Està que se surt. Jordi Català, bona tarda. Jordi Freixa, com estàs? Camarhan. Com esteu els dos? Camarhan. Perquè sembla que siguin dues persones diferents. No, no, mira, la càmera ja t'està buscant. Ara t'està buscant que no t'ha trobat. Com prova? Bé. I ja està? T'he dit que... No, que no m'has fet ni cas. T'he dit Camarhan. És que no sé lo que és Camarhan. Ah, doncs és hola en jerusià.
En què? Jo m'estic barallant amb la càmera perquè no sé per què, t'estic veient l'orella i part de la gorra que portes però no et veig bé.
Menys pel que porto els auriculars, si no, diries que no me l'hagi rentat. No, no, no, ara t'estic quadrant, és que no sé per què, fèiem una miqueta que estava superben posadeta a la càmera, que també m'ha llogat una mica. No. Ah, doncs la càmera sí, la càmera sí que s'ha mogut. Bueno, com estàs? No me diguis el de Gajan aquest que has dit. No, Gajan no? No. T'has de dir, el nostre...
Ara, ara, home, és que si no m'agafes despistada i després no ho sé. Per variar una mica. Home, per variar, per variar, ara fem teatrillo. Ah, per variar, per què per variar? Veus, això és teatrillo. Ara ja em deixes més tranquil. Veus?
Molt bé. Avui què parlem? Que avui m'has agafat una mica despistada. No sé si arribarà. No tinc el guió, no sé què ha passat. Avui m'he despistat i no tinc guió, no sé què m'ha passat. El que passa és que el poses al revés. Ah, deu ser això, que no sé entendre. Escolta'm, avui encetem segle i dècada en formacions de Tarragona. Prodigiosa? No.
No, bueno, prodigiosos també, sí, perquè no, sí, sí. Bé, després tenim, bueno, tenim vàries coses, no? Què et sembla? Comencem en setant segle i dècada amb les formacions de Tarragona, eh? Vinga, som-hi, i tant. Sí, mira, la Fan Fan Jordi Català i Claudi Nèngels de Maria Bernat, a partir del 2000 passa a ser la Fan Fan Jou.
Ana. Sí. I per què que també t'amor faci tan estranya i tan llarga, diferent? Doncs perquè es van dividir i jo vaig muntar la Fan Fan Show. Ah, molt bé. I ell va muntar la Claudinete. Ah. Bueno, aquelles coses de la vida, sí, sí. Claudinet, Claudinete. Molta sort per tots, no? Que la música sigui el que guanyi. Molt bé, molt bé. Després, el grup Els Espejos dels anys 60. Sí. Els tornem a refer. Ana. Els Espejos.
Sí, sí, els Espejos, els Espejos. Grup de pop dels anys 60, Arrafà... Que a més a més he de dir que gràcies a Déu que en aquell temps no teníeu internet, eh? Si no us haguéssiu tornat bojos. No, no, no. Perquè si poses ara Espejos fins i tot sense la E de principi, es surten 30.000 coses menys vosaltres, eh? No, perquè nosaltres som Espejos sense la E. Per això te deia...
Espejos. Que no sé per què... No, es diu espejos igual. Sí, home. Ai, tu també. Bueno, per les pronuncies, espejos, o no? Espejos. I te deixes les... Que te marxi el vent. Jo aquí... El guion posa... Ja t'ho deia en Raymond, eh? Espejos. Ja sé per què el Raymond va cantar aquella cançó, perquè us va conèixer.
Ja podria ser. I feia les pejos. Que anàvem a les Terres de l'Ebre, quan anàvem per les Terres de l'Ebre, ens deien, mira, hi han arribat els espills. Veus, els espills. I nosaltres això d'espills, en aquells anys, no sabíem ni idea què eren.
I per què no ho vau canviar com a Espírit? Perquè nosaltres vam... Quedava bonic també Espírit, eh? Sí, però nosaltres estudiàvem en espanyol. Els altres éreu espejos. Llavors el català... Perquè dir-vos els miralls tampoc. No. I sense M. Miralls. Miralls. No sense la M. Ja que no em traiem lletres, a final d'arribar el moment...
Ens deien els Espills, Sant Jaume d'Ambèix, en Mèdia de Martes, aquests... Ai, que bona gent, eh? Molt bé, molt bé. Però és que en aquell temps això del català no... Fixa't si era raro això del català, que quan vam fer l'autopista, la primer autopista, Tarragona-Barcelona, que posava Vilafranca del Penedès, i ja posava Penedès amb l'accent...
Obert. Sí. I jo, hòstia, com pot ser que hagi fet un cartell amb una falta d'ortografia? Clar, però d'ortografia, clar, en aquell moment era el que tocava. Perquè, per cert, Jordi, jo d'aquí heu de fer i que vingui la canalla, aquesta canalla que ara mateix diu barbaritats, heu de fer molta pedagogia, eh? Sí. Perquè pensen que tots eren lliures. Sí.
En aquell moment. I que hi havia una democràcia encobert, que la feia el senyor Franco. Un dia heu de fer una piqueta de pedagogia i dir que les dones no eren lliures en aquell temps. Parlant d'això, la setmana vinent portaré el Josep Maria Ferran, que és el vocal de Goneses Humanitats de la Tanyal de Tarragona, que també és el que porta el català.
Que ara la teniu, ens han donat el títol de En defensa del català. Molt bé, molt bé. I llavors vindrà el Josep Maria Ferran del Còpel i ens parlarà. Si el convidem, què et sembla? Jo, perfecte. El vols convidar? Sí. A més a més, jo crec que si em deixeu, jo fareu unes preguntetes aquestes. Sí. Perquè a més a més, jo crec que a veure si entre tots ens entra el cap que gràcies potser a una cosa tenim una altra. Sí.
No gràcies a l'altre. No, ja, ja. A l'altre, a la millor... Si estigués encara dret... Bueno, sense comentar-nos. No hi hauria ràdio. No estaria amb aquesta ràdio. Bueno, callado, eh? Jo quan vaig començar com a Jordi Català i amb el rock en català als anys 80, jo anava a totes les emissores del Movimiento. Però has vist? Ja estàvem als 80.
Sí. 76, 77. Perquè jo vaig començar el català 76. Ja, ja, però el senyor Frank havia mort el 75. El qual cosa estava a la transició de la democràcia. Totes les emisores de ràdio, per cert, les municipals començaven
I llavors el Jordi Català era el rei, el rei de les emissores municipals que començaven. Però les altres, les del Movimiento, com que volien ser demòcrates de tota la vida, doncs em posaven el meu disc en català. Perquè vegis, eh? Amb algun, com l'àdio peninsular, em van deixar parir perquè anàvem a ensenyar els regatius del cul. Sí, és veritat. Però me'l va posar. Tenies la guardiola posada. Posi aquí que estic estalviant per la propera.
L'orgasme sideral. Que aquest és un altre, que tu ets un provocador, eh? Bueno, és que sí. Algú t'ho havia de dir, eh? Home, sí, però... No, que m'ho van dir moltes vegades. Veus? Però algú tenien que fer per destacar. També és veritat. Perquè, esclar, cantant rock i en català no hi havia ningú. Clar, clar.
Llavors van fer un disco a trevir. Estava la cançó com a tal, però no era rock. Havia més folk, cançó de cantautor, era així com molt dolçet. Funky, funky, rock en català. Que deien coses punyents. A veure, una cosa no treu l'altre, eh? I a més a més, jugaven molt amb les paraules, que això és el que també tenien, eh?, aquell temps. Perquè si no, li donaven cadazasques, pobres.
No, no, jo, com que ja havia arribat la democràcia, jo era clar, català, canyero. Per això em va costar el que després, quan em van fer el rock català, a mi no em tinguessin en compte. Però això és una altra història. Això ja és una altra a parlar. Anem a sentir una miqueta de Los Espejos? Sí. Els Espejos, grup dels anys 60, doncs fèiem cançó com aquesta, anava a dir el títol, però com que no sé la que posaràs,
Flo de Lluna. Tu m'has dit, eh? Jo aquí. Per no tenir el guió m'ho sé millor, eh? Com que fas el que vols, perquè s'estàs a casa teva. Flo de Lluna.
Gràcies.
Que bonica, que bonica que t'ha quedat, eh? I aquí també estàs tocant tu la guitarra, m'assembles, eh? No, aquí el teclari... És que ha sortit un moment que feies també com de... Ah, bueno, perquè això... Perquè és una imatge d'aquestes subliminals. Sí, el meu nevut quan va muntar el videoclip m'hi va posar a mi, però no, no. És el Magí Morlanes, la bateria. Doncs no n'hi do, eh? El Joan Munyit, el veixista, que és el de la paper de tronassol, també, d'ara. Ah, mira, sí, que ara et veig allà amb el teclat. El Xavier Giné, que llavors va agafar la guitarra,
i jo que vaig agafar el teclat. Doncs us quedava preciosíssima aquesta cançó, eh? No, el Javier Giner... És que el Javier Giner, en realitat, era guitarrista. Era guitarrista, que passa que va passar el teclat per coses del Guiú. Val, val, val. Bueno, així t'ha agradat? Molt, molt, moltíssim. A més a més, una cançó que t'he dit que m'agrada molt de Santana. També he triat. Mira que tenen, eh? Santana té unes cançons...
Enormes, eh? Santana's, Digestreet, són els meus favorits. Ja són paules majors. Ens podem posar dret, sisplau, per parlar de tot aquest agís. Aquests són els meus favorits. I això estàvem en quina dècada, més o menys? Ara estaríem ja entrant el 2000, que és quan es va refer els espejos, però també el fanfany. Molt bé. Fanfany xou, per això un altre dia posarem un altre cotxó.
I després andava jo pel carrer, pel plaer Simperial Tarraco, per allà a l'antic quiosco, i em vaig trobar amb un tal Jordi Cabré. D'acord. Periodista. Periodista del diari de Tarragona. Oh, què et va dir? Què et va preguntar? Doncs mira, parlant, parlant...
Parlant, parlant, la gent s'entén. La gent s'entén, parlant, parlant. Li vaig explicar que jo era Jordi Català, que vaig muntar el paper de Tornassol, que vaig començar amb el rock en català a partir dels 80. I li vas cantar una cançó. No, li vaig explicar que quan ja va pujar la democràcia i això, doncs em van deixar de racó. Molt malament. Ostres, qui va dir, home, això s'ha de promocionar. I li vaig explicar...
on va ser la meva primera vegada que vaig quedar molt decebut d'això del català. I va ser el segon congrés de la llengua i cultura catalana a Santes Creus, que mi em van convidar perquè, és clar, el Jordi Català llavors era el Jordi Català.
Vaig al segon congrés de la llengua i la cultura catalana a Santes Creus i en trobo el Josep Carreras que va fer concert fantàstic, tot el concert amb italià i no va cantar només que una cançó amb un quart bis, l'emigrant a partir d'allí ja saps que va caure tot ara hi ha una miqueta d'història també eh
Ho saps, no?, amb l'Escolaria de Montserrat. El segon congrés de la llengua i la cultura catalana. I que no et faci un carreres cap, que en són català, només un quart vist. Allò, quan jo havia estat taladrant amb el català durant tant de temps, bueno, em va decebre. Tenim una cançó? A veure si t'ha pujat l'ànim. Vinga, va. No, no, l'ànim ja m'ha pujat. Allò és una anècdota que explico jo.
Mira, tenim una anac que està arribant a la terra. Ah, aquesta, aquesta.
Explica'm d'on surt aquest ànec verd. Vinga, va. Doncs mira, aquest ànec verd resulta que tenia que ser una de les cançons del tercer disco, del tercer disc. Sí, sí, sí. Dintre d'un treball que es deia Aló, aló, visca la festa major. Ui, acabo de veure que gairebé m'ha durat un esglai al cor el nostre Raolín en salsa. Sí. Amb uns quants anys menys. Sí. No m'ho vull aventurar de quants anys menys. Set o vuit. Tu ho diguis, home, que és per no dir-ho.
Ah, sí que... Bueno... Però estàs súper jovenalla, eh? Quan era lligurín. Ara es jugó. No, ara era petit suís. Això, sí, això li ha de bé. Ara és lligurín. Abans era petit suís. I també, home, i el Josué. I el Josué. Amb arracada inclosa, eh? Home. Aquesta és la... Ostres, ostres, ostres, eh? Esteu parlant de la primera tornaçol reconstituïda. Deu-n'hi-do, eh? Aquest va ser el primer videoclip.
De la paper de Tornassol reconstituïda. I a més a més, quins llocs més macos de Tarragona, eh? Sí, home. Estem tots, eh? La nova... Està el Roger de Llúria i tot? La nova paper de Tornassol. Anda. Clar, perquè veient lapsos...
Clar, clar, clar. I després la Pili Ruiz... Sí, sí, que t'acompanyaven. Encara ve ara la Pili Ruiz. Ah, molt bé. Sí, perquè tenies dues ballarines al costat i dos cors, que també te feien de cors. Sí. Ara són quatre noies.
Són quatre, no? Oh, molt bé, molt bé. Però Piri Ruiz encara és de la primera paper de trossol, diguéssim. Per cert, com vas conèixer el Raül? El Raül? Sí, com va ser? Me'l va portar... O el Josué, a mi on te'l va portar ell? Sí, espera't, és que me'l va portar un tal Carlitos Manso. Ostres, el Carlos, i tant, sí, sí, i tant. Sí, doncs, el Carlitos me'l va portar el Josué. Sí. I el Josué me'l va portar el Raül, perquè és societat encomandita.
Sí, sempre van junts. Clar, com que fan els tromblits, ja es ven. Sí, sí, sí. Entre moltes altres coses. Bueno, sí, home, sí. Perquè fan en duet, en trio, en fan de totes les maneres possibles. Nosaltres, por el pan va i el can, eh? Vinga. Bueno, hem de dir que demà tindrem el reunir amb salsa i si us esteu escoltant en repetició demà, que és avui dimecres, aquesta tarda. Molt bé. Això. Bé, continuem. Ara estem amb aquest ànec. Amb la nova paper de Torna Sol.
Nova paper de Tornassol, sí. Que va ser un redescobriment, doncs, com he dit abans, d'en Jordi Cabré. Molt bé. I aquesta era una de les cançons que tenia que figurar el tercer disc, però que ja, com que em va embatar, ja el disc ja no va sortir. Ja no va sortir. I el refes, el paper de Tornassol, el primer disc que vam gravar, el primer treball, va ser l'Ànec Verna.
Després vindria qui balla Estallón de la Baralla, Targoneta Swing, etc. I ara, el que estic fent ara, que és aquesta de Forjant la Pau, Jordi Freixa, Jordi Català. És veritat, és veritat. Més de 50 anys cantant en català. Que avui t'he enviat una maqueta, eh?
Això és el que dèiem, que és una maqueta. Això que sonarà ara és una maqueta. Te'n poso un trosset? Si vols? Home. Sí? Vinga, va, sonem. Mira, que soni. Bueno, no ho tenia previst, però com que m'has agafat atració... Home, si me l'has enviat és per algú. Quan tu m'envies les coses no és per enviar. Bueno. Crec que la coneixem, no, aquesta cançó?
Aquesta és una versió catalana que he fet de tota una vida d'en Toni Machín en català. Oh, que bonica. La sentim un trosset. Això és el Jordi fent les seves provatures i les seves cosetes. Això és com si estiguéssim ara mateix. El Jordi és el científic i aquestes són les cosetes que fa abans que es puguin sentir oficialment. Seria el teu cas.
Que bonica. Però has de parlar, si no, al cert. Ah, no ho has dit de bé? Ara fem una mica com Pipinella, tu i jo. Sí, de veritat. Estaria cuidant com cuino ma vida.
No em cansaria de dir-te sempre, però sempre, sempre. Està quedant bonica, eh? Ets la teva vida, ansietat, angoixa, desesperació.
Us ha quedat molt bonica, eh? Aquesta, la versió oficial, quan arribarà? Vols un mocador, Sílvia? No, estic emocionada, però no m'ho puc aguantar. Molt bé, molt bé. Altres muntanyes. Altres muntanyes s'han caigut, Jordi. El que anava a dir, t'agrada? Molt, molt, molt. És una maqueta, eh? Una de les cançons... És una d'aquelles coses que diuen són les proves. Les cares ves que algunes vegades no arriben a sortir...
Oh, sí, això esperem. És una poesia interpretada com quasi totes les cançons del treball, que seran poesies interpretades amb organitzaments i música, però tot seran cançons de pau i d'amor.
Molt bé. Jordi, ens queda poc temps, com sempre, mira quina hora és, i hem d'anar directament cap a dintre de la Tereu de Tarragona, que fem cosetes per aquest cap de setmana. Posa un modo ràdio. Vinga, passa a un modo ràdio i ja som-hi. Acte fora del nostre estatge. El divendres 14 a les 7 del vespre, a la Galeria de la Catedral, esparregui d'art i de cultura. No pot ser, ara torna.
Vinga, anem una altra vegada. Vinga, va, que tu pots. Vinga, va, Jordi, que tu pots. Home, m'has dit molt de ràdio. Vinga, va, ves. Has de posar la veu sinuosa. Acte fora del nostre estatge. Ara ja m'agrada. Divendres 14, a les 7, a la Galeria La Catedral, Espai d'Art i de Cultura Tarragona. Inauguració de l'exposició fotogràfica sobre Tarragona, 25 anys de Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Ara ja, com si estiguéssim a la ràdio i ho heu de repetir, has de repetir una altra vegada lo de l'exposició, allò, donar-li com una veu de patrimoni. Dona-li una veu de patrimoni, dona-li. Llavors no em donarà temps de continuar. Ah, perdó, perdó, segueix, segueix, ja està, ja està. És que volies fer una falca o no volies fer una falca? Si m'has dit modo ràdio, doncs jo modo ràdio. El dissabte a les 6, dissabte 15, perdó, a les 6, tarda Argentina.
Mira com sabia ja el boludo que saldria. Un dia per ballar i compartir arrels des del cor. No serà tango, sinó que serà folclore. Cançó Enganxando, folclore 2024. Per exemple, si hagués tens, posaries un trosset. No és de tango, sinó de cançó folclòrica argentina. I que a més a més sona superbonica. Sí.
Era això, no?, que volies, també? Perfecte. Ets un crac mundial. Adentro! Lo hago resongar temprano apenas despunta el día. Es el mate buen amigo, mi más noble compañero.
Seguim, seguim. Anem cap a diumenge. Sí? Modu ràdio? Modu ràdio. Vinga. Diumenge 16, als 18.30, Neu d'Art, 28ena temporada. Dirigit per Carme Bernat i presentat per la sòcia Anna Aguilar. Les actuacions són de socis i sòcies de l'entitat i artistes aficionats a la música en viu. Podreu escoltar violins, harmònica...
Fantàstic, eh? Guitarra clàssica. De tot, de tot. Hasta castanyoles, també. Home! El número de la Loteria de la Taneu ja el tens encara o no? Exacte, com que tinc el módulo de Ràdio Posat, la Loteria de la Taneu, el número 70.107. Molt bé. Bon cap de setmana a tots, encantats que ens escolteu, i fins proper de dimarts, si Déu vol.
Molt bé, gràcies. Adéu, adéu. Mira quina cançó he triat per acabar, que jo crec que també t'agradarà. Mira, som-hi. Adéu, adéu. I aquesta, per la pau, de principi a final. El dimarts vinent, aquesta cançó sonarà, i de debò, amb el Josep Maria Ferran, El Copeu. Molt bé, gràcies. Molt bé, gràcies.
No hi ha pas infelts per sobre nostres cels.
Imagina el teu país, no té les llums d'un paradís. No hi ha motius per matar, ni causes nobles per morir.
I en el...