Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
I estem expectant saber què és el que ens porta el nostre company Jordi Sogranyes avui al retrovisor musical. Per a aquells que ens escolteu per primera vegada, doncs el Jordi ens enregistra tres píndoles de tres cosetes diferents que tenen a veure amb el dia d'avui o amb el cap de setmana o que han passat fa molts anys però que potser algú fa el seu aniversari.
O... Mira, ja no m'enrotllo més. Anem a saludar el Jordi per a veure què és el que ens explica. Perquè avui jo ja sé quins són els protagonistes, però prefereixo anar desballant-ho de mica a mica i píndola a píndola. Així que comencem, com sempre, dient-li hola. Hola, Jordi, hola! Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs mira, molt bé, i tu? Jo bé, gràcies. De res, de res...
Iniciant ja el mes de març del 2026. Molt bé. Començarem l'atrovisió musical número 308 parlant del concurs Eufòria de TV3. I és que aquest passat divendres un dels concursants, l'Arian, va interpretar el tema Fastuc del Marcos M. Què diu? Avui us porto Fastuc de Marcos i em fa molta il·lusió...
dir que està aquí veient l'actuació. Qui hi ha? L'artista. L'artista està aquí? Perdona, és que no et sentia. L'artista està aquí? Ai, ja el tenim... Home! Però quina il·lusió! Per què no el deixeu baixar aquí, amb nosaltres? Vinga, va, vine cap aquí, després de l'actuació. Volem saludar.
Si olores alcohol, és de les ferides. Si em marejo sol, no pot ser el tequila. I si t'abraço molt, és que estic sensible. I si perdo el control, no és per beure alcohol. Tinc una substància que és molt perillosa. No aixec cap als aires, guim d'arguium religiosa. És la vitamina que excita.
M'han cridat burratxo, jo només he begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, no, és pistatxo, es diu fastdug.
Estic t'afas tu qui m'ha agafat el segurata. Diu que és sospitosa la butxaca. No em faci fora, que no porto res. Només porto un grafat de fritxers. Sex al pari, la festa que no acabi. Alegria pel bari, hem vingut a cantar. Sex al pari, la festa que no acabi. Alegria pel bari, vull que t'hi s'anil·lari. No, estic t'afas tu qui m'ha agafat el segurata.
Gràcies per fer un tamacle! Totalment d'acord.
Aquí el tenim en plano. Molt bé, un aplaudiment pel Marcos en cap. Perquè la veritat és que ens ha fet gaudir moltíssim amb aquesta actuació i a tu t'ha permès ser el favorit de la nit. Vull dir, enhorabona. I afegim també cançó enregistrada al videoclip a Casa Canals.
I que la valia, eh? Però de bé, eh?
M'han cridat borratxo i jo només s'ha begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, és pistatxo, es diu pasto.
De fas tu qui m'ha agafat tan segureta? Diu que és sospitosa la butxaca. No em faci fora, que no porto res, només porto un grapat de fruit sex. Sexe al bari, la festa que no acabi, alegria pel bari, hem vingut a cantar-hi. Sexe al bari, la festa que no acabi, alegria pel bari, bolsuquet i sanilari.
Fas tu. Fas tu. Fas tu. Ara la posaríem en bucle i no pot ser, eh? Perquè hi ha més cases. Vinga, anem. La següent de les píndoles ens porta el Sapo. Sapo, els guanyadors en categoria pop rock de la primera edició del concurs Sona Nou, van visitar la ciutat de Tarragona el 2 de març de 2003. Justament avui fa 23 anys.
El Sapo vam presentar el CD Pastanaga a la Saba Zero. Un sol, volerien un sol, sol, necessito un sol, sol.
De maduixa, d'alcalítus, de mel o de regalís. Qualsevol hora del dia, superfors en van feliç. Les pastilles juguen a la banda conya per la gola. Els fishermans freds, m'enforteixen colli dins. Els xupatxullers també per passar l'avorriment. Però els sols són increïbles, en refresc en cos i ment. Amb sucre, sense sucre, no té pas cap importància. Que realment enola és la seva gran substància. Rons, sols, molerien uns. Rons, sols, necessito uns. Rons, sols, una dosi de... Rons, sols.
La maduixa d'eucaliptus, de mel o de regalís. Qualsevol hora del dia, els superflors em fan feliç. Les pastilles joen a la banda conya per la gola. Els Fisher-me's friends m'enforteixen clarinet. Els superjuds estan bé per passar l'avorriment. Però els salts són increïbles, entrefresc en casiment. En sucre o sense sucre, no en té pas cap importància. Això que realment em mola és la seva gran substància. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Fins demà!
Doncs així és com sonava en el sapo. I anem directament cap a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar acabant... No, Jordi, no! Tirant i tirant... No hi hagi res, no hi hagi res. Ens ho convidarem felicitant a l'Enric Granollers, que actualment ens el trobem als ducs de la Palma de Reus.
L'Enric el vaig conèixer fa molts anys quan era galaner, galaner dels Tredivarius. Avui és el seu aniversari. Felicitat, Enric. Fins la propera setmana, Sílvia. Gràcies. Fins dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu. Adeu. Doncs així tanquem el retrovisor musical amb la música dels Tredivarius.
Fins demà!