La vida es bella, con ausència de ti. Tot continua igual, saprai amare. La vida es bella, con ausència de ti.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Descubrí paisaje lindo. Si tú sigues con tu vida, yo sigo con la mía. Viviré en mundos distintos. Descubrí paisaje lindo. Si tú sigues con tu vida, yo sigo con la mía.
Doncs així, d'aquesta manera, ens han mostrat la carta de presentació del que serà el seu proper treball discogràfic. I que des d'ahir mateix, el dia 27, tenim l'oportunitat de sentir sencer, sencer, i es diu MyPad. Via telefònica tenim un dels components d'aquesta, la nostra cafetera roja, i no és una altra que el Genís Rodríguez, el baix. Genís, hola, que tal, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio.
Hola, moltes gràcies. Havia perdut durant un moment el teu nom. Dic, però si ho tinc apuntat, dic, on estàs? He estat a punt de dir-te que dic no, que no, que no, que jo havia dit que parlàvem amb el baixista. Dic, l'Anton no és, ni el Pierre Jean tampoc. Soc un dels tres cantants, perquè són tres cantants de la Cafetera Roja, Aurelia Campione, que és la veu femenina, Juan Dinberger, que és el rapper, l'MC, i jo soc la veu femenina.
Una altra veu. I llavors sou pesista i guitarrista també. També, veus? És que tenies... Tu ets molt instrumentista en aquest grup. Exacte. Doncs explica'm una mica, perquè mirant la vostra trajectòria musical, Déu-n'hi-do, la de coses que heu aconseguit. Jo no sé si us esteu passigant, quants de blaus teniu? Perquè jo crec que la de coses que us han passat en aquests aproximadament 15, cap a 16 anys de carrera...
Sí. És fantàstic. Vam començar el 2008 a Barcelona. Sí. I al cap d'uns quants mesos, el que avui en dia fa part del Segell, com que treballem i que és productor nostre també, ens va proposar de pujar a França per fer el primer àlbum. I ara, doncs mira, ja en portem sis, acabem de treure el sisè. Sí.
Calentat, calentat aquest sisè, que ara me parlaràs una miqueta de com va anar, la gravació i com va ser tot, si heu experimentat molt en aquest disc i si heu buscat un altre fum per aquesta cafetera roja. Però abans, digues, digues, perdó. Digue'm, digue'm. No, que t'anava a comentar, mira, mira quina cançoneta tenim per aquí de fons.
Això pertany a la Calle Riereta. Calle Riereta, el primer. T'hauria per aquí buscat. No sé si aquesta Papallona, que va ser del segon disc, un any després, ho sent molt fructífer. Sí. Digues, digues, perdó. Em poso nostàlgic d'escoltar això. Fa temps que no els escoltes, alguna d'aquestes cançons? Diguem. Dic si fa temps que no escoltes alguna d'aquestes cançons, Janís.
Sí, no costem a escoltar-la molt, la nostra música. Durant el període de creació, evidentment, l'escoltes moltíssim i després menys. A no ser que estigui dintre del set del directe, que llavors sí, evidentment, la toques,
Si no, em fa molta gràcia escoltar cançons de fa temps. M'agrada molt, m'agrada molt. Pots dir una cosa, que són boníssims, eh? Jo no sé si ho saps d'ells, però ja t'ho explico, eh? I que a més, que fan les gires impressionants i que déu-n'hi-do. Jo no sé com... En quin moment, precisament, vas... Bueno, me deies de poder enregistrar el disc cap allà, però clar, una vegada que acabes de gravar el disc, diguem que et tornes cap a casa perquè vosaltres sou originaris de Barcelona...
I dius, bueno, a veure què és el que passa. Però no, no, a partir d'allà anem caminant, i Itàlia, França i Europa que venim, eh? Sí, sí, nosaltres treballem amb un segell francès, i llavors diguem que la nostra base de França, hi ha músics de diferents nacionalitats, jo soc l'únic català, llavors hi ha un francès dur, i hi ha un austríac també, que és el raper nostre, l'MC és l'Àustria.
Llavors, és un grup multicultural, multiestil, multiidioma, una mica multitots, sí. Home, ja que amb la vita que acabem de sentir, si sentiu els altres discos i feu aquest exercici, els hi dic a tots els oients, eh? Ja noteu, precisament, aquesta diversitat d'idiomes i que no està renyit, que feu amb la tranquil·litat de passar d'un idioma a l'altre, com aquell que ara mateix no és menya una mica de pollastre o li agrada també al peix.
Exacte, sí. Jo dic sempre que nosaltres fem les cançons com si fos una amanida, no? Posem diversos ingredients. Pot a vegades no funcionar, però a vegades sí que funciona. I llavors, quan funciona és molt maco. I anem al disc. Vinga, va, que ja tinc ganes, que a més a més, com a Kiki, sembla que tinguem que fer el bateig musical amb tu avui. Com va anar la gravació d'aquestes 11 cançons?
El MyPart, sí, doncs per nosaltres significa una miqueta un àlbum on hem aconseguit potser una mica més plasmar el que volem, no? A vegades amb la música no és evident que al principi aconsegueixis el que vols, vas fent, vas provant, i com que nosaltres treballem amb molts estils, doncs amb MyPart estem molt satisfets en el sentit que hem pogut, tant a nivell de textes com d'estils musicals,
El que ens ha de fer és transmetre tot allò que som, perquè quan nosaltres cantem en molts idiomes, és perquè també nosaltres som així, som de diferents personalitats, tenim diferents idiomes, parlem diferents idiomes i, evidentment, cantem diferents idiomes. Al principi, sí, a vegades ens deien que s'ha de seguir una línia. Nosaltres hem fet sempre l'únic que hem sabut fer, que era barrejar coses i aquí estem.
Pots trobar també influències llatines, flamenc, influències clàssiques, perquè tenim un violoncel sempre amb nosaltres. Sí. I, bueno, ha descobrit...
Per cert, ja el vau presentar precisament ahir mateix, dia 27. Si ens escolteu el diumenge abans d'ahir, com fem en repetició del programa, però és que esteu de gira. Ahir vau estar a França. Avui, bueno, continueu estant a França perquè aquesta tarda vespre, a tres quarts de nou, esteu a la... No sé si ho diré bé, no m'atreveixo a dir-ho, eh? A la... No, digueu-ho tu, digueu-ho tu on esteu aquesta nit.
És una sala que hi ha a Clamont Ferron que es diu la puxa a l'orell. Vull dir com la puxa a l'orella. M'ho has tret de la boca, la puxa a l'orell. Si ho estava a punt de dir... No ho dius tan malament, eh? I després ja continueu fent...
perquè no sé si torneu cap a casa, de cara a l'11 de març, esteu a París de nou, el dia 13, 14, ja saltem cap al 8 de maig, m'imagino que feu una petita parada estratègica per continuar promocionant aquest al vostre disc i també gaudir de la Setmana Santa, no sé si ho feu alguna cosa especial, però jo he de tornar a estar a la família.
Sí, doncs ara tenim moltes dates d'aquest any, la veritat a França sobretot, i anem fent anades i vingudes, però sí, a partir d'ara comença ja la temporada de dates.
Hi ha algun lloc de França que encara no heu pogut tocar i us fer especialment il·lusió? Per una població, per un castell determinat, perquè mira que a França teniu coses per allà espectaculars, i si no França escombro cap a casa, escombro cap a Catalunya,
Doncs mira, la veritat és que a França, el fet que portem 18 anys i que fem 30-40 bolus per any, hem trobat a tot arreu. Hem trobat a tot arreu. Llavors, justament el que acabes de dir ara ens faria més gràcia i estem intentant possiblement a la tardor fer dates per aquí a Catalunya, perquè nosaltres, com et deia abans, vam començar aquí i de seguida vam viatjar cap a França.
Ens van moure cap allà. Llavors, a vegades les circumstàncies ens posen moltes dificultats per venir a tocar aquí, per tenir moltes ganes i estem planejant per la tardor fer alguna data a Barcelona i a altres ciutats de Catalunya, si pot ser. A veure, amb qui hem de parlar? Digue'm, Genís, amb qui hem de parlar per a veure si els podem acabar de convèncer d'alguna manera? Digue'm, perdona? Digue'm, amb qui hem de parlar perquè us pugui portar cap aquí?
A veure, què has de fer? A veure. Amb el Simó, que és el nostre manager. Nosaltres treballem amb un cello francès que diu Greenpeace Records, i són ells que normalment ens troben les dates. Però, evidentment, com que és un cello basat a França, normalment la feina ens la troben allà i la majoria de bolos són a França. Costa més venir aquí, per molts factors, però ara farem un esforç brutal per veure si podem venir a la tardor a tocar.
Oh, i tant de bo, estaria superbé, ja t'ho dic ara, eh? Ja ens agradaria, ja ens agradaria. Doncs, per la propera, jo m'agradaria, perquè avui ja no tenim gaire temps, tornar a parlar amb vosaltres, Janís, de presentar com Déu mana, perquè avui, mira, hem fet una miqueta de resum i hem seguit una miqueta de la vostra trajectòria, però no hem pogut acabar de sentir el disc, i aquí te faig un guinyo,
una clucava d'ulls que es diu i la propera vegada a veure si pot ser aquell que dius amb el concert en braç per aquí a sota o per aquí a propent d'aquí de la ràdio us apropeu que esteu més que convidats i fem un repàs del disc et sembla? Moltes gràcies, en gran plaer Doncs més que convidats i moltes, moltes gràcies records a la resta del grup de la cafetera roja i un altre dia d'aquelles coses de la vida ja m'explicareu quin és el cafè que li poseu en aquesta bona cafetera vostra
Doncs gràcies. Moltes gràcies i un plaer per nosaltres. La vida és no bella, jo diria que bellíssima, i si li poseu la banda sonada de la cafetera roja, encara millor. Janis, fins aviat. Moltes gràcies, fins aviat. Adéu-siau.
Fins demà!
Noi sens, noi tens, noi tens, noi tens, noi tens, noi tens, noi tens, noi tens, noi tens, noi tens, noi tens,
Bona nit!
Fins demà!