M'he deixat, però no m'enteixo, que em moro, pensant en el que he passat i me n'adono, però és cert que no estava preparat que quan et vaig trobar, no sabia gestionar. Va, n'està fent tant que l'oro, quan passo pel costat d'alguna festa i em crema, ja s'hi aguantant les ganes que tinc de fer-te, llar-te en algun bar com just van començar, ho fèiem demagat, i és que se'm va tan difícil resistir-te. Ets el disc que més em fa l'empunyeta,
perquè em fas creure que sóc capaç de tot. Marieta. Marieta. Marieta.
i et busco i et trobo, és fàcil inventar, d'aquí no ho passa, però et provo i tornem a quedar després de canyes, per por... parles de llibertat, però com t'has lligat, això no s'ha acabat. I és que m'encanta la màgia que tens en els teus gens i també la teva gràcia, m'encomanaix les dents també per anar a fer unes tapes. És igual l'hora que és que em fiu tot el menjar, la fei ferran aviar, i és que se'm fa tan difícil resistir-te.
Ets el bici que més em fa la punyera. Per què em fas creure que sóc capaç de tu? Doncs així és com sona aquest darrer senzill d'ell. Sona el Sodic. Marieta. Ai, Marieta, Marieta, que quan et veig el cor me peta. Però no sé si seria una idea, eh? Anem a saludar l'Evan Dredes, que el tenim via telefònica en la veu, precisament del Sodic. Evan, bona tarda i benvingut.
Hola, bona tarda, com estem? Doncs mira, com la Marieta. Sí? Jo sí. Bueno, a veure, la que jo he dit, eh? No la vostra, eh? Que aquesta ja és per dos rombos, eh? No me la lieu, no me la lieu, eh? No, no, no. Bueno, explica'm, perquè aquest és el darrer senzill que heu tret fa poquet, poquet, que encara està calentet, però és que veníem del temps afegit, veníem de la meva generació, esteu que no us atureu, eh? I que continueu, eh? No seria la cosa.
No, això és un no parar, és un no parar, vull dir, aquí no aturem les màquines. Explica'm d'on sorgeix aquesta Marieta. Existeix de veritat, la Marieta? Bueno, sí, existir sí que existeix, és una... Bueno, és una declaració d'amor, no? Aquesta cançó és una declaració d'amor als vicis, bueno, als vicis que ens pot causar, doncs, no sé, una cosa que afecta, no?, que afecta el cap, afecta el cos...
Bueno, no sé, no sé cadascú que interpreti. No, no, el que dius tu és una declaració d'intencions, que a més a més jo espero que molta gent se la faci seva, en el sentit que, clar, hi ha coses aquí molt boniques i hi ha també aquell contacte humà que tant s'està perdent. Exacte, exacte, sí, sí, sí, bueno, és una cançó que...
que també porta el contacte humà, porta a... Bueno, sí, porta a diverses coses, a diverses coses. És una declaració d'amor, una declaració d'amor. Molt bé. Per cert, que la meva generació vau enregistrar el videoclip a les Rambles de Barcelona. En aquest, on s'ha fet...
Bueno, en aquest el vam fer en un local social que tenim en una colla d'amics, que li diem La Vinya, és allà on passem la majoria del nostre temps, amb la nostra colla, i llavors vam decidir gravar-lo allà, amb els nostres amics, i que fos una cosa més, no sé, d'anar per casa, no?
Una cosa més així... Bueno, però s'ha quedat també molt divertida, eh? Sí, no? Bueno, ho hem intentat, més... Ho hem intentat. Quantes vegades es va haver de parar? Quantes vegades vau continuar? Quan va ser...? Bueno, potser la gravació va durar cinc hores, però... Només? Però, evidentment, totes les hores no estàvem...
No estàvem gravant el videoclip. Home, clar, clar, per això m'imagino que és allò de pare, dina una mica, o pare, i fem unes rinses, pare, o mira quina cara. Vam convidar un vermutet per allà, pels col·legues i tal, i va estar molt bé, la veritat, vam passar un matí genial. Però ja teniu preparat el proper pas o què? Com està?
Bueno, ara ja estem, aquest segurament sí, l'últim single que traiem abans de treure el que seria el nostre primer treball. No ho sabem encara, potser deixem alguna sorpreseta més, però no ho sabem. Ara ja ens hem tancat a l'estudi, ja hem acabat.
Tota la gravació i preparant ja tot pel disc, pel primer disc. Esperem també el directe, que ja tenim ganes també d'anunciar algun d'aquests concerts, que espero que esteu apamant. Bé, sí, sí, s'està preparant una gireta molt xula.
i esperem que què la podeu dir. Nosaltres ara ens posarem a dins del local i ens tancarem, que és el que més ens agrada. I millor que estar entre estudis i entre coses. Nosaltres al final som músics per tocar en directe. Llavors, bueno, esperem que hi surti una gira xula. Espero, espero. Per cert, del Zona Nou sabeu alguna coseta més? Esclar, vosaltres vau formar part, diguem, del Zona Nou. No sé si us han trucat a dir, ostres, que també estem preparant nosaltres alguna cosa. Veniu que tocareu.
Bueno, per sort amb el Sona Nou ens han ajudat un món, després de treure, bueno, de cadascons el concurs, ens ha ajudat molt des de l'organització, amb els premis i amb tot, i és una manera de seguir treballant i seguir fent música, que és el que més ens agrada.
Molt bé. Per cert, el temps afegit, tenim un 140 aniversari del Nàstic. El podrem veure de nou? Algun partit del Nàstic amb aquest temps afegit vostre? Home, tant de bo, estaria molt bé. Nosaltres sempre estem contents de col·laborar amb...
Amb la gent de casa, amb la gent de Tarragona i tant de bo. I moltes felicitats del Nàstic. Igual que moltes felicitats de Tarragona Ràdio. Gràcies, gràcies. Per aquest 40 anys. Us falten 100 encara per atrapar el Nàstic, però està bastant bé. Jo crec que no ho veuré. Mira...
Eva, que potser d'aquí a 100 anys, o això estic mamificada, o en formol, o una cosa d'aquestes. Per cert, que tinc guardada com m'oro empanyo, que es diu la vostra bufanda. La tinc guardada aquí a l'estudi de Tarragona Ràdio per quan vingueu a presentar-me el disc, que ho posaré aquí sobre de la taula.
Llavors traurem les bufandes i traurem les coses, no? Sí, clar. I ho posarem aquí damunt de la taula, tindrem el més shandising del sodi. Samarretes i tot el que s'hagi de fer de cara al futur, eh? Així ens agrada, així ens agrada. Perquè aquesta Marieta, clar que sí, aquesta Marieta, aquest cor, que està així amb aquesta fletxa...
Mmm, com a tatuatge també quedaria bonic, eh? Exacte, la idea era una mica això de la portada, reflectir aquesta declaració d'amor amb aquesta bogeria del tatuatge, que de vegades dius, què fas amb un tatuatge?
i potser després ho deixen, saps? La cançó parla d'això també. I després la Marieta ja no està, no? Sí, la Marieta jo crec que és una cosa que d'alguna manera es queda dins, es queda dins per sempre. I si passa alguna cosa amb la Marieta, que a veure, que poden passar moltes coses a la vida, ara mateix ja es poden esborrar la part de dintre i sempre pot canviar l'amor de madre, no més de Marieta, mare, no? Madre...
Sí, la Marieta també de vegades és substitutiva, es pot substituir per altres, no? Però està bé, està bé. Però que sigui Marieta com a tal el nom, d'on el vau treure? Però clar, no és un nom que diguessis, és que és un nom de cada dia, no, no, és una cosa molt excepcional. Marieta? Sí. Bueno, bé de... Però la Marieta d'ull viu, jo me'n recordava quan era petita que em deien, ai, la Marieta d'ull viu, o la Marieta que quan et veig el cor me peta. Era la forma de Maria, no?
Marietta de l'Ull Viu, de fet també tenim aquesta referència a la cançó tradicional de Baixant de la Font del Gat, que surt en el moment del pont de la cançó, que també surt. És veritat. Bueno, és una exemplificació de la bogeria, d'aquesta bogeria a la que pot arribar l'amor, aquesta...
Sí, sí. Doncs a veure què passa amb aquesta Marieta, jo espero que tinguin moltes, moltíssimes, milions de reproduccions i així que tinguem la possibilitat de tenir-vos donant molt de temps per aquí xerrant i qualsevol cosa, Evan, ja saps l'Estel? És a dir, ei, que tenim nou senzill o que traiem això o que fem allò altre, doncs ens aneu a informar i portes obertes, d'acord? Moltíssimes gràcies, això és casa, això és casa. Aquí ho teniu, gràcies.
Adéu-siau, Evan. Gràcies. I records a la família, eh, del sodi, de part nostra. Adéu-siau, adéu. Adéu-siau. Perquè em fas creure que sóc capaç de tot, Marieta.
Marietta, Marietta.
Ja et busco, ja et trobo, és fàcil inventar, d'aquí no ho faça, però et provo i tornem a quedar després de canyes, per poc, parles de llibertat, però com t'has lligat, això no s'ha acabat. És que m'encanta la màgia, i tens en els teus gens i també la teva gràcia, m'encomanaix les dents també per anar a fer unes tapes. És igual l'hora que és que em fiu tot el menjar, la fei Ferranadea, és que se'm fa tan difícil resistir.
Ets el bici que més em fa la punyeta. Per què em fas creure que sóc capaç de tot? Marieta. Marieta. Marieta. Marieta.
Baixant, pujant, baixant el fam del gat. Una noia, una noia, una noia i un petjat. Preudeu-li com es diu Marieta Marieta. Preudeu-li com es diu Marieta Marieta. És que se'm fa tan difícil resistir-te. Ets el disc que més em fa la fulleta. Perquè em fas creure que sóc capaç de tot, Marieta.