Ja fa temps que s'ha callat, ja fa temps que mira el mar amb el vent rovellat, quatre rodes i un forat.
de la boca del canó, només surten el record, de les guerres d'aquell temps.
La gent de l'Empordà, de la selva i del Vallès. Us obre el micro, no m'atenteu, que esteu aquí els dos cantant, donant-ho tot, eh? Això és una autèntica meravella, eh? Ja que tenim aquí una de les membres del grup de baneres, entre d'altres... Però entre moltes d'altres, que més a més em deia... És que...
La nostra convida, la que encara no hem desvallat, fa això i això i això i això i això. Necessitarem tres programes, eh? Perquè és la supercarma. Home, a més, de veritat, eh? Ja. Doncs me la presentes tu? Sí. Bé, ja, va. Aviam, totes vosaltres, Carme Bernati Domènech. Ella és la secretària de l'Ateneu de Tarragona, però, a més, és la directora del Niu d'Art...
que és un espai que fem una vegada al mes, que és hàreba d'aquell niu d'art que havia a la plaça Els Carros, del Cafè Miramar. Després també és membre del grup Clàssic i membre del grup de Maneres.
Molt bé, Déu millor, eh? Carme, benvinguda a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda a tothom. Has trigat una mica a venir, eh? Home, que amb tanta feina m'estranya. Després de més de 30 anys de sòcia potser sí que he tardat una mica, però vaja, aquí estic, en bona hora. Exacte, exacte, que sempre va bé.
És que ara té moltes responsabilitats. És el que li anava a preguntar ara mateix i a més a més com s'ha portat portar tantes coses. Es pot portar tot això? Tot això i més si convé. Ara, el temps de córrer i tot això ja ha passat. Ara ja em pren les coses en calma.
Ah, ja tenim els ajudants, que espero que donin cop de mà, no? I tant que sí, i si no, doncs que qui vulgui peixos, que vagi a pescar. Exacte, és el que passi per la peixeta i que ho compri. Penseu que em fa pencast a mi, eh? Home, clar. És el com president. Home, és el que té. I em fa pencast a mi. Sí, sí, sí.
i tant que sí deixeu-me que la gent que s'està veient al Youtube ha vist que aquí justament davant vostra hi ha un quadre davant vostra hi ha un quadre superbonic amb vostra Tarragona Ràdio 2026 40 anys al servei de la ciutat que és artesanal i és fet amb molt de carinyo pel Jolly Freixer i Jordi Català
Jordi, moltes gràcies. Això de primer. Vaig rebre un correu del diré que em deia si col·laboraria amb els 40 anys de Tarragona Ràdio. Dic, home, i tant. I llavors, com a sorpresa, el primer que vaig fer, perquè tinc més sorpresa, eh? Sí, sí. Ho sé, ho sé.
aquest petit disseny perquè el tingueu aquí a Targona Ràdio de record. Gràcies, que tant. Ja saps que quan me'l vas portar de seguida l'hi posava un puesto. Allà directament. A més a més és el lloc on hi ha més entrada i sortida de gent. Molt bé. Que trobo a faltar aquí una fotografia d'algú que jo conec i tu també.
Estaria molt bé en aquesta fotografia on està el micròfon, que hi hagués per allà el Jordi Freixa, per exemple. Hauria estat bé, eh? Sí, però saps què passa? Això són dues coses diferents. Una cosa són els 40 anys de Tarragona Ràdio i l'altra cosa són els 50 anys de Jordi Català cantant en català. Que també ho celebrarem.
Home, a més estem fent de mica en mica aquesta biografia. Dos coses diferents. Bé, ja hem estat presentats. Ara tenim la Carme Bernat.
que podríem, primer que tot, com que està en diversos llocs, per exemple, que ens parlés del grup clàssic, que és un dels grups de l'Ateneu, que ens parlés del grup clàssic de l'Ateneu, i després podríem posar una cançó del grup clàssic. Doncs vinga, som-hi, i tant. Carme, què et sembla aquest grup clàssic i l'èxit que vam tenir fa una setmana a l'Església Sant Joan? Bé,
Com totes les coses. Allò que fem ho fem de cor i, per tant, com que hi posem el cor, surt bé. I per la qual cosa les peces clàssiques surten de meravella, la veritat.
Malgrat que les habaneres i el tec no és més mogut i així, com que som tranquils, doncs el clàssic ens va de meravella. Eh que sí? Sí, sí. Dintre del grup clàssic, doncs, hi ha temes clàssic a la pau, però després també vam interpretar peces dins de la litúrgia, dins de l'eucaristia, oi? I que tal la gent, com ho va rebre? Perquè m'imagino que molta escalfor...
Sí, hi havia una miqueta de tot. La veritat que feia fred allà. Per això deia que l'escafó la deu haver posat vosaltres. Una mica més ja no podíem ni que... El senyor mossèn us podia haver posat una miqueta. Posa foc als cors i per això les coses surten bé. Està espallada.
Què dius? Està espallada la calefacció de Sant Joan. Home, però és que posi una estofeta. Sí, van posar una... Bueno, quan van fer les obres, mossèn Jordi Figueres va posar la mar de maco, però ara s'ha espallat i s'ha d'arreglar. Sí, sí, sí. Però, Carme, el caliu...
El Cali ho el posem nosaltres i això no hi ha dubte de res. Molt bé. I quanta gent són a muntar a l'escenari? Jo sé que m'ho ha explicat alguna vegada el Jordi, però no me'n recordo. Quantes són? A veure, ara som 8-10 persones, però n'hem arribat a ser 20 i 22 i quasi 25.
I, de debò, coordinar totes aquestes persones també ha estat un repte. Mal de cap. Bastant mal de cap, perquè les persones ja saben que cadascuna té la seva manera de ser, la seva manera de pensar, els seus somnis... I les seves obligacions, també m'imagino.
Això des del vego, però bé, com que ja som grans, a tots ens ha agafat una mica ja jubilats. Però encara així... Els més joves també, eh? Els més joves també. Carme, perdona'm, però jo sé que hi ha molta gent jubilada que té més feina estar jubilada que abans que treballava, eh? Jo pràcticament tinc més compromisos ara. Perquè jo és que no s'està en un lloc que no sigui protectiva. És bo.
Jo això d'escalfacadires no em va gaire. No ho dices, no me lo cuentes. Bueno, hem de dir que aquest concert que vam fer, del grup clàssic, era fa 16 anys. 16 anys, ja? Uau, que bonic. Clar, perquè nosaltres, quan ho vam dir, escolta'm, si a Viena tenen el concert d'any nou, doncs a la TN1 no pot ser menys, oi?
Clar que sí, clar que sí. I amb productes propis del mateix Ateneu, perquè no, i tant. Escoltem. Posem la cançoneta, vols? Què em sembla? Com a muestra un botó. Havíem pensat, Carme, de posar un trosset, un trosset de la gravació que vam fer allà, d'una cançó clàssica, que és el Pan és Angèlico. És aquesta? Aquesta.
Fins demà!
de Panis Angélicos, és una versió que hem fet nosaltres a la Taneu i ja està feta amb tot carinyo i amb valor, eh, Carme, amb valor, perquè aquesta és una peça clàssica que canta el Carreras, el Pavarotti, etcètera. I ara vosaltres? Home, i tant. No podem ser menys. I traiem pit, home, ja t'ho dic ara. De debò que sí. I vull ser
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Doncs aneu de meravella aquí, eh? Sí, sí, sí. Doncs mira, aquí volia fer una observació, eh, Carme, que per això som grup clàssic. Sí, perquè som 8-10. Molt bé. Clar, si fóssim 20, per exemple, seríem una coral, però ens diem grup clàssic perquè som 8 o 10, eh, Carme?
Sí, sí. Clar, clar, clar. Home, però heu estat llavors una coral, si em deia abans a Carme que havíeu arribat fins a 20, Déu-n'hi-do, eh? Però ara sóc un grup de cantaires. Molt bé, clar, clar. Però aquí no s'acaba la cosa. Si penseu que s'acaba aquí la cosa, no, no, no, no. Ara anem avançant un passet més. Molt bé. A veure, Jordi, ens anem mirant cap al mar. Cap al mar. Perquè normalment les avaneres es canten al costat del mar. I si no, també amb un, com es diu, un xerrup de ron cremat. Sí.
i una miqueta de llimona, eh? Molt bé. I si pots, hi afegeixo amb un mocador perquè arriba la veia Lola. I uns granets de cafè. Sí. I ara, Carme, parla'ns una miqueta del grup de veneres, que després usarem una sequència.
Cantem les típiques habaneres que, per dir-ho així, canta tothom, però adaptades amb les adaptacions del Jordi. Ah, molt bé. Perquè un grup de 8 o 10 persones no és el mateix que 3 o 4 veus com són els grups corrents, normals i corrents, i que solen ser d'homens.
Això és veritat, eh? Aquí entrem les dones i donem també el do de pit amb el que convingui. Ja ho escoltareu també. Mira tant, mira tant. I que són majoria. Són majoria, saps? Sí, sí. Bueno, i després també hi ha una cosa que està millor que ho digui jo.
A veure, a veure... Totes les cançons que fem, en general, sobretot les que són en anglès i en català, o en castellà i el català, les traduccions les fa la Carme Bernat. Ella és la que fa les traduccions.
Com aquesta que escoltarem després, en tot cas. No, no, posem-la, si vols, sí, la tinc preparada. Després, quan posem-la, imagina... Ah, va, sí. Ara, què et sembla, Carme, si posem un trosset de la barca xica? Doncs vinga, la barca xica, tal com la fem nosaltres. I tant que sí. Vinga, gravar-la en vivo i en directe. En vivo i en directe. Sí, sí, sí.
Doncs que així que sona, i a més a més, el que dèiem en vídeo en directe, hem es gravat, diguem que d'un mòbil, que estava allà al mig del públic, que a més a més el públic molt entregat pel que sento, que us he de dir que això és estrany. Home...
No, no, i us ho dic per què? Perquè últimament molts dels grups que venen aquí a la ràdio se m'aqueixen que la gent no paran de xerrar. Ah, bueno. I aquí estaven escoltant atentament el que cantàveu, eh? Això és una maravella, eh? Saps què passa? Que la Carme ja ho sap, que jo sí que he de parar la cançó i dir, calleu, collons! Ai, perdó.
Jordi, Jordi, Jordons Jordons, Jordons Calleu, Jordons Calleu, Jordons La meva àvia deia codonys Ah, també m'agrada El que passa és que aquests se mengen I tant I encara és pitjor I el que dic també
Això està fet a Sant Salvador, oi? Ah, molt bé. A Sant Salvador, que fa, doncs, com a 8 o 10 anys, no, Carme? Sí, que ja anem cada any. Ja fa 8 o 10. Molt bé. No, però heu obert portes enguany, bueno, l'any passat, ara ja l'any passat, perquè estem al 2026. Sí. Crec que m'heu estat també al costat del Serrallo, al costat de les barques, ben jo dit.
Sí, cada any, no? Cada any obrim... Noves perspectives. Estem al catàleg de la Diputació. Ah, molt bé, molt bé. I està al catàleg de la Diputació, molts ajuntaments... Us criden. Us criden, sí, sí. A quin lloc heu estat, que us ha agradat molt? Sé que és una pregunta una mica cap trampa, perquè podeu dir totes i acabem abans. I així no quedeu malament amb ningú. Totes, no vam estar a Creixell, no? Sí, a Creixell, a Embudí... A Embudí, a Pina...
A Pira, també. Ah, molt bé. A Pira. Sí. Hem estat a les cases del Canà. Ah, que bonic. Sí, sí. Cada any... Hi ha molts llocs, repetim. Sí. Sí. Allí, repetim cada any. Cada any, bé. Molt bé, molt bé. A Plaça La Sardana. Sí. Home, home. Plaça La Sardana. I dedicat. Sí, sí, sí. Però també cantaven anglès, m'has dit. No. Ah, val, havia entès. No, no. Nosaltres, català...
Català i castellà. I quan cau alguna cosa important en anglès, fem una mica de traducció. Però no traducció literal. És adaptada al concepte i al que és la música, naturalment. De vegades no és fàcil. Compte que el Jordi ha de dir alguna cosa. Compte amb això. I el llatí també.
Home, i tant. Avem-vos, papa. Avem-vos, papa. Alguna cançó en llatí. També, també. No s'esteu de res, eh? Nosaltres som... Però això és fantàstic. Carme, som molt atrevint d'altres, eh? Bastant, bastant. M'agrada perquè... Teniu un riure de pillos, els dos? Bueno... S'agafa, eh? Bueno... És allò que dius, hem tingut unes quantes batalletes que si t'expliquéssim tot el que ens ha arribat a passar damunt de l'escenari...
Aquí podíem estar uns quants dies, doncs sí. Aquesta és una de les claus, no, Carme? També ho fem tot en clau d'un mur. I si convé també ballem, eh? I tant, i tant. L'emparitorro, que sempre és l'acabament que s'acaba ballant, tots els cantants, com que ja no cantem, doncs a ballar.
Però teniu castigat el que està al piano. No, no. També surt a ballar al piano? Posa la directa i a ballar. Posa la gravació i diu, tira, tira. La directa, la directa. És una cosa teva, aquesta gravació. Exacte. Aquí jo sempre vull puntualitzar. Nosaltres no treballem en seqüències.
Nosaltres el que fem és patrons, que es diu. O sigui, jo faig un patró amb els arranjaments i després nosaltres cantem. Però si una cançó hem de sortir a ballar, doncs jo sorto ballar. Però sempre sona el patró que s'ha fet en directe. Molt bé, molt bé. I la cosa que és vostra. I per això quan surt a ballar, llavors ja està. Deixo el patró i... Però això passa al final, normalment, de l'actuació...
No, no, quan ens sembla. Què dius? I cada cop hi volta algú diu, l'emparito, i ja està llest. També fem una serrana. Oh, i tant, i la vella Lola, la tavernera, en plan de rumba. Aquesta no l'he sentit mai. No et sona? Mai de la vida, eh? Doncs ja l'escoltaràs, ja. Que t'enganya, que t'enganya.
Ja m'ho penso ja. Doncs aquesta també la ballem. I el vídeo tampoc l'he vist mai. No l'has vist mai. Mai de la vida. No m'ho crec, no m'ho crec.
Doncs, llavors, Carme, també ens agradaria que ens diguessis, ja que la tenim aquí, la programació de la tenim... Ai, sí, clar, clar, perquè tenim aquí cap de setmana tres propostes. A veure, que dijous mateix, o sigui, demà tenim un acte del Coppel, per la Pau, que el porta el Josep Maria Ferran, eh?
La veritat, esperem que hi hagi molta gent interessada, perquè almenys aquest senyor belluga masses i té molt bones tècniques. Josep Maria Ferran és col·laborador de l'UNESCO també. Sí. Què més tenim?
Tenim també després el Conte Contes el dissabte, amb històries, poesia i també una mica de música en directe. Per tota la família, això ja. Sí, sí, és com un assaig també per nosaltres, però sempre contents que la música estigui present en la majoria dels actes. Molt bé.
La veritat és que anima molt, trobem que és així. I llavors el diumenge tenim un concert de cançons catalanes, populars, a càrrec d'Emili Gispert i el...
que és tenor, i el David Jiménez, el piano. Veus? Aquest moment acabes parlant de Jiménez. Sí, sí, sí. Aquest veig que el posa amb jota. Però, bueno, molt bé. L'entrada serà lliure. Sí.
I hi haurà també servei de cafeteria. Ah, molt bé. A més a més, que convé molt, perquè amb aquests plogims, que espero que de cada setmana vinguin una miqueta, però bueno, fa frescona, que aquí també va bé calentar el cos. Això, l'entrada és de tuita perquè col·labora l'Ateneu i la... I la Diputació. I la Diputació de Tarragona. Molt bé, molt bé. Sí. Bueno...
Tot això aquest cap de setmana començant per dijous, eh? Ja et comenceu els deures molt ràpid i molt aviat, eh? I el divendres perquè hi ha el grup de tango, que fa milonga de tango, que no hi ha la programació pròpia de la Taneu, però sí que també és un acte.
Bueno, teniu quasi... És el que és a l'Avadí, eh? Sí, de tots els dies complerts. Sí, perquè també, si no recordo malament, també es feia a la Teno de Tarragona, costura, idiomes, etcètera, etcètera. Bueno, ara ja... No, ara ja no. Abans sí que se n'ha fet tallers de macramé, es feia tallers de pintura, també es van fer.
tallers de teatre que sempre es poden reemprendre una altra vegada i tant que sí, només cal que hi hagi gent interessada que es facin socis i això s'engega una altra vegada i ara també podem anunciar la notícia que el Rotary Tarragona Tarragogos una vegada al mes ens fa un curs de sevillares
solidàries. Sí, sí, sí. Se fan pagar una matrícula i és per la lluita internacional contra la polio. Molt bé. I una altra notícia que ens han confirmat avui, la vocalia de la dona
Amb la Rosa Llorba. La Rosa Llorba és la presidenta de Dones Mundi. Ah, molt bé. També és un personatge que va a cada quant a Brussel·les, amb les dones. Ens farà un taller, no un curs, un taller de cuina. Ah, molt bé. I això quant?
Això a partir del mes 20. Com estaràs aquí, espero que m'ho digui. I així podeu comentar tu i jo. Que s'apropen a més a més coses molt importants aquí a casa i vosaltres també hi formeu part. Això és un no parar, no, Carme? No, no, no es para, la veritat.
Exposicions, de pintura, de fotografia... Allò que tingui la persona interessada en divulgar-ho, el seu do, perquè no deixa de ser un do, doncs estem oberts perquè tot és cultura. Tot és cultura dels pobles. Tenim també un grup d'argentins
que un cop al mes venen a donar classe, ja n'hi diu la tarda argentina, perquè és tot folclore. I també hi entran els àpats, els plats típics d'allà...
I la música i balla en viu. I molt peculiar. Que és lliure. És un ball lliure. Però típic d'allí. Doncs tot això passa a l'Ateneu de Tarragona. On està l'Ateneu de Tarragona? Vinga, va. Davant del teatre...
de romà. El romà, i tant. El que queda. El que queda. Que encara podem donar gràcies, que encara, mira, algú que va aixecar aquelles pedres les va deixar allà perquè les poguessin veure. Bueno, molta gent ho sap que això ho fem quan fem les visites guiades. Les columnes base de l'Ateneu
estan tretes del Teatre Romà. Anna! Sí, perquè quan es va fer el local de la Taneu, esclar... Allò també pertanyia, clar, a la part del Teatre Romà. No, no exactament. Diguéssim que per no anar... On tenien que anar? Buscar pedres a una cantera si allí tenien el Teatre Romà? I tant, sí. Les treien d'allí.
El local de l'Ateneu és de finals del segle XIX. Llavors, agafant-me les pedres, les retraballaven igual com a la catedral. I capellà. I capellà. Ja no queda més temps. Gràcies a tots dos. Carme, que ha estat un plaer. Jordi, tu la setmana vinent.
I la Carme, mira, m'agrada molt, la segrestaré de tant en tant. La segrestem perquè torni a venir a la Carme. Sempre que convingui. Carme, tu vas preparar-me cosetes i així et venim cap aquí. Molt bé. Jo avui, per acabar el programa, aprofitant que tenim la Carme aquí, per acabar el programa podríem posar l'imagint del John Lennon perquè la traducció de la lletra a l'anglès la va fer ella. Ah, molt bé. Home, així com una mica aprofitant que la tenim aquí,
que ja l'hem posat diverses vegades. No, no, i la teníem de fort. I més que la posarem entre el trampes. I el que no és trampes... Mare meva, ens estan deixant un món, mare meva. Molt complicat, molt complicat. Això és de la Carme Bernard. Però això és una utopia que...
Aquesta cançó és una utopia. Una altra lluita que fer. Vaja, vaja. Doncs de nou, gràcies. A vosaltres. A vosaltres. I amb aquest imagent acabem el programa d'avui. Aprofitant que tenim la Carme Bernat, que és la traductora oficial. Gràcies. Molt bé. Adéu-siau. Desitja la pau al món. Gràcies. Molt bé, gràcies. Adéu-siau.
Imagina el teu país. No té les llums d'un paradís. No hi ha motius per matar. Ni causes nobles per morir. Imagina el teu país.
Imagina que no hi ha processió. Jo et pregunto si això es pot. Sense rancor ni enveja ho fa. I amb tu com podem, germans?
Entre mig de llops i set, viure sempre tots plegats.