Tarragona Ràdio.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Bascanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recórre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre'l amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11. Amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. El petit comerç dubta de les zones de baixes emissions.
La circular, amb Tere Ortega. El petit comerç a la ciutat de Tarragona teme que pugui perdre clients amb l'entrada en vigor de la zona de baixes emissions. La presidenta de la Via Terra, Raquel Pizarro, explica que tenen dubtes sobre què passarà amb el comerç si tots aquells vehicles no poden circular pel centre de Tarragona.
Clar, no tothom té pàrquing, perquè els pàrquings també estan desorbitats de preus, no n'hi ha zones ni aparcaments per a tothom, i llavors tot això fa bola, bola, bola, i no sabem ben bé què passarà. Des de la via a terra claman que s'habiliti transport públic entre els aparcaments dissuasius que hi ha a les entrades a la ciutat, on els vehicles que no puguin entrar a la zona de baixes emissions hagin d'estacionar i al centre.
I els avis i àvies de Tarragona han tornat a ensenyar la catedral als seus nets. L'activitat està organitzada pels amics de la catedral. Es tracta d'una iniciativa que proposa mostrar el llegat patrimonial que amaga el temple d'una manera més amable i enriquidora de la mà dels avis i àvies de la ciutat.
Una de les responsables de la secció de cultura dels Amics de la Catedral, Joana Bergili, explica que tot això ajuda els més petits a fixar-se en detalls a la façana de la seu metropolitana, que passen a vegades desapercebuts. És una de les maneres de fixar-se en la façana. La façana l'hem vist moltíssimes vegades, cada vegada que passem pel davant, però...
Moltes vegades els detalls artístics o arquitectònics passen desapercebuts. És clar, si hem de comparar una fotografia que veurem on hi ha alguns detalls que varien, caldrà mirar l'original per veure què és el que ha canviat. Això al mateix temps és un exercici d'observació i d'atenció.
Enguany es recupera una de les accions que es van fer el primer any, la fotografia Polaroid. D'aquesta manera, les famílies que hagin gaudit d'aquesta experiència la primera vegada que es va efectuar podran comparar les dues fotografies amb el pas del temps.
I 5.000 corones amb la imatge de la campanya de Nadal de Tarragona tornen a engalanar els tortells de reis del gremi de pastissers. Després de la bona acollida de l'any passat, torna el tortell tarragoní una corona dissenyada per Marvol Pini, autor del cartell de la campanya de Nadal d'enguany, que acompanyarà els tortells de les 8 pastisseries del gremi a Tarragona fins a esgotar existències.
Fins aquí la circular, l'informatiu pausat de Tarragona Ràdio en col·laboració amb la xarxa de comunicació local.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Obramat.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith. Els hiverns, de Rosa i Xandri. Amb les veus de Rubi Moreno, Antoni Salvat, Mònica Ors i Antonia Sabaté.
Libert. Libert.
Quin hivern? El teu? El meu? Al llarg de la vida se'n passen molts d'hiverns i no sabria pas de quin parlar-vos. Són tan diferents, tan diferents com poden ser els hiverns en cada indret del món, tan diferents com pot viure el cadascú. M'han dit que us parli de l'hivern i ho faré. Però permeteu-me la llicència d'afegir una S al títol.
Aquell va ser un hivern molt fred. Eren altres temps, quan el món era món, quan cada estació complia les expectatives. Havia nevat força. La ciutat havia rebut la nevada amb la mateixa il·lusió amb què els meus em van rebre a mi. Seria el meu primer hivern. Però la mare, el seu 35è, durant el qual portava al món la seva cinquena criatura.
Ella sortia de la clínica amb el farcellet ben apretat contra el seu pit i en un tres i no res vam ser a casa. Els carrers conservaven rancons amb blanquinats de neu que es resistia a fondre. Com no podia ser d'una altra manera, em van donar el nom de Blanca. Un bon tram d'escala sense ascensor fins a arribar al pis. Allà, vuit ulls expectants, vuit criatures esverades m'esperaven darrere la porta.
Ja arriba! Ja són aquí! I directe a la cenalla, amb una manteta rosa, un raig de sol i aquelles mirades rialleres sobre meu. Aquell primer hivern no vaig saber pas què era l'hivern.
El seu va ser un hivern gèlid. Feia temps que no el veia. De fet, tot i ser el seu pare, i sent ell un nen de 10 anys, l'home ja feia uns mesos que no vivia a casa. Sovint l'havia sentit cridar, enfadar-se, es cridessar a la mare i marxar amb un cop de porta. Si no era així, eren ells dos els que sortien esperitats de casa. Veure la mare trista l'angoixava.
Una tarda no va arribar l'hora a recollir-lo a l'escola. No havia passat mai. El petit retart es va anar fent gran i els ulls rodons i foscos se li van anar omplint de llàgrimes brillants. La mestra li agafava la mà. No pateixis. Ja saps que no falla mai. Deu haver tingut un contratemps. Ell ho sabia. Un contratemps no podia ser res de bo. Així que quan va arribar la veïna se li ensorra el món.
Però, en arribar a casa, en veure la mare, se li obria el cor. Va córrer al seu costat i s'hi va fondre amb una abraçada eterna. Ella, tendrament, li explicava que el pare s'havia convertit en un estel. El pare brillava enmig del cel. El pare el vigilava i l'acompanyaria sempre. Però ell ho sabia. Ell, que era petit per als grans, en un instant havia deixat de ser-ho per sempre. Havia madurat de cop.
Sabia que el pare, com la flor que es penseix fins doblegar el coll, com el peix que es va quedar sorant a la peixera, com l'escarapat que havia trobat potes enlaire sota el seu llit, havia mort. I amb ell l'esperança de recuperar-lo. Aquest cop sí. Aquest cop havia marxat per sempre sense escarafalls, sense el cop de porta. Aquell foul hivern més fred de la seva vida.
El de la Marta va ser diferent. Vivia sola. Feia més de sis mesos, des de la primavera que ho havien deixat amb el Pau. Mitja vida junts, són moltes experiències compartides. Havia estat dur, però no se'n penedia. Tot dura fins que s'acaba. I quan convé s'ha de saber acabar, això ho tenia clar.
ara que tot just començava a adaptar-se, que havia agafat el ritme. La veritat és que no el trobava a faltar gens. Però va arribar l'hivern i la temperatura del pis va iniciar el seu descens empicat. Com li agradava fer la cullereta, arraulir-se als seus braços sota una pila de mantes multicolors. S'hauria de conformar, tot no es pot tenir.
Mai l'hivern no havia sigut tan llarg. Mentre que amb el bon temps les amigues i les vacances li havien apedassat el cor, ara tot havia canviat. El pis petit s'havia fet gran. El sol no escalfava com abans. Les tardes van esdevenir llargues i fosques. Va pensar en comprar una estufa.
Potser seria una bona idea i la va comprar. Però el fred va seguir dins seu i la pena i l'enyorança li van omplir l'ànima. Potser l'enyorava de veritat. Aquell fred li era desconegut. Aquell fred li venia de dins. Aquell hivern se li va passar el cor. Aquell va ser l'hivern més càlid de la seva vida.
87 hiverns al sac són molts hiverns. En Manel feia temps que vivia a la residència. Així ho havien decidit els fills, en reunir-se després de la mort de la Maria. Ell hi havia estat d'acord. No tenia pas ganes d'anar a viure a cap de les cases que li havien ofert. D'una banda, la seva filla, l'Anna, vivia sola i a casa seva tenia lloc per ell.
De l'altre, en Lluís li oferí de seguida la seva, on vivia, als afores, amb la dona i els nens, i on podria estar ben cuidat i tranquil.
Per últim, l'Agnès no va dir res i ell ho entenia. La relació amb la mitjana sempre havia sigut complicada. Però no, no, no. A la residència hi estava bé. Tenia el dia farcit d'activitats, havia fet noves amistats amb qui compartia talletes... Era escoltat amb atenció, era entès...
Així que tothom content. Els fills podien fer la seva vida, i ell també. Tanmateix, quan un arriba a l'hivern de la vida, no és fàcil. Més que mai volia ser a prop dels seus i més que mai volia aguardar-se de carregar-los amb les seves mancances. Ell i la Maria ho havien parlat molt i ho havien tingut sempre clar. No serien una càrrega pels fills...
Aquell dia s'havia mudat. Americana, illacet al coll, texans... Li semblava que el feien més jove. Ben afaitat i perfumat, a punt per passar el dia de Nadal amb els amics de la Resi, tal com l'anomenava ell. Ben segur que farien cagar el tió. Sortia al jardí. Feia fred d'hivern. Un aire gelat tallava la pell, però el sol ho curava tot.
Anava ben tapat. Bufanda i guants fins de llana. Ja no estava per agafar un refredat. La rutina. Seure a la botaqueta de boba i llegir el diari de cap a peus en el seu racó preferit del jardí. Això el feia feliç.
En acabar, mirar el rellotge. S'havia fet tard. S'aixecar amb feina i es dirigir a poc a poc a la sala, perquè ja era l'hora de dinar. Entrar al menjador. Oh, quin goig que feia. Taules ben parades, espelmes i centres de boix, tovallons de roba, copes de cava. Tot un luxe.
Quan els va veure, se li aixamplar el cor i els ulls se li cobriren de llàgrimes dolces. Deixar caure a terra el diari. I eren tots, l'Agnès inclosa. Amb un somriure se li aproparen i la abraçaren molt fort. La Maria també hi era. Sempre la portava amb ell.
Ara sí que podia dir Bon Nadal. Els hiverns, de Rosa i Xandri. Amb les veus de Rubi Moreno, Antoni Salvat, Mònica Ors i Antonia Sabater.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Tot seguit arriba el resum informatiu del 2025.
El desplegament del nou contracte de la brossa a Tarragona i l'enderrocament de la plataforma del Milacre han estat dos esdeveniments clau a la ciutat aquest 2025.
Les noves incidències als trens i el conflicte de la pesca d'arrossegament també han marcat l'actualitat d'un any que acaba amb la implantació de les zones de baixes emissions. En plana cultural, els PETs celebren el 40è aniversari amb una gira especial que els va portar el juny a l'Auditori del Camp de Mar.
3 de març. Després de 5 mesos de tall ferroviari per les obres de DIF al túnel de Roda de Barà, els usuaris de les línies de regionals i rodalies del sud de Catalunya tornen a utilitzar el tren. Els retards d'incidents han seguit.
Tot tema buss i tot això era una mica... era molt lliós i era molt difícil saber on anaves perquè ara mateix els bussos ens deixen enconit i això em vaig enterar ahir a la nit. Almenys no fer tota la volta que fem i que tornin almenys a tenir més d'una via, sobretot. Jo no crec que la totalitat dels usuaris que s'han perdut perquè nosaltres parlem amb molts usuaris que ens comenten que no volen tornar perquè encara no hi confien o simplement no volen tornar. 21 de maig...
S'endarroca totalment la plataforma de la platja del Miracle de Tarragona. En total s'han retirat 12.000 tones de formigó amb una inversió de 4,2 milions d'euros dins el programa Tarragona Greenbelt 2026, finançat pel fons Next Generation de la Unió Europea. Rubén Viñoles, alcalde de Tarragona.
La valoració que fem des de l'Ajuntament de les obres és magnífica. Constructora, veïns i totes les parts implicades estan molt satisfetes de com està evolucionant, del bon ritme, sense incidents, a part d'òbviament problemes de mobilitat, però que són casuístiques lògiques quan es fa una obra d'aquesta magnitud. 1 de setembre. Es tanca un acord entre el Ministeri de Cultura i Junts per tal que l'edifici de la Tabacalera de Tarragona aculli la Biblioteca Provincial.
3 de setembre. Primer pas per la creació del consorci que gestionarà el patrimoni romà de Tàrregó. L'ENS estarà format per l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, mentre que el Ministeri de Cultura i la Diputació hi participaran mitjançant un conveni. A la signatura hi eren Salvador Ailla i el Ministeri de Cultura Ernest Hurtassunt.
Tarragona és i ha de ser reconeguda com una de les grans capitals culturals d'Espanya. És i ha de ser reconeguda com una de les grans capitals de Catalunya i d'Espanya.
La ciutat comemora el 25è aniversari de la declaració del conjunt monumental de Tarracó com a patrimoni mundial per part de la UNESCO. 31 d'octubre. Es constitueix formalment l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona en un acte a la Canonja que acull la seu de l'entitat. Els municipis fundadors són la Canonja, Tarragona, Reus, Valls, Constantí, Cambrils i Salou. L'acord suposa un pas més que s'ha de reformar en el futur amb una llei de l'Àrea Metropolitana de Tarragona.
L'objectiu d'entrada és mancomunar serveis. Roc Muñoz, alcalde de la Canonja i president de l'ENS. Aquesta és la clau de volta d'aquest edifici. S'ha de fugir de coses passades, de coses que no han funcionat,
Les batalles de campanar també és un mot que es va ampliant constantment, però és així. Si no fugim precisament d'això, doncs estem perduts i estem condenats al fracàs.
5 de novembre. Urbacer comença a prestar el servei de recollida de la brossa i la neteja viària de Tarragona. Després de més de 60 anys amb FDC al capdavant d'aquesta tasca, Urbacer va aconseguir el contracte d'uns 200 milions d'euros per als pròxims 10 anys. Els 300 treballadors queden automàticament subrogats.
S'han provat la roba i, si no t'anava, portaves un altre cop i ja tornem la roba sencera, tota l'epi. Guants, pantalons, saquetes, jacells, molt bé, tot sencera. Sí, sí, la veritat que sí, una miqueta així, que no sabem què passarà, però sí, amb contents perquè és un nou canvi, jo crec que sí, que està tot bé. 25 anys.
25 anys en fomento. Sí, la verdad que bastante tiempo. Bueno, bien, de momento bien. A ver lo que nos espera. Esperemos que para mejor. Yo creo que sí. Yo creo que sí, hay que ser positiva. 13 de desembre. El sector pesquer d'arrossegament de la flota de la costa tarragonina celebra a mitges l'acord assolit per sortir a feinejar 143 dies el 2026, amb les mateixes mesures compensatòries d'enguany. Esteve Orteix, president de la Conferia de Tarragona.
S'està morint, vull dir, la flota de Catalunya està morta ja. Si en una setmana no s'arregla aquesta situació, la flota pararà ja, perquè ja no hi ha dies i no arribarem a Nadal. De manera que no hi haurà pes per Nadal, no hi haurà gambe, i ho portaran de tot arreu, els mercats estaran plens i seguiran visquent. Ha estat un 2025 de 10.
Les tarragonines Robestesa s'han acomiadat dels escenaris.
I amb elles tanquem un 2025 que ens ha deixat alegries i decepcions també en capítol esportiu. Hem dedicat hores de ràdio a parlar, per exemple, del debut de nou del Boli Sant Peri i Sant Pau a la Superlliga de l'ascens del femení del Boli Sant Peri i Sant Pau i Tarragona ha estrenat un equip de bàsquet femení en categoria estatal, el TGN.
Destaca l'anunci que Tarragona acollirà el 5 de juliol la sortida d'etapa del Tour de França. Christian Prodom, president del Tour. Tarragona acollirà la segona etapa, Tarragona és 2.000 anys d'història, les seves restes romanes són els grans reclams de la ciutat, que és patrimoni de la humanitat.
I el 22 de juny el Nàstic es va tornar a quedar a les portes de les 100, aquest cop a casa del filial de la Reial Societat. Penal, penal, en contra del Nàstic. El porter del Nàstic, sota pals, som-hi, rebollo. Atura el penal, llançament d'aquí ve l'Alde. El llançament d'aquí ve l'Alde.
I el gol crec encert de la trajectòria, però la pilota acaba al fons de la xarxa i ara sí que l'eliminatòria... Està complicada. Moltíssim. Moltíssim. Al matge, el Nàstic destitueix Dani Vidal. Arriba Lluís César, que ha estat substituït per Cristóbal Parralo.
Ha estat un 2025 on hem dit adeu a Francesc Chamar, a mossèn Fort, l'exregidor Ferran Sánchez Camins, el metge Josep Maria Soler Poblet, l'actriu Montserrat Salvador o el Tina Taire, Vicenç Besora. Gràcies a tots per seguir-nos un any més. Des de Tarragona Ràdio us desitgem un 2026 per complir els vostres somnis i on les notícies positives esperem que es multipliquin. La vida et somriu, jo et cantaries.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En camina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Paye.
No et perdis la sessió especial de cap d'any de DJ Parry, després de les campanades, 5 hores de música sense parar, per començar l'any amb els millors temacles. We were good, we were cold, kind of dream that can't be safe.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Yeah I can love me better
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vull cosir-te tots els botons, vull fer-te la vora dels pantalons, vull sergir-te en fil vermell els pedaços del teu cor, aquest cop vull brodar-la.
Fins demà! Fins demà!
Fem cadeneta per començar. Fem bona lletra com ens van ensenyar. La millor merceria del món és amb tu. Volta'm en ferm.
M'escapi, fes-me uns quants repús. Si vols anar a sobre segur, posa'm un cafè.
La butxaca i el canalet d'aquelles aquestes que et queda tan bé. Vull que em portis enganxadeta amb el cro de passeig. Aquest cop vull rodar-la i amb tisores retallaré. Les vetes que et molestin te les trauré.
Fins demà! Fins demà!
Fes-me uns quants repuls. Si vols anar a sobre, segur. Posa'm un cafè de recet.
Tot l'equip de Tarragona Radio et desitgem bon Nadal i molt bones festes. Tarragona Radio, la ràdio de la ciutat.
Fins demà!
Diu que Conxita s'ha cansat de fer de xatxa i que ha enviat el seu Antonio Pastafán, que ha replegat tota la pasta de la caixa i ara veu un món pujada en una caravan. Deixa aquest a l'aire el vent i crida llé. Diu que Margello ha rebentat el seu armari i s'ha liat en un guaperes al despatx.
Deixa que t'agrada bé i crida ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye, ye,
José Francisco ha deixat totes les drogues. I s'ha tornat una rateta d'ajumnat. I ara treballa pit i cul a totes hores. El que temptava tots els bars de la ciutat. Deixa aquest enlaire al vent.
I va dir on va, ara hi viu el primer i ara el timoni ja no juga el solidari.
Fins demà!
Fins demà!
C'est...
Tarragona Ràdio et desitja bones festes. Ara que ens costa tant trobar un forat per veure'ns. Ara que costa tant oblidar que ens hem fet mal. Ara que costa tant riure fort sense sentir que t'hi va el cor. Vas i obres la porta
I tot es fot. I és Nadal i em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els de dalt.
a la vegada. Us miro un per un avui, per fi em sento a casa. El tieta amb la forquilla pica una copa de vidre i explica alguna història que entre allà grimes per riure. I és Nadal i em fas una abraçada
Ens hem de veure més i la resta tant se va. I brindem per nosaltres i els de dalt. I reconec una llum diferent que travessa el menjador. Tan de bo es quedés eternament no.
Fins que s'adormi la por. I és nedar. I em fas una abraçada. Que parlen a la ràbia i les canes d'estar bé. Ens hem de veure més. I la resta tant se val. I ho intend per nosaltres i els de dalt.
És una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els delars. I brindem per nosaltres i els delars.
Gràcies.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé
No cabs to be had out there
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Viu el Nadal amb Tarragona Radio.
Aquí es Nadal, ya estoy contento. I do the same thing I told you that I never would. I told you I'd change even when I knew I never could. Know that I can't find nobody else as good as you. I need you to stay.
Fins demà!
Bona nit.
La millor música a Tarragona Ràdio.
Fins ara!
Deixeu-me aquí escrita si bé està temàtic.
M'heu dit que faci una cançó Tantes vegades que ara no puc dir que no De tantes coses que no sé quina és millor I és hora de sortir d'aquesta habitació M'heu dit que faci una cançó I em trenco el cap per disparar la inspiració Sense fer trampes, sense cap imitació
Un hit que soni a cada despertador.
de les nits de borratxera, dels hiberts a clavellol, de cuinar sense recepta, d'estudiar-nos tota nit, de canviar-se de carrera, de provar el carnet per fi, de les coses més absurdes, de les pel·lis de Nadal, del viatge a Formentera, dels amics que mai fan tard, de saber tots els Pokémon, de lligar des d'una app, de dormir sense pijama, de marxar sense pagar,
M'heu dit que faci una cançó, de les vegades que he après a dir que no, de les històries que no tenen guanyador, de les coses que em fan perdre la raó.
I al principi és tan difícil enfrontar-se el full en blanc, rescatar 10.000 idees amagades a un calaix. Però s'esbossa una tornada que comença amb re major, crec que això és una cançó. De la llima, dels mojitos, del Sant Jordi, dels solters, de l'olor dels plàstidécors, de sortir a cremar el carrer, de secrets de cau d'orella,
Fins demà!
que faci una cançó de coses impossibles, de tonteries molt divertides i d'altres sense sentit, de coses que em fan vergonya i d'alguns secrets que no explicaré. He provat de dir-ho tot, de no dir res i d'incloure bromes que potser només ho entendré. M'heu dit que faci una cançó i al final doncs l'he fet de...
de sortir fins tard, d'aprendre a ballar, de primer genat, de banyar-se'm. Tarragona Ràdio. Bon Nadal!
Fins demà!