Vé criat entre pagesos i cardinclons, homes que s'aferren a les seves tradicions. Gent de terra, gent de foc. En una frontera, en la matí de noit, no hi té lloc on es creuen els camins dels odis i el rancor i els destins de les nacions. Som d'ego.
La terra un es pon el sol, més enllà de les muntanyes, entre les valls i els aigua-molls. On la botifarra encara es fa de ceba i sang, i la bota plena fa el camí del vianant per indrets de pedra i fang.
on el blau del cel és tot el que tenim de mar. Doncs allà estaran els quatre components del grup. No sé si han sumat algú més. Jo recordo que teníem a la guitarra i veu el Jordi Sunyer, a l'acordió del tònic i a la veu el Gerard Torres, al David Murlá Baixa Elèctric i veu i al Serge Crufent a la viola i a la veu. I una mica de refredat, ja us aviso, Sergi, espero que no s'ho enganxi, eh? Bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Benvinguts, que no estàs sol, eh?
Bona tarda, estem aquí tota una colla al menjador de casa. Però esteu tots? Ja m'havies avisat? He anat parlant amb el Sergi per fer l'entrevista, que m'hi diu estarà el Jordi, potser també estarà el Gerard i ja estaré jo, estaré amb els tres. Finalment, som el Jordi, el Sergi... Sí? I la Jana, i la Jana, aquí abraços. Qui és la Jana?
És un nou membre de la família. Nou membres, dos mesos i cinc dies. Uau, quina meravella. Si vol parlar i vol intervenir en qualsevol moment, està més que convidada. Qui seré jo? Qui seré jo que s'hi ha de demanar alguna cosa, que ja saps que tot això és a demanda, i si me dius que és petiteta, en qualsevol moment pot començar a bramar o a cantar. Depèn de com es vagi el dia, eh?
Bueno, expliqueu-me que us tenim presentant, jo no sé si presentant encara seria la paraula aquest atamarit,
Doncs, bueno, més o menys, més o menys, perquè resulta que ara els discos ja no és com abans que feies un disco i amb allò feies una gira, sinó que ara els discos estan en construcció, no? Per exemple, nosaltres hem gravat l'himne dels Nois de la Torre, vam gravar una cançó dedicada a Creixell, que sortirà aviat... Vaja, que el disco següent està en procés i l'anterior encara va rodant, Sílvia...
No, però m'agrada perquè dintre del que heu tingut projectes i van sortint cosetes que, per cert, quan us arriben uns projectes com aquests, que jo crec que són molt macos i també que deuen donar el seu respecte, perquè, clar, després ha d'arribar amb una gent determinada que de seguida pot dir que sí o que no. Com us arriben aquestes coses?
Com va ser? Sí, sí, no, no, les coses que triem normalment doncs les fem perquè hi ha bon rotllo i bona energia i bon equip per treballar, no? Sí. I clar, quan els nois de la torre, que és una colla que transmet molt, molt bona energia, ja sabeu, pel concurset i tot això que organitzen a la torre,
Doncs clar, va ser molt fàcil, ens vam posar a treballar. Volíem que fos una cançó que anés més enllà dels 50 anys dels ois de la torre i que anés per sempre. I ara ja és un himne d'aquells que es fa lolololó, saps? Quan s'acaba i es fa un 4 de 8. Mira-te-la, mira-te-la, eh?
Som els nois de la torre, valor, coratge, pit i amunt. Som de la torre, vivim la torre. Som els nois de la torre, valor, coratge, pit i amunt. Nois de la torre, força el cor amb l'orgull de dir.
A més, no digui, recomanem especialment el vídeo, que veiem precisament com hi ha una involucració sencera de tota la colla, eh? I són uns quants, eh?, a l'hora de fer-ho.
Sí, sí, es veu tota la colla de participants, també els juliverts, els de la colla que van vindre a l'estudi a tocar, es veuen els grellets, i també al final de l'himne hi ha una part molt important dedicada a la canalla, que són ells els que canten, els que surten al vídeo, com sabeu que són molt importants la canalla en el món casteller, no? Mira, mira, mira, que t'estava saltant el moment, eh? Espera, que me l'avanço una miqueta. A més a més, jugau també amb el toc de castell...
Som de la torre, vivim de torre, som els nostres. Els heu conquerit, eh? Jo t'ho dic ara, eh? Què he de dir jo que no ho sapigueu ja, no?
Estem molt contents d'aquestes coses col·laboratives, amb associacions, amb col·lectius com aquests dels Nois de la Torre. I, com bé deies, també aquí sonava la gralla amb un petit desdibull del que seria el toc de castells. En comptes de ficar una guitarra elèctrica, el que volien era que això sonés de Julibert, però la gralla no podia faltar, no ni de casteller.
No, no, i a més a més, clar, és que jo crec que heu fet un dibuix perfecte del que és una colla castellera com és el de la Torre, però aquí ja perquè li heu posat el nom i el cognom, perquè òbviament han estat ells que us ho ha demanat, però és que el sentiment li serviria a qualsevol colla castellera, eh?
Clar, clar, els castells transmeten aquesta unió, aquesta pinya, que junts, junts, sense noms i cognoms, sinó junts, sense protagonismes, tothom és necessari per construir castells, no? I llavors això intentàvem transmetre, no?, més enllà, doncs, de la història i de les fites castelleres,
Aquest sentiment de col·lectivitat, no? Que nosaltres sempre hem casat molt bé amb el que intentem transmetre amb les nostres cançons i amb la feina que fem de recuperar cantarelles i relats que són de tots, no? Fer que la gent que ens escolta doncs recuperi aquest
vincle de fer plaça, de trobar-se, de tornar a ballar, de tornar a cantar pulmó, no? Nosaltres aquí les comarques tarragonines, que moltes vegades a nivell cultural hem quedat una mica al marge de tota l'escena catalana, no?, que se concentra molt a Barcelona, doncs reivindicar que també, no?, que a les nostres comarques hi ha cultura, hi ha real i, per tant, hi ha branques i hi ha futur.
Sí, i tant. I a més a més hi ha bona energia, que és la que sempre busquem, no? Estava mirant una miqueta cap enrere en el temps i, déu-n'hi-do, no us heu estat quiets, eh? Perquè heu estat en diverses fires, fins i tot amb una altra castellada, que també us heu ficat per aquí al mig.
Home, vam estar a Arbolí, va ser un retrobament amb Arbolí, després de 8 anys d'haver anat a tocar. Nosaltres penseu que toquem des de fa junts, més o menys, uns 13 anys. Hem fet vora 400 concerts, hem estat a tot arreu, barris, també Tarragona...
hem estat a totes les mogudes solidàries, hem estat amunt i avall, també hem estat a Euskadi, Mallorca, Anglaterra, hem estat a la Catalunya Nord, i a més a més, el que és millor és que som quatre amics de Torra d'en Barra i que tenim moltes ganes de continuar cantant, i per això demà passat al Morell anem amb moltes ganes, és com quasi tocar a casa i explicar el que portem fent durant molt de temps i superrenovats, amb molta energia i amb moltes ganes de seguir.
I a més a més, ara m'afegeixo, com estaves dient, i a més a més t'agafo la paraula per la història dels solidaris, perquè sí, jo m'he centrat exclusivament en aquest dissabte que estareu al Morell, perquè estava comentant allò del Festival Accents. Però què passa diumenge a la pobra de Montornès?
No, no, és un super cap de setmana, o sigui, aquest cap de setmana hem necessitat ajuda dels sogres per la intendència familiar. Clar, clar, amb tota la família no podeu pujar, lògic. Estimats oients de Tarragona Ràdio, això és molt fort. O sigui, dissabte al matí estem al Morell, estem al Morell, però és que l'Anda, i ens fa molta il·lusió, però és que la demà estem a la Pobla de Montorner. Clar, clar.
És que és increïble. Pugem al Pic de la Mola amb un repte solidari amb la Marató. El TV3. Ens acompanyaran els escoltes dels salats de Dona de Barra. Ara m'ho deien els del port de pa de Cala Felissa, que t'apunten totes.
I dalt del pic de la Mola, el pic més alt del Tarragonès, farem un concert acompanyat dels ukeleles dels escoltes. Ens fa molta il·lusió i també convidar tots els vostres oients a apuntar-se. Diumenge a les 10 del matí sortim de la tiga estació de trens de la Poga del Montornet.
Molt bé, molt bé. 10 del matí, eh? Recordem, eh? D'aquest diumenge, dia 9 de novembre, a Solidària per la Marató de TV3, que ja comença a despuntar no només musicalment, sinó també amb molts actes, i pujareu al Pic de la Mola, es gravarà, se'n registrarà, perquè jo crec que això és una cosa única, superbonica, per tenir un vídeo aquí...
Fantàstic, eh? Sí, sí, sí. No, no, hi haurà moguda, eh? Hi haurà càmera, hi haurà xarxes... No, no, sí, s'està preparant una bona... I acabarem tots el sindicat agrícola, el que fem, fent un vermut, eh? Tornem-hi, no?, amb allò que dèiem de fer caliu, de fer poble, de fer xarxa. En aquest cas, una xarxa solidària, músico, cultural i esportiva. No, fantàstic. Que bo, que bo. Fins la setmana, Rodó.
Molt bé. I de cara a la música, de cara a possibles noves cançonetes, com ho teniu? Però imagino que, a veure, jo el que us comentava al principi, tenim aquest a Tamarit, que és una bona carta de presentació com a disc, que és preciós, però volem cosetes noves de Jury Verde.
Sí, doncs mira, aquest agost hem tret la cançó aquesta dels Nois de la Torre, i hi ha una cançó que ens fa molta il·lusió, que és de Creixell. I és que vam trobar, doncs, un... Bueno, el Jordi, que a part de ser bon cantant, és antropòleg, i va pels arxius buscant tresors, doncs va trobar un àudio d'una dona, doncs antic, que cantava una cançó de Creixell. Llavors ens hem inspirat en aquesta cançó, per això era una versió moderna, no? Llavors ja la comencem a tocar als...
els directes, però encara no ha sortit la gravació oficial, no? I és això, una cançó antiga que parla del poble de Creixell i de les matinades, i doncs nosaltres la fem al nostre estil, alegre. Molt bé, i té data de sortida, tindrem l'oportunitat de sentir-la? Sé que m'heu dit abans que alguna coseta, però...
Això és com antes, com coses que qui la vulgui sentir, que vingui als concerts, perquè ara mateix encara no està ni a l'Spotty ni al YouTube ni està enlloc. Ho sé, ho sé, ho estava buscant ara, eh? Exacte, doncs no, això encara no ha sortit gravat, però sortirà tard o d'hora, sortirà.
Doncs a veure si tenim l'oportunitat. I per aquest concert, ara torno de nou cap a l'Accents, eh? Perquè a més a més jo crec que és un bon lloc per poder, si encara no us han descobert, per poder fer-ho, per poder gaudir amb vosaltres d'un bon concert. A més és a la plaça major, a la plaça de la Font Perdó del Morell, que no sé si és la primera vegada que toqueu, no ho coneixeu, o ja és forma part...
de la vida ja dels Julibert, com a lloc de tocar. Mira, et diria que no sé si pot ser que sigui el concert a la plaça de l'Església, la veritat és que ara en tant de coses que tenim, no sé si és plaça de la Font o plaça de l'Església... Bé, jo el que volia dir és que no pateixin si hi ha una pluja, perquè hi parlava avui amb ells, i buscarien un lloc a cobert per poder fer aquest concert, concert vermut, he de dir que és una activitat que ja feien,
I, bueno, des d'aquí agrair-los a ells perquè, amb el fàcil i amb el de molt que està, fer un vermut electrònic per poder dir, no?, o altres coses, doncs mira, contents que el Morell aposti per música en directe, instruments com el viol i l'acordió, poder fer festa i gresca, no?, cantar i ballar a l'hora del vermut. I si no, també m'havia pensat, no sé, que hi ha un teatre allà superbonic, o crec que fins i tot el propi centre cívic per allà,
Tenen opcions, per ara m'han dit, des d'allí m'han dit, no plourà, tranquil que no plourà. I s'ha de ploure, com aquesta setmana, que no hem fet res, eh?
Avui ha caigut, però... Sí, sí, aquesta matinada tots hem sentit. Però doncs això, tranquils que no plaurà i si plou tenen pensada alternativa. Molt bé. Doncs com convidats tots, recordem serà el que dèiem, conserva el mut a dos quarts d'una del migdia a la plaça de la Font del Morell aquest dissabte amb els Julibert. Julibert, gràcies, gràcies, gràcies. Us espero quan ja tigueu aquesta cançoneta, veniu a presentar-nos-la. Vinga, va!
Ai, serà un plaer. Ens en tinc com a casa. Vinga, va, jo us ho abro. Ja, mira, estic a obrir la porta ja. No, encara no, encara no. Sípia, no corris, no corris. Moltes gràcies. S'ha portat molt bé la Peque, eh? Sí, sí, s'ha dormit, s'ha dormit. Veus? Perquè estem relaxats, estem tranquils. Seguiu fent l'entrevista i s'ha dormit. Això és una meravella. Família, gràcies de nou i res, que ho passeu molt bé aquest cap de setmana.
Moltes gràcies. A vosaltres, gràcies.
Particiano, porta a mi vida, oh bella chau, bella chau, bella chau, chau, chau. Particiano, porta a mi vida, que me sento de morir. E sei un bollo de particiano, oh bella chau, bella chau, bella chau, chau, chau. E sei un bollo de particiano, tu me debis repelir.
I se peliré a su montaña, o ve la chau, ve la chau, ve la chau, chau, chau. I se peliré a su montaña, sota el nombrado, ve la fior, el lechetti, que pasará no. O ve la chau, ve la chau, ve la chau, ve la chau, chau, chau, ve la chau.
Fins demà!