Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia. Doncs vinga, anem cap al rostre del nostre, l'atrovisor musical. Tenim una miqueta de dillunitis avui, eh? S'enreden les paraules a la boca.
Saludem el Jordi Sugranyes, que el tenim més que preparat amb aquestes tres píndoles que ens ha enviat. I anem a quins protagonistes coneixerem avui. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, i tu? Com prova? Jo bé, gràcies. Me n'alegro molt, me n'alegro molt. Aquesta mitjanit hem entrat al mes de desembre, el 14 i l'últim mes de l'any 2025. Sí, sí.
Com ho portes? Fantàstic, fantàstic, molt bé, i tant. Començarem amb el retrovisor musical número 298 parlant del jove músic, actor i ballarí rosenc Guillem C.H. El Guillem va liderar el passat divendres a l'Espai Jove Quesse un taller pràctic per perdre la por al full en blanc i convertir les idees en lletres i melodies.
i en acabar va oferir un concert en directe amb la seva banda on va repassar les cançons del seu primer EP Des del meu terrat.
No, no, no, no, no
Doncs mira, no me'n recordava jo del Guillem, eh? Que, per cert, el Jordi, fent aclariment, que diu que és el cantautor Guillem Xavrera, eh? I jo dic, sí, sí, sí, i ara he tornat a sentir, i mira, molt bé, molt bé.
Doncs anem cap a la segona càpsula, Jordi. I saps que la formació La Cusina, liderada per l'acordionista de Can Rius, Clara Colom, va actuar a lo submarino de Reus. Per presentar les cançons del segon disc, estem de primera. Aquest va ser el directe de La Cusina.
Són l'alegria de la vuelta, jo et poso la primera per arrencar la nit. Són l'alegria de la vuelta, jo et poso la primera per arrencar la nit. Són l'alegria de la vuelta, jo et poso la primera per arrencar la nit. Són l'alegria de la vuelta, jo et poso la primera per arrencar la nit. Són l'alegria de la vuelta, jo et poso la primera per arrencar la nit.
Per mi la submarina, nosaltres som la cocina! Doncs sí, és que ens sonen en directe i vam tenir l'oportunitat de començar-ho amb ella, concretament amb la Clara, i vam dir allò d'alça el got, eh? I vam poder, sí, vam fer un xin-xin allà, espero, no, Jordi? Vam brindar, no?
Fem la set i fes-me allò i carrega el desitj. Un camp llaurat, porto una pedra a la sabata.
Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de mi Malaeix a qui trepit
I anem cap a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar cap a... No, Jordi, no! Recordem que tal dia com avui, de l'any 2007, i ja en van 18... Déu-n'hi-do, eh? Els whiskeys van presentar el CD Reus Preiss Londres, al Teatre Bertrina de Reus.
Maquíssim. Ens retrobem d'aquí a 15 dies. Sí. Adéu, Sílvia. Adéu. Vas tirant. I adéu, uïdors dels fans de Tarragona i dels de Tardes. Cap de setmana. Gràcies. I fins aquí el retroviso musical d'avui.
Jo et volia fer volar, però tu et vas saber guardar. No m'has sort de llençar, jo et volia fer volar.
M'he convidat una persona que crec que, a part de força amic meu, ja crec... A part d'això crec que ens ha ajudat moltíssim en aquesta darrera etapa d'avui, si ens avui em ve molt de gust dir-ho, sent a casa. Una persona que ens ha portat els tres darrers discos i ha donat forma amb tot això que estem fent. És el nostre amic i productor, Peca Rovira Usdal.
Ah, com estàs? Ah, com estàs? Ah, com estàs? Ah, com estàs? Ah, com estàs? Ah, com estàs? Ah, com estàs?
El teu pis es queixa perquè troba falta cada pas del teu ball, el teu segur, el teu gust.