Mira, retrovisor musical és un programa sensacional. Retrovisor musical que es fa des de Tarragona capital. Enhorabona per tots els programes. L'acabo de fer ara mateix. S'ha quedat superbonic, eh?
Si voleu, apropo el programa i us ho faré sencera. Vinga, va. A veure, t'agafo la paraula, eh? Doncs poseu una miqueta de la música i xerrem. Us sembla? Vaja a posar el vídeo. Vinga, va.
Mira que té anys aquesta cançó, eh? Sí, sí, en quarts. Perquè, a més a més, jo crec que aquesta cançó ja va fer, ja va fer, 12, 14 anys va per aquí, eh? Sí, sí. Perquè... És l'única cançó que tinc posada al Spotify. El blues del Benat. Sí. Del Benat.
Em posaré unes quantes més, eh? T'anava a demanar, sisplau, que ho fessis, eh? És que les tinc al YouTube, és que això a Spotify no m'acaba de fer el pes. És que te l'hava a dir, totes les he trobat a YouTube, com pots comprovar per aquestes que van sortint per aquí darrere. No, només tinc aquesta pel Spotify. I a la Spotify, només aquesta. Tinc 5 discos i gairebé un centenar de cançons i només hi ha aquest.
Però veig que sí que aneu tirant de Spotify, doncs haurem de penjar cançons de Spotify, perquè fan pagar 10 euros, les partitures, no sé què. No, no, no. No res, que es compin els discos, home. I tant, a més a més, de veritat. Home, i tant, i tant. Ariel Santamaria, benvingut a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies, moltes gràcies.
Jordi Sugranyes, bona tarda. Bona tarda, Sílvia. Hola, què tal? Beta, bona tarda. Hola, bona tarda. A veure, ara m'heu d'explicar tant al Jordi com al Beta en quin moment apareixen a la vida de l'Ariel Santa Maria. Perquè l'Ariel després també ens explicarà si ell també ho recorda així o no. A veure, el Jordi està mirant cap a dalt, que jo crec que està buscant a veure si arriba la inspiració divina.
O que s'ha trobat amb moltes vegades. L'Ariel? Ariel, tu te'n recordes el moment que el Jordi i Càmera en mà van entrar a formar part de la teva vida quotidiana de concerts? A veure, t'explico. Jo, el Jordi, jo abans de ser músic intentava fer periodisme de televisió local.
Ah, molt bé. Uns amics d'un institut i jo vam muntar una televisió que es deia Mare Nostro en musical. Mare Nostro en televisió. A l'any 88 parlo, eh? Sí, sí, sí. I una vegada va venir el Jordi Sogranyes amb el Josep Cartenyà a entrevistar-nos. I allí vaig conèixer el Jordi Sogranyes com a periodista. Me'n recordo que un dels dos portant un... Mentre ens feien preguntes sobre la televisió, portant un caset amagat a la butxaca. Que no era el mòbil en aquell moment, eh? No, no era el mòbil.
I més endavant, quan vaig deixar la televisió, perquè em vaig barallar amb la junta directiva, que jo no anava de cap manera, vaig decidir, que va coincidir l'any 91, que va començar el boom del rock català, diguéssim, quan se va establir, perquè havia començat abans, jo tenia aptituds musicals, feia cançons per casa, però clar, quan me dedicava a la televisió no tenia temps. Jo vaig dir, caia, començaré a fer música, a fer de cantautor, perquè no trobava cap músics per fer un grup, una banda de rock, llavors, no?
I aquí no els vaig conèixer el Jordi Solanyes, perquè feia el programa, no sé si era el Suma Tètric, la Mare Nostrum. Suma Tètric era al principi... El Suma Tètric va començar l'any 92, quan ens vam conèixer l'any abans, l'any 91. Sí, però jo ja, quan me'n vaig entrevistar, i això devia ser ja l'any 94, 95, llavors també jo vaig començar a fer, muntar un grup que es deia Flangers, el missat Calvesa, que ara es dedica a fer... A organitzar concerts, amb el Festival Accents.
i amb el que es fa cos, i llavors allà vas fer la primera entrevista ferma. Però tu ja m'havies tret, al cap d'any de l'any 94 vas fer un especial de rock en Reus, el que hi havia llavors, per Reus i voltants, i em vas treure una actuació que m'havien filmat a La Palma, al meu concert debut de La Palma.
Això devia ser a TV Reus. TV Reus, sí, sí, la Mare Nostrum. El cap d'any del 94 al 95. Sí, sí, sí. Que vas venir a casa meva a buscar la cinta. Ja et vaig passar la cinta. I va... Fa molts anys. Fa molts anys. Fa molts anys. Hem de far més de tres dècades, sí, sí. Però el Sogranyes en persona, en persona, el vaig conèixer...
L'any 91. No, el 88. El 88? Sí. Primer cop que vaig jo era en persona, l'any 88, que vam parlar una mica i tal. No eren els estudis que tenia la televisió Mena Nostrum a la plaça del Primer? Sí, no, era carrer Llobera número 5, però sí. Doncs així era el 91, eh? No, no. Jo encara no havia començat el Sumatètric. No, no, però tu venies a ràdio jove, no fes televisió encara, eh?
Era el David Fernández el que estava a Ràdio Jovem. Quina ràdio està? Ràdio Tau. Ah, Ràdio Tau. Tau, però estava arreu d'aquestes ràdios i es deia Tau. Fa tants anys que ja... Pot ser que arreu d'aquestes ràdios i es deia Ràdio Tau o hauria estat a Tarragona aquestes ràdios. Aquí s'està fent, està aixecant la conseguera. Va ser el primer cop que vaig veure el Jordi Soranyes Impersonator i vaig parlar amb ell una mica. I després ja per la cosa musical, doncs sí, l'any 91, 92...
Bueno, 91 cas no havia començat jo, però... Bueno, els trobàvem perquè jo anava a gravar un programa que feia Ritmes d'aquí, que jo feia de càmera i ho presentaven les noies de Tarragona, i sempre anàvem a gravar el Sopa de Cabre, el Sanc Traí... Sí, van anar a gravar els 10 de Roc en Reus. Sí, sí. Aquest dia que van fer les emissores municipals i... Ho vam fer en directe a nosaltres. Exacte, vam estar tots connectats aquell dia. I estava a la guia del Parià i jo sé si ho sabia. O sigui, imagina't que TV3... Quina panya!
Els de TV3 no van deixar entrar les càmeres i la mare, no són televisió, sí. I vaig ser jo, que em vaig plantar al costat de la taula de so i vaig llevar tot el concert des que ja havien començat el Sau, no sé si era el segon o el tercer grup. Sau? Qui són nous, aquest? El Sau, sí. I que els Carles Sabaté portava una xupa taxana, una caçó de taxana. I va ser quan van llençar pedres al sopa de cabre.
Clar, que contaven lo del sexo, que clar, i dius, ui, per una cançó que feia l'encast allà. Em perdó, em perdó, la van cagar. A veure, a veure, no siguis tan xulo, tio. A veure, jo ja entenc que també volia fer sala a les emissores castellanes i fer sis gires perquè tenien el calamar o de productor, jo què sé, i volien anar per Argentina, tot això, vale. Per un lloc amb arreus.
que sempre ha sigut gent de la terra, no comencis a cantar en castellà, fes-ho pel mig, perquè passava una cosa que... Però una cosa, Ariadne, entre tu i jo, en aquell moment la cançó del sexo era una de les velles, la sopa de cabra, que era la cançó que la cantava ja feia molt de temps. Però no la posis la primera, perquè jo quan estava entre els tècnics de so...
les nues noies, un es deia Elena Francesa i l'altre Maite, no sé què, no me'n recordo, ja deien, ai, eren superfans al sopa, superfans. Ai, és que hi ha gent per aquí que diuen sopa estrangera provoca vomitera, que què passi? Abans de començar, abans de començar la sopa ja la gent ja deia això. Ja estava calenteta l'ambient, eh? I va sortir el David Beigès, aquest actor que és de Reus, allò de què passa, conya, no sé què, ja la gent xiclant. I comença sopa, que ara tu sents sopa, ja està, ja es va liar.
Jo coneixo dues o tres persones. Que van estar allà in situ. Dels que van començar a llençar-los i pedres, però no diré noms per respecte. No ho diguis, eh. No, no, no. Jo sé qui són. Només sé on viuen, però no ho diré. Jo no, eh? Jo estava amb la cama. I després, jo me'n recordo que aquella nit va ser...
Quan els pets van tocar després el sopa de cabra, crec jo, els van prendre el joc al soper. Vull dir, la baixada que va fer el soper va ser... La va baixar els pets, clar. Diguéssim que els fans de soper, doncs els Fidel se van quedar, però ja els que es van sentir traïts perquè cantàvem castellà, una part se'n va anar cap al sau i una altra part cap als pets. Però aquell concert va ser els concerts dels pets, va ser quan se van... Crec jo, perquè després també els vaig entrevistar, vam entrevistar els camerinos...
Va ser la nit que es van consolidar els fets, com a grup d'aquí de les comarques. Després hi ha l'any 92, van fer el fluxet. Espera, espera, espera. I quan van tocar aquí a la plaça l'Ajuntament, també l'any 92 va ser una passada. Ariel, t'he d'aturar un momentet, perquè has dit una... No, no, perdona. És que has dit una cosa, jo crec que molt important, i que ara mateix, jo crec que la meitat dels periodistes, sobretot els més joves, es deuen posar les mans al cap. Anar als camerinos a fer entrevistes? Sí, sí, sí. Que és una de les coses que ara...
És impensable, eh? A l'estiu estàvem les portes obertes i aquestes noies que feien de presentadores tenien molt de desperpajo. Els coneixien a tots, perquè quan començaven a tocar, aquestes noies ja els anaven a gravar i sortien de festa amb ells. Coneixien personalment el Carles Sabater, coneixien els anant de marxa amb el Ninguin Cardona. I els Pets, com que eren d'aquí a Constantí... Ho tenia més fàcil.
Els coneixien, els coneixien tots, sí, sí. I me'n recordo que aquí al concert encara hi havia la guitarra originària dels Pets. Ostres, sí. Al Riumon Vidal. Que jo, personalment, penso que no el heu deixat perdre. A mi jo va marxar ell, també. Bueno, no sé què va passar, però era quan els Pets sonaven més rockeros, per mi. Per mi, que sóc més rockero que popero, eh. Ho dic amb tots els aspectes, eh. Però que aquí ja entraríem en altres històries. Sí, ja, sí.
Per cert, digue-t'ho la veritat. Aixeca-hi vostè a la mà. No el veiem. Voldria afegir una cosa sobre jo dels camerinos. Perquè hi havia concerts que no hi havia ni tan sols camerinos. Aleshores, les entrevistes les fèiem als lavabos. Hi ha una famosa entrevista...
que entra la gent a fer les seves necessitats i s'obria la porta... Hola, bona tarda, i vostè què opina? Se sentia tot, i nosaltres tanqueu la porta, i la porta... La porta... La porta... No, però el Roc en res estava ben organitzat, perquè me'n recordo que cada grup tenia el seu camerí, tenia com una caseta d'aquestes d'obres, com se digui, això que ja... Ai, no sé quin nom té això, tècnic...
Però eren com unes caseres d'aquestes que fan servir per enmagatzemar coses i tal. I tenien, doncs, me'n recordo, que els nats tenien el seu, el sau tenien els seus. El que passa és que vam intentar entrevistar els saus, però els saus ja havien fotut el camp, perquè van ser els primers a tocar. Vam entrevistar el sopa de cabra, els pets, els nats, i no sé qui més hi havia, la madama, no me'n recordo, eren 10 grups? Vam entrevistar a la meitat. Jo acabava a les 7 del matí per un servidor, va dir, escolta, a les 3 del matí, jo havia quedat amb uns amics per anar de juerga i dir, mira...
Que fot el camp, ja he vist. Ja deu que me'n vaig, no? No, no, i lo del sopa de cabra que li van llençar pedres, hòstia, em va... Et va fer pato, eh? Em va traumatitzar, dic, hòstia, nen, sopa de cabra, tio, indestructible. Que s'ho menjaven tot, allò, s'ho menjaven. Pensa que un bolu de sopa de cabra, eh? Cobraven 600.000 pessetes, llavors.
Uau, que és una pasta, eh? Perquè hi ha poques, 600.000 tales. Un pis nou valia dos milions de pessetes. Això m'ho va dir un mànager que digui Tarragona, que es deia Alfredo Puente, Freddy Puente, que era col·lega meu, sí, bueno, coneixia, aquí tots es coneixien. Perquè llavors no em dedicau la música encara, no havia... tocava a casa i prou.
A partir d'aquí vaig dir, hòstia, jo també vull fer això. Clar, jo també vull arribar als 6.000 euros, si pot ser. No, no. Perquè en aquell moment no hi havia euros. No, pesset, perdó, pessetes, pessetes. No, no, que has dit pessetes. Els euros els he posat jo. Passa de cas, passa de cas. Avui en dia ja no guanyis diners amb la música. Avui en dia has de pagar. Està complicat. Avui en dia sembla que tinguis que pagar i tot. Sí, depèn d'acord.
Jordi, aquí tinc tres cosetes que m'has passat. I no sé si també vols fer tu una miqueta de cullària de la història de... Potser que el deixéssim cantar, potser abans no. Vinga, va. Sí, però és que abans que canti, jo et volia dir una cosa, Sílvia. Digue'm vostè. Jo he anat a molts concerts, no? Ho sé, ho sé. He anat a un total de 3.999.
Oh, sí? Ja? I no sé, però si vols li diem que canti, però ell ja sap que vull fer el 4.000. Ja està, ja està. O recitar el 4.000. Home, doncs eh, si això ha de ser el concert 4.000. Sí, sí. Callo, callo ara mateix. Bueno, això serà un concert curt, concert curtet, però que ho sàpiguen. Intens, intens.
Ja que parlem d'això, faré una cançó que formava part del repertori de l'anterior disc Cançons de RTV, que es diu La balada del Jordi Sogranyes, que la vaig proposar ja fa 20 anys, que jo portava un miler de concerts i ara 4.1.
Un dia que jo estava actuant en un poble del Baix Camp, vaig veure una llumeta que es movia entre el públic. Era un paio que m'estava gravant.
amb una càmera Handicam, un reporter aficionat per un programa que es deia Tot Pat. I em va dir... Chiribiripim, perom-pom-pom. Soc el Jordi Sugranyes. Chiribiripim, perom-pom-pom.
Gravo concerts tancant-me les banyes, xiri-biri-bí, porom-pom-pom. Vaig d'arreus fins al riu de canyes, xiri-biri-bí, porom-pom-pom. Soc ganxet, no pas un pelacanyes. Perquè de cançó té dues parts, eh? Estic aclant la primera.
El pots trobar per tot arreu, és el Sogranyes que ve d'arreus. Grava concerts de rock català, que difon per aquí i per allà. És el crac del Sonenou, sempre agrada tot el que es mou. Feia un programa a Ràdio Valls, que se matia sense cap tall. I em va dir...
Un, dos, tres, quatre, xiri-biri-bí, perom-pom-pom. Soc el Jordi Sogranyes, xiri-biri-bí, perom-pom-pom. Gravo concerts trencant-me les banyes, xiri-biri-bí, perom-pom-pom. Vaig d'arreus fins al riu de canyes, xiri-biri-bí, perom-pom-pom. Soc el Jordi Sogranyes.
va fundar els cops i flames.
dirigia el sumat tètric. Després de currar tot bat, el Javier Bas, el Javier Bas, que era de Cambrils, no li va fotre ni cas. A la Cori, que era un partit de Reus, li va dir que sí, a la Cori li va dir que no, xiribi, xiribi, bom, bom, era el setè de la llista. Té un arxiu musical,
de fama internacional. 4.000 concerts que han anat gravant, des de Girona fins a Alacant. I ara es troba aquí, fent ràdio a Tarragona capital, unes memòries ha publicat que es venen sense parar. A través de la banya Edicions va parlant de moltes formacions.
Farem com els Beatles.
Txiribiribi, porom pom pom. Sóc el Jordi, sóc granyes. Txiribiribi, porom pom pom. Gravo concerts trencant-me les banyes. Txiribiribi, porom pom pom. Vaig d'arreus fins al riu de canyes. Txiribiribi, porom pom pom. Sóc granxet, no passo un palacanyes.
El Jordi Sobranyes. Thank you very much.
És un públic fantàstic. Jordi, quina canya, no? Bona tarda. Bona tarda. Jordi Sobrega, soc jo. Sí, sí, sí. I tant que ets tu. I tant que ets tu. A setembre del 2003. Però està actualitzada, eh? Sí, sí, sí. Sempre s'han d'actualitzar aquestes cançons.
Ara, quan hi faci el següent llibre i aquestes coses... Sí, pel segon llibre. Tinc previst de publicar el segon llibre quan arribi el concert 5.000. Ah, doncs mira, ja només et queden 1.000. Exacte, me'n queden 1.000 que hauran de ser uns 6 o 7 anys. Tu penses, Jordi, que hi ha un músic de Reus que es diu Marc Cortadellas, que volia fer un concert homenatge a Jordi Sobranes i que toquéssim totes les formacions de Reus. I qui ho va frenar, això? No ho sé, ho havia de muntar i...
Continueu cap endavant, eh, sisplau. Això són coses que jo no m'hi puc posar, però tampoc m'hi puc posar. Era de cara quan va fer el llibre, tot això, que volia fer un festival Jordi Sogranyes, que ens afegien jo, Fito Luri, no sé qui més. Uau, però tens un munt, eh, de gent que s'aposin jo, ja aniré i no em digui. Buscàvem un local. No, ja ho farem, el segon llibre ho farem. A veure sí, a veure sí, eh. Doncs Ariel, has de fer-nos una altra cançó, almenys tres, perquè consti com a concert. No? Vinga, va. Ara faré una, si voleu. Vinga, va. En faré dues, va.
Una, dues que són del nou disc que es titularà Gaudim Reus. Molt bé. La de Caló també estarà dintre d'aquesta? La de Caló que van presentar... No, perquè això era una cançó d'estiu. D'acord. O sigui, ara m'he proposat fer discos sèrius entre cometes i cada estiu, doncs, per tocar la vora viu, una cançó d'estiu. Tocar la vora viu. Llavors, tinc aquesta, que no sé si gravar-la o què, però... Tu mateix, vinga, va. Ja l'he gravat i ja l'he difós. Mira qui teniu. Es titula...
Mira qui tenim. Van apareixent músics. Que saben que avui és el concert 4000 i per això ve. Una cançó que es titula Les zones de les baixes emissions.
Es tocaran els guaris i els pip! I els cordons. Aquesta me la van encarregar una gent de Reus, perquè Reus ja fa un mes gairebé que s'està aplicant. Sí, a vosaltres ja us han tocat la previu, eh? Ja vam tocar el partit del gener. Sí, sí. I llavors vaig fer aquesta cançó que possiblement la posaré al disco o alguna cosa així. Sí. I bueno, a més que res, no estic... A veure, jo estic a favor de les zones baixes emissions, però que les jo estic d'una manera...
D'aquesta manera que sembla que només ho fan per recaptar. No, tu creus? Ho sé, jo. No, mai de la vida, mai de la vida. Això de baixes emissions és com si tu fossis un esquimal que viu al Polo Nord i en sec tinguessis un sistema animalista que prohibés menjar carn i els esquimals que s'alimenten de foques i coses d'aquestes tinguessin que menjar gelats.
Clar, és l'únic que quedaria de prop. Doncs aquí tenim els patoquines al costat, no? Amb tot el respecte. No té sentit que et fotin... Ariel, t'afegeixo una altra, si vols, eh? I ja te deixo cantar. I després també, depèn de com sigui el cotxe, es veu que a partir de 60.000 o 70.000 euros ja no contaminen, es veu. Els que són molt cars...
Però molt cars. Es veu que no contaminen. Aquests ja tenen un eco... Deuen estar conxevats amb les indústries automovilístiques. Sí, sí, no ho sé, no ho sé. Tenim el puntet aquí de dubte. Que ho facin de manera progressiva, donar més facilitats. Sí, així espero, així espero. Bueno, aquesta cançó es titula així. Vinga, va. Som-hi.
Amb les zones de baixes emissions hi haurà merders i uns quants marrons. Amb les zones de baixes emissions ens posaran multes i sancions. Tot plegat per no contaminar, les petroquímiques hem de respirar, els cotxes vells no podran circular i un d'elèctric o híbrid endullable t'hauràs de comprar.
Amb les zones de baixes emissions hi haurà merders i uns quants marrons. Amb les zones de baixes emissions ens tocaran els u-pip i els u-pip. M'està morès protegit. Molts de pip, eh? La gent ja s'està queixant... La gent, la gent ja s'està queixant... Això és molt nova, aquesta cançó. La gent ja s'està queixant... És la primera vegada que la toco en directe, eh?
Els polítics segueixen en van, la gent ja s'està queixant.
quin munt de molts que perdran. Vinga tots! Amb les zones de baixes emissions hi haurà merders i uns quants marrons, total per no contaminar, la bona excusa per recaptar. Amb les zones, amb les zones, amb les zones de baixes emissions, amb les zones, amb les zones, amb les zones de baixes emissions,
amb les anes, amb les anes, ens tocaran els oberis i els collons. Visca, Sara, a les emissions. Visca! Molt bé, molt bé. Acaba d'arribar un altre convidat sorpresa.
Que jo no me l'esperava. Jordi, presenta-me'l. Apropis el micro, senyor Carles. Apropis el micro, Carles, sisplau. Compte, no caiguis. Ets músic dels Deien 35. Hola, hola, bones. Què tal? Què fas per aquí, Carles? Sí, sí, posa't els cascos, que si no, no et sentiràs. Hola, Carles, què fas per aquí? Bueno, no hi sento, però te sento... A veure, segueix el cable, segueix el cable cap als teus cascos i els puc pujar...
Sí? A veure si aquesta vegada, que ha vingut de sorpresa? Carles, ara m'has de sentir, espero que sí, allà, eh? Tampoc m'he sens? Res de res? Bé, doncs fem una cosa, posem una mica de música, posem aquest quina calor que el tenim per aquí de fons i continuem amb... Això és de sorpresa, que no m'ho esperava, tot això.
Ara ja ens escolta, el Carles, i a més a més, l'Ariel m'estava dient, has posat la versió, que ho sabia, que he posat aquesta, que és la versió careoque, perquè així d'aquesta manera el puc posar de fons, Ariel, i la podem anar sentint també. Sí, també. Has vist-ho? Molt bé, molt bé. Carles, ara, me sents, no? Carles, me'l has de sentir per nasos. Te sents ara? La música sento, molt bonica.
No me sens a mi? Ni a ningú de nosaltres? Carles, no me sens? No em sembla que no. No, m'ha de sentir. És que m'ha de sentir marraços. Què és això de que no m'ha sent? Hola, Carles.
Molt bona tarda. Hola, Sílvia. Com és que no me senties? És que és raro, perquè senties la música i no a nosaltres. Sí, sí, sentia la música i no a vosaltres. És un món paral·lel, el que tenies als cascos. Això és fantàstic. Això és fantàstic. Tinc molts mons paral·lels. És el que et deia. Que et preguntava abans, què fas per aquí?
Doncs mira, m'hi ha escapat un moment per poder felicitar aquí el company Jordi, que sé que avui celebra el seu concert en directe aquí a la ràdio amb l'Arial Santa Maria, número 4.000, i crec que era bo deixar-se escapar per aquí per poder-lo felicitar directament. Molt bé, i musicalment com esteu vosaltres a 6.35?
Bé, estem bé, però l'important és el Jordi i també he vingut perquè vull fer una reclamació. Que no sé si l'Ariel i la companyia que tenim estarà d'acord amb mi o no. Jo crec que el nostre amic Jordi, aprofitant que estem en una ràdio pública, hauríem d'aconseguir reclamar la seva medalla.
O i tant, estic totalment d'acord. La creu de Sant Jordi. La creu del Jordi Sograny. Exacte. Fins ara només té nom però li hauríem de posar un cognom també. Perquè dintre del món català hi ha molts grups que evidentment han fet molt per aquest país.
per la nostra nació, per la nostra llengua, però és que aquí hi ha un company que aporta 4.000 concerts, jo no sé si... I 300 dins de Tarragona Ràdio també, que el que ha hagut d'aguantar aquest senyor no està escrit aquí a l'altre. Ui, i el que li falta...
Ara faig un guinyo, una trucada. I el que li falta. Llavors, jo he vingut aquí només per dues coses. Primer, per felicitar-lo. Molt bé. I després per reivindicar que seria bo que alguna administració ens ho pensés seriosament, perquè a part del catxondeig que podem fer aquí, que està molt bé... Sí, sí, bé.
Hi ha molta feina darrere del que fa el Jordi. Hi ha molta feina, té molta documentació. Sóc conscient que diverses ràdios en català, dels països catalans, tiren del seu arxiu. Prensa escrita també. Sé que ha estat al darrere de molts, i està al darrere de molts concursos del que es fa en aquest país i per la nostra llengua. I tant.
I jo d'aquí us reivindico la propera creació en Jordi pel nostre amic Jordi Sograny. I jo afegiria una cosa. Fins i tot l'intel·ligència artificial, quan busca les fonts informatives, va a buscar a la font que sap que és la dels Jordi Sogranyes. I a més a més, Déu-n'hi-do. Doncs Jordi...
Felicitats per la banda que toca. Moltes gràcies. I espero i desitjo que aquesta crida que es fa aquí, a través de Tarragona Ràdio, no quedi en un pou, sinó que tinguem l'oportunitat d'anunciar-ho d'aquí a un futur i no gaire llunyà, eh? Penseu que el Jordi no fa massa fer la top bat a Canal Reus, que era el segon programa, després de l'Espúnic, sempre guanyava un guardó.
I això s'hauria de recuperar. Hi hauria de haver alguna televisió, també. A banda de fer programes de ràdio, hauries de tornar a fer guions, dirigir programes, que és el que havies fet tota la vida, no? A l'antiga Mare Nostra, a Canal Reus, si convé TV3 o Canal 33, hauria de haver-hi l'hora del Jordi Sogranya, sisplau, home. I la xarxa, mira que tenim la xarxa ara mateix. Jo només vull dir que avui hem viscut aquí al concert 4.000, perquè aquest cap de setmana... Fa't una cançó perquè sigui concert fatal, eh? M'he reprimit i no he anat a cap. Què dius?
Estàs malalt? Et trobes bé? Agrava pel 3.999 i no podia anar. Però és igual, Jordi. A mi m'era igual que m'agradis el 4.000 o el 4.030. Home, Jordi, això no es fa. No, però és que ara no estaríem parlant del 4.000, estaríem parlant d'una altra xifra. Doncs fem-ho. Ariel, vinga. Que seria la tercera cançó com a concert, de veritat.
Ara m'hauràs de dir, en plan, hola a tots els oients. Sí, bueno, jo no sóc... Jo som més humous. No, jo volia tocar amb exclusiva mundial una cançó que s'ha de proper single que fes del nou disc, Gaudim Reus, que és una cançó que es titula Si tu creus com no tu creus, el Gaudís de Reus. I hi haurà vida plin. No és cap amenaça, eh? No.
Si tu creus com no t'ho creus, el Gaudit va néixer Reus. Si tu creus com no t'ho creus, és famós per tot arreu. El Gaudit va néixer aquí, com el futur jo prim.
El Gaudí va néixer aquí, quin arquitecte tan sublim. El Gaudí va néixer a Reus, el 1852, a Sant Pere el van batejar.
I després va tocar el dos. Per què va tocar el dos? Perquè a Reus no li van deixar fer res. És una pena. I a Ridoms tampoc, eh? Molt de néix a Reus a Ridoms, però no va fer res. Per què no va fer res a Reus? Us diré la resposta. Perquè era rival del Pere Casellas. El Pere Casellas era l'arquitecte municipal de llavors. I tot coses que podia fer el Gaudí, doncs ho quedava aquest paio.
que després el van matar els republicans, el van... el Pere, el Gaudí, el va atropellar en un tramvia. Sembla mentira, però tots els arquitectes d'arreus han tingut un final... Una miqueta especial. A Sant Pera el van batejar i després va tocar el dos. El Gaudí és immortal, la seva fama universal. Ara volen beatificar, tindrem un sant per venerar.
Va crear tota la pedrera i també el Parc Güell. La Sagrada Família només la podia fer ell. Amb el capritxo de comilles ja començava a tirar milles. Que el sublim era el Palau d'Estorga, la seva ment era un gran orgueu.
En Gaudí va néixer Reus, en ple carrer Sant Joan. Sí, perquè va néixer el carrer Sant Joan, no el Sant Vicenç o el carrer Sant Joan va néixer. Lo del Mas de la Calderera és una trola de primera. Na-na-na-na-na-na-na... Na-na-na-na-na-na-na... Na-na-na-na-na-na-na...
Si tu creus com no t'ho creus, en Gaudí va néixer Reus. Si tu creus com no t'ho creus, en Gaudí també és d'aquí. En Gaudí és de Reus. Sí senyor, el Gaudí és el millor. En Gaudí és d'aquí. I visca la mare que va parir. En Gaudí.
D'arreu, ridoms, Tarragona, el Gaudí és universal.
Estic una mica fònica, que tu canvis de temperatura. Ha quedat genial, ha quedat genial. Jordi, programa... Anem pel 300, si no va. Anem pel 300? Vinga, va, a servir. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria.
que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Si hi ha aparegut un 300 pels audidors, no ho veuen, però... Jordi, Jordi, bufarà l'escalment. Sí, sempre, sí. Sembla el títol d'una pel·lícula, no? El 300, el 300, el que passa és que no acabaven gaire bé aquests 300. Bueno, van fer 300 més, va fer una segona part, me sembla, no? 300 o más. Llavors eren 600, i ja anem sumant.
A veure, Jordi. Ens començarem el 300 parlant abans que s'acabi el temps. Sí, corre, corre, corre. Parlarem de les maduixes amb nata. Vinga, va. És un grup que va néixer dissabte. Dissabte? Aquest dissabte? Va ser el concert... Tenen dos dies. El concert número 3.999 va ser de les maduixes amb nata. Molt bé, maduixes. Que són unes tres noies de Reus que són alumnes del laboratori musical. Ai, que...
I vam passar pel laboratori i vam fer un reportatge sobre aquest debut mundial i ens ho explica el Toni Just, que és el director del laboratori musical. I doncs elles ja també sentirem com es presenten i quines cançons fan i tot està muntat ja. Vinga, va, asuntem-ho. Maduixes? Amb nata. Jo crec que ja va ser un curs passat que es van fer amigues.
I van dir, doncs, per què no muntem una banda? I van dir, doncs, a part de fer les omissions i de fer un tema sol, ens agradaria fer un tema en conjunt. I entraran ara, i faran un tema en conjunt. I s'havien de posar nom a la banda, també.
i van marxar ja amb el nom posat. Maduixes amb nata. I em fa molta gràcia perquè aquí al laboratori, avui, farem l'estrena mundial de les Maduixes amb nata. Som les Maduixes amb nata i mira, estem caducades, estem en època de Nadal, però, però, però estem d'oferta.
Com us dieu els tres? Dieu molts noms de cadascuna? Álvar, Selva i Noa. Us vau conèixer aquí, ha explicat, no? Com us vau conèixer? Com va ser que us vau conèixer tots els tres?
La veritat és que l'Alba i jo, la Noa, anàvem juntes a l'escola i llavors, després ens vam adonar que anàvem a la mateixa escola i llavors ens vam connectar encara més i després vam trobar la Selva, que també és molt maca i llavors vam començar a ser amigues i vam pensar, i per què no fem un grup?
I el nom de maduixes amb nata... Això és una història molt graciosa. L'expliques tu? Sí. El nom va vindre de l'Alba, que portava una camiseta d'unes maduixes amb nata. És a mirar blanca amb unes maduixes. I per això vam pensar, doncs maduixes amb nata.
Teniu pensat dedicar-vos a la música o què? No, la veritat és que no. Més com a parcial. Bueno, jo sí. Jo de gran sí que vull ser música. Us veieu un concert sencer, totes tres? No una cançó, si no totes tres. A veure, jo sí. Jo una mica. Jo crec que de més grans, doncs sí que farem més coses. Aquí, quines cançons heu sortit a l'escenari per separat, m'ha semblat. Quines cançons heu fet per separat?
Jo la vals d'Amélie. Jo Voice on Cry de The Cure. I jo una versió de Bon dia dels pets que es diu Bon dia de Nadal. El Nadal ja arriba...
Amb la família i els amics hem oblidat. Achequem les questiones que la sorpresa s'anava.
Veiem que les noves generacions Jordi puixen i amb quina manera i quina força i quines ganes, eh? Aquesta cantant és la Noa Ordóñez, la pianista és l'Alba Malet i la cantant i guitarra és la Selva Tropita. I vam tindre una sorpresa perquè entre el públic hi havia el Carles Tropita, que és el que va ser... Papa.
El papa de la selva, el Carles Tropita. Aquest senyor va ser el cantant, veu i guitarra dels Clam, que van tocar a Riudoms, al Serap, el 30 de desembre de 1994. Jo hi era, jo hi era. Quina gola que tens, Berta, quina gola que tens. És com diu el temps. A la selva li vaig preguntar, tu saps qui eren els Clam? I aquí tenim les declaracions de la selva.
Salve, una última cosa. Tu saps un grup de riudoms que es deien Clam? Et son un grup que es deia Clam? Clam? Clam, sí, l'any mila ja. Ah, sí! Va, doncs et sona tu. Perquè no para, bastant. Tocava amb els Clam. Doncs jo anava al concert dels Clams. Ah, mira, veus!
Sí, si mit d'estiu, no? Per exemple, és un èxit. El papi cantaves. Tu cantaves, eh? Cantava aquest senyor? Cantaves i tocaves, tocaves i cantava, a guitarra? Sí, sí, doncs me'n recordo dels concerts d'Esclam. Allà, al Serrap, no? I aquí tenim Esclam, no?
Això que estem vivint ara mateix és un honor, veure el retrovisor musical en vivo i en directe. Deixa'm dir-te que aquesta cançó va ser un gran hit i va sonar molt aquí a Tarragona Ràdio també. Home, home, és que va ser un clam per part nostra. Ei, aquí en joc de paraules, eh?
Jordi, cap on marxem ara mateix? Aquí a una entrevista musical sempre expliquem coses del que va passar fa molts anys al mateix dia. Jo no hi era, jo normalment no me'n recordo de la meitat de coses. El 22 de desembre de l'any 89. No hi era, jo no hi era. El Beta va anar a un concert. No, el Beta tampoc estava, crec, eh? Sí, sí. El Beta el vaig conèixer el 14 de gener del 89.
I aquell dia, aquell any, el desembre d'aquell any, del 89, encara no havíem començat a anar a concerts. Però ell vol ser el any... Sí, no havien cintes, no havien cintes. No, encara no. I aquell dia, el 22 de desembre del 89, ell se'm va anar aquí a la platja de la Rebessada, no?
Sí, cada una va la seva. Després vam fer La Unió Fa La Força. I en aquest concert que vaig anar jo, perdoneu per la veu, però com ha dit l'Ariadna abans, és que coses al temps. Aquest fred polar ens afecta a tothom. Perdona, Veta, és que acaba de dir...
i vaig cap al 60 ja és un punyetero doncs aquí un que jo conec ja està jubilat i feliçment a mi em queda poc doncs això ara estic recuperant la veu anàvem cadascuna la seva després vam fer allò de dir fem la unió que farà la força però abans d'arribar aquest moment doncs anava a concerts per alimentar el meu programa que es deia música a l'abast
I aleshores el primer concert que vam fer a Tarragona va ser precisament aquest, que ara celebrem aquest aniversari, no? Aquests anys, que va ser avui, no? 36 anys. 36 anys ja? D'aquest concert. Això mateix. Aleshores els Luxemburts t'ho havien tret al seu primer disc, el Vas de Punoque. El Vas de Punoque.
I per presentar-lo a Tarragona no van anar a Tarragona Ciutat, van anar a la sala estrella de la Rebessada, la mítica sala estrella de la Rebessada. I deixa'm dir-te que va ser un èxit total, la gent que va anar, jo per curiositat a veure com sonar amb aquesta gent del Vendrell, va ser tan èxit, tan exitosa la seva actuació que se li va acabar el repertori i la gent volia més.
I van tornar a començar les notícies cançons. I la gent tan contenta. I bé, va ser espectacular. I no m'estranya que després d'això, l'accent Bustó, doncs, pujessin com l'escuma, perquè tenien alguna cosa que enganxava la gent. Sí, però tu us vas entrevistar, l'accent Bustó, i tenim aquí el document de l'entrevista. Vinga, va, sentim-ho, sentim-ho. Bé, tenim per la... Aquest al quart. Aquest al quart.
El grup de rock català Luxemburgo. Qui sou? Som Luxemburgo. Jo soc Tami, el cantant. Tami Portuny. Portuny. El Bocas. Jimmy Opino, bateria.
Jesús, al baix. Pemi, guitarra. Pemi, què vol dir ser de Pemi? Pemi, Pemi, és Josep Maria. Pemi, però tot. Diem Josep Maria dos dos. I per no confondre'ns, ens diuen Pemi. Com va començar?
Com va ser? Com va ser això? Com va ser? Fa tres anys. Tres, quatre, ja. Fa tres anys que fa tres anys, diu. No ho sé, fa quatre anys. No, a mig no, o sigui, no teníem ni idea de trucar. Ni dia. No. Va ser rascar una miqueta. Llavors vam juntar i vam començar, no ho sé, fer cançons, versions, vam començar amb versions.
Per això en tenim moltes que podem aprofitar ara, no? Clar, potser encara no les toquem des de fa l'hòstia de temps. I clar, quan va començar, fa 3 o 4 anys, ja vau pensar en el nom de l'Axem Postó? Bé, quan vam començar necessitàvem un nom pel primer concert, no? Sí, que ens el vam mirar d'organitzar nosaltres mateixos i tot el rotllo. Llavors, doncs, bueno, teníem que fer un nom i va sortir l'Axem Postó. I que vol dir que... I uns laxants dels anys 20.
Vaig trobar-me una destral a dins d'armari. Em vaig excitar, desitjava beure sang i li vaig clavar. Amics del cor no va poder ni cridar, per sorpresa la vaig agafar. Vaig beure amb la seva sang
M'agradaria menjar-me el seu cervell. Tal com a missa pel capellà, per tenir-la vist me la vaig menjar i ara és part de mi.
Home, que això jo crec que estava tret d'una novel·la o d'una pel·lícula. No, una història real. D'un japonès que s'estimava tant la seva xicota... Que se la va menjar. Era una història real. I és el que diuen, que la realitat supera la ficció. 36 anys, eh? 36 anys. Em permeteu un incís?
Els Rolling Stones també van fer una cançó sobre aquest tema. També? Hi ha una que es diu del disc Undercover of the Night, que és de l'any 83, 84, que es diu Too Much Blood, que parla d'això, d'un japonès que vivia a París, que va matar la seva núbia, la va desquartitzar, la tenia congelador i se l'anava a menjar. Se l'anava a menjar, ostres, ostres. Doncs mira, els d'Axamusta també van trobar la seva manera de cantar, de fer un homenatge, que bonic. Perdoneu, eh?
No, no, no, ja fas bé, ja fas bé. Anem per una altra formació que també va actuar el 22 de desembre, en aquest cas del 1990, que només fa 35 anys. Tampoc hi érem, la meitat de nosaltres encara no ho havíem nascut. Els Vacuum van actuar a la sala Gas Gas de Tortosa el 22 de desembre de 1990. Ja no sé si el cantant es deia Jordi Esteller o Ernest Radó, o un era cantant. Un dels dos era el cantant i l'altre la guitarra, ja està.
Ho recordes com si fos ahir? I també els vam entrevistar endavant. Avui l'actuació a la vostra ciutat, a Totossa. Estem molt satisfets, més que res perquè la gent ha participat bastant. Hi havia un sector de gent que coneixia més o més les lletres, o sigui que s'ha notat bastant d'interès. I això, clar, ens ha ajudat molt el moment de tocar en directe. Te dona molta força. Això ho s'ha passat en altres ocasions?
Com a avui no. Com a avui no. Clar, vull dir, fa poc temps que fem actuacions en directe i avui la gent s'ha vist molt entregada. Com a vacum, sí, digues. Bueno, això aquest dia, que com la gent estava molt, molt entregada, vull dir, llavors vull dir, t'agafa molta força tu i t'entregués tu també molt més. O sigui, com a vacum no ens havia passat encara. Com de temps porteu com a vacum?
Bueno, la formació en els quatre membres el juny d'estany. Sí, el juny, o sigui que fa cinc o sis mesos pràcticament. Ja feia temps que anàvem, per exemple, van començar Joan era jo, l'autocista i jo, que sou la guitarra, i llavors cap allà al disembre del 89 va entrar la bateria, i després ara el juny ja va entrar la bateria. O sigui, ja portàveu la canya de l'any passat, no? Sí, sí.
Canyeros, canyeros, aquesta gent de Bacum, eh? Doncs gairebé hem d'anar tancant. Jordi, Jordi, Jordi! El 300 se n'ha passat volant, eh? El 300 se n'ha passat volant. Però intens, eh? A més a més, hem tingut l'oportunitat que cadascú també ha portat. I hem celebrat el concert 4.000, també, que era una cosa que tenim moltes ganes, ja, d'arribar als 4.000, ja.
M'han costat més aquests últims 50 que pas tota la resta. Ja em feu passar. Home, jo espero que pel 4.000...
4.000, què? No ho sé. No, pel 5.000 en tinc. Ah, doncs perdó, pel 5.000. Aquests 4.000 els celebrem avui, és veritat. No, estava pensant els 400, perdó, del programa. Que siguin una mica també en paral·lel. A veure. No? No ho sé. 400. No, que el concert 5.000 serà de l'any 2032. No, no m'ho crec. Sí, tant. El pas que et fas tu, que vas a 3 i 4 cada cap de setmana. No, que no en faig més de 200 cada any. Psst.
Eh, ja arribarà. Bueno, ja anirem d'en somar, ja anirem d'en venir per aquí, ja anirem d'en fer. Bueno, família, gràcies, gràcies a tots per venir, gràcies per aquesta estoneta tan maca, per aquest homenatge, que jo crec que ha estat un petit homenatge al nostre Jordi Sogranyes, Beta, gràcies, Ario Santa Maria, gràcies, Carles Manxet, gràcies. A vosaltres. Jordi Sogranyes, no t'ha dit que fins la setmana vinent, no? Fins passat festes, no? Fins passat festes, ara ja.
Ara ja no està... El dia 7 és dimecres, em porto una... Bueno, a partir del dia 7 de Gènes t'espero per aquí, eh? Amb els Reis, amb els Reis ja tots davant. Bueno, espero que us portin moltes coses dels Reis, que us cagui molt el tió, feliç, bones festes, bon Nadal també per a vosaltres i feliç d'entrada d'any. Gràcies a tots. Gràcies. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
Nosaltres, si voleu, tornem demà.
Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda.