Bona nit.
. . . .
El proper cap de setmana ens arriba una nova edició del Contemporaneus. I per parlar-nos tenim amb un dels seus codirectors i un dels seus fundadors, com és el Joan Martí Fresquier, que també estem escoltant. Joan Martí Fresquier, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, bona tarda a tothom. Et sona, no, aquesta composició que estem sentint?
Doncs sí, ara està pensant... Ai, que bé, que bonic, aquí escoltava Maria de Tinto Txell. Sí, sí, és una passada. Moltes gràcies.
No, no, al contrari a vosaltres, per confiar una nova vegada més, un any més amb nosaltres, que per cert vam estar molt contents de tenir l'oportunitat de presentar-ho en el seu moment i enguany, doncs mira, de tornar a estar aquí amb vosaltres i de comentar a tothom que ens estigui sentint, que no serà que cap de setmana, sinó serà la setmana vinent, 12, 13 i 14 de desembre,
Tenim aquests tres dies intensos per poder gaudir i que m'explica una miqueta, encara que no sé si hi ha alguna coseta d'abans, que potser tenim algun taller abans de cada dijous... Sí, sí, just el dia abans, el dijous 11, tenim una prèvia, que és un taller, una xerra de taller, que es farà al Conservatori de Música de Reus, en el qual explicarem una de les composicions del concert que farà el grup francès Anna Tsumiguard,
juntament amb el Joan Bagès, l'altre director i fundador del Festival Contemporanius. I també farem algunes petites proves de com funciona un instrument acústic amb electròniques. Si hi ha un taller, la veritat, per als alumnes, esperem que sigui molt instructiu i que això també els enganxi a aquest tipus de música tan desconegut a escoles i conservatoris, però que és la realitat de la música clàssica actual.
Recordem que serà a les 6 de la tarda, el proper dijous, dia 11 de desembre, i que, mira, d'aquí de fons ja ens estem posant precisament aquest grup musical que t'he de dir, m'ha explotat, Joan, m'ha explotat el cap. Perquè, clar, normalment quan penses en un grup de música,
Sí. La música, no sé, me l'havia imaginat d'una altra manera, no sé per què. I quan vaig començar a sentir-ho, semblen més sentits que música. No sé si m'entens, la idea. Sí, de fet, està molt bé. Sobretot, primer que tot, està molt bé que t'haigui sorprès. Almenys de sorprès, veritat? Sí, sí, sí. Perfecte. La música, l'art, el que pretén és sorprendre-nos i fer-nos replantejar moltes coses. Llavors, ja estem en el bon camí.
Clar, la música, normalment, la música que escoltem nosaltres avui dia, de música clàssica, és música que ja fa molts anys que s'ha composat. Però en la música ha passat una mica com en els altres arts, per explicar-ho d'una manera molt clara i molt plana. De la mateixa manera que no ens obta veure un quadre cubista de Picasso o veure un quadre abstracte
dels anys 20, de fa 100 anys, tampoc ens hauria de sobtar escoltar música, si tu vols dir-ho, entre cometes, copista o abstracta. Llavors, la música que estem escrivint avui dia té una mica aquesta influència de l'art contemporani, però treballant amb els sons. En lloc de treballar amb imatges i amb els colors, treballem amb el nostre material, que és el son.
I fins i tot podríem dir que està plena de matisos, ja t'he dit, pel que he sentit, fins i tot seria com diversos plats en un. Aquella sensació d'estar en un bufet musical que de cop i volta t'entra pertot arreu i coses tan diverses i disperses, també, no? Clar, clar, sí. De fet, hi ha una part molt important de la música contemporània, de la música de la creació, de la música actual, com li vulgueu dir, que és això, que és experimentar amb el so...
Tant amb instruments tradicionals, com un violí, com una guitarra, un piano, un clarinet, com també amb l'aportació d'un instrument que es va inventar als anys 50, que és l'electrònica, que és capaç de produir sons que no trobem a la natura i inventar sons. Llavors, la combinació d'aquests instruments i el desenvolupament que han fet molts compositors sobre els instruments tradicionals i la manera de barrejar-los amb l'electrònica ens dona uns sons completament nous
I aquí està la gràcia, en treballar en això i fer descobrir el màxim d'això, del so i altres elements musicals, clar. Sí, sí. Doncs estem només el primer dia, com aquí que diu, i a més és un avant-maig del que després ens trobarem, el dijous, dia 11 de desembre, amb aquest taller de música contemporània.
Però anem cap al primer dia, perquè ja, i a més a més, els tenim el primer dels actes amb entrada lliure, que tens molt a veure, tu, a dos quarts de set de la tarda, el divendres, dia 12 de desembre.
Sí, aquell dia a les sis i mitja tocaré en directe això que estàvem metent ara fa una estoreta. El torno a posar, el torno a posar. Que sona molt bé. Sí, sí, aquesta peça és una peça d'un compositor italià del segle XX que va ser molt important. Era un compositor que la seva influència més gran va vindre de la música oriental, de la cultura i la filosofia, bueno, cultures i filosofies
d'Àsia, però que aquesta peça en concret el que fa és fa un gir cap a Occident i fa tres peces, aquestes Three Latin Prayers, que són peces basades en l'origen de la música, diguem, podríem dir així, de la música occidental. I tot això, aquestes tres peces, juntament a una obra d'una compositora, compositora, en va, final, una senyora que es diu Isabel Benito, que està vivint a Anglaterra,
i va ser una peça per a mi, i després també tanca el disc que presentaré, que es diu Solo, una peça d'un compositor d'aquí, de les nostres terres, de Tarragona, d'Amposta, que es diu Adolfo Dentes, que ha sigut una persona molt important, molt influent dins el món del saxo, de la música clàssica al nostre país. Llavors, totes aquestes tres peces les he gravat totes en un disc per a un segell italià que es diu Aventino Music Avantgarde.
I això serà el primer dels dos concerts del divendres 12. I el segon serà aquest Anatsumiguar, que els tenim aquí i els farem treballar tots els dies, pobres. A part de fer el taller, també farem un concert superxulo de flauta electrònica i percussions espectacular el divendres a les 7 i mitja a Cal Masoc.
Estos concerts se'ls farem a calmaçó. I hem de dir que hem d'agafar la resta d'entrada, que entreu dintre de Contemporàneos, que ja trobareu l'entrada. Almenys ja per aquí hi anem guiant a la gent que el preu d'entrada és de 10 euros en un principi. Sí, de les 8 activitats que fem, només n'hi ha 2, que són de pagament, que són precisament els del grup francès, el concert del dia 12 a les 7 i mitja...
i el concert de cloenda del festival de la sessió de tardor, el diumenge 14 a les 6, aquestes dues entrades són de pagament. Són 10 euros per concert, però hi ha la possibilitat de comprar un abonament per als dos concerts, que costarà 15 euros, amb les despeses totes incloses. Vull dir, no hi haurà l'afegit d'un euro i pico o dos euros de despeses de gestió, sinó que ja està tot inclòs.
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs ja fas bien dir-m'ho que després ja ho comentarem precisament on poden agafar les entrades o poden agafar aquest abonament. Sí, les entrades estan les entrades amb l'abonament, les podem comprar directament a la web del festival i només les venem online. És a dir, amb això volem estalviar paper, volem estalviar impressions i tot això...
I les fem només online, les entrades. Quan la gent compra l'entrada, allò li sortirà un codi i només s'haurà de validar l'entrada del concert. Anem cap al dia següent, que és l'Open Day, que m'agrada molt. O sigui que dius, mira, anem a donar una miqueta un altre color diferent. I que, a més a més, aquí ens feu una altra proposta. Allò que dius, anem avançant amb diverses propostes per poder agafar una miqueta de tot.
Sí, i tant, aquest dia, el dicem, per això li vam posar aquest títol, Open Day, és un dia que s'entrarà lliure als tres concerts que farem, i són també tres concerts molt variats, on hi ha participació, preeminentment, com d'artistes de les nostres terres, i del Camp de Tarragona.
Som un festival que encara que hi portem artistes internacionals, encara que vulguem situar el nom del Camp de Tarragona dins del mapa internacional de la música contemporània, també volem arreglar-nos aquí al nostre territori i volem potenciar al màxim les possibilitats musicals i els recursos musicals d'aquella gent que s'afia a aquest estil de música però que viu aquí a les nostres terres, que n'hi ha.
I comencem precisament amb el Call for Proposals. Sí, vam llançar una crida a propostes en el qual, des de professors de conservatori fins a alumnes de conservatori que van voler presentar les seues peces de música contemporània i sí, aquell dia, el dissabte a les 4.30 de la tarda, aquests artistes, aquests músics, interpretaven
la seva obra, que han escollit ells de repertori contemporani per a tot el públic. Després, el segon concert el farem el Joan i jo, que tenim un duo que ens diem Morfosis Duo, que formem part d'un ensemble més gran que és d'un Morfosis Ensemble. T'anava a preguntar sobre aquestes pedres mortes. Jo no sé si alguna vegada les pedres poden estar mortes del tot, eh?
Bueno, les pedres tenen vida, però a vegades, si les oblidem, llavors es moren. I és una mica aquest concepte que volem que el compositor Enric Riu, que el tinc aquí al meu costat, perquè estic aquí fent una residència artística amb ell i aquí treballant amb ells,
És el que pretén fer una reflexió sobre les greus conseqüències que té el despoblament rural. D'aquí que quan nosaltres marxem del nostre poble i tot això, pedres perden aquesta vida. Llavors...
Bueno, és una peça que la reestrenem aquí al Festival Contemporani. Hem fet una relectura de la que vam fer ja el mes de juliol i intentem aportar-hi coses, impressions més renovades, donar un altre punt de vista a la peça.
I és això que estem treballant en aquesta residència artística d'aquest punt que, bueno, vacances, vacances no s'han, però almenys ens serviran per realimentar una mica aquesta imatge d'aquesta obra. I aquesta obra que esteu fent ara s'enregistrarà? Tendrem l'oportunitat de gaudir-la després del festival? Aquesta obra tenim previst fer un enregistrament en vídeo. El que passa és que no sabem encara, hem de decidir si aquesta obra després la publicarem o no,
Però el que sí que tenim previst, i de fet estem treballant en això, és de poder retocar diferents espais, a diferents llocs i més, a diferents festivals, a diferents contextos, perquè pensem que és una peça que, almenys...
Penso que és una realitat no només d'un lloc en concret, sinó que és una realitat que està passant a tota Catalunya, a tota Espanya, a tota Europa, pràcticament a tot el món. Cada vegada aquesta polarització de la gent que se'n va cap a les grans ciutats i que abandona una mica tot això, les poblacions dels pares, avis, i que moltes inclús queden totalment despoblades, abandonades.
Sí, pretén fer-nos aquesta reflexió i juntament amb imatges i amb els sons de l'electrònica i els sons del meu saxo intentarem, almenys que el públic estigui allà, doncs, ostres...
poder pensar una mica en això, que és un tema que potser moltes vegades passen per alt, però que realment ens hi ve a tots, la nostra història, el nostre background de les nostres generacions anteriors, clar. Serà una gran història per explicar, ja t'ho dic ara. I us quedarà, i espero i desitjo, no només per la part musical, que li esteu posant cor i ànima, sinó també m'imagino que per la part visual, de poder fer fins i tot de cara al futur un bon documental.
Sí, perquè pensem que és el que he de dir jo ara. És un tema molt... Vull dir, és un tema candent, és un tema realment que ens toca a tots. Jo, si vols, et puc passar, si vols que et doni... L'enric, i tant, sisplau. Jo penso que millor que ell hi haurà ningú per esperar una mica la teva obra. Enric, endavant. Enric, bona tarda. Benvingut a Tarragona Ràdio. Què tal? Molt bona tarda. Bona tarda.
però és que sempre vaig per aquests temes, jo som molt reivindicatiu i a més vist en el món rural. Clar, tu ho veus en primera mà del que està passant i de quina manera s'estan morint molts pobles, no? Molts, però molts. Aquí l'Alurgell és tremendo. Ja són els pobles morts que els viu, sí.
Que dona molta ràbia, Enric, el que passa és que sí que és una sortida que moltes vegades fan als pobles que ja no hi viu ningú, que moltes vegades els venen i fan que hi hagi persones que es dediquin només a viure aquelles persones i els deixin encara, no sé si encara al futur, morir encara pitjor, no? Home, és que tanquen els pobles directament, els hi posen una valla física, un mur,
I els tanquen i són d'accés privat i ja està. I si ets amic del que se l'ha comprat, doncs entres. I si no ho ets, ja està bé. I això no és viure d'un poble. No. El viure ho fan les persones, les moltes persones diferents, i que vinguin, si pot ser, de tot arreu, no? A més és un desastre, ja t'ho dic, sagnant, perquè a més a dintre d'aquests pobles...
per fer caons, saps? I allò no ho pots veure. És tremendo. Sobretot les conseqüències que té, vull dir, el Bosch s'ho acaba menjant tot, si els pocs pares acaben abandonats, doncs no s'hi pot tornar a accedir, perquè els camins es perden en una mitja de 5 anys, un camí et queda, un camí d'aquest cul d'estat, que mor en el poble,
era tapat amb 4 o 5 anys i ja no pots ni anar-hi, saps? Vull dir, és una pena, allò. Queda tot molt desacordat l'ecosistema, també, les calorades, per això cada vegada fa menys, per això cada vegada fa menys. El sector primari està d'una manera tremenda, també, jo què sé, els incendis de l'estiu d'aquesta cinc generació. Sí, sí, sí. El bosc ho està menjant tot. Eren noms.
Doncs, Enric, igual que li deia fa un moment al Joan, precisament amb aquesta feina que esteu fent vosaltres, reviviu, reviscoleu una miqueta d'aquests pobles i que la gent sigui conscient de tot el que estem deixant perdre, doncs mira, seria una feina molt, però que molt ben feta. I esbombeu-lo, si pot ser, per tot arreu, eh? Que arribi a tothom. Sí, donem el missatge des de l'art. Clar. I...
Demà estàs marxant, Enric. S'està perdent la cobertura. Digues, digues, perdó. Bé, és que també un altre problema afegit que tenim. Que va marcar, les cobertures no són massa bones, no? No, no, no. Ja ho heu fet ara mateix gairebé màgia per acabar l'entrevista, espero, espero que no. Hi ha moltes mancances, hi ha moltes mancances. D'aquí a la reivindicació i tot pla, no?
Però, bueno, mira, és el que et deia, donem el missatge des de l'art, i si es rep, doncs estarem contents, perquè nosaltres hi tenim molta sensibilitat, evidentment. Doncs jo t'agraeixo moltíssim el que ens ha atès, precisament. Només faltaria. I amb el teu permís. Per la ràdio sempre, per la ràdio...
De ràdio. Vig al meu programa, aquí a la Seu d'Urgell, també, a la local. Ah, doncs gràcies, també company de ràdio. Oh, i tant, sí, només faltaria. Sóc col·laborador i des de fa molts anys, a més. Bueno, escolta, no ho distrec més, que teniu el temps comptat i ho sé. Sí, i ara ja anem en contra de la llotja, gairebé ja ens queda encara comentar el dissabte i el diumenge. Gràcies. Sí, sí, sí. Apa, adéu-siau. Adéu-siau. Gràcies a vosaltres. Al contrari.
Joan, de nou retomo amb tu. Continuem el festival. Recordem que és de cara a la setmana vinent, que comenceu dijous, divendres, dissabte i diumenge, 11, 12, 13 i 14 a desembre, que estàvem el dissabte dia 13 amb aquest Open Day que havíem començat i que havíem arribat ja gairebé a dos quarts de vuit amb una altra dels concerts amb entrada lliure i sota el nom de Tradició Expandida.
Tradició expandida, sí. Aquest és el títol genèric que vam fer per a un concert en el qual volem mesclar la música tradicional, és a dir, instruments com la gralla i altres, de la mà del grandíssim intèrpret Dani Carbonell, Daniel Carbonell, que juntament amb els seus companys músics i alumnes de l'Aula de Sons de Reus ens faran un concert en el qual barrejant la música tradicional amb instruments tradicionals, vull dir, amb
instruments com l'electrònica. Hem fet a base d'una improvisació col·lectiva, un procés de creació a l'instant, de composició a l'instant, que és el que fa una improvisació, diguem, lliure, i serà el concert que tancarà l'Open Day el dissabte dia 13. Molt bé.
Anem cap a diumenge, dia 14, que a més a més la idea m'assembla preciosíssima, ja t'ho he de dir així, a més a més ho faig gairebé en primera persona, ja els tinc crescuts, però m'ha encantat poder anar amb ells i gaudir de moments tan especials com és aquest concert nòmada, dedicat als nadons, als infants, i bé, i a tota la família, cap i a la fi.
Totalment, totalment. A més, pensem que una vegada els han anat un error pobres, que els tenim allí esclamitzats pobres... No voldran venir la propera vegada, eh? No voldran venir? Digue això què és. Esperem que sí, els tractarem molt bé. Els farem treballar, però els tractarem molt bé. Sí, però la veritat és que sí. A veure, en la música, jo sempre he reivindicat i pensat
que la música contemporània, el millor públic és el públic infantil. Perquè és el públic que es deixa sorprendre, se deixa portar tots els sons, no té prejudicis, no intenta pensar més del conte, sinó que se deixa absorbir totalment, absorbeix els sons i se deixa sorprendre i aquest és el millor públic que tenim. Llavors, què menys que fer-li un concert pels xiquets i xiquetes
I, bé, el títol d'aquest concert s'hi diu Concert Nòmada. Ells, la Yoko i l'Olivier, ens faran un concert allí amb instruments i músiques i sons contemporanis, però ens aniran contant una història molt maca sobre un viatge, un trajecte, i esperem que pugui agradar tant als més petits com també als més grans, als més grans que vinguin amb els xiquets i les xiquetes.
I després ja està a les 12 del migdia, també sempre a Calma, això, a aquest centre d'art tan xulo que tenim allà al centre de Reus, molt a prop del mercat.
i després la gent ja podrà anar-se'n a un vermut, podrà anar a dinar, podrà fer el que vulgui, i a les 6 de la tarda farem el concert de Cloenda a les 6, al Canal Massó també, en el qual vindran dos membres de Natsum Iguar, que col·laboren sovint amb ells, que ens faran un concert de música contemporània per a acòrdio, l'instrument que nosaltres associem a la cèl·lebre, és un instrument que té moltíssim repertori contemporani,
És a dir, faran un concert d'acordió i música electrònica. I amb aquest concert ja veurem la sessió de tardor del 2025 del Festival Contemporàne. A Setemps Antigna mateix, de fons, Hannah Ajar, amb la Gen i la Matilde...
que és espectacular també el que hem trobat. A més, t'he de dir que fins que no comencen a tocar, ens tenen com amics hipnotitzats a tots, eh? Sí, perquè a més juguen una mica amb diferents fusions de l'electrònica, diguem més entre parèntesis o entre cometes, més comercial, d'Apple i diferents estils de la música...
actual, això amb electrònica, i realment fan coses molt, molt xules. Sí, sí, sí. I veure-ho en directe serà també espectacular. Mira, les tenim per aquí, eh? Sí, molt bé. Això que sona és precisament l'acordió, eh? Sí, sí, sí, totalment. A més, l'acordió és un instrument que té uns sons que van estar al límit entre l'acordió i l'electrònica, no?
És un instrument realment superversàtil, un instrument al qual grandíssims compositors contemporanis, ara em ve al cap la tristament pas passada Sofia Guaidorina,
tenen obres per a cordió que són increïbles. Llavors, clar, és un instrument que han explotat molts compositors i, juntament amb la dentrònica, ja creen una fusió de sons que, realment, ostres, és fascinant. Joan, no ens queda més temps. L'únic que recordar tothom que, si volen saber més cosetes, ho trobaran a contemporaneos.com, a la vostra pàgina. Allà teniu fins i tot una miqueta d'història del que va passar l'any passat i una miqueta...
Sí, els objectius del festival i una mica els nostres objectius i tot, una mica la nostra història. Doncs tot això recordo a contemporanius.com i també allà mateix les entrades i tota la informació que necessiteu. Joan Matí Frasquier, moltíssimes gràcies. Dóna records a l'altre company, a Joan, també l'altre Joan que no ha pogut estar aquí amb nosaltres.
I que esperem que agafi bona força, que encara li queda una setmana. Jo crec que d'aquí a la setmana vinent està del tot recuperat. Estem tocant fusta per ell, eh? Esperem i dirigim. Moltíssimes gràcies. I moltes gràcies a vosaltres per la entrevista i per estar aquí al Tau del Canó, tot en difusió d'este festival. I dóna records també a l'Adrià, que ens dona molta guerra també, eh? Però molt bona, eh? Molt bé, fantàstic. Molt bé. Moltíssimes gràcies. Adéu-siau, adéu. Adéu a la tarda. Gràcies, adéu-siau.
I així, d'aquesta manera, avui tanquem el nostre programa. Us hem de dir que us hem preparat de cara a la setmana vinent programes especials que podeu anar sentint a aquesta mateixa hora. Perquè el nostre programa, els nostres fans de Tarragona, continua endavant. Tingueu morir cinc cap de setmana. Ens tornem a sentir de cara a dimarts. Adeu-siau.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!