Un futur que ens porta el 19 de desembre.
La lluvia que caló nuestra cintura es el caldo que beben los ahogados y el papel que te escribí en la turra Eiffel con un jetén ya solo es papel mojado.
Hoy toca desnudarse como la primera vez para la mercada bocado que nos dimos al caer y renacer en esta playa congelada de noviembre.
¿No ves cómo llega ese viento del sur? Las olas quebradas se acercan para ver si queda luz en esta isla veintitantos de noviembre.
O encendemos una hoguera entre los dos o partimos con un beso y un adiós y buena suerte.
Bueno, cama de ploure ya no vindrá por culpa meva, que ya está aquí, ¿eh?
19 de desembre, 8 de la tarda, Teatre Tarragona.
I l'amenaça és gravació disc en directe.
Paco i la Luna, hola, què tal?
Hola, què tal?
Oe, oe, oe, oe, oe.
Paco, Paco.
Estic assajant ja de cara al dia en qüestió, eh?
Tinc dos mesos i pic, i pic, per assajar, eh?
Estàs a prendre les tornades.
Home, home, però de quines? Ja tens la situació ja posada al teu caparronet de com ha d'anar tot això, encara que queden...
A veure, abans que arribi el dia 19 de desembre, us he de dir que el Paco passarà per Valladolid, per València i per Granada, i si no hi ha alguna cosa més per aquí, que no m'hagi xivat.
Sí, és que en teoria no volia fer res, abans el dia 19, perquè volia preparar el concert, però ja tenia firmats aquestes actuacions, així que, bueno, viatjaré una miqueta.
Vinga, va. A més a més, Granada m'han dit que és molt bonica, que t'he de dir de València, que no ho sàpiguis, i Valladolid, tanto de lo mismo, la meitat.
Sí.
No, que és el Café Teatro, que no sé si són... Són teatres molt grans, allí al...
No, són locals.
Ah, molt bé.
Bueno, sí, cent i pico persones, i tal.
Sí, hi ha molta pública, allà. Tinc gent molt fidel a Granada i a Miradolid, per això ho tenia firmat, ja.
I a més a més que s'agraeixen, que encara hi ha molts locals que posten per la música en directe, i mira que no s'ho posen gaire fàcil, eh? Tu ho saps, Marco.
No, no, no. De vegades han de mirar horaris i volums i històries, molt complicat, molt complicat.
Sí, sí, sí.
Però, bueno, aguanten, aguanten.
Sí, sí, i que sobrevius, i que tinguin, i que siguin guerreros, que des d'aquí el nostre recolzament total, eh? Igual que passa aquí a Tarragona, que per cert, deixa'm fer un incís, que he descobert a través de les xarxes, que aquest cap de setmana la Sala Stone ha fet deu anys.
Doncs mira, per molts anys, eh? El Fernando i família, que continuen allà també al peu del canó, i que les coses que em passen sempre no són gaire fàcils, en segons quin moment, eh?
No, no, no. I tant, i tant.
A veure, anem cap al 19 de desembre. Per què el 19 de desembre? És un dia especial per tu? És quan el Teatr de Tarragona va dir, mira, tenim el 19, Paco, ¿quieres venir?
Sí, és el dia que vaig gravar la primera. No, no, no, és res. És el dia que havia lliure.
Però podria ser, eh? Que aquestes coses passen. Mira, quina pena que no hem intentat una història.
Clar, bueno, encara tens temps que t'han trucat al diari de Tarragona? No, encara no.
Doncs bé, per la pròxima. I com d'aquí al 19 de desembre tornarem a parlar tu i jo, i jo no me'n recordaré, que ja hem parlat.
Molt bé.
I llavors m'ho dius, doncs sí, va ser un dia molt especial per mi en aquell moment, i raja raja, i tu m'hi dius el que sigui, i jo m'ho conèrré a Pies Contillas, tu ja ho saps.
Sí.
No dudo, no dudo.
Començo ja amb la història. El que fan és escriure històries.
Vinga, va.
Per una mes, ja no va. Ja no va dir una mes.
Clar, com seria la història del 19 de desembre, per exemple? 2025.
El 19 de desembre és el dia més important de la meva carrera. O sigui, estic claríssim, claríssim.
Perquè és el primer disc en directe, i jo vaig fer el meu primer disc com a Paco Endaluna l'any 2003.
I és el primer en directe. I com ho faré? Doncs a casa, a Tarragona.
Home.
I tenia diferents opcions, semblant oferir diferents coses, però dic, no, no, ho he fet a Tarragona.
I els de València, per favor, Paco, vine, perquè saps que t'estimen moltíssim allà.
Paco, por favor, no nos agassés tu.
I a Madrid i a Barcelona. Tenia ofertes molt xules per fer-ho, però dic, mira, ho faré a Tarragona, perquè, no sé, és molt emocional, també, això, per mi.
I, bueno, ho he fet a casa, a casa meva.
I quan sorgeix la idea? Perquè, a veure, una cosa és que ja et diguis, ostres, ja tinc l'edat, però, clar, tot això s'ha de moure.
I, normalment, ho moveu vosaltres directament, o sigui, que tot això no ho ve de més a més.
No, la idea ve de que jo, o sigui, hi ha una part meva dels meus espectacles, que tu saps que has vingut, que no és solament musical, o sigui, hi ha tot, no sé, hi ha una posada en escena, hi ha uns monòlegs, hi ha coses que passen sempre, no?, diferents.
Jo dic, quina pena que els discos això no es veu, no?
N'arribi, clar.
Clar.
Llavors dic, mira, faig un punçament directe, ho grabo tot, amb vídeo i amb àudio.
I, després, això, intentarem ficar-ho a plataformes, i, bueno, jo tinc contactets de la meva part de guionista i tal, i intentarem que, bueno, que estigui a algunes plataformes importants.
Molt bé.
Home, i ja et dic que aquí t'adonarem canxa a les vegades que t'ho vulguis, eh?
Que tornes al Paco, t'imagines demà, que tornes al Paco, que no sé si ens vam deixar de dir, i jo, eh, t'obro un micro, eh?
Si tu demà me tornes a trucar, i estem tot el, t'imagines, tot el dia, tot els dies d'avui, fins al dia 19 de desembre, parlant cada dia.
Molt bé.
Que locura, eh?
Paco, com està això?
Doncs mira, m'ha de doi por.
Només de pensar-lo.
És xulo, eh?
És xulo, eh?
És com una agenda diària, com, com anem els ànims?
Què has fet avui?
Com al col·le.
Què has fet avui al col·le?
Però això seria millor de cara a quan comences desembre, perquè és que si no, no pot, te podíem agobiar, i tu imagina, clar, estem a 29 de setembre, d'aquí al 19 queda una mica.
Però clar, quan comencem, sí, al desembre, el dia 1, Paco, com ho vas?
Com el calendari dels Reis, no?
Exacte.
Comencem amb el calendari aquell que obres les finestretes que hi ha, caramels, xocolata, no?
Això, comencem amb el Paco.
Què tal avui, Paco, i tu?
Doncs ja tinc els músics i ja sabem qui serà el guitarrista.
No t'ho diré.
Molt bé.
No?
És una superbona idea.
O algun dels... Tenim ja també algun convidat excepcional que passarà per allí?
Sí, que guai, que guai. És una superbona idea.
Vinga, va.
Que per cert, abans he parlat de plataformes.
Sí.
Hi ha una cosa que no sé si la saps, que m'he ficat a les meves xarxes, no sé si ho saps.
A veure.
Sí.
Que tinc una pel·li entre les 10 millors pel·lis de Prime Video en aquest moment.
He vist alguna cosa?
El top 10, el top 10 d'Espanya i a Viva la Vida, que és una pel·lis de la que sóc guionista.
I a més vaig fer la cançó als crèdits i, bueno, també sorti fent un paperet molt escrit, 4 xarxes d'actor, no?
Però el important és que vaig fer el guió i avui estic supercontent.
La productora m'ha trucat i diu, has vist, sí, sí, sí.
Paco, que l'estàs petando, Paco!
L'estàs petando!
Paco, que lo peta, que lo peta!
És veritat.
No, per mi era una pel·li, ja ni em recordaves, una pel·li molt senzilleta, molt familiar, però bueno, però mira, escolta, agrada.
Però mira, això és molt important, clar que sí.
A més a més, la part de direcció, diguem-ne, no l'havies tocat encara o no?
La part de direcció, ja.
Direcció? També la fas com a direcció o no?
No, no, no.
No, guionista només, val, val, val, val.
És que jo m'apensava que havies fet tutti free, eh? Tot sencer, eh?
No, no, això no em deixen dirigir encara.
Ai, ja arribarà, ja arribarà, que...
Ho estic intentant, però de moment no em deixen.
Llàstima, llàstima, llàstima.
No volen que acabi amb la pel·lícula.
Aquest home, el director d'aquesta pel·li és José Luis Berlanga, però el fill, el pare ja va...
Ja no hi és, sí, sí.
Però José Luis Berlanga, fill, és el director de la pel·lícula.
Bé, però també hi pots recordar tranquil·lament, Paco, qui són els actors que estan.
Perquè, a més a més, jo t'ho vaig dir a tu.
Dic, ostres, és que estàs amb... Digue-m'ho.
Sí. Ai, que m'ha oblidat el nom.
Home, el senyor...
El Pablo Chapella.
El Pablo Chapella, que a més el vam tenir fa poquet aquí a Tarragona,
bueno, relativament poc, amb els seus monòlegs i companyia.
Ah, sí, sí, sí, sí, és molt... És molt maco el Pablo, és una persona impressionant.
M'ho vaig passar tan bé amb ells, vam veure una de les... A la festa de final de rodatge
vam estar els dos, tinc unes fotos, eh? Guai Déu.
Molt bé, molt, molt.
Que peligrosos que sou, que perillosos que sou.
Mira-te-la, mira-te-la. La sentim una miqueta, eh? Que t'aviva la vida, què et sembla?
Sí.
Sí?
Com, com?
Dic, la sentim una miqueta, la viva la vida, la cançó?
Ah, sí, és clar, la cançó de la banda sonora.
Pues vinga, a la teva. Vámonos, pa' ya.
Si las gambitas de la paella te salen ranas
Y en la mañana repica el trueno de un chaparrón
Saca el cacito por la ventana, que esa es la lluvia que hay que cocer
Mientras se canta el ritmo de samba, un día va la vida
La fachoqueta y la lengua están pa' darles la vuelta
No digas nunca estoy muy quemado, diso carraé
Que tu llanto sea el condimento de ese talento que hay que tener
Para marcarse sin despeinarse a un viva la vida
Viva la vida
Cambia los vientos
Siempre hay un cuento
Que acaba bien
Que la amargura importa un pimiento
Si en tu despensa tienes laurel
Que acompañado de un viva la vida
Siempre va bien
Viva la vida
Cambia tu suerte
Que bonica i rodoneta te va quedar, eh?
Bueno, és una rombeta així divertida
Sí
Que em demanaven i juguen amb les paraules, com faig jo
Ostres, però jo crec que quan te fan una comanda
Perquè això d'alguna manera va ser una especie de comanda
Sí
Clar, tu has de saber i t'has de posar una mica el paper de tot el que estàs dient
I com ho estàs dient, no?
Clar, és que és molt curiós
A mi, jo he fet més cançons per pel·lícules
Com la de l'Ave de Limón
I és curiós perquè a l'altra pel·lícula que vaig fer la cançó
La cançó explicava el final de la pel·lícula
I em va passar el guió
Que de fet
Jo vaig començar a treballar al cine com a guionista per això
Perquè em va passar el guió de la pel·lícula
I vaig dir, escolta, veig coses a la pel·lícula que no tal
I vaig començar a treballar
I venia a la tele i vaig començar
I aquest, el Viva la vida va ser molt curiós també
Perquè em diu el productor, em va dir
No, no, no, és que la banda sonora ja la tenim tancada
Fa temps
Dic, bueno, deixo-me proposar una cançó
I em diu, no, no, és que ja està tancada
I li vaig enviar
Que taxa, tio, no?
Que recte, no?
Sí, sí
Aquestes coses, el cine va tot molt marcat
I són pressupostos molt grans
I no pots desquadrar-los
Però li va arribar la cançó i va dir
Ai, que m'encanta
Ara què fem?
I a més, és el cícum de la pel·lícula
Sí, no sé què
Llavors, havíem una cançó de la filla del de Ketama
No me'n recordo com es diu ara
El cantant de Ketama
I van agafar la seva cançó
La van posar a crèdit
I la meva, just abans dels crèdits
O sigui, que compartíem crèdit
I, bueno, em va sonar emocionant
Emocionant la meva cançó allà al final
Antonio Carmona
Estava buscant-ho, eh?
Sí, sí
Estava buscant-ho
No me'n recordava, eh?
Sí, Antonio Carmona
El pare
I ella és la filla
La filla és la que estava posant la banda sonora
Ah, clar, sí
Jo conec el pare perquè vaig coincidir
Això són batallites, ja, batallites
L'any 2000
Ai, que gran que soc
L'any 2000
Aquí al costat
Era aquell moment que tenies
Tres anys, Paco?
Res, res, res
Em recordo que estaven canviant
Les pesetes a l'euro
Em sembla, aquella època
Veus, si tu en aquell moment
És que estaves agafant per primera calculadora
Si és que ets a més joves
Total
I jo estava als estudis
Sintonia a Madrid
Gavant un disc
Estava en Ketama
I jo gravant el meu primer disc
Sí
Que va sortir després
L'any 2003
Va treure un temps
O sigui que ahir vaig conèixer
L'Antonio Carmona
Que bo, que bo
Que mengeven per mi
Que a més a més
En aquell moment
Crec que encara estaven en pleno
No?
Sí
O estaven petant per tot arreu
Perquè Ketama
En aquell moment
Si no eres de la terra
Eres de Ketama
T'agradava
Si no una
Qualsevol cançó
Que en aquell moment entrava
Sí, a més
Tama feia que
No està molt loco
Sabemos lo que queremos
Sí, sí, sí
D'ahir al Paco
Li van començar a agradar
Les rumbes
Perquè en aquell moment
No li agradaven
Total
Ara m'ho estic inventant jo
La teva història
Vinga, home
Que tu eres català
Que sois mucho
Que a més també
Teniu la rumba catalana
Que te lo dijo en català
En aquell moment
Saliu en català
En la intimida
Saliu en intimida
Total
He vingut a gràcia
El que referís
Home
Té un català tancat
De ses illes
Té un català tancat
De ses illes
Carmona
No, que lo queremos mucho
Que lo queremos mucho
Ai, ai, ai
Ai, que encara farem
Ai, ai, ai
Que bo, que bo
Bueno, una coseta important
Recordem
El que passa el dia 19 de desembre
D'enguany
2025
Teatra Tarragona
Sí
Sí, un concertazo
Impresionant
Impresionant
Impresionant
Amb les millors cançons
Que estem redaccionant
De tota la carrera
A més
A més, vindrà
Una persona
Molt graciosa
Molt simpàtia
És un tros de música
És el meu amic
Juan Ton
De l'equilibrista
Ostres, Juan Ton
Que majo
Sí, sí
La farem grossa
Serà un super, super dia
Un dia molt gran
T'estic coneixent
Una miqueta més, Paco
I jo crec que algú més
Estàs volent enredar
Sí, sí
A més
Digues, digues
Ai, ai, ai
Que s'ha estat allà
Al mig la comunicació
Paco, ja te tinc
Ja te tinc
No me marxis
Que crec que la comunicació
Avui va amb les trombes d'aigua
No sé si et trobes
A València
Estàs tu ara?
Estic a Barcelona
A Barcelona
Val, val, val
La Barceloneta
Que hi ha poca cobertura
No, no
I a més
Aquí a Tarragona
Estàs prou núvol
I dic
No sé si estaries a València
Però clar
Està caient
O ha caigut
Un xarxar
Un xàfec
Superimportant
A la zona
De les Terres de l'Ebre
Ui
Em fa por anar cap allà
Bueno
No t'ho recomano avui
Ni avui ni demà
Millor passar uns dies
A veure què
A veure què
Doncs què me deies
Jo, bueno
I t'he preguntat
Si estaves intentant
Enredar alguna cosa més
Sí
Sempre
Vindrem els habituals
Sempre
Tota la gent
La gent bona
De casa
Vindrem a tothom
Doncs jo espero
I desitjo
Que també enredi
Seta germana
Ah
Home
Home
Home
I ja no dic a ningú més
Perquè clar
Si no ja
De cara al dia 1 i 2 i 3 i 4
No podem anar informant
Perquè ja ho hem dit tot avui
I això no pot ser
La meva germana
Estarà seguríssim
Seguríssim
I tant
I afectes
Amunt de l'escenari
I coses d'aquesta
A veure
És que que ja
Pateix
T'ho preguntaria tot
Però no pot ser
Ens hem de guardar
És molt complicat tot això
Són moltes decisions
Perquè la primera idea meva
Era fer un súper decorat
Amb coses que baixessin
Pujessin i tal
Però després hem pensat
Que ens hem de centrar
Més en la música
Llavors estem treballant
Tot el tema de decorats
Ara estic treballant
Amb una persona de Tarragona
Que és l'Avis Manrique
Que és un expert
En tot això
I farem alguna cosa
Maca segur
Però veurem
El que és important
El decorat millor
És el públic
El públic serà el millor decorat
Del món
Doncs això te l'hem de dir
I les entrades
Ja es poden comprar
Ja es podem agafar
Sí
A més a més
Jo demano
Sisplau
Ja que gravo el disc
A casa meva a Tarragona
No em deixeu malament
No home no
A tope
A tope
Clar
Que jo digui després
Mira
Jo sé de gent
Que ja ha comprat
Deu entrades seguides
Què dius
Què dius
No, no
Felicitats
Clar que sí
Tota la família
Clar que sí
Ja que estem
Enredem
Que es diu Enric
Enric
Enric
Que normalment
Sempre el trobem
Sempre està a Cuba
Aquest senyor
Jo crec que allà
Allà deu tenir
No
De tot
Jo crec que allà
Tenir
La meitat de la família
Allà
I si no
Deu estar a punt
Deu ser fill adoptiu
Ja eh
Total
Enric
Que t'estimem
Un guapo
Ara dirà
Enric
Clar
Com ara ja no puc trucar a la ràdio
Que estàs tu
Ah no puc defensar-me
Ja et trucarem
Enric
No pateixis
Ja et trucarem
Ja et trucarem
Doncs això
Va ser el meu manager
Durant molt de temps
Sí
Com anà
Com anà
Per mig país
A més
A veure Paco
Si entro en Paco
A la Luna Punes
Allà m'adreces directament
Per anar a comprar les entrades
Sí
A més
Jo he dit al teatre
Que és el més barat
Que puc ficar
I m'han dit
12 euros
Dic vinga
12 euros
El més barat que podia
I a més a més
Jo recomano també
Si voleu
Quan entreu dintre de Paco
A la Luna Punes
Podeu subscriure-us
Perquè arribin
Doncs les notificacions
Les notícies
Les cosetes
No?
Exacte
Això
Mira ho fas tu millor que jo
La meva promo
No i a més a més
Poses
Poses el nom
El mitjà
No perquè no fa falta
Bueno sí
El mail
Això sí que s'ha de posar
A Tarragona
Per exemple
I el número de telèfon
I ala
A l'Io
Exacte
Exacte
Te suscrius
I ara
I esperar les notícies
I si vols
Mentrestant
Vols veure el videoclip
Del Caribe Boreal
O vols sentir qualsevol
Del disc
Doncs mira
Per ello
Està tot
Està tot
Has vist el Paco?
En un moment
Quina passada
Tu canvio tot
I a més a més
El que dèiem
Shows i entrades
Allà ho tens
Tarragona
Quiero mi ticket
I recordem que està
Dos quarts de nou
Que no ho he dit
Això és
Dos quarts de nou
Dia 29 de desembre
He vist les primeres
Ostres
M'ha sortit un
Un parauloto
Les primeres primeres
Ja estan agafades
Sí, sí
Totes aquestes sí
Però home
Queda
No, no
Que queda
Que queda
Però jo dic
Les primeres primeres
Allò que dius
Que se t'escapa tu
Qualsevol cosa
I li dones
I ja està
Tot està venut
Se t'escapen coses
Paco
S'escapen coses
Que t'escapen
És la recta
És la recta allà final
Allà quan vulguis
Actualitzem l'agenda
Vinga va
I de cara al dia
El que et deia
El que et deia
De cara al dia 1 de desembre
Si vols
Minuto y resultado
Paco
¿Cómo vamos?
Com si fes un partit de futbol
Exacte
Això ho farem
Oh, quedarà superchulo
Bueno, bueno
Ja, ja, ja
No tiro més
No tiro més
Paco
Gràcies
Gràcies
A tu
I com m'agrada molt
Aquesta cançó
Que ha desbancat
Una miqueta les altres
He cantado para ti
He cantado para ti
Ai, sí, sí, sí
És molt bonica
Aquesta
La meva favorita
Sí
És bonita
Benita
Gràcies
19 de desembre
Dos quarts de nou
Teatre Tarragona
La gravació del disc
Del Paco en la luna
Si entreu a Paco en la luna
Punés
Allà directament
Us pot adreçar
Per comprar les entrades
A 12 euros
O sigui
Fantàstic
Paco, gràcies
A tu
Adéu, guapo
Adéu, adéu
Adéu
He parado porque no
Tenían permiso
Para hacer la actuación
He cantado en verbenas
He cantado en prisiones
He cantado por la fuerza
Con la muerte en los talones
He cantado en concursos
De maleducados
Y en una alfombra
Al lado de los excusados
He cantado para amar
Mentir y dudar
Ligar era un daño
Colateral
Cantando por los codos
Para hacerte reír
Me olvidé de cantar
Un poquito para mí
He cantado en el balcón
Soñando con vacunas
Y en Madrid muerto de hambre
Por un plato de aceitunas
He cantado en botellones
Y en manifestaciones
Y hasta en palacios
Llenitos de ratones
Con 17 años
Y el alma impoluta
Canté durante meses
En una casa de putas
No vi la diferencia
Cruzando siete males
Para animar mansiones
A 40 criminales
He cantado al sonreír
Sin ganas de vivir
Viendo a mis padres
Sufrir y partir
Canté vomitando
Canciones muy duras
Desde un tobogán
Y no era el portaaventura
He cantado para amar
Mentir y dudar
Ligar era un daño
Colateral
Cantando por los codos
Para hacerte reír
Me olvidé de cantar
Un poquito para mí
Pero esta noche será
Nuestra fiesta secreta
Cantaremos tan fuerte
Que bailará la luna
Y temblará la tierra
Hoy no falta de nada
Amigos, playa, cerveza
Y una guitarra afinada
Con tu complicidad
Para poder hoy cantar
Un poquito para mí
Cantaré por el presente
Por si no queda futuro
Cantaré desde la luna
Aunque sea del lado oscuro
Cantaré para tapar
La voz de los profetas
Que en nombre del progreso
Siembran polvo en las estepas
Cantaré alegre en otoño
Lo que me salga del moño
Cantaré triste en verano
Cantaré a tu primavera
Cuando sea verdadera
Y en invierno junto al fuego
En una casa de madera
Cantaré para soñar
Mentir y dudar
Ligar será un daño
Colateral
Cantando por los codos
Para hacerte reír
No dejaré de cantar
Un poquito para mí
Un poquito para mí
No dejaré de cantar
Solo la de cantar
No dejaré de cantar
No dejaré de cantar