Hey, it's me Hey, it's me I'm your new company It's been a long way while you believe Wait, who are you? Who are those that accompany you?
Do I feel like I've met the more before?
Fins demà!
Fins demà!
Avui tenim l'oportunitat de presentar-vos aquesta nova cançó, es diu What This. Ell és d'aquí de Tarragona, es diu Marcus Brown i el tenim aquí, als Estudis de Tarragona Ràdio. Marcus, bona tarda i benvingut. Bona tarda, Sílvia. Com estàs? Supercontent, molt content. T'he de dir que m'ha sorprès molt gràtament aquesta cançó, que m'ha agradat molt, a més t'ho he dit també fora d'antena, però aquests canvis de ritme que fas, que et dones vitalitat, m'es frenes a tots, tornes una altra vegada a agafar...
És un viatge a una muntanya russa, això? Ho és, ho és. Explica'm, a veure, de primer, tu ets molt jove perquè tens 24 anys, el món de la música, també de la família, algú te va dir, tu et serveixes per cantar...
Com va ser? Ostres, doncs en el meu cas Sílvia és una mica estrany, podríem dir, no? Perquè, bueno, jo vinc del món de l'esport i a més vaig estudiar Ciències d'Activitat Física i l'esport a la INF a Lleida i durant els 4 anys de carrera jo tenia molt clar que em volia dedicar al tema de l'esport i a més, no? Fent rescat de muntanyes. Sempre pots anar corrents darrere de la guitarra? Ah, no, no, això no...
Això sempre s'ha de fer, sempre. Vull dir, si veig la guitarra que marxa, jo hauré d'anar darrere. I si ha de pujar a la muntanya, tu darrere d'ella també, eh? Allà on sigui, allà on t'acompanyi la música.
I sí, sí, doncs el procés va ser una mica estrany en aquest sentit, Sílvia, perquè jo recordo quan acabada carrera justament va haver-hi un procés, no?, d'un viatge que vam fer amb uns amics als Alps, i jo recordaré tota la meva vida la imatge d'un senyor, no?, que sortia amb la guitarra de la seva caravana a un càmping que estàvem allotjats, i sí, sí, a més el tio super bohemi, saps?, de músic, músic. Sí, sí, sí, allà, com si s'hagués escapat de gustos. Jo que dius, aquest home no era dels 70? Aquest tio sí, sí, ve d'una altra època. S'ha escapat d'allà, d'aquella zona?
I a més va sortir amb la guitarra, es va posar, jo recordaré, amb una càdira així a tocar, i jo soc una persona molt curiosa, sempre ho ha sigut, no? I amb la curiositat, doncs, em vaig apropar i li vaig dir, hòstia, me podries tocar tal una mica la guitarra, no? I em va dir, no, no, toca-la tu, com si fos aquí un virtuós. És el més fàcil del món, traca-taca-taca-taca-taca-taca.
Perquè, a més a més, la guitarra jo la trobo molt complexa. A veure, és molt fàcil fer crinc, crinc, crinc. Sí, sí, sí. Però després, quan li has de donar les notes perquè tot això tingui una combinació bonica, hi ha el més complicat, eh? Sí, és complex. És com tot. Al final és qüestió de pràctica i, clar, quan contra més difícil o més complexitat vulguis afegir, pots complicar el que vulguis, en aquest sentit.
I això va ser... Quan va ser això? En el temps? Això va ser l'any... Farà tres anyets ara mateix. Tres anys només? Sí, sí, sí. Relativament... Què dius? Fa res. Ahir va ser, sí. I sí, recordaré tota la vida, el senyor em va dir tal. I quan vaig arribar a casa justament d'aquell viatge, jo amb uns pares, dient-se, hòstia...
jo vull provar això de la guitarra, saps? Papa, papa, papa, el que m'ha passat, papa. I m'ho dic, la guitarra, explica, explica una mica, en aquest sentit. I clar, va ser una miqueta, clar, jo no havia tocat cap instrument i m'havia interessat més enllà de la música com per, el típic, d'escoltar música i demés. Sí que és cert que m'havia acompanyat en certs moments, però d'aquesta forma tan especial, no.
I això va ser aprendre una miqueta de forma autodidacta, la guitarra, amb una guitarra vella que hi havia per allà a Recordó Montiet, de fet, i després el de cantar bé una miqueta, tothom canta a la dutxa, al cotxe, a la casa, per allà. Però no és el mateix, eh? Aquí ja és a nivell professional. Sí, això és cert, això és cert, Sílvia. I a més, aquesta cançó ara per ara que tenim és teva.
És meva. Composada per tu. Composada per mi. Que jo no sé si amb un mòbil a la mà i cantant allò de... Com va sorgir la cançó? O guitarra i anar apuntant... És que clar, a mi m'expliquen, quan sou cantautors, m'expliquen moltes maneres diferents de composar una cançó. Hi ha uns que diuen, estem a casa, em tanco, em poso a... Si pot ser fins i tot allò que ningú em molesti, tancada i barrada a la porta, jo i guitarra i fins que no surti alguna cosa no em moc... No me voyas.
Altres que de cop i volta en un somni s'ha hagut d'aixecar corrent, agafar el mòbil per poder gravar aquell so que li ha vingut o aquella lletra que ha sortit. Com va sortir aquesta?
Aquesta Sílvia no va sortir d'aquesta forma tan estrombòtica, t'hauria de dir. Va sortir una miqueta més natural. I jo et diria que, sobretot, mira, el que sí que et puc dir amb certesa, Sílvia, almenys a la meva part, a la meva experiència, que les cançons, almenys a mi, em surten en els moments una miqueta més de baixona, podríem dir.
I és quasi contradictori, al final la cançó té un ritme alegre i ho presenta d'una forma enèrgica. Però precisament són els moments una miqueta més de baixona quan surt la inspiració, almenys per mi, de la meva forma. Llavors jo l'únic que faig, no sé si els altres artistes o els altres compositors ho fan així, jo m'assec amb la meva guitarra a l'habitació
i vaig tocant, no?, primer el que sorgeixi en aquell moment natural. Hi ha dies que sí que és cert que potser hi ha una melodia, no?, al cap, tota l'estona sonant i intentes, doncs, plasmar-ho, no?, d'alguna forma. Però si no és així, d'alguna forma surten uns acords i sobre aquests acords hi ha una melodia que vaig construint. I després, doncs, d'això hi ha una miqueta la història que tu vulguis expressar, no?
A veure, com seria? A veure, ara tu imagina't que estàs aquí tocant la guitarra. Què seria? Un la-la-la-la-la-la, faria-se un na-na-na-na-na, perquè aquí també moltes vegades se fa amb res, amb dos diatres, com aquell que diu, i a partir d'aquí se busca que hi hagi un ritme, que hi hagi un moment, i se hi crea la història, que aquesta història, el que m'expliques en aquesta cançó és...
Personal, no personal, te l'han explicat, que moltes vegades passa això, un amigo d'un amigo que me l'ha explicat. No, no, en aquest cas, en aquest cas no, sí, en aquest cas és una història personal, bueno, a veure, personal, és una miqueta les vivències, les experiències i les teves emocions i sentiments que els plasmes al final en una cançó,
I aquesta cançó precisament parla una miqueta de la confusió que comporta a vegades el fet d'enamorar-se. Perquè a vegades pot ser un sentiment nou, pot ser una cosa que ja hagis viscut diversos cops, i cada cop és diferent en aquest sentit, no? Llavors és una miqueta el que expressa la cançó, per això hi ha aquests canvis de ritme, no? Primer a lo baixet, després a lo alt, després pujar a baixa...
Però és això, una miqueta la cançó expressa amb aquests canvis de ritme, el que és els altibaixos d'un procés d'enamorar-se. I aquest enamorament et durà, durant el dia 7, a fer una autèntica bogeria. I és que l'amor fa bogeria, ja sigui l'amor de la música, o per la música, o l'amor cap a una persona. Què passa el dia 7? Perquè jo no sé si arribaràs a Tarragona. Tenim una cita en un presidi amb tu a les 9 del vespre...
Sí, sí. A Tarragona. Aquí a casa, a Tarragona. Pero abans has de fer una epopeia. Explica, explica, explica. Bonito. Vinga, va. Que això s'ha de gravar, això, des que agafis el tren, sortir de Tarragona i fins que arribis de nou a Tarragona, això s'ha de gravar sencer. I tant, i tant. I ho documentaré, eh? Però primer explico una miqueta el concepte perquè... Vinga, va.
juntament amb el meu productor, el Rinze, que des d'aquí volia aprofitar un segonet i mandar-li una forta abraçada, perquè és una miqueta el noi, el Rinze, que m'ha mentorat durant tot aquest procés de produir la cançó i amb altres coses que hi ha darrere, el procés de treure un single i de més, o sigui que des d'aquí li, vamos, li mando una forta abraçada, uns petons enormes, Rinze. I tant, i tant, dedicat, li pots posar la càmera, mirar la càmera directament i fer un love i tot, eh?
I no res, doncs amb el Rins Ajuntament Sílvia vam pensar de fer una idea una miqueta diferent, no?, de presentar una cançó. I al final vam pensar, pensant allò amb una tarda tal, no sé què, i a veure qui ens suelta la idea més... Vinga, anem a l'Squart Garden, anem a l'Squart Garden com va fer la... Ah, no, que aquest l'ha fet la Rosalia, quítalo. Anem a tallar... No, també l'han fet, no. El Parc, el Parc de Francolini, anem. També.
Eh, que bonic ho és, eh? I la casa aquesta que hi ha aquí. Tenim coses molt xules. Tenim coses boniques, home. I si no, també anar d'un lloc a l'altre. Comencem a tocar el parc del Francolí i anem tolant cap amunt, fins al balcó del Mediterrani a tocar ferro. Mira que tindríem espai, eh? M'has donat una nova idea, ara sí. I si no, anar de monument a monument.
Hòstia, seria xulo. A cada cara d'Arrangló un monument diferent de Tarragona. Home, com a guia turística no tindries preu, eh? Seria espectacular, vamos. Seria... Vinga, va. Però no, la idea va anar més enllà, eh? Què ha passat? Va anar una miqueta més enllà, sí. Vam pensar i va sorgir la idea final de presentar aquesta cançó, What's This?, que és el meu single debut, en aquest cas, i presentar-la en quatre països, diguéssim, diferents, d'Europa, en 24 hores. Només és la premissa.
Ara un. Només. Diu, només. A veure, llavors, la teva gent ara mateix no queda amb ningú ni el dijous i, òbviament, el divendres no, perquè ja no hi seràs per aquí. Està en vida social menos cinco, Sílvia. Però a partida ja serà de nou cap a cent. Una setmaneta almenys de descans ens ho mereixem, que portem molta feina.
Però els llocs ja estan triats, perquè els països sí que sé. Recordem que seran l'Alemanya, començaràs allà, Bèlgica, Holanda, i de nou tornada cap a Espanya. Cap aquí, cap a Tarragona, que seràs a les 9 del vespre, teòricament divendres, que t'estarà esperant tota la gent, tota la família, per a veure quina cara una porta. Tota la família, tots els amics, sí, sí. I què ha passat, què ha passat, què ha passat?
però serà arribar allà mateix a l'andala del tren, però clar, això, ara és superràpid. A veure, el concepte, Sílvia, en realitat és aquestes quatre ciutats d'aquests quatre països, que són Aken, ara potser ho diré malament i perdoneu per la gent que sigui d'allà. A veure, estigueu bonitats, que està emocionat, que és un dia especial.
Doncs sí, serà la ciutat d'Acken, que és a Alemanya, serà la ciutat de Liege, que és a Bèlgica, la ciutat de Maastricht, que és a Holanda, i acabant aquí a casa, a Tarragona. I si passeu per França, baixa't, eh? Sí, sí. Encara que estigui només a l'Andala, França! En dos minutets, amb el cartell, surto i torno a entrar. Per això, per això. I el que dius, passa pel costat de qualsevol altre, corre, posa, posa!
Grava, grava, ràpid. Perquè, a més a més, agafareu, clar, un tren que ha de ser ràpid. Sí, sí, sí. Bueno, a veure, el tren realment és regional. El pressupuesto no da para el tren Bala, encara. Per favor, que no passi res, que no passi res. Sí, sí. Vaga aquell dia de tota la gent. Confiarem en la puntura. Vaga de regionals. Hòstia, esperem que no.
Confiarem en la puntualitat dels alemanys, que són com... Vinga, va, ells sí, és veritat. Ells són molt puntuals. Ho posem molt serios, perquè una altra cosa no ho tenen. Perquè molt divertits, molt divertits, depèn del dia, no hi són. Però rectes i el que diuen fan, això sí que ho tenen. Això sí que és cert. És veritat, és veritat.
Ja ho has pensat bé? Què portaràs a la maleta? Si no et donarà temps, no portaràs maleta? A la maleta portaré una motxilla, Silvia, una motxilla amb quatre coses i la guitarra. Una miqueta d'aigua, un raspall de dents. I parar de comptar.
Vine a explicar-nos-ho. I tant, Silvia. A la setmana vinent, sisplau. Jo encantadíssim. Ara mirem agenda. Si vols, et deixem una setmaneta perquè puguis acabar de respirar i acabar de viure tot el que et passarà aquest dia.
Oi, quin dia 7, que boig, eh? Tinc moltes ganes, Sílvia, de veritat. Moltes, moltes. Te diria, truca'ns, però no, no, que estaràs atamelant, pobre, estarà amb lo seu. Està tot pactant per hores, està ahí organitzat, en aquest sentit, sí, sí. I això sí, torno a recordar, a les 9...
A 12 Topos. Correcte, a les 9, perdó. A les 9, sí, sí, però és que a les 12, quan dius números, quan dius números ja salia, salia la cosa. No, no, a les 9 del 7 de novembre, justament aquest dia, al bar 12 Topos, que està al carrer de Podaca, si no m'equivoco, esteu tots més que invitats amb el meu concert de presentació del single i algunes sorpresetes més, que ja no puc dir més. Si voleu veure, haureu de venir.
Doncs vinga, sou tots més que convidats. De veritat, fem una cosa, jo t'he dic la setmana vinent, però quan tu em diguis, ja tenim el contacte, tu ja ho saps, Sílvia, vull venir, te vens cap aquí, i sí, mira, a més a més t'afegeixo a la convidada, si vols, portar algunes de les fotografies, parar-les, comentant...
Mira, dius, aquí estàvem acabats d'arribar a Holanda, o aquí explicant totes les històries. O almenys fent una miqueta, una miqueta. Tampoc vull abusar de tu, no ens passem, no ens passem. Que xulo, que xulo. Espero que t'ho passis molt bé. Mil gràcies, Sílvia. Gaudeix, gaudeix molt. Explica'ns-ho, sisplau.
I tant, que sí, tornarem. I tornem una altra vegada a parlar. Porta't el producte. Vale, va. Portaré el rince també aquí. I que ens expliqui les cosetes de què és el que, com ho vau treballar la cançó i m'imagino el que ha d'arribar de cara a un futur. Totalment. Que tot això encara també s'està cuinant. Deu estar al forn. Hi ha coses, hi ha coses. Carai.
No me diguis la paraula sorpresa, perquè normalment quan la dieu, a partir d'aquí ja no hi ha cap explicació. No, no, ja no hi ha res més. Ja no puc preguntar perquè clar, és una sorpresa. Si no, es trenca la sorpresa i la màgia. Direm que hi ha coses. Ho direm així, ho deixarem a l'anca, no? Hi ha coses que ens ho explicarà, si pot ser, aquí, a Tarragona Ràdio. I tant que sí, Sílvia. Marcus Brown, gràcies. Mil gràcies a vosaltres. I el que us dèiem, que tornarem, eh? I tant que sí, Sílvia. Bon viatge. Gràcies. I fins la tornada. Que vagi bé. Adéu, adéu.
Who are you? Who are those that accompany you? Why do I feel like I've met them all before?
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.