Tot el que va a ocurrir, yeah, y te voy a decir, yeah, no sé qué voy a decir, total, estoy fatal.
Sabían el color de mis vestidos y mis blancas. Yo era una bebé muy guapa, pero no era buena dama. Decían que yo hacía cosas raras. En la cuna, piruetas destrozadas, las muñecas y mi madre, la mano a la cabeza. La niña está, curreta.
M'encanta el filtre que els hi posen. Elles agafen les cançons, se les fan seves, li canvien, li posen, li treuen, les espullen i les tornen a vestir amb el seu filtre. Són les de la Chiri i ens amenacen que enguany seran més inoblidables que mai.
I és que, com diu el seu eslògan, d'aquí per arriba. I tenim a tres de les seves components. Bona tarda i benvingudes. Bona tarda. No he demanat noms, me catxin. Digueu-me noms, digueu-me noms. Jo soc la Sara. Hola, Sara. Bones. Hola, Sara. Jo soc la Roser. Hola, Roser. I jo soc la Gemma. Hola, Gemma. I ja no dic cocs, no sé si me podeu dir de carrerilles que em falten, perquè són unes quantes, eh? Tenim, tenim. Tenim a Sònia, tenim a Xus, tenim a...
Mònica, tenim Maria, tenim Nerea, tenim una altra Gemma, tenim Merche, tenim Xesca, tenim Marta, tenim, a veure, una altra Sara...
És que has empezado raro, porque... Ho intentaré fer per l'ordre, sí, una mica, però... No sé si m'hejat algú. No, ja ens estimaran igual. Adri, Adri! Com us organitzeu per parlar, per fer, per assajar, per quedar... Però clar, si ja és difícil, a mi me passa que som un grup d'amigues, que som tres... Com ho feu vosaltres? Bueno, democràcia fora. Ah, d'acord. Sí, dictadura total, o véns o véns aquell dia.
Una mica així, sí, no? Sí, des del setembre que ens trobem dos dies a setmana, eh? Que això és tot un repte. Dos dies a setmana? No m'hi do, eh? Ens estimem. Sí, sí. Ai, molt bé. I hi ha bon rotllo... Ens cuidem, sí. És un espai segur. Seguríssim, seguríssim. A veure, expliqueu-me, perquè m'han dit això, que un any pot ser inoblidable, tenim una tirallonga d'actuacions d'aquí endavant, o sigui que... I no sé si també sortiu fora, perquè me'n recordo que l'última vegada teníeu una escapada...
la Mar de Maca per la zona d'Andalusia. Sí, i en guany, si vols després t'ho expliquem, tenim un propòsit superxulo, a part d'anar a Càdiz, que també anem a Càdiz, també el passem per Benamejín, per Córdoba, un poble de Córdoba, que també tenim un projecte molt xulo. Mmm!
Bueno, anem a parlar de... Primer del que podrem veure sobre l'escenari. Ens centrem per aquí. La manera de vestir, com ho sabeu en guany, perquè sempre ens sorpreneu, perquè a més li doneu un toc així com a màgic a tot el que no només es canta, sinó també al que es veu. Perquè també feu el vostre teatrillo. També, també. A veure, a veure. Sí, sí, que és lògic i es nota amunt, eh? És veritat, és veritat.
La idea és no repetir el que funciona, perquè al final el que volem és fer alguna cosa nou. Més nou, que li agradi més a la gent, menys, però bé, nosaltres que estiguem còmodes i a gust. Llavors, en guany, d'aquí per arriba, ve... jo crec que serà un fracàs. Què dius? Estrepitós.
Molt. De lo más chungo de lo chungo. Sí. Tu què dius? No te crec. Total, total. Home, no diguis que sí, bona, tu tens que dir que no. Sí, sí, jo crec que és una mica l'essència d'aquest any. A mi fins aquí arriba l'entrevista. Gràcies. Crec que és l'entrevista més curta que he arribat a fer. Això sí, amb lletres...
Molt profundes, no? Que dèiem d'això també. Perdó amb tu, Sara, que tu m'estàs dient coses. No em puc arrencar més, no em puc arrencar més. La Gemma no m'ha contestat. Perlo amb tu. Què me dius, Gemma? Lletres profundes, molt... Bueno...
S'ho està pensant, eh? Quan les lletres, quan cantem, ens ho farem una mica, quan cantem, amb moltes lletres. Però això vol dir que aneu a Carabarraca. Ens suposa fàcil l'actualitat ara mateix, per segons quines lletres, desgraciadament. Desgraciadament, sí. Tenim el senyor aquell taronja, sortirà en algun moment, el senyor taronja. Doncs mira. Surt, surt. Potser sí. Hi ha algunes illes remotes que també surten, potser?
Podria ser aquelles illes o la illa en qüestió, que vosaltres hi treieu punta al llapis de l'actualitat, a la vostra manera, al vostre filtre, és el que deia abans a l'inici.
Sí, la idea és aquesta, al final el carnaval i les xerigotes i el que nosaltres som, el sentit i l'essència parteix d'aquí, de poder fer una crítica i quedar-nos a gust. I que es continui fent durant molts anys, que tal com van les pells ara mateix, tot és presumptament, tot és segons les normes.
Està complicada la cosa, la veritat. Però nosaltres tenim l'esperança de poder arribar a gent i poder seguir fent el que ens agrada fer amb la crítica que fem i amb l'humor, que al final és el que volem fer. Quantes cançons m'heu destrossat en guany? D'aquelles que coneixem i que ens sabem de pe a pa les lletres i resulta que quan us veiem ja se'ns destorota tot. Això ens passa, això ens passa. Nes quantes. Hi ha una de les Espais Gers...
Que raro és que no ha sigut la notícia ni res, tampoc. Hi ha coses. Està el Rafael, enguany. Què dius? Pobre xiquet. També l'estrusem. Però no us passa que sense voler... Ai, tots els dies se les sol, Xipiron.
No diu exactament això, però bueno. Ja ho imagino. Però no us passa que sense voler, no sé si és sobre l'escenari, però quan esteu als assajos, que clar, a veure, la cançó la coneixem d'una manera. I m'imagino que quan se tria és perquè la part del vocabulari o la forma dona aquest joc per poder canviar-la. Però bueno, la tens allà, no? L'autèntic, la que és...
Bé, nosaltres no hem tornat a cantar mai més una cançó original, o sigui, jo a vegades em pujo a l'escenari amb altres grups i tal, i estic cantant i em surt la cançó, la lletra de la xerigota, la penyaça em queda amb la cara clara mirant. Jo, què t'ha passat? Què t'ha passat? Quina és aquesta cançó? Jo, per favor, per favor. Sí, sí, sí. I durarà més o menys l'espectacle entre 3 hores i mitja, 4... Ostres...
I em quedo curta, eh? Dura el mateix de cada any. Sí que és veritat que hi ha parts, per exemple, els passodobles són més curts, el poporri és més o menys igual, però hi ha més passodobles que l'any passat, la presentació és més llarga, al final el mateix. Al final són 30-40 minuts. 40. 40 minuts, està bé. Hem de dir que heu canviat la sala a quesse on es vam poder veure l'any passat pel magatzem, enguany.
No, no, que a la que sí que anem. El 27 de febrer anem. Aquí tens el cap de setmana de carnaval només. Bafat a les altres. I també us la poseu pels barris o no? Enguany també fem gira de centres cívics. Molt guai. Ens va encantar l'any passat.
Home, hi ha overbooking, eh? Allà a Torreforta, teniu el club de fans de Torreforta que ho està esperant, eh? Va ser molt xulo. Sí, sí, sí. I volíem repetir i es va donar, van donar l'oportunitat i van dir del tirot, sí. Vam cap allà. I us deixeu que m'ho veni, sí, sí. I jo, 30 segons, no, sense preguntar. Doncs parlem del que passarà durant aquest carnaval de Tarragona.
que ja ha començat per vosaltres i que us tenim al magatzem, expliqueu-me, digueu-me dates, vinga, va, i hores i coses d'aquestes, vinga, no ho sé. Vaig a veure xuleta, si no t'importa. El Carnaval sí, el Carnaval. Comencem a Carnaval. Sí, com sempre comencem a les 11 del matí el dissabte.
A part del magatzem que estan obrides ja, les entrades. Sí, que no ho busqueu, ja gairebé és de dir que esteu però que no... Us ho agraïm però no... Que no ho busquin. Val, val, val. Sí, el dissabte a les 11 del matí comencem arrencant els motors i afinant la veu una mica, calentant la veu.
al carrer Majó davant del bar Color Café. Sí, que fan uns entrepans molt bons i molta mobilitat per part d'efens, si no, no us enviem una abraçada, us estimem, gràcies. Ni dubtes, ni dubtes. Sí, i després ens anem cap a les escales de la catedral a les 12, que això ja és el lloc que sempre anem. I després ja farem una miqueta de carrers per la part alta. Sí.
Així una miqueta improvisat. I a les 5 de la tarda anem a la Gata Insumisa i a les 7 estarem a la Sageta de Foc. Ah, molt bé. Aquests són els fixes. És el que te la va dir. Jo crec que cada any ho tenen allà. Sí. I aquest any afegim a la corba a la 1 el diumenge a l'hora del Vermutet, que potser també fem una miqueta de carrer abans i ens trobarem a la 1 allí. Sempre ens agrada com posar uns punts fixes que és on fem tot el repertori i després el que surti pel carrer.
I arriba a sortir algunes coses, allò que no us esperà, o que dius, ostres, ens ha passat això? Sí, sí. Aneu pensant anècdotes, que després us ho preguntaré, eh? Sí, m'acaba d'arribar una que sí. Explica, explica. L'any que anàvem de nàufragues, que hi havia una taula sencera, que estaven disfressades de... Aquella taula anava disfressada de l'època de Franco, anàvem de dictadors i tal, nosaltres teníem un cuplé...
Molt bo sobre... Sobre Franco. Sí, llavors els hi vam cantar i vam flipar, aquella gent. Clar, va ser com... Ostres, ara que ha passat, no? Que s'ha trencat, no? Que s'ha trencat. Sí, que si són aquestes que ven aquí i ens canten un couple de Franco. Ells anaven ja de paròdia, eh? Sí, sí, sí, sí.
I ens vam fer la doble paròdia allà, va ser allò espectacular, ens vam acabar relessant. Que bo, que bo, que bo, que bo. Però aquestes coses són molt boniques. Sí. I a més a més, crec que vam estar comentant la història de quan vau estar a Càdiz, que clar, que us ho deia, dic, ostres, clar, vosaltres porteu el tarannà d'aquí, que a més allà no ho acaben de veure, i crec que vau triomfar també.
Sí, l'acollida a Càdiz és una meravella. Les xerigotes callejeres, que l'any passat vam anar, va ploure tot el cap de setmana, però vam conèixer xerigotes espectaculars. La piojosa, la xerigota de Juan y Medio. Juan y Medio. Juan y Medio. Boníssimes, boníssimes. Ara ens estan esperant, ja ens escrivim, quan veniu, quan veniu i...
M'imagino que ho fa una de les tirigotes, que convida diverses tirigotes perquè puguin venir. O fan des del poble o com ho munten. I surten al carrer a cantar. I en cada cantonada et trobes gent cantant?
Hi ha persones, inclús soles, que fan el romancero i canten. Tinc ganes de sortir a cantar i em preparo un repertori i surto. Això és que ha dit. I aquí ve l'Ajuntament Corrent i ets, va a casa. Punta, va a casa. El que sí que ens diuen molt és que seguim fent el que fem com ho fem. Com a catalanes que sonem, com a catalanes, perquè evidentment hi ha alguna cosa que sona diferent. Som catalanes amb orgull, clar que sí.
Però sí que ens diuen, no, no, no deixeu de fer i de dir-ho com ho dieu, perquè al final és la vostra identitat i no vulgueu semblar-vos el que fem aquí perquè tampoc ho aconseguirem. No, però clar, per això us ho deia la història de l'humor, d'entendre les bromes una mica, clar, hi ha bromes que potser tenen gent tarragoní, però no perquè parleu de Tarragona com a tal, sinó perquè potser la forma, el tal, i clar, allà el tenen de la seva forma. No sé si heu fet un estudi.
anem a fer punts aquí riuen més quan diuen mira, estàs un pet el pet et vens a aquells i fa molta gràcia a Tarragona no, però allà sí estaria bé això a veure, hi ha bromes que no fallen aquí l'ADR us ha d'estar eh
Continua ben dit, cap de les xiris sense... De Terramona, tenim alguna de Reus? Sí, allà de Reus. Però és que hem de dir que on més riuen és a Reus, eh, també. De la broma de Reus, vull dir. A mi se'n surt al carrer tota indignada.
Ara ho parleu més, ho parleu més. Bé, hem dissimulat una miqueta, però és una idea d'aquest... Ara no em surt la paraula. D'aquí per arriba. El tipó, no? Sí, la lletra. És una miqueta del que podrem veure sobre l'escenari? L'hora de vestir, això o no? L'hora de vestir és bastant inexplicable, aquest any. És que em dona com si fos així com a molt psicodèlic. No, en guany anem molt feaç.
Roser, tu no m'aparlis avui, eh? Molt feia, serà fatal. Un fracàs, un fracàs. Lletges, va. Diguem que la disfressa enguany no deixa res a la imaginació. O sigui, és tot... Com és? És natural. És una disfressa natural. I com la feu? Una vegada aquesta, llavors, tot al voltant es dirigeix cap al que es podrà veure, es canvia tot...
Tenim una persona que fa la idea, una miqueta crea la idea amb un equipet i va compartint, creant una miqueta el prototip i el disseny de la disfressa. I després, entre totes, una miqueta anem... La Gemma posa silicona... La Gemma, eh, pobre, que la tenim aquí que ara la deixem. Gemma, cuéntanos tu experiencia con la silicona.
Podria ser una cançó? No, jo per escriure no serveixo, però crec que és el meu propòsit dins de la xirigota. És la que toca el bombo. A partir d'ara bombo i silicona. No, però Roser, tu jo crec que la cançó podria sortir, eh? La cançó de la silicona. Sí, com a la cançó del verano fem una cançó de la silicona.
Podria ser molt peligroso, eh? Peligroso, peligroso. És peligroso. Tot s'enganxa, tot s'enganxa, per això t'ho dic. Sí, sí, sí. Que aquí la silicona... Tiene tirón. Ja ho teniu tot preparat, clar, imagino, ja està tot, ja més que fet. A l'escenari ja més que... I ens hem quedat a mitges, que havíem quedat al maguetge, no sé si hem acabat de dir-ho tot el que hi haurà pel carnaval...
El cap de setmana, sí. I de cara a properes dates, què? Vinga, va, olvideu-me tota la gent. Vinga, va, el cap de setmana que ve baixem a... aquest no, el següent baixem a Càdiz, que abans de baixar a Càdiz, és el que deia abans del projecte aquest, que hem fet un...
Paso doble en guanya la memòria històrica, ja t'ho dic així, això és un espòiler. I anem a un poble, a Benamejín, de Córdoba, a gravar el videoclip al carrer de la meva tatarabuela. Que dius! Que va ser l'única dona fusilada pels grisos en aquells anys. Era cega, la van agafar i l'alcaldessa d'ara
Carmen Lara, ha dedicat un carrer, el nom d'un carrer, a la meva tatarabuela, Remedios la Barranquera, amb nom de la memòria històrica, i llavors vam trobar que era important i bonic i molt adient anar i gravar el videoclip del Paso Dobre allí.
Llavors, això sí que és un spoiler, no ho sap ningú, però ho farem i és un projecte que tenim que ens ve de molt de gust. Ve ma mare també, que és la bisnieta. Oh, clar, clar. Ostres. I estem com a... Home, molt orgulloses, espero i desitjo, clar. Quin homenatge més bonic. És la idea, fer-ho així. I després ja marxem cap a Càdiz.
I després quan pugem tenim Espai QS, el 27. 27 Espai QS, a la mateixa hora, a les 8? A les 8 Espai QS. Molt bé, vinga. I hi ha diferents, imagino, els centres cívics que dèiem abans, que ja anirem informant. Jo és tornar a convidar. Sí.
Ara no sé quan vas a dir. Ai, no me'n recordo del centre cívics. Ja t'ho diré més endavant. Així, natural. Espontani. Ho tinc aquí, si vols t'ho dic, però... Ah, bueno, si és així, d'acord. Centre cívics, Torreforta, el 7 de març, al migdia. Després tenim... 7 de març, eh? Sant...
Sant Salvador, que en guany estarem a Sant Salvador, el 14 de març. Vem unir que, saps, a Sant Salvador, al centre cívic? Sí. A més, em vas dir amb aquella plaça. Sí, Sara, l'any passat no vam poder anar a Sant Salvador i en guany l'emclòs perquè ens veia molt de gust. Molt bé, molt bé. Després tenim Sant Perí i Sant Pau el 20 de març. També? I...
A veure, a veure, que em queda un. I Bonavista. Ep! Bonavista el 27 de març. Molt bé. Que a més a més, el de Bonavista, els seients... Jo crec que els podrien canviar, però bueno, que està molt bé. No, perquè quan estàs una estioneta és allò que ja no saps com posar-te. Passa com a les antigues del cine, que les són aquelles...
Les botarquetes d'aquelles que ja no saps com posar-se de costat. Però bueno, són 40 minuts, aguanteu. És que jo li deia, a veure si allarguen una miqueta més no els he pogut convèncer. I per no fer-li lleig, encara que és el petit de la família, però el 25 d'abril al centre cívic de Llevant. Ah, aquest també és nou.
Aquest, sí. No havíeu anat, no? Que és la primera vegada que també hi aneu. O sigui que es poden anar ajuntant. Poden haver més actuacions que es puguin anar sumant? O no? I amb això ja ho dieu... Sí, és que actuacions hi ha més, però... Sí, bueno, actuacions hi ha moltes més. Anem a Mataró, anem a Badalona, anem a l'an nou de Gallà, anem a...
Malgrat de mar. Malgrat de mar. Això és explotació infantil? Cap avui i cap avall, per amor de Déu. Ja no passem per infantil. Sí, tenim unes quantes... I el que anirà sortint, esperem.
Sí, el que vagi sortint, clar que sí, endavant. M'encanta que m'ho expliqueu, m'encanta que heu passat per aquí, per Tarragona Ràdio, i el que dèiem, de cara a quan arribi el moment de tots els concerts al centre cívic, us torneu a venir cap aquí, tornem a xerrar com si fos un altre dia, vosaltres qui sou? Ah, i tornem a començar una altra vegada, eh? Molt bé. No tingueu un boníssim carnaval. Gràcies. Disfruteu, feu-nos disfrutar, que ens ho mereixem i ho necessitem com l'aigua.
I que no plogui més, sisplau. Senyora de l'Agua, por favor, pare un momentito. No hi ha gent de la cueva. Exacte. D'allà venen un munt de riu. I la de la cueva. S'enfadar, s'enfadar. Te queda agua. Si que no puede ser, que no te puede quedar tanta agua. Pues ara ja no, igual ara ven. Ara ven. Sí, pot venir.
Moltíssimes gràcies a totes tres. Records a l'altra família que no ha pogut estar amb nosaltres i d'aquí per arriba. D'aquí per arriba. Gràcies, Silvia. Gràcies, Silvia. Adéu, adéu.
La ansiedad entre y lo que morre.