Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Prop de 200 persones participen des d'aquest dimecres en el primer congrés d'investigació tècnico-cultural del romesco que es fa a Tarragona. El certament compta amb taules rodones, ponències i classes magistrals a l'entorn d'aquesta salsa nascuda com a aliment de les famílies de pescadors del Serrallo. Michel Pijuan.
El xef Eduard Chartrug del Disfrutar ha obert el congrés que reuneix a les 8 estrelles Michelin de la ciutat, així com cuineres de la talla, d'Ada Parellada o Maria Nicolau. Chartrug ha parlat de l'orgull que per Tarragona ha de tenir aquesta salsa que aporta riquesa a l'economia del territori i projecció gastronòmica.
És un orgull i és una sort d'encenir aquesta elaboració que és l'eix vertebrador de l'agricultura que tenim, de tota la societat, diguéssim. I la gastronomia és molt important al nostre país. Enguany som regió mundial de la gastronomia a Catalunya i per Tarragona i tota la província la gastronomia té un valor que va més enllà del cultural, diguéssim. Econòmicament la gastronomia és una potència molt important que hem de cuidar, que hem de preservar.
L'alcalde, Rubén Viñuales, diu que el producte està relat profundament al territori i és un element d'identitat local.
que el que vol és parlar d'una salsa, o no salsa, que això també serà un motiu de debat, del romesco, que és una cosa que ens arregla absolutament amb la nostra història, amb el nostre territori, ens vincula a aquesta gastronomia i a aquesta regió mundial de la gastronomia, que és Catalunya, i en concret amb una cosa que ens fa únics, aquí a Tarragona, que és el nostre, amb aquestes arrels rellenques del romesco.
Paral·lelament es fan activitats al Serrallo. Entre els 50 ponents també hi participaran pescadors i dones sàvies del Serrallo, crítics gastronòmics, nutricionistes i influencers. El primer Congrés Tècnico-Cultural culminarà amb la desena edició de les Jornades Gastronòmiques del Romesco, que se celebraran del 31 d'octubre al 16 de novembre.
En marxa les obres de construcció d'un tanc o dipòsit anti-DSU al barri de la Mora. Un dipòsit que permetrà emmagatzemar un màxim de 1.000 metres cúbics d'aigua per tal de regular i tractar els desbordaments. Unes obres que tindran una durada de 4 mesos. L'alcalde Rubén Vinyuales diu que és un projecte molt important i que la Mora serà més resilient de cara a fortes tempestes.
Això ens ha d'ajudar, a més a més, aquestes aigües en un futur a poder-les regenerar de tal manera que puguem donar-li una segona vida. Aquestes primeres aigües de les pluges són les que són més brutes, són les que porten i arrosseguen tots aquests sediments de la superfície i és això precisament el que podrà tenir aquest tanc anti-DC1. Feia molt de temps que ho estàvem treballant, ara ja comença i és un pas més en aquesta voluntat de poder pal·liar els efectes de les pluges intenses a la mora.
Les obres formen part d'un projecte finançat amb fons europeus Next Generation. Els Mossos han detingut un home a Tarragona per dos robatoris violents a persones amb mobilitat reduïda. Va agredir dos turistes d'edat avançada i amb mobilitat reduïda per robar-los una cadena d'or. Tres dies després, si a la mateixa zona, una dona va ser víctima d'una estrabada per part del mateix autor. L'arrestat és un individu de 21 anys.
A les ciutats romanes hi havia barris i els seus habitants s'associaven com era el seu dia a dia. Són algunes preguntes que es resoldran en el marc d'un nou cicle de Terracó 25 que s'enceta aquest cap de setmana al Centre Cívic de Torreforta. L'objectiu és acostar el patrimoni a la ciutadania tots els matins de diumenge d'octubre i el primer de novembre. Hi haurà múltiples propostes als centres cívics, ho explica Magí Saritjol, coordinador de Terracó 25.
És una manera d'apropar el patrimoni d'una manera lúdica i atractiva a públics molt diversos, que esperem que agradi, i la intenció és aquesta, és obrir una miqueta el panorama, és a dir, fins ara hem fet moltes coses en el patrimoni, des d'activitats culturals, musicals, xerrades... Per tant, és un boom d'activitats al voltant d'una cosa tan simple com que el patrimoni històric és de tothom.
En paral·lel, aquest dimecres arrenquen unes jornades on es parlarà del paper i la visió de Tarracó al llarg de la història. Es faran els tres propers dimecres d'octubre a la sala d'actes de l'antiga audiència. Més notícies les trobaran a tarragonaradi.cat.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, benvinguts al nostre Fans de Tarragona, un Fans de Tarragona que avui viatja ni més ni menys cap al Teatre Fortuny de Reus, i és que aquest cap de setmana, aquest dissabte dia 4 d'octubre, a dos quarts de nou del vespre, podem gaudir del concert 25 aniversari Platinum Europe Hour de Evia.
Segurament que hi ha molta gent que ha de dir, qui és Èvia? Però d'altres hem dit, ostres, Èvia! Doncs això, em quedo amb tots, perquè a més a més, si encara no l'heu descobert, descobreu-lo amb nosaltres, i si ja sabeu qui és, avui estareu més que contents, i sobretot, ja estareu mirant a veure on es poden aconseguir les entrades per poder gaudir del seu concert. Recordo, serà aquest cap de setmana, aquest dissabte, dia 4 d'octubre, a dos quarts de nou, al Teatre Fortuny.
Si voleu les entrades, directament al Teatre Fortuny i, si no, a la pròpia pàgina d'evia.es barra entrada. I no m'enrotllo més perquè el tinc ja esperant-nos el telèfon, així que canviem de banda sonora i després t'explico la resta del programa. No marxis, que això comença ara.
Bona tarda i bones tardes. Bona tarda i bones tardes. Què tal, com estàs?
Pues encantado de hablar con vosotros y encantado de volver a Tarragona, en este caso a Reus. Sí. Y encontrarme con amigos de la música tradicional y con el público de ahí. Explícame un poco porque este fin de semana yo creo que para gente de Reus, bueno, para Tarragona así en general es un lujo tenerte con nosotros. Ya más a más estás de aniversario de ese tu mítico trabajo Tierra de Nadie que en aquel momento cuando tuvimos la oportunidad de disfrutarlo por primera vez...
Era como cuando nos falta el aire, te necesitábamos, queríamos Evia. Después ha pasado que, claro, o pasa con los booms y las cosas bien hechas, que ha habido su tranquilidad y su normalización y ahora ya te tenemos, ya como que formas parte de nuestra banda sonora. Pues muchas gracias. Yo desde aquellos momentos del boom discográfico del año 98 ya, pues sigo haciendo gira todos los años.
Lo que ocurre es que el boom del gran público fueron en torno a aquellos años del cambio de siglo, ¿no? Esta música, pues, por suerte, nos permite a quienes la practicamos, a los músicos tradicionales, al folk, a la música celta, etc., pues hacer una gira muy constante, muy larga en nuestras vidas y yo puedo decir que sigo de gira desde entonces. Visitar otra vez Reus y hacerlo en el Teatro Fortuny, pues... Fortuny, decís ahí, ¿no? Sí, sí.
Pero bueno, está bien, ¿eh? Hacerlo en el Teatro Fortuin, que es un sitio verdaderamente mágico, que me recuerda mucho a mi teatro Campamor de Oviedo. Y además sentir que 25 años después de aquel premio Platinum Europeo, que por la venta de más de un millón de copias en toda Europa, ver el Fortuin lleno, porque está prácticamente lleno, que eran muy poquitas entradas...
Como comprendió eso es algo que emociona mucho a un artista. Ahora que hablamos precisamente de ese momento, ¿qué es lo que más te sorprendió? Del boom precisamente mediático que enseguida cogiste, bueno, enseguida para nosotros porque en aquel momento te conocimos, pero claro, tú me imagino que como muchos músicos tuviste que picar también mucha piedra.
Bueno, yo vivía ya de la gaita desde hace unos 10 años y llevaba unos 20 tocando desde crío, ¿no?, cuando ocurrió aquello. Entonces, sí fue una sorpresa hasta tal punto que, imagínate, yo tenía 5 escuelas de gaita en Asturias y en un momento determinado, en el año 96, decido bajar a Madrid para grabar un disco y hacerlo, pues, con todo lo que implicaba de ignorancia del mundo discográfico en la época, me voy a Madrid un par de meses, grabo un disco, hago un mes de promoción y luego ya me vuelvo para Asturias.
Bueno, pues la cosa fue que estuve en Madrid dos años peleando para tener aquel disco. No te dejaban salir, no te dejaban salir. Por favor, quédeme a mi casa, por favor. Lo que te decía, la industria discográfica implica un conocimiento y un picar piedra muy fuerte, ¿no? Y fueron dos años para tener aquel disco en la calle. Cuando salió, y bueno, pues ahora un poco de promoción y luego ya vuelvo a mi trabajo habitual con las escuelas de Gaita.
Pero no, cuando salió pasó aquello, empezaba a vender millones de copias y desde entonces empecé una gira en la que todavía sigo. Dejé de vivir de la gaita desde la enseñanza y desde la docencia para hacerlo desde entonces desde el escenario. Pero tus escuelas continúan estando abiertas. La suerte es que...
La suerte y el orgullo también muy grande es que las escuelas siguen vivas y son alumnos míos quienes las llevan. Es decir, yo fui en su día padre de gaiteros, padre artístico, digamos, y ahora soy abuelo de gaiteros.
porque sigue habiendo nuevas generaciones que están llenando esas escuelas de gaita en Asturias. Y ya has tenido la oportunidad también de coger precisamente esos alumnos de gaiteros que tienes y que has tenido y has compartido con ellos escenario, me imagino que una vez pasado todo esto, cuando todo vuelve más o menos a la tranquilidad, incluso no sé si como para pasarlo bien de otra manera diferente, como hacerles un guiño, que estoy aquí, contad conmigo, ¿no?
Pues mira, muchas veces contamos con las escuelas de gaita, que han estado con nosotros desde Tokio hasta Vaticano en varias ocasiones, Alemania, Estados Unidos y todo esto. Y en Reus vamos a contar con dos bandas de gaiteros, una del centro asturiano de Tarragona,
Y otra, una banda de sac de Yemex de Tarragona, que son songs de la cosetania, que han tenido a bien estar con nosotros colaborando ese día en el escenario. Así que vamos a ver en un mismo tema, en el escenario, vamos a ver a la vez la gaita electrónica, la gaita asturiana y el sac de Yemex de Cataluña también conviviendo en un mismo espacio musical.
Una gaita electrónica, después ya entré con los grupos de Tarragona, pero una gaita electrónica que recordamos que fue invención tuya. Que tú de alguna manera... Con otros dos compañeros, tengo que decir. Fue un equipo interdisciplinar, un músico, un informático y un electrónico. Y con Miguel Topico y Alberto Arias. Y bueno, desde entonces ha formado parte de mi discurso musical y somos inseparables. La gaita electrónica, aunque yo en los conciertos toco...
La gaita tradicional, quizás más todavía que la electrónica, ¿no? Pero bueno, los temas emblemáticos de gaita electrónica estarán ahí presentes. También he leído por ahí Evia 3D, explícame. Esta es una formación que mantenemos en algunas ocasiones, una formación más pequeña, con un piano, la gaita y flautas que toco yo y mi hermana...
María José, que me acompaña desde que teníamos ocho años con la percusión. La percusión y el piano clásico, ¿no? Sí, exacto. ¿Pero que no será el caso o también estarán con nosotros? No, no, nosotros, vamos, mi hermana estará en el escenario, el pianista también estará, pero estará la full band. Estaremos nuestra banda de folk rock completa con batería, con teclados, con percusiones, con el bajo eléctrico...
Y rodeándome siempre de unos músicos, como yo digo, chicos, me hace sentir que soy el peor de los que estoy en el escenario. No, hombre, no. No, no, pero eso, yo creo que el artista que pone un poco de cabeza en lo que está haciendo, se rodea de gente que toque mejor incluso, y es la manera de estar seguro en el escenario. Pero eso es maravilloso, porque es aquello de siempre tener los pies en el suelo. Puedo volar alto, pero me encanta tenerlos en el suelo para ver a la gente que tengo a mi alrededor y darles también esa luz que necesitan, ¿no?
Eso es, saber que ahí estás en un equipo. En el momento que sales al escenario del Teatro Fortuyn o de otros escenarios, hay unos segundos que deciden qué va a ser ese concierto. Y en esos segundos tú ves la reacción del público, ves si ese concierto va a estar por todo lo alto. Es fundamental en esos primeros segundos.
Y para eso es lo que trabajamos en conjunto y en grupo los días anteriores, ¿no? Esa conexión tiene que haberla a la hora de salir entre todos los músicos que estemos empujando ahí y si consigues ese ambiente, esa atmósfera, la gente desde el patio de butacas y desde los palcos también empujará. ¿Cómo conoces a los grupos de Tarragona? ¿En qué momento y cómo os ponéis en contacto? ¿De qué manera habéis ensayado? ¿Cómo ha sido todo esto?
Pues mira, los grupos de Parragona los conozco desde hace muchos, muchos años. Tanto que hace veintipico años ya que han colaborado con nosotros en alguna ocasión. Y a raíz de aquello ellos han estado en festivales de bandas de gaitas en Candás. Los candasinos han estado en Parragona también, de intercambio. Y se ha producido esa magia de la música tradicional, que al final es un lenguaje del folclore muy común a todas las tierras.
Y entre Cataluña y Asturias en este caso ha funcionado perfectamente. Y que siga esa magia, que no se pierda nunca. Seguro que es la pregunta que te hemos hecho los periodistas millones de veces. ¿En qué momento, y luego vuelvo de nuevo a los conciertos, porque madre mía los que tienes por delante, ¿en qué momento te enamoró la Gaita? ¿Qué pasó con ella? ¿Cómo llegó a tus manos? Bueno, esa es una respuesta que tengo muy clara porque...
Es verdad que es una pregunta recurrente, pero que estáis obligados a hacerla, ¿no? Es que me encanta saber la historia. Sí, sí, sí. Hay que tener en cuenta que en los años 70 la gaita no era un instrumento muy popular para la gente joven. Claro, claro. Entonces yo quizás crecí en una familia con muchísimo apego a las tradiciones y muchísimo amor por toda la tradición y la cultura asturiana, tanto por la música o por la lingua asturiana, como...
Bueno, pues todo lo que es Esa tradición viva, ¿no? Y a los cuatro años por primera vez Vi un gaitero, una romería Me enamoré de aquel tasto Que además cuando dejaba de soplar el señor Aquello seguía sonando Y era absolutamente mágico eso para un niño Y cuando ya pude soplar en una gaita A los diez años, pues les di la patareta A mis padres, pedí una gaita a los reyes Y me hice gaitero Y como te portases bien ese año Vino la gaita
Pues no, mira, no pedí la gaita a los reyes magos. No, no me digas que no te la trajeron ellos. Los reyes magos conmigo fueron absolutamente escrupulosos siempre, con una negación total. Pero en el año 77 conseguir una gaita no era nada fácil, había que encargarla con seis meses de integración y ya los reyes no llegaron. La gaita llegó como en marzo del año siguiente.
Bueno, ni tampoco para el cumpleaños. Sí, sí, para el cumpleaños ya estaba yo en clases de gaita. De acuerdo, de acuerdo. Al menos ya teníamos ese paso ahí. Y qué rico también, que además te enamoraras en ese momento de la gaita, porque claro, sería mucho más fácil, y también tiene su complicación, no le quiero quitar mérito, una guitarra, ¿no?, un piano, que son tal vez los instrumentos, digamos que... Sería más fácil que ocurriera en aquella época. Por ejemplo, por ejemplo, sí, sí.
Pero te digo que, bueno, ocurrió así, no solamente fui yo, hubo una generación de unas 15, 20 personas de mi edad, que en los años 70 dijimos, nosotros queremos hacer lo que hacen esos viejos con la gaita. Quiero eso. Empezamos a tener amigos, yo tenía 10, 12 años, 18 años, y tenía amigos de 70, 80, 90 años que te van dejando por el camino, lógicamente.
que eran los gaiteros viejos y que nos enamoramos de esa tradición y aquellos viejos empezaron a llamarnos a los jóvenes la quinta del biberón y así se nos conoce hoy día a los de mi generación nosotros también tenemos la quinta del biberón aquí en Tarragona pero es bien diferente y tiene que ver más con la guerra sí, sí el nombre venía por supuesto de que aquella gente había vivido la guerra la quinta del biberón fue la última quinta de soldados de reemplazo que se incorporó al servicio en la guerra civil entonces a nosotros como éramos
Éramos unos cagaucos, como decimos en el estudio. Os pipiolos, os pipiolos. Os pipiolos, pues los viejos nos llamaron la Quinta de Liderón. Ostras, ostras. Bueno, recordamos que te tenemos en concierto este fin de semana en Reus, en el Teatro Fortuny, con este 25 aniversario del Platinum Europe Award.
4 de octubre, 8.30 de la tarde, podemos ir a comprar las entradas, poquitas me comentabas, y es verdad, también lo iba a anunciar, que si no llegamos a Reus, que después te tenemos en León, te tenemos en Azuqueca de Henares, también en Mijas, si queremos viajar un poquito más allá en la Isla del Hierro, que también está bien, ¿eh? Estos conciertos han pasado recientemente. Ay, perdón, perdón, que estaba haciendo lo al revés, perdón, perdón.
La semana siguiente a Red será a Almería. Sí, cierto. Perdona, a Benavente y a Bilbao. Benavente, efectivamente. Bilbao y más que se están cerrando para los primeros años de... Es que lo estaba haciendo sin querer al revés y ahora me he dado cuenta. Digo, ¿es verdad que es en septiembre? No, no, pues tienes razón. Y que es Almería y Benavente y Bilbao que son las que quedan por delante. Pregunta que te iba a hacer. Claro, para meter, digamos que según el concierto, el auditorio, el escenario...
¿Haces una especie de pequeño estudio antes de ponerte encima de las tablas? Bueno, repetimos con bandas de gaiteros en muchos escenarios, porque hoy día la gaita, sea SAC de Gemex, sea gaita turiana, sea gaita gallega, sea gaita devoto aragonesa, se encuentra en tantos sitios que es fácil poder colaborar con una banda local.
Entonces ya tenemos la experiencia de cómo tratar el asunto y cómo trascender un poco el espacio escénico del teatro...
invadir todo el espacio del patio de butacas, palcos, etcétera, con gaiteros y hacer de aquello un espectáculo vibrante. Pues espero que os lo paséis muy bien, que vibre el Teatro Fortun y que tengamos la oportunidad de disfrutarte muchos años más, ya sea con 25, 30 y los que convengan, que aquí os esperamos con los brazos abiertos. Evia, gracias, gracias por atendernos por este ratito
Y con tu permiso, acabamos con el Garrotín 25 de este tu disco, porque también es un poquito nuestro esto del Garrotín, también lo celebramos aquí en Cataluña, aquí en Tarragona. Pues ha encantado que sea así. Un fuerte abrazo a ti y a todos los oyentes. Muchísimas gracias y da bienvenido de nuevo a Tarragona, a Reus, y cuando quieras aquí nos tienes. Gracias. Adiós, buenas tardes. Adiós.
Us ho recordem de nou, aquest cap de setmana, en concert, al Teatre Fortuny Evia.
Recordant temes tan màgics com aquest. Dins d'aquest disc, Platinum Europe High World, 25 aniversari. 25 aniversari d'aquest premi que li van donar a Edia i que jo crec que en aquell moment és al·lucinant, al·lucinant perquè a més va haver un boom i jo crec que també allà va crear de nou. Si ja tenia les seves diferents escoles en aquell moment encara va obrir més portes de cara a la gaita.
Doncs nosaltres el que fem ara mateix és passar una miqueta, res. Quatre anuncios i després nous protagonistes.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
La Women Race al Corte Inglés celebra la seva desena edició a Tarragona. 5 quilòmetres amb un recorregut urbà pels carrers més emblemàtics de la ciutat. El diumenge 19 d'octubre a les 9.30 t'esperem a la sortida. Inscreu-t'hi ara. Corre, tots els beneficis s'usaran per la lluita contra el càncer. Women Race al Corte Inglés. Consulten les condicions.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Estem pensant en el partit contra l'Ibiza, que serà un partit duro i més en el seu camp. Irem a por els tres punts. Nosaltres hem de lluitar per sacar els tres punts en cada camp que vayem. I a aconseguir-lo.
Com diu el davanter del Nàstic, Juanda, ara toca anar a Eivissa a encadenar dues victòries seguides i recuperar bones sensacions i bons resultats. Dissabte 4 d'octubre, dos quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 6 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi de Can Misses, en el partit entre el Club Esportiu Eivissa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils,
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar-Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Fins demà!
Bona nit.
La gata de la es la fanàtica, yeah, yeah. Aquí te escribo una història romàntica. Como fan, has notat que te la practica. Ella ya no vol res més. Ya no se enamora, ya no creo ningú més, yeah. Truca con F en las tres. Ella vol, lo que vol, no penses a més, yeah.
I ja sabíem que els finalistes del Zona 9 eren la Bru, la Chloe Rimbau i els sodis. Va arribar el dia en qüestió.
El 23 de setembre, quan vam saber que Chloe Rimbau era la guanyadora del Zona 9 2025, i que en Soddy es quedaven en una segona posició, però que, com vam dir en el seu moment, jo crec que tots tres, fins i tot l'aprovo, encara que no l'anomeni com a tercera finalista, doncs tots guanyen. Va ser la plaça Catalunya dins de les festes de la Mercè,
I avui intentarem tenir el soldi perquè la Claire Rimbau la tenim ja que ens espera el telèfon. Així que anem a saludar-la i a veure què és el que va sentir en aquesta 25a edició del Zona 9 i com a guanyadora. Claire Rimbau, bona tarda i benvinguda. Hola, bona tarda. Bé, molt bé. Ja tu acabes de creure o encara estàs al núvol? Ja ha passat algun temps, eh? A veure, a veure. No, sí, ja està. Estic...
Estic bé, estic bé, ja m'ho crec. A veure, explica'm una miqueta com va anar. Nosaltres estàvem vivint aquí a Tarragona, en Santa Ticle, ja t'he dit que ja estava aquí a Ràdio, com aquell que diu, i no vaig poder estar amb vosaltres. Què va passar? Explica'm, com ho vas viure tu? Bé, va anar molt bé. Jo vaig ser la primera en sortir, he de dir que és dels cops que més nerviós he estat. Sí? Sí. Però, bueno, finalment, en conjunt,
Trobo que va ser l'experiència molt guai i la de tots els altres companys també va ser superbonic. I l'alegria del final encara més. Com ho fan? Vosaltres sortiu els tres, cadascú que sap fer el bo i el millor. Després vam sortir, si no recordo malament, els Gavina MP3, que vam presentar també el seu disc.
I hi ha molt d'impàs? Us van fer patir molt? Bueno, també, o sigui, jo almenys al ser la primera sí que vaig tenir molt de reto per davant, però et vas distraient perquè constantment hi ha concert, hi ha música, hi ha gent, llavors vas fent la teva i el moment més temps potser és quan, en aquell cas, cantava Gavina, perquè era el moment que ells estaven decidint i just quan va acabar ja van sortir i van...
van dir, el resultat una vegada que acaba el concert de Gavina surts, m'imagino que en Lluís i en Draul i tota la gent del Zona 9, damunt de l'escenari i a partir d'aquí tu vas notar que et van mirar molt i dius, ostres, ai que sóc jo ai que sóc jo, tu vas notar o van dissimular, que algunes vegades dissimulen ai no miris, no miris mira cap a l'altre costat, mira el públic així en general, perquè vosaltres també estàveu sobre l'escenari o us feien pujar una vegada que us cridaven
Està tot sobre l'escenari, quan ho van dir. I, sí, aviam, no vaig notar el que sí que diuen al tercer lloc, al segon, i quan diuen al segon és com... Ja estàs. Sí, és el que t'ha tocat. Quan va dir la Bru i van dir el Sadi, dius, doncs no queda ningú més. A veure si encara algú s'haurà fet passar per mi i l'hem liat. No, però vull dir que després ja t'ho esperes i...
I ja ho saps, sí. A veure, això ja va ser el dia, el dia 23. Prèviament, com t'ho vas preparar? Doncs vam fer un assaig molt gran a Girona, amb cases de la música de Girona i la Lua Arroyo, que és una directora escènica, i vam estar tot el dia allà preparant-ho. Va ser molt xulo, molt divertit. Jo mai havia fet alguna cosa així i ens ho vam passar superbé.
I llavors, pues re, quedant amb els companys i anant assajant i poca cosa més en realitat. Ostres, i sobre l'escenari, qui éreu? Recorda-m'ho. Érem jo, la Chloe, el Baix, en aquest cas Lot, que és el que sempre m'acompanya, no hi era i em va acompanyar la Cala Quintero. Mhm.
Llavors a la bateria hi havia en Guillermo i als pianos, teclats, guitarra hi havia en Pau. Molt bé, molt bé. I a donar-lo tot, el que dèiem, les cançons hi eren les que hi eren, que me'n vas comentar, que eren quatre cançons, si no recordo malament? Sí.
I una d'elles, la prova de foc que us van fer al Zona Nou, musicalitzar aquella poesia. També l'adversió, l'adaptació que també vau fer vosaltres a una cançó que us agradés a vosaltres. Una cançó catalana, sí. Quina era la teva? Era Carinyoso. Carinyoso. Home, aquest no és fàcil, eh? No, però va quedar molt xulo. I a partir d'aquí què? Què hem de fer a partir d'aquí, clar?
Doncs, bueno, estic ara una mica a l'espera que m'adiguin que com, bueno, que què faig. És el que passa, clar. Sí, perquè, bueno, jo tinc un premi, però ara no sé ben bé com l'he d'utilitzar, llavors suposo que es ficaran en contacte amb mi.
i llavors tindre clar ben bé el que he de fer però de mentre faig com m'he fet fins ara, vaig fent els bolos que em surtin, música i això. Home, i que ha de continuar endavant i que ha de sortir moltes coses.
jo de tu, no sé, parla amb els Figaflau o amb els altres guanyadors per veure com ha anat la història, m'imagino que hi ha alguns moments de transició moments que potser us deixen respirar també, que també convé per poder agafar vosaltres també el vostre propi lloc i a partir d'aquí vindran els concerts que formen part d'aquest premi vindran també les gravacions, que convingui el que hagi de ser que jo crec que sempre és molt bonic sí, oi tant
Sí. Doncs me n'alegro molt, molt, molt, molt, molt. I ja saps que si un d'aquests premis és que et portin a Tarragona en concert, portes obertes, jo t'espero aquí amb els braços oberts, amb una ampolla d'aigua o el que tu vulguis, un cafè, el que necessitis en aquell moment, i xerrem un altre cop, una altra vegada. Moltes gràcies.
I així també m'expliques cosetes de com una nai amb Ferrari, etcètera, etcètera, però encara no hem parlat de la teva música ni de les teves cançons només de tu, com precisament Ara per Ara, i com ets la nostra guanyadora del Zona Nou 2025. Doncs, Chloe, gràcies. A tu. I un petonar ben fort. Felicitats, de nou. Moltes gràcies. I que t'esperem a Tarragona, eh?
Moltes gràcies. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau.
Bona nit.
I el que era de llei també, home, és parlar en el dia d'avui, si hem parlat amb la Chloe Rienbau, fer-ho també, com no, amb el sodi. Si entrem dins de la notícia del Zona Nou a l'Anderroc, a la revista Anderroc, ens diuen això. Llegeixo textualment, eh? Som diferents, però prenem junts, és així.
Clara Quirante, directora general de Joventut, ha llorat el Premi Joventut que ha obtingut la segona banda classificada, SODI. El quintet tarragoní de rock ha ofert una actuació enèrgica i potent que ha engegat amb temps afegit
El rock ha continuat amb anècdotes d'amor i les dues proves que ja van oferir a les semifinals la versió al català dels The Who, La meva generació, i la musicació roquera de Pòlvora amb lleta de la poetesa Montse Verdaguer. I etcètera, etcètera, etcètera, eh? Però fem una cosa, que tenim via telefònica a la gent de Saudi. Evan i família, bona tarda.
Hola, bona tarda, com estem? És que m'ha deia, Levan, que no estic sol, que tinc els altres components aquí al grup, que els he segrestat dins del cotxe, però esteu bé, teniu oxigen i tot això, no? Sí, sí, sí, estem bé, estem bé. Bueno, felicitats, eh? Merci. Almenys, jo crec que per tota l'experiència, per tot el que s'heu emportat i, no sé, per tot el viscut, jo crec que ha estat força bé, no?
Sí, ha estat un camí llarg, intens, però sí, sí, ja s'ha acabat, i doncs, bé, ara toca, doncs, bé, endavant, no? A més a més, el Premi Joventut, que també us heu emportat vosaltres, que són uns calerons per l'registrament d'un disc, un videoclip o material musical, a banda que també em diuen que per aquí hi ha una campanya de promoció als mitjans jornalitzadors del Zona 9...
I el Premi Popular de Mercami, que ja teníeu a la butxaca. Sí, sí, sí. Moltes coses, moltes coses. Però això és xulíssim. Bé, a veure, ja fa una miqueta hem parlat amb la Chloe i m'ha explicat les seves sensacions. Ella m'ha dit que va ser la primera a sortir. Expliqueu-me com va anar la vostra part, què vau sentir, com va ser aquell dia per vosaltres. Ja sé que com a teclés,
que sentiu la festa, m'imagino que amb la llagrimeta per no poder estar aquí, a la plaça de la Font o amb dames i vells, guinyo guinyo. Però com va anar? Bé, al principi sí que ens sabia una mica de greu quan ens vam dir que el dia era justament el dia 23 de setembre, però més enllà d'això vam viure com un dia s'ha entrat personalment en tots els aspectes entre 5 i 5 graus, diguem-ne.
Estàvem com supercentrats en això, vam anar allí, vam dinar junts. Estàvem com molt mentalitzats des d'hores d'abans i crec que és una cosa que ens ha jugat molt a favor. També volíem arribar puntuals per les proves de sobte i tot plegat. I creiem que vam pujar amb nervis, però uns nervis adients i llogis amb la situació al final. Creiem que...
pel que fa a la mentalització prèvia al concert, vam fer-ho molt bé, en aquest sentit, també. I supercontents. Aquesta era, evidentment, que ens va ser greu perdre'ns... Bé, no és a Tarragona aquell dia, però crec que ens va valer la pena, la veritat. I és cada any, al final. I una altra cosa que, mira, us afegeixo, eh? Clar, que esteu a les festes de la Mercè, que esteu a Plaça Catalunya. És que... No sabem quan tornarem a venir aquí, o almenys a sobre l'escenari.
Que potser us crida l'any minut i torneu una altra vegada a repetir, però ja com a artistes convidats, eh? No se sap mai.
Home, ho optem perquè, bueno, clar, seria un altre cop, no? Repetí gairebé el concert de l'any passat perquè també hi anirà la Chloé, però tant de bo puguem tocar la platja al Boatell, qui tal? Però, oi, te dir, que allà on sigui, eh? Que tingueu la oportunitat d'estar allà, a tope, eh? No, no, no, no, no, no. I si algú falla, ei, truqueu-nos, eh? Que anem cap allà, eh? Por un módico precio y nos apuntamos, eh? Sí, sí, sí.
I el dia com us va anar? Perquè clar, vau tenir les proves d'això, m'imagino, ja us va ser tot el dia estar a llevar-ne. Sí, vam quedar per dinar, vam anar a un restaurant allà a prop de la plaça Catalunya, després un barato allà, unes hamburgueses. Qui dius? Sí o no? Sí, vam dinar i vam portar el cotxe, vam deixar els instruments i ja vam anar cap allà a fer les proves d'això...
perquè no arribava a un ampli, no vam tenir una mica de problema, perquè de sobte de fer les coses estava correguita, també, clar, no estem acostumats a tocar un escenari tan gros i les coses anaven molt marcades per la Macell, de sobte també hi havia com uns comptes de temps, no? Però tot i així, bé, solventat, seguim cap endavant i res, esperar allà que facin les proves la Mu i la Chloe,
I, bueno, aquest va ser una mica el dia. Jo em vaig llevar aquí, a Tarragona, i vaig anar a ofici. Em va donar temps a... Em va donar temps a... A veure una mica d'ofici, i després ja havíem quedat amb l'Albert i l'Aïm per pujar en el cotxe, com estem ara mateix. Què dius, què dius? La mateixa disposició, a més, no? Anar-se al davant, l'Aïm i al darrere. Ara estem iguals el dia que vam anar. Fem una cosa, passa amb una mica... Bueno, també va ser, no, l'Aïm?
Naïm, i com tu, com ho vas viure tu? A veure, més o menys, no sé si vas pensar, ostres, de què te'n sortim, de què te'n fem, com ho vas patir tu? Home, jo les proves, la veritat que sí que m'he sentit esperant, perquè al final estàvem com molt nerviosos en molts aspectes, era com tot ha de sortir bé, tot ha de sortir bé, i bé, aquestes coses que mai passen fins a que passen, no?, que estaves allà i dius, ostres, m'ha de fer això avui, i a veure, un moment una mica de dir, no pot ser, no pot ser, però bueno, al final...
m'ho vam tirar endavant i va anar bé jo crec que un cop passaven les proves fetes ja els nervis pràcticament van marxar tot i abans de tocar per dir-ho d'alguna manera perquè era com sabem el que hem de fer, venim a fer-ho estupendament i ja està, com que vam estar amb aquest xip i crec que ens va jugar a favor de sentir la pressió lògica però no deixar-nos emportar per la pressió aquesta i el fet de tocar en el que significava tocar en aquell moment allà
I a més a més també, no sé si fins i tot vau intentar dir, no penso que estem dins del Zona 9, sinó que hem vingut aquí a passar-nos-ho bé, estem a Barcelona, estem en un lloc que és magnífic. La gent, com la vau veure receptiva? Clar, vau segrestar a mitja Tarragona cap allà, per això vaig notar Tarragona una mica buida aquest dia, eh? Clar, clar, és això, va ser per això, va ser per això. La teniu vosaltres allà?
Clar, clar, sí que és cert, però que una cosa que crec que nosaltres tenim molt clar i que hem anat veient al llarg dels diferents concerts que vam fer al marc del Sona 9, que érem molt conscients i es demostrava molt a l'hora de fer els gols, que no era... O sigui, que lluny de semblar que fos donar prova per un concurs, teníem molt la sensació que tant el públic com nosaltres, com el propi Jordi de Sona 9, com el...
El que veia el concert des de fora ho vivia com un concert de sodi, d'un format reduït, de 20 minuts, el que fos, però no teníem cap mena de sensació d'estem examinant-nos de res o ens estan jutjant per res. A nosaltres anàvem aquí a fer un concert com sabem fer-ho i a rebentar-ho com ho van fer en aquestes ocasions, tant al Molino, com a la Capsa de Música, com a la Macer. Crec que això ens va jugar molt a favor en tots els aspectes, la veritat.
He pogut veure algunes imatges vostres i sí, és veritat que almenys jo pel que vaig veure d'Evan et vas deixar anar també, eh? Que som de Tarragona, què passa? Vinga, va, tira, tira!
També t'ho vas passar molt bé. Allà hi havia el que comentaves del públic, el públic va ser espectacular, per exemple, no vam poder recaptar tanta gent de Tarragona com en els altres concerts, però igualment vam tenir allà una gent de Barcelona que havia vingut de la universitat, que estava a tope amb nosaltres, vull dir que hi havia molta gent que ens havia vingut a veure nosaltres,
de Barcelona que no eren de Tarragona vull dir que ja havíem consolidat una mica de públic allà i ens va fer moltíssima il·lusió perquè ens vam sentir molt acollits com si n'haguessin portat tothom de Tarragona però la veritat és que era tothom de Barcelona llavors va ser com estupendo i ho tenim el cru que fa ja, que ja comença necessitem una presidenta i ara què? ara què passarà? ara quins són els següents passos que heu de fer Sodi?
Bé, ara treballar, treballar, mirar cap endavant i intentar... Ai, que sense marxar la comunicació... I seguir treballant i aprofitar l'empenta una mica, aprofitar l'empenta que el Solà Nou ens ha generat en el sentit d'equivir-nos treball, de ficar-nos en sèrio, doncs d'aprofitar aquesta empenta i que no pari. Molt bé. Bueno, també tenim ara l'oportunitat de dir que treballeu ja amb Rambla Music, no?,
Ja es pot dir, no? Alguna cosa m'ha arribat, alguna cosa m'ha arribat. Vosaltres si me dieu que no, jo, ai, doncs no ho sabia, no ho sabia. Si me dieu que sí, també... No, no, sí, sí, ja estem en Rambla treballant colze a colze, que ja estàvem fent cosetes abans, ja estàvem com treballant plegats i tal, perquè ens han acollit molt bé i doncs aviam què ens surt d'això, treballar colze a colze i
i a treure música, perquè estem. Ja tenim la P d'anar per casa, no? Sí. Ara tenim que tenir l'àlbum d'anar per tot arreu, pel món. De Tarragona al món, no? Clar, ara ja seria la segona avançada, no? A veure cap on arribem, cap on arribem. Doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Ja sabeu que qualsevol cosa, aquesta és casa vostra, ja m'aneu anunciant, m'aneu dient, i aquí us espero, eh? Per la propera. Gràcies. A vosaltres i de nou felicitats. Gràcies, Adi. Adéu-siau, adéu.
És un dia normal, torna a ploure. La gent ja té excusa per ramcotxa. Al carrer del costat tot ni compren coses que només els faran nosa. És un dia normal, torna a ploure. Sembla que plau per dins i per fora. Creia que ho tenia tot en ordre, però realment tingut eres el sostre. No ha sonat l'alarma, he perdut el bus i ara faig tard una altra vegada.
M'he deixat la cartera dins de casa i no té capa de tal ni cames. No ha sonat l'alarma, he perdut el bus i ara vaig tard una altra vegada. M'he deixat la cartera dins de casa. Els coloms s'aparten al meu pas i la tempesta no es campa i és difícil.
Quan tot se'm fa massa complicat i m'ho peuen un cop d'aigua, és difícil posar-me una cara quan trob.
i que no aguanten la porta, una caca de gos a la sola. Passa el dia i el temps no millora. Les teves amigues no em suporten i se m'ha espatllat la torradora. El rellotge fa llargues les hores, però per sort et veuré en una estona. No ha sonat l'alarma, he perdut el bus i ara faig tard una altra.
i no té cap a detall ni cames. No ha sonat l'alarma, he perdut l'ús i ara faig tard una altra vegada. He deixat la cartera dins de casa. Els colons s'aparten del meu pas i la tempesta no es campa i és difícil posar vora cara quan plou.
Quan tot se'm fa massa complicat i m'ho feu amb un got d'aigua, és difícil posar bona cara quan prou.
Doncs si és un dia normal i torna a ploure, ens encantarà tornar a sentir aquesta cançó dels Sodi i poder gaudir de la seva música aquí, als estudis de Tarragona Ràdio. I ja hem de tancar. Oh, que no volem tancar, no. Deixeu-ho una miqueta més. Ara semblo el Joan Daussà. No, que venim de Barcelona. Ah, no, que això diu la cançó. Calla, calla, calla, Sílvia. Bé, que marxem.
El Puente del Diablo, que és la cançó que ara mateix ens acompanya.
Muévete conmigo, la cançó que ha donat títol al disc, i també aquesta cançó, que és un homenatge, jo crec, al que va ser un dels seus grups, ni més ni menys que el de doble rumba. I així, d'aquesta manera, nosaltres us diem adeu. Tornem demà, a partir de les 6, amb més coses.
Y al salir sonriente pregunta ¿Quieres café? Joder, qué macho, joder, qué bien llevota. Tú ha dado el doble rombo en la piel. Enciendo la radio, suena a perecer. Doy el primer trago.
Fins demà!
Un huracán guay. En estrato y en esbolso y ladrán. Soy rock y en la cuatro empiezo a marear. Doy el primer trago. Todo va rodado. Tengo rock y guitarra hasta abajo. Y el mundo a mis pies.
Arte de la ciudad Llevo rock and roll en plena Camarera No quieres salvar Sirveme otra copa Nada va a salir mal Electricidad Arte de la ciudad Llevo rock and roll en plena Camarera Cerremos el bar Llévame a tu casa Nada va a salir mal
Bona tarda, són les set.