text, els acords, com se toca... A veure, hi ha una mica de feina aquí, però... Sí, una mica, no? Bastant, bastant. Perquè, a més a més, basta que algunes vegades hi ha alguna cançó que... que dius, ostres, que no hi ha manera, eh? Sí, sí, mira, per exemple...
El meu fill sempre em diu que toqui la de Stairway to Heaven, de Led Zeppelin. I estamos en ello, estamos en ello, saps? No tenies una altra cançó més... Home, és bonica aquesta cançó, però tampoc. És molt bonica, però és una festa... No és difícil, no? Molt difícil, molt difícil. I jo crec que algun dia la podem tocar, però sí, porta una feina a estudiar-la.
Per ser que el tens a casa, el teu fill també toca la guitarra? Sí. Sí? Sí. I la podíeu tocar algun dia tots dos junts? Sí, i tant, i tant. Seria molt bonica, eh? Està previsto, està previsto. Doncs aquesta petició que sigui doble. Correcte, correcte. Fill, vull... Fill, que no sé si m'estàs escoltant. Per què no toques amb tu'm pare? De fet, aquesta del Stairway to Heaven, algun cop hem tocat el que és l'entrada i els primers acords i tal,
junts, i sí, bueno, durarà quasi 10 minuts la cançó, però sí, algun dia la prepararem sencera. Home, doncs feu el radioedit. Correcte. Podeu fer la radioedit que dura 3 o 4 minuts. O short, la versió short. La versió short. Que jo no sé si te'n recordes tu d'aquestes coses que quan arribava amb nosaltres almenys ens passava, quan teníem el màxi
Correcte. Que, clar, durava 6 o 7 minuts, t'afeia la meitat del programa de ràdio, posaves 3 d'aquestes i ja t'afeia l'hora, com aquí què diu. Per això, que sempre les ràdios almenys triàvem, o sempre ens donaven la ràdio edit perquè era més petiteta, la mateixa que ens troba era més petiteta. Recordo, per exemple, Hey Jude, dels Beatles, durava 7 minuts, l'original, però hi havia la versió de...
i el Muro de Berlín, si no recordo, també van fer un radioedit, perquè si no, seran la batalolla, eh? Exacte, sí. I aquí podíem parlar de l'Emperson Project i companyia, eh? O la de Bohemian Rhapsody, que l'original també. És veritat, també és llarguíssima. Però tornem cap als sequents en acústic que tenim aquest cap de setmana. Al carrer del Vidre de Tarragona, de la part meravellosa de la part alta de Tarragona, aquella sala dels germans White,
Que és petitoneta, petitoneta. Jo aviso perquè després ens passa sempre el mateix. S'omple de seguida i hi ha molta gent que se'm queixa. I amb tota la raó del món, perquè diu, ostres, Sílvia, és que quan arribem allà ja està ple. L'estudio 23, no sé si acaben 23 o 25 o 25, però sí, és una saleta petita, però molt cuca i molt maca. És una joia. És una joia, també.
Exacte, és com un diamant. Jo sempre dic, les coses petitetes, que s'han de cuidar molt, a Studio 23, a Sala Stone, són jolletes, que són llocs que encara aposten per la música en directe i que ho facin per molts anys. Perquè, a més, que difícil, ho teniu els músics del directe, eh? Els músics del directe, com tota la vida, mai ha sigut un camí fàcil i de roses, però quan estàs apassionat i consagrat a una...
a una vocació, doncs no pots viure d'una altra manera, ni pots prendre altres camins. Llavors, de veritat, els amics Goose White, jo estic molt agraït a ells, a part que són grans músics, ells dos també, al carrer del Vidre 8, no? Estudi 23. Estudi 23, sí, sí.
Hi ha més secrets en acústic. A mi algunes vegades em diria el Richard, és que clar, com és un secret, no sé si es pot explicar per la ràdio. Dico, però és que vinguin, que vinguin, que ens ho expliquin. És un secret, però... Però a veus, és un secret a veus, clar que sí, clar que sí. I després d'aquest concert, tenim alguna coseta més que es pugui dir? I després parlarem de la part de literatura.
Necessites algun llibre en camí? Sí, estic també amb el tercer llibre, però... Molt bé. És un llibre sobre la música, precisament. Parlar sobre la música. És la meva visió de la música, des que me vaig enamorar de la música uns 7 o 8 anys, i encara estic en plena fase del malvoli i la llibreta, que a mi m'agrada molt escriure a mà, després se passa a l'ordinador...
però estic fent una mica de... el que seria la meva col·lecció personal de la música des que vaig començar a escoltar música. Uau! I, home, això és una feinada, ara està pensant. Perquè, a més a més, has hagut de preguntar a molta gent, tens referències, tens fins i tot apunts d'aquell inici? Sí, de fet, he consultat amb antics professors meus de música...
amb qui encara tinc bona relació, evidentment, i vaig preguntant, escolta, amb quines peces fèiem al començament, a preliminar, després al primer curs, segon i tal... Ostres, aquesta... La del romance anonimó, el mateix. Sí, sí. I després, bueno, els compositors que jo... Bueno, a mi sempre m'ha agradat molt la música clàssica, també, des de Bach, Mozart, Beethoven, Schubert, Bach... Bueno, els grans músics, sobretot, alemanys...
I també d'aquí, que hi ha Ferran Sors, Albéniz, hi ha tants compositors, Manuel de Falla. Seria com si estigués fent un repàs de tota la discoteca que tinc a casa, ho he tingut. De la teva banda sonora particular. Exactament.
el que m'agrada i el que jo aconsello a la gent que vagi escoltant. Perquè quan és músic també ets un gran escoltador de música. Sí, sí, perquè a més a més d'allà moltes vegades s'agafen idees o almenys... Alguna que una altra, jo penso, les arrels musicals les has de tenir i a partir d'aquí deixa que l'arbre puigui, no? Exacte, perquè avui en dia amb YouTube i les xarxes i Spotify moltes vegades t'arriba la música i tu vas empassant
I tens poc criteri. I te va arribar el que t'arriba i tu vas empassant. Vas de ser una mica més selectiu i dir, ara vull escoltar una mica de Wagner, ara vull escoltar una mica de Richard Strauss. Per exemple, a mi m'agrada molt el director de cine, Stanley Kubrick, que té unes bandes sonores...
Ja saps que jo estava pensant directament en l'aranja mecànica, per exemple, que és una de les seves bones. Llavors, les bandes sonores són els clàssics que ell escoltava sempre i són meravellosos.
Doncs esperem. També has hagut d'escoltar cançons que no t'agradaven? Sí, clar. A veure, m'explico. Per saber que no t'agraden, tens que escoltar-les. Que algunes vegades hi ha molta gent que diu que això no m'agrada i no ho vull tastar. I com saps que no t'agrada si no ho has tastat? A veure, després et sorprèn i és el que més t'agrada.
Jo faig moltes vegades la broma de quan toco amb algú que estic... Dic, bueno, no todo va ser reggaetón. I llavors la gent riu, no? Veus? És que ho deixes fàcil. Per exemple, sí. No és el meu favorit, el reggaetón, per exemple. Però està allí. Clar, clar, no ho podem donar ni de ver-ne.
El heavy metal, hi ha un heavy que sí, però hi ha algun heavy que me cansa una mica. És un tema de gust. Sí, sí, no, no, per això, per això. Estàvem parlant del llibre i de les coses que tu has hagut de, diguem que, empapar-te musicalment. I bueno, i quasi totes les coses que han anat a Eurovisió, a mi no m'agraden.
No, no sé. Però de les que estàs parlant d'aquí, d'Espanya? De les d'Espanya, en general no m'ha agradat veure-ho, això no ho entenc. Doncs ara són els rins gairebé de tot els TikToks i companyia, eh? Però per tot el món, eh? Aquesta onda no la pillo, aquesta onda no la pillo. I els triunfos, triunfitos i operacions també no acabo. Hi ha gent que em diu, ¿por qué no te vas al programa La Voz? Digo, ¿para qué?
¿Para qué y de qué? No, porque ahí no es mi onda, simplemente. Però amb tot el respecte. No, no, i tant, i tant. A veure, que el mío un dia d'aquí ens dius, mira, encara que no me sigui per provar-ho, el mío m'arrisco una mica. Jo, per exemple, l'Enric el Bomborí, un dia li va dir, això no té ni pis ni cabeza. Ell ho va criticar amb molta fermesa. Sí, amb molta duresa. I va dir que, bueno, que no...
No havia oportun de coger-lo, és el que deia ell, i jo estic d'acord amb ell. El que passa és que ell el va enganxar crec que en un moment una mica delicat, que va ser quan ja no estava els héroes del silenci, que començava la seva carrera en solitari, i clar, en aquell moment tothom estava escoltant, tota la gent d'Operación Triunfo, perquè era el primer any d'Operación Triunfo, el segon. El que t'ho comentava jo, que ens en passem tot el que ens arriba pels rils, el ril que molta gent li diu el infinito, que vas fent vinga ril, scroll, scroll, scroll, i diu, no, parate un moment, tu.
Pare i pensa, que aquesta és una altra, eh? Jo crec que, a veure, per una estoneta, i aquí et dono la raó, per una estoneta sí, però compta amb l'estoneta que poden ser tres hores. I de cop i volta la teva vida ha desaparegut tres hores en aquell moment. I t'has empassat tot el que volen que te'n passis.
I no el que tu has triat. Exactament. Que aquesta també és una altra. Exacte. Jo, per exemple, hi ha un altre compositor que m'encanta a mi, que és Bob Dylan, que han fet aquesta pel·lícula fa poc de... De la seva vida, és veritat. Però sobretot la part dels 60, que és que Bob Dylan té quasi 600 cançons, de les quals potser 400... Perdona, està de punt de dir-te 600 anys? No, 600 cançons. Però com has dit, Dylan té 600... 600 anys, pobra. 600.
I uns 400 són de molt bona qualitat. De fet, va guanyar el Premi Nobel, jo crec que molt merescut.
I ell, per exemple... Encara que no el va... Encara va de gira i porta 60 anys. I no el va anar a buscar, si no recordo. No, no, ell és així. Ni cap premi que li han donat crec que han de buscar-ho. És un rebelde. Sí, sí. Estava de gira. Sí, sí. Tenia molta feina. A mi jo estava a casa tocant-se la panxa... O fent una altra cançó. O fent una altra cançó. Doncs mira, fa... Go away from my window...
Go away from love's chosen speed. I'm another one you want, babe. I'm another one you need. You say you're looking for someone who's never weak for but always strong.
To adapt you and protect you. Whether you're right or you're wrong. Someone who breaches in every dorm. And it ain't me, babe. No, no, no. It ain't me, babe. It ain't me you're looking for.
Uau. Així és. Fantàstic, fantàstic, fantàstic. Aquesta és preciosa. És que d'ell té Like a Rolling Stone, Mr. Tambourine Man, la famosíssima Knocking on the Heaven's Door, que és d'ell. I que després han fet un munt d'aversions i potser és la més coneguda, no és la d'ell. Exacte. O la de Blowing in the Wind, que és la lligna de la Pau. Però és que té moltíssimes. I ara...
De fet, un gran deixeble de Dylan, que després va ser un rockero total, que era també d'Elvis, que és Bruce Springsteen, ha fet ara una cançó increïble sobre el tema de Minneapolis, Streets of Minneapolis, i és increïble. De fet, mira, l'altre ja la vaig agafar i la vaig imprimir per dir, me l'haig d'aprendre, la cançó.
L'hem punxat, eh? Hem tingut la oportunitat de punxar-la perquè, a més a més, ens ha arribat. Magnífica. I, sí, val que li pesi, ja saps aquí, jo crec que és una de les cançons que ha de donar la volta al món. Sí. I que, a més a més, se'ls caigui la cara de vergonya del que estan fent i com ho estan fent. De fet, crec que el col·lega que està ahir sentado a la Casa Blanca, crec que l'única persona que té por als Estats Units és Bruce Springsteen. Perquè és una persona tan popular a tot arreu que aquest home, aquesta cançó segurament donarà la volta al món. Ja ha donat la volta al món. Sí.
A més a més, jo crec que és que i gent del món de Hollywood que fins ara sempre intentaven anar de mà amb el president dels Estats Units. Han dit això, ara t'has passat. Ara, home, és que està passant. És que està creant el cuento de la criada gairebé a filparlanda.
Al final, bueno, espero que no arribi. No, esperem que la cosa... Només serà una idea, però la idea de l'inici del cuento de la criada neix així, aproximadament, eh? Després ens tocarà a les dones, ho dir, perquè la consecució de tot això, si ningú fa res, van per aquí, eh? Les coses, compta molt de compta.
Per cert, quan estàs al concert, ara què m'estava imaginant, tot això també ens ho expliques? Ens expliquen una miqueta de com creixen i béixen les cançons? Sí, a vegades fa una mica de diàleg amb la gent i més en un lloc que és així. És que gairebé ens respiraràs a la gent. A més no hi ha amplificació, que és totalment a pèl·lo, que és com se feia tota la vida.
I és un lloc tant que pot parlar amb la gent, sí, és una cosa bona. Puc dir, hi ha alguna cançó que us agradi escoltar avui i potser la conec. Això és un peligro, que ho sàpigues, que això pot ser un peligro. Si la conec, amb humilitat, dic, ostres, aquesta no la conec. Vinga, alguna d'Eric Clapton, que també és bonica. Home, oh! És que també tenim... It's late in the evening She's crawling around her head
She puts on the makeup And brushes along the hair And when I tell you As I turn on the light I say my darling You were wonderful tonight
M'hi ha que has de plorar aquesta cançó per hores, eh? Sí, sí. Perquè a més és la història de... De la Mick Clapton. Que encara toca també. Sí, sí. Que ha tocat amb Dylan, bueno, és un... És un monstre, és un monstre, és un monstre. No es queda gaire temps? Bueno. I vull que em recordis, precisament, on tenim la oportunitat de veure't i que tot això sigui una realitat més a prop que no només a través de les zones de la ràdio. Vinga, va. El diumenge, al carrer del Vidre...
al carrer del Vidre número 8, al Estudio 23, a les 7.30 de la tarda, diumenge 1 de febrer. Roberto Bey, canciones folk y rock de todos los tiempos, para todos ustedes. I això, que no és un secret, que espero que vingueu, que tinguem l'oportunitat de gaudir-te. I tenim alguna, no sé si t'ho he preguntat abans, alguna coseta més de cara al futur?
Bé, jo també estic pendent de poder tocar en una sala de Cambrils. Estic ara parlant perquè encara no ho he tancat del tot, però a Cambrils hi ha alguns llocs que a vegades tenen una mica de problemes pel tema de la insonorització, però en el meu cas, com jo no soc una persona que toqui massa fort ni vagi amb el volum massa fort, no tindré problemes.
Doncs això espero. El dia que sigui ens avises, et torno a convidar, xerrem una altra miqueta més. Encantat. I així podem... Exactament. I totes aquestes cosetes jo me les vaig guardant. Molt bé. A veure, fem una altra per acabar. Vinga, tens un minutet, vinga. Why can't you see what you're doing to me when you don't believe what I say
Només aquest trosset. Home, el trosset és el Elvis. Estava a punt de posar el mà dreta, eh? El Elvis. Home. Elvis és el rei. I dels Beatles ja ho deixem per un altre dia, eh? For the next time. Vinga, va. Molt bé. Doncs ens veiem el diumenge. Allà hi haurà més. Gràcies. Gràcies, gràcies. A tu. Adéu-siau.