obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria.
La sintonia que ens porta cap al retrovisor musical, el Josep Romeu, que pari tot, ho aturem precisament per donar la benvinguda al Jordi Sobranyes, que ja el tenim aquí amb nosaltres, almenys en registradet amb tres píndoles musicals i explicant també el que és la història musical.
Comença amb els terracosurfers, que no sé si han estat per aquí. A veure què ens explica. De primer, saludem-lo com si estigués aquí amb nosaltres. Vinga, va, fem el teatrillo. Jordi Sogranyes, hola, bona tarda. Hola, Sílvia, què tal?
Bé, molt bé. I tu? Com prova? Jo no tan bé com tu, però bé. Gràcies. Estic afònica, estic fatal. Estem a mig desembre, acabant ja l'any 2025. Ens quedem dos talariaris, eh? Amb el retrovisor musical número 299. Uh!
Sí, Sílvia, el proper, el de la setmana que ve, serà el 300. Avui parlarem de Starraco Surfers. Sí, sí, Joan Reig. I és que el 15 de desembre de 2013, avui fa justament 12 anys, la formació del Joan Reig, Sergi Sabater, David Muñoz i Sergi Esteve...
Van fer el seu concert de debut vestits de romans a la traviesa de Torre d'en Barra i van presentar l'espectacle Nadal a la platja.
Fins demà!
Fantàstic, eh? Fantàstic els tarracosurfers. Però hi ha més coses. Vinga, vinga, Jordi, anem-hi. També recordarem que demà farà 15 anys d'una actuació dels Pepet i Marieta a la sala zero. El Nadal del 2010, la formació del Josep Bordes presentava en el CD Qui no plora, no mama. Doncs mira, va. Oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro
Podrien ser els teus ulls, però no, els teus braços i marrons com qualsevol fill de vell. Podria ser el teu cul, però no, no t'ensplac com s'aixeca el mar de matí. Podria ser el que dius i com ho dius, però ens passem el dia a dia en tonteries. Podria ser el teu moño, podria ser el teu cor, la vergonya que et carrega de manies. Dime que l'amor és sí.
Sintonia de mirades veus i a un l'ús. Perquè jo realment crec, és que no hi ha res que l'expliqui, l'has d'aprendre't alguna cosa més. I diuen que l'amor és sí. Sintonia de mirades veus i a un l'ús. Perquè jo realment crec, és que no hi ha explicacions que t'expliquen les passions.
Me molest que te cagues, me molest per que sí, pero per quina rau no te sabría dir. Me molest que te cagues, me molest per que sí, per sol amor encara no te sentí. Me molest que te cagues, me molest per que sí, pero per quina rau no te sabría dir.
Podria ser no te gualé, pero quan fumes també tens gustes, André. Podria ser tot de bé, però tu no parles chilles com un mercader.
Podria ser la teua joventut, podrien ser els teus canuts, podria ser la força que em transmets, la vidilla que me dones quan te veig. I diuen que l'amor és ser, sintonia de mirades meus i a un lus, perquè jo realment crec, és que no hi ha d'esqueles, perquè l'has d'afendre tal comès. I diuen que l'amor és ser, sintonia de mirades meus i a un lus, perquè jo realment crec,
Es que no hay una explicación que justifiquen las pasións. Me molesta que te cagues, me molesta que sí. Para quien ha dado no te sabría dir. Me molesta que te cagues, me molesta que sí. Por eso el amor encara no te sentí. Me molesta que te cagues.
M'he molès perquè sí, però per quina raó no t'ho sabria bé. Doncs des d'aquí també felicitats, òbviament, Pepet i Marieta. Vosaltres també ens moleu i mull, eh? I anem tancant, vinga, anem tancant. I per anar acabant, la setmana que ve, el retrovisor musical número 300. Especial, especial. Serà en directe, Sílvia. Sí, i amb una bona companyia. Fins la setmana que ve.
Sílvia i oïdors dels Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Recordarem que avui fa anys el Ramon Tella, el veu, guitarra i garalla dels Magari. 28. Felicitats. Moltes felicitats, Ramon. Clar que sí, clar que sí. Doncs amb els Magari nosaltres també...
Us diem momentàniament adeu. S'acaba el retrovisor musical. Vull creure l'ingenuïtat que res ni ningú pot alterar. Vull creure que la igualtat no és cap trola inventada des de dalt. Vull creure la fantasia de viure en un conte de fadas. Vull creure que amb un somriure podrem arreglar-ho tot.
que l'amor és més fort que la guerra, que mai cauré al fons d'un fou, que mai podran fer res davant d'un poble rebel que somriu.
Vull creure'm tot el que deien, que tot és possible, que està tot per fer. Vull creure'm-ho tot, però no puc. No tot és tan bonic com sembla. No tots els dies surt el sol de bon matí. Serà que perdo la innocència.
i encara no vull acceptar. Vull creure en la bestiesa de poder estimar sense parar. Vull creure que la torrada un dia caurà de l'altre costat. Vull creure en la bona fe dels que tiren la pedra i amaguen la mà. Vull creure en les teves ex i també en allò dels res mags.
que els estius estan fets de cervesa, que el Manelí que ha mort d'allò, que mai ningú ens podrà aturar, i amb la mà tocaré a l'infinit. Vull creure en la llegenda, en som imbencibles, ja ens ho sumarem. Vull creure-m'ho tot, però no puc.
Vull creure amb tot el que dic, pensar que això té algun sentit. Però de què serveix tanta bestiesa si per no creure no crec ni en mi? No tot és tan bonic com sembla. No tots els dies surt el sol de bon matí. Serà que perdo la innocència. Quan més hi penso més em torno a l'abri.
No tot és tan bon i com sembla.
Serà que perdo la innocència? I encara no vull acceptar. No tot és tan bonic com sembla. No tots els dies surt el sol de bon matí. Serà que perdo la innocència? Quan més hi penso, més em torno a deprimir.