Buena tarda, son Lassys.
Us parla Tere Ortega, la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona es manifestaran l'1 de març al balcó del Mediterrani. Reclamen que l'Hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients d'ictus les 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana. Laia Tean Núñez. Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i a la nit o en caps de setmana han de ser traslladats a Barcelona.
El metge de família Francesc Boué parla de les seqüeles greus que poden patir els afectats per un lictus si no s'actua amb rapidesa. Hi ha molta gent amb seqüeles habitables gràcies a la manca de recursos, a la mala praxis per no tenir aquests recursos. No per mi, sinó per tota la gent que tingui un lictus a partir d'ara.
Emelsa Bartuol va veure com aquesta setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractat a Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació dels serveis mèdics, però no vol pensar què hauria passat si hagués estat a les 9 de la nit. La meva parella està ingressada per un ictus que va patir ahir i que va ser bastant ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que estan reclamant, igual aquí que en Barcelona o en Girona. Demanant la dimissió de la consellera de Salut, Olga Paner.
L'espai jove que se culmina la celebració de l'any nou xinès aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda. Els assistents podran gaudir de la jornada cultural xinès amb una exhibició oberta amb música dansa i representacions culturals. Sergi Banyet.
L'activitat suposa el tancament d'una programació especial que s'ha extès durant tota la setmana. Gràcies a la dinamització i organització de l'Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de la URB, els joves de la ciutat han pogut conèixer de primera mà una festivitat tan popular pròpia de la cultura xinesa. S'han ofert diverses propostes d'art tradicional, com la cal·ligrafia, la creació de finestres decoratives o els papers retallats, a més d'un taller de cuina.
Tot i això, el plat fora arribarà el pròxim dissabte 28. La representant de l'Associació d'Estudiants i Investigadors Cinesos de la URB, Cristina Zurong-Rong, explicava el passat dimecres a Tarragona Ràdio que la jornada cultural xinesa es traslladarà a la plaça Corsini, tractant-se d'una festa en gran oberta per al públic general.
Bona nit.
Bueno, un poquito más grande. Després d'aquesta setmana excepcional, el cicle Cultura QS seguirà amb la seva programació habitual. Cada divendres a les 8, l'Espai Jove acull una cita cultural amb concerts, exposicions o altres propostes artístiques.
Tarragona Ràdio ja ho té tot a punt per la gala de celebració del seu 40è aniversari. Es farà demà el Teatre Tarragona a partir de les 8, Laura Casas. Durant l'esdeveniment es projectarà també un breu documental audiovisual en homenatge a l'audiència realitzat per Joana Zapata i Sergi Morris.
La gala també comptarà amb dues actuacions musicals per part de dones de paraula, que són l'Anna Dibori, Maria Jacobs, Néria Besart i Xell Mas, i un duo inèdit format per Joan Reig dels Pets i Pemi Rubirosa, de l'Axambusto, les mítiques bandes, dels quals també han celebrat el seu 40è aniversari entre 2025 i 2026. Per la seva banda, la cultura popular de Tarragona quedarà representada
per Dames i Vells, d'una banda, que oferirà una actuació ad hoc centrada en el passat, present i futur de Tarragona Ràdio. Joan Carles Blanc és el president de l'entitat. Si són coses excepcionals, Dames i Vells fa una sortida excepcional, com aquesta dels 40 anys de la ràdio, i, evidentment, cap problema. Amortitzem algun personatge, però, bé, té de dir que hi ha una parella, un vell i una dama, hi haurà les tres autoritats i un dimoni.
Música, cultura i dansa també es donaran de la mà amb la intervenció de la reina i el concubí de carnaval que ressuscitaran durant la gala i també hi haurà una actuació de les cantabambolines de l'estudi de música que també celebra 40 anys de vida. Ja a la tarda, a partir de dos quarts de quatre, programa especial de l'aventura de la vida...
Des del Hall del Teatre Tarragona, a dos quarts de sis, compta comptes amb Radzebrian i a partir d'ara llavors també es repartirà coca i xocolata entre els assistents.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La Diputació de Tarragona dóna suport a Tarragona Ràdio en la commemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals? Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la cintura de Tarragona Ràdio. Aquí comença els nostres fans de Tarragona. Però abans d'entrar amb els continguts del programa, deixeu-me fer un petit esment, perquè a més a més, a via telefònica, comptem amb la protagonista. I és que a la llibreria et serà la Rambla Nova, número 94...
Demà mateix, a les 7 de la tarda, conversa amb Helena. Quan la psicologia s'uneix a l'art, la presentació de nous llibres tallés concert. El jardín de les palabres, hoy elijo sonreir. Anem a saludar l'Helena, l'Helena Ley, que la coneixem com a gran cantautora, que ens arriba des d'Itàlia, però que la tenim aquí a Tarragona. Helena, bona tarda i benvinguda, bones tardes, hola. Hola, des d'Itàlia, molt ràpidament a Tarragona. Hola.
Ha sido un flash, ¿eh? En lo que viene es pan, pan, pan, bocadillo de atún. ¿Has visto, eh? A ver, a ver. Explícame, porque te cogemos en clase, te cogemos que nos has hecho aquí la oportunidad de poder hablar contigo y que es un poquito complicado. Explícame qué pasa la mañana a las 7 de la tarde.
Bueno, yo he escrito dos libros, uno simplemente, bueno, simplemente Desarrollo Personal y Profesional, si quieres, habla de la productividad, es un diario guiado, una experiencia única porque tenemos muchísimos diarios en inglés, por ejemplo, lo que se llama Journal.
Pero decimos aquí que el mundo casi ya no es único porque tiene un programa de desarrollo en el medio que es lo que hago con mis clientes de coaching. Entonces mañana haré una sesión interactiva con las personas que vienen que podrán trabajar un poquito más de cerca conmigo el tema de la positividad en su comunicación diaria para ya cambiar un poquito...
Decimos así el chip, ¿no? ¿Cómo se dice? Sí, sí. Y irse con un poco de sol, aunque sea tarde ya. Sí, que de alguna manera mañana me presentas o nos presentarás en la librería Enserá tus dos libros y también nos harás una charla sobre precisamente cómo elegir sonreír sería la idea, ¿no? Tirar hacia la parte positiva.
Exacto, cómo ver la vida de otra manera, cómo aprovechar la vida, las situaciones difíciles con una actitud positiva para salir adelante. Sabemos, Silvia, que la vida nos presenta a veces retos, pero es importante cómo nos enfrentamos a este reto.
Entonces hablaré de herramientas clásicas potentes y muy efectivas para que cada uno se pueda llevar algo de esta sesión. También tengo otro libro que es de poesía y desarrollo personal y al final, la sorpresa, cantaré algunas canciones mías. Te lo iba a preguntar porque la fotografía del cartel precisamente de presentación de lo que pasará, te veo a ti con la guitarra y digo, aquí habrá alguna que otra sintonía, alguna que otra canción que acabará de dar color a la presentación, ¿eh?
Sí, porque estas canciones están escritas exactamente con esta gafa, si podemos decir, de positividad, unas gafas potentes que necesitamos todos, todos necesitamos estas gafas positivas.
Pues, Elena, quedan todos más que invitados. Recuerdo que será la librería Tzerá, Ramblanova 94, de aquí, de Tarragona, mañana a partir de las 7 de la tarde. Y creo que esperemos que tener la oportunidad de... Ya digo que no podré estar contigo. Te lo comenté que mañana precisamente tenemos la fiesta nosotros de Tarragona Radio por este 40 aniversario. Pero te invito de cara a otro día que tengas la oportunidad de escaparte. Te cogemos un poquito lejos.
aquí a Tarragona, para que me hables de nuevo de estos libros y que nos des algún que otro consejo que tan necesitados estamos, ¿eh? Claro, bueno, tendré muchas posibilidades, ¿sabes, Silvia? Y contigo ahí vengo, ya sabes, que estoy encantada de estar en la entrevista contigo, me gustó mucho. Y invito a todos los oyentes que quieren venir, participar a este taller o interactivo, charla interactiva, se puede decir así, ¿no? Sí, sí, y tanto. Correcto.
Pues mira, con tu permiso, acabamos con esa canción que me quieres decir quién es y quién canta y cómo se llama este tema. Oh, el talismano. Mira, exactamente una canción positiva porque dice que tú eres el talismano de tu vida, no necesitas nada y nadie que te lleve la fuerza, la positividad y la suerte, eres tú misma.
Adivinas, ¿no? Pues con ella acabamos esta entrevista. Gracias. Muchísimas gracias. Elena, hasta pronto. Un abrazo a todos. Igualmente. Adiós, adiós.
Fins demà!
Doncs així, amb aquest talisme, comencem amb aquesta bona energia el nostre programa. També avui, d'aquí una miqueta, saludarem el Dani Madrid, que tenim els estudis de Tarragona Ràdio. I no som os como desconocidos, que jo crec que ja l'he vist abans, eh?
Et presentarà el seu nou senzill. I també anirem cap a lo submarino. I és que ens arriben aquest cap de setmana la gent de Cacho a Cacho Tribut a Estopa. Doncs així, d'aquesta manera, fem fins a les 7 de la tarda el nostre programa. Ens acompanyeu. Vinga, som-hi! Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
¿Qué tal? Yo sigo sin olvidar Los viajes que hicimos Los caminos compartidos Y dime Juramos que iba a durar
Lo siento si hemos perdido, al final tocaba soltar. Como desconocidos, que un día juraron no soltarse jamás. Y en el camino, nos perdimos sin mirar atrás. Como desconocidos, duele recordarte y no poder hablar. Dos extraños huyendo del...
Fuiste mi lugar seguro, me juraste un mundo lleno de promesas. Fuiste mi carta de amor, mi tinta y mi pincel y tú borraste el ayer. Fuiste mi historia completa, pero el tiempo nos dio la vuelta. Fuiste y fuiste tanto y mucho que ahora tan solo. Como desconocidos que un día juraron no soltarse.
Doncs fa exactament una setmana que el vam tenir aquí amb nosaltres, al nostre costat, mai millor dit, al meu costat, al teu costat, amb l'última banda de Pilep.
I avui el tornem una altra vegada aquí amb nosaltres, precisament amb l'excusa que havíem de donar a conèixer aquesta cançó com Desconocidos. Dani Madrid, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio de nou. Bona tarda, què tal, Sílvia, com estàs? Jo deia a la presentació que sí, que sí, que som os conocidos. I tant, ja ens coneixem una mica més. Home, i tant. Estava fent una mica enrere el... Quan vam començar a fer alguna de les primeres entrevistes, crec que va ser si apagó la luz, potser...
Podria ser. No, si me quedan siete vidas... O Otra noche a tu lado. Va, potser. Otra noche a tu lado, jo crec. Sí. I m'he deixat unes quantes per presentar. Molt malament, eh? Podria ser. El Cuéntame un cuento, que això és del 2020, que jo vam agafar pandèmia i coses d'aquestes, i va ser una miqueta més complicat a l'hora de presentar-les. Madison Avenue.
Que aquí ja va passar la pandèmia, que és allò que dius, mira, veurem la llum i a veure que tot sigui millor. Totalment. La gent més bones persones. Va per allà. No, no, no. Algun dia, lo curar sin freno...
Si me quedan siete vidas... És que tens unes quantes, ja, te n'adones, no? Sí, sí, jo crec que... El concierto apacoando. Ara tens un punt de cançons. Ara ja, això, és un àlbum. He d'agafar una sala per aquí i ja trigo, o sigui, fem un concert. És que és veritat. Ja triguem, minga, anem.
deixa'm aquí a mitges a veure, aquí la sala a veure, aquí la te faria il·lusió és veritat, aquí la te faria il·lusió aquí a Tarragona, pues bueno, jo crec que la més famosa és la Zero, no? sí
Home, també com a curiosa, també és el Cau o la Salastón. O la Salastón, que és així com a més rústica i així més... Sí, o la Trono. No, Trono. La Salastón és més per teatre. Clar, sí, és veritat. I que ara... I hi ha l'alternativa, que no és la Salastón ben bé. Si et dones compte, estem fent publicitat a la sala, però bueno... Bueno, està bé, està bé. Amb tot el carinyo. Sí, sí, i tant. Dani Madrid ha de presentar les seves cançons. A aquesta sala... A veure...
Un dia en el Teatre Tarragona, que també podia ser... Estaria molt guai, la veritat. Que també seria superbonic, no? O quan ja estigui en renovació i que estigui superbonic, el Teatre Metropol. Oh. Has vist, eh? Jo també hi feia d'aquí... Sí, ara mateix, a veure si algú... A una sala més, sisplau, que vulgui. A unes sales, teatres... No, també hi ha llocs que fan concerts en viu i que no són sales, sinó són, doncs, mira, bars, restaurants...
Sí, sí, jo, per exemple, o sigui... Això és el que t'ho va dir, que tu en saps molt, d'això. Exacte. Ara m'has agradat. No, però, o sigui, clar, el concert sí que vaig fent, o sigui, vaig fent... Més a l'estiu, festes majors, m'agrada molt fer bodes, també, però, bueno, és que, per exemple, festes majors, o sigui, és el millor, amb la banda i tot...
Que guai, que guai. Molt, molt, molt. I, bueno, també bars, pub, sales, també, està molt guai. Hotels, segons que un altre hotel també. Hotels també, campings, sí, sí, sí. És que jo crec que has tocat tots aquests pals, eh? Sí. I què tal? Superbé. Perquè no és el mateix, aquí, hem de dir que tu fas versions o agafes cançons, que d'alguna manera tothom canta i que participa en el concert...
S'escapen algunes cançons del Dani Madrid. Ui, i tant, que s'escapen. Aquesta segur que no la coneixeu, però la coneixereu. Us he deixat el paper perquè la canteu amb mi. Jo tot impressor. Tot impress. Vinga, va. Anem a la tornada. Vinga. Ara vosaltres, repetiu. Eh...
Podria estar. Podria ser, o sigui, podria ser un truc, no? Una manera d'enganxar-los a la gent. Efectivament. No, però jo et dic una cosa, o sigui, de tocar a sales, a festes majors i tal que vaig fent, la gent...
Estaven les meves cançons, però perquè ja han vingut altres concerts. O sigui, és molt fort, eh? Sí, que ja tens la gent que et segueix. Sí. El Club de Fans va quan, també? I també... Ja saps que teníem algú, i ja estic pensant, i crec que tu també, ara farem... Que pots ser el president. Sí, ja sé qui. Veus, un bon entendedor, poques palabras, eh? Totalment. Ai, perdó, perdó, que m'has acabat. Sí, sí, sí.
Home, seria molt bonic, eh? Sí, sí, sí, estaria molt guai. Home. Però, bueno... Ja ho parlarem. A més, és una manera també de fer el merchandising, que també seria molt xulo, agafar un logo que sigui Dani Madrid... Sí, jo ho tinc pensat, això. Ara s'està girant feina en un moment, eh? Però a poc a poc, és que ara m'estàs ficant en un compromís de fer moltes coses. Els videoclips ja sé que els fas molt bé. Sí?
Sí, ja saps que la meva debilitat és la platja de Tarragona, i és que, a més a més, estàs caminant per la platja, estàs al mig de la rambla. Que jo no sé si hi ha els llocs on te poses, sinó que dius, mira, aquí és un lloc favorit meu, fem aquí. Sí, sí que és veritat que abans ho estudio, o sigui, vull dir, faig la producció dels llocs,
I vaig directe. Perquè, clar, abans el que feia, però, clar, molt amateur, era anar pels carrers i dir... Este. Aquí? Este, este. Aquest foradet es veu. Aquest foradet no hi ha molta gent o no passeja tal, no sé què. No, però això ho feia abans, fa molts anys. Però, clar, ara, o sigui, lògicament, clar, també em conec tota Tarragona i tal, i em conec molts jocs, llavors, doncs ja...
Ja ho tens més o menys vist. Sí, o per exemple, quan vaig a viatge o alguna cosa, dic, aquí per fer un videoclip, i em quedo amb la ubicació o el que sigui, i dic... Home, també aneu, pel que he pogut veure al videoclip, que després m'explicaràs quan no ho vau gravar i tot això, molta gent a aquelles hores, jo no sé si són les hores en què el Tarragona dorm, i en aquell moment dius, mira, són les 4 de la matinada, i jo he de fer que estem tots molt contents, però tinc una son que va...
T'he de dir que eren les vuit de la nit. Només? Que dius? No hi havia ni deu. Que dius? No hi havia ni deu. Deu sí que està a tot arreu. Bueno, clar, sí, això sí. Perdoneu, senyor. Perdó. Perdó, senyor. Amén. Ara que estem en temps de quaresma... Sí, sí, sí, és veritat, és veritat. Clar, gràcies, sí, sí. Vinga, fa. No, no és tot arreu. Que ve setmana santa. Però... Però, bueno, això, Sílvia, que no... Que no hi havia ningú. Però...
Mira, perquè... O sigui, clar, jo li vaig dir a ma mare, que és la que m'ha gravat el videoclip. Ua, quina crac, llavors, eh? Ma mare és una passada. Mama, ets una crac, tu, eh? O sigui, fa de tot. Fa de tot. I al final, o sigui, li agrada molt el tema de la càmera, de la fotografia, dels vídeos i tal. I, bueno, aquí teniu la...
No, no, l'experiència és una passada. A més a més, és que clar, després vull entrar en quantes vegades vau haver de repetir, no sé si... Clar, després tot això és un muntatge de no sé de quantes hores, al final, encara que siguin 3 hores, 4 hores, són 3 hores i 4 hores que esteu al carrer. Són 3 hores i 4 hores que estem al carrer.
I pel que veig, jo pel que veig per la teva caroneta arriba un moment que tens un fred, sobretot de cara a la platja. Sí, no, és que a la platja feia un fred. Feia una rasca. Feia una rasca, que mare meu. Jo crec que tinc les orelles també vermelles.
I mira que ni amb el color del videoclip ni... O sigui, de l'editor ni res. Vaig poder fer res, o sigui... Home, que és normal. Perquè a més, quan fa que el vau gravar? Aproximadament. Desembre... Desembre. Ah, ostres, clar, que feia aquests dies...
I a més, aquesta platja on és? Bé, això, en realitat, o sigui, és Tarragona. O sigui, és Roda de Barà. D'acord. No l'acabava de conèixer. No l'acabava de situar. Dic, no, millor deixar alguna cala que jo desconec. A veure, que hi ha moltes coses per aquí a Tarragona que no conec. Sí, és el Roc de Sant Galletà.
Allà. Doncs és preciós. Sí. I, bueno, o sigui, clar, si és veritat que aquesta calada del rock, o sigui, és que m'agrada moltíssim. I, clar, jo vaig sempre a veure la postada solo, o sigui... És que... És una passada. I què passa? Que vam... O sigui, vaig pensar i vaig dir... Anem aquí a gravar, però després anem a Tarragona i anem pels carrers perquè...
M'agradava, o sigui, feia temps que jo m'agradava que volia gravar aquí per Tarragona. I aquesta cançó va ser amb el balcó del Mediterrani. Sí, sí, sí. A més es veu aquesta part verda i tal, que dius, ostres, que sembla que no sigui que ser el balcó del Mediterrani, però sí, doneu-vos un tomet que teniu, eh, tot això per allà. Sí, sí.
I és una mica, no?, la nit, o sigui, l'obscuritat... Como desconocidos, ¿sabes? O sigui, huele a como desconocidos. Però ara ve el desconocidos. Quan estaves escrivint aquesta cançó, ja t'imaginaves precisament tots aquests llocs... Més o menys. Sí? Sí, ja ho tenia al cap. Hola. Sí, sí. I sobretot, o sigui, volia que fos per a la nit perquè, clar, al final és una cançó, o sigui, trista. Sí. I, clar, o sigui, jo crec que pel dia...
No quedava un amic. O sigui, hagués quedat bé, però... Clar, però llorava aquest romanticisme, aquesta melancolia, no? Sí. Aquest puntet així d'això, d'estar sol en un món en el qual millor no acabes de... Efectivament. Perquè, o sigui, entrant en el tema, o sigui, al final, claro, como desconocidos. Claro. Sí.
La cosa és que, no sé si tu estàs d'acord o no, però últimament estem veient moltes persones... Aquesta cançó, bàsicament, és quan trenques una relació o trenques una amistat o el que sigui, és que al final ets completament desconegut amb aquella persona. I al millor s'estan vivint 30, 20, 10, 5 anys. Estic parlant d'anys, eh? No de mesos o de dies. I de cop i volta aquella persona...
que dius que ha passat. Jo continuo sent el mateix i crec que tu també continues sent el mateix. En quin moment s'ha trencat tant que no ens coneixem. I per què no parlem? És com que les vides es separen i ja no tornen.
Llavors, o sigui, és aquesta ironia, no? La cançó de dir, ¿por qué suele pasar esto en aquest món, no? O sigui, lògicament, en plan, cadascú pot fer camins diferents i tal. Diferents, sí, sí. I potser un dia ens trobem i podem acabar de parlar i potser tornar una altra vegada on vam enganxar aquell fil. Allò que dius, diuen que els sers humans estem lligats per fils vermells. Mhm.
que no veiem, que són invisibles, i que de tant en tant alguna vegada s'enreda més de l'habitual, i llavors és quan ens aturem més amb aquella persona, s'ha desenreda, s'arriba a trencar, aquella persona marxa i tens un altre fil que agafes. Efectivament. Ha sigut molt bo, la veritat. Ha sigut molt bonic, o sigui, quasi ploro. M'ho vaig a emocionar. És que és molt bonica, la cançó. A veure.
I a més, mira, t'afegeixo una altra que també crec que ens està passant i no sé si també ho vas pensar. Estem tan comunicats que estem incomunicats, de veritat. Totalment. O sigui, jo últimament el que estic veient, i ho dic per aquesta societat que estem...
massa enganxats als mòbils i jo crec que la dopamina la tenim aquí i estem sempre amb el mòbil i comparant-nos amb persones amb tot l'entorn nostre i jo crec que és com que ens avorrim de tot i massa ràpid
No ens dona temps a conèixer segons quines coses. I sobretot perquè com nosaltres ja estem amb la dopamina aquí, de la rapidesa a rapidesa, amb el mòbil i tal, o sigui, volem tot ràpid. Llavors, què passa, per exemple? Aquesta cançó també és una ironia de quan volem tot ràpid i al final, o sigui, es trenca part perquè al final no dura, perquè no tens el teu espai. No li dones la intensitat suficient per allò que vols fer amb aquella persona, amb aquella parella, o...
Doncs mira, que xula, eh? Sí, sí, sí. A veure, aquest, como desconocidos, és una cançó que nosaltres presentem avui, ja fa dies que va, però m'imagino que... No sé si en paper... Ja fa molt de temps que ja l'havies escrit? Fa molt que... Sí, fa...
Fa, no un any, però potser fa uns vuit mesos, alguna cosa així. Sí, sí. Història real, història que te l'ha explicat, una miqueta de tot... Hi ha una miqueta de tot. O sigui, tu ja saps, Sílvia, que a mi m'agrada... O sigui, lògicament, a veure, els artistes, o sigui, els músics cantants i tal...
Jo crec que al final patim una mica el síndrome de l'impostor de... O sigui, escrivim des del nostre cor, de les nostres vivències i de les nostres experiències, però al final també posa un punt de fictici, no? O sigui, sempre. Llavors, és una barreja de tot. Perquè, o sigui, jo, per exemple, en el món, la societat que estem, visquem,
de tantes tecnologies, de comparant-nos el que hem dit abans, de tot ràpid i tot... En fi, horrible. Sí, sí, sí. I sobretot en les parelles i tal. O sigui, veus que tot és molt ràpid, tot és molt superficial. Doncs, clar, hi ha la barreja d'aquesta, de tot el que hi ha ara mateix, hi ha coses meves i hi ha també part una mica de fictícia. O sigui, hi ha de tot.
Saps per què t'ho preguntava? No sé si ho hem comentat alguna vegada tu i jo, però jo anomeno les cançons trampa.
I són trampa, perquè quan les cantes damunt de l'escenari, el dia que estàs fort, per el que dius i com ho dius, no passa res, pim-pam-pum, i la dejo, i aquell tenir Madrid és una altra, però clar, quan són les cançons d'aquelles que te toquen molt endins i que te toquen la pell, a l'hora de cantar-les te pots arribar a trencar. I clar, com tornes una altra vegada a revifar, clar, estàs damunt de l'escenari. Com revifes tot això, no?
Home, jo he de dir que jo amb aquesta segurament m'emocionaria. És una cançotampa. Clar, clar, clar, efectivament. Lògicament, jo quan faig cançons, m'agrada molt, que ja ho hem parlat molt, però m'agrada molt explicar històries i narrar històries
que al final ja et dic, sempre tenen un punt meu, un punt d'experiència meva, no? Però a mi el que m'agrada és que cada persona es porti la cançó al seu... A casa seva. Sí, a casa seva, bàsicament. I que la senti com a seva. T'han arribat a comentar de dir, ostres, això que estaves cantant m'ha passat, o alguna, i ara anem a l'altra banda, que també hi ha alguna història de... I tu pensar, això no és per on va la cançó...
A mi m'han... O sigui, m'ha arribat a passar... O sigui, no m'ha passat mai? O sigui, vull dir, m'han arribat a escriure, per exemple, aquesta casa m'han escrit molt, i m'han dit, m'ha pasado lo mismo, m'ha pasado que m'ha dejado i que tal. Tengo mi ex, sí, sí, sí. M'ha pasado que mi ex és un desconocido o mi ex tal, no sé què...
M'ha passat això, o sigui, comentar... Sí, sí, sí. Y dios, hòstia, ¿dónde me estoy metiendo? Lo estoy lavando a todos, ¿sabes? Sí, sí, sí. No, però que és normal, clar. És normal. És que tothom té una història d'amor que no ha acabat bé, o tothom té alguna amistat que pensaves que anàvem cap a la dreta, cap a l'esquerra, cap al centre, i després de cop i volta era tot fum. Efectivament. I etcètera. Sí, sí, sí. I al final la cançó va d'això, o sigui, al final...
O sigui, és... A veure, lògicament, quan es trenca, ja et dic, una relació o una amistat o el que sigui, lògicament, molts cops, o sigui, lo más bonito es dejar ir. O sigui, això és lo més bonic, però...
Clar, la cosa és el que has dit, no? O sigui, jo què sé, 30 anys, a lo millor de parella, d'amistat, el que sigui. És molt difícil, eh? I després, como desconocidos. I és el que realment, o sigui, passa. Sí, sí, sí. El que passa és que ara tens les xarxes socials, que encara jo crec que fan més mal. Clar, abans... Sí.
trencaves, potser tu canviaves de poble, canviaves de ciutat, marxaves i potser no te trobaves amb aquella persona mai més de la vida. Però clar, ara, tenint amistats en comú, si no per una persona ho tens per l'altra, continues tenint aquesta comunicació amb algú que potser vols dir que sigui un desconegut. Efectivament, que si et donen likes, que potser l'amic de l'amiga et fica la foto amb aquesta persona i tal, i tu dius, hòstia... Però, bueno,
No l'he visto. No l'he visto. O lo paso, no. Sí. No, però al final jo crec que... O sigui, el més bonic és veure la gent contenta, no? O sigui, vull dir, quan deixes anar una persona... Lògicament, o sigui, el més bonic és això, no? Deixar anar i que aquella persona tingui la seva vida, les seves coses i li vagi superbé. O sigui, jo, per exemple...
A mi és el que sempre m'ha agradat. A mi, quan m'ha passat alguna situació així, perfectíssim, que continuïs el camí. És el més bonic, això. Pregunta també de cara al futur. Ara estem presentant aquesta cançó, Como Desconocidos. Quina ens portes de cap o què estàs planejant de cara al futur?
Estic fent... O sigui, estic acabant ja el disc, que ja sé que això ho he anat dient. Com ho feu? Sí, sí, no, no, però ja, o sigui...
L'any passat vaig dir que trauria el disc cap a finals i principis d'aquest any, però vaig fer una mica de volta de cançons. I ara, l'any passat m'ho vaig prendre de composar a tope,
I ara ja tinc totes les cançons i ara, bàsicament, estic quedant amb el Xavi a fer cançons. I també a la teva mami, que vagi a gravar vídeos. Efectivament, a gravar vídeos. Des d'aquí empatronar-lo, eh? Sí, sí, també. Aquí, ho he dit, eh? Exacte.
Per cert, que he vist que hi portaves la guitarra, que l'altra vegada ens van quedar... I avui la podíem fer. Aquests dos minuts de cançó, que és una meravella. La fem en directe. A més a més, mira, te tinc preparat el Reber perquè puguis tenir una miqueta... Hola? A mi és que sempre m'agrada quan em fiques... Saps que me despista molt, però hi ha un moment que em fas una V de Victòria i en aquell moment t'encafes diverses vegades.
Ja no ho faig. Per què? Sí, home. VD Victoria, que no els deixem... I això, també ho fas al vídeo. Hi ha hagut un moment que teníem els dos danis, un davant de l'altre. I ha quedat una mica rar. Saps el típic camí que te fa per darrere? Doncs gairebé a tu mateix tu ho estaves fent a fa una estoneta, eh?
Podria ser, sí. Ha quedat una mica divertits. Sí, sí, la veritat, menys mal. La cantava en directe? Vinga, va. Vinga, va, som-hi. De Aragona Radio, oients, como desconocidos. ¿Qué tal?
Yo sigo sin olvidar los viajes que hicimos, los caminos compartidos. Y dime, juramos que iba a durar. Lo siento si hemos perdido, al final tocaba soltar.
Como desconocidos que un día juraron no soltarse jamás y en el camino duele recordarte y no poder hablar. Como desconocidos duele recordarte y no poder hablar dos extraños huyendo del mismo lugar. Como desconocidos
Fuiste mi lugar seguro, me juraste un mundo lleno de promesas. Fuiste mi carta de amor, mi tinta y mi pincel y tú borraste el ayer. Fuiste mi historia completa, pero el tiempo nos dio la vuelta. Fuiste, fuiste tanto y mucho que ahora tan solo...
Como desconocidos que un día juraron no soltarse jamás y en el camino nos perdimos sin mirar atrás. Como desconocidos duele recordarte y no poder hablar dos extraños huyendo del mismo lugar. Como desconocidos...
Somos desconocidos.
Ah, sí, Sani. Ho teníem preparat. És increïble, és increïble. Això no m'has parat, eh, Silvia? M'has fet una sorpresa, eh? O sigui... I per què no me deixes, que tenim aquí un quart d'hora, eh? Que han d'anar a les pantes. Ara faltaria això, ja. No?
Bueno, en totes les plataformes musicals tenim el videoclip, tenim la cançó, doneu-li like, sisplau. Sí. I esteu precisament pendent de les novetats que han de venir molt bones. Sí. I espero, desitjo, que ja saps que portes obertes. Moltes gràcies. Tu me dices, ben, lo dejo todo. Abans una mica més i me'n no hago i potser a mi jo no me trobes.
Dani, gràcies, gràcies. Moltes gràcies, Sílvia. Como desconocidos, aquest nou senzill, i el que dèiem, doneu-li like, comenteu, compartiu, feu-lo ric. I a més a més, mireu les imatges, que el meu potser esteu per aquí darrere, en la mona d'aquestes, d'aquest moment de la gravació, que el meu estàveu passejant per aquí, per la rambla. Això segur. Moltes gràcies, Sílvia, per tot. Gràcies a tu. Adéu-siau, fins aviat. Adéu, adéu.
Te fuiste en silencio sin nada por hablar, como desconocidos te echo de menos.
Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda.
Què et sembla si véns amb nosaltres a la Submarino aquest cap de setmana? Perquè aquest dissabte, dia 21 de febrer, tenim els Cacho a Cacho en concert. Tributa Estopa. Sergio, què mal lo hacéis, por l'amor de Dios. Sergio, hola, què tal, de Cacho a Cacho?
Buenas tardes, Silvia. Y buenas tardes, esto, pero... Ostras, qué bien que me lo paso con vosotros, ¿eh? Y espero que toda la gente este sábado pueda hacerlo en esa sala 1 de los submarinos, que yo creo que repetís ya, ¿es posible?
Es la primera vez. ¿Qué dices? En los submarinos es la primera vez. Sí que en verdad que en Tarragona y por todos los pueblos hemos tocado fiestas mayores, pero esta vez es un concierto exclusivo por el 25 aniversario de Estopa, de José y David. Claro, claro. Es que es eso, que todavía con más ganas de hacerles este homenaje de este tributo que le hacéis, que por cierto, que tú pareces de verdad...
A cantante, ¿eh? Bueno, llevamos raíces de cornellá y raíces extremeñas. No, no, pero es que tienes ese aire, ¿eh? Cuando cantas y eso, ese desparpajo y ese canallismo que tiene él, le pones, ¿eh?
Sí, bueno, intento hacer eso, recrear escénicamente lo que es un concierto de estopa. Y explícame entonces, ¿cómo nace este homenaje a estopa? ¿En qué momento entramos a estopa a formar parte de tu vida? No sé si desde el inicio, desde que empezaron su carrera como tal. Sí, más bien fue en 1997 cuando ya teníamos las maquetas de estopa. Yo soy de Cornellà y soy conocido de la familia.
Y bueno, decidimos hacer en 2022 crear un homenaje donde la seña de identificación sea realmente un homenaje bien definido y recrear los mejores éxitos de Estopa. Esto nació en 2022 y bueno, hasta ahora hemos tenido la verdad que una acogida bastante maravillosa por parte del público.
No, no, bestial, bestial. Por lo que estoy viendo en muchos de los vídeos que tenéis compartidos, la gente lo entrega todo desde el minuto cero, ¿eh?
Sí, la verdad que estábamos contentos. Bueno, esto al fin y al cabo se trata de hacer un homenaje lo más recreativo posible y que la gente disfrute. Para eso que se hace, ¿no? Y que se queden, como decimos muchas veces aquí en la radio, los problemillas, que se queden en la puerta cuando se entra, se hace para disfrutar, para saltar, para botar, para quemar energía y para cuando salgas y te los encuentres de nuevo le digas, no, no, esta vez ya no me servís. Tira, tira. Sí.
Hace otro ratito, ¿no? Nuestro problema es ese, hacer un concierto en el que nos podamos dejar la energía para que en esas dos horas la gente, tanto la gente como nosotros, nos olvidemos de lo que hay fuera de la sala.
Háblame de quién son cacho a cacho. En qué momento... Por una cosa es que empecéis el proyecto como tal. ¿Siempre habéis sido los mismos músicos? ¿Se ha ido variando por cuestiones? Sí, qué guay. Siempre, siempre. El cual, por ejemplo, mi compañero que hace de José es Miquel Cubero. Tu brother, tu brother. Mi brother, mi hermano.
Claro, claro. Y luego al bajo llegamos a Nicolás Calciati, también. Es un argentino que está viviendo en España que vino a poder trabajar de la música y la verdad es un magnífico productor.
Y a la batería, pues llevamos al más jovencito. Llevamos al jovencito el Cristian Pino Pérez, que es una maravilla, ¿vale? Más que nada, todos tenemos algo que ver con Estopa. Tanto John, por ser parte un poco más cercana a ellos, como Christian, que ha sido formado por el batería de Estopa.
Imagínate. Claro, claro, claro. Cada uno, por ejemplo, Miquel fue el profesor de guitarra del hijo de David. ¿Qué dices? Sí. ¿Qué dices? Y tenemos todo ahí un tramado que, bueno, ellos nos conocen, sus padres vienen a nuestros conciertos y de esto trata de disfrutarlo. Estaba pensando ya que no puedo ver a mis hijos, al menos como si los tuviera. Sergio, yo no sé si hablo... ¿Cuántas veces te han dicho David?
Muchas. Ya estoy cansado de que me lo digan, David, te queremos. Siempre decimos mi hermano Miquel y yo, somos los estopas del tenu. Anda, no digas eso. Aquellas cosas de no tenerlos a ellos tal vez cercanos, os tenemos a vosotros.
Bueno, de eso se trata un poquito hasta donde queremos llegar los tributos. A pueblecitos que a lo mejor tengan pequeños habitantes o quieran disfrutar de un homenaje. Pues para esto estamos los tributos. Claro, claro, claro. Y además de tanto en tanto nos vais alegrando. Estopa porque todavía está ahí y está en alza a causa del que comentabas también, ¿no? De ese aniversario y de esa energía que desprenden los hermanos Muñoz.
Pero sí, también hay... Es maravilloso el mundo del tributo, porque la gente a veces se desenfoca y dice, ostras, los tributos hacen lo mismo que... Bueno, lo hacemos, sí, realmente lo hacemos, ¿vale? Pero, ¿y la de niños pequeños que están llegando a cantar hombrejez, estopa, el canto del loco? Exacto, exacto. Gracias a que los tributos estamos en activo. Sí, sí, sí. Y mira, te iba a añadir precisamente...
Ahora porque han vuelto de nuevo la oreja de Van Gogh con toda la historia que vino, tú lo sabes. Pero claro, hasta ahora no teníamos a la oreja de Van Gogh, hubo una parada, pero no se cantaban como tal todas aquellas canciones de los primeros discos, solamente se cantaban los grandes éxitos y ya está. Yo en esto tuve la oportunidad de... porque conozco a José y a David, ¿vale? Sí. Y tuve una oportunidad de hablarlo, ¿vale? De decir... A ver, ¿cómo te explico?
Bueno, los grupos, los milenials, no, le llaman grupos milenials, los del 2000, ¿vale? Que son Andy Lucas, La Oreja, cosas que, bueno, que se han separado y han difamado mucho, muchas cosas, como ya sabemos, ¿vale? Yo de José...
¿Vosotros nos podáis separar? Por favor, que no, ¿eh? Pero así es. Sí, sí, sí. Y me dijo, nosotros somos dos monstruos con una misma cabeza. ¿Dos monstruos con una misma cabeza? Con una misma cabeza. Qué bueno, ¿eh? La verdad es que son tal para cual unos y el otro no...
no sé quiénes son hoy en día. David es un tío fenomenal y tengo que recalcar que José es la persona más humilde y más noble de que conozco.
Si te sirve de consuelo, las veces que he podido hablar más con David que con José, también me lo parecen. Y a más a más, muy sencillos. Es aquello de decirte... Muy sencillo, correcto. A mí me ha pasado, Sergio, de decirme directamente, José y David, antes de hacer la entrevista, dice, perdona, sé que hemos quedado hasta ahora. Habiendo quedado para grabar, ¿eh? Quedas un poquito antes porque a la hora en cuestión no puede ser, la haces la previa. Y te dice, mira, perdona, es que hemos quedado a las cinco, pero no he pensado que tengo que ir a buscar a mi hijo.
¿Te parece bien y quedamos un poquito más tarde? Tranquilo, tranquilo, ningún problema, ningún problema. Que otro a lo mejor... Nosotros somos muy cercanitos a ellos, somos de Cornellás, somos de Salsacapilla, nuestras familias se conocen hace muchos años atrás por el mismo pueblo. Y bueno, fue una decisión, me costó tomar la decisión, pues los conozco y me parecía un poco...
Es inoportuno que me conocen y sacar un tributo. Pero la verdad... Pero qué mejor que tú, Sergio. Sí, la verdad que me felicitaron. Nos felicitaron a todo el grupo, ¿vale? Por parte de la madre que les hizo llegar vídeos en los conciertos que nos han venido a ver los padres. Y la verdad que estamos muy contentos de poder hacer esto.
Además, el que decíamos, tú que los conoces, el cariño que más se le puede tener, yo creo que tal vez el único impedimento como tal es aquello, el respeto, que no se le pierde nunca, pero todavía se le añade más, ¿no? Mira, es el respeto, es la responsabilidad, y es también, como yo les dije a ellos, que ese público que se debe, que son ellos quienes llenan las salas,
tener un respeto hacia la gente que está comprando una entrada para ver un espectáculo. Claro. Sí, sí, sí. Y a más a más que cuando salgan de allí que digan qué bien me lo he pasado, cómo he disfrutado, es como si hubiera estado viendo a los Estopa, para mí sois los nuevos Estopa y que a más a más que hacéis precisamente que la gente no se desenganche y que cuando Estopa lleguen a nuestra ciudad dices vamos a verlos también.
Claro, a ver, simplemente es eso, si Estopa, por ejemplo, no puede llegar o te apetece ver un espectáculo similar a Estopa, pues bueno, estamos nosotros. Claro. Estamos en este caso en la sala submarino de Reus. Venga, va. Recuerdo que la obertura de puertas es a las nueve de la noche, el concierto comienza a las nueve y media.
Y que ahí os tenemos. Venga, va, hay que comprar la entrada anticipada, venga, que os ahorráis 5 durillos. Hay 5 durillos. Sí, 5 durillos. 5 anticipadas, 20 en la puerta y, bueno, a expensas 100 últimas. Pues que no se duerman, que luego pasa lo de siempre, ¿eh? Por cierto, después de los submarinos, ¿hacia dónde vais? Próxima cita con vosotros. Barcelona.
Barcelona. ¿Casi en casa o no? Sí, sí, en casa. Empezamos el 9 de enero en Galicia. Nos enviaron allí a la otra punta. ¿Qué dices? ¿Y qué tal por allí, por las tierras gallanas? ¿Qué tal? Pues no te noto el deje. Ya hace días, entonces.
Sí, hace muchos días y mi hermano me decía, mi hermano José, pero ¿cómo vas a cantar? Digo yo, pues la de los chichos diré, el del medio de los chichos se me ha vuelto callejero. ¿Este se vuelto? A ver qué ha pasado, ¿eh? Claro.
Y la verdad que fue un éxito. Muy grande la gente de Galicia y la verdad que sí. Llamadnos más veces que venimos. Llamadnos más veces. No os adormáis. Fue duro porque fueron nueve horas y media. Es lo que tiene el coche.
Pero bueno, la verdad que muy agradecidos por todos los lados de España donde estamos yendo y ya está. Me alegro, me alegro, pero muchísimo, muchísimo. Pues nada, próxima cita con vosotros en Barcelona, que lo vayan mirando a través de las redes sociales, que ya lo tenéis. Sí, lo pueden seguir en Instagram como Cacho a Cacho Tributo. Ajá, muy bien. Y nada, si tienen todos los conciertos, tienen la lista de todos los conciertos y luego semanalmente nosotros disparamos el cartel del evento que viene.
Y ahora te pregunto aquellas preguntas dificilísimas, dificilísimas. ¿Qué canciones de estopa no pueden fallar en un concierto de los cacho a cacho? O eso o no bajéis del escenario vosotros mismos. Voy a empezar con la primera. Venga, vaya, retaila.
Cacho al cacho, que es el nombre del grupo. Sí. Como Camarón. Hombre. No puede faltar, por ejemplo, el del medio de los chichos. Hombre. Vino tinto, tu calor, la raja de tu falda, partiendo la pana, demonios. O sea que son cinco horas de concierto aproximadamente. No, son dos.
Son dos, que ya tengo mis años y ya hay un punto que también me cuesta, ¿eh? Pero si te he visto que estás estático, ahora aquí, guiño, guiño, guiño, si estás parado, si no, te he visto moverte mucho, ¿eh? No, no, no. No, no, qué va, qué va. A ver, te digo a los chicos chicos bajar un poco, bajar un poco, que yo ya voy rozando de cuantipico. Aquí estás hecho un joventuelo, ¿eh? A ver, nada, nada.
Bueno, pues esa es el estar ahí con vosotros. Agradecer también a Radio Tarragona por este soporte que estáis haciendo del evento. Y a ver si nos ponemos... Pues venga, si tenemos la oportunidad... Recordamos, este sábado, ¿eh? No es sábado que viene. Este, este. El día 21. Venga. Y podemos hacer una cosa, Silvia. ¿Te apetece hacer un sorteo de dos entradas?
¿Lo hacemos? Pues venga, lo dejamos aquí en abierto. La primera persona que nos llame después de la entrevista al 977-244767 se da dos entradas para ellos.
Dos entradas para que vaya a ver el concierto. Para que no vayan solos, porque si das una queda ahí solita, pobrecita ahí. No, hombre, no, para que vaya con la pareja, con el amigo. Para el que lleve el coche. Yo siempre pienso para el que lleve el coche, si tú no puedes conducir que lo lleve otro. Oye, me ha tocado dos entradas para el concierto de los cachos, pero yo te doy una para que tú me lleves. Claro, es como hacerlo como a medias, así tampoco es ni una cosa ni la otra.
Venga, va, ahí lo dejamos. 977-2447-67. El teléfono de Tarragona Radio, que nos llaméis. Y aquí estamos. Sergio, cacho a cacho. Muchísimas, muchísimas gracias. Y yo tenía la sensación de que había hablado ya contigo un montón de veces. Imagínate, ¿eh? Como si ya nos conociéramos de toda la vida. Eso es bueno. Pues de nuevo, gracias. Y un beso enorme. Pasadlo muy bien encima del escenario. Hacednos sudar. Y así, a cacho a cacho, nos comemos a los estopa con vosotros.
Muchas gracias, Silvia. Muchas gracias. Los esperamos a todos el día 21, sábado a las 9 y media en los submarinos. Y nada, larga vida, estopa. Un saludo a José y al David. A por 25 años más. Venga, va, que no se diga. Gracias, un besazo enorme. Adiós a Dios. Gracias.
Doncs ja sabeu, aquest cap de setmana tenim amb ells en concert. Són los Cacho a Cacho.
Yo sé que la sonrisa que se dibuja en mi cara tiene que ver con la brisa. Caballita, tu mirada tan despacio y tan deprisa, tan normal y tan extraña. Yo me pago la camisa como camarón.
Fins demà!
Doncs ja sabeu, el telèfon jo pensava que ja sonava. Dic, ja està, donarem aquestes dues entrades i així estaré tranquil·la. 977-24-4767. Si teniu ganes de veure els Cacho a Cacho, us convidem al concert. Ens ho deia ell. El nostre David personal dels Cacho a Cacho Tribut a Estopa. Que estaran a l'os submarina aquest cap de setmana. I el que et deia, totalment recomanable.
Bona nit.
Bona nit.
Me quedaré con muchas ganas de verte. Diuen que si la rumba corre per les teves venes i el rock tancen l'ànima, prepara't per una descàrrega de pura energia amb catxo a catxo. Aquesta banda tribut que porta l'essència del s'estopa a un altre nivell. Des de Sàril de Fons, des de Cornellà de Llobregat, et sonen?
Aquest grup ha sabut capturar la màgia dels germans Muñoz. Segons ens diuen, regalen al públic una experiència tan real que tancaràs els uns i creuràs que estàs en un concert del Sestopa. Doncs ja ho sabeu, el 977-24-4667 t'està esperant. Recordo que la venda d'entrada anticipada ara mateix és de 15 euros, el dia del concert és de 20 euros.
i que serà aquest dissabte 21 de febrer, obertura de portes a les 9, el concert a dos quarts de 10 de la nit a la sala 1, al carrer Granollers, número 11. Mira, Correia, Granollers, estopa... Doncs això, que estàs més que convidats. I amb ells, amb els catxo a catxo, us diem a Déu. No, no, doncs no riguis, no riguis, que la cosa està... que ja s'acaba.
Gràcies. I demà hi tornem. Demà. Ui, demà. Ui, demà. Escoltau, ja ho veràs.
Fins demà!
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre.