Comença l'espectacle dels focs artificials.
La circular, amb Laura Casas. Un certamen que arrencarà de manera oficial aquest dimecres 33a edició amb la pirotècnia El Pilar del Palmar Terror. Serà una edició especial perquè serà la primera, sense mamotreto, a la platja del Miracle. S'ha activat, precisament, un dispositiu de mobilitat per tot aquest entorn...
Enguany no s'hi pot accedir en vehicle, com es feia en edicions anteriors. Es recorda que la platja del Miracle estarà oberta per tal de poder viure al certamen de focs, però que hi ha altres zones, per exemple el Balcó, la platja mateixa, el Passeig Marítim, Passeig de les Palmeres, Baixada del Toru o el Vial Bryan, on la visió de l'espectacle pirotècnic també és molt bona.
La consellera de Cultura, Sandra Ramos, recorda que es poden aplegar unes 30.000 persones per dia, 40.000 si es tracta del cap de setmana. Sí, però és un espectacle que poden veure més de 30.000 persones alhora, tranquil·lament. 30.000 els dies entre setmana, uns 40.000 al cap de setmana. Clar, hi ha molts pocs espectacles que puguin acollir
aquí a Tarragona, alhora, aquesta quantitat de públic, perquè, com tu bé deies, és un espectacle que es pot veure des de moltíssims llocs diferents de la nostra ciutat. Evidentment, ens agrada anar al balcó al Mediterrani, perquè per això som tarragonins i tarragonines, i tenim les nostres tradicions. Ens agrada baixar a la platja, però ho pots veure des de l'escollera del port. Es recomana a la ciutadania que vulgui veure l'espectacle des de la platja que hi entri a peu.
També parlem avui dels promotors d'habitatge del Camp de Tarragona que adverteixen de la necessitat de tirar endavant el nou pont per afavorir la promoció d'habitatges. Diuen que és una eina essencial que dóna seguretat jurídica i que permet el creixement de la ciutat. Sentim Òscar Sosa, és director del Centre de Negoci Immobiliari de l'Associació de Promotors de Catalunya.
No tant pels bancs sinó per l'economia de la ciutat, és important tenir un pou, saber cap on ha de créixer la ciutat i afavorir amb totes les variables favorables que tenim a la ciutat de clima, d'ocupació. És una ciutat de primera línia que pot ja de créixer més, creiem.
La demarcació de Tarragona ha iniciat 191 habitatges durant el primer trimestre d'enguany, un 16% menys dels que va començar el 2024 en aquest mateix període. I fins aquí la circular, aquest informatiu relaxat que fem Tarragona Ràdio amb el suport de la xarxa de comunicació local.
Necessito parlar amb algú. No sé què em passa. Sento que tot m'està superant.
Hi ha missatges que no es poden ignorar. Per això a Tarragona t'oferim Ara t'Escolto, un servei de suport per a adolescents i joves on es posa la salut emocional al centre. Si tens entre 16 i 30 anys, resideixes o estudies a Tarragona i estàs experimentant algun malestar emocional, contacta amb nosaltres i reserva ja la teva cita a tarragonajove.org o per WhatsApp al 671 350 671.
Ara puc comptar amb algú. Ara t'escolto. Ara t'escolto és una iniciativa de les Conselleries d'Igualtat, Joventut i Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona.
Compre ja les teves entrades i gauteix de la millor música en directe amb Carlos Baute, el 12 de julial. Entrades a la venda a poblafomet.coving.cat. Tu perdràs?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Emprendre és obrir-te camí. És fer créixer el teu projecte. És innovar per millorar.
Tornen els Premis Empreny de la Diputació de Tarragona. Amb 40.000 euros en premis per impulsar 10 projectes empresarials. Presenta el teu abans del 31 de juliol.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Hola, bona tarda. No, no, no m'he dormit, eh? Benvinguts a la Sintonia de Tarragona. Estàvem aquí en conversa amb Liam Lins, que ja el tenim, i és el nostre primer protagonista en el dia d'avui. També avui viatjarem allà on estigui la gent de Blau Mood. I és que avui...
Parlem i conversarem amb el seu cantant, amb el Xavier de l'Eglésia, i és que són un dels protagonistes, ja ho saps, els Blaumut, ni més ni menys que el monestir de Montferri aquest cap de setmana dins del Jardí Sonor. Parlem amb ells.
Aquests són els protagonistes que avui passaran a la sintonia de Tarragona Ràdio. I també et recordarem, per què no, que hi ha pendent molts concerts per aquest cap de setmana. Però això ja anirem fent. Ara anem a trepitjar terra.
Fins demà!
I és tot el que tinc, la puja pujant els dins, els peus dins del pan i el sabor.
El tenim aquí amb nosaltres i el saludem. I el Lins, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio, a casa teva. Com estàs? Molt bona tarda. Superfeliç d'estar aquí a Florida, al mig dels Manglars. Que no, que no. Tarragona. Tarragona.
Sí, sí. No és el Made in America. Quan he vist el termòmetre, pensava que estava... Pensava que estava en la Florida, perquè he vist 35 graus. Dic, això no pot ser Tarragona. Encara és poc, eh? Alguna que una altra nit que han tingut aquí, d'unidor, eh? Oh, mama.
Bueno, que estem trepitjant terra. Si m'esteu veient al YouTube, m'esteu mirant que estic amb el mòbil, no soc un impresentable ni res, és que estic posant que estic a la ràdio amb la Sílvia, en directe, a la ràdio...
A la ràdio amb la Sílvia García. Amb la Sílvia García. I ho estic posant al Facebook perquè els meus milers i milers i milions de seguidors... Clar que sí, clar que sí que ens segueixin. Ens segueixin allà i ens estiguin escoltant. Explica'm aquesta terra tan especial que, a més a més, jo la vaig trobar de casualitat. Bé, casualitat no, perquè ja saps que ens segueixo...
I que m'ha sorprès molt gratament. A veure, tu i la intel·ligència artificial, en un principi tu estaves com a mig barallat pel que explicaves, però que et va donar ales d'alguna manera i vas dir, ostres, tot el que m'hagués agradat fer, ara ho puc fer. Clar, és que he trobat que la intel·ligència artificial...
Si veus el disc de Terra, se'n diu intel·ligència orgànica. Vull dir, és com una crítica, de fet, bastant directa a la intel·ligència artificial. Però al mateix temps, els videoclips i tot el que són portades i coses així estan fetes amb intel·ligència artificial. Com intentant, no sé, com ajuntar, com unir les dues coses. Llavors...
Com t'anava a dir? No sé, no sé què t'anava a dir. La barreja o el poder. Estic mort de caló. Ja t'hi poso l'aire, eh? Dono fer, eh? Dono fer que li poso l'aire. Bé, jo fa un temps desconfiava bastant de la intel·ligència artificial i penso que per fer coses que fa altra gent, per fer coses que fan els éssers humans, per fer coses que es poden fer o que podria fer d'una manera fàcil, d'una manera assequible, d'una manera que puguis fer...
què puguis fer tu, la intel·ligència artificial efectivament no hauria d'estar agafant terreny, no hauria d'estar... Clar, perquè ja ho sabem fer, diguem-ho que d'alguna manera. No hauria d'estar fent intrusisme. Llavors, que és com tot, és el que ha passat tota la vida a la història de la humanitat, vull dir, que...
Som uns tropos, no? M'estàs dient? No, els éssers humans inventem tecnologia, inventem coses que milloren la nostra vida, però després acaba sent intrusista, acaba tenint, acaba miscuint dins de la nostra vida i acaba agafant, com dir, protagonisme. Un pes més fort del que necessita fer. I això repercuteix en les nostres feines, en els nostres sous, en tot el que hi ha.
en tot el que és important per nosaltres. Llavors, clar, per fer coses així no estic a favor de la intel·ligència artificial, no m'agrada, però hi ha coses que no pots fer perquè els teus recursos no arriben, vull dir, no les faries. Clar, que aquí busques precisament la manera de treballar i de continuar batallant. Llavors, fa vuit anys vam venir aquí i vam presentar aquest disc, que no era un disc, era una maqueta,
Això va ser una maqueta, van presentar les mateixes cançons, són les mateixes cançons. Sí, sí, sí. Les van presentar fa uns vuit anys, una hora, no recordo. I les van presentar aquí i van parlar d'elles i això, però el projecte estava com molt... Tenia un altre nom i estava com molt així. Defominat. Com molt verd.
D'alguna manera. Encara no estava ben peït, no? Però era molt bonic aquell, que ja sonava molt bé, eh? Ara el que hem fet són les mateixes gravacions, no s'ha fet res nou, eh? Les mateixes gravacions el que s'ha fet ha estat remasteritzar-les, treure sons, treure instruments, que tenia un munt d'instruments i tenia un munt de coses. Llavors hem tret instruments i hem tret coses perquè soni més espaiós. I llavors... Doncs el que...
Ostres, que estic pensant en anglès perquè porto tot l'estiu parlant anglès i... I ara parlant català t'hi costa, eh? I ara tinc que traduir de l'anglès al català. I el català és el meu idioma. Vull dir que... Ja no et dic, si tingués que fer-ho en castellà, no sabria. No sabria. No tindria possibilitat ni de fer-ho. És que porto tot el mes parlant anglès exclusivament. O sigui, és una passada. És que tens unes feines cada dia, tu també, eh? Sí, sí. Unes meves feines sempre. I clar, a més a més, després torquem-nos de la ràdio perquè vinguis aquí a parlar una estoneta amb nosaltres. Ofi.
I estem així... Per cert, una coseta... El que et deia, que ara hem retocat tot el projecte, tot això, i ho hem rebatejat amb el nom de Terra...
I també hem posat un altre idioma, que és precisament el que comentaves, perquè en català jo no t'havia sentit molt poquet cantar en català. Quan vam treure la maqueta, aquests mateixos temes, i no havia fet res, però he volgut sempre. El que passa és que no sabia com enfocar-ho, no acabava de tenir clar com enfocar el projecte, com fer-ho. I ara, precisament, la intel·ligència artificial m'ha ajudat a fer-ho. És curiós, no? Aquesta espinjada que faltava.
Vull dir, ja des del primer moment volíem batejar el nom del disc com intel·ligència orgànica, precisament com una petita crítica a la intel·ligència artificial. I hem acabat, depenent d'aquesta intel·ligència, o sigui, és com el Carme, saps? O sigui, el Carme ha dit... Si no vols, dos tasses, no? Ara veuràs, ara veuràs. I hem acabat tenint la intel·ligència artificial allà ficada i amb moltíssima utilitat, però com et dic, per fer coses que no podem fer d'una altra manera, òbviament, eh? Vull dir, són els videoclips, ara n'hi ha dos videoclips fets. Sí, sí.
Amb intel·ligència artificial, de fet. I ara et diré una cosa més de cara a això. I aquests dos videoclips estan fets amb intel·ligència artificial i són dos videoclips que jo tenia en ment ja des de fa molts anys. Els tenia en ment, els tenia al cap. I no sabia com fer-ho, no tenia possibilitat de fer-ho, possibilitat material. I si jo hagués volgut fer aquests mateixos videoclips... No t'hagessin sortit d'aquesta manera.
No hauria tingut diners per fer-ho. Haurien calgut moltíssims diners. Haurien calgut una sèrie de personatges col·laborant i treballant allà amb càmeres, amb direcció de cinema, direcció de càmera i tot això. Hauria calgut moltíssima feina i no teníem recursos per fer-ho. Actors, actrius...
Els personatges, els concerts... Sí que pots fer alguna vegada. Alguna vegada hem fet algun videoclip, el meu projecte en anglès, hem fet algun videoclip agafant gent, col·laborant, ajudant-nos i tal, però no pots estar sempre demanant favors a la gent, perquè la gent al final els cansa. No pots estar dient, ala, vinga, que no et pago. No, a la gent se li ha de pagar quan fan alguna feina, com Déu mana, no?
Per això estaràs amics. Alguna vegada, sí, però no pot ser, sempre és impossible. I no tinc tants amics. Sí, que sortiria, sí, que sortiria. No tinc tants com per fer tot això i per fer-ho bé. No, m'ha ajudat moltíssim. Crec que hem trobat un equilibri bastant xulo i bastant bonic amb això de la intel·ligència artificial i la intel·ligència orgànica.
I també les portades, que tu me deies, és veritat, hi ha les portades superboniques i cançons com, per exemple, que aquesta també m'ha agradat moltíssim. La meva cançó callada. És veritat, que dius, a veure, com pot ser que una cançó pugui arribar a callar? Perquè són els sentiments que té la dona protagonista de la cançó.
És que són precioses, eh? Tu me dius que me les has presentat, jo ara mateix... Perquè no eren iguals. Clar, les musicalitats, me sonen totes noves. No era igual, no era igual. És que són una meravella. No era igual, vam venir, vam aprofitar la teva amistat, vam abusar una mica de la teva amistat i vam presentar una maqueta que no estava enlloc, ni es podia comprar, ni es podia...
escoltant i podia sentir-se enlloc i van presentar la maqueta. Però ara ja, després d'aquests anys, ja és un disc, ha trigat un munt, però al final ho hem aconseguit i amb moltíssimes ganes, perquè jo volia fer-ho, eh? I volia... Crec que és una música que pot connectar, sobretot les lletres...
pot connectar molt bé amb gent, jo ja tinc una edat, amb gent molt més jove, i llavors per això també m'ha ajudat la intel·ligència artificial, vull dir que està com també més enfocada a gent més jove, les imatges, intento sortir al mínim perquè no sigui un projecte meu, jo tinc el meu projecte meu, que surto jo pertot arreu, que surto fins i tot a la sopa,
Home, és que has de sortir cap a la sopa. És el meu projecte en anglès. I aquest projecte volia que fos més obert, més de la gent, que la gent, sobretot gent més jove, s'hi pogués identificar amb això. I amb això m'han ajudat tots aquests videoclips de la intel·ligència artificial, tots aquests dissenys d'intel·ligència artificial. I crec que
Sí que soc jo, que estic ahir, que surto a la mig pàgina web que tenim, perquè és tot molt en plan d'anar per casa, doncs a la pàgina web surt la meva foto, surt una foto, però només una foto, només, exclusivament. Que massa gent. Clar, i ja està com dient, sí, estic darrere del projecte, però vull que sigui una cosa com més de la gent, no?
I estan les lletres a la pàgina web. Les lletres d'aquest projecte són molt importants. Les lletres poden fer que t'identifiquis molt. Però tu que sempre... Parlo molt, no? Parlo massa. No, calla, calla. M'has explicat abans que avança...
Ian, per favor, que abans m'has dit que pensaves en anglès, que parles en anglès, que tot ho fas en anglès, clar, i que fins i tot aquí a l'hora de parlar-me m'has fet aquest canvi, quan has fet les lletres... Tenia el cap en anglès. T'ho lligo amb les lletres.
T'ha costat alguna d'elles? Precisament per això, per aquest canvi d'idiomes, o de poder fer, o de lligar-les, o de donar-li aquell sentit que unes vegades voleu posar-li a les cançons? Les cançons les vaig composar en anglès primer.
i després les vaig adaptar al català. Però no, no, realment no m'ha costat, perquè, a veure, és el meu idioma, vull dir, el català és el meu idioma, està al 50% amb l'anglès. Em passa al revés, també, a l'inrevés em passa igual, vull dir, estic parlant anglès i em venen paraules en català i em venen coses en català i ja no sé el que estic pensant. Ui, fas un matí burrit, jo. Sí, sí, estic allà amb els anglesos i els estic fent moure's i ballar i tot això, i em surten coses en català i dic, ui, ja la he ficat aquí...
que el passa encara a ràdio alguna cosa no he acabat de dir quan anava vaig intentar fer i amb tot el carinyo vaig intentar fer unes cançons en castellà també i no és lo meu però m'hi arribarà això ja em va costar més ja m'agradaria però això em va costar molt més i no, al final ho vaig assistir perquè a més és que no dono permès t'he de dir una cosa que m'ha sorprès i te'n torno a repetir m'agrada molt el teu to de veu cantant en català
És molt més dolç No sé si volent Sí, bueno, i dones també Aquesta petita graspera que té la teva veu I que ens agrada molt No sé, m'ha sorpresa Escolta les cançons, cada una té Una peculiaritat D'una forma A més a més, els cors M'agradaria que me diguessis qui són És tu falsete? Ah, és tu?
100%, tots. Què dius? En aquest disc, tots. Així com els meus projectes en anglès, tinc gent dels Estats Units... Clar, per això que alguna vegada t'han donat un cop de mà. La Leila Capri, que és fantàstica, que té una cooperació, que viu als Estats Units, que ha col·laborat en un munt de cançons meves...
El Xus, el Xuscano, el nostre estimat, estimadíssim Xuscano, que ha posat molts coros als meus projectes en anglès així. Aquí ho he ficat tot jo, coros, està tot molt cassolà, vull dir, hem fet tot molt cassolà. Ho hem fet amb el Miquel, el meu productor habitual i estimat amic de fa tants anys.
I ho hem fet entre tots dos. No hi ha res extern, no està el Xavi Pérez, no està el Joan Escrivà, no està el saxofonista aquell que no... Robert, ara no recordo com es diu. Pobre Robert, t'estimem igual, eh? També els dels Estats Units no me'n recordo bé.
I no el conec en persona, només el conec online, sempre col·labora amb mi online. I no hi ha cap d'aquests, no hi ha cap ni un d'aquests que col·labora amb els meus projectes en anglès, i ho hem fet tot entre la Miquel i jo, i ho hem fet tot molt casolà, molt d'aquí, molt enfocat, sobretot bastant enfocat a la Catalunya Sud, vull dir, a Tarragona i la zona...
Tenim per aquí el Priorat. La cançó del Priorat, que és un cant al Priorat, un cant a un dels llocs més bonics, que em va passar la primera vegada que vaig veure... Fem una cosa. La primera vegada que vaig anar a escala d'ell, vaig flipar, perquè em vaig posar allà davant d'aquell arc que hi ha a l'entrada...
i vaig veure el Montsana allà al fons i em vaig... Em va agafar el síndrome aquell d'Stendhal i des d'aquell moment, i era molt jove jo, no he pogut deixar d'anar allà ni he pogut deixar de tenir el priorat al meu cor. Per mi és un lloc importantíssim. No marxis, posa una miqueta de cançó d'aquest priorat i t'aparto una mica d'aigua. Sí. Abans que te m'ho feguis. Gràcies.
El veu emplanat, el temps s'ha adormit allà. I és tot el que tinc, la bruja bruixant els dits.
Els peus dins del fang i el sabor de l'esperit. Ja torna, ja l'alvern, ja l'alvern.
sobre un món sagrat. El vent porta una cançó a escala.
I és tot el que tinc, la pluja ruixant-nos i... És que me parles de la pluja, me parles de tot el que m'agrada, i aquesta cançó, aquest priorat, és que és una autèntica meravella, és que deixa la pell de gallina. És preciosa. És una música molt espiritual. Bastant. És que si tens certa sensibilitat a l'espiritualitat,
I quan parlo d'espiritualitat, com sempre, no parlo de religió, que també pot ser, si vols, però parlo d'espiritualitat de... pot ser Déu, com pot ser el camp, les muntanyes, Buda, el que tu vulguis, el que tu demanis a l'univers com a espiritualitat, no?
I té molta espiritualitat perquè és una part molt important de mi. El meu projecte en anglès és un projecte de rock nord-americà, de Herndon, que és una barreja de molts estils, però...
sempre perfilats i indinsats dins del rock, i és un rock bastant potent, i això és una música més europea, amb molta influència del dream pop, amb molta influència moltíssima del folk èpic, de tipus Nick Drake, tipus Damien Rice, aquests cantants que són com molt... Com que arrosseguen molt... Com molt sofert, seria la paraula, no? Sí, sí.
A més, t'ho deia fora d'antena, perdona-me, que clar, aquí en aquesta cançó i en algunes altres més, arrossegues més les paraules, la forma de cantar, gairebé, potser en alguns moments és com una, no sé si dic plonanera, la forma de cantar.
Sí, jo crec que això és de l'herència irlandesa, eh? Però queda fantàstic, eh? No ho dic endolent, eh? Jo crec que fins i tot els cantants de rock irlandesos, com la cantant dels... com es deia aquell grup, la Dolores... El Riordan? Com es deia aquell grup? Els del Camp Reals?
Aquests cantants estan molt influenciats sobretot pel clima, per la pluja, per les muntanyes verdes, per tot aquell verd que hi ha. Llavors, aquí el més semblant que tindríem seria, per la nostra banda, seria el Priorat i per la banda del Nord,
per la banda del nord tindríem tot el que és la Cerdanya i tot això, no? Llavors, nosaltres també tenim molta influència d'això, si ens fixem, si ens deixem una miqueta de tanta platja i de tanta... que també està molt bé, perquè l'agradi, però si ens deixem una miqueta de tanta platja i anem una miqueta més cap a la muntanya, als pobles de l'interior, i veiem aquella gent que és fabulosa, i jo estic enamorat de tota aquella gent, i...
I anem cap allà, trobarem un misticisme, una espiritualitat que es troba... I una pau, i una tranquil·litat... Que es troba a tot arreu... Els urbanites ja no en tenim o estem a punt de perdre, literalment, eh? Escolta, tenim aquí, tenim el monestir de Poblet, tenim Santes Creus...
Tenim una quantitat d'espiritualitat en tots els aspectes, i després, òbviament, tenim la natura, tenim les muntanyes, tenim les vinyes que hi ha a Escaladell, que hi ha al Mont Sant, que hi ha a tot el Priorat, i aquí mateix, a la nostra ciutat, a Tarragona, només que sortim una miqueta...
tenim el Loreto, tenim moltíssima espiritualitat, només que ens deixem una miqueta aportar per aquesta espiritualitat, tenim una riquesa en aquest aspecte. I estava pensant a la zona de la Torre dels Escipions, i estava pensant tota aquella zona per allà, que no està lluny, està un cop de cotxe, i si no, directament, ara no em surt el nom, està el Diboni, caixin bé.
Sí, al costat de Sant Peri i Sant Pao, ostres, amb els arcs. Tu te creus que m'han anat del cap? El pont del diable. On està el dimoni? No és que ho tinc com a referència, el dimoni. El govern central de Madrid. No, no. Tu ja saps la llegenda del pont del diable, no? Home, que va ser una cosa... I tant, clar, clar. Allà va estar el diable. Per això es diu com es diu. Sí, sí, sí.
i que va guanyar la partida en aquell moment el pobre pagès i li va donar l'aigua i no hi havia un gat també pel mig perquè era l'ànima però no entrem en desalls perquè jo vull escoltar aquesta cançó que es diu Jo crec Jo crec, sí
I parlàvem precisament una miqueta del que es creu, de l'espiritualitat i de tot el que hi ha. Aquesta també deixa de l'estar, eh? I és una espiritualitat en contraposició a...
no només al materialisme del món, sinó a les coses dolentes que hi ha al món. Si agafes les cançons i et pots segir la lletra, les cançons de terra, veuràs que moltes vegades parteixo des d'una base,
d'alguna persona, el protagonista de la cançó, o diversos protagonistes de la cançó, que tenen problemes de debò, problemes reals, problemes de maltractament, problemes socials, i tot això ho intento enfocar des d'un punt de vista espiritual per donar esperança, per trobar una sortida espiritual que ens pugui donar esperança.
Per viure un món millor. Tant de bo, eh? Que amb la que està caient...
Pots pensar que ja no hi ha raó per no enclenir la fe.
que ja no hi ha raó per confiar en l'amor. Però jo crec que deu haver-hi més que comandar. Tot estarà bé si el deixes anar, tot estarà bé
Més enllà del sol.
Que bonic. Recomano molt llegir les lletres mentre s'escolta el disc. Recomano molt llegir les lletres. Mira, comentàvem fora d'antena amb l'Ian que se m'envan les paraules i em deia és que ara ja no estem acostumats a llegir i em sembla que estem tot el dia amb les màquines i estem tot el dia amb el mòbil i amb els ordinadors però no llegim. No llegim en paper i llavors la informació no es queda igual dins de la ment. No ho retenim igual.
Doncs a veure, fem-ho, fem aquest exercici, ho faré per tu, òbviament, i així tindrem l'oportunitat de tornar a parlar, perquè avui ja se'ns ha acabat el temps. Ja, el que passa sempre. Hem de fer un programa només per parlar. De cinc hores. Perquè, a més a més, amb Lian ara mateix podríem obrir una altra pàgina dels seus projectes i podríem parlar de llibres. I aquesta és una altra. Vaig trobar una paraula fa poc, que és polimàtic,
Polimàtic. Què és polimàtic? Que és, per exemple, com et diria, Leonardo da Vinci era polimàtic. Aquesta gent que ens apuntem a tot i que fem de tot i que fins que no ho aprenem a fer, fins que no aprenem a fer-ho perfectament, doncs no parem. No pareu. I no pareu mai. I sempre estem...
I jo crec que el nostre estimat Marcos, Marcos Pae, també és polimàtic, perquè parla ja no sé quants idiomes i també... I espera, que s'ha apuntat a no sé què. I estudia un munt de coses, i jo crec que també és un altre polimàtic igual que jo. I és un servei privilegiat de la natura igual que tu, també. Jo crec que la paraula que ens defineix és polimàtic, i aquesta paraula fa que ho abarques tot i tot t'interessa i intentes fer-ho tot el millor possible dins de les teves possibilitats.
I a més a més, i jo espero que tot us surti molt, però que molt bé. I que comptava amb nosaltres. I tant. Ara va dir, pae, comptes amb nosaltres que has de tornar a fer programa, que no ho sepas. Està de vacances, ja? I ja em li han, i han, la setmana vinent, no l'altra, o quan tu vulguis, si puguis, si estiguis per aquí a propers. Parlem del llibre. Hem de presentar un llibre. Ah, vinga, va. Però almenys, digue'm com es diu aquest llibre i on ho podem trobar, i una miqueta la idea d'on va sorgir.
Perquè és molt especial. Relatos gòticos. És un llibre que està en castellà, que ja t'ho estava explicant que m'ha costat Déu jo ajuda escribir-ho en castellà. He tingut que tenir el traductor al costat, però al final ho he aconseguit i he tingut ajuda d'alguns escriptors bastant coneguts que m'han fet un cop de màn a aquest aspecte. I...
I he fet aquest llibre que és de relatos gòticos, que són comptes amb molta retòrica, a l'estil de com s'escrivia a l'època victoriana, el 1818, 1820... Trobarem algun corp? Trobarem algun corp?
Crec que sí. Sí? Sí, ara no ho recordo. És que són diverses històries, són diferents contes. Perquè normalment la part gòtica... Sí, sí, sí. Edgar Allan Poe... Ara vas agafar l'idea, eh? Ara vas agafar l'idea. És molt de l'estil d'Edgar Allan Poe. Hi ha escriptors com Lovecraft, que són més dures. I això és com més... Tira una miqueta de romanticisme també tenim. De car, de car.
És que he llegit alguna coseta, eh? Que m'ha caigut a les mans. Vale, vale. I ja, gràcies. Gràcies a tu. Gràcies per aquest terra. Busqueu el disc a Spotify i recordeu que s'escriu terra amb una mena de triangle. La A és una mena de triangle, no és una A com tal. Llavors, com la posem? Per poder... Busqueu? Ni idea.
Al seu moment el Miquel i a mi ens va semblar de fàbula posem aquí un triangle en lloc d'una A. Queda de puta mare a nivell estètic, a nivell d'imatge, tot això. I ara busca'l per internet si tens collons per fer-lo. Hem trencat tot el romanticisme. Si poses terra a mà no surt res. Gràcies. Bona nit. Molta sort.
i plor quan arriba la tardor. Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda.
Carlos Baute en concert a la pobla de Mafomet. Al 12 de juliol tens una cita amb Carlos Baute i els millors ritmes llatins. Compra ja les teves entrades i cauteix de la millor música en directe amb Carlos Baute al 12 de juliol. Entrades a la venda a poblafomet.coving.cat
T'ho perdràs.
Òpera a l'Auditori Camp de Mart sona fantàstic. L'11 i 13 de juliol gaudeix de la bohem, el clàssic de Puccini, amainó arteta com a mimí. Una història d'amor en el París del segle XIX. Organitza l'Associació Amics del Teatre Líric de Tarragona. Entrades disponibles al web entrades.tarragona.cat i a les taquilles del Teatre Tarragona.
Passió en Vega, Rotalent, Els Pets, El Petit de Cal Adil, Julieta, Tartarrelena. Aquest estiu, el Festival Camp de Mart reuneix a Tarragona la millor música i ars escèniques per a tots els públics. Del 20 de juny al 14 d'agost. Consulta tota la programació a tarragona.cat barra cultura.
Sóc el fill d'un home senzill que dormia coloms amb la mà. Titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant. Capità del silenci quan toca la mesura perfecta i la puntualitat. Escrivar de paraules senzilles els mots encreuats.
Quarts de sis ja som a la platja i sembla que tot preparat. Els senyors, el vestit vermell i els nuys que vénen de franc. Un pintor de silenci tranquil parla del vell somriure que avui té la llum. I la sèrie que espera pacient com ho fa de cul.
Marxem ara mateix al Santuari de Montferri, dins del Jardí Sonor, on tenim ni més ni menys que els Blaumut. I per parlar-nos via telefònica, comptem amb un dels seus components, el Javi de l'Eglésia, que saludem. Xavi, bona tarda i benvingut. Com estàs? Molt bona tarda, gràcies. Intentem ser aquí. Amb les entrades totalment exaurides, us sento i ens de Tarragona Ràdio, arribeu tard.
Sí, perquè ja no pot ser. És que el lloc... Xavi, jo no sé si heu tingut l'oportunitat d'estar-hi abans, si és la primera vegada que visitareu el Santuari de Montferri. I, de fet, en tenim moltíssimes ganes perquè ens han dit que és espectacular i promet, promet molt. Tu pensa una miqueta que és com seria, una Sagrada Família amb petitet.
Que bonic. Sí, a més, per fotografies d'altres concerts que he pogut veure, jo te feia una pincellada, clar, tota la sonoritat, perquè esteu fora, és la del camp. O sigui, esteu fora del... El que us dona el Santuari de Montferri seria l'espectacle visual on estareu vosaltres.
Que bonic. No, no, en tenim moltes ganes, ja fa temps que el conseller s'ha tancat i amb les ordres s'ha caurit, de fet, i és d'aquells que tenim l'agenda en especial il·lusió perquè ens han dit que és un lloc meravellós i fem un lloc meravellós on sempre suma, no? I tant.
Per cert, com anem pel Festival L'Àurea, és que crec que a Tarragona us estem estimant moltíssim i que duri aquest estimar, eh? M'encanta. Doncs sí, amb aquest disc estem visitant bastant les terres tarragonines i la veritat és que estem molt contents perquè altres discos no són a l'oportunitat i ara doncs ens estem traient l'espineta, no? Tenim moltes ganes de venir a fer música aquí i estan encantats. La rebuda ha estat fantàstica a tot arreu on hem anat i els contes que queden encara. I tant!
perquè a més a més, a veure, i volia posar aquí la falca que si d'aquelles casualitats de la vida ja teniu l'entrada per veure'ls a l'escenari del Santuari de Montferri, doncs perfecte, ja està, però si no és així, no patiu, perquè el dia 30 d'agost, a finals on d'aquí a dos mesos aproximadament no arriba, esteu dintre del Reus Music Fest. Això mateix. Que sé allò que dius, mira...
un altre tipus de festival i també ens fa moltíssima il·lusió venir, així que contents d'estar per terres tarragonines. Que bo, que bo. Doncs explica'm, en quin moment musical us trobem? Esteu, clar, en aquest abisme que encara està, com aquell que diu, almenys per nosaltres també recent, per nosaltres potser ja no tant...
Però ja té una miqueta, i no sé si treballant en cosetes. Ja porta bastant de temps de gira, i encara el que queda tenim moltes altres per endavant, s'estan tancant encara més rates, i la veritat estem immersos absolutament en aquesta gira.
anar preparant els concerts i que vagi sortint tot com està sortint, no? Moltíssims concerts amb entrades exaurides, què més podem demanar? No, no, no. I que continuïn, eh, que continuïn. Perquè, a més a més, us portarà cap a Sabadell, el que dèiem, que ara el dia 11 de juliol, amb entrades exaurides, aneu a l'ella, a l'escala... També estem a l'ella, que de fet estem també a punt a punt d'exaurir entrades, després a l'escala, a Porta en Blau, amb entrades exaurides també...
Canillo, Andorra, que també marxeu cap allà. A més, a més, sou molt llestes vosaltres, eh? Ja saps per què, no? Ah, vas agafar la idea. Nosaltres allà, a Canillo, que de tant en tant, allà a Andorra, no sé què passa, deuen tenir el seu clima ja contractat d'alguna manera, de tant en tant els hi fa una pedregada i tot, eh?
Sí, sí, sí. Hi ha una mica de refresc. No, però que no serà en aquella edat, eh? En aquella edat tindreu una temperatura bonica, eh? Ara, ara. No vas agafar la idea. Després marxeu al Reus Music Fest, després Sant Saloni, Riudoms, Barcelona, Manresa, que sou al Cursal. Bon lloc, també, eh? I tant. Hi ha alguna data que encara no hem pogut anunciar, però que en breu ho farem.
Teniu algun lloc, teniu alguna espineta clavada, Xavi? D'algun lloc que encara no heu pogut arribar? I mira que fa molts anys que esteu blaumut pels escenaris del món. Ostres, en principi jo crec que...
És complicat dir-ho perquè gaudim molt tots els concerts i sé que sona molt políticament correcte, però és que és veritat, a tot arreu on anem, siguin concerts grans, siguin concerts petits, tots tenen una energia molt especial i gaudim molt dels llocs on anem. A Espinata, amb 12 o 13 anys de carrera, hem visitat molts llocs i la veritat és que em costa dir si tenim cap Espinata clavada.
El que sí que puc dir és que gaudim tots els llocs on anem i que així segueixi. L'última vegada que vam tenir l'oportunitat comentàvem sobre el concert del Centre Cultural de Valls, te recordes? Sí. I que anar a bau, en aquell moment, el futur proper era anar a València, a Madrid, a Bilbao, te recordes que us vaig preguntar, dic, però com us tracten per allà? Ara que ja és allò que es diu a toro pasado, com anar als concerts?
Doncs va anar fantàsticament bé, la veritat és que a València també vam accedir d'entrades i a Madrid vam tocar en una sala que estava francament plena, amb una energia fantàstica i amb molts madrilenys cantant en català, cosa que ens va deixar molt i molt feliços, no?
I, de fet, després del concert van baixar a signar uns discos, a fer-nos quatre fotos, i ens explicaven això, que al final la llengua no és cap barrera per escoltar música i per sentir la música. I, de vegades, que les barreres les posem més nosaltres que no pas el que realment són. Va ser fantàstic, i de la mateixa manera que també va ser fantàstic Matilde Bau, i també la mateixa sensació de...
ve gent no català no parlant cantant en català. És absolutament deliciós. Sí, jo estava pensant ara mateix...
que algunes vegades cantem en anglès sense sentir ni saber el que estem dient i ho vivim amb una primera persona com si no hagués un demà. I també ens passa, i a mi últimament que ho he descobert, alguns grups japonesos, que no saps, a mi m'agraden molt les melodies japoneses, però en la part romàntica, per entendre'ns, i clar, tu dius, ostres, me va la vida amb aquesta cançó, no sé el que estic dient, però la melodia, com ho canten i la forma...
m'omple. Sí, sí, al final, el tema de les lletres, avui en dia tens totes les eines del món per, si vols saber de què va una lletra o què diu una lletra en un altre idioma, tenim dos clics, no?, de poder-ho saber, i després estem parlant de la música, no?, que és un idioma universal, al final no té res a veure amb polititzar-ho, sinó simplement amb deixar-se anar i sentir. I, bàsicament, és això, no?, hem de treure aquestes cuirasses i aquestes
aquestes barreres que ens fem per simplement sentir la música que s'extracta i deixar-se anar i anar sentint, escoltant que no és el mateix moltes vegades sentir i escoltar res a veure i que aquest exercici que ens acabes de dir ara mateix jo crec que hauríem de fer i a més amb les lletres de Blaumut que vosaltres sí que ho mireu molt el com es diu i de quina manera es diu les mimeu molt les lletres jo crec que des del minut zero de Blaumut
Sí, home, jo disfruto molt escrivint. Per mi és un 50% de blaumut, les lletres, els 50% fan melodia, els 50% de les lletres, i passo moltes hores tant fent una cosa com l'altra. Intento que cada paraula tingui un sentit i estigui posada d'una determinada manera perquè s'hagi créixer tot el conjunt. És molt important mesurar el que dius, com ho dius i per què ho dius.
i això Blaumut doncs ho té és la DNA Blaumut això ara te feia una petita clocada perquè algunes vegades segons quines lletres en anglès millor no es brineu el que diuen i com ho diuen que us poden arribar de sempre ja t'ho dic ara perquè tu la cantes allà super enamorat i que bonica aquesta lletra i després resulta que està parlant d'un entrepà de formatge i dius doncs no era tan romàntic l'entrepà tan romàntic
Repasseu l'Avisma, però clar, en aquest concert que tindrem l'oportunitat de gaudir-vos, però m'imagino que els hits, les cançons que ens heu fet conèixer una miqueta més als Blaumut, no els deixeu de banda, no?
Doncs, home, bàsicament és això. Presentem el nostre cil de disc, Abisma, i, evidentment, toquem cançons dels falsos discos i fem un xou més o menys aproximadament durant una hora i mitja, i en aquest cas el farem en format acústic, que és un format que gaudim molt, perquè és un format, ostres, així com tranquil, és un format que vam voler incorporar en aquesta gira perquè...
Ens va semblar molt bonic aquesta essència dels principis, dels inicis de Blaumut, de tocar amb els instruments acústics, mirant-nos entre nosaltres i que aquesta energia també ens transmetés i què millor que fer-ho en el santuari de Montferri, en un lloc tan especial. No sé si va ser el videoclip de bicicletes en el qual està tot gravat precisament al mig del camp i jugàveu a futbol i això, era aquest?
Doncs mira, potser tornareu a reviure aquell moment, eh? Jo t'ho dic perquè hi ha un munt per allà de vinyes, us ho passareu, jo crec que us ho passareu molt bé, espero i desitjo, eh? Doncs Xavi, gràcies per atendre'ns per aquesta estoneta de ràdio. El que sigui, una última cosa, Blaumut, des de l'inici esteu tots, si no recordo malament, no?
No he canviat cap d'oci, potser sí. Sí, sí, sí. Ara tenim de bateria en Toni Pagès. Ja fa uns quants anys. De car, de car.
Em pensava que sempre estàveu tots junts, imagina't, eh? I aquestes carones me sonen totes, eh? Deu ser per això, perquè ja te les vas fent familiars gairebé de tota aquesta vida vostra musical. Doncs de nou, gràcies. Molt bé. Passeu-vos-ho molt bé aquest 5 de juliol a dos quarts de nou del vespre a l'escenari, al Santuari de Montferri, amb Blaumut i amb Don Llebot. I gràcies de nou. Fins la propera. Adéu. Gràcies.
Tant soroll que falta l'aire, he perdut la bruixola i el nord que deca haver guardat per aquí. Deixa't de paraules ara, penja des d'un arbre aquesta llum de contrahivern. Més digues què penses llum de contrahivern.
Repasa cançons com bicicletes, pa amb ol i sal... Te'n recordes, no, d'aquestes?
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme lamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres preus.
Esmorzarem pambol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. I hem d'anar tancant. I sí, sí, blaumut, de veritat que hem de marxar. Tornem demà, a partir de les 6 de la tarda, amb més cosetes. A l'altra banda del mirall. Algú respira un ridó oxí. Un incís. Un incís.
5 de juliol, dos quarts de nou. Santuari de Montferri, Blaumut i Tony Llebot. Entrades exaurides. Ara sí, adeu.
Alguna passa cap al vir a l'horitzó. Saps que la son fa olor de pa. Hi ha una estació, la pressa, viatge, em ser retard. Tinc punts de llibre per fixar-me al pensament. Sóc el costum d'un animal de cos present. I encara penso la rebolconqueta del meu dia. De veritat són els motius que vam sopar.
La mentida, un got de plàstic a la mà. Jo et prometo que no crec en tot això. De veritat que jo només respiro-ho dins d'una cançó. Diminutius per fer menys mà.
A les estrofes de la premsa elemental, qui renta els draps i mai no plou. Va ser primer la solitud o potser l'ou, i de ben cert que posaria els peus al riu. Però està prohibit dins un sistema productiu, i encara busco la raó.
La mentida, un cop de plàstic a la mà. Jo et prometo que no crec en tot això. De veritat que jo no l'he respingut dins d'una cançó. De veritat són els motius que vam sopar. La mentida, un cop de plàstic a la mà. Jo et prometo que no crec en tot això. De veritat que jo no l'he respingut dins d'una cançó.
Bona tarda, són les set.