Doncs vinga, anem a saludar-lo. Jordi Freixa, Jordi Català, bona tarda i benvingut.
Bona tarda a tothom. Que amb el canó de Palamós ben posat, i a més mirant cap a segons quines terres, i si es passen, pum! Ara, la música del canó de Palamós per posar. Ja tinc una lletra en català, mig feta, eh? Sí? De quina? El canó de Palamós. Ah, també, eh? Home, si que ja estàs feta, no? Que la produiria el català. Ah.
I serà també el canó... El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? Que t'arregona. El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? Que t'arregona. El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El canó de Palamós, eh? El can
Doncs aprofitem, no? Sí, sí, sí. Perquè puguem fer coseta, no només aquí, eh, a casa ciutadana. Home, ja ho sé, ja ho sé. I que, a més a més, estàs amenaçant amb un nou llibre. Sí, el que no dos pelacanyes, es dirà. El que no dos pelacanyes? Sí. Tu també et trobo molt guerrero, eh, pel boletant de pau. Sí, sí. Ja, ja t'he visto, ja t'he visto. Bé, per cert...
que recordem que la setmana passada va ser la primera vegada que vam sentir aquest canó de Palamós, que quan hi arribi la pau, no només a la zona, ja sabem ara mateix que tenim en conflictes, hi ha molts conflictes oberts en aquesta, a la nostra terra, quan aquesta, a la nostra terra, puguem dir, ostres, sembla mentida, el ser humà ha pensat i ja no tenim guerres, llavors en aquell moment canviarem el canó de Palamós. Però mentrestant, Jordi,
Vinga, nosaltres també donarem, ara és la guerra particular. Quan es signi la pau, abans d'anar a la guerra. Vinga, a veure si és veritat. Vinga, ara massa agradat. Vinga, anem cap a la tele de Tarragona? Això no és meu, és del mestre Godalla, a Pau Descansi. Mira que era maco, eh? Sí. Doncs anem cap a primer a la tele de Tarragona, perquè sé que teniu cosetes en cap de setmana. No, primer vam quedar, que parlaríem de Santa Tecla, que si no ens quedarà el tinter.
És que després hauràs de córrer, eh? Segur? Ho deixarem per un altre dia. Va, va, va. Estàvem a Santa Tecla, la història de Santa Tecla, Verge i Màrtir, que va estar a Sant Pau, predicant... Jo vaig estar a Damasco,
I vaig veure una pintura on hi havia la cistella, a la qual Sant Pau va caure de la ciutat perquè el volien... Sí o res? Sí, i la Santa Tecla va anar... En aquell moment no ho teníem tot bé, eh? No, perquè, esclar... Bueno, ja sabem la història de Sant Pau, no? Doncs, saulo, saulo, perquè me persigues, però... La Santa Tecla... Mira qui ha trobat, que crec que algú m'ho ha dit.
Ah, així. Molt bé. Ah, sí? Sí, sí, sí. Això és música romana. Te llegeixo, eh? Te llegeixo del guió que m'adones. Molt bé. Això és música romana feta per un grup d'interpretació musical d'Itàlia, i vosaltres ens direu, bueno, i jo, què pinta aquí? Home, per què estàs parlant de la història de la nostra Ticlà? Molt bé. I té a veure, òbviament, amb els romans. Els romans, molt bé. Bé... Que canya ens van donar. El que és ara és la catedral.
Abans, en temps de l'època romana, havia sigut el temple de la Tria Capitolina. Júpiter, Juno i Minerva. Minerva, la que està al davant de l'Ateneu, aquell mural tan xulo. Si em fessin tantes fotos de gent de català com la Minerva, ja seria més famós que la Coca-Cola.
Després, aquell temple va canviar i va ser dedicat a August. Veus? Estava gelós. August va néixer el 23 de setembre.
I va morir... Que casualitat, Maria de Santetegla. Espera't, espera't. Ai, ai, ai. Això té un perquè. I sa Magí... i va morir el 19 d'agost. Llavors, bueno, i ell va ser divinitzat aquí a Tarragona, a Tarragó. Per cert, ell deia que no volia ser divinitzat. Ell volia ser Sumon Pontificius. Home, volia ser més. Com el papa. No, no volia ser Déu.
Ara m'ha sortit, perquè era més fàcil que els romans com a tal i sent l'emperador com a tal. No va voler ser divinitzat. El van divinitzar després. No va voler pujar als cels de cop. No va voler ser Déu. Ara, els que van vindre després sí, perquè el Tiberi...
que era el seu fill... Parla amb Déu, no? El Tiberi va dir... Digue-m'ho a mi. Ostres, si el meu... si ell era Déu, doncs jo també ho vull ser, i llavors, a partir d'allí, fins al Nero, etcètera, tots eren Déus. S'emociona, s'emociona. Bueno, per això ens en anem. Amb l'adveniment del cristianisme, llavors, es va canviar la celebració.
Vam posar Santa Tecla el 23 de setembre, a més de l'Aleixement d'August, doncs vam posar Santa Tecla. Com no era diví, doncs ho sento molt. Però la Santa Tecla sí. Era santa. Per nosaltres sí. I després el Salmagí.
que també va ser un màrtir local, doncs, a més de celebrar la mort d'August el 19 d'agost, doncs, és Sant Magí. Si l'August hagués mort en un altre dia, no haguéssim pogut celebrar Sant Magí com a tal.
Sí, igual, però en un dia diferent. És el que t'anava a dir. I haguessin dit el millor, per dir alguna cosa, el 14 d'agost a Magí, i ens ho haguessin cregut. Sí, si es mou el 14 d'agost, doncs, clar, van canviar... Aquí t'ho munten i s'ho fan com vols. Amb el veniment del cristianisme aquí, doncs, no podíem celebrar el dia d'agost, no? No era sant.
Ja ho feien bé, perquè no els agradaven res les festes, els romans. Hi ha moltes festes que tenen el seu origen, com el dia de Nadal, etc.
No, la cristianisme, òbviament, però que algú va haver d'anomenar aquell dia, que si agarrespem una miqueta, que crec que el 25 no va ser el dia en qüestió. El dia de autos no va ser el 25. Ell va néixer el 23 de setembre. Veus? Tenia així com a verge i balança.
No, però jo t'he dit que... Per això el paio de Salatera s'havia molt llarg. No, jo t'he dit que el 25 de desembre era el millor... Mira que no. No va ser ben bé. No, perquè, a més a més, anaven caminant per Valent i tal i qual, i allà al desembre fa fred, com per anar caminant. Cerebrava una altra festivitat. Ja, ja, ja. Però això és una altra història. Vinga, va. Segueix, segueix. Bueno, doncs aquí ja sabem l'origen de Salmagí Santa Tecla.
Veus? I ara jo faré una pregunta en trampa. Vinga, pregunta en trampa. Que diu així. Quina poma fa? No, no, no, no. Contesta. No, no, no.
Santa Tecla Gloriosa. Home, que vols deixar? Home, home, home, home, com és això? Santa Tecla Gloriosa. Mare dels Tarragolins. Mare dels Tarragolins. Què tenim avui per dinar? Espineta amb caragolins. Toca per on? Sí, però ara n'hi ha un altre. Quin és? Per Santa Tecla, que hi ha per dinar.
Home, jo depèn, estic aquí a la ràdio. Castells, jo tinc castells. Per santa tecla que hi ha per dinar, pizza Jordi Català. Eh, no, no, no, no, no, no. A veure, aquesta molt bé, que sí que és molt maca, i a més a més l'està fent ella en Sub-Madein, eh? Se l'està agenciant, aquesta pizza. Rima, no? Sí, i bonica, i bonica, també. Ara has de posar una pizzeria, ho saps, no? Que no tens feina. No hi existeix la pizza Jordi Català, eh? No, però dic que tu la facis.
A tu te la fan. A mi me la fan, sí. Ah, veus? Mira, me la va fer un amic meu italià. Veu, veu? Pizza frutto di mare. Sí, que parles ja en propietat. Sí, home, frutto di mare. Llavors, al mig un ou.
I tot rodillat de ceba dolça. Ah! I cap al forn. Molt bé. Boníssima! Doncs mira, la pizza Jordi Català... Jordi Català. Per Sant Detecla l'has de tastar. No, no, per tot l'any. Però t'he fet un rodolí, ara, també. Això sí, això sí. Has vist? Per Sant Detecla l'has de tastar. Ah, molt bé, veus? Has vist? Aquesta no estava aquí, jo.
És que són molt perillosos, Jordi. Més que un índio darrere una mata. Tornem cap a la tecla. Per acabar el teca d'emparito roca i de santa tecla, jo volia que em posessis un concert, un emparito roca, superespecial, que va fer els de Rambla Músic a l'auditori del Camp de Mar.
Un concert fantàstic, estupendo, amb un empanit o roca, que, bueno, si la pots posar, ja veuràs, en directe, està sonant en directe. Sí, això està en directe, és un trosset. Fantàstic. Imagino que se l'havien matxat abans d'arribar. El Paco, l'Albana, la Raquel, de Ramla Música i tot l'equip... Mira, mira, mira, mira. Escolteu, escolteu. Lo-lo... Lo-lo-lo-lo-lo... Que imagina la gent aquí cantant. Sí, sí, jo vaig a cantar.
200 persones a l'escenari. Deu-n'hi-do, eh? Des d'aquí felicitats, eh? Va ser fantàstic. I la gent veient i deixant-se anar... És que què té màgia, aquesta peça, aquesta composició? I allà hi havia el festival amb les llums, un so magnífic... Qui tenies al costat que cantava? Mira! Perquè és...
Feia l'al·là. T'hauria de fer l'al·lò. Hauries d'haver-li dit que és molt bo. Al costat tenia la mama d'una de les que cantava el coro. I bueno, els hi queia la bava. I a la meva dreta hi havia el fill d'unes que cantava el coro. I també els hi cantava. Què et sembla, eh? Però estan fent-nos l'al·lalà, eh? Sí.
Aquesta sensació de tenir aquest magnetisme, jo crec que la gent que estava allà tenia pell de gallina. 670 persones al cor, més després tot el públic. I el públic que he vist no sé què hi havia. Tot ple d'alguma cosa.
Jo no sé si el Paco o l'Anna van tenir l'oportunitat de gravar-ho això en un mp3, no? En un mp3, per després treure bé el so des de la taula. Ja l'hi diré. Perquè això a taula amb el so que tenen precisament... L'Anna estava al trombó, per sempre. Sí, sí, sí. La Raquel és la que portava tots els coros. Magnífic. I el Paco era el que dirigia el cotarro.
I aquí la gent es va desfermar, eh? Estaven ja tots ja vivint la festa. Molt bé! Això també em va emocionar, eh? Home! Que la gent aniria molt bé.
Jo crec que fan un concert sencer cantant només aquesta composició i ja tenien prou. 5 hores d'aquesta cançó. La baixada de la Lliga. La baixada del Pequerito no escolta res més que el Barberito Roca. Que sàpiguis que em vaig quedar amb les ganes de poder assistir-hi.
Aquest concert, que us recomano per l'any vinent, si tornen a fer-ho, de la gent de Ramla Música, música per a tothom, que va ser... Sí, bueno, cada any fan. Sí, sí, sí. Però, bueno, que sempre em passa el mateix, sempre em troba aquí davant, aquí dintre, i va ser el dia 19 de setembre, aquest concert, en el qual hi havia les dècades prodigioses, dels 70, dels 80 i dels 90, i que, clar, òbviament, sent la festa major de Tarragona, havien de tocar l'emparito... O sigui, no hi havia més, no?
Jo vaig col·laborar amb ells al Concert de Santa Tecla fa quatre o cinc anys, amb l'Oriol Grau, amb el Ramonet Domènech, i clar, també era emocionant, no? Però esclar, a dir a l'auditori, bueno... Increïble, increïble, increïble. Quatre vocalistes que hi havia allí, cantant cançons del 60, 70, 80. Sí, sí, sí.
No, no, espectacular. M'han parlat meravelles. I és aquelles coses que m'emparadeixo. Però, clar, sempre, aquesta hora, em toca estar aquí dintre. Si no tenim una cosa i hi ha una altra, si ens toca treballar, no podem fer més. I després, una altra cosa importantíssima, que jo, llavors, del seient, anava fent els compasos, a veure si fotien alguna cagada.
Impecable, res. Boníssim, boníssim. Des d'aquí, felicitats. Jo anava fent així, 4 per 4, a veure si foten alguna cagada, res, fantàstic. Que meravella, eh? Amb història i tot, eh?
Sí, sí. M'ha agradat molt. El programa passat vam posar en Pelito Roca la versió de la papera de tornessol. Mira, te la tinc una altra vegada aquí, la teva, eh? Aquesta és la vostra. La vostra? La vostra, eh?
No podem acabar de fer aquesta xerrada sense aquesta. Això no estava al guió, eh? No, no. Aquesta ja me l'he saltat jo. Moltíssimes gràcies. De res. Però parlem d'aquest llibre? Home, és que abans que se'ns passi, perquè després arribarà el moment que després anirem a plorar... i haurem d'anar corrents i vull que m'expliquis una miqueta aquest llibre, que es presentarà aquest cap de setmana, o quan és? Aquí vam dir que faríem un petit espai dedicat a la Teneu de Tarragona. Clar, clar, clar. Vinga, va, espai dedicat a la Teneu de Tarragona.
El millor atener-lo de Tarragona. I us ho diu el seu president. És que ara només hi ha un. Home, i aquest ets tu, o sigui que...
Bueno, no, penso que hi havia un altre, la Segeta de Foc o algú així també. Ah, doncs sí, bona gent també, eh? No sé si encara funciona. Sí, sí, ens han donat guerra també durant la festa de Santa Tegla. Disculpeu això, querida, del millor... No. Cadascú fa la seva feina. A veure, Jordi, tu escombres cap a casa i és normal. Per tu és el millor a Teneu, perquè és el teu. I si ells parlessin també dirien el mateix. És que ara m'hi han recordat que n'hi havia un altre de Teneu, llavors. I si hi ha més, també, que cadascú... Els deteneus de Tarragona són els millors de Tarragona, ja està. Com ho saps?
Ho arreglo ràpid. I és de Barcelona, de Barcelona a Girona, a Girona, i ja la fent. Molt bé. Vinga, va. Doncs aquesta setmana, a part de tot el que hi ha entre setmana, country, catalan country, banyol mení, tango, que això és diari. En sèrio, que no pareu. No pareu, perquè jo no estic a tot arreu. Aquest dissabte, dos quarts... Dia 11.
dia 11, dissabte 11 al dos quart de 7, presentarem aquesta novel·la que es veu aquí, que és la presentació de la novel·la del nostre amic i soci Fermí Carré. Es diu Quimet, el noi que volia ser gran. Això ja saps, quan un és gran vol ser jove, i aquest volia ser gran.
Això vol dir que és un noi, és petit. En acabar la presentació hi haurà una mica de refrigeri. Podreu comprar el llibre si voleu. El llibre, més o menys, diu el 1951, una història rural de postguerra dura i complicada.
Joaquim, a més de 80 anys i en un estat de salut precari, fa un repàs de la seva existència i narra al seu fill la seva vida passada, retornant al seu passat més nostàlgic, l'enyorada infantesa. No s'ho perdeu, això. Que bonic, eh? És bonic, és bonic. No, no, us agradarà. Jo l'hi he dit perquè soc el presentador.
Ara també hi ha trossos que són durs. No és que t'anava a dir que pesa una miqueta això, eh? De quan has de presentar, has de parlar, has de fer... I depèn de com sigui el llibre. Aquest és bonic. Com que som molt amics i a més a més som companys d'un grup artístic,
que es diu Arsín, som el Pere i Joan Salas, i a part tenim molta amistat, perquè viu a Barcelona, però té la casa al Tafulla. Aleshores sempre em diu que m'has de presentar tu. Doncs mira, ja estàs. I com es fa? Com l'has pensat? La presentació o encara... La presentació... La tens ja més que feta, ja. Sí, sí, jo la tinc... Sí? Ja tens cavidada, ja? Ja tens pensada. Sí, sí.
Molt bé. Recurrem que serà aquest dissabte, dia 11, dos quarts, de 7 de la tarda. A la Tardeu, a la Tardeona. Carrers al Magí. No dic que l'entrada és gratuïta, però porteu uns quartets, perquè ja mateix podeu comprar llibre. I a més a més, si voleu, el propi escritor us el pot dedicar, se'l pot dedicar personalitzat. I porteu algun sentiment també per comprar la loteria. Ai, que teniu la loteria? Ja teniu?
Home, què dius? He vengut mig... Què dius, què dius? 25 talonaris. Porta'm un. Porta que te'l compro. Això sí, la sort s'ha de comprar, eh? I si es notaria, encara millor. I si ha de tocar la teleu... L'altre dia vaig venir i em vaig escoltar. Doncs Quimet, el noi que volia ser gran.
Molt bé. Jordi, que tornem la setmana vinent amb més cosetes? Sí. No? Ja... ja... sí... Ja he de cantar l'Àstima que termino. Sí, mira, mira que surt, mira que surt. Sí.
Aquesta és la cançó. Aquesta és la cançó de... No te diu que te vayas, però te diu que l'abriu. Però quasi mira, se m'obre la porta i se m'obre sola. Que ja no havíem res. Jordi, gràcies. De res. La setmana vinent continuarem amb el repàs de la història de la música catalana. Vinga. Aquí. I serà la història del duet fan-fan i Claudinet. Molt bé. Gràcies i fins la setmana vinent. Adéu-siau. Adéu-siau.
El ruc va caure...
Mare de Déu del Carme, quin marinè! Quin marinè! Si veu la Lluna plena...
Carassadita, carassadita...
Mare de Déu del Carme, quin fred que fa. Brrrr! Quin fred que fa! Tampem la barretina i tapem-se el cap, tapem-se el cap.
L'empa'mor...