Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Urbacer desembarcarà a Tarragona aquesta mitjanit amb una flota inicial de 135 vehicles i 290 treballadors. Canvi històric a la ciutat que deixarà enrere sis dècades durant les quals Fomento s'ha encarregat de netejar els carrers i de recollir la brossa. Les millores arribaran de manera progressiva al llarg del proper any, però un dels canvis més immediats serà la retirada de les illes de contenidors soterrats que encara queden.
L'alcalde Rubén Vinyuales ha recordat el moment històric que viu Tarragona, però també ha volgut deixar molt clar que les millores es notaran de manera paulatina. El relleu es materialitzarà aquesta promena mitjanit. Els treballadors i treballadores d'aquest torn ja vestiran la roba d'Urbacer i conduiran els vehicles logotipats amb la nova concessionària.
D'entrada, l'empresa emprarà 90 vehicles dels antics i que s'han posat al dia, 33 s'han retirat pel seu mal estat i 45 més que porta d'altres ciutats o que directament s'han llogat. La previsió és que en un any, una mica més pels més grans, ja s'hagin incorporat els 120 vehicles nous previstos al contracte per valor de 26 milions d'euros. La plantilla inicial està formada per 290 treballadors, que són els que han estat subrogats, però n'hi haurà
de nova incorporació. L'alcalde Rubén Viñuales ha recordat el moment històric que viu la ciutat, però també ha volgut deixar molt clar que les millores es notaran de manera progressiva. És un contracte per la Tarragona del segle XXI. Teníem un contracte que no corresponia a la ciutat que mereixem ser. Ara...
Aquest camí ja s'ha iniciat i demà serà aquest dia zero d'aquest nou contracte que ha de posar la ciutat de Tarragona amb la neteja, repeteixo, que es mereix com a ciutat. El nou contracte portarà diverses novetats. Els carrers es netejaran més sovint i s'arribarà a més indrets. Es reforçarà l'entorn de les illes de contenidors, que n'hi haurà més,
i els voluminosos es recolliran porta a porta, tot plegat sota una major transparència i control també per part de la ciutadania. En aquest sentit, l'Ajuntament posa en marxa una campanya informativa per donar a conèixer el canvi en la concessió i les millores que comportarà.
L'atur torna a canviar de tendència i puja un 1,5% a l'octubre a la demarcació de Tarragona. Ho ha fet especialment als serveis, però també creix a la indústria. Actualment a les comarques tarragonines hi ha 38.100 persones desocupades.
L'octubre s'ha tancat amb 565 aturats més a les comarques tarragonines respecte al mes de setembre. És un increment de l'1,5%. L'atur ha augmentat a totes les desmarcacions catalanes i on més ho ha fet és a Girona, per sobre del 2,2%. A Lleida l'atur ha escalat un 1,81% i on menys ha pujat ha estat a Barcelona, que pràcticament no ha experimentat canvis en l'últim mes. Respecte ara fa un any a Tarragona hi ha un 4,58% menys d'aturats.
1.828 menys en termes absoluts. Actualment la xifra de persones sense feina i que en busquen és de 38.112. A Catalunya hi ha uns 324.500 aturats. Per sectors, els serveis han tornat a sumar els números vermells més rellevants.
amb 548 persones que s'afegeixen a les llistes del SOC. També s'ha incrementat en 63 pel que fa al sector industrial i en només 4 persones a l'agricultura. En canvi, la construcció ha donat feina a prop d'un centenar més de persones que al setembre, 94 en concret.
I ja estan en marxa les obres de reforma de l'aula magna del Campus Catalunya. La URB es tracta de la sala on es porten a terme alguns dels actes més emblemàtics al llarg del curs a la universitat. L'obra es va adjudicar per 782.000 euros, es va iniciar a mitjà en octubre, té un termini d'execució de sis mesos. El rector de la URB, Josep Pallarès, s'hi referia i també avançava que al Campus Catalunya es fan altres dues obres de sostenibilitat i ampliació de zones verdes.
L'última obra que hi ha, important, prevista, és l'adequació de l'aula magna, que durant aquest curs la tindrem feta. Pel curs que ve, no es veu encara, però també està en carteres, serà acabar de jardinar tota la zona del campus que actualment està tapada per una valla i no es veu. L'aula magna té una capacitat de 354 persones assegudes. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida.
T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Un retrobament.
Un projecte, un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, què tal? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, com esteu? Nosaltres us hem de dir que molt contents, ja estem a dimarts, i a més a més avui amb expectatives molt bones, perquè hem estat parlant el Jordi i jo fora d'antena, i m'he dit cosetes molt interessants de les que hem de parlar avui. Però no us explico més, perquè així d'aquesta manera, miren, si no desvallarem totes les sorpreses, i no, no, no es pot desvallar de les sorpreses.
Començarem amb la música del Canó de Palamós i a partir d'aquí el que et deia, pot passar qualsevol cosa. Així que no ens deixis perquè fins a les 7 de la tarda el nostre programa està en actiu. I també avui descobrirem una nova veu tarragonina. Ell es diu Marcus Brown. Té 24 anys i ens presentarà el seu senzill de debut, What's This? Però és que, a més a més, amenaça amb gira europea.
Però no una gira qualsevol. No, no, no. Ell, aquest divendres, dia 7, el loro que va de canto, eh? 7 de novembre, estarà a Alemanya, a Bèlgica, a Holanda i a Tarragona. I me diràs, s'ha tornat boig. No, no, ja li preguntarem, a veure què és el que ha passat, perquè només el dia 7, eh? No és allò que comença, el dia 7, i estarà 3 o 4 dies. No, no, no. El dia 7...
esmorzarà a Alemanya, potser amb una mica de sort digna a Bèlgica, baranarà entre Holanda i Espanya i soparà amb nosaltres. O sigui, que la idea seria aquesta, no sé com ho farà. Ja li preguntarem, serà capaç de fer-ho en aquestes 24 hores de poder estar a tots aquests llocs? Perquè, a més a més, també ha dit, i ens ho ha promès, que serà a 12 topos.
presentant a les 9 del vespre la seva cançó. A veure, a veure què ens explica. Tot això d'aquí una estoneta, aquí, a la sintonia de Tarragona Ràdio. Anem a posar el vídeo, ve a posar-lo ara ja. Poseu el YouTube vosaltres també en marxa, perquè anem a saludar el Jordi, a veure què ens explica.
Jordi, Jordi, Jordi, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio de nou. Bona tarda. Com estàs? Bé. Ja m'has viscut una mica més cabra, crec. Ovella, depèn del dia. Jo molt de Joan Capri, eh? Sí.
Que tenim cosetes, no? No vull dir de què ve això de bé. Si no, amb algú es pot enfadar, eh? No, no, no. Que millor que no s'enfadin per si de cas. Per si de cas, que millor que s'enfadin. Hasta el domenço que ve.
Per cert, que me deies per a la denzena que avui hem de parlar d'una pel·lícula que... Dos. Dos. Ostres, jo m'he quedat amb una que a més a més t'he dit l'he estat buscant de dalt a baix i no ha hagut manera i em sona una mica trista perquè a més a més és una pel·lícula que té reals tarragonines.
Sí, sí, sí. Bueno, ja saps que estem a la tercera part del Fanfan i Claudinet i aquesta tercera part era la música i el cinema from Tarragona. Correcte. O que tinguin a veure amb les nostres contrades. Sí, sí. Doncs, bueno, si vols... Anem a Carabarraca o...? Sí, sí. Sí?
Sí, anem a parlar de la pel·lícula Terra de Canons. Aquesta és la que et deia que he trobat, ja t'ho he dit fora d'antena, he trobat, perdó, com una espècie de curtmetratge, gravació, que acompanya de música això.
Aquesta música és la que acompanya aquest curtmetratge que es veu, doncs que Faristol, Terra de Canons... Sí. Que m'has dit tu abans que vas estar allà present. Sí, home, i tant. Jo vaig estar... Es va fer en tres parts, diguéssim, no? Sí. Una es va fer el xalat, el xalet del Joan Blasquez, de Llalta Pulla. Sí. I que he triat una cançó i després ja s'ha explicaré per què. Una altra part es va fer Vilanova d'Escurna al Bou,
i l'última part es va fer a la República Txeca.
Sí, sí, però que tenia aquest carrer el nostre, clar, clar. Molt bé, jo vaig fer de figurant a Vilanova al Descornalbou. Ana, i què vas fer? I què vas fer tu, què vas fer? Ai, vaig fer de jornaler. Què dius? Vaig fer de Guàrdia Civil. Home, però... Sí, passo a la Guàrdia Civil. Ho vas dir tu? És l'únic que dic en tot el país. No, també... I no la tens guardada en algun lloc? I te li ente, la hemos encontrado, també vaig dir.
I no la tens guardada en cap lloc, aquesta pel·lícula? La tinc en català i en castellà. Doncs porta-la. Mira, portem-la, podem escoltar una estoneta i busquem la teva part. L'únic que la tinc a buar que he fet. Ostres, aquí és un problema. És veritat, és veritat. Bueno, però sí, sí, ho puc retallar. Pots aquest munt nebot, que és un clar. Tu tens-ho bé a casa? Sí. Ah, doncs digue-li a tu un nebot. Un nebot. Treu-me els trossets. És director de cinema. Escolta, treu-me aquest tros. Ja està, ja està. Que surt el Tito Amado, que soc jo. Ja hem buscat.
Ja hem buscat. I a més a més, aquelles coses de la vida, saps que és el fill del senyor Queen de tota la vida, de Lorenzo. El pare també surt a la pel·lícula al principi. A Lorenzo? Ara me'n recordava. Lorenzo Queen surt aquí al carrer Cavallers. Va.
amb una casa d'aquelles antigues, surt allí amb un sopar amb el fill, amb el Lorenzo és l'únic tros que surt. Amb l'Antoni, sí, sí. Però, bueno, a veure, aquí a Tarragones ha fet una pel·lícula que ha sortit l'Antoni Queen. Oh, i tant. I, a més a més, a veure, que estava protagonitzada per, bueno, recordem una miqueta, eh? Sí. Per Sidney Rom, que això sí que heu anat a buscar, amb Mario Guarisso. Sí.
El que dèiem, el Lorenzo Quinn, l'Antoni Quinn, la Cristina Pineda, la Mercè Adelit, la Carme Capdet, l'Emparo Muñoz, el que Jordi Freixa també posa. Què posa el pòster? A la col·laboració especial de Jordi Freixa. Home, i si no ho posa, el volíem posar i en gran, eh?
No, no ho diguis ningú, però ho van posar nosaltres a la botiga, això. Molt ben fet. Perquè nosaltres a la botiga van fer els lletreros, eh? Si no els comprem cap a casa, què hem de fer? Van fer els lletreros de la pel·lícula. He tingut una sensació molt estranya quan he estat buscant aquesta pel·lícula per...
per trobar i per agafar un trosset, que em pensava que era, no sé, més llunyana en el temps. Em posa de l'any 1999. Sí, per allà, per allà. Fa 26 anys ja, eh? Sí. 26, eh? Sí, sí, ostres. Però és que mires les imatges i sembla que hagi que ser... Jo, llavors, estava... Estava a la TV Reus, llavors, jo.
Estaves a la Telerreu? Estaves, estava. Ah. Sí, sí, sí. I els lletreros que solten a la pel·lícula es van fer aquí a Casa Freixa. Ah, molt bé, quan estàvem aquí a la Rambla. Quan estàvem a la Rambla. Molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. Has vist? Bueno, això que deia, que vaig sortir de jornaler, de Guàrdia Civil... No parar, eh? I el director executiu, al final, em va dir... Jordi, ho fas molt bé, però ja no puc donar cap més paper. Clar, que es notarà molt que només ets tu, eh? Clar.
Que no hi havia més gent per poder fer... Sí. Ah, llavors. Allà hi havia la Nova Escola del Bou, però jo era gato viejo. Clar, perquè hi ha un moment de la pel·lícula que surten tots els jornalers, saps? I llavors jo em vaig posar a l'últim, sapient que el guió diria, alto! Llavors se giraria a tothom, i llavors jo em vaig quedar amb el Lorenzo Quinn. Sí, sí, sí. Hombre...
Això és molt bo, eh? Sí, sí, sí. I per què el Faristol? És que va ser... A veure, en aquell moment jo crec que el Faristol era com estar una mica d'alto copete, eh? Sí. Ah, que sí, a la zona d'Altafulla. Faristol va donar molt de renom, eh? El ball va ser allà a casa del Joan, eh? Ah, el Vázquez. Sí, sí, sí. I, bueno, doncs, allà va sortir l'Amenina Rosell, sortia, l'Antoni i l'Alenzo Quinn surten a la pel·lícula,
La Marina que feia d'espontània també o què? Sí. Que va cantar també? No. I llavors hi ha l'Òscar Mas, que és el que diu Ball de Roms. I amb l'Òscar jo havia fet recitals amb ell...
perquè era un dels que va actuar primer que tot a l'obra Maricel. Ah, i he trobat aquest disc d'Oscar Mar, que es diu Àngel Caigut. Sí. Em vas prometre... És que és ell, eh? Si té una veu... Em vas dir...
que em donaves el teu cor. Per què em vas mentir, amor? No ho veus? Que jo ja no soc jo. Que freda és la nit, que estranya és la foscor.
Sí que te veu, també, encara, eh? La Maricel. Sí. Mira, mira, mira. En els sorolls de la ciutat, el que de sobte m'ha despertat. Les llums, les llums de neó i una ràdio que el guanyi.
Estàvem esperant just a la ràdio. Ha de sortir de la ràdio, ha de sortir de la ràdio. Pels mediocritats no m'hi poso. Home, i tant. Ara també t'estava buscant a la Marina Rossell, ja que m'ho has dit... També surt, també surt de convidada. M'has dit que sortia a la convidada. És que, a més a més, si em deixes posar-me una miqueta de la Marina Rossell, la seva cabina voladora, que crec que no la coneix ningú, aquesta cançó, no?, que no la coneix ningú,
I és que la tenim aquest cap de setmana, que t'ho deia fora d'antena, bé, aquest divendres, per ser exactes, al Monestir de Santes Creus, dins del Festival Muses, a les 9. Molt bé, molt bé. I Jordi, t'he dit una cosa que jo crec que t'agradarà. Digues. En piano de cua, inclòs. O sigui, en una de les estances, perquè estarà en una de les estances en...
la Marina Rossell, amb el piano i la seva veu. Té una veu molt càlida, molt mediterrània. Precisíssima, eh? I si em dono a triar entre la Marina Rossell i la Marina del Mar Bonet, no sé, eh? No sé qui triaria, perquè les dues tenen una veu... Espectaculars, eh? Espectaculars. Suau, mediterrània... Doncs mira, jo, a la veritat, convido, però no sé quantes entrades queden, o sigui que ara anem una miquets ajustets, i al ser aquest divendres, massa just, eh?
És que ja, clar, com a presidenta tens molta feina ara, eh? Guiño, guiño, eh? Guiño, guiño, eh? La Marina Rossell, amb la Marina Rossell, l'última... Vam actuar plegats al Festival de Palamós de l'any 86. Ostres! I allí li vaig dir, Marina, dic, a partir d'ara jo em dedico al rock.
Allà li vaig dir, perquè havíem fet recitar els plegats. Me'n recordo que vam estar aquí a l'Institut d'Invertir Franquets i amb el Pere Tàpies. Ah, Pere Tàpies. I van entrar als falangistes. El senyor de la moto, tu, pa, pa, pa. El de la moto, tu, pa, pa, pa. El de la moto, tu, pa, pa, pa. El de la moto, tu, pa, pa, pa, pa. El de la moto, tu, pa, pa, pa, pa. El de la moto, tu, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa
doncs van entrar els falangistes i es va acabar com la comèdia falsa. Ostres! I a la setmana següent tenia un recital aquí a l'antiga, bueno, a l'Auditori de la Caixa d'Estalvis, que ara és de la Diputació, i li vaig explicar a la Marina, diu, sí, ja ho veuràs tu. Jo vaig fer la primera part normal i ella va fer la segona part amb un gaiato com el Moixels. Que dius! Diu, que vinguin, que vinguin! Que dius! I es portava el ritme amb el gaiato.
Si que era guerrillera, guerrillera, vas no parar, no? Sí, sí, sí. Home, sempre ha tingut les idees molt clares. T'he de dir que quan fas entrevista amb ella, gairebé te'n responen totes les preguntes d'una tirada. Sí. I així ja dius, ja està, ja s'acaba l'entrevista, no? Gràcies, i ala. La Marina Osella ho tenia claríssim. Diu, si volia triomfar, tenia que marxar a Barcelona. I va anar a Barcelona i va fixar per la CBS. Cuidado, eh? No, no, no.
Sí, sí, sí. I a partir d'allí... No, no, una passada, eh? I tot això per parlar de Terra de Canons? Això passava a la Terra de Canons a la part del Tapuller. M'has dit que teníem una altra pel·lícula. Sí. Escolta'm, jo el que m'agradaria que posessis... Quina? És la cançó que vam ballar allí, que l'Òscar Mas diu Ball de Rams, i ballen el Ball de Rams.
Passava por aquí. Sí, que aquí hi ha estos feritats de la vida que la teníem per mi preparada.
Com si fos el estalló, i ell dirà què m'està, a doi molt un estalló.
Ets ullosa, ets les calcetes. Ara m'ha vist present, que no saps el què? Les calcetes, no saps dir? Sí, sí, ja ho he vist ja. Saps que m'ha vist present? Que aquesta, o molt semblant aquesta, la va estar banyant, amb el ball de Rams, amb el Ram, precisament allà a les festes del Roser, eh? Clar, encara es fa. Home, i tant. Igual que el ball del Fanalet, que aquest és un altre, és veritat. I nosaltres, al mes d'agost, que vam estar a Montferri,
Veus? I la vam cantar amb la petita paperia de tronassol, amb el Josué i això. Que macos el Josué i família, eh? Des de qui records, eh? Ah, ja els donaré, ja. Després l'inviés al programa. Ah, després l'inviés al programa. Doncs deixeu un petonar-lo per ells i per tota la família.
García, sí. I García. I per 4 Garcias que hi eren ens hem trobat tots a Tarragona. I les mejores, eh? Són veïns, sí, sí. Josué García i García. Home, i tanto, eh? I que ja dos Garcias i aquest. És allò de... A mi me dèiem de petita edat que un nom no tenia García li posaria... Però és en castellà, eh? Sí, sí, sí. Havia de fer...
El canvi. La Sílvia, que t'he dit abans, la protagonista del... Jo vaig comprar un curs d'anglès ja fa temps, que es deia el Big Mosaic, que era un extraterrestre que menjava metall. Potser ho van fer per TV3, és que me sona. Allí vaig aprendre jo anglès, i la protagonista era la Sílvia. Que aquell, el dolent, té una màquina i comença a fer un munt de Sílvies.
perquè vegis, eh? Bé, doncs aquest ha estat així una mica pel damunt, doncs aquesta terra de canons, el volien matar en Franco, que al final no ho aconsegueixen, però tota la trama ve per aquí, i jo vaig estar a Virembels Col d'Albou, i després anàvem a dinar allà, tot a l'equip, i havíem dinat amb l'Oleto Queen, i, bueno, una excel·lent persona, molt maco,
I dinar a ballar amb nosaltres, amb els figurants, cap problema. Saps què ens va dir l'avi Ramon? I a més, un bon escultor. Saps què ens va dir l'avi Ramon sobre aquest tema? Digue'm. Que ell va poder veure de prop el fill del senyor Queen, eh? Sí. A l'Antoni Queen? No, no, a l'Antoni. A l'Antoni el va veure...
Ah, sí, sí. No, jo no el vaig veure, perquè allò es va gravar independent, saps? Però, bueno, aviam, aquí a Tarragona sempre podem dir... Que el van tenir. Hi ha una pel·lícula, eh? Que estem amb el Toni Uquin. És veritat, és que tinc la mania que és veritat, que l'Anceny és el pare. El pare. I el Lorenzo és el fill. Bueno, tenia més fills, eh?
Ja, ja, però és que va coincidir. El que va venir aquí, que era aquell noi morenet, que després va... Per cert, s'assembla molt amb ell. I que es va fer escultor. Sí, sí, sí. Però vull dir que molt maco, eh? Una persona excel·lent i sense cap pretensió. Molt bé, molt bé. Molt senzill, no? Que algunes vegades, allò que dius, per ser el fill de qui ets... Això que et deia, menjava allí amb nosaltres, amb l'equip i tal, sí.
però Jordi que ja anem a contrarrellotge encara tenim bé perquè sé que m'has d'explicar cosetes també del que feu normalment ara tocava l'altra pel·lícula perquè a partir de la setmana vinent ja entrem al 2000
I a partir del 2000 hi ha tela, eh? Doncs digue'm-la, quina és aquesta pel·lícula? Aquesta pel·lícula és una pel·lícula sobre Fra Pere Perelló. I jo vaig fer de Fra Pere Perelló. Fra Pere Perelló? Sí. Era un prara que va néixer, que va ser l'any 1540. Cuidado, eh?
i morir com a guàrdia del convent d'Escornalbou i es conserva la relíquia del seu dit índex a l'església de Sant Mateu de Riu de Canyes. De molt jove va ingressar a l'ordre i va estar al convent de la Mare de Déu dels Àngels a Horta de Sant Joan.
i on va coincidir amb Salvador d'Horta. A part de coincidir els dos, van acabar ser considerats amb dos profesia i mira clers, que significa avui ser persones influents i motivadors de bé. Què significa? Doncs això ens ho diria el Josep Maria Ferran, que és el transcommentalista de la causa Coppel per la pau,
i jo li vaig fer, bueno, vam estar a la subdelegació del Govern, no fa gaire, i li vaig fer aquesta versió d'Imagina't, d'en Joleno, en català, que ara es elimina el Còpel per la Pau, i l'altre dia ens va donar la notícia que, com que ell és col·laborador de l'UNESCO, doncs el 2026 o 2027 anirem a una comissió tarragonina
de la Taneu, perquè ell és el vocal de les Humanitats, a París, a l'UNESCO. I serem rebuts a l'UNESCO. Això és superxul. Sí, sí. Quina meravella. Doncs...
Bueno, vull que m'ho expliquis, eh? Quan arribi el moment, eh? Bueno, he estat a París i he estat diverses vegades, eh? Ja, però no és lo mismo, eh? No és lo mismo. La ciutat de la llum. Clar. Sí, sí. Bueno, ara aquesta llum està una mica apagada per això. Sí, està una mica tocadeta, eh? No tocada i hondida, però tocadeta sí que ho està. No, darrerament els hi foten les obres d'art i no s'aclaren amb el govern, però bueno... I no només això, sinó que també...
Home, bueno, deixem-ho, deixem-ho. Napoléon ja ha passat. No, no, és que venim d'un ensurt cap a un altre ensurt, pobres, eh? Si no, se'ls crema una cosa, se'ls fa mal bé una altra, i és que això no parà, eh? Això de cremar-se no t'ha anat més com a liceu, no ho sé. Bueno, ara ja està recuperada. Llaro, llaro, llaro. No, que gràcies a Déu ja està recuperada, ja ha de tenir-me, eh? Sí, sí, sí, sí. Pobreta, pobreta. Bueno, doncs escolta'm. Digues. Aquesta cançó... Sí.
Bueno, ja ha sonat a París, a l'UNESCO, perquè ell envia un informe cada mes. I, doncs, mira, si et sembla, la podríem posar, eh? Imagina't, de John Lennon en català... Quina de dies? Imagina't en català de John Lennon.
És la versió que han fet en altres, el Jordi Català i la paper de Torrasol. Me l'has sentit, no? Seria un honor per mi i pel meu grup, clar. Que ja la tens, ja. Sense remunyament ve ja ho fas.
És una cançó per a la Pau? Sí, sí, sí. Ara, malgrat tot, tinguin una cosa, eh? Què? Que la traducció de la lletra és de la Carme Bernat, eh? L'actual secretari de l'Ateneu. Molt bé. Jo el que vaig fer és quadrar-la, eh? Quadrar la cançó, la música, gravar-la i dirigir els coros i l'orquestra.
Viure sempre tots plegats amb un altre i amistat. Et va quedar molt maca, eh? Tornarem a posar-la una altra vegada, sencera, eh? Si vols. Perquè ara m'has de dir...
L'enviaria... Un numeret que m'has dit que si vol la gent té l'oportunitat... Sí, 70.107. Ah, pensava que no ho diria. I dic, a veure si avui l'empenya, per dir les coses. Aquests programes jo m'emociono. Recordar... I m'emociono. 70.107, passeu pel Ateneu, compleu loteria, que així ens ajudareu, i a més a més tocarà...
Molt bé. Tocarà com sempre. Tocarà, tocarà, tocarà. Sí, tornarà a tocar. I si no ho intentarà, que és precisament el que es vol fer, no? Exacte. Sí. Que pinyetero. Que pinyetero, eh? A veure, una mica entremaliat, podríem dir. No, què m'estàs dient? Què m'estàs dient? Bueno, aquest dissabte tenim club de lectura, però aquest club de lectura és un club privat, eh?
Però, bueno... Què? Hi pot col·laborar que sigui, però és un nivell bastant elevat, aquest club de lectura de l'Ateneu. Ah, molt bé. Bueno, si ho volen provar, mira. Sí. I si no vols mirar, que s'esperin a proper curs, que dic jo. Són mestres jubilats, però és interessant perquè llegeixen un llibre, ve l'autor, l'analitzen, etcètera, i, ostres...
Bueno, està molt bé. Recomanable. On es troba que això no ho diem mai i jo crec que estaria molt bé? Carlesa Magí número 4. Ara m'has enganxat. Davant del que queda del Teatre Romà. Doncs vinga, allà mateix trobeu la Teneu de Tarragona, que ben bonic que us ho estan deixant. I el mural de la Minerva. Compte amb això, eh? El mural de la Minerva. Davant el teatre, a la dreta, el mural de la Minerva i la Teneu.
i mare de Déu la de fotografies que els hi fa. Clar, perquè són coses molt boniques i ens agrada molt de tenir-les. Aquells pintors van estar al mes d'aquest estiu amb una calor que feia ell els andamis i els anava portant aigua. Però imagina't.
Doncs, eh, que tornem la setmana vinent, ja hem dit les dues pel·lícules, de cara a la setmana vinent tindrem més sorpreses. Oh, sí, perquè ara ja entrem a l'any... Els anys 2000, eh? I a partir del 2000, mare de Déu. Ui, ui, a partir dels 2000. I estem fent la vida i miracles de...
Ah, sí, avui acabem. Avui acabem el duet Fanfan i Claudinet. Fanfan, Jordi Català, i Pep Campió, Claudinet. Molt bé, i de cara a la setmana vinent, altra història. Comencem ja la nova dècada, l'any 2000, i amb moltes novetats, perquè ja es tornen a muntar els espejos dels anys 60...
La paper de Tornassol torna a reviure, la fanfan xou passa a ser fanfan i que el dinet passa a ser fanfan xou, i bueno, i fins ara. Neu-n'hi-do, eh? Som així aquesta que el cuerpo aguante. Què vau fer de feina? Què vau fer de feina?
Bé, d'acord. Fem, fem. Fem, fem i Claudinet. No, no, no. Ai, que se'ns ha acabat la cançó. El bateria, fins no fa gaire, és el mateix bateria de l'any 67. Uau. El Joan Muñiz, que és el baixista,
També de l'any 67, que havien tocat junts. Hi ha hagut diversos lapsos, però encara continuem. I per molts anys, eh? Gràcies, Jordi. Adéu-siau. Adéu-siau.
No té les llums d'un paradís, no hi ha motius per matar, ni causes nobles per morir. Imagina't.
Imagina't que no hi ha processió. Jo et pregunto si això es pot. Sense remunt i enveja ho fa. Jo amb tu com volem germà.
Entre mig de llops i cel, viure sempre tots plegats, amb un alça i amistat.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Hey, it's me. I'm your new company. It's been a long way while you believe. Hey, who are you? Who are those that accompany?
Bona nit.
Fins demà!
Avui tenim l'oportunitat de presentar-vos aquesta nova cançó, es diu But This...
Ell és d'aquí de Tarragona, es diu Marcus Brown, i el tenim aquí, als Estudis de Tarragona Ràdio. Marcus, bona tarda i benvingut. Bona tarda, Sílvia. Com estàs? Súper content, molt content. T'he de dir que m'ha sorprès moltes gràcies a aquesta cançó, que m'ha agradat molt, a més t'ho he dit també fora d'antena, però aquests canvis de ritme que fas, que et dones vitalitat, m'esprenes a tots, tornes una altra vegada a agafar... És un viatge a una muntanya russa, això.
Ho és, ho és. Explica'm, a veure, de primer, tu ets molt jove perquè tens 24 anys, el món de la música, també de la família, algú te va dir, tu et serveixes per cantar...
Com va ser? Ostres, doncs, en el meu cas, Sílvia és una mica estrany, podríem dir, no?, perquè, bueno, jo vinc del món de l'esport i, a més, vaig estudiar Ciències d'Activitat Física i l'esport a Lleida i durant els 4 anys de carrera jo tenia molt clar que em volia dedicar al tema de l'esport i, a més, no?, fent rescat de muntanyes. Sempre pots anar corrents darrere de la guitarra? No, no, no...
Això sempre s'ha de fer. Vull dir, si veig la guitarra que marxa, jo hauré d'anar... I tu darrere, tu darrere. I si ha de pujar a la muntanya, tu darrere d'ella també. Allà on sigui, allà on t'acompanyi la música.
I sí, sí, doncs el procés va ser una mica estrany en aquest sentit, Sílvia, perquè jo recordo quan acabada carrera justament va haver un procés, no?, d'un viatge que vam fer amb uns amics als Alps, i jo recordaré tota la meva vida la imatge d'un senyor, no?, que sortia amb la guitarra de la seva caravana a un càmping que estàvem allotjats, i sí, sí, a més el tio super bohemi, saps?, de músic, músic, de la veritat. Com si s'hagués escapat de gustos. Jo que dius, aquest home no era dels 70? Aquest tio sí, sí, ve d'una altra època. S'ha escapat d'allà, d'aquella zona?
I a més va sortir amb la guitarra, es va posar, jo recordaré, amb una cadira així a tocar. I jo soc una persona molt curiosa, sempre ho ha sigut, no? I amb la curiositat em vaig apropar i li vaig dir, hòstia, me podries tocar tal una mica la guitarra, no? I em va dir, no, no, toca-la tu, com si fos aquí un virtuós. És el més fàcil del món, traga, traga, traga, traga, traga.
Perquè, a més a més, la guitarra jo la trobo molt complexa. A veure, és molt fàcil fer crinc, crinc, crinc. Sí, sí, sí. Però després, quan li has de donar les notes perquè tot això tingui una combinació bonica, hi ha el més complicat, eh? Sí, és complex. És com tot. Al final és qüestió de pràctica. I, clar, quan més difícil o més complexitat vulguis afegir, pots complicar el que vulguis, en aquest sentit.
I, bueno, això va ser... Quan va ser això? En el temps? Això va ser l'any... Farà tres anyets, ara mateix. Tres anys només? Sí, sí, sí. Relativament... Què dius? Fa res. Ahir va ser, sí. I sí, recordaré tota la vida, ja. El senyor em va dir tal. I quan vaig arribar a casa, justament d'aquell viatge, hi va amb uns pares, no?, dient-se, hòstia...
Jo ho vull provar, això de la guitarra, saps? Diu, papa, papa, passa amb què m'ha passat, papa. I m'ho dic, la guitarra, explica, explica una mica, en aquest sentit. I clar, va ser una miqueta... Clar, jo no havia tocat cap instrument i m'havia interessat més enllà de la música com per allò típic, d'escoltar música i demés. Sí que és cert que m'havia acompanyat en certs moments, però d'aquesta forma tan especial, no.
I això va ser aprendre una miqueta de forma autodidacta, la guitarra, amb una guitarra vella que hi havia per allà a Recordó Montiet, de fet, i després el de cantar bé una miqueta, tothom canta amb la dutxa, al cotxe, a la casa, per allà... Però no és el mateix, eh? Aquí ja és a nivell professional. Sí, això és cert, això és cert, Sílvia. I a més, aquesta cançó ara, per ara, la que tenim és teva,
És meva. Composada per tu. Composada per mi. Que jo no sé si amb un mòbil a la mà i cantant allò de... Com va sorgir la cançó? O guitarra i anar apuntant? Sí, clar, a mi m'expliquen, quan sou cantautors, m'expliquen moltes maneres diferents de composar una cançó. Hi ha uns que dic, estem a casa, em tanco, em poso a... Si pot ser fins i tot allò que ningú em molesti, tancada i barrada a la porta, jo i guitarra i fins que no surti alguna cosa no em moc. No me voy, eh?
Altres que de cop i volta o en un somni s'ha hagut d'aixecar corrent, agafar el mòbil per poder gravar aquell so que li ha vingut o aquella lletra que ha sortit. Com va sortir aquesta? Aquesta, Sílvia, no va sortir d'aquesta forma tan estrombòtica, t'hauria de dir. Va sortir una miqueta més natural.
I jo et diria que, sobretot, mira, el que sí que et puc dir amb certesa, Sílvia, almenys a la meva part, a la meva experiència, que les cançons, almenys a mi, em surten en els moments una miqueta més de baixona, podríem dir. I és quasi contradictori, al final la cançó té un ritme alegre i ho presenta d'una forma enèrgica, no? Sí, sí.
Però precisament són els moments una miqueta més de baixona quan surt la inspiració, almenys per mi, la meva forma. Llavors jo l'únic que faig, no sé si els altres artistes o els altres compositors ho fan així, jo m'assec amb la meva guitarra a l'habitació
i vaig tocant, no?, primer el que sorgeixi en aquell moment natural. Hi ha dies que sí que és cert que potser hi ha una melodia al cap tota l'estona sonant i intentes, doncs, plasmar-ho, no?, d'alguna forma. Però si no és així, d'alguna forma surten uns acords i sobre aquests acords hi ha una melodia que vaig construint. I després, doncs, d'això hi ha una miqueta la història que tu vulguis expressar, no?
A veure, com seria? A veure, ara t'imagina't que estàs aquí tocant la guitarra. Què seria? Faries un... Perquè aquí també moltes vegades se fa amb res...
Amb dos diatres, com aquell que diu. I a partir d'aquí s'ha buscat que hi hagi un ritme, que hi hagi un moment, i s'hi crea la història, que aquesta història que m'expliques en aquesta cançó és personal, no personal... Te l'han explicat, que moltes vegades passa això, eh? Un amigo d'un amigo que me l'ha explicat. I jo el faig... No, no, en aquest cas... En aquest cas no, sí. En aquest cas és una història personal...
Bé, a veure, personal, és una miqueta les vivències, les experiències i les teves emocions i sentiments que els plasmes al final en una cançó. I aquesta cançó precisament parla una miqueta de la confusió que comporta a vegades el fet d'enamorar-se. Perquè a vegades pot ser un sentiment nou, pot ser una cosa que ja hagis viscut diversos cops i cada cop és diferent en aquest sentit. Llavors és una miqueta el que expressa la cançó, per això hi ha aquests...
Canvis de ritme, no? Primer a lo baixet, després a lo alt, després pujar i baixa. Però és això, una miqueta la cançó expressa amb aquests canvis de ritme el que és els alt i baixos d'un procés d'enamorar-se. I aquest enamorament et durà...
durant el dia 7 a fer una autèntica bogeria. I és que l'amor fa bogeria, ja sigui l'amor de la música, o per la música, o l'amor cap a una persona. Què passa el dia 7? Perquè jo no sé... No sé si arribaràs a Tarragona. Tenim una cita en un presidi amb tu a les 9 del vespre, a Tarragona,
12 topos, però abans has de fer una epopeia. Explica, explica. Bonito. Que això s'ha de gravar, això des que agafis el tren, sortir de Tarragona i fins que arribis de nou a Tarragona, això s'ha de gravar sencer. I tant, i tant.
I ho documentaré, eh? Primer explico una miqueta el concepte perquè, juntament amb el meu productor, el Rinze, que des d'aquí volia aprofitar un segonet i mandar-li una forta abraçada, perquè és una miqueta el noi, el Rinze, que m'ha menturat durant tot aquest procés de produir la cançó i amb altres coses que hi ha darrere, el procés de treure un single i de més. O sigui que des d'aquí li van una forta abraçada, uns petons enormes, Rinze...
I tant, i tant, dedicat. Li pots posar la càmera, mirar la càmera directament i fer un love i tot, eh? I no res. Doncs amb el Rins Ajuntament, Sílvia, vam pensar de fer una idea una miqueta diferent, no?, de presentar una cançó. I al final vam pensar, pensant allò, en una tarda tal, no sé què, i a veure qui ens suelta la idea més... Vinga, anem a l'Squart Garden, anem a l'Squart Garden, que va fer la... Ah, no, que aquesta l'ha fet la Rosalia. Quítalo. Anem a tallar... No, també l'han fet... El Parc, el Parc de Flancolí, anem. També...
Eh, que bonic ho és, eh? I la casa aquesta, que hi ha aquí... Tenim coses molt xules aquí a Tarragona. Tenim coses boniques, home. I si no, també anar d'un lloc a l'altre. Comencem a tocar el Parc del Francolí i anem tirant cap amunt, que fins al balcó del Mediterrani toca ferro. Mira que tindríem espai, eh? M'has donat una nova idea, ara sí. I si no, anar de monument a monument. Hòstia, seria xulo. A cada cara d'Arranglou, un monument diferent de Tarragona. Home, com a guia turística no tindries preu, eh? Seria espectacular, vamos. Seria...
Vinga, va. Però no, la idea va anar més enllà, eh? Què ha passat? Va anar una miqueta més enllà, sí. Vam pensar i va sorgir la idea final de presentar aquesta cançó, What's This?, que és el meu single debut, en aquest cas, i presentar-la en quatre països, diguéssim, diferents d'Europa en 24 hores. Només és la premissa.
Ara un. Només. Diu, només? Sí, que a veure, llavors la teva agenda ara mateix no queda amb ningú ni el dijous i, òbviament, el divendres, no, perquè ja no hi seràs per aquí. Està en vida social menos cinco. Sí. Però a partida ja serà de nou cap a cent. Sí, una setmaneta almenys de descans. Ens ho mereixem, que portem molta feina.
Però els llocs ja estan triats, perquè els països sí que sé. Recordem que seran l'Alemanya, començaràs allà, Bèlgica, Holanda, i de nou tornarà cap a Espanya. Cap aquí, cap a Tarragona, que seràs a les 9 del vespre, teòricament divendres, que t'estaran esperant tota la gent, tota la família, per a veure quina cara una porta. I què ha passat, què ha passat, què ha passat?
Però serà arribar allà mateix a l'endala del tren. Però, clar, això va anar superràpid. A veure, el concepte, Sílvia, en realitat és aquestes quatre ciutats d'aquests quatre països, que són Aken. Ara potser ho diré malament i perdoneu per la gent que sigui d'allà. Però estigueu bonitats, que està emocionat, que és un dia especial.
Doncs sí, serà la ciutat d'Aken, que és Alemanya, serà la ciutat de Lieja, que és a Bèlgica, la ciutat de Maastricht, que és a Holanda, i acabant aquí a casa, a Tarragona. I si passeu per França, baixa't, eh? Sí, sí. Encara que estigui només a l'antana, França! En dos minutets, amb el cartell, surto i torno a entrar. Per això, per això. I el que dius, passa pel costat de qualsevol altre, corre, posa, posa!
Grava, grava, ràpid. Perquè, a més a més, agafareu, clar, un tren que ha de ser ràpid. Sí, sí, sí. Bueno, a veure, el tren realment és regional. El pressupuesto no de parar el tren Bala, encara. Per favor, que no passi res, que no passi res. Sí, sí, el tren regional. Vaga aquell dia de tota la gent. Confiarem en la puntualitat. Vaga de regionals. Hòstia, esperem que no. Hòstia. Confiarem en la puntualitat dels alemanys, que són com... Vinga, va, ells sí, és veritat, eh? Sí, ells són molt puntuals. Ells ho posem molt seriosos perquè una altra cosa no ho tenen.
Perquè molt divertits, molt divertits, depèn del dia, no hi són. Però rectes i el que diuen fan, això sí que ho tenen, eh? Això sí que és cert. És veritat, és veritat. Ja ho has pensat bé? Què portaràs a la maleta? Si no et donarà temps, no portaràs maleta? A la maleta portaré una motxilla, Silvia, una motxilla amb quatre coses i la guitarra. Una miqueta d'aigua, per dir-ho que diguis... Un raspall de dents. Un raspall, per el que sigui, i parar de comptar.
Vine a explicar-nos-ho. I tant, Silvia. A la setmana vinent, sisplau. Encantadíssim. Ara mirem agenda. Si vols, et deixem una setmaneta perquè puguis acabar de respirar i acabar de viure tot el que et passarà aquest dia.
Oi, quin dia set, que boig, eh? Tinc moltes ganes, Sílvia, de veritat. Moltes, moltes. Te diria truca'ns, però no, no, que estaràs atamelat, pobre, estarà amb lo seu. Està tot pactant per hores, està organitzat en aquest sentit, sí, sí. I això sí, torno a recordar, a les 9...
A 12 topos. Correcte. A les 9. A les 9? Sí, sí. A les 12. Quan dius números ja salia la cosa. A les 9 del 7 de novembre, justament aquest dia, al bar 12 topos, que està al carrer de Podaca, si no m'equivoco, esteu tots més que invitats amb el meu concert de presentació del single i algunes sorpresetes més, que ja no puc dir més. Si voleu veure, haureu de venir.
Doncs vinga, sou tots més que convidats, de veritat. Fem una cosa, jo t'he dit la setmana vinent, però quan tu em diguis, ja tenim el contacte, tu ja ho saps, Sílvia, vull venir, te vens cap aquí, i sí, mira, a més a més t'afegeixo a la convidada, si m'ho vols portar algunes de les fotografies, esperar-les comentant... Mira, dius, aquí estàvem acabats d'arribar a Holanda, o aquí explicant...
O almenys fer-ho una miqueta, una miqueta. Tampoc vull abusar de tu, no vull abusar de tu. No ens passem, no ens passem. Que xulo, que xulo. Espero que t'ho passis molt bé. Mil gràcies, Sílvia. Gaudeix, gaudeix molt. Explica'ns-ho, sisplau. I tant, que sí, tornarem. I tornem una altra vegada a parlar. Porta't el producte. Vale, va. Portaré el rince també aquí. I que ens expliqui les cosetes de què és el que... com ho vau treballar la cançó i m'imagino el que ha d'arribar de cara a un futur.
Totalment. Que tot això encara també s'està cuinant. Deu estar al forn. Hi ha coses, hi ha coses. Ah! Ah!
No me diguis la paraula sorpresa, perquè normalment quan la dieu, a partir d'aquí, ja no hi ha cap explicació. No, no, ja no hi ha res més. Ja no puc preguntar perquè, clar, és una sorpresa. Si no, es trenca la sorpresa i la màgia. Direm que hi ha coses. Ho direm així, ho deixarem a l'anca, no? Hi ha coses que ens ho explicarà, si pot ser, aquí, a Tarragona Ràdio. I tant que sí, Sílvia. Marcos Fraon, gràcies. Mil gràcies a vosaltres. I el que us dèiem, que tornarem, eh? I tant que sí, Sílvia. Bon viatge. Gràcies. I fins la tornada. Que vagi bé. Adéu, adéu.
Bona nit.
Fins demà!
Doncs sí, ja heu sentit aquesta bogeria que formarà part, si voleu, d'aquesta història musical ni més i menys que aquest cap de setmana, aquest divendres de la mà d'ell, de Marcus Brown. Estarà, t'ho recordo, a Alemanya, a Bèlgica, a Holanda i a Tarragona per estar a les 9 del vespre al bar Doce Topos, a la sala Doce Topos
per poder oferir-nos en directe aquesta cançó amb més sorpreses a dit, eh? Li agafem la paraula i a veure què és el que passa.
No podrem estar amb ell, que ja t'he dit cara que m'encantaria, perquè estarem aquí a la ràdio. Aquella hora estem amb el programa de Sardanes, amb l'Undos i seguits amb l'Àngel López, el nostre company. Però si no, estaríem allà a la porta, esperant a veure de quina manera i com ens arriba d'aquest viatge, d'aquesta bogeria. Una manera diferent de presentar una cançó com és aquesta. What's this?
I nosaltres? Ei, que hem de marxar, que sí, que sí, que mira quina hora és. I ho fem amb la gent d'Eclèctica, amb les germanes Penalba, amb la Sílvia i amb la Isabel, i amb una cançó que ens va portar en aquell moment amb Perfectos Imperfectos. Perfecto imperfecto.
Que va a contar amb el Ramón Arroyo, amb el Jesús Redondo, amb el Dani Summers, amb el David Summers. Y molts més...
Amb elles, amb les Eclèctica, que espero que em donin una bona alegria ben aviat, perquè m'han dit que estan treballant, han fet moltes cosetes. Ja sé això, que tenim portes obertes. En mi imaginación. No, no, aquí, aquí, a Tarragona Ràdio, de imaginación nada, eh? Aquí, aquí, aquí. Soy perfecto, imperfecto.
Eros mi inspiración. Tu risa mi ilusión. Que si estuve perdido encontré camino en tu corazón. Tanquem el programa. Tornem demà. Adeu.
Bona tarda, són les 7.