Ets com una llum que es filtra dins la meva pell. Miro amunt i em dic que tot encara està per fer. Noto una escalfor que em guia enmig de la tempesta. Sento aquella boira que em recorda d'allà on vinc.
En els meus ulls neix una força infinita que embomeja el pit, la calma a tot l'oceà. Agafo aire, arriba a l'hora de no mirar enrere i deixar-se'n no pel que vindrà.
El vent em diu que no em deixarà caure. Se m'endú ben amunt sobrevolant els oceans. Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se. Veig com tot abans els núvols com creuen el cel.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
que no em deixarà caure. Se m'endu ben avut sobrevolant els oceans. Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se.
Doncs us oferim ara mateix oceans de música. Oceans d'accents. Aquest festival de pop, rock i folk amb tots els accents que ens ofereix i ens convida aquest cap de setmana a gaudir dins el Convent de les Arts dels Anna Dibori. Serà aquest diumenge, dia 8 de març, dia de la dona, a les 6 de la tarda. Anna Dibori ens presenta. Ens continua deslumbrant amb Luxe Tumbre.
Mira, que ja la tenim amb nosaltres, ara ha nevat. Anna, bona tarda i benvinguda. Hola, bona tarda, Sílvia. Com estàs? Gràcies. Bé, ostres, ara escoltava la cançó i pensava, quant record, no? Que fa temps que no l'escoltes, aquesta? Mira, és que la canto molt, eh? La canto molt, però això d'escoltar-la jo activament, la versió del disc i tot, ostres, doncs ara feia temps que no ho feia, sí, sí. Ostres.
Jo pensava que ara és quan m'hi diu, no, no, si aquest a l'eclipse ja el tenim més que passat, perquè ja fa... Clar, ja és del 10 de maig, del 2024, eh? Sí, clar. Que ja han passat dos anys, que jo he. Ua, que ràpid, eh? És molt fort, eh? Ostres, massa ràpid, amb el que costa fer-ho... Anna, és el que t'anava a dir, que m'assemblava menys, perquè tinc la sensació que va ser fa res que estàveu tu i l'Adrià aquí amb nosaltres presentant el disc. Totalment.
I que fèiem el concert de presentació i tot, mare meva, eh? Exacte, exacte. Què t'he de dir? Si fa res fèieu 40 anys, no? Ua! Per cert, felicitats per les dones de paraula. Vull més, eh? Va quedar-ho, què? Va tonar bé? Molt, molt, molt. Bueno, felicitats a valtros per tota la gala, que, mare meva, no va faltar res, eh? Per cert, que llagrimeta amb l'Àngel, eh?
Ai, l'Àngeles, que clar, jo me l'estimo molt, eh. Ho sé, ho sé. Bueno, d'aquí també un petó a la Tessa, que també hi era, i no ho sabia, i mira, doncs me'n vaig anomenar, però clar, tot l'equip,
Fa molts anys que tiren del carro de les sardanes i tot, i clar. És veritat, és veritat. Ostres, ja saps tu jo que els conec des de... Com han vist néixer, com aquell qui diu? Sí. A més, me'n vaig trobar allà una parella, dues persones molt entranyables, que crec que m'ho van dir que eren tus pares, eh? No me facis cas. O i tant, no s'ho vam perdre, no?
No s'ho van perdre. Ho sé, ho sé, vaig tenir la oportunitat de saludar-los, i tant. Que bo. Doncs això, ara, això, diguem que va ser un moment bonic d'aquells inoblidables, i jo m'assumo amb un altre, que tindrem la oportunitat de gaudir aquest diumenge a les... recordo, dintre del Festival Accents, al Convent de les Arts a les 6 de la tarda. Que jo dic, no sé si has pogut veure, si has pogut entrar, has pogut tafanejar una miqueta de com és aquest Convent de les Arts.
Oh, i tant! Jo hi vaig tocar allà, amb la cobla fa anys, amb la cobla principal de Tarragona, i fèiem un concert amb l'Anna Migó, que en aquell moment tenia un duet també de formiga i cigala, i jo no havia vist mai el convent de les arts, i vaig entrar i em vaig quedar...
Ostres, a quadros, de lo bonic que és. Em va semblar un raconet increïble. Sí, sí, jo i tant. I amb moltes ganes de tornar-hi, que no li he anat mai més. Jo no he tingut l'oportunitat de veure, però és molt gran, l'acústica és molt bona, pel que em dius, sí, perquè si ja s'han fet diversos espectacles o concerts, això vol dir que també ha agradat.
Sí, sí, sí. I allí també vam gravar aquest concert que fèiem amb la Coba en aquell moment. També el vam gravar i té una acústica xulíssima. I bueno, doncs amb ganes de presentar-hi l'Uxetumbra. A més, ja t'aviso que qui ens escolti, si no ho ha vist al concert, doncs és de les últimes vegades ja que el podrà veure. Anna, què dius? Bueno, clar, dos anys, tot ha d'arribar a la seva fi.
Jo no dic que sigui l'últim, l'últim, perquè mai se sap, però sí que fa pinta sobretot aquí a Tarragona, que potser és de les últimes oportunitats, perquè aquest concert és la presentació d'aquest disc d'eclipsi, però sí que està tot pensat com molt de manera escènica, amb projeccions, amb tota la banda, amb elements escènics també molt interessants, de llums, clar, és una feinada la que ens va...
portar aquest concert, que jo crec que val molt la pena. Que no l'hagi vist, que vingui, que no podrà. I que no s'ho perdi, que no s'ho perdi. I que no l'hagi vist, escolta, si vols repetir, que també vingui. Clar, i que a més a més que gaudeixi de vosaltres, i tant, i tant. Anna, jo recordo l'anterior concert aquest, no ho vau fer entre moltes llums?
Sí, home, és que clar... Ara dic, ara com li entro? Sí, i tant! Clar, jo és que al final tot va com va, no? Tot és bastant cíclic i portem dos anys presentant aquest disc, llavors també ens donem pas a nous concerts, a nous espectacles, ens hem d'anar també reinventant. Sí, clar.
I vam presentar un concert, ostres, aquest és molt intens, eh? A les nits d'espelmes. Tota envoltada d'espelmes, sí, correcte. De veritat hi havia mil espelmes sobre l'escenari? Sí, i més i tot. Sí? Sí, sí. No em facis dir quantes, però recordo que les vam engegar d'una en una. Ostres! I ja te dic jo que n'hi havia més a mi. Jo, per favor, que ningú bufi, que ningú bufi, tanqueu les portes, que no hi hagi corrent d'aire, per favor, per favor.
A veure, per la gent que li interessa venir i que no s'espantin, que són de l'ETE. De cas, de cas. Ho dic perquè com va sorgir aquesta idea? Jo no sé si ja la vau agafar, si va ser una cosa que vau pensar, ostres, anem a provar... Com va anar? Mira, no, el tema va ser que nosaltres treballem els concerts amb tècnics de so propis i un d'ells és l'Antoni López i ell té una empresa bónus
com una iniciativa, un projecte, que es diu Ànima Events, no sé com es pronuncia, i ell va ser l'impulsor d'això, d'aquesta mena com, que a més que em perdonin, però és una mica Candelight a la catalana, que em va agradar molt l'expressió, i ell, per iniciativa pròpia, doncs busca projectes o quartets d'acord o grups amb qui treballi, que cregui que pot agradar, i ell va ser qui ens va proposar fer aquesta mena de simbiosi per crear aquest concert, no?,
El que passa és que, clar, jo el que no volia era que fos un concert d'anar a dibodi i més amb espelmes, sinó que jo volia que aprofités les espelmes també com per crear una mica de fil conductor del concert i d'elements escènics que ens ajudessin a entrar en una història, no?
I així va néixer. Però, bueno, el mèrit de la iniciativa va ser de l'Antoni. Molt bé. Ho dic perquè, clar, no ho hem comentat, he anat directament cap al cover, cap al dia 8, però és que el dia 7 esteu amb aquestes nits espelmes a Vilanova i a la Geltrú. O sigui que a l'Auditori Eduard Toldrà podreu tornar a reviure precisament aquell moment d'encendre. O sigui, quantes hores abans heu d'anar per poder encendre-ho tot? Ostres.
Mira, encara no ho sé, ho descobriré el dissabte, perquè a l'Espluga vam poder estar dos dies de residència i vam anar amb calma. Però, ostres, jo crec que...
3 o 4 hores abans s'hi ha d'anar, eh? Almenys, sí, sí, sí. Però vas de tot part. No només per posar els instruments i que tot soni bé, sinó després també. Però la màgia que després hi ha deu ser incomparable, deu ser magnífic. Jo explico que per mi és el concert més intens, més emotiu, que he fet mai, i a mi també és dels més especials, però perquè al final és bastant la meva essència, que és
La del piano i la veu, amb l'Adrià Mort, a la percussió, com sempre, que m'acompanya, però ho fa des d'un rol també diferent. I, ostres, m'ha costat molt, eh? M'ha costat molt perquè és un concert que parla de les pors, parla de la vulnerabilitat, del procés creatiu, de les dificultats, i parla del dol. Parla d'uns temes que són una sotregada emocional important. Sí, sí.
Però ja estava creant, és el que te l'havia dit, l'has creat especialment, o s'ha creat especialment precisament per això, per expulsar d'alguna manera totes aquestes coses que ens fan patir? Perquè tot això que m'estàs dient són coses punyents, són coses que s'han de tenir una delicadesa, un tacte, i totes les pells són tan diferents? Jo crec que sí, i potser de manera més conscient o inconscient,
Al final jo tinc el meu procés de vida i d'aprenentatges i jo crec que mai m'havia atrevit encara a fer un procés creatiu on em despullés tant i on realment confies tant en mi com és el de fer un concert que bàsicament depèn del piano i de la veu, malgrat que tingui l'Adrià allà fent el suport. I sempre vaig agafar el toro per les banyes i vaig dir, mira, de fer un concert,
el més sincer que hagi pogut fer mai, i m'he d'atrevir i som-hi. I sí, sí, així ha estat. Però això et ve d'alguna cosa? Perquè estava pensant, no sé si a través de la cançó de la teva àvia, moments viscuts especialment... Sí, jo crec que sí, perquè al final la mort de la meva àvia és una cosa que a mi em va afectar molt, i no només en el sentit de tristesa, sinó en el fet de...
de replantejar-me la vida, de dir, bueno, anem a reflexionar, que això va molt ràpid. I tant. Què està passant, no? De sobte tot ha canviat, tot és diferent i així és com ha de ser, no? Anem a estirar d'aquí, agafem, aprofitem aquest procés de dol, no?, com per també crear-ne coses boniques més enllà d'una tensió, no?
Ja et dic, no només pel dol de la persona en si, sinó del dol de la infantesa, de molts dols, no?, que de sobte en una cosa es desperten. Bueno, és un viatge, és un viatge, és una nit d'insomni, és el punt de partida, ja t'ho dic tot, és la sinopsis, la nit d'insomni a l'habitació amb espelmes,
I a partir d'allí, doncs, a buscar la bellesa de la vida. Aquest serà el segon, ja que em feu així? Sí, serà el segon. I què et van dir del primer? Ho dic per allò del feedback de la gent, de veure-ho, de somiar-ho amb tu? Mira, doncs ha estat un dels feedbacks més bonics que he rebut mai, eh? Sí. I aporto anys sobre els escenaris perquè jo crec que la gent agraeix molt i jo crec que es nota molt quan una cosa és allò de tu a tu i sincera...
No dic que la resta no ho sigui, de la música que fa, jo al final crec que soc molt honesta, però sí que potser no queda tan despullada amb la banda i tot. I la gent estava molt emocionada, la veritat, i jo encara més. Així que, bueno, veurem com van els següents. Estava molt espantada jo, perquè clar, al final, de dir, ostres, si la gent no ho rep bé, podria ser...
A veure com em farà sentir això a mi, no? Clar, clar. Però no, la veritat és que la gent molt agraïda, molt emocionada i jo encara més. Sí, sí. Que bo. Ai, que bonic. Tinc ganes que també ho portis aquí, eh? Bé, ara vas pujant, vas cap a dalt amb aquest espectacle, diguem-ho així. Sí, sí, sí. Ara ja estàs a Vilanova. És un espectacle que... Que va pujant, eh? Va pujant. Que m'està començant a obrir portes cap amunt perquè després a Sant Jordi anem a Palafoll. Veus?
I després, el 25 d'abril, també anem a Vegas. La veritat és que m'està començant a obrir portes més cap al nord. I jo feliç que així sigui. Una vegada que arribis a Andorra, torna, eh? Sí, home. O potser, mira, arribes cap a la França.
Bueno, escolta... Que també estaria molt bé, no? I a què estem aquí? Mira, encara que només sigui aquí a la porta amb la lluna, la platja i dos espelmes, i fem un concert... Hola, bona, estem a Perpinyà. Toma, ja has passat a la frontera. Bueno, a veure... Ja tens aquí el primer concert internacional.
Europeu? Sí, sí, bueno. Home, fem una mica de broma, però estaríem molt bé, eh? Clar, si posem català encara millor, a veure si normalitzem ja. Ah, que sí. I a més, això que et diu, aquí hi ha tot el món.
I tant. Jo sempre dic que a mi el que em diu molt és la música. Jo puc estar per un passadís d'una botiga, em va passar d'una botiga xinesa, i estava sentint una cançó, i jo deia, aquesta cançó, que bonica que és. I li vaig preguntar al dependent, i he dit, perdona'm, això que sona, què és? Perquè a més a més era japonès, no era un grup ni català, ni castellà, ni anglès. I me va ensenyar el CD, me'l vaig portar cap a casa.
Clar, molt bé. Després només me va agradar del doble CD aquella cançó, però bueno, dic, ja tinc aquesta referència, que saps que la música és la que pot obrir totes les portes. Sí, sí, totalment, totalment d'acord, i tant.
Anna, que també te vull veure perquè hi ha totes pelves, eh? I si he de donar-te un cop de mà, ho faig, eh? Vinga, va. Sí, però, bueno, això com que és la novetat, jo recordo que el luxe d'ombra està molt bé, eh, també. Sí, sí, ni dubtes, eh? Sí, no, no, perquè és que també és un concert que m'estimo molt i que ja s'acaba. I que a mi també em farà un dol, no?, acabar aquest concert. I a més que és amb tota la banda, que la gent, si no ho sap, doncs és que porto uns músics que són increïbles. Vinga, repassem, repassem qui són la teva gent. Vinga, va.
Mira, doncs vaig amb l'Adrià Mort, de la porteria. Com si fos un partit de futbol. Vinga, va, a porillo. Bueno, el Sergi Esparza, el Joan Casellas,
Al mig cap, no. Bueno, Sergi es farça amb el baix i el piano, a vegades també. El Joan Casellas de la guitarra elèctrica. El Gini Vidal toca la guitarra acústica i també em fa veus i també canta. També em fa de manoguit. Molt bé, ostres! I llavors tinc el Jan Homedes, que aporta aquest color nou d'aquest últim disc, que és el violí. I bueno, ja està, és servidora. Ara veu ja al piano. Una banda que... Fantàstic!
res en de ja ningú, un Dream Team increïble. I que duri per molts anys, que espero que estigueu ja també començant també a donar-li color i calor al que pot ser noves cançonetes dels Anna d'Ivori. Com porteu aquest tema? Bueno, no, aquest tema... Ara ha parat? Sí, sí, perquè al final al final sóc jo la que fa les cançons i tot
I amb el de les espermes ja vaig passar el meu procés creatiu i ara necessito respirar una mica.
I llavors, bueno, l'any que ve, no és per res, però fem 10 anys, eh? Què dius? Ja feu 10 anys? Sí, sí. A veure, per favor, eh? No sé què farem. Algo farem, però, clar, abans de pensar en coses noves, també està bé celebrar... Què t'he de dir, no? També està bé celebrar el que m'he fet. I això és clar. O sigui, que aquell ja que tu i jo vam crear... No, no, no. Ostres. T'en recordes, no? Ostres, al fin. Al fin...
Home, te la tenia guardat pel final, eh? Però ja sé que fa temps que me cau la llagrimeta que no la cantes, Anna. Sí, oi, que fort, eh? Que joveneta aquí, allà. És que aquesta era la meva, i tu saps que continua sent la meva per molt que m'enredis amb altres que també siguin boniques, eh? Jo sempre ja penso, Sílvia, sí, quan sento aquesta cançó, ja sempre penso en tu. Ja.
Bueno, recordo de nou a tothom que n'estigui sentint, que tenen una cita amb vosaltres per poder gaudir precisament dins d'aquest Festival Accents, per a més centrat per aquí aquest diumenge, dia 8 de març, que si volen anar a Vilanova i la Geltrú, doncs res, que també et tindran amb aquestes nits espelmes el dia 7 a l'auditori Eduard Toltrà. I, Anna, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies a vosaltres, sempre. I fins la propera, eh? Gràcies. I tant. Bé, fins aviat. Fins aviat. Adéu-siau, adéu.
A l'hora s'embrada la gespa, buscant-s'humor, retransplòs per una essència, d'aquell bon temps, d'aquelles ànimes, trenes de vida, bogeria, jove, topent tendre. Ell alimentava tres besignes,
Li feien cas. L'altre asseguda l'escrivia. I passaven hores allà prenent sobre la vida. I dos ànecs sobre allà volant. Diuen cridant, que ja se'n van. Nosaltres somiem desperts i tranvejant la llibertat. Aquell amou, aquell silenci, aquell cel blau que fa pensar. Hi ha de tants i de vegades que faran estimar.