Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Més d'un miler de docents i personal del Pas de Tarragona s'han sumat a la manifestació del professorat que aquest divendres ha recorregut també els carrers de Barcelona. Una protesta que s'acompanya d'una nova jornada de vaga tot plegat després que dimarts a la ciutat ja sortissin al carrer milers de docents.
Pablo Cortés, representant del sindicat USTEC, demana que es retiri l'acord signat amb comissions i UGT i que es reobri una negociació amb la resta dels sindicats educatius. Anem amb molt bon ànim. Hem tingut quatre dies de vegades que n'hi ha hagut més d'un 70% de seguiment en total. Per tant, avui és l'últim dia i avui el nostre ànim és que se'ns pugui sentir.
i bé, continuaré en aquesta capacitat de convocatòria i paralitzaré en la mesura del possible Barcelona. Més coses tret de sortida oficial a la Setmana Santa Tarragonina, això ho marcarà pròpiament la lectura del Paragó. Enguany anirà càrrec de Lola Fontana Milà i tindrà lloc diumenge al migdia en un indret emblemàtic com és el Portal del Carro. Lola Fontana, que és una institució dins de la Setmana Santa Tarragonina, membre destacada de les Senyores de la Soledat també,
Ha estat vinculada des de fa molts anys a altres germandats i confreries. En declaracions a Tarragona Ràdio, ha parlat de la importància del relleu generacional. També diu que la Setmana Santa ha canviat amb els anys, però que l'evolució no l'ha fet perdre ni la tradició ni la solemnitat. A la Setmana Santa la gent que anava a les files donaven cremels, imagineu-s'ho.
Quina diferència, no? Llavors també, a veure, que molta gent trobava que això era una mica carnaval, que era poc sèrio, bueno, opinions de totes maneres.
Però jo crec que ha arribat a un punt que la gent se n'ha adonat. I llavors jo crec que no, jo crec que és molt sèrio. Jo crec que s'arriba a molta gent, potser més gent que si no fos una cosa molt tancada d'aquesta manera. Jo crec que el seu popular és un gran què.
Per la seva banda, el Via Crucis del gremi de Marejans se donarà inici a les 7 processons. Serà demà dissabte a partir de dos quarts de vuit. Després del Via Crucis, a l'interior de l'església de Sant Pere, els passos i misteris desfilaran pels carrers del Serrallo. Ho farà el Sant Cris, els dos passos del gremi, el Sant Sopar i el Sant Enterrament, i la presa de Jesús. Repetiran el recorregut de l'any passat fent la tornada tocant a mar.
Un viacrucis dels marejans que compleix 80 anys. Joan Saritjol, el de Patrimoni del Gremi, n'ha recordat els orígens. Fins que no es va portar el pas a Espatlles, els passos no sortien. Només sortia la creu i es feia el viacrucis pels carrers. Anava cantant a totes les estacions i tal. Llavors, amb la posada amb els passos de Goubrous, llavors es va decidir també incluir els passos.
Llavors va haver-hi una etapa en què fèiem el via crucis pel carrer i amb els passos. Llavors això, diguéssim, tenia dos problemes. Una, que en aquell temps no hi havia les mitjans que hi ha ara de comunicació i no se sentia pràcticament cap allà.
I parlem també del Dia Mundial de la Poesia. A Tarragona, els usuaris dels busos municipals poden trobar-se recitals en els trajectes per les diferents línies. Sergi Banyer. La quarta edició de Poesia dona el tret de sortir del dos quarts de set amb Dalbert el Pol, un projecte que busca transformar textos poètics animats en moviment.
La jornada continua a dos quarts de vuit amb Polsim de Dol, un espectacle poètic musical del duet Olivia's. L'endemà, celebrant el Dia Mundial de la Poesia, la programació arrenca a dos quarts de set amb Gotts Pots Humans, un projecte de poesia expandida que s'endinsa en imaginaris i tensions entre la tecnologia i la santa edat. La jornada es tancarà en ecografia, un recital de Greta Sibling i Tzevigat. Una de les novetats és la lectura de poemes en les línies de la MT,
Es llegiran en veu alta peces d'Olga Xirinax, com ha explicat la consellera de Cultura, Sandra Ramos. Les persones que agafin l'autobús municipal, en algunes línies trobaran alguna sorpresa i trobaran gent recitant poemes, enguany de l'Olga Xirinax, perquè enguany d'Olga Xirinax compleix 90 anys i li hem dedicat la primavera literària, com li dediquem també els premis literaris d'enguany i aquest dia de la
també tindrem poemes d'ella recitant-se i convidant la gent a l'autobús a recitar-les. Amb aquesta programació organitzada per Mèdol es reafirma una idea de poesia viva, oberta a noves formes d'expressió que connecta amb tot tipus de públic. Més notícies a tarragonaradio.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
A partir del 16 de març i durant tres mesos, Adif realitza obres de millora de la infraestructura entre Sitges i Garraf. A conseqüència d'aquests treballs, els trens circulen per via única en aquest tram. La línia R2 Sud ajusta les freqüències de pas entre Sant Vicenç de Caldés i Barcelona i els serveis regionals disposen d'un servei alternatiu per carretera entre Sant Vicenç de Caldés i el Prat de Llobregat. Consulteu tota la informació a la web de rodalies.gencat.cat i renfe.com.
Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya. Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. El catàleg Dobramat té més de 20.000 productes, però per nosaltres són més de 20.000 històries.
I per continuar construint històries junts, hi ha disponible el catàleg 2026 amb estocs sempre disponibles i els millors preus del mercat amb marques líders del sector. Troba'l ja al teu magatzem. 20 anys construint junts. Obre mat.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa. Mésinfoadipte.cat barra Estudiar Art i Disseny. Dona forma al teu talent.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Que tal com esteu? Nosaltres avui celebrant que ja ha arribat la primavera, que tenim la sang una miqueta alterada i que espero que passin moltes coses molt interessants dins de la teva vida i que si nosaltres formem part, encara que només sigui una estoneta...
Durant aquesta hora de programa que tenim per endavant, ja ens conformem. Fins al punt de les 7 de la tarda, avui, us donarem algunes píndoles si voleu apuntar-vos a la vostra agenda particular. La primera ens arriba d'avui mateix, dins de les 0.00.
I no és un altre que el Pedro, apunta, apunta, apunta, apunta Pedro Pastor, que jo he quedat al·lucinada, vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell ahir, perquè avui no podia estar aquí amb nosaltres, i ens va explicar, perquè a més a més avui aquesta nit té concert, ens va explicar una miqueta de la seva història musical que feia uns quants anys. Clar, jo l'he descobert per aquesta actuació dins de les de la zero per demà,
Però és que ell fa un munt d'anys. Jo crec que ell ja ha nascut músic. I és que té uns pares... Luis Pastor, et sona? O Lourdes Guerra, germana de Pedro Guerra? Doncs Lourdes i el Luis són sus pares. Clar, si és que ella avui ha de ser músic, sí o sí, ja t'ho dic ara. Doncs amb nosaltres.
Recollim aquesta entrevista que li vam haver de fer ahir perquè avui no podia estar amb nosaltres. I també avui marxarem cap a la sala Eston. I és que aquest dissabte tenim l'agenda Sounds from the supermarket. Comptarem amb nosaltres amb un dels components precisament d'aquesta banda que demà serà a la sala Eston d'aquí de casa nostra.
I potser alguna coseta més, eh? Perquè ens hem tornat locos i recordarem que tenim un barcami en marxa amb el salt 150, que hi ha moltes cançons noves de trica que ens arriben i que la gent de Tarragona, doncs això, que estan efusius, estan potentíssims i nosaltres encara més perquè els punxarem. Així que ens anem primer cap a les de la zero.
Solo los locos pueden asegurar con certeza estar cuerdos. Solo los locos. Ayer era ayer, hoy es hoy, ¿qué va? El amor viene y va, las cosas buenas se quedan. Pensar no es de locos, pecar no es de tontos, amar es de gente normal.
Mañana yo no sé qué será de mí. En la noche gris el cielo puede con todo ganar. Es de bobos morder, es de lobos vivir, es de gente normal. Viva la libertad.
Fins demà!
Bona nit.
No us ho creureu, però m'acaba de rebentar el cap. No ara mateix, literalment. Però ha estat fer la proposta de poder fer aquesta entrevista amb Pedro Pastor i acabo d'obrir un món que estava totalment desconegut per mi. I mira que ja parta set àlbums en el seu avert i el seu primer EP com a tal, o almenys és el que he trobat,
És la del 2012. Però és que el que més al·lucinant ha estat i m'ha resultat és que jo crec que si no hagués estat músic, el Pedro Pastor, hauria de ser músic. Saps allò que ha de ser sí o sí músic? I ara ho direm per què. Pedro Pastor, buenas tardes i benvenido a Tarragona Ràdio. Muchas gracias, ¿cómo estás? Me estaba explicando a los oyentes de la rádio que estaba a punto de reventarme la cabeza. Porque yo te he descubierto para esta entrevista...
He entendido, he entendido. Sí, es que ha sido muy heavy, te lo digo en serio, ¿eh? Bueno, muchas gracias, me alegro mucho. Yo creo que también ese es el poder de la música, ¿no? Sí. Que ahí está y la obra, o sea, una trayectoria como la mía que es que va despacito, con buena letra y es larga, luego cuando la descubres nunca es tarde y tienes ahí para bucear un montón de obra, de discos y de canciones, ¿no? Para, bueno, para profundizar.
No, no, ya más de verdad, y yo pensaba, madre mía, cuando tenga que hacer este muchacho de las Celtics, ahora mismo ya se tiene que volver loco, aunque, a ver, fácil lo tenemos en un principio, porque tienes estos diez locos años descalzos, que presentas que es el último disco, calentito, calentito. Es la gira que más fácil me ha sido hacer el Celtics, porque como es un disco de recopilatorio... Claro, ahí ya lo tienes todo.
Claro, no pasa eso de que sacas un disco nuevo de 12 temas y quieres cantar por lo menos 10 y entonces tú no puedes meter 10, 12 temas de todos tus discos anteriores. Y que además, madre mía, qué discazo, ¿eh? Pero madre mía, qué discazo has hecho, ¿eh?
Y con gente que no conocemos, no sé, hay una señorita ahí que creo que se llama Rosalén, un tal Silvio Rodríguez, un chico César, el canca que tampoco... No sé, gente nueva que ha empezado ahora también, ¿no? Sí, sí, sí. Vale, vale, vale. Los chiquitos que están empezando, yo quería darles un espacio, al final quiero darles para que se les reconozca, ¿no? Pobre gente. Porque Silvio Rodríguez se merece un espacio para que le conozcan aquí y tal. Sí, sí, sí, no te he entendido desde la primera vez. Pero qué pasada, ¿no?
Fins demà!
Y desde entonces la verdad que me he dedicado plenamente a esto. Por suerte lo descubrí muy de muy pequeño y eso me ha ahorrado muchos pasos en falso. Yo al final ni siquiera he ido a la universidad. Yo ya era cantautor en el instituto y ya vivía de esto y ya me fui de casa con 17 años y hasta hoy. Muchos amigos que me han ido regalando la música, los viajes, porque también he viajado mucho a través de la música. He ido mucho a Latinoamérica, entonces muchos amigos latinoamericanos.
Y luego, pues, algunos maestros como Chicos Césaros y Pedro Rodríguez, con los que me han hecho el regalo de grabar en mi disco, claro. ¿Cuántas veces te ha dicho tu padre aquí yo de, por favor, otra cosa o no? Dedícate a otra cosa. Que esto es muy duro.
No, no, no, jamás. No, hombre, supongo que es muy orgulloso, ¿no? Mis padres son músicos y que su hijo siga la senda es algo que da mucho orgullo. No creo que tiraran piedras sobre ese tejado jamás. Pero no, pero no, no, o sea, no es un oficio duro, o sea, es un oficio precario. Eso seguro. Y si quien tiene más suerte o da con la tecla o tiene más talento y sabe explotarlo, pues...
Entonces ya empieza a tener otros privilegios. Pero quiero decir, un oficio duro es ir a trabajar a, no sé, a levantar muros a las ocho de la mañana y hasta las calles a tarde y en verano a cuarenta grados. Eso es un oficio duro. Es decir, hacer música es un oficio muy agradecido, muy privilegiado. Al final nos dedicamos a lo que nos gusta, ya ves.
Menudo privilegio en este mundo, ¿no? Bueno, me lo dices así y es verdad. Tienes razón. No puedo negártelo. Claro, no es una persona que es aquello que dices del mundo de la minería o el mundo de la pesca, que es tan duro y que de repente te encuentras... Mira a los mineros que además tienen una esperanza de vida súper corta, por ejemplo, ¿sabes? Porque están ahí respirando...
Carbón, sí, sí. Y además hay muchos riesgos de desprendimiento y eso, ¿sabes? O la pesca, ¿no? La paciencia que hay que tener y estar ahí bajo el sol o salir a esas faenadas a la mañana o a las 4 de la mañana salir a faenar. Y el día que tienes el mar, eso es lo que te iba a decir. Y el mar que sea tranquilo, perfecto. Mira, todo esto podían ser canciones, ¿eh? Mira, la historia de la vida, las cosas que te traen y las cosas que llegan...
¿Te gusta a ti escribir de lo que te encuentras, de lo que? O de tanto en tanto dices, mira, me voy de la olla y esta vez es eso. Voy a volverme un poquito loco. Lo que pasa es que uno no elige las canciones, yo creo. ¿Qué dices? Yo no elijo las canciones. Hay algo de misticismo, de que las canciones te eligen, de que tú eres un canal, de que tienes que estar conectado con un momento concreto para poder bajar esa información. Te creo. Pero claro, tú dices, sí, voy a hacer una canción sobre esto.
Seguramente sea una canción que no tiene corazón alma ni espíritu y que no le emociona a nadie, ¿no? Muy pocas veces tú eliges la canción y esa canción es buena. Tienes que estar ahí como muy atento. O sea, yo creo que también el oficio del cronista, que nosotros también somos cronistas a través de nuestras canciones, es tener los ojos y el cuerpo muy atento a todo lo que está sucediendo a tu alrededor y las cosas que están sucediendo adentro de ti para poder luego transformar eso y bajarlo al papel, ¿no?
Ahora ya entiendo precisamente por qué hay tantos ritmos diferentes y tanto Pedro Pastor diferente dentro de estos sus discos.
Bueno, yo por eso mismo, porque yo soy un tío muy inquieto y he tenido el privilegio de viajar mucho con la música y ahí me he topado de lleno con esos ritmos. No es una cosa que yo haya hecho desde el YouTube de mi casa. Yo eso lo he hecho viajando y viviendo y también tratando territorialmente de adentrarme en la realidad social y cultural de los lugares, no pasar por encima de los sitios. Entonces ahí se genera un vínculo con esas músicas muy poderoso porque yo ya tengo una...
Una experiencia vital, ¿no? Yo tengo una historia propia ligada a esa música, entonces a partir de ahí me entran ganas también de llevarla a mi terreno, ¿no? Y de poder hacer algo con ella, propio. Es que es eso que encontramos, hace un momentito teníamos un Pedro Pastor con un lugar mejor que tenía unos ritmos...
latinos, aquí te tengo. Mi primera salsa. Pero luego también tenemos canciones así como más románticas, más tiernas, otras así como más canallas, tenemos un Pedro también, que claro, es eso, que tenemos tantas caras y que nos encanta, precisamente porque siempre nos sorprendes, o al menos a mí, me ha sorprendido muy gratamente lo que te decía antes.
A mí como espectador, como oyente, es lo que más me gusta. A mí los proyectos que más me gustan son los que son versátiles. A mí me aburre oír una misma canción repetida en diferentes canciones. A mí me gusta, por eso también trato de hacer algo que me guste a mí también, como espectador.
A mí me divierte muchísimo investigar esos ritmos, ¿no? Y yo que soy salsero, pues nunca he hecho una salsa hasta que he podido hacerla y me ha salido. Y por suerte me he rodeado de grandes músicos para que suene a salsa, ¿no? Y que no se suene a patillero, que no sea un quiero y no puedo, ¿no? Que yo creo que eso es como también lo más feo de cuando uno hace música al mundo. Cómo quedarse a medio camino. Pero cuando se hace con corazón, como lo has dicho tú antes...
Bueno, sí, corazón y estudio, corazón y estudio, las dos cosas, ¿no? Sí, porque tampoco hay que banalizar ni, ¿sabes? Como que el folclore es muy importante para mucha y sobre todo la gente que es folclorista y que lo ha hecho toda su vida. Hay que tratarlo con ese cariño y con ese respeto. Yo creo que todos podemos entrar a todos los folclores, pero hay que hacerlo con mucho respeto.
Sí, sí, y con cabeza, y con cabeza. Bueno, que te tenemos en Tarragona este sábado dentro de la Sala Cero. Explícame, ¿con quién vendrás? ¿Tú solo y guitarra? Te tenemos con tus musicazos. Vamos con la banda, vamos con la banda. Sí, sí, sí. Esos locos descazos. La apuesta es toda banda. Además, hay uno de nuestros músicos, Guillem Arnau, que es...
de la provincia, o sea que además vamos a ir, o sea, va a haber calzutada antes del concierto. Eh, buenísimo, eh, buenísimo. Sí, entonces, nada, yo estoy muy contento porque a mí me quedan muy pocas provincias por...
Por tocar en la península, o sea, muy, muy pocas. De hecho, deben quedar tres o cuatro y una es Tarragona. Así que me voy a estrenar no solo en la capital, sino me voy a estrenar en la provincia en general y eso me tiene muy contento. Además, tengo unas primas, dos primas hermanas que llevan viviendo ahí toda la vida y no he conocido nunca su casa, que también voy a poder visitar, ¿no?
Me tiene muy contento, la verdad. Y además me tiene muy sorprendido porque, claro, uno cuando va por primera vez a un lugar siempre piensa que va a venir muy poca gente. Y la realidad es que se están vendiendo muchísimo las entradas. Claro, es una alegría, no es una sorpresa también. ¿Por qué no he venido antes a Tarragona? En realidad sí que había gente esperándome todos estos años.
Pues mira, porque precisamente cuando tiene que ser... Es como lo que decías antes de la creación de una canción. Cuando tiene que ser, yo creo que todos los planetas se alinean y hay como una especie de magia que de repente envuelve y esto, pues mira, tal vez también está pasando con esta actuación. Bueno, sí, sí, total. Parece que todo se ha alineado para que sea una gran noche, la verdad. Y lo va a ser porque...
Nosotros tenemos muchas ganas y supongo que el público, aunque entiendo que mucha gente se habrá desplazado, habrá venido a Barcelona, a vernos en algún momento, supongo que también hay mucha gente que nunca nos ha visto y siempre tú coges con muchas ganas a un artista que no ha visto nunca, que te gusta, claro. Pues explícame, ¿quién son tus músicos? A ver, preséntamelos. ¿Quién te acompañará?
Mira, Guillem Arnau, de Tarragona, a la batería. Está Chobi Santoro, que es entre mexicano y brasilero. Se ha criado ahí entre los dos países y tremendo bajista. Y luego a Alvarito Navarro, a la guitarra, que es mi escudero. Llevamos toda la vida tocando juntos, somos socios.
Y llevamos todavía tocando juntos. Aquellas de la familia también. Sí, con mi guitarra y con mi voz. Qué bueno, qué bueno. Pues ganas, ¿eh? Y lo que decíamos, repaso entero de este diez locos años descalzos y alguna cosita más que se puede llegar a escapar, ¿no? Con doce temas no llenamos un repertorio. No, no, no. Hay sorpresas, hay... Hay cosas futuras, hay cosas pasadas y cosas presentes.
Va a haber de todo y bueno, un concierto como nos caracteriza, pues como lo que tú has dicho, es una montaña rusa, ¿no? Vamos a pasar de momentos íntimos, reflexivos, políticos, emotivos, a por supuesto muchísimo baile, ¿no? Que también es nuestra propuesta.
¿Y alguna colaboración? No sé si para Tarragona, pero sí has tenido en lo que llevas de conciertos que te da también. Pues mira, yo creo que paradójicamente he hecho un disco de colabos y estoy haciendo otros colabos que nunca en los directos. Porque estoy muy concentrado como en el equipo propio, en la banda, en el núcleo. ¿Qué dices? Y estamos ahí como nosotros cuatro y gozándolo, ¿sabes?
Pues mira que has tenido la oportunidad, porque venías de Barcelona, que estarás precisamente el día 20, o sea, mañana, Tarragona el sábado, después ya te vas para Coruña, Estrada, Sevilla, Badajoz, Lleida, Girona, y suma y sigue, y suma. Uy, mira, me está dando hasta aquí. ¿Tú sabes lo que te queda por delante, muchacho?
Guay, lo que no hay anunciado. En agosto me veía a Estados Unidos. ¿Qué dices? Sí, sí. ¿Quién te lleva...? Yo siempre me ofrezco voluntaria. ¿Te llevará alguien las maletas para esa zona? Bueno, sí, sí, hay que... Ya somos muchos, ya somos muchos. Ya somos muchos. Y cállate, cállate. Bueno, pues si alguna baja...
Pero que sea light, pero por maternidad y cosas de estas, avísame. Pues muchísimas, muchísimas gracias. Al que decíamos, que teníamos ganas de volverte a ver y de verte primeramente en este primer contacto con Tarragona, que no nos dejes y nada, que repitas las veces que sean necesarias. Bueno, si te deja la agenda, que creo que ahora por ahora está un poquito imposible. Encontraremos otro hueco más adelante.
¿Con cuál canción podríamos acabar del disco? Venga, una que me digas que tiene alguna cosa bonita tuya. Hombre, yo la nueva, que es un lugar mejor, que es la cancinita de este disco, que así, que tiene un sonido además, creo que muy trabajado y que está muy guay. Además es muy para todos los públicos, eso me gusta. Me gusta que sea tan popular en ese sentido. Yo creo que cualquier canción hubiera sido buena. Me quedo con esta también, con un lugar mejor, aunque en braille también es...
o lo de los olvidados pues que lo descubran en este concierto que recordamos llegada a Sala Cero y también recuerdo entradas anticipadas que ya se pueden coger ya en Tarragona, en Shiba Music y Papastor en Reus, en Spook Records, Discos Quick, Ac Records y Papastor y también en la misma sala bueno, en la entrada en salacero.com de nuevo, gracias, gracias, gracias Pedro Pastor y hasta pronto, hasta el sábado
Sí, es belleza. Gracias. Adiós, adiós.
que en alguna me besaba tú viviendo a toda prisa yo observando y aprendiendo
Fins demà!
Si no estás aquí y mira ahora cómo hemos crecido Y cómo encaja nuestro caminar Y lo que juntas hemos aprendido Y lo que nos queda por explorar Santa locura haberte conocido Es un regalo pa' mi paladar No puedo más que estar agradecido De que la vida nos juntará Gracias por tratar Este amor con tanta delicadeza
Gracias por cuidar. Con tanta fuerza la belleza.
El que us deia, que me té al·lucinada l'haver parlat amb el Pedro Pastor Guerra, tenint en compte els seus antecedents familiars, eh? El seu pare, el Luis Pastor, la seva mare a l'Urdes Guerra, que és la germana del Pedro Guerra. Decida, passa, entra... Que no m'he recordat de dir-li. Dóna-li, recorda't un tiet, a veure si ens ofereixen una entrevista o amb ton pare, que ens encantaria poder parlar amb ell. Però bé...
No fiquem a la família, no fiquem a la família, perquè el que és el protagonista ara mateix és ell i aquest el seu treball histogràfic en el qual, doncs mira, imagina't, deu anys caminant sense sabates i fent precisament d'aquesta la nostra vida, el nostre planeta, com diuen aquesta cançó, un lloc millor. Pedro Pastor, que arriba a Tarragona i continuem d'un concert cap a un altre.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Fins demà!
Bona nit.
Doncs així com sonen els sounds from the supermarket, que els tenim aquest cap de setmana, aquest dissabte, i més i menys que a la Celestón. I via Telefànic que comptem amb un dels seus components, que saludem. Ben, bona tarda i benvingut. Bona tarda, què tal? Com estàs? Bé, bé. Ens agrada una mica per demà. Si és que ja ho teniu aquí a sobre, eh? Explica'm com anirà el conservador. A qui hora primer? A veure. A les 10.30.
A les 10.30, que la gent vingui una miqueta abans, no? Sí. I que a partir d'aquí... Una mica abans, sí. Clar, clar. A veure, a les 10.30, perdó, ha de començar el concert com a tal. O sigui, la gent hem de venir abans per a les 10, per allò d'agafar el lloc, perquè a més a més recordo que l'estat d'estona té l'acabuda que té, eh? Sí, sí, sí, no, és petit.
Nosaltres estarem, ja fem proves de so i muntant, doncs, uns quants hores abans. Molt bé. Que per cert, en quin moment musical us trobem ara mateix? Explica'm Ben. Com som nosaltres? No, no, en quin moment musical? Si esteu preparant noves cançons? Si us enganxem que gairebé... No sé si ja teniu disc? Sí, sí, estem gravant un nou disc ara. Sí. Vam treure...
Fa uns anys ara un EP de 6 cançons i ara estem treballant un disc amb 10 temes. Molt bé. Nosaltres som una banda que mai fem res fàcil. Què significa això de que no feu res fàcil? Explica. Tot costa una mica perquè ens ho fa...
Ens ho fem difícil per nosaltres mateixos, no? Sí. A nivell musical sempre busquem coses inusuals.
ritmes a vegades una mica difícils Home, però això ben entre tu jo crec que també és molt bo perquè això vol dir que sou culs que sou culs inquiets i perdreu per la paraula inquiets que sempre us agrada anar renovant-vos i anar buscant coses noves jo no ho trobo gens malament, eh? No, no, sí, aquí és un projecte que a mi personalment m'agrada moltíssim vam començar
no amb la proposta de fer un tipus de música, sinó de buscar sempre el nostre sou propi. I llavors per això a vegades és una mica difícil, no? Venim tots de llocs molt diferents i històries musicals diferents també, i a veure, és la suma de les quatre parts, no? Saps que abans t'he dit, Ben, que me'n recordava que havia parlat ja amb vosaltres?
Saps quina... Sí, va ser amb l'excusa del Jardí Sonor, que teníeu l'actuació al Santuari de Montferri. És que ara, revisant una miqueta, clar, no me'n recordo quines dates concretes, però crec que va ser pel juliol, més o menys, que vam poder parlar, que vau tocar allà i que... M'imagino, ara ho farem amb un repàs, si vols. Sí, sí.
Estava molt bé. Sí, sí. És que el Santuari de Montferri jo crec que és un dels llocs que si la gent no ho ha vist... En concert me'n refereixo, eh? Amb les llums que posen, la caiguda del sol en aquell moment, és espectacular. És espectacular, és un lloc fantàstic. Sí. No, hi va ser un bon concepte per nosaltres. Bé, érem una mica verds encara, havíem fet...
No ho sé, dos o tres concerts només. Ara van més rodats i tenim un bon setlist, un bon repertori ara tenim. Bastant polit. Home, si ja esteu treballant el que serà el vostre proper treball discogràfic, imagino que sí, clar. Sí, ara no sé exactament quan sortirà aquest LP, ja t'he dit que...
Nosaltres també és tot una mica casolà aquí. No anem a un superestudi amb un productor, sinó que ho fem tot nosaltres a casa.
Però, per una part, jo crec que és molt bona, Ben, perdona'm, perquè, clar, no teniu la pressió que hem d'acabar amb una data determinada ni hem de posar una sèrie de coses que ens demanen, sinó que ho feu al vostre gust i amb el ritme que necessiteu. Però, clar, vosaltres ara mateix al 100% no us dediqueu a la música.
No, que tots treballem, i treballem molt, perquè avui deixa de treballar molt. Clar, clar, i tant. Però sí, acaba sent una mica un treball artesanal, no? O sigui, d'anar ja picant pedra a poc a poc...
Sí, sí, sí. I a més a més, i no parar de treballar, i el dia que es pugui i us deixin, doncs això, poder comentar i poder viure de la música, que això és el que potser us agradaria també. Home... Sens dubtes, no? És un somni per qualsevol músic, però... Està molt complicat, està molt complicat. Sí, però complicat, complicat. Sobretot amb una propesta musical que no encaixa ben bé dins d'un gènere...
com el nostre, que suposo que seria un roc alternatiu, però... Tot arribarà, eh? Perquè tu ja saps que tot això va a onades...
I algunes vegades m'ha sorprès la gent, algunes vegades per bé, altres vegades no tan per bé, en el sentit que de cop i volta arriba el grunyx una altra vegada, ens posem les piles, i de cop i volta la gent de Nirvana torna a funcionar com si fos el primer dia. Ja, sí. M'entens, no? Ja, ja. Sí, sí. Nosaltres tenim això que, almenys, o sigui, en concert, ja sabem que els concerts normalment
Són bastant festival i s'ho passen molt bé. Sí. I el públic també. Tenim uns quants seguidors que ens donen molt de caigua. Que bo, que bo. Doncs tot això i molt més dins de la sala Stone.
No sé si el preu d'entrada continua sent els 5 euros? 5 euros, sí. Pregunto, eh? Perquè ara no estava segura, perquè normalment és el preu que posen, que jo crec que és un preu per convidar tothom a que vingui, a que s'ho passi molt bé al concert, que l'excusa no sigui l'entrada, que diguis, és que me cobren un colló. No, no és veritat.
No, just això. El que fan és precisament això, posar que sigui a l'abast de tothom i que ara penseu que amb qualsevol cosa, jo sempre dic, fa un estornut i el xarrub que t'has de prendre per curar aquest estornut et val 20 euros. O sigui, amb 5 et donen salut i et donen guerra aquesta bona gent dels Sounds from the supermarket, eh? Molt bé, sí, d'acord. I després de Saraston cap a on marxeu?
Teniu alguna coseta més de la gent? No, no tenim més bolos ja entrevist en aquest moment. Estem en fase de veure si ens col·loquem en algun festival o algun puesto. Cap a la primavera, estiu. Doncs fem una cosa bé. Recorda'ns qui és la teva gent, la gent que podrem veure sobre l'escenari de la sala Estan.
Perdona, com? Qui són els teus companys? Qui són? Els meus companys, sí. Perdona. No passa res. El Martí Joan, al baix. Sí. Guillem Cot, a la bateria. El Jack Gilbert, a la guitarra. I Jo a la veu.
Molt bé. I allà a la sala Eston, recordem que es troba a la plaça dels Sadasos número 26 per poder gauguir-vos. De nou recordo a les 22.30 l'oportunitat d'estar amb aquesta bona gent i esperant en cant d'aletes, ja t'he dic ara, Ben, que ens presenteu aquí a Tarragona Ràdio el que serà el vostre disc, eh? Molt bé. D'acord? Genial.
Doncs aquí una estoneta, aquesta entrevista, si la voleu, la trobareu penjada a la web de Tarragona Ràdio amb un cartell una mica sinistre, t'he de dir, eh? Encara que ja m'ha semblat veure'l en un altre lloc i amb més color, potser. Sí, potser els imatges has vist el color. Aquest és el...
la versió blanca i negra, sí. Ja m'estallava, eh? Dic, aquesta imatge me l'he estat mirant diverses vegades i dic, aquesta, ja l'he vist. Aquesta vegada ja l'he vist, i tant i tant. Doncs, de nou, moltíssimes gràcies, Ben. Amb quina cançó vols que acabem? Acabem amb l'última, on esteps? Sí. Vols? O posem una altra? Ah, posem una altra, sí. Si ho tens allà... Tinc tot a l'EP. Tu me dius.
Sí, la que estàs... Doncs mira, aquí la tenim. És una altra que tocarem. Doncs vinga. I també espero que ens sorpreneu i alguna que n'altra cançó nova, eh? A veure què és el que passa. Molt bé. Ben, gràcies. Fins la propera. Moltes gràcies, Silvia. A tu. Adéu. Adéu. Gràcies. Dissabte, 22.30, a la Sala Stone. Aquesta bona gent. Sons from the supermarket.
Fins demà!
Yeah, I'm heading south It's all heading south I should have thought of that
Before I took a wrong turn That led me to a place Where dreams are crushed and burned I should have thought of that Before I scratched the itch Before I cut the thread And unpick the stitch
Fins demà!
Fins demà!
Fans de Tarragona, amb Sílvia Garcia.
Buen dia, buena hora, buen momento. Hi ha coses que no passen de moda, de veritat. Te vaig parlar d'ells ahir mateix i amb els seus protagonistes. Bueno, en part dels seus protagonistes perquè només estaven el Miguel i la Rosa. Ho recordo.
que aquest Berkami està en marxa, que li queden 35 dies i que ens queda una miqueta encara per anar empenyent. Berkami amb els salt 150. A veure si ho aconseguim. No recuerdo lo que es viajar sin ti. Eres
Cada día es un regalo por abrir.
Bona nit.
Estan los huesos y ya esperan va a que
Doncs així sonaven, sí, són ells, els 150. I perdoneu-me, però ara mateix m'acabo de quedar quadres perquè surt la notícia que s'ha mort el Chuck Norris, que és la llegenda del cinema d'acció als 86 anys. Doncs mira, un altre estel que marxa cap allà.
Jo que ho estava buscant a través ara mateix de l'Instagram i també del Facebook, perquè per aquí hi ha un grup d'aquí de Tarragona que m'estimo especialment i fa una estoneta m'havia sortit que ja estan d'estrena o que faltarà molt poquet per estrenar la seva cançó i que estaven fent el conte enrere. Jo deia, ostres, doncs jo tot això ho he de dir. I clar, de cop i volta, no sé si us passa a vosaltres últimament, però el Facebook el que me fa és...
que se m'actualitza sol, a la qual cosa tot el que acabava de veure fa una mica m'ha marxat. I clar, ara m'han sortit noves coses com, per exemple, que tenim Marcos Ecléctico amb l'agenda d'aquesta setmana i que avui mateix estarà a l'Alter de Reus i que dissabte estarà a la Zeppelin de Salou punxant. Mira, és d'aquelles coses que anem aprofitant i ja de pas que ens ho trobem us ho explico.
I que també a Tarragona, aquest cap de setmana, l'Estarraco Infinity, que obrirà demà mateix les seves portes a partir de les 10 del matí, importantíssim, i que hi haurà pintacares, princeses de fantasia, varetes màgiques...
També xerrada sobre doblatge, actor de doblatge, el Daniel García, que ell serà present a partir de les 12 del migdia, entre moltes altres coses. Però mira, no sé si sigui aquest. A veure, espera, que ho he posat una mica de so. Un momentet, eh? Perdoneu, salt 50, però és que m'estan donant so des d'aquí. A veure, eh? Ara! Ui, entres a la nau de Star Trek, literalment!
Hi pots estar els comandaments. Mandaloriano, també, amb la seva moto. La porta immersiva de la Stargate per poder entrar.
I com no, el fotocall de Harry Potter, entre moltes i moltes altres coses, demà, i demà passat, al Palau Filali de Congressos de Tarragona. Tu què, ets a Hufflepuff? De Slytherin? I per aquí estic... Home, també estic veient tota la gent...
A part de... que et pots fer fotografies... Spiderman... Encantada... Stranger Things... Uau! Ja sé, no sé si us estic posant les dents massa llargues, però jo a mi mateixa sí, eh? Ja t'ho dic ara. Demà estarem allà.
Quines ganes, quines ganes de poder gaudir-lo. Molt bé, molt bé. El que et deia, amb moltes ganes de poder gaudir d'aquests moments a Tarragona, a banda de molts concerts que venen. I parlant de concerts, aquest cap de setmana... amb ella, amb la Maggie Rayleigh. The last that ever she saw him carried away by a moonlight
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs la tenim en concert, ni més ni menys, aquest diumenge 22 de març a les 7 de la tarda, amb cançons com aquest, Moonlight Shadow, Two Friends, Family Man i moltes altres més que van formar part, segurament que de la teva banda sona una música allà als anys 80. Doncs en Maggie Rayleigh aquí, a Tarragona, imagina't, eh?
I ara estàvem mirant també i donant un cop d'ull, ja que hem comentat Estarraco Infinity, la Maggie Rayleigh, que passen coses molt interessants al Palau Firal i de Congressos, de cara també a la setmana vinent. Tenim especial de dansa, de cara al 25 al 27, els Puro Relajo, que parlarem amb ells aquest dilluns i que ens diguin, que ens arriben des de Navarra i que a més a més es veu que estan per descobrir, eh? Jo no els conec encara,
I et tinc tot el cap de setmana per aprendre moltes de les seves cançons. També el Miqui de Cai, amb els seus monòlegs, el dia 28 de març. El dia 29 de març, el Luis Cortés, que torna de nou al Palau Final i de Congressos de Tarragona, si no recordo malament, i té una programació, o tenen millor dit una programació, de cara al mes d'abril, molt i molt interessants.
Però a ella toca marxar, mira quina hora és. Hi havia una cançó que abans ha començat a sonar, però l'he aturat momentàniament perquè me la volia guardar precisament per això, per acomiadar-me ara amb ella. Perquè som un moment... un moment especial, o almenys ho intentem.
Amb aquest moment, o és un monument? No, monument, monument. Tanquem el nostre programa. Amb la Nica Nina Kahlo, amb aquest monument, nosaltres tornem de cara a la setmana vinent, de cara a dilluns a les 6 de la tarda, o, si voleu, demà, i serem dins del Ja Tardes Cap de Setmana. A partir de la 1.
Gràcies. Adeu-siau, bon cap de setmana. Gaudiu a tope del cap de setmana, que saps que passa volant. Monument. Nina Kahlo.
Bona tarda, són les set.
Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.