Obro els ulls, agafo aire. Avui noto diferent la mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que al mes de juliol mai no arribaria.
que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia. I ja tenim més que preparat el nostre company Jordi Sogranyes perquè ens digui i ens comenti cosetes protagonistes al Festival Accents, Pirats, Auxili...
Anem poc a poc. Chino Chano. Primer saludem-lo, com i és tradicional. Jordi Zogranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs ni d'aquí, em sona flamenc. Jo, bé, gràcies. I tu, i tu. Espera, espera, no, no pots, espera. Torno, torno. Hola, Jordi, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Bé, i tu, i tu. Jo, bé, gràcies. Ara ja està, ja està.
Vinga, tornem-hi. Endinsant-nos, com no podia ser d'altra manera, en el mes d'octubre 2025. Home, que bonic. Ho ensenyem al retrovisor musical número 290 parlant de la XII edició del festival Accents. I és que aquest passat divendres es va presentar el cartell en relada de premsa. Això va passar al vestíbul del Teatre Fortuny de Reus. L'Isaac Alves de Nés, el responsable,
L'acte es va acabar amb la interpretació de dues cançons a càrrec de l'Alfons Om, dels Barcel. Alguns dels concerts ja dels del Fortuny, els del Teatre Bertrin, és el Submarino, ja estan anunciats. També el Submarino, com el dissabte abans, és una altra pota d'aquest festival. Des que va inaugurar la sala, també vam decidir sortir dels teatres, diguéssim, o no només estar als teatres i altres espais de reoci de la comarca, sinó tindre una sala de concerts com Déu mana,
per poder fer algunes actuacions més a la part més rock, perquè fins ara els teatres ens dedicaven més al que és la cançó d'autor, mantenim la cançó d'autor i alguna formació de rock dins els teatres de Reus, però tenim aquest sala submarino com a un complement ideal i llargament esperat. Nosaltres sempre...
Hem tingut aquesta vocació de música d'arreu dels països catalans, músics catalans, valencians i mallorquins, però no només, sinó que també des de fa ja hi ha algunes edicions i doncs fem una pinzellada de flamenc i també tindrem altres artistes d'altres parts de l'Estat, de Madrid, d'Andalusia, del País Bas. I ja que fem un homenatge a la nova cançó,
Hi ha alguns artistes de la cançó que ja no estan tocant, com és el Raimon i l'Ovidi Molló. L'Ovidi Molló ja ens va deixar fa uns anys. I a Can Brils, en aquest cas, amb l'Artur Gaia, farem un concert homenatge a l'Ovidi Molló.
i aquí al Morell, que també és un dels municipis que participa, tindrem el fons Olm, que després el tenim aquí al costat, potser algú no l'ha vist, amagadet, per interpretar algunes cançons del Raimon. Ella és valencià i va decidir, ja ho explicarà, homenatjar també aquest referent de la cançó catalana, o la cançó dels països catalans, que és l'Ovid i el Raimon, perdó.
Sí, jo soc del COI, però el primer que vaig escoltar a casa, quan anàvem en un trajecte entre el COI i el TEA, anàvem a la platja tots els caps de setmana, era el Raimon, sonava entre les cintes de casset, allà al cotxe, no?, i era algú que cantava i de la teua pròpia llengua, no?, sonava igual Juan Pablo o ves a saber qui, i de sobte, aquella veu, no?, tan impactant que era la del Raimon. I des de llavors que nosaltres, el mon germany i jo, que treballem
En Betzel, ell és artista plàstic i jo que em fa autor, doncs sempre fem projectes interdisciplinars, polièdrics, i ens agrada dir això, que des de l'inici, tot i que era una cosa molt incompresa, l'any 2000 vam anar fent projectes diferents, i en aquest cas el 2010 vam publicar Petzades, que era un homenatge al Raimon.
contraballa la terra, llaurador del meu poble amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit,
Dilluns, terra i força. L'únic camí nostre font de martell arbre, l'únic camí ser el camí.
Era difícil caminar, amor, on som junts tu i jo.
Déu-n'hi-do, que bé que sona aquest directe precisament del Fonsom que vam poder veure i sentir a la presentació del Festival Accents. Però hi ha més coses dins del nostre programa i del nostre espai d'aquest retrovisor musical. És així, Jordi, no? Justament avui, 6 d'octubre, fa 35 anys, de la primera mostra de músics terregonins. Què dius?
Qui no recorda aquest doble disc en directe, gravat a la plaça Corsini, el 6 d'octubre de 1990? I tant, el tinc per aquí. Escoltem un dels participants, els Pirats. Vinga, va. Que em fa il·lusió i tot, eh? 35 anys. Tants. Uh!
Ah, pel que sobra la llesta, i mirar cap al cel una ralla més. Jo me'n podré al·lucinar, les hores fries s'agafaré, i d'alluna semblar, ara de paper, una ralla més. El meu cas de mare, una ralla més. I al·lucinaré, una ralla més. El meu cas de mare, una ralla més.
Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més. Una ratlla més.
M'estava donant un tomet ara mateix per la capsa de música. I no tenim els pirats, però sí tenim els glòsters. A la capsa, el dia 24, en concert.
No, no, més, més, no, el dia 24, eh? Que tinc ànege de parlar amb vosaltres, que vingueu per aquí. I anem tancant, Jordi, oh... Acabarem el retrovisor musical i anirem tirant amb la música dels Obsili. I és que el 6 d'octubre de l'any 2018, fa 7 anys, vam presentar el CD Tres Ors a la festa del 30è aniversari de la colla castellera dels xiquets del Serranyo, davant del tinglado número 1.
Fins la setmana que ve, Sílvia, i adiós als fans de Tarragona i dels atardes cap de setmana. Adéu!
SILENCIA I TRIBÓNIA
Doncs aquest ha estat el nostre retrovisor musical per avui.
Inducidència antic i bollar. L'amor espereix pesar-te els braços. En una lluita sorda i consta. M'has de portar sales, bosses i asos. Inducidència antic i bollar. L'amor espereix pesar-te els braços. En una lluita sorda i consta. M'has de portar sales, bosses i asos.