Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Jornada de mobilitzacions de la comunitat educativa. Els 7 docents que s'han sumat els tarragonins a una jornada de vaga aquest dimarts. Des de primera hora han estat tallant també amb el suport de revolta pagesa els accessos al port del Tarragona.
Al migdia, professors i tractors que s'han traslladat al centre de la ciutat, a l'entorn de la plaça Imperial Tarraco, també generant molts problemes de mobilitat amb milers de persones que s'han sumat a la protesta. Núria Estruc és una de les portaveus del professorat en vaga.
No va de salari, sinó que va de millores, de millores perquè l'educació està en decadència i llavors volem tenir menys ràtios a la classe, volem tenir recursos reals, que no es gastin els diners amb recursos que no serveixen per res, sinó amb recursos reals per millorar la qualitat educativa dels nostres fills i filles.
perquè la situació és alarmant. Tenim molts alumnes amb moltes dificultats a les classes i no sabem com atendre'ls. Tenim molta burocràcia i el que volem és reduir i sobretot que se'ns requalifiqui la nostra feina i que es doni valor a la nostra feina, perquè l'educació és el futur.
Afirmen que la negativa del Departament d'Educació a tornar a negociar amb els sindicats convocants aportarà més vagues i més mobilitzacions. Recordem que divendres també hi ha convocada vaga arreu del país per part de la comunitat educativa. I d'altra banda, en clau turística, reforçar la marca Tarragona al voltant del patrimoni...
posar-lo en valor, generar més experiències i millorar les infraestructures, també hoteleres. Són reptes que recull el pla de màrqueting operatiu de Tarragona Turisme amb 76 accions a desenvolupar en els pròxims anys. L'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, diu que és un punt d'inflexió i que és un pla que serà operatiu amb mesures que arribaran de seguida.
I aquest pla representa un punt d'inflexió en la manera de com entenem el turisme a casa nostra a Tarragona. No és només una eina de promoció, és una aposta estratègica per ordenar els recursos que tenim, posar en valor el nostre patrimoni i garantir que el turisme generi retorn econòmic i social per a la ciutat. El turisme ha de fer que els tarragonins i tarragonines visquin millor.
Per cert, el Dragon Khan reobrirà per Setmana Santa després dels treballs de manteniment que s'han dut a terme durant els últims tres mesos. Així s'ha explicat en una visita d'obres a la muntanya russa més emblemàtica de Port Aventura. Sergio Fraile és el director de serveis tècnics de Port Aventura World.
Després de dos mesos i mig de treballs al Dragon Camp, estem a la recta final disposats per obrir-lo per la temporada de Setmana Santa. Els treballs han consistit en canviar dos dels trams principals, que eren el loop vertical i el cobre roll. Al final han sigut un canvi de 39 columnes i 39 vies o tracks.
Es tracta d'una intervenció que ha tingut un cost aproximat de 3 milions d'euros. I nova protesta convocada per part de la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona per reclamar el servei de trombectomies 24 a 7 a l'Hospital Joan XXIII. Serà el pròxim 11 d'abril a la tarda. Diuen que les paraules del president de la Generalitat Salvador Illa...
de prometa que aquest servei arribi el més aviat possible a Tarragona, són buides i per això han convocat aquesta nova protesta. José Martín Carrasco, portaveu i secretari de la FAP, es planta davant de la situació i demana concrecions.
Nosotros no estamos conformes. De hecho, nosotros ya en la reunión que tuvimos los miembros de la plataforma junto con la FAP estamos indignados porque esa contestación es una contestación que no nos va a convencer. Decir que vamos a tener ese vicio de trombotomía aquí en Tarragona a las 24 horas, los 7 días de la semana, ¿cuándo? Nosotros queremos fechas, queremos que nos digan fechas en concreto.
A més, han plantejat una sèrie de taules informatives que es produiran als carrers i portes dels diferents centres sanitaris per tal de concentrar el major nombre de ciutadans en aquesta mobilització. Recordem, 11 d'abril, a les 6 de la tarda, sortirà des de la plaça Imperial Tarracó. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
A partir del 16 de març i durant tres mesos, Adif realitza obres de millora de la infraestructura entre Sitges i Garraf. A conseqüència d'aquests treballs, els trens circulen per via única en aquest tram. La línia R2 Sud ajusta les freqüències de pas entre Sant Vicenç de Caldés i Barcelona i els serveis regionals disposen d'un servei alternatiu per carretera entre Sant Vicenç de Caldés i el Prat de Llobregat.
Consulteu tota la informació a la web de rodalies.gencat.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya. Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts, 17 de març, tens la banana categoria 1 a un preu imbatible d'1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 27%. Sempre les millors promos. Carrefour.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts i ben trobats a la sintonia de Tarragona Ràdio, que tal com esteu? Fins a les 7 de la tarda al nostre programa, al nostre Fans de Tarragona. I ja tenim els estudis de Tarragona Ràdio amb una bona companyia, que de seguida saludarem-hi. Si avui és dimarts, soc a parlar amb en Jordi Freixa, Jordi Català. De seguida que entra per la porta, es porta la barretina, qualsevol cosa hi ha el Freixa, no se l'hem deixat.
I a més, com et deia, amb molt bona companyia. De seguida el presentarem. També avui us parlem d'un grup que tindrem l'oportunitat de conèixer una miqueta més a prop. I l'excusa és que aquest divendres, dia 20 de març, els tenim a l'os submarino de Reus en concert. No són uns altres que els Ramsey and the Roll Lovers. Que no sé si és Roll Lovers, Rollovers... Bé, es pot dir de moltes maneres diferents. Quan arribi aquí, un dels seus components, que no desvello qui és...
Ja ens ho dirà, a veure què és el que passa. I com no m'agrada allargar les presentacions, el que fem ara mateix és entrar amb ell, amb el Jordi Català. Som-hi! Música
Ja feia una miqueta que no teníem l'aqueta Montse amb nosaltres, eh? Perquè, a més a més, hem de dir que aquesta de nostra Montse la vam deixar magadeta en un calaixet, no, Jordi? Perquè, clar, posàvem el canó de Palamós per la història de la guerra i crec que no ens el podíem trobar a sobre, eh? Perquè no hi ha manera, eh? Això no baixa, eh?
Però avui és un dia extra, que després ja direm per què, i avui toca el Mustafà o el Tecno Montserrat. Sí, a més a més, a través del YouTube, si la gent que ens vol veure i no escoltar tan bé, o les dues coses, ja sap de qui estan parlant, eh? Molt bé. Què? Vé a compte, perquè tenim a la Anna... Perdó, a la...
Mercè Verge, però de moment ho deixem aquí. Anant una altra vida. No se sap. Mai. A mi no sé què em passa, m'acostuma ara amb els noms. Jo quan començo a dir, jo sempre dic amb els meus amics, quan començo a dir carinyo, guapi, ja no m'ha recordat els noms, ja se m'ha passat directament i acabem abans, així ja no ens barallem. Com a guapi i carinyo ja de tot arreu...
No hi ha problema. Doncs Mercè, benvinguda a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies. I per moltes vegades més que ho puguem fer... Sí, i la segona ja, molt bé. Això, eh? A veure, a veure. Jordi, jo si me la vols portar més vegades, i ella pot, que tot això són agendes. Home, la... Més que convidada, eh? Gràcies. Ens coordinem, segurament. La Mercè té tela, eh?
Sí, ja ho sé, ja. Només arriba i m'ha dit, saps que això, saps que allò altre... I jo, què dius, què dius? Si l'altra vegada no me va explicar res d'això, que vam parlar d'una dança, que no sé què. Aquí va la sota, saps que quan has posat la música que anàvem fent així, després en parlarem. I tant. Té que veure amb la...
Disciplines artístiques. Sí, Mercè. Ara sí que ho dic bé. No, perquè a més a més el tenim a l'escola. Totalment, sí, sí. Amb potència. Amb una associació a Tarragona. Això parlem. Interessant. Com ja hem fet l'entrer, ara, abans de començar l'entrevista, jo voldria que posessis una cançó
molt especial. Molt especial per mi, també. Perquè em va costar molts anys. Vaig dir, aquesta cançó, tinc que fer els arreglos, tinc que fer els arreglos. Al final, els vaig fer i ella me la canta. Perquè la Marce Verge és una de les cantants de la paper de Tornassol. I, concretament, és la que canta amb anglès. Perquè canta amb anglès de veritat, eh? No com jo, que és de Cambrils, eh? Tu i jo som de Cincinnati Profund. Però molt profund, molt profund.
Molt de cap avall, cap avall. Molt bé. Aleshores, doncs, per fer l'entrer, eh? Què et sembla si posem aquestes botes on per caminar? Bé, es ho dirà ella en anglès. La Nancy Sinatra. Sí. Com es diu en anglès? These boots are made for walking. Ok. Mercè Verge. Som-hi un pedazo de cançó. I el paper de tornaçou.
Molt bé, doncs. Què et sembla? Fantàstic. Aquesta és la veu de la Mercè Verge i aquesta cançó, que va ser capaç ella de cantar-la com ha pogut escoltar meravellosament, és una cançó que jo tenia en ment. Tinc que fer els arranjaments, tinc que fer els arranjaments. I al final va sortir. Però primer anirem per parts, no? Això va dir ja que el destripador, eh? Aquí.
Jo t'aviso, Mercè. Sé que el Jordi ja el coneixes. Hi ha confiança. Com a mínim fa més de 10 anys que treballem junts al món de la música.
I ja coneixia mon pare, que també era músic, era saxofonista. De pauls. Sí, amic del Manso, també, de la trou. Escolta'm, explica'ns una mica els teus principis i l'època en què anava amb aquella de el xipiron, no sé quantos xipiron...
Bongo Botraco. Doncs explico una miqueta. Ens vam conèixer realment amb el Jordi, per casualitat. Va ser un dia que estàvem actuant allà a l'Ateneu amb una agrupació d'una associació que es deia Atma, a Tarragona, amb la Sílvia, i vam fer un final de curs.
I també vam fer una miqueta de dansa, però també hi havia aquesta part més musical. I em van animar a cantar un parell de temes amb unes bases que jo tenia. I llavors ella em va descobrir, diguéssim, en aquell moment. I va dir, ostres, aquesta noia... Aquesta xica fa bé, eh? És polivalent, tu. Ui, aquí hi ha classe i hi ha qualitat. Ui, exacte.
I doncs bé, clar, abans d'estar amb el Jordi vaig estar en formacions d'aquí de la zona, especialment nosaltres assajàvem amb Espujols i a Pallaresos, a la granja del Feliciano, i llavors teníem diverses agrupacions, bandes sobretot d'esca, de reggae, i en aquella època teníem grups com Mistakes Ensemble, teníem Satriales, que feien versions de música jamaicana clàssica,
I també vaig ser integrant, com bé diu el Jordi, de Bongo Botraco, el meu amic Oriol Giné. Ens va animar a fer aquest projecte i no res, vam estar als inicis en cases ocupes i al principi va ser molt potent també, va ser molt especial l'origen de la banda.
I això de Bongo Botraco, que m'estàs dient, clar, jo coneixia l'Uri, perquè cada vegada que demanem l'entrevista, normalment, com a molt, ho fem amb el cantant, algun guitarrista, però que no arribes més enllà. Clar, jo l'última vegada que et vam tenir aquí amb nosaltres, em vas parlar de la dansa del ventre, que després també ens ballarà, ens comentaràs... També puc ballar, si vols ballar...
Comentar-ho, però no sabia que estaves dins de mon com a traco. Estava de curista, o sigui, al principi amb mistakes vaig començar com a solista i després amb Jamai Cansat també de solista i després ja vaig començar amb els coros, no?, perquè volia com...
diguéssim, un repte, no? Perquè, clar, de solista fa una mica el que vol i és més lliure, no? Però quan has de fer corus, doncs, has de començar a treballar harmonies, no? Sí, sí, sí, clar. Diguéssim, a treballar conjuntament, realment. Has d'estar en el grup, clar. Exacte. I llavors em va animar el fet que fos més complicat, no? El fet de fer corus que pròpiament ser solista, no? Que sembla que hagués de ser al revés.
Clar, per allò de que estàs de cara a i que ets en un principi la primera veu. Totalment diferent. A més, al principi me'n recordaré tota la vida que estàvem amb els Pujols, amb el Jordi Pastor, no sé si el coneixes, amb el Nacho, amb el Javi, i un bon dia estàvem assajant un matí, un diumenge, i em diuen, Mercè, has d'agafar el literatge, has de presentar... Clar, perquè jo, quan vaig començar, jo deia, jo és que sé cantar, però jo agafar un micro i parlar pel micro em fa una vergonya terrible, no? Sí, sí, sí.
I aquell dia em van fer com un examen, no? M'he dit, no, avui toca presentar i tu estaràs al centre i ens portaràs a tots. I, bueno, aquell dia plourant, ho vaig passar fatal, i a partir d'allà vaig fer un clic i tot va començar a rotllar, no? Perquè realment em faltava confiança a mi mateixa. Jo sempre deia, és que jo canta sí, però jo què dic pel micro? I a la gent que li importa. I a la gent que li importa. I a la gent que li importa. Partreu cap a casa, per la mort, què deus?
I a més també era bastant reactiva, no? En aquella època, clar, t'estic parlant de 20 anys, 20-21 anys, era molt reactiva, molt en contra del govern, dels polítics, i bueno, allà... Això ara no crec que hagi canviat gaire, no? No. I si no m'assumo també, eh? Però bueno, ara sóc més... intento ser una mica més elegant. Raonable, raonable també, no? L'hem a dir, no? Perquè
I clar, en aquell moment era explosiu, no? I clar, me'n recordo, un dia un integrant del grup em va dir, després del concert, em va comentar, sisplau, Mercè, sigues una miqueta més... No parlis tan, tan, tan, tan d'aquesta forma, amb aquesta actitud... Tan explosiva. Clar, perquè jo tinc, per exemple, tinc família del Clargat, no? I si venen i et senten, potser s'ofenen, no? I dic, ai, doncs, sisplau, sí. Creveu-ho tots! Gràcies! Funquis!
Escolta'm, parlant d'això de les veus, perquè ara hem escoltat la Mercè amb aquest esbotassó per caminar com a veu solista i fantàstica. Però ella ha parlat de fer dobles veus i ho fan fantàstic, ara ho veurem. Has de tenir en compte que la Mercè també, Sílvia, és verge.
I li agrada tot. Tot ben posat, ben fet. Ordre, organització, lleialtat. I escolta, quan nosaltres vam descobrir la Mercè i la vam posar a la paper de tronassol, ho vam acertar, perquè totes les actuacions que han fet, superior mundial. Superior mundial. Sí, escolta, què et sembla?
Jo he triat una cançó que presenta, molt breument presenta, però la fa a doble veu amb la Natàlia Sabater. I ara la podrem escoltar fent unes dobles veus amb una cançó que vaig fer també els arranjaments, que vam presentar al Teatre Tarragona
amb un cotxantí que va ser suprimundial. Amb sona familiar, això, eh? Doncs una de les cançons i podrem escoltar la Mercè presentant, breument, i cantant a doble veu en la Natàlia, la famosa Lili Marlent.
Aquesta? Ai, no la tinc preparada jo ara. Perdó, eh? Sí, la tens... No, tranquil·la. Ara la busco. O la tens a YouTube? Sí, sí, ara la busco. Jo és que tenia de paraules d'amor, no sé per què. No, aquest és el final. Sí, aquest és el bumbó. Com que m'has dit això de les dobles veus, ara escoltarem una cançó a doble veu fantàstica, superior mundial. Sí, a més que també quan es presta, no? La persona que tens al costat es presta també a fer aquest joc, doncs també és molt bonic, no? El...
La dinàmica que es crea, no?, i el joc. Escolta'm una cosa. Doncs donem 30 segons, que ja la tinc. No, cap problema. Mentrestant s'estem enrotllant. No, tu no et preocupis, que això és en directe. Com es nota que és en directe, eh? Mercè, imagina't que estem a l'escenari. I estem improvisant, que faci falta. Quan la Sílvia ens digui endavant, endavant. Mira-te'ls, mira-te'ls.
La poso de ser un inici, que a més a més t'escoltem a tu. T'escoltarem amb ella presentant. Per tots vosaltres, Lili Marlene. Doncs ja està, veus? Porteta, eh? Tant de ser-ho. Lo just i necessari per triomfar. No, eh?
Fins demà!
Gràcies.
Que bonica, eh? Que bonica us ha quedat. Al fondo, entre mig de la cançó, que hi ha el trombó i trompeta... Sí? Qui seran? Qui són? No ho sé, no ho sé. No els hem anomenat mai. El Reultit i el Josué García.
Aquí el millor de cada... Quin pel·ligro, quin pel·ligro. Ens ho passem molt bé, l'escenari. Bé, són molt bons. Bé, doncs ja m'ha escoltat també la Mercè Verge fent veus, fent veus, bé, i també... Avui la palatina te la trobo molt rebel. No, no, la trobo rebel. No sé què li has fet. Si l'has guardat en una butxaca que no està a gust...
No, però avui... Alguna cosa l'ha passat. Si ja s'emociona la Sílvia... Imagina't, eh? Ara la Sílvia de Mercè, que teva retina, doncs... Clar, clar, està gaire surta. Està gaire surta. Una munició. Escolta'm. Ara podríem parlar, perquè aquest és el paper de torresol, que us podeu trobar a YouTube també, com a Jordi Català i paper de torresol. Per què no parlem de la faceta de dansa oriental
I que fa la Mercè. Sí, i que a més a més, home, si hi ha l'oportunitat de poder fer o d'apuntar-te en algun... No sé què ens ho digui. Que té els micròfons aquí de Tarragona Ràdio pel que necessiti, eh? Jo venço. Endavant, endavant.
Només faig una entrer. Vinga, va. Veure la Mercè ballant amb les seves alumnes dansa oriental. A YouTube busqueu un videoclip que tenim de Jordi Català i paper de tornassol. Molt bé. Que es diu... El cuquet de l'amor. El cuquet de l'amor. Que la vam fer amb estil Bollywood...
El coquet de l'amor. El coquet de l'amor a YouTube. Sí, una cançó seva en català i la van fer en estil de la Índia. I això es pot trobar a través de YouTube, no? El coquet de l'amor al coquet. El coquet de l'amor al coquet. Escolta una cosa, per què no ens parles ara, precisament, de la dansa ja índia?
De l'Arça Oriental? Sí, en general, no? Sí, en general. Doncs cal destacar que el 2016, aproximadament, després de molts anys de fer dansa i d'aprenentatge, vaig decidir obrir l'associació a Tarragona, l'associació Salam,
espai de dansa i d'intercanvi cultural, perquè la idea també no era només fer dansa, sinó també donar una altra visió del que impliquen les altres cultures en la nostra terra. És a dir, realment era una forma d'obrir, obrir la ment, obrir el cor i demés, a partir de l'art.
I llavors, després de, ja et dic, molts cursos, vam estar fent danses clàssiques de la Índia, a Barcelona, a l'escola de Núpura, amb Esrei Aixínac, que era la professora de Kolkota.
vam estar fent dansa clàssica, vam fer dansa oriental, vam fer un munt de folklores diferents, de vangre, etcètera, etcètera. I el que em va impactar més de Barcelona és que quan jo hi anava hi havia festes, esdeveniments interculturals, no? I especialment hi havia el Holi, hi havia el Diwali, que són festes de la primavera, de l'entrada de l'any nou... I clar, jo veia que hi havia un munt de gent de moltes zones de part del món, no? I vaig dir...
I que estàvem gaudint d'aquella festa com si fos seva. Exacte. I vaig dir que bonic que tothom s'ajunti per celebrar una festa i que la procedència no importi. I que realment això pot aportar moltíssim també a la nostra societat. Llavors, quan vaig venir aquí, la idea de crear aquesta associació era fer classes de dansa, perquè...
em vaig constituir com a professora de dansa oriental i de danses de la Índia, però a part d'això, doncs, muntar esdeveniments que per la ciutat, doncs, poguessin enriquir, no?, culturalment. Clar, clar, poder agermenar d'alguna manera diferents parts del món a través, precisament, d'aquesta festa. Exacte. I que tal? Bé.
Espero, i desitjo. Bé, el que passa és que, clar... Aquí ens costa una miqueta, eh? Aquí a Tarragona arrencar... Exacte, aquí a Tarragona tot el que és una mica diferent sempre costa una mica. Hi va haver un boom de la dansa oriental, doncs ara farà el 2010, quan jo vaig començar, diguéssim, hi havia moltíssima gent que volia apuntar-se a fer classes, però ara mateix la cosa està més fluixeta, però...
Bé, jo ho faig perquè m'agrada. Tenim un grupet ben avingut, petitet, familiar, i fem algunes actuacions. A l'estiu, especialment, anem a la Vall de la Rebassada, fem el holi amb els nens. Llavors fem esdeveniments més familiars, ara. I bé, bé, bé, és una forma, per mi, de mantenir-me sana, d'alguna forma, mentalment, artísticament, també reciclar-me i poder fer el que m'agrada, no?
Perquè, a més a més, anem a parlar de salut. Ara que m'he deies això de sana, he parlat de salut perquè, a més, ballar, dones, mous moltes parts del cos que normalment no mouries. I, sobretot, estan a la sofà. Exactament. A veure, d'aquí ja hem de fer l'esforç d'aixecar-nos. Que jo crec que sí.
Això seria important, sí. Jo crec que molt bo de cara a la salut. I a partir d'aquí dius, ostres, vull provar-ho. Totalment. Donem aquest pas i a veure què és el que passa, perquè fins i tot el que dius és que me trobo molt bé, però és que me diverteixo tant, que jo crec que la mateixa més és el que necessitem
Veient com està el món, eh? Hi ha moltes dones que quan venen tenen por de no saber fer-ho i penso, però és que això és una escola. Vens a aprendre, no? I has de tenir paciència amb tu mateixa i al final, si no et surt, doncs no passa res, ja et sortirà i no cal calentar-se el cap. Realment el que vols és gaudir, compartir amb altres noies...
I, doncs, sensibilitzar-te també, no?, perquè musicalment, doncs, a mi, per exemple, la música d'aquests països, doncs, m'agrada, m'encanta, i em transmet una energia molt positiva. Llavors, ho faig perquè, realment, com et deia, o sigui, em dona molt bona onda, no?,
I també la forma de vestir, però clar, m'imagino que quan feu algun festival, clar, s'ha de vestir per l'ocasió. Sí, també hi ha gent... Ara explica, explica. És que clar, hi ha gent que ve que només ve per vestir-se. Què dius? Perquè li encanta el vestuari...
Hi ha persones que són una mica superficials en aquest sentit. Ai, jo vull apuntar-me, jo vull ballar, però vull un vestit. Però si no saps ballar encara. Primer comencem a ballar. La casa per la taulada, no. Primer unes bones arrels. No sé si has vist mai unes pel·lícules de Bollywood o de més, però clar, com van vestides, és tot despampanant, és preciós, i tot és molt idíl·lic i amorós, i clar...
I això treu, no? Però, clar, s'ha de saber ballar, evidentment. Primer comença pel ball i a partir d'aquí ja anirem fent passet a passet. Ara, quan te pregunto, quant trigues a vestir? Uf! Quan se pot arribar? M'imagino que cadascuna al seu ritme. Doncs depèn, perquè, clar, tot depèn de si és un espectacle en un escenari...
Bé, o si és, per exemple, jo he ballat molts anys en restaurants de la Índia. Aquí a Tarragona, al Massala, he estat també al Chai, per exemple, ballant. Llavors, vulguis o no, doncs m'arreglo menys. Per què? M'arreglo, emmaquillo menys, perquè, clar, estàs al davant de la gent...
Estàs molt pròxima a la gent. Llavors, la gent... No és bonic veure una dona superhipermaquillada. Llavors, no? Més natural. Depèn també del context. I t'ha demarat molt això de les mil i una notxes, o no? Bueno, hi ha gent que a vegades es confon, però bueno...
ràpidament el calles, eh? Sí, i especialment els homes. Sí, sí. I escolta'm, també el que crida l'atenció és el nom de l'escola. Salam. Que és per donar la benvinguda, però també és... Sí, però també és com una mena de jo em poso en el teu lloc, no? És a dir...
Que siguis benvinguda i tenim aquesta comunió a partir d'ara. Comunió, exacte. Que això és tan important. Avui, aquests dies, sempre, però ara, aquests temps... No hem après, eh, Jordi? No, no. Mercè, no hem après res. Continuem repetint, repetint. I és que tot ho fan per amor. Exactament. Amor als diners, òbviament. És el que jo sempre dic.
El ric vol ser més ric. I el pobre no vol ser tan pobre. Però el ric sempre és el que guanya, perquè és el que té el poder. Ja, però no fa falta que la maquinària de la guerra... Ah, no. ...tigui de treure-li a pols. Hi ha una cosa que... Funciona així, això. Exacte, dius, a veure, voleu guanyar-vos? Agafeu el president d'un costat, el president per l'altre, i us lieu a cops, i al moment que acabeu el que guanyi ja xerrarem. Clar, perquè molt desinnocent pel camí... Ah, és que... Estrueixes tot pel camí...
I després ells se'n van cap a algun resort i aquí no ha passat res, perquè d'aquí a dos anys teòricament el trampes. Ja no hi serà. Ho espero, per favor, que no hi sigui. Si no li cau una bomba al cap abans... No, no creguis que el que ha estat veient és que com hi ha tanta inestabilitat al món, clar, ell ha de posar pau. Clar, clar, és el Salvador. Clar, per això volia el Nobel. I l'altre tonta...
Ai, és que farà una de grossa. No, no, no. És per no dir una altra cosa. No entenc com li ha pogut donar el Noves de la Pau. T'ho imagina't ara farà uns anys quan tenia el micro a la boca fent un espectacle o fent una performance quan tenia aquella edat. Imagina't què hagués passat. Aquella vol manar i es pensa que donar-li el Nobel de la Pau
la farà manar. I el trampes, l'únic que li interessa és el petroli. El Nobel de la Pau, això ja també és surrealista. És que a més a més ho creia. Ho tenia gol avall. Que jo estava elucidant. Dic, aquest home en quin món viu. Que fuma, no? Dóna'm una mica d'això, que fumes. No, no, no, gràcies. Escolta'm. Mare meva.
Doncs, si voleu veure la Mercè Verge en su salsa. Vinga, va. En su salsa com a professora de Vall Oriental. Heu d'anar a YouTube, buscar el videoclip del Cuquet de l'Amor. Mira, mira, mira.
Que abans potser he relliscat una mica, però ara no, eh? És que aquesta Sílvia és bàstia. I al final, al final del videoclip, precisament... He vist, he vist. Surten elles i la Mercè, que fa una revolta així, i es posa així en pla...
Fantàstic, eh? A YouTube, el coquet de l'amor. Per Jordi Català, per poder tornar-se a veure. A més a més, feu com una espècie de resum de moltes coses que es fan dins de l'Ateneu de Tarragona. Sí, sí. És una adaptació de la cançó. Aquest videoclip està fet per anar a l'escola de ball del Clare Real, a prop d'on tens tu l'estudi. Sí. Després surten també un grup de noies del bany en línia de l'Ateneu. Exacte. I després...
El plat fort, que són les bailarines de la Mercè d'Èrge. Amb els seus vestits, eh? Aquests vestits són disseny nostre, eh? La meravella, eh? Busqueu, busqueu. Jordi Català i paper de tonassol, el cuquet de l'amor. Ah, sí? Això és molt típic, sí. És una passada, eh? Jordi, faltaves tu, eh? Sí.
Bueno, jo... És veritat. Jo surto al final. El cuquet de l'amor. I llavors, bé, la Mercè dóna dos o tres tons i quedem així. Sí, sí, sí. Artistes totals. No, és que queda gaire temps. I hem de passar per l'Ateneu de Tarragona, també. Ara clarmentàvem. Que passen coses per l'Ateneu, eh? Exacte.
Molt bé. Doncs molt ràpid. Moltes gràcies, Mercè. Tornaràs, eh? Sí. Espero que sí, eh? Tornarà. Ella és, com he dit abans, és una de les cantants de la Tornasola. Ara portem quatre noies. Sí. I bé, doncs, la tindrem de nou, perquè encara té coses d'explicar. Ens ha d'explicar
La història de la Montserrat... La història de Montserrat, el Marroc... No, no, s'ha de tornar, s'ha de tornar, ja t'ho dic ara. Ja la tornarem a tenir. Sí, sí, Jordi, totalment d'acord, eh? Nosaltres passarem molt ràpidament amb el de l'Ateneu, i per acabar, avui podríem posar el Paraules d'Amor en la versió de Jordi Català i Papi del Tornassol, que precisament cantem a dur un servidor de vostès i la Mercè... Se m'ha emocionat.
Bé, doncs mira, molt ràpidament. El dissabte tenim Fusion Night Dance. Té un anglès, és veritat, has ensinat i profund, té raó. Però profund, profund. A més, ho fas superràpid. M'encanta. Ho fas superràpid perquè no es vegi cap a l'anglès de Cambrils.
Té truco, això té truco, eh? D'acord, d'acord. Vinga, vinga, Jordi. És una marató de les 5 a les 9 del vespre. De què és, la marató? Una marató de dansa, en aquest cas és de ball en línia. Ah, molt bé. Que es diu Fusion Line Dance, que es pot... Ho he dit bé? Sí. Fusion Line Dance. Ara sí. Tranquil. Molt bé. Fluid.
I després, el diumenge, tenim niu d'art. Al niu d'art hi ha actuacions de socis i aficionats de la Taneu, que es fa també una vegada al mes, i entrem a la seva 26 temporada. Déu-n'hi-do, eh? Molt bé, molt bé.
Doncs... Acomiadem ja. Ja m'acomiadarà. La setmana vinent més, eh? No sabem si millor, però més. Ah, no, vinent possible. Ara m'has agradat. Per acabar, jo havia triat el que ens doni de temps. Aquesta versió que vam fer és la paper de tornesol.
de Paraules d'Amor, començant amb l'excelentíssim músic Josué García i després les meravelloses veus de la Mercè i, bueno, la de Relleno del Jordi Freixi és el que fa. És que... Com és, eh? Són majoria dones. Mercè, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Gràcies. Fins aviat. Adéu, adéu. Adéu.
Ella m'ha estimat tant, jo me l'estimo encara, plegats per entrevessar una porta tancada. Ella, com us ho podré dir, era tot el meu amor llavors.
quan a la llar cremava només paraules d'amor.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n, tot just despertàvem el som dels infants. En teníem prou, en tres frases fetes, que havíem après de tics comedians. Històries d'amor, somnis de poetes, no en sabíem res.
Ella qui sap on és. Ella qui sap on para. La vaig perdre i mai més. He tornat a trobar-la. Però...
Sovint en fer-se fons, de llum m'arriba una cançó. Desnotes fins a cos, d'elles paraules d'amor.
No havíem tingut més a temps per aprendre'n, tot just despertàvem, no el som dels infants. En teníem prou, en tres preves fetes, que havíem après, testics comedians, històries d'amor, somnis de poetes, no en s'havien
Paraules d'amor, senzilles i tendres. No en sabíem menys, teníem 15 anys. No havíem tingut massa temps per aprendre. Tot just despertàvem del son dels infants. Ens teníem prou en tres fracetes.
Històries d'amor, som històries de poeta, no sabíem més que n'hi ha quins amants. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obre Mat. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta. Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027.
Del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
I marxem amb quilòmetre zero cap al submarí, perquè aquest divendres tenim un concert. Ramse i Anderow Lovers. I amb nosaltres aquí als Estudis de Tarragona Ràdio, Albert. Ramse, bona tarda i benvingut. Bona tarda, Sílvia, quant a temps? Com estàs? És veritat, que extraig m'ha semblat i tot, eh? Ja... Perquè a més es diria, quant de temps fa què? Vas passar pel Mirroia Sol Rock, si no recordo, vau passant tres, que vau venir...
Vaig passar, però... Tu suret? Però això era època Stonevive. Sí? No com Ramsey? No. Què dius? De fet, Ramsey és de fa no res. Explica'm. Quan fa que vau muntar? Però el Tomàs i el Ezequiel ja estaven al teu món musical. O sigui, diguéssim que després que s'acabés Stonevive... Vau fer modificacions... Bueno... Una altra sortida.
Sí, va haver molts projectes, molt de treball com a professional de la música, diguéssim, i diguéssim que el 2024, que ja diguéssim que em vaig començar com a posar a cantar i a prendre'm una mica més en sèrio de dir he de cantar jo perquè no puc dependre sempre de gent,
Llavors, un dia, treballant amb l'Ezequiel i el Tomàs, els vaig dir, mira, a mi m'agrada molt el blues i el rock i m'agradaria fer un projecte que inicialment és fer versions d'aquest tipus de gènere i d'artistes poc coneguts, per dir-ho d'alguna manera. I més endavant, qui en sabe, fer temes propis, que és el que estem començant a fer ara. Ja tenim dos temes propis acabats.
Però ja estan penjats. No, no, no. Tinc un petit àudio que... Ai, ai. Que ja te'l faré arribar. D'acord, i quan es pugui el que sigui ho fem, eh? Jo crec que d'aquí un mes o així ja penjarem el primer tema amb el seu videoclip i tal i no sé què, i la idea és anar penjant tema a tema i a final d'any treure un disc de no sé quantes cançons.
I tot això que m'estàs explicant fa poc, o sigui... Sí, vull dir... Relativament, dos anys, potser, perquè m'estàs dient. Poc, perquè amb ells vaig començar a treballar mitjans, finals de 2024, i el 2025, de fet, el primer concert que vam fer com a Ramsey and the Rollovers va ser aquí, a Tarragona, amb el de la Via T al Nadal.
que ens vam tocar al mig de la Rambla i va ser el primer concert que devia ser, no sé, el 20 i poc de desembre de 2024. Que valents, no? Sí. Molt. A veure, també he de dir a la seva defensa que, clar, vosaltres teniu una motxilla musical bastant extensa. O sigui, no us llanceu a la piscina per ensar-ho, sinó perquè ja sabeu el que toqueu i com ho toqueu. Però, clar, és allò que dius, ostres, hem fet aquest nou projecte, estem acabant de tirar, tirar, tirar, però, clar, una actuació no ens la perdem
No, no, no, sí, sí, sí, però a la piscina totalment... També forma part d'una mica de... I tinc la sort que tant el Ezequiel com el Tommy són uns cracs i és un lujo treballar amb ells. Els hi mola molt el que fem i el xou que tenim també és molt...
atípic en el sentit que hi ha molta improvisació, hi ha molta creació damunt de l'escenari, o sigui, és molt dinàmic, no sé, no hi ha un concert igual. Que malament us heu passat, eh? Com heu patit, per què m'estàs dient? I per cert, això de veure't davant del micro, que a veure, tu cantaves però potser acompanyaves més. Sí, sí, jo feia coros. Que avui he descobert la Mercè, la noia que t'has trobat a l'entrada, ella era també cantant,
i va estar amb Bongo Botraco i companyia, i després va fer dobles veus, que dius, és més complicat fer dobles veus. Però clar, com a cantant ets tu qui mana, d'alguna manera qui tria, com a dobles veus has de comportar-te i fer-te i estar en el conjunt. No pots sobreceptir més que la companya que tens al costat perquè som dos.
Sí, sí, possiblement. O sigui, és més difícil a vegades ser curista que no... O sigui, el que fa als cores que no era el principal. Per això, en el moment que t'has sentit lliure, diguem-ho així, davant de l'escenari o davant del micro... Sí, bueno, va ser... No sé... És estrany, eh? És estrany, sí, és estrany. Vull dir, el primer moment és estrany, però després també t'acaba agradant. O sigui, a mi ara m'agrada molt cantar, saps? Que era una cosa que abans deia, uf, ni amb broma, no?
I també hi va haver un procés, que jo conscientment, després d'un estiu de dir necessito cantar jo, òbviament vaig anar a classe de cant, a Reus, al laboratori musical, amb el senyor Toni Just i l'equip que tenen, que és brutal, laboratori, el recomano un mil. I vaig estar allà un any, que allò em va ajudar moltíssim, i després ja va ser com...
Bueno, concert a concert, anar millorant, polint coses i tal, i al final agafant-li les ganes de realment dir, no, és que jo vull cantar...
I a més a més t'atreveixes, i estava sentint el Superstition, que és el que hem posat, però d'altres cançons que venen després en aquest petit negamics que te deia que t'havia agafat dels vostres reels, que t'atreveixes en tot. A més a més, rasgues les veus, trenques en alguns costats, li vas posant més potència, com amb més voluntat. La meva profe es queixava molt d'això, que sempre estava trencat la veu. Jo ho trobo fantàstic, perquè això vol dir que la fas com et dóna la gana.
El metge s'ha après a educar-la i a fer el que necessites en cada moment. Sí, també suposo que per influències de gèneres i d'escoltar veus que tendeixen a aquest tipus de trencat o de distorsió més natural, m'ha sortit així. Però sempre em fotia la bronca. Intenta fer també veu neta, que això també ho necessitaràs. Perdona, digue-li el saco d'alba i a tots els altres que trencaven la veu. Exacte, exacte.
I les cançons com ho vau fer? Una vegada que ja dius, vinga, també ha de sortir el nom, això t'ho he de preguntar. Perquè a més ja t'he dit abans, explica'm això del Roll Lovers, perquè no sé si és en plan rotllo... No, el Roll Lovers va sortir així molt... Realment està inspirat en una cançó que es diu Roll Lovers Beethoven.
que del senyor Chuck Berry, si no m'equivoco, i que també tocaven els Beatles, si no m'equivoco, i el nom de Ramsey, bàsicament el meu company i bon amic Àlex Puget, que era el vocalista i guitarrista de Stonevive,
M'ha començat a dir aquest nom, Ramsey, com a mote o com a variació del meu nom real, que és Ramos. Llavors, en comptes de dir-me Ramos, Ramos, Ramos... I Ramsey. Ramsey, Ramsey, Ramsey. M'agrada i tot, eh? I llavors vaig dir... No te'n canvies el de Ramos, eh?
Llavors vaig dir, hòstia, doncs mira, em fa gràcia agafar aquest sobrenom que em va posar l'Àlex, perquè al final és... No és que això sigui una evolució d'Estonby, ni molt menys, és una altra història, però també és una mica en, no sé, en honor a aquells anys que van estar molt bé, amb l'Àlex, Víctor, David i tal, i que qui sap que algun dia potser tornem a fer algun concertillo o no. No se sap, aviseu-nos.
El que sí que sabem és que aquest divendres us tenim a lo submarino, que a més a més, jo crec que esteu a la sala 2, s'ha de dir, que a més a més l'obertura de portes és a dos quarts de nou, que el concert comença a les 9 del vespre. Sí. Si no? Sí, sí, sí. I que a més a més, que teniu l'entrada anticipada, agafeu-la ja. Apertura de portes a les 9...
Ai, d'acord, doncs ja... Sí, perquè ara m'he girat i he dit, ostres... I concert a les 9 i mitja. Vale, doncs truqueu a l'Ossumari no que ho canviïn, eh? Vale, doncs... Perquè segurament... Perquè si no us trobareu precisament que la gent estarà una mica destrotada. Obertura de portes a les 9. Bueno, que vinguin abans.
Albert, que vinguin abans, que prenguin una cobitxuela, que estiguin allà, que agafin el seu puesto. El que sí que han de fer és comprar l'entrada anticipada a los submarinos de Reus, a los submarinos.com, a la zona d'Evans, que ja veureu que hi ha un munt de concerts, doncs no us deriveu, aneu cap a Rance i Underrollovers, i ja veureu que per 7 euros d'entrada anticipada, jo crec que està força bé, i si no el dia del concert, a veure, que són 10 euros, que ara estornudes, t'acostipes i amb un xarop te gastes 20.
Sí, no, no, qualsevol cosa que facis et gastaràs igual o més segur avui en dia. Seguríssim, eh? Seguríssim. A més, ja t'ho dic, vas a comprar qualsevol cosa, l'altre dia, em perdò, havia de dir una marca, sé que no els pagaran, però bueno, el mix va per 1. Sí. Que és allò que li posava ja amb els fills, perquè estaven refredats. El potet...
El que és petitet val 10 euros. El de 50 grams. Ja, ja, ja. Que anava a dir altres coses, val més barates, crec. I te'n vas de l'alla igual. Ostres, no, no. 10 euros, eh? Que està supercar, que no, que qualsevol pla et sortirà igual o més. I jo, a més, ho vaig fer així, perquè no volia...
una entrada desorbitada ni res, tampoc fem això per... Vull dir, volem que vingui la gent de casa. Que s'ho passi bé. Al final som un grup d'aquí, també ens obrirà el concert el Pere, el Pit, l'estampit, que és l'alter ego del Pere Gallardo, dels Volcano Spring. Sí, sí, des d'aquí records, Pere.
i farà també un petit xou semiacústic, i estarà superbé. Al final ho hem fet el més accessible per tothom, perquè volem que vingui la gent d'aquí, que disfruti també d'un concert en una sala xula, perquè el submarí no està molt bé, intenten cuidar tothom que hi porten, i una mica de suport a la gent local.
I ens encanta també que continuïm fent música en directe, que no està la cosa molt fàcil. No. I que, a més a més, tinguen una programació estable amb diversos concerts i que ens donin canya i ens donin guerra durant molt de temps, des de la Submarino. 100%. I vosaltres, després de la Submarino, tenim l'oportunitat de tenir-vos en un altre lloc. Com està ara la vostra agenda? De moment...
S'apropa a època d'estiu i m'imagino que alguna cosa més... Hi haurà, aniran sortint, aniran sortint cosetes. Sí que és veritat que a nosaltres a l'estiu se'ns complica una mica més, perquè al final treballem per aquí amb molts més grups, jo sobretot, però hi haurà coses, sí, sí. A partir de... Després d'aquest concert hi haurà com un mini peron...
perquè el senyor Tomàs se va a Argentina unes setmanes. Amb la família. Exacte. Hem imaginat. I després tornarem. A partir de finals d'abril ja tornarem a fer algun concertet més. Albert, el que sigui, ens avises quan tinguis aquella cançó que m'has dit que ja la teniu més que acabada. Quan tinguem cançó i videoclip de la cançó. I a més a més, mira, la pantallota aquesta superxula, podem posar el videoclip aquí darrere. Exacte.
i anar xerrant i anar comentant, mira, aquí estàvem, que ens vam partir de riure, aquí vam haver d'aturar-nos 15 vegades, però clar, el videoclip, jo almenys me l'imagino una miqueta més la part que no es veu que la que es veu. Sí, sí, sempre passen coses, i a més és un videoclip, com tu dius a mi història, sempre hi ha anècdotes, sempre, sempre. I a més, una d'aquelles coses que jo crec que al final acabeu rebentats de la cançó.
Buf, sí, perquè l'escoltes 3.000 cops. Clar, nosaltres la descobrim de nou i és... Ara canso i vosaltres esteu ja... Si tinc 6 cançons més que encara han de veure de llum. Ja, ja, total, total. Però bé, és un petit sacrifici que encantadíssim d'acceptar. Un paleït sacrifici, eh? Sí, 100%. I tant. Doncs recordo de nou. Obertura de portes a les nou...
Sí. Comença el concert del Dos Quarts de Déu. Sí. De Ramsey and the Roll Lovers. I que, a més a més, tenim el Pit. Sí. Home, vol que no. Pere, per l'amor de Déu, que també t'avui per aquí, eh? Sí. És difícil quedar amb el Pere, ja t'ho dic ara, eh? Sí, sí, sí. Que també està sempre ple de coses i sempre amb molta feina, eh? És una persona ocupada. Moltíssim, moltíssim. Doi fer. Moltíssimes gràcies també a tu. A tu, a tu. Ha estat genial. A la Cors, a la Ciquel i al Tomàs, a part nostra. Sí, sí, sí.
i que vagin molt, però que molt rebeix el concert. Moltíssimes gràcies per tindre'ns aquí un momentet, i no res, fins la pròxima, Silvia. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. I nosaltres tanquem aquí el programa, que ja està, que arriba el punt de les set de la tarda, i encara que només sigui una miqueta, escoltàvem amb ells. Ramsey and the low love.
Bona nit.
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.