Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I ara mateix us convidem a que ens acompanyeu en un viatge que ens porta cap al Liceu de Barcelona. I ho fem del braç del baríton tarragoní Àngel Odena, que el tenim aquí als Estudis de Tarragona Ràdio i al qual saludem. Àngel Odena, bona tarda i benvingut. Hola, molt bona tarda.
Doncs anem tu i jo, xinotxano, no sé si agafar-lo de l'I, està una mica complicat. Vull agafar. Millor no sé si agafar el cotxe propi ara per ara. Mira, agafem la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, et sembla, i ens anem a l'Iceu, tu i jo, plegats? Sí, perfecte. Escolta, si em permets una cosa, abans de tot. Digues, endavant. Res, que us volia felicitar i ens vull felicitar a tots a Tarragona Ràdio pels 40 anys
que et van celebrar ahir, si no m'equivoco. I la veritat, donar l'enhorabona a tot l'equip que sou de Tarragona Ràdio, que hi he conegut molta gent en aquesta casa, i crec que és la ràdio autèntica de la ciutat. O sigui, que enhorabona, de debò.
Doncs moltíssimes gràcies per la part que toca, perquè tu també ens ajudes a fer cultura i tenir la oportunitat de continuar precisament arredant i fent que hi hagi més gent que vulgui estar aquí amb nosaltres. M'alegro moltíssim. Doncs explica'ns, perquè tenim aquest viatge pel món de la Gioconda, diguem-ho així, i a més a més d'unes dates, unes dates. Ho vau encertar el dia 16 de febrer i fins al dia 2 de març, si no recordo malament. Sí.
Sí, jo sóc una mica desastre amb el tema de dates, mai sé quins dies em toca cantar. Tinc la xuleta. Sé que vaig cantar fa dos dies, que vam fer l'Under 35 aquest, ahir vam fer l'altre repartiment, l'estrena del seu repartiment, ahir, sí...
I la veritat és que el dia de l'Under 35 va ser fantàstic. Vull dir, públic entregat, gent jove, el teatre ple... Ui, acabes de dir una cosa molt important, gent jove. Sí, clar. Perquè normalment quan pensem en l'òpera sempre pensem a la gent gran i no és cert.
A veure, jo crec que hi ha molts factors que fan que siguin, a partir d'una certa edat, potser és quan la gran majoria de gent és així. També és veritat que l'Under 35 aquest que fan, crec que el promocionen molt, cosa que trobo molt bé, i a part, clar, evidentment, els preus d'aquest dia, no sé si són 25, 30 euros. Són preus assequibles, no? Clar, són preus assequibles que jo soc del Pareda que hauria de ser per tothom, aquests preus assequibles, no?
És complicat amb aquest tipus de grans produccions perquè hi ha molta gent treballant-hi. A l'Opera hem de tenir en compte que hi treballa molta gent, que no es veu, però que hi són, maquilladors, maquilladores, gent de trets o gent de tot el que és l'escenari, moviment d'escenari... Tot els tècnics, clar. I una barbaritat de gent. El cor és una barbaritat de gent i llavors, bé, a vegades aquestes coses resulten més cares...
Però tot i així, jo crec que hi ha certs preus que no haurien d'estar-hi. No sé, no estic jo dins d'aquestes grans cases com per poder dir... Després és que potser no hi ha altra solució que posar-ho en aquest preu. No sabria dir-ho, però vaja. Jo deixo, amb el teu permís, deixo davant una miqueta allò dels preus, però m'agrada que sigui la gent jove la que continua arriscant, la que continui apostant pel món de l'òpera,
perquè semblava que quan parles de l'òpera, és el que et deia, sembla que sigui per la gent més gran, però no és així. I ara mateix podríem dir que és una manera que tothom arribi a través vostre, perquè no, a d'altres òperes. Jo crec que sí. A veure, nosaltres el que fem al final, interpretem unes òperes que al final estan explicant una història, no? I una història a vegades amb música meravellosa, com és el cas aquesta de la Gioconda, que no és una òpera de gran repertori,
O sigui, de gran repertori amb l'aspecte que es repeteixi molt l'òpera aquesta, però jo crec que és perquè es necessiten també unes veus molt determinades i unes grans veus, perquè és una òpera, si em permets la paraula, una mica fotuda.
Però la veritat és que sí, tens tota la raó. També t'he de dir una cosa, a base de l'experiència meva d'un cert tipus d'anys, ja que en tinc uns quants d'anys, m'he adonat que el públic que s'interessa per l'òpera i per la música clàssica,
pel que sigui, és a partir de certa edat. I, evidentment, fa 30 anys el públic que s'interessava potser ja no hi és, ara aquest públic, perquè evidentment estan morts, les generacions passen, i segueixen aquest tipus de públic. Que hem d'introduir gent jove? Evidentment. I hem de fer que la gent jove... Però és evident també que la gent jove té moltíssim espectre grandiós d'oci i de poder participar en la cultura. I això és veritat. Llavors...
Bé, que tinguin aquesta possibilitat que tu els vagis anant introduint i que després a partir de certa edat diguin, ostres, jo això vull continuar-ho molt sovint amb la meva experiència vital de cultura, etcètera, doncs està molt bé, no? I crec que s'ha de fer, però crec que tampoc ha de ser una obsessió. No sé si...
Sí, sí, sí, perfectament. Estava pensant, mentre m'ho deies, que fa molts anys vaig poder veure a través de TV3 o el Garalt 33, es feia un programa en el qual t'explicaven el món de l'òpera, anaven tematitzant... Jo vaig participar en un d'aquests programes. T'anaven tematitzant cadascun dels programes i, clar, t'explicaven tot allò que es diu els centres hijos, la part de darrere dels protagonistes, fins i tot el que sortien i de com anava la trama de cada una de les òperes. Que, clar...
i era tan, jo penso que era la narrativa, era tan directa i tan bonica que t'enganxava per l'òpera. Jo crec que això espero i desitjo que se continuï fent perquè és una manera també de continuar educant. Jo tinc amics que es dediquen a anar amb molts casals arreu, jo parlo del nivell de Catalunya, arreu de Catalunya, a fer explicacions, a fer-ho més a més, a fer-ho més... Perquè al final el problema que té l'òpera en general, tot i que hi ha òpera catalana i òpera castellana,
és que és en un idioma que a nosaltres no és el nostre idioma. Llavors, això el que provoca és que es necessiti aquesta explicació, moltes vegades, i també es necessita l'explicació perquè, diguem-ne, tu estàs explicant una història que potser és així d'ample, molt ample, però realment dins de l'òpera la història que veus representada és això. Tu necessites que t'expliqui una mica el marc de tot el que està passant allà. Moltes vegades són rotllos històrics, d'acord?
Però sempre dic el mateix jo. Sí, formen part de la història, una història inventada, d'altres no tan inventada, però sempre hi ha les relacions humanes. O sigui, la base de qualsevol història són les relacions humanes.
que poden ser molt simples, de vegades, les relacions humanes, perquè es mouen per odis, per amors, per gelogies... Els sentiments bàsics, no? Els sentiments bàsics. Aquests sentiments bàsics que segurament veiem al cinema, que veiem en el teatre, també ho veiem aquí. És que no hi ha més. Està feta per humans, llavors. Però amb aquesta sensibilitat especial que dona la música, no?
Doncs parla'ns d'aquesta, la teva Joconda, com anirà? I posa'ns en situació. Quanta gent esteu a sobre de l'escenari? I en quin moment? M'has dit que està una miqueta més... No sé si la paraula és complicada, però és una miqueta més... No, el que és és que es necessiten, a part que després hi ha una part important, que és el ballet també aquí, d'acord?
però que sí que es necessiten són unes veus determinades, importants, grans, amb certa... no sé com dir... sí, amb certa carn, no?, que en diem nosaltres. Sí, sí, que és un potencial... Sí, senyora. Llavors són com a sis personatges, espera, deixa'm pensar, tenor, soprano, ariton, baix i dos mezzos, sí, són sis personatges...
que els sis personatges tenen molta importància dins de l'òpera i que necessiten tenir això que et dic. I a vegades potser no ho trobes tant i per això segurament grans teatres que tenen un pressupost X s'ho poden permetre, però altres teatres potser no s'ho poden permetre tant. Llavors per això és una òpera que no s'ha fet tant com se poden fer les òperes d'algunes, les més conegudes que coneixem tots. Sí, sí, sí.
Ara, jo et diré que la posada en escena aquesta està molt bé, és clàssica, però amb un romanticisme i amb un enfoc que jo el trobo que és preciós, és de roman, ara no me'n recordo el nom, és un noi francès que és, la veritat, és extraordinari, i hem fet un treball també, clar, nosaltres pensa que, tu veus això, però portem un mes assajant allà a Barcelona, d'acord?
I és un noi, la veritat, és que... Gilbert? Roman Gilbert? Sí, Roman Gilbert, és... Perdó, és que... I que tenia la xuleta, no pateixis, tu, m'ho vas dient, que jo t'ho he comentat. És que jo sóc un desastre pels noms i els condoms. Em passa igual, em passa igual, o sigui, t'entenc perfectament, eh? I bé, la veritat, ja et dic, és una posada en escena molt bonica, el cor té una gran participació, els cors són molt importants, també, el cor del Liceu està extraordinari...
I després hi ha una part molt famosa, a més molt famosa. Això forma part del ballet que potser dura un quart d'hora o que és molt un quart d'hora. És molt dins el teixit d'una òpera. No en sabria dir, però és bastant dins del tercer acte.
i que la veritat és que l'altre dia els que més aplaudiments van tenir, la veritat, són els ballarins. És que són extraordinaris, ho fan molt bé, molt. I el conjunt de l'òpera, la veritat és que està molt bé. Tenim un gran director d'un nom internacional, que és el Daniel Oren, que és una persona ja que té molt recorregut,
I, a veure, jo aquest rol no el havia cantat mai, és un rol que és un... És que anava a dir un taco, però és una persona molt dolenta. No pateixis. És un tipus molt dolent. Oi, que deixarem d'estimar, Àngel. Bueno, clar, és que saps què passa que... Després d'una declaració que no sóc així, de veritat, que sento tot això que quedi damunt de l'escenari, el que passa a Las Vegas és que de Las Vegas la idea seria aquesta, que es queda damunt de l'escenari, eh?
No, és que, a veure, els barítons, normalment, i els barítons ja una mica madurs, i amb la veu que jo tinc, normalment les òperes aquestes una mica clàssiques els hi tenen posats el rol dels dolents. No, home, que devia ser el galant fatal. No, no, el galant no, això són els tenors sempre, noia. Tenen ells... Hem de trencar esquemes, no pot ser jo. Bueno, s'haurien d'escriure coses noves. Se n'escriuen, eh, d'Òperes noves, la veritat és que se n'escriuen i hi ha coses que estan molt bé. Des del meu punt de vista és la manera real de renovar l'òpera.
Vinga, reivindicam-ho. Home, i tant, i tant, i se'n fan i està molt bé. Sobretot als Estats Units hi ha coses que estan molt bé. Bé, en definitiva, aquesta òpera jo faig el dolent i la veritat és que vocalment i tècnicament és molt complicada, però estic content perquè sembla ser que el resultat que estic donant... Jo no m'agrado mai, també t'he de dir, eh? Em gravo i aquestes coses... Però no t'agrades perquè és de dolent.
No, no, no, en general no m'agrada. Però bé, després parlo amb els companys i som bastant així tots. A tu, quan t'escoltes la teva veu per la ràdio, t'agrada?
Jo normalment ja t'he dic ara que no m'escolto. O intento no escoltar-me. I quan t'escoltes? Com si fos una altra. Crec que te passa exactament, no sé si és el mateix. A nosaltres ens passa el mateix. I a més és que, desgraciadament, crec que, i això és una cosa bastant comú, excepte persones que tenen l'amor propi molt pujat, cosa que els admiro, i no ho dic amb sorna, ho dic de debò,
Normalment vas directament a escoltar els teus efectes. Diguem-ne que les virtuts no les escoltes. No les veus. I vas directament als efectes. Els efectes se't claven dintre teu i no hi ha manera de treure-ho allò. Bé, mica en mica amb paciència i amb anys, un es tranquil·litza i es dona compte que ha de ser més equànim amb tot. Amb els altres i amb tu també.
Sí, sí, estava pensant que el pitjor enemic, que algunes vegades ets tu mateix. Home, clar. I ara ho estaves precisament, d'alguna manera, confirmant. Bé, en aquest món en cas és fer... Que no els vols volent, però és el que et deies. Sí. Te'n fixen allà on t'has equivocat, més allà on s'ha encertat. Això mateix.
El que sí que has de tenir és persones al teu voltant que t'estimen, que n'entenguin, etcètera, i que t'ajudin a veure una mica la realitat, no? De tocar de peus a terra, allò que en diem, tant per si puges cap dalt com si baixes cap baix, no? Una mica... L'equilibri. Clar, però no és fàcil, eh? En definitiva, aquesta òpera està molt bé, estic molt content, perquè me l'havien ofert, la veritat, ara seré una mica fanferron, però me l'havien ofert fa uns anys a l'Òpera de Roma,
Però en aquell moment me va sortir un contracte la vegada que he estat al Metropolitan de Nova York i vaig preferir anar a Nova York. Que difícil, eh? Quan t'arriba a presentar aquestes propostes. Va ser una putada. Perquè l'opera de Roma també és important. Que t'arribi en aquell moment dues propostes tan sucoses i que hagis de fer. Com vas fer la tria? Clar, a veure, Metropolitan de Nova York és que és molt... És que... És allò que dius, sempre puc estar. És el sumum. I, clar, dius, bueno...
però en la nostra feina, a grans nivells, a petits nivells, a mitjans nivells, als que sigui, a tots ens passa això, i a totes. Quan dic de tots i totes, ho refereixo, però no només a nosaltres, als cantants, sinó també als actors, les actrius, a molta gent que treballes per lliure, de sobte tens cinc projectes al mateix mes i després tens dos mesos que no tens res. Ara podia haver arribat a l'Itàlia, a la que he acabat.
i que no es vagin solapant, sinó que un darrere l'altre. També t'adiré, aquestes coses potser ja per algú canvien la programació, però aquests en el món són cinc, comptats amb la mà, amb els dits d'una mà. Els altres, els teatres, auditores, etcètera, fan la programació. Ah, volem fer això. A veure, necessitem un veríton, en aquest cas. Ostres, el teu representant, etcètera, et presenta. Ah, sí, sí, tal, qual, i després passa el que passa.
Si pots, doncs genial, i si no pots, doncs... I a vegades potser t'haver algú més interessant quan ja has dit que sí en algun lloc, i llavors sempre hi ha conflictes amb això, perquè potser sí que t'interessa anar a l'altre lloc que és més interessant, però no vols que s'enfadin els altres...
i has d'intentar compaginar-ho, combinar-ho i mai crear-te enemics a cap lloc, perquè si no, no pots tancar portes. Aquest de Nova York ha estat una de les coses més boniques que has fet? Sí, a veure, la veritat és que va ser un... Algú...
Entre altres coses perquè és un teatre on es treballa molt bé. Els americans tenen coses, els nord-americans, Estats Units, em refereixo, tenen coses que estan malament, hi ha altres que no estan malament i altres que estan molt bé. Llavors jo crec que tenen un gran respecte per l'art, tenen un gran respecte pels artistes i tot i que jo feia una funció allà, vaig treballar com el que més... O sigui, per ells era tan important...
que tu estiguis hiperpreparat en aquella producció, que ja era una producció que ja s'havia fet, però la retomaven de nou i va estar un mes assajat, no sé quant de temps. Vull dir, molt i va estar molt bé. La veritat és que l'experiència, i el públic, el teatre és extraordinari, estar a Nova York vivint dos mesos, tot i que el cos de la vida allà ja era en aquell moment fa de anys. És enorme, sí, és veritat. És enorme, doncs segueix. Però, això és Nova York, és que és el món posat en una ciutat, llavors jo adoro aquella ciutat.
Si algú de Nova York ens està sentint, sisplau, Angeló, d'anar? No, home, no, és que... A partir del dia 2 de març, eh? A partir del 2 de març. Sí, no, clar, a partir del 2 de març que estic aquí. Ara no, en el trucar. Que estic aquí liat. I a partir del 2 de març, crec que no sé si tens alguna altra història, també. Bueno, aquí a Tarragona vam presentar l'altre dia. Doncs espereu-vos, a veure, Nova York, per favor, eh? El dia 27, si no m'equivoco, eh? 27 de març. Doncs la veritat és que...
Hi ha una cosa que és important. Jo crec, tot i que jo sóc bastant pessimista i penso que Catalunya està en decadència i, de fet, per moltes coses que passen... Hi ha coses que es poden arreglar. I que la veritat que la gent de la meva generació, tots ho veiem bastant negatiu tot, però sí que crec, per donar una mica de... que és que, a nivell de cultura, cada cop estem una mica millor, crec. Estic tocant fusta, no me veus, però estic tocant fusta. Sí.
I llavors, per què t'ho dic això? Per aquest petit exemple. El Col·legi d'Avocats, sabeu que tenen allà un... Bueno, hi ha gran part de... L'altre dia parlàvem amb ells i dic, potser arrel d'aquest concert hi haurà gent que descobrirà aquest auditori que teniu aquí, que desconeix que està en un auditori de 275 places. Déu-n'hi-do.
que està bé, al centre de la ciutat, l'acústica no és dolenta, no es va crear per fer-hi concerts, però vaig estar un dia allí cantant una mica i tal, i l'acústica, com no és un gran auditori, va bé, funciona bé, la veritat. I llavors ells tenen aquest interès d'obrir-lo a la ciutat. Llavors, a través de l'associació que jo presideixo, que és l'Associació d'Amics del Teatre Líric de Tarragona, que és el que organitzem l'estiu,
Òpera a Tarragona, etcètera, etcètera, etcètera, diem que hem arribat a un acord d'intentar fer allà una petita programació lírica de, si pogués ser, de dos concerts sobre la primavera cada any, intentant donar, que jo crec que aquestes coses són importants, perquè la gent jove sí que és veritat que cada cop està més preparada,
En el món de la música hi ha un nivell brutal. M'imagino que en tot, en tots els nivells. La gent està molt preparada. Després el problema és que foten el camp d'aquest país i se'n va anar amb un altre quan nosaltres els hem preparat. Perquè aquí els costa, clar, perquè aquí els costa trobar la seva feina. I per això... Bé, doncs si podem fer aquest granet de sorra, jo estic...
I et som molt sincer, estic molt obsessiu en intentar posar amb el que pugui jo granet de sorra perquè el món social, polític d'aquest territori, que ara en diem àrea metropolitana de Tarragona...
de Catalunya i d'Espanya també, però jo puc transformar una mica això. Escombrant cap a casa, si és en aquest aspecte. No, perquè és allà on te coneixen i on pots... És intentar canviar una mica i que es doni en compte que hi ha una cosa que es diu indústria cultural i que hi ha molta gent que viu d'això i que, a més, la gent que viu d'això, com tu, del periodisme, etcètera,
si a tu et donen un sou X, després tu reinverteixes dins aquesta societat. D'acord? Sí, sí, sí. Llavors està molt bé que ens creiem això perquè tu el que estàs fent és invertir, no estàs... Perquè a vegades tot això del món de la cultura s'ha pres com a oci. No, el que fem és invertir, en crear, evidentment, la cultura, que ens omple el cor, ens omple...
la intel·ligència, tot, moltíssimes coses que molta gent, si consumís cultura, potser no sortirien aquestes coses rares que veiem a les xarxes i que no farem de... I a més a més, ostres, fem que la gent pugui viure d'això.
I crec que està... Llavors, bé, amb aquest petit exemple... No, no, perfecte, perfecte, ha sigut perfecte. És que jo intento, i la veritat és que tenim molt bona connexió, i que va passar que al Col·legi d'Advocats, et soc sincer, jo no volia fer aquest concert, o sigui, no és que no vulguis fer-lo, jo encantat, eh? Però crec que... Però ells me van dir, home, com a primera vegada ens agradaria molt que fossis tu, perquè així li donem una certa visibilitat, i que llavors la gent sàpiga, primera, que vingui molta gent que potser mai ha estat en aquest auditori, i vingui per primera vegada...
i després que ja puguem establir aquesta continuïtat. Això recordem que serà a partir del 27 de març. Sí, senyora. No, a partir no, el 27 de març a les 7 de la tarda. I les entrades es poden comprar directament al Col·legi d'Advocats. O sigui, qui tingui ganes d'anar-hi, qui vagi allà, i amb una llibreria, perquè no la tinc aquí ara, però ho vau trobar vosaltres a la notícia l'altre dia. Al Sotterrani. Ah, bravo, ja està. A la llibreria del Sotterrani. Tinc la notícia. He intentat tenir totes les xuletes, per ser de cas.
Però ara recordem que tenim fins al dia 2 de març a Liceu, que també és un lloc magnífic, extraordinari també. Mira, et dic una cosa, jo que soc molt català i a més imagino que com molts de nosaltres Barcelona ha sigut, tot i que jo vaig néixer aquí i he viscut aquí amb els pares, Barcelona ha sigut la nostra capital de tot, d'estudis, de metges, d'anar a agafar l'avió, de tantes coses...
Encara que ens pesi, eh? No, no, no, no, no hem de ser així. Jo soc molt, me sento molt barceloní. De fet, conec més Barcelona que molts barcelonins. Perquè hi ha aquesta... Si em permets, hi ha aquesta mania de gent una mica retro, de que...
Ostres, no sé, et pots sentir molt tarragoní i també sentir-te molt barceloní. I tant, i tant. No hem d'estar barallats. I, a més, jo t'ho diu un que ha estat visquent els últims 18 anys de la seva vida a Lleida. Però que estic empadronat a Tarragona. A veure, eh? Que no es digui, eh? Que no es digui. Va ser una escapada, eh? Va ser una escapada. Sí, i te diré, la veritat, la veritat és que és preciós el Liceu.
és dels teatres més bonics que jo he cantat, per no dir el més bonic. És que estàs sentat allà i mires allò i dius quina sort de poder estar aquí, poder cantar aquí, que a mi m'apassiona cantar i fer-ho en aquell teatre, de veritat. Jo, a veure, engresco si hi ha gent que té ganes de veure-ho, perquè s'ho passarà molt bé en aquesta òpera,
Valores molt el que és... És una transició entre el bel canto i Verdi. Bé, tot això és una mica la història musical, operística. És una mica transició. Ponchieli, de fet, el compositor va ser el mestre d'harmonia de Puccini, que Puccini per mi és el top dels tops, d'acord?
I escriu molt bé, i aquesta òpera està molt, molt ben escrita. O sigui que jo, a algú que li agradi les veus, la música, històries d'aquestes d'amor, d'odis, de gelos, etcètera, etcètera, que hi ha morts i tot això... I amb l'Àngel al dalt de la fenda dolent. Fenda dolent. Fenda dolent, que jo no m'ho crec. A més, mato amb una persona però no es veu en directe que la mato. Molt malament, molt malament. És un rotllo, si mato algú que es vegi. No, llavors és presumptamente...
Bé, no, no, no, ho dic jo. És que ho dic jo, al final de l'òpera... A veure, faig un espòiler, però bé, no passa res, perquè és un espòiler de 200 anys. Però sí, al final, perquè ella s'assuïcida davant meu, la Joconda, i li dic, però per què fas això? I llavors, ja, molt emprenyat, li dic, a la teva mare també la vaig matar ahir, que ho sàpigues. I així s'acaba l'òpera.
No pensem més, no pensem més. L'estic fent una clucada per allò de l'espoirer que acabem de comentar fa una mica. Àngel Odena, moltíssimes gràcies. No, gràcies a tu. I res, el que us dèiem, que qualsevol cosa aquí ens tens, al peu del canó, almenys ho intentem. No, la veritat és que jo estic agraït a Tarragona Ràdio moltíssim, però molt, ho dic amb tot el cor, amb tots aquests projectes i aquestes bogeries que tinc jo a Tarragona, que sempre, sempre, sempre Tarragona Ràdio està al meu costat.
I això no té preu. Doncs aneu moltíssimes gràcies. A vosaltres. Adeu, Siago.
Fins demà! Fins demà!
No, no, ti ferma, quel possente la salverà. Dalle tue parole la vita tenda. Una strega, il suo silenzio te l'indica.
i sol rosario no l'inferro no l'è con quella mia quà la voce muaia muaia muaia muaia muaia muaia salva salva salva salva
Oh, joia!