Odro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Doncs vinga, que ja tenim aquí el retrovisor musical i el Jordi avui ens parlarà de... i també de... i... Bueno, fem una cosa que ens ho expliqui ell, perquè gràcia, t'ho dic jo, veia gràcia. Però anem a saludar-lo com de humana. Jordi Sobranyes, hola, hola, hola.
Jordi, estàs aquí? Hola, Silvia! Què tal? Com estàs? Molt bé, i tu? Què tal? Jo, bé, gràcies. Que natural tot, que natural tot. De concert en concert, com cada cap de setmana. Home, clar, com ha de ser, com ha de ser, si no no m'ho podies explicar res. En el reproducció musical número 291, ens podem parlar d'un festival que s'aduï a terme a Torre d'Embarra, a Cal Bofill, concretament aquest passat cap de setmana.
Es tractava del Festival de Musga i Arte Independientes Transarte Fest. Dissabte hi vam poder veure en directe a la Faraona Portenya i los Latidos de la Tierra, una formació folclòrica de valls típics de Bulgària i després també un grup de versions a Capela dels Balcans. Per a nosaltres esperàvem els deien 35. Senyors, comencem.
Esperem que us agradi i comencem, com ha dit la companya, amb l'himne que és oficial, la vella diable, de la Pobla, de Mafomet, coneguda al món d'entera. Va de foc la cosa, senyors. Gràcies.
I ara sento a lliure.
Fins demà!
Doncs així de bé sonen. La gent es deia en 35 graot allà en vivo i en directo. Aquest cap de setmana dins del Trensar-te-fest, que vam tenir l'oportunitat de presentar la setmana passada i que el divendres i dissabte ens vam fer vibrar a Torredembarra. Encara que crec que també vam patir molt de vent, eh? S'ho vaig veure i ja s'havien pendents de l'exclemència o la inclemència, depèn de com del temps.
Parlem amb més coses del nostre retrovisor musical. Ara parlarem dels cingles roig. Ai, no sé qui són. És que aquesta formació de Vilaplana van actuar el 13 d'octubre de l'any 2000, avui fa justament 25 anys, al casal Vilaplanenc. Així sonaven els cingles roig.
Mai he entès el record, més profund del meu cos, que encarnat està mal ferint, tocar-te molt. Sempre molt tard per sortir de nom, sempre ressonant el teu nom.
Fins tant a prop del cel que d'aire veig a les cabals. Sento la pau i el repór que em trobaran a les cames d'avui. Fins no cal fer-me l'espai, si com prou feina em farà mal.
Així sonava dels cingles roig. Aquesta gravació ja fa una miqueta.
Anem tancant, no? I per anar acabant, parlem dels Ànimes Uiu, que anem a fer 30 anys del seu debut en directe. No hi era. Els Ànimes Uiu, que després van passar a denominar-se Les Ànimes, van fer el seu primer concert a Vilavella. Molt bé. El Joan Avellanet n'era el cantant i el Pere Iguadé, actual alcalde de Vilavella, el logista. Fins la setmana que ve, Sílvia. Gràcies.
fans de Tarragona i dels de tardes, cap de setmana. Jo vaig proposar perquè era un càntic de la Setmana Santa, en el qual... La fin des del 60 del 90. De 90. Així ja va bé. En el qual... Digues, espera, digues. En el qual la població religiosa de la Vila...
Doncs invocava les ànimes oiu. Què vol dir això? Vol dir que cantaven una cançó en la qual invocaven aquestes ànimes. Les ànimes oiu, que criden ai que dolor. Nosaltres, clar, com som músics i fem música i fem una cosa destinada al públic, vàrem pensar que, esclar, ànimes oiu, hòstia. No, hòstia, no. Caramba! Caramba! Caramba! Caramba! Les ànimes oiu vol dir ànimes, escolteu, eh? El tanto!
Bona nit.
I fins que ha arribat el nostre retrovisor musical per avui.