Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El ple de Tarragona aprova per unanimitat l'ampliació de la tarifa social de la brossa. Segons càlculs de l'Ajuntament, les millores introduïdes poden arribar a beneficiar unes 7.2.800 sellars. És l'únic canvi en les ordenances fiscals.
de cara a 2026, tenint en compte que els impostos i taxes quedaran congelats. La modificació de la taxa social ve a ser que totes les famílies que ja reben la bonificació de l'IBI com a famílies nombroses i les receptores del Fons Social de Matxa poden accedir directament ara a aquesta tarifa
A més, i amb proposta d'en Comú Podem, també se classificaran com a categoria especial de la tarifa social les famílies monoparentals amb certes característiques. Jordi Collado, el seu portaveu, ho ha celebrat. Diu que és una mesura que amplia drets. És un salt important econòmic
I hem passat una taxa que impactava segur en 700 famílies a una taxa que impactarà segur en 700 famílies però pot arribar fins a les 2.800. I això, multiplicar per 7 l'impacte a les persones, jo crec que és allò que hem de fer, que és el que ens diu el criteri que hem d'aconseguir.
La consellera d'Hisenda Isabel Mascaró s'ha mostrat orgullosa per la unanimitat assolida. Avança que les ordenances del 2027 podran ser més ambicioses, per exemple, en la reducció per l'ús de les deixalleries i diu que, de fet, és un primer pas cap al pagament per generació de residus.
Hi ha alguna reducció, com és la de la deixalleria, que s'hauria, i de fet s'haurà d'anar incrementant, però no hi ha dubte que el que hem aprovat avui és un primer pas, un pas més, cap al pagament per generació.
Des d'Esquerra pensen que l'arribada de la nova empresa de la neteja al novembre ha de ser una oportunitat per canviar l'ordenança de dalt a baix. Pel PP és una bona notícia aquesta modificació i que més llars se'n beneficin. També ho ha dit el portaveu de Junts, Jordi Sendra, mentre que la de Vox, Judit Gómez, ha recordat que l'any passat ja havien proposat bonificacions socials i que no els van escoltar.
I la declaració de transfuga de l'exconsellera de Junts, Elvira Vidal, ha dividit les formacions polítiques al ple. El partit liderat per Jordi Sendra va registrar aquest dijous la petició en base al pacte contra el transfuguisme. Sendra ha aprofitat el debat d'una moció defensada per Vidal per animar la resta de grups que compleixin aquest pacte signat al Congrés amb rang democràtic.
Lamento profundament el vot d'aquells partits, d'aquells grups municipals que van signar a Madrid aquest pacte antitransferisme i que avui l'incompleixen perquè això no va de legalitat, va de moralitat, va d'ètica política, va de democràcia, de respecte als vots dels ciutadans. I els ciutadans van votar clarament perquè Junts per Catalunya a Tarragona tingués tres regidors.
Elvira Vidal ha lamentat que s'hagi votat en contra de la moció que demanava que Caridad Barraquer fos reconeguda per la seva tasca en la salvaguarda del bosc de la marquesa. Ha acusat Cendra d'estar en campanya electoral. Aquí el portaveu de Junts ja va dir en una roda de premsa, va inaugurar les eleccions de dintre de dos anys, i en aquella roda de premsa va comunicar una...
que no entrava a governar amb els dolents dels 155 i dos, que encapçalaria les llistes de les properes eleccions. Va ser el primer que va inaugurar la sessió electoral de dintre de dos anys. Aquesta moció de Vidal ha estat aprovada amb els vots de PSC, Esquerra, PP i els no adscrits, Vox s'ha abstingut i Junts i els Comuns han votat en contra. Per cert, que Tarragona organitza una nova jornada d'acompanyament al dol...
en el màrquet del Dia Mundial de la Sensibilització sobre la mort gestacional perinatal i neonatal. Tindrà lloc aquest dissabte als Jardins de l'Àncora, al passeig marítim Rafel Casanova. L'objectiu és oferir un espai de reconeixement, suport i record a totes les famílies que han viscut la pèrdua d'un fill o filla. L'accés és lliure, es farà a quarts de sis de la tarda. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai.
La Via T, l'associació del comerç i les empreses de Tarragona, sempre al teu costat. Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la cinturà de Tarragona Ràdio, el nostre Fans de Tarragona. Avui, divendres, dia 17 d'octubre de 2025, i deixeu-me felicitar a la Marga López-Greso, que ahir és su cumpleaños, que és el seu aniversari. Marga? Marga?
Felicitats, eh? Crec que no t'ho havia dit encara. Dic, deixa'm dir-li per la ràdio, perquè crec que encara no l'havia dit res. En cas d'aquelles coses, que si no t'ho apuntes, se t'enva del cap. No t'ha passat moltes vegades que fins i tot t'has posat una alarma perquè et soni a gairebé cada hora, perquè dius, no, això no m'ho vull oblidar, això no ho vull oblidar. I arriba el moment i plasca, ja t'has oblidat. Doncs com no vull que me passi això, aquí estic felicitant-la.
Tenim una mala notícia. M'acatxin, m'acatxin, m'acatxin, m'acatxin. Durant aquesta setmana i part de la setmana passada vam poder parlar amb la Maria Hein, que teníem concert amb ella. Te'n recordes? La Maria Hein, que estava, o que estaria, millor dit, avui, dins de la sala zero. Doncs entrant a la sala zero, de casualitat de la vida, doncs m'he trobat que s'ha suspès al concert.
No sabem, no sabem què ha passat. Jo espero i desitjo, Maria, que estiguis molt, però que molt bé, eh? Doncs això, cancel·lat el concert de la Maria Heim i la Gigi Ros, que era previst avui dins del curt circuit. I que, a més a més, el que et dèiem, espero i desitjo, òbviament, que la Maria es trobi molt, però que molt bé, eh, Maria? Des d'aquí molt.
Esperem un altre dia, si pot ser, rims de la 0, clar que sí.
I no ens movem de les a les zero perquè, per exemple, aquest diumenge hi ha els Inside the Cure, Tributa the Cure, també hi ha el Sou and the Bashes, Tributa los Xixis and the Bunchies. Però demà mateix, aquest dissabte, a dos quarts de nou del vespre, amb entrades totalment esgotades, tenim els Lincoln Park.
I amb nosaltres, un dels seus components, l'Hector. I'm tired of being what you want me to be. Feeling so faithless.
Fins demà!
Fins demà!
I marxem ara mateix cap a les a la zero. I és que aquest dissabte, a partir de les 8 de la tarda d'obertura de portes, el concert comença a dos quarts de nou. Tenim els Lincoln Park, tribut a Lincoln Park.
Déu-n'hi-do, que potència, eh? Aquests són ells. No pensis que... No, no, que són ells, de veritat, que és el que podreu sentir dins de les Dalles Zero si us apropeu aquest cap de setmana. Anem a saludar un dels components del Lincoln Park, com és l'Hèctor. Hèctor, buenas tardes, bienvenido a Tarragona Ràdio.
Muy buenas tardes. ¿Cómo estás? Muy buenas tardes. Muy bien, muy bien, encantado de estar por aquí, muchas gracias. ¿Cómo lo petáis, eh? Estaba viendo algunos de vuestros vídeos. Lo siento mucho por los Linkin Park, pero me gustáis más vosotros, ¿qué es que te diga, eh? Bueno, bueno, muchas gracias, agradece. Explícame un poco esta fiebre hacia los Linkin Park, ¿en qué momento nace?
Guau, por nuestra parte. Sí. Desde siempre, desde siempre...
Yo, por ejemplo, desde que sacaron la primera canción. Allá en los 2000, cuando tenía 13 años, ya fue un amor a primera vista y se colocó en mi número uno. Y a partir de ahí los he escuchado siempre y siempre cantando desde los 13 años las canciones de ellos. Pero cuando os decidisteis a poneros en marcha, a poner en marcha precisamente este proyecto musical vuestro...
Claro, ¿en qué momento? Porque claro, una cosa es que te guste, mira, me pongo nerviosa, una cosa es que te guste y otra cosa es afrontar precisamente y hacer ese tributo como lo hacéis con ese cariño que se nota y que además teniendo en cuenta muchas cosas y muchas facetas, perdón, vocales que tienen los linking.
Sí, sí, sí, bueno, poco a poco, ha sido de manera muy natural, se ha ido dando, la verdad que no teníamos pensado que fuera hasta este punto, ni que fuera a llegar así como ha llegado a la gente, en ese sentido estamos muy, muy felices y contentos,
Nosotros comenzamos, nosotros venimos todos de tener nuestras bandas de temas propios, nuestros proyectos desde siempre y llegado un momento dado en el 2015 que nos apetecía tocar más, nos apetecía tocar más de lo que estábamos tocando con nuestros proyectos de temas propios y claro al ser
Yo me sabía todas las canciones y a todos nos... O es la banda que más nos gusta a todos o estaba ahí en nuestro top 2, top 3, dependiendo de para quién, y era como, oye, pues sería genial, ¿no? No hay nadie haciendo esto y sobre todo hay una ausencia muy grande de conciertos de Linkin Park en España porque vienen pocos. La verdad es que venían pocos y...
Y era como, oye, pues vamos a hacerlo sobre todo en primer lugar por pasárnoslo bien y para que los fans que quieran puedan ir. Y así comenzamos en el 2015. Pocámonos las pilas y vámonos para allá, que tenemos ahí nuestro sitio ya para ocupar, ¿no?, de alguna manera. Bueno, tampoco era más por...
A pasarlo bien, vale, vale. Pero decían en el sentido de que poco a poco ese huequecillo que en ese principio no se pensó, lo tenéis. Pero claro, eso que decías, Linkin Park por aquí, se ve lo justo y necesario como para dos conciertos al año si los llega. Efectivamente, y había muchas giras que ni siquiera pisaban España. Los fans estábamos ahí con los dientes... La lagrimilla, claro, claro.
Ostras, además os lo debe decir la gente, os lo debe comentar, ostras, menos mal de vosotros, de las bandas tributos, porque si no es como si estuviéramos en directo, cerramos los ojos y estuviéramos ahí, ¿no?, con ellos.
Sí, mucha gente nos lo ha comentado y se... Oye, cerraba los ojos y era como si estuviera escuchando un concierto de Linkin Park, ¿no? Y sí, no sé, nosotros es como que nos gusta tanto que al final lo damos todo ahí y ya...
Puede gustar a unos más, puede gustar a otros menos, pero en general la verdad que la acogida es muy buena y eso, comenzamos muy normal, con salas con 50, con 100 personas y poquito a poquito la gente le ha ido gustando, ha ido pidiendo más y nosotros felices, claro.
Y me imagino que poniéndolos al día también de todas las actualizaciones que vayan haciendo Linkin Park en sus discos, cogiendo esos últimos éxitos. Hace poquito que han sacado ese From Zero. Sí. Y que claro, también lo estáis añadiendo. ¿Cuál es vuestra zona de confort de Linkin Park? Bueno, sí que...
Tratamos de hacer algún guiño a lo nuevo porque la verdad que nos gusta mucho, evitando comparaciones que siempre son obviosas, como se dice. Bueno, nos gusta, nos gusta mucho. Es otra faceta de Linkin Park, que es un Linkin Park nuevo y sí que tienen temazos. El disco entero está muy guapo, froncivo. Sí.
Y entonces tratamos de hacer alguna puntualmente, pero sí es verdad que nos centramos en la época Chester, que es la que hacemos nosotros y donde más nos sentimos identificados, por así decirlo. Pero sin dejar a un lado la nueva época y...
Antes os comentabas un poquito así con la tristeza que te he notado de que los Linkin Park no vienen mucho por España. ¿Habéis tenido al menos alguna vez la oportunidad de verlos en directo? ¿Hemos movido cielo y tierra para poder estar en alguno de los conciertos? Porque no dejáis de ser, aunque hagáis ese tributo, y como también muy bien me has dicho, sois unos fans incondicionales de la banda.
Sí, sí, sí, totalmente. Tenemos las entradas para verles aquí en Madrid, desde que la anunciaron. Seríamos juntos con los primeros que las compramos y ahí estaremos apoyándolos y dándolos todos. Yo tuve la suerte de verles una vez también en Madrid, cuando tenía 15 años, que...
Fui hasta Madrid exclusivamente para eso y pude verlos y bueno, fue muy especial también, emocionante, la verdad. Qué bueno. Por cierto, ¿qué es lo que, ahora que dices emocionante, qué es lo más bonito que os ha llegado a decir? ¿Que os parecéis mucho a ellos? Lo que comentábamos también de cuando se cierran los ojos...
tengo la oportunidad de estar en un concierto de los Linkin Bar con vosotros o alguna cosa más que dices, a ver, a ver, a ver, ¿qué ha pasado aquí? ¿Qué ha pasado en este concierto? Que esta gente... Hemos llegado todos a una nube. Sí, la verdad que ha habido...
En cada gira siempre hay momentos así, ¿no?, de mensajes que nos dejan directamente en las redes o en opiniones sobre el concierto, como directamente a nosotros. Ha habido varios momentos, como digo, en cada gira, donde, por ejemplo, a veces vemos personas, bueno, primero de todas las edades, desde niños muy, muy pequeños hasta personas, bueno, de todas las edades, ¿no?, de 30, 40, 50, 60 y pico años también,
Y además vemos personas a veces, no en todos los conciertos, pero en algunos vemos personas llorando, ¿no? Sí. Personas con lágrimas en los ojos y luego muy felices y que nos lo agradecen, que se han quitado una espina, que es lo más cerca que están y que van a estar de Linkin Park, aunque ahora han vuelto, pero eso es lo que nos han dicho muchas veces. Claro, claro.
Y qué bueno que son muy agradecidos, incluso personas que han estado en momentos de tristeza o de depresión o de algún problema psicológico y dicen, oye, mira, vuestro concierto me ha hecho olvidarme de todo, me ha hecho muy feliz, así que muchísimas gracias por traernos este pedacito, este alma de Linkin Park a través de ustedes. Y bueno, pues eso la verdad que hasta nos emociona, ¿no?
Claro, y que más a más te llena, porque dices, ostras, todo lo que hacemos encima del escenario, todos los ensayos, porque todo esto también es mucho trabajo que físicamente no se ve, pero que se demuestra precisamente en esas tablas.
Y que te llega. Dices, lo estamos haciendo bien, ¿no? Al menos ese es el camino correcto. Y hablando de caminos correctos, yo les recomendaría a toda la gente que ya tiene su entrada para poder disfrutar de vosotros este sábado dentro de la Sala Cero, que entren en vuestro, bueno, en vuestro Lincoln Park Tribute.
Sí, sí, sí. La verdad que muy felices, muy felices con...
Con la respuesta de la gente y bueno, y con el crecimiento un poco a poco, ¿no? Que, como comentaba, que hemos ido teniendo, ¿no? Desde salas muy pequeñitas, con poca gente, hasta, por ejemplo, el año pasado, ¿no? Llenar prácticamente la rasmataz con dos mil personas. Claro, claro.
cosas que no nos imaginábamos, ¿no?, en un primer momento y pues que nos impresionan a nosotros mismos y nos impactan, ¿no? Y luego, pues, el cariño de la gente y eso es increíble, sí. Pues háblame de quién son, quién sois los Lincoln Park, quién sois quien tendríamos la oportunidad de teneros aquí en Tarragona dentro de la Sala Cero. ¿Quién son tus compañeros de viaje musical? Sí, bueno, pues, somos...
Compañeros de banda, barra amigos, barra hermanos, ¿no? Ya de tanta...
de tantos momentos vividos y compartidos y bueno, somos seis personas completamente normales que tienen sus vidas también aparte, evidentemente aparte de la música, que no nos dedicamos exclusivamente a la música, esto sería un plus y que lo hacemos realmente por amor y por disfrute y que ojalá que dure todo lo que se pueda
Al final todavía sabemos que tiene un principio y tiene un final en algún momento, pero viviremos al máximo todo lo que la gente quiera y todo lo que nosotros podamos también.
Y bueno, al margen de eso, cada uno tiene sus trabajos y sus proyectos, ¿no? Sus proyectos tanto vitales como de otros trabajos, ¿no? Así que, bueno, personas, te diría, personas normales que aman la música, que siempre han estado en la música y que, aparte de Lincoln Park, tienen otros proyectos musicales de temas propios y que seguiremos siempre conectados con la música, ¿no? Y con Lincoln Park, que tanto nos ha dado y nos sigue dando, ¿no?
Y que os ha unido. Bueno, hemos de decir para toda la gente que venga a la Sala Cero que hacéis la gira Hybrid Theory 25 aniversario. Es ahí donde os centráis. Ese disco, nunca mejor dicho, de aniversario de los Linkin Park, donde hicieron un doble disco que había... Bueno, un doble no, perdón. ¿Era un sextuple? ¿Eran seis discos? El Hybrid Theory, ¿no?
No, el Hybrid Theory es el primer álbum de todos con el que ellos se dieron a conocer y que fue un bombazo, un bombazo que consiguieron disco de, no sé, platino, diamante, de todos los premios que se podían llevar, se lo llevaron ellos. He encontrado uno por ahí.
si entráis en el spotty Héctor, después lo comentamos si quieres fuera de la antena que tiene precisamente estos 6 discos que debe ser todo un recopilatorio especial en plan deluxe etcétera, etcétera no los fans, los febriles que es más allá más allá de todo y después de Tarragona, ¿hacia dónde vais? después de Tarragona a ver la agenda, a ver esa agenda de los Lincoln Park
Sí, te digo ya. Y si no, bueno, hacemos una cosa, ya cuando vayáis a comprar las entradas, que se pueden coger anticipadas online a lincolnpark.es o también dentro de la sala cero.com, pero me quedo con esta primera, allí mismo también pueden mirar los conciertos y lo que convenga.
Sí, de todas formas la próxima parada es el 31 de octubre en Murcia y el 1 de noviembre en Valencia. Muy bien, pues apuntados todos y mira, podemos hacer con vosotros una buena ruta de música con los Lincoln Park y también de cultura y de gastronomía de aquí, de nuestras tierras, ¿no? Y seguir, y seguir. Pues Héctor, muchísimas gracias.
Muchísimas gracias a ti, de verdad. Y nada, que este sábado cita con vosotros en la Sala Cero y que espabilar que las entradas anticipadas vuelan y que no os quedéis sin ellas. A ver, que también en taquilla las podemos conseguir. Gracias de nuevo y bienvenidos a la Sala Cero este sábado. Muchísimas gracias. Nos vemos por ahí. Gracias. Adiós, adiós.
Bueno, no les busqueu, hem de dir que l'entrevista la vam fer ahir al vespre, ahir, eh, al vespre, i que avui ja despertàvem que ja estava tot benut, o sigui que... Tot ple o barbúquing per veure aquesta bona gent, que a més a més, com pots comprovar, ho fan molt, però que molt rebé.
Entrades esgotades amb els Lincoln Park, aquest tribut a Lincoln Park que arriba demà a dos quarts de vuit, dos quarts de nou, perdó, dos quarts de vuit obertura de portes dins de les ales zero. I de cara a diumenge a la mateixa hora, dos quarts de set, una miqueta abans, una miqueta abans. Gràcies, senyor.
Insight the Cure, Tributa the Cure, i també els sou endavant 6, Tributa 6, endavant 6, aquest diumenge a les 0.00. I de cara a la setmana vinent, si vols, per aquelles coses de la vida, ens arriba el dia 25, Momo, homenatge a Queen, a dos quarts de nou, i de cara al diumenge, dia 26,
Trobarem a dos quarts de set de la tarda amb Mary Granados i Mr. Russo. Tenim uns caps de setmana boníssims i també, si vols apuntar-t'ho, el dia 30 d'octubre a les 9, Axel, que tindrem l'oportunitat de parlar amb ell abans que marxi al Perú. Enregistrarem, ja t'aviso ara, avui l'entrevista amb ell per poder escoltar-la de cara a la setmana vinent.
perquè l'Axel ja t'he dit que a partir del dilluns marxa al Perú i ja no torna fins al concert d'aquest dijous, del dijous, millor dit, perquè no és aquest, sinó del dijous, dia 30 d'octubre. I què et sembla si ara recordem una miqueta, només una miqueta, una miqueta, una miqueta el que passa dins del Festival Accents, perquè avui mateix
trobem amb una andorrana, crec que ve d'allà, d'aquelles terres, que sí que ho sé, que sí que ho sé, que trobem i tenim ni més ni menys que a l'Alider Sants, que ens cau molt bé, molt bé, molt bé l'Alider i que sona així...
La Lidesa ens caçarà a la celva del camp avui mateix a dos quarts de nous i d'aquí a poquet al castell de Pavorda presentant el seu darrer treball geogràfic a Raids.
Vam tenir l'oportunitat de parlar amb ella quan ens va presentar Ed Paradís, Ei, amb tu, l'any 2015. Imagina't si fa temps que està en el món de la música, que a més a més en aquell moment era una xiqueta molt però que molt jove. Continua sent-ho, eh? Continua sent-ho. Ens l'estimem especialment a la Lider Sanz i ja t'ho dic, espero i desitjo que vagis a veure-la.
que corris ja cap allà, cap a la selva del camp i que puguis gaudir del seu concert. Més concerts que tenim per aquest cap de setmana. El diumenge, per exemple, podeu escoltar, si voleu, un extracte de l'entrevista que vam fer amb el Nacho Terres dels Humans on System. Humana
Són un sistem que estarà a Vilaplana el diumenge, dia 19, a la una del migdia, al Casal Vilaplanenc. Conversàvem precisament amb ell i ens deia alguna coseta com aquesta. I dins del festival, accent a això mateix. Vinga, va, anem a salvar el Natxo. Són un sistem que surt de les reflexions...
i de les pàxeres mentals que ens fem sovint entre el Roger i jo, el Roger Ferrer, que també era dels meus companys de gossos i amb el qual compartim facetes creatives, també compartim des de fa molts anys un amor pel reggae, ell també està en el meu projecte de versions de Bob Marley. Ja feia temps que cuinàvem la necessitat de fer una cosa més pròpia, més nostra i...
I és que, bueno, al final era una mica una necessitat, no?, d'explorar el territori i les persones des d'un altre lloc, des d'una proximitat, i intentar encara descobrir tot allò que queda d'humans entre nosaltres, no?, perquè estem en uns moments... Que sembla que quedi poquet, eh?, ja t'ho dic ara, eh? Bueno, són uns moments, si més no, molt confusos, no?, on també hi ha, doncs, tecnologies molt disruptives que estan apareixent a la nostra vida i que canviaran...
completament la manera de funcionar. Vam viure fa cinc anys un canvi, una experiència mundial brutal. Totes aquestes coses al final estan transformant la nostra manera de ser, de percebre. I des de la música nosaltres teníem ganes de portar el nostre granet de sorra creant una mica espais de calma, espais on la paraula està dintre d'aquesta sonoritat, d'aquest espai sonor
que és com un menet paisatge és un or que intenta aturar-te en el teu camí, en el teu dia a dia, agafar un espai de calma i des d'allà intentar reflexionar sobre què fem aquí encara al llarg de la nostra vida i com gaudir de, malgrat les confusions, com poder gaudir de la vida al dia a dia, minut a minut.
I també donar les gràcies, que això també és el que es dedueix molt de les vostres cançons a tot el que hi ha al nostre voltant i que potser moltes vegades n'hi veiem. El palpem, el respirem, el toquem. L'hem de donar gràcies de moltes de les coses que ens fa, però... Poso que avui dia el més revolucionari gairebé és anar a poc a poc.
Sí, sí, sí, no corra. Costa molt, no? I llavors és això, intentar poder oferir espais de calma. Estem molt contents, aquest estiu que vam començar ja des de la primavera a rodar això, perquè no en teníem ni idea de com podia anar aquest format, no? Perquè és bastant diferent del que és un concert habitual, tampoc és una sessió de DJ, és una barreja estranya.
I, ostres, ha sigut molt bonic veure la reacció i el que podem crear amb espais més íntims, més petits, més comunitaris. I també més grans, perquè també, no sé si utilitzeu la pròpia natura com a escenari en alguns llocs. Us heu trobat? I tant, imagina't, clar, poder tocar a la pròpia sorra a la platja o dintre d'un poc.
Sí, hem pogut fer coses molt boniques en aquest sentit, com experiències molt immersives. Sí. I que al final és això, poder gaudir de les coses petites, simples. No ens estem inventant res, eh? El que passa que el que sí que suggerim és aquesta pausa, intentar, doncs, entrar tots junts, parar una mica motors i entrar una estona en un espai d'autoreflexió i també d'inspiració i esperança, no? Sí.
Tot això i molt més, que no volem desballar-ho tot, Nacho, ho trobarem aquest cap de setmana, aquest diumenge a la una. Però anem d'anar cap a aquest, al vostre disc, on hi trobem set cançons. A sobre l'escenari m'imagino que hi haurà molts més regals musicals que ens feu.
Com ha anat la gravació d'aquest disc? Us heu hagut de restringir d'alguna manera, de dir, parem amb aquest set i avançarem més endavant o ho deixem pel directe? O era el que en aquell moment necessitàvem?
Mira, va ser un xup-xup. Realment tot aquest disc gairebé està composat el 2021, 2022... Què dius? Tant de temps, tant el temps! Sí, llavors va arribar la gira de gossos, l'última gira com de mig comiat, llavors vam dir, escolta, parem màquines i dediquem-nos ara a celebrar el que toca, i després vam tornar a reprendre el projecte ja gairebé per fer les últimes mescles, retocs... I ens va semblar que començar amb aquestes set era...
Era com obrir la llauna d'aquest nou projecte per nosaltres i ens va semblar que ja havíem fet com un...
Tot i que vull dir els discos com a tal, com a obres, ja no són coses... Tot i sí, nosaltres ho intentem, entenem tot aquest disc com una peça, de la 1 a la 7, doncs tota una sèrie de coses que van passant, no? I és una màgia, perquè aquí continuaríem i continuaríem escoltant precisament el que ens deia el Nacho Terrés, però és que tenim altres protagonistes, que també van visitar els estudis de Tarragona Ràdio...
Com no va ser un altre que José Galdrán a Lleig, que el tindreu aquest diumenge a les 7 de la tarda, diumenge 19, a les 19 hores, al casino de Constantí. Però les que no poden estar... Mira, els directes els gravem sempre. Sempre. De fet, la primera presentació que vam fer al Magalgem l'any de la pandèmia,
jo ho tinc gravat i les cançons que no estan incloses en el primer disc, que la majoria són versions, ho tinc editat com un disc de descàrrega només, on tu pots agafar aquelles cançons que van versionar i reescoltar-les o escoltar-les per primera vegada com la van fer. La segona presentació està gravada però no la tinc. On va ser? La segona a la sala 0. No, però estava pensant, on te van fer com un...
Com una entrevista que anaves comentant. Va ser la primera de les presentacions? Que hi havia una noia que feia una sèrie de preguntes? Això va ser la presentació que vam fer amb acústic d'aquest disc, que la vam fer abans de l'estiu, a la sala 12. Que me l'ha agradat moltíssim. Aquell concepte és molt xulo. Aquesta interpretació, aquest...
És molt xulo perquè és un format molt proper, que a mi m'agrada molt. És senzill de muntar perquè som el Miguel i jo i no és complicat. Són dues guitarres i una veu i no porta tota la infraestructura que portem quan anem en un grup. I després hi ha la capacitat d'explicar. I després és això. A mi aquest format m'agrada molt, el format de duo, que també amb el Miguel fent diverses coses així.
Perquè et permet també una mica explicar més què vols dir. I també perquè em permet ampliar el repertori. Jo quan vaig amb Miguel tinc un repertori de 60 cançons. Jo puc triar què faig avui i moltes d'elles no són meves, són versions o traduccions o reinterpretacions de clàssics que a mi m'agraden. Clar, és molt més lliure, és un format molt més lliure, molt...
Amb el grup està tot més pautat, tot i que jo sempre deixo espai a les coses que puguin passar o com se vulguin expressar els músics, perquè m'agrada que el directe tingui alguna cosa diferent al disco. Jo trobo que la gent que s'ha escoltat el disco ja se l'ha escoltat i quan ve a veure'ns en directe és a veure què més.
Clar, clar, que em dones, no? Que em dones més. A part del disco, com ho feu? A veure, quina clocada, quina petita cosa sobressur. I després, l'avantatge de treballar amb músics bons és que aporten, sempre. Sempre aporten. Ja sabeu que jo els discos els treballo a casa, sol, i això té un perill, i és que...
A nivell d'influències estàs una mica més limitat a les influències que tu tens. Quan tu incorpores la gent de fora, jo no els dic feu això, tal com està el disco. No, les cançons sonen així i a partir d'aquí.
Continuem treballant. Proposeu. I això, a mesura que vas fent concerts i a mesura que vas treballant, les coses volen una miqueta més. Ara, com que és la presentació, sempre va una miqueta més... Els músics intenten agafar-se més el que hi ha per tenir una xarxa de seguretat, però a partir d'aquí, doncs...
és que són molt bons el que treus la xarxa la poses moltes vegades no sé si ets tu si vas ballar el cap o què sobre l'escenari sobre l'escenari no tant soc més de 20 minuts abans se'n recordeu d'allò que vam dir que no ho fem d'una altra manera no però
Trobem. Què pot passar? Que surti malament? Home, tu ja saps que la gent quan s'atrenca una corda de la guitarra o passa alguna cosa a l'escenari que és diferent és allò de... De cop i volta deixeu de ser déus. Us torneu humans només en aquell moment.
A mi hi ha una cosa que m'agrada molt d'aquest escenari. Jo ho veig sempre des de tres punts de vista. Una, quan estàs damunt de l'escenari, que t'emprenya moltíssim. Quan hi ha un fallo, hi ha un problema tècnic. Deixa de sonar-te una cosa o se't trenca una corda. Ara no puc estar per això, estava per una altra cosa. Aquesta és una part. La segona part és quan treballo com a tècnic.
que jo veig que a algú se li trenca un acord o té un problema i la meva missió és donar-li la solució. Jo allí pateixo molt. Pateixo molt per què? Perquè vull donar la solució perquè la cosa... I ràpida, que sigui màgica fins i tot, no? Que es noti el més possible i que sigui efectiva i ràpida. I l'altra cosa és com a públic, que m'encanta, perquè veig com reacciona l'artista en aquell moment i veig com el grup o com l'espectacle continua funcionant o com s'adapta a aquelles circumstàncies. Són les tres maneres de veure'm.
És interessant. Jo espero que no em peti cap corda. No, home, no, no, no, toco fustes. Mira, estic tocant fustes. M'ha passat, eh? A tothom jo crec que toca en un escenari i li ha passat. Jo soc, a més amb això, soc molt obsessiu. Jo canvio cordes moltíssim per intentar... I de guitarres també sobre l'escenari? Canvies pastes o només tens...
Tinc alguna coseta. Normalment, jo sempre he fet els concerts de presentació amb el lleig amb una guitarra elèctrica i una acústica. Aquesta vegada faré algun canvi més. Tot i que no hauria de fer-ho perquè l'escenari és petit i ja veurem on posem les guitarres. Però sí, aquesta vegada faré alguna cosa més perquè introdueixo algunes cançons, algunes versions que requereixen definacions diferents i això per no arrelentir el concert que seria reafinar la guitarra en directe, doncs agafes una altra guitarra afinada diferent
I acabes abans. Doncs tot això passa més, ja t'ho dic, passarà sobre l'escenari d'aquest cap de setmana. Però no es movem d'aquell cap de setmana, perquè aquest diumenge passen moltes coses. També hi ha un concert d'aquests que són secrets i que ens porten des de l'estudio 23 en JJ White i família. Tenim via telefònica, bé, hem tingut avui a migdia via telefònica al...
Xavier Martín, que conjuntament amb la seva filla Laura, diguem-ho bé, estaran en concert allà mateix. Aquest cap de setmana, dos quarts de nou. Importantíssim. I sonen així. Escolta'm l'entrevista. Como han pasado los años Como cambiaron las cosas
Y aquí estamos lado a lado, como dos enamorados, como la primera vez. ¿Cómo han pasado los años? ¿Qué mundo tan diferente? Y aquí estamos frente a frente, como dos adolescentes que se miran sin nada.
Si parece que fue noche, que bailamos abrazados y juramos un te quiero. Que nos vimos por entero y en secreto murmuramos, nada nos va separar. I de tant en tant triem el caparonet als secrets en acústic, ja ho saps.
Estudio 23, al carrer del Vidre, aquest cap de setmana, aquest diumenge, a dos quarts de vuit de la tarda, a Vaneres i Cobles. Amb el Xavi i la Laura, amb pare i filla, que ens faran gaudir d'aquestes i d'altres emocionants cançons. Anem a saludar el Xavi Martín, que ja el tenim via telefònica. Xavi, bona tarda. Molt bona tarda tinguem. Què tal? Com esteu? Molt bé, contents, contents de...
de fer el que més ens agrada, que és música, música bona. Explica'm una miqueta, perquè jo crec que és allò de... La Laura, no sé si va començar a cantar per culpa teva, potser...
He tingut la immensa sort que tant la Laura com el David, que són els meus fills, els he pogut deixar l'empremta de la música. Això és una cosa que a vegades un intenta i no ho aconsegueix. I jo, sense intentar-ho, afortunadament ho he aconseguit. I a més a més, amb uns timbres de veu, els dos que teniu, fantàstics, eh?
Sí, la veritat és que sí, que és una cosa que surt de dintre del cor. La Laura té una veu impressionant i té un do, dos dons. Un que és molt afinada, que a vegades és molt difícil, i el segon do...
Que aquest sí que l'ha d'edat de mi, que és el sapiguet comunicar, contactar amb la gent, que això és molt difícil. Hi ha moltes vegades que hi ha gent fent música però que no arriba al públic, no contacten amb el públic. I en el cas de la Laura és el contrari, ella de seguida contacta amb la gent i això és importantíssim. Llavors, perquè m'estàs dient aquest secret a l'acústic, aquest diumenge dia 19, pot haver un abans i un després gairebé, no? Sobretot per la gent que hi vingui de públic.
Correcte, correcte. Tenim la sort de poder estar en un local emblemàtic a Tarragona, l'Estudio 23, el G.I. White, que ens ha convidat a poder compartir aquest espai. Jo hi he estat altres vegades amb altres projectes, amb projectes de tango, perquè faig moltes coses de música. I aquesta vegada, per primer cop, serà amb molta il·lusió amb la meva filla Laura. I realment la gent disfrutarà.
Explica'm més o menys, quin serà el plànol? A veure, què és el que tindrem l'oportunitat de gaudir amb vosaltres? Bé, doncs, a la Laura li encanta fer des de temes estàndards, superconeguts, però li agrada molt, i això també ho va agafar de mi,
Li agrada molt la coble espanyola. Jo fa molts anys vaig fer una obra de teatre que es deia Copes i cobles, amb el malaurat desaparegut amb 10 anys, i ella era petita, tenia 8 o 10 anys, i em sentia a casa estudiant i preparant les cobles, i li van enganxar.
li van enganxar les cobles i és un dels estils, amb ella li queden molt bé des de boleros, habaneres estàndards americans, inglesos però amb la coble hi té un do especial el sap expressar fa un any o una cosa així vaig tindre del goig d'acompanyar-la en un programa que vam fer a Televisió Espanyola que es deia, l'havíem cantat o alguna cosa així i va arribar a la final
I no va entrar al programa perquè, clar, tots tenim una vida i tenim unes hipoteques per pagar i tenim una sèrie de gastos per pagar i aquesta gent només t'apagaven l'estada. Llavors, clar, un durant tres mesos que durava el programa ha de continuar vivint i ha de complir amb tot el que ha de complir i no va poder ser. Però ella va arribar al final i estava seleccionada per entrar al programa. O sigui que hi ha nivell.
Déu-n'hi-do. I estava pensant, mira, justament ara mateix que m'estaves explicant això, mira què sentim de fons. Escoltem, escoltem. Mira que si me querías y bajo tu paso en la madrugada sin que tu notaras la cruz de mi angustia
Solia cantar. Te quiero maquiar mis ojos.
Te quiero más que mi vida, más que el aire que respiro y más que el mar mía. Que se me pare el opulso si te dejo de querer. Que las campanas me doblen si te falto alguna vez.
Eres mi vida y mi muerte Te lo juro, compañero No debía de quererte No debía de quererte Y se me emparegó
Te quiero. Pell de gallina, que no em veus, però Déu-n'hi-do, eh? Sílvia, és la meva nena, pell de gallina.
Que t'he de dir que no sàpiguis, no? Sí, sí, efectivament. Jo ho disfruto, ho gaudeixo moltíssim, poder anar amb ella. He treballat molt amb ella, després cadascú té la seva vida i les seves obligacions laborals, i durant algun temps no coincidim, però sempre que puc,
torno a casa, torno amb la Laura i amb el cor ple, de veritat. Bé, m'has explicat el que farà la Laura, ara falta que em diguis quina és la teva part, aquesta part tenir-vos tots dos en duet, hi haurà una part que la farà ella només, l'altra la faràs tu, coincidiu en algunes cançons...
Sí, jo, a part de treballar amb ella, tinc altres històries, amb un grup de vaneres, amb una big band, amb tango... Llavors, quan coincidim tots dos, jo procuro convoyar-la amb la guitarra, a vegades amb piano, si el local hi ha piano, i donar-li...
alguna segona veu de puiatura, però realment l'estrella la que brilla és la Laura. Jo estic allà darrere amagadet fent-li el coixí perquè la cosa soni bonica i soni perfecta.
I després d'aquesta actuació que tenim, recordo que és aquest cap de setmana, a Estudio 23, dins d'aquests secrets en acústic, que també avisem a tots els oients de Tarragona Ràdio, que és un lloc que és petitet, petitet, petitet, o sigui que s'omple de seguida, i si teniu ganes de gaudir precisament d'aquestes magnífica veu, d'aquestes, perquè encara que només em diguis que estàs d'acompanyament més, sinó que alguna coseta més, també després potser pot arribar a sortir, doncs això que és aquest diumenge, a dos quarts de vuit de la tarda,
i que corre i no
Que corri, que corri, així malauradament el lloc, però bueno, és el seu encant, és un lloc petit, és l'estudi del Gigi i té aquesta màgia especial d'un artista, que és l'empremta que li sap donar a l'artista, llavors és un lloc molt coquetó, el carrer del Vidre, el casc antic de Tarragona, on jo he jugat de petita maldufa, he jugat de fet amagar, i bueno, té aquesta pàtina bonica de la Tarragona autèntica de sempre.
I després d'aquesta actuació tenim la possibilitat de continuar veient-vos damunt d'algun escenari més, explica'm. Bueno, encara no t'ho puc confirmar, però potser pel Nadal hi haurà alguna cosa al port de Tarragona, Golondrina, no ho sé, encara aquestes coses no es poden dir, perquè si no es fan molt bé els projectes.
Doncs espero i desitjo, ja t'ho dic ara, que tindrem l'oportunitat de tornar a parlar i si pot ser, mira, us convido aquí a que vingueu aquí a Tarragona Ràdio i xerrem una miqueta més. I inclús em comprometo amb la Laura, si a tot ve de gust i és possible, de portar la guitarra i de fer un tema en directe per vosaltres. Em sumo, eh, em sumo amb aquesta idea i tant que sí, i us esperem aquí a Tarragona Ràdio. Xavi i Martín, moltíssimes, moltíssimes gràcies. Records en vingar la Laura de part nostra...
Perfecte, perfecte. I gràcies per rebre i per agafar-nos el telèfon i estar una estoneta aquí amb Tarragona Ràdio. Adéu, adéu. Gràcies. Un patonet ben fort i una abraçada. Igualment. I aprofitem també per recordar-vos una altra dels actes que hi ha per aquest cap de setmana.
Serà el Teatre Tarragona el dissabte dia 6. A les 7 de la tarda amb el concert d'origen. Els beneficis destinats íntegrament a la Fundació IDI Bell, a l'Institut d'Investigació Biomèdica de Vallvitge, per donar suport a l'estudi i tractament dels tumors cerebrals. La Sinfonia dels Herois.
La setmana passada vam poder gaudir del documental i el concert de la Banda Unió Musical de Tarragona i aquesta setmana, aquest dissabte, us recordo a les set de la tarda al Teatre Tarragona de nou amb concert d'origen. Que jo, amb el vostre permís, si entreu dins de l'espoti...
o entreu millor a mi al YouTube, si entreu al YouTube i busqueu la Sinfonia dels Herois Concert, trobareu precisament un petit abstracte del que succeïa a sobre de l'escenari, i que va ser un dia jo crec que molt especial. Mira, va ser concretament, i a més a més hi ha un setembre des del principi, el Teatre Joventut a l'Hospitalet de Llobregat va ser l'11 de maig de 2023.
Podem llegir que la Sinfonia dels Herois és un projecte musical nascut de la col·laboració del grup de rock d'Origen, liderats pel neurocirurgià Andreu Gavarrós i una sèrie de pacients de l'Hospital Universitari de Belvitge operats de tumors cerebrals. El dia 11 de maig de 2023, el disc que va presentar en directe en aquest únic concert irrepetible, en aquell moment.
perquè ara per ara jo crec que espero i desitjo que també sigui únic i repetible el que podrem gaudir doncs aquest cap de setmana també al Teatre Tarragona Encesat per un estel he arribat tot pel cel
Agraïnt el pas dels anys, passa el temps i els fills s'han fet grans. Records i retrats, imatges d'un somni, somni i un hivern més llarg.
Som aquí, la vida seré. Som aquí, la vida seré.
No hi ha el món sense foscor, no hi ha el món sense dolor. Desparir-nos i una altra tensa. Som aquí, la vida et sabe sorrir. Desparir-nos i una altra tensa. Som aquí, la vida et sabe sorrir. Som aquí, la vida et sabe sorrir.
Som aquí, la vida segueix. Som aquí, la vida segueix. Doncs això mateix, la vida segueix somrient.
I també en aquest concert van participar el que dèiem... És la Judit Nederman. Ens envia el missatge. Judit. Hola a totes, sóc la Judit Nederman. M'encantaria ser aquí amb vosaltres, però la gent no m'ho ha permès. I res, felicitar-vos per aquest projecte tan increïble, de veritat. És molt inspirador i...
Molt transformador, de veritat. Així que res, molt contenta d'apadrinar aquesta següent cançó que sentireu.
i espero que gaudiu molt d'aquesta nit. Molts petons. Com pots sentir. Ja t'he dic, si busqueu aquesta La Sinfonia dels Herois, tens l'oportunitat de veure'ls Estopa, Judit Nederman, com has pogut sentir, i moltes i moltes veus més que van formar part d'aquell concert. Mira, ara tenim i seran vells que acomiadem molts dels convidats a sobre l'escenari.
I un d'ells, el Gerard Quintana del Sopa de Cabra. Així no serà aquest concert del Teatre Tarragona, però us ho podeu imaginar perquè també serà per posar la pell de gallina. Serà dissabte, t'ho torno a recordar de nou, Teatre Tarragona amb concert d'origen i que esteu tots més que convidats.
Cada teu petit gest, cada mirada teva, cada parada, posa més a tu. La teva llum, la teva llum, la teva estrella, la teva llum,
La teva llum, la teva llum, la teva estrella, la teva estrella, sempre tan llum, sempre tan llum. Bona tarda, són les 7.