Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tots els gossos de Tarragona hauran d'estar inscrits en un registre sensal caní amb el seu ADN en un màxim de sis mesos. Es busca protegir els animals en casos de pèrdua o abandonament, però també...
identificar els propietaris que no recullen els excrements al carrer i poder-los sancionar les multes. Arribaran passat l'estiu 1.500 euros si es detecta que l'animal no està inscrit al registre de 300 per no recollir-ne les deposicions al carrer o per dur-los sense lligar.
L'alcalde, Rubén Vinyuales, diu que es vol donar major protecció als animals i a la vegada contribuir a una ciutat més neta. Diu que en cap cas es tracta d'una mesura recaptatòria.
I vull ser molt clar en aquest punt. Aquesta no és una mesura recaptatòria. Tant de bo no recaptem ni un cèntim amb això. És una mesura de civisme. És una mesura pensada per a la gran majoria de propietaris i propietàries de gossos que ja actuen de manera responsable i que sovint són els primers perjudicats i perjudicades per l'incivisme d'uns pocs.
Els propietaris tenen fins a mitjan agost per demanar la prova d'ADN a qualsevol centre veterinari. La mostra de saliva s'extreu de manera molt senzilla i les dades resultants s'introduiran al registre municipal. La plataforma Mercaderies per l'Interior ha formalitzat la demanda contra el projecte de tercer carril ferroviari del corredor mediterrani per la costa tarragonina
davant l'Audiència Nacional. Ho fan al marc del procediment contenciós administratiu que ja hi ha obert contra el Ministeri de Transport i de la DIF. La demanda formal de la plataforma conté 110 folis i diversos peritatges que acrediten el perill del tercer carril, el seu pas per Tarragona i per altres municipis veïns.
Per cert, normalitat a l'alta velocitat de l'estació del Camp de Tarragona, aquest dimarts a primera hora, l'endemà que els sindicats majoritaris desconvoquessin la vaga prevista fins dimecres. Els primers AB i avant, procedents de Lleida Pirineus, Tortosa i Barcelona Sants, han arribat i marxat puntuals. En Cristian Moreno, de Reus, agafava el tren per anar a Madrid per feina. Diu que ha viscut el caos ferroviari amb molta incertesa.
D'incertesa, principalment perquè estava programat, havia d'anar aquesta setmana, dimarts i dimecres. Fins ahir crec que no van aixecar el tema de les restriccions, llavors no sabíem si podríem anar o no. A més, intentar anar amb avió va ser pràcticament impossible. Crec que els gols només hi havia a Iberia i costaven 600 euros anar i tornar dimarts i dimecres. Així que, bé, ens l'hem jugada. Al final...
He escoltat a la ràdio que ho han aixecat, que almenys els trens d'alta velocitat funcionen, així que almenys hem tingut sort avui dimarts. Només s'han acumulat retards de 5 minuts en alguns dels trens per anar a Barcelona o València. I la bota del Carnaval, que ja s'ha plantat per tercer any consecutiu, l'element és de gran format. Com era tradició, una bota que és més tarragonina que mai, perquè ret homenatge a la ciutat i el seu patrimoni simbolitza els 25 anys de la declaració de Tàrraco, de l'UNESCO.
És obra del taller Vàlua amb Raül Martínez al capdavant. Ha explicat que es vol posar en valor la història romana de la ciutat. Al final és una obra pública y para toda la ciudadanía. Y entonces vimos toda esta parte de la renovación del fórum de la colònia, el tema del museo... Y le quisimos dar ese pequeño toque, esa pequeña guinda...
de convertir-la, més que en Tarragona, en Tarraco este año, la bota que sea de Tarraco, con ese gelmo, ese casco, y toda la numeración y todo lo que pone en la bota en latín. Ja llueix. A la plaça de la Font també s'ha presentat el ninoti, la ninota.
I amb això acabem. La Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos han detingut una dona de 61 anys, presumptament relacionada amb múltiples efurs comesos a l'interior dels busos municipals. Els dos cossos policials van organitzar dijous un dispositiu conjunt, van desplegar gens en diferents punts, finalment la van localitzar a l'estació d'autobusos.
La dona va ser interceptada quan estava a punt de sostreure el contingut d'una bossa de mà i vaca d'arrestada. Ha acumulat 33 antecedents per delictes contra el patrimoni. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'aneuguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Com diu el capità del Nastic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nastic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho, els dijous a partir de les 3 de la tarda. I la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Otra semana aquí en casa, otra oportunidad, que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a les xarxes X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Què tal, com esteu? Doncs nosaltres t'he de dir que molt contents de tornar a estar aquí amb vosaltres i que avui sigui dimarts i a més a més no un dimarts qualsevol. Avui és dia 10 ja de febrer de 2026 i ja tenim a la plaça de la Font el ninot i la ninota. I és que el carnaval ja està a la seva afarvescència. Però encara no ho ha esclatat del tot, només està agafant allò de xiu-xiu, saps allò quan t'aprens el sal de fruta, eh, no?
que el comences a posar i ja veus que comencen les bombolletes aquelles, però encara no ha fet el boom de sortida. Coseta d'això amb el carnaval poquet a poquet, la coca de llardons i tot el que ha de venir de cara a aquest cap de setmana. I parlant de cosetes que arriben aquest cap de setmana i ja t'ho començàvem a dir la setmana... Bueno, aquest dilluns...
Tenint un event molt especial de cara a aquest divendres dia 13 de febrer. Concert benèfic Ignasi Terraza Quintet. Long Play A45. Un concert de benefici de Port Aventura Dreams Village i al qual et convidem només amb una trucada al 977 24 47 67.
Tindrem amb nosaltres via telefònica d'aquí a pocs dies a Ignasi Terraza, el nostre protagonista, per que ens expliqui, per que ens digui com anirà aquest concert. Us recordo que aquest concert és solidari, molt especial, a favor del Port Aventura Dreams Village, que és un espai lúdic i d'interacció familiar per acollir i acompanyar emocionalment a nens i joves, així com a les seves famílies, que estan vivint un procés de tractament i de recuperació de malalties greus.
Una vegada més, i com ells ens diuen, la música es posa al costat d'una bona causa, aquest cop de la mà d'un dels més grans pianistes del jazz de l'actualitat.
Ho recordo de nou, el 977 24 47 67, per si voleu venir. Les portes les teniu obertes i nosaltres tenim dues entrades dobles per poder gaudir d'aquest magnífic concert. Serà el dia 13 de febrer a les 8 de la tarda a l'Auditori Josep Carreras de Vilaseca.
Però hi ha més presentacions que et vull fer. I és que avui, com cada dimarts, ja tenim els estudis de Tarragona Ràdio amb Josep Freixa, Jordi Català. Bé, el Jordi Català diu, el Josep Freixa se l'ha deixat a la porta. Diu que vol entrar. Josep, que encara no té obert el micro. Espera, espera. I a més a més, t'he de dir que avui molt bona companyia, eh?
De seguida els saludarem. I també avui us parlarem de l'Epilep. I és que l'associació d'Epilep aquí a Tarragona té banda sonora. I una banda sonora molt especial de la qual parlarem també dins del nostre programa. No allarguem més, anem per feina, poso el vídeo en marxa i vinga, que comencem.
Doncs ja tenim el canó de Palamós en marxa. Jordi Català, bona tarda i benvingut. Bona tarda. Perquè el Jordi Freixa, què l'has deixat a la porta? No l'has deixat entrar avui? Sí. Com m'havies dit Josep Freixa, dic no, Josep Freixa era el papa. Ai, doncs Jordi, Jordi. Jordi, Jordi, Jordi.
Tres vegades Jordi. Jordi, Josep, Joan, eh? Ah, doncs llavors veus... Són els tres noms que es posava antillament. Sí? Jo també en tinc tres i no els diré. Bé, sí que els portia tranquil·lament. Jordi, Joan. Josep, Jordi i Joan, Josep. Me puc posar de les tres maneres. Sí que d'alguna manera m'he equivocat però inconscientment l'he encertat. Jo ho arreglo, no pateixo. I tant, doncs vinga. I si no, Jordi de Todos los Santos, què tal, com estàs? I acabem abans.
Combrava. Molt bé. Tenim convidada, eh? Avui d'execció, eh? I a més a més em deia que estic molt content que vingui als estudis de Tarragona Ràdio. Avui tenim una convidada que és un crac mundial, eh? Iep, compta amb això, eh? Una espècie de rosa d'abril, eh? Home, Moreno de la Serra. A veure què. Però no es diu Montserrat, es diu Rosa Lluny. Després en parlem.
Molt bé, la saludarem de seguida. Però abans hem de fer altres cosetes. A veure, que avui crec que m'enganxaràs una mica despistada, eh? Bueno, com sempre. Sí, també és veritat. Sobre la marxa. Perquè a més em va deia, tu et vas preparant coses que jo també t'he posat una sèrie d'històries per aquí i d'allà... Sí, sí. Tu me vas guiant, eh? Jo et vaig enviant, sí.
Què hem de fer d'especial avui amb en Jordi Català? L'especial és el de cada setmana, que vam començar la darrera setmana, per celebrar una mica els 50 anys d'en Jordi Català cantant en català, del 76 al 2026. I, bueno, doncs, en aquesta etapa he triat un videoclip, una cançó, i parlant de swing. Però també he de avançar una notícia...
Ah, doncs vinga, avança, avança. Si la Junta ho aprova, Rosa Llurba és la vocal de la dona de l'Ateneu, eh? O sigui, ella vota a favor. Aquest any em donaran la medalla de l'Ateneu per celebrar els 50 anys cantant en català. Però bueno, si ho aprova la Junta, clar. Home, jo crec que sí, eh? Home, si no els vindrem a buscar.
Per això li feix la pilota a la Rosa. Amb qui he de fer pressió? Jo, fem-les d'aquí, eh? Avui a la Rosa, que és de la Junta. Rosa, mira, t'ho poso cara de bona nena i tot, eh? Per favor, eh? Jo crec que s'ho mereix, no? Home, clar. Benvinguda, eh? Benvinguda. Moltes gràcies.
Bueno, doncs... Ja mig convençuda la tenim, eh? El que acabi a l'espai ja convençuda, ja ho veuràs, ja ho veuràs. Doncs, parlant d'aquests 50 anys cantant en català, he triat una cançó, i ja que abans presentava Swing, doncs he triat una cançó que vaig fer, que vaig composar l'any 80, que és aquest Hola Nena, que la podeu trobar a YouTube, que és una espècie de curt, de curtmetratge que es diu Molt curt, eh?
I és una cançó que el videoclip el vam fer a la Tareu de Tarragona. Sí, ho estic veient, eh? És que ets un cac. I, bueno, si voleu posar una miqueta parlant del swing, perquè després també parlarem que a la Tareu de Tarragona, el dissabte 14, a les 7, hi haurà una trobada per ballar swing amb els palacanyes swing. Hi haurà música en directe.
Així que posem unes seqüències del swing i de seguida presentem... A la nostra convidada, com es mereix. Rosa Llurba, vocal de la dona de l'Ateneu de Tarragona, que parlarem amb ella. Doncs vinga, som-hi. I que ens presentarà una novetat a l'Ateneu. Compte, eh? Compte amb això, eh?
jo ja és aquí.
Compte amb aquesta nena, eh? Compte amb aquesta nena, espera que sigui... Llavors, l'any 80 encara... Llavors seria dona, seria dona. Més que nena, seria dona. Nena perquè és col·loquialment i carinyosament. Home, clar. Sí. Pobilla, nena estimada... Sí, sí, una manera carinyosa de dir-li a la persona major de 30 anys que li va dedicada a la cançó.
Més o menys. Tinc una altra cançó que m'has dit que aquesta me la guardi per després, que me l'has enviat. Sí, quan tu creguis convenient. Jo soc... No, no, no, de corres. Tu ets el gent. És face to face, tu i jo, mama. I a més a més tu ets el que dirigeix aquest programa en aquesta estona. És tot teu, tot teu. És que...
La Sílvia és verge. I el verge s'hi agrada tot ben muntat. I màrtir, verge i màrtir. No, això, no, no. Com arriba a Setmana Santa a les tres. De signes lògic verge, s'hi agrada tot el seu lloc. Una por, una por.
I així ocorre un salut. Si surt alguna cosa malament... És culpa meva. Laura, ho tinc a solidar. Però com és verge de cigne, sempre surt perfecte, tot ben ordenat. S'intenta, s'intenta. I no li camis, eh? Que si li camis... Ui! Bueno... Vinga, va!
Bé, aquí t'he posat el guió. Si em pots posar aquella cançó tan maca, bonica, dels bascos, que es diu El Buen Menú. Veus? Aquest no el tenia, veus? Sí, del Golden Apple Quartet, El Menú. No seria aquesta? No.
No, aquesta no. Llavors no la tinc. Has vist? Avui m'has enganxat. A YouTube, bueno, és igual. Ara m'has enganxat. Bueno, mentre d'això la busques. El gol d'anar pel quartet al menú ve a cuento, perquè us presentarem ara la Rosa Llosa. Aquesta del gol menú és una cançó coral que fan els bascos, que és superior mundial, eh?
I aprofitem, posem això del menú per presentar-vos a la Rosa Llurba. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda a tots i a totes, a tots els dients de Tarragona Ràdio, la Sílvia i en Jordi. Moltes gràcies per haver-me convidat.
Ja t'he dit que la Rosa era un crac mundial, eh? Ja s'ho sap tot, eh? La Rosa, la senyora Rosa Llorba, treballa amb la inclusió, igualtat i diversitat, serveis d'atenció a les dones, polítiques d'igualtat, discapacitat, plans i protocols, entre d'altres.
Entre d'altres, per exemple, és la presidenta de Dones Mundi. Ja ho explicaré amb ella. Perquè aquí tenim dues preguntes per ella. Primer que tot, que ens explica una mica aquesta feina que fa vers la dona, i en segon lloc,
que per això et deia de posar el menú, que aquest dijous comença un tema nou a l'Ateneu. Ai, que m'apunto. Si és passió de cuina, m'apunto ara mateix. És un taller de cuina molt especial. Ara vinc, perquè ho necessito. T'hi esperem, t'hi esperem.
Escolta'm, primer que tot, Rosa, explica una mica la teva trajectòria vers la dona, perquè a principi, com he dit abans, ella és la vocal de la dona de l'Ateneu de Tarragona en segona legislatura, ja.
Tens la paraula. Explica't. A veure, jo em presentaré, sóc la Maria Rosa Llurba Caparó, sóc presidenta de l'Associació de Dones Jovibades i Pancinistes de Tarragona, presidenta de l'Associació de Dones de Valls i de l'Associació de Dones de Valcamp, pas president del Consell Nacional de Dones d'Espanya i membre de l'Internacional Constituïment, entre d'altres, entre d'altres, entre d'altres.
Però ja m'han posat aquí, ja m'han posat entre altres, perquè amb el seu currícul estiraríem tot el programa. Està un món de les dones, està un món de les dones. Ostres, Rosa, ja tens temps per fer-ho tot? Jo ara mateix només amb totes...
Només que t'ocupin deu minuts cadascun, ja tenim tot el dia fet, eh? Bé, jo de dilluns a divendres sempre estic amb aquestes activitats de dones. Si més no, donat la meva edat, he anat deixant...
Normalment vaig deixar a Brussel·les que estava al lobby i estava a l'Observatori de Violència de Dones de Brussel·les pel lobby europeu i després també vaig deixar la presidència del Consell Nacional de Dones d'Espanya el 2024.
Són eines que et mouen molta dedicació i, a veure, hem de deixar pas a la gent jove, forta i potenta, que té força i té més temps i més joventut, evidentment, no? Com va ser que vas anar allà, a Brussel·les? En quin moment de la teva vida? A veure, això són d'aquelles coses que quan tens un càrrec internacional o un càrrec nacional, ho porta el càrrec, no? I llavors...
L'internacional me va delegar a mi perquè els representés en aquest cas. I encara hi pertaneixem i encara hi vaig al lobby alguna vegada. No treballo a dintre del disdur, com diríem, no? Hi ha altra gent, no? En aquest moment, a dintre del seu comiment hi ha una basca.
Però el que és aquelles coses que dius, la vida et porta a llocs sorprenents. Quan estàs en un moviment de dones, o en una plataforma, o en un cotxe nacional, són coses que van adherides amb el càrrec. Jo poso la bala i vaig dir, ep, a la Junta, ha d'haver una Junta dedicada a les dones. I vaig dir, què millor que la Rosa Llorba? Sí.
Em va dir que sí i ja és la segona legislatura que treballa. I cap a la tercera, eh, pel que veig, eh, Espíritu de Sitges. Bueno... Com perra, eh, ho veurem. El Jordi ho veurem. Que porto ja 15 anys, eh, de president de la Tarengo. Ja voldria també un relleu, però... Sí que aprofitar, m'ha dit entès que tinc un microobert i que estem a mig febrer i que vindrem de seguida, tindrem el 8 de març aquí damunt, no?,
Aleshores, és un món de les dones que treballem contra la violència, contra la discriminació de les dones, contra el maltracte i contra l'abús de poder, pel seu fet de ser dona o nena per ser de gènere, si més no.
I s'hi ha de treballar moltíssim perquè des de... vegin què és el termòmetre que d'alguna manera, a mi dels avenços que fem les dones en tot el món, estem en un moment...
no massa òptim, sinó en un moment d'impàs. És a dir, hem avançat moltíssim, però ara estem una mica parades, com si diguéssim, que no avancem enfront de totes aquelles...
necessitats que hi ha aquells dintre del maltracte, de la discriminació, de l'abús de poder que tenen les dones. És necessit avançar perquè, malgrat tot, cada dia...
hi ha diverses discriminacions i violències de tot tipus que són emergents i s'hi ha de treballar. Hi ha molts fronts oberts i s'hi ha de treballar moltíssim. Sobretot amb la gran sensibilització
i aprofito l'evidentesa i el que hem de fer dintre de tot el teixit associatiu i tota la població, sensibilitzar el tracte i la discriminació i la desigualtat que encara pateixen aquí i a tot el món les dones.
Molt bé. Jo he d'anar a preguntar, perdona'm... Aquí Tarragona Ràdio, col·labora, eh? Mira el lletrer que tenim allí. Sí, sí, també. No, aquest establiment no tolera agressions als masclistes. O sigui que a poc a poc i entre tots hem de posar el gra de sorra.
Rosa, volem convidar-te l'altre dia, perquè a més a més jo crec que és molt interessant, moltíssim, no molt, moltíssim, perquè jo crec que hem avançat uns passets cap endavant, però hi ha molta joventut que està tirant aquests passets cap enrere, però jo crec que és la desinformació, el creure en les coses, el malentendre en les altres, i aquí és el que el jovent potser no acaba de saber què és el que està passant.
Que la dona tingui els seus drets no significa que tu no tinguis els teus. Al contrari, és anar caminant plegats. Però això no s'acaba d'entendre prou bé. Jo crec que algun dia podíem fer alguna petita classe magistral. I no esperen només el dia 8 de març, que és el dia nostre, el dia de la dona, sinó gairebé fer-ho un trosset cada dia perquè aquest pastís se vagi entenent i se vagi desfent i se pugui empassar millor.
Molt bé. Moltes gràcies, Silva, per la teva exposició, perquè el que acabes de dir és molt important, perquè moltes vegades hi ha un element que és la por, que és la por. I, a veure, la ràdio sí que és un gran mitjà i un mitjà que sempre ha estat al pèl del canó amb el món de les dones.
Però hi ha vegades que els mitjans no arriben a tot arreu, no arriben on haurien d'arribar, i que una gran sensibilització, i que totes les dones que pateixen qualsevol discriminació se'n donin compte que allò és una discriminació, i que no tinguin por, malgrat...
les xarxes i l'acció mediàtica, moltes vegades, és un frec per a les dones. S'ho callen, s'ho passen i no ho fan públic. I s'ha de publicitar. Però també s'han de tindre eines perquè aquestes dones tinguin força. Molt bé, molt bé. Anem cap a la cuina? Sí. Ja ho dic jo, eh? Anem cap a la cuina. M'has trobat el golden apple quartet al menú? Mira, mira, mira. A veure...
Quines veus tenien aquests homes. Són fantàstics. Són una meravella.
Home, no crec que féssim un pau a sau. Jo crec que aquest menú no entrarà, potser, en aquestes classes que ens oferirem dins de la terra de Tarragona. No, perquè tampoc som l'estació de bany o l'època de bany amb el que ens avui diu, no? A més, anem cap a l'estiu, o coses una miqueta més lleugeres. Això és la lletra de la cançó, eh?
Que per cert, aquesta cançó és fantàstica. Aquesta cançó la vaig escoltar amb un grup, una coral, un grup coral de bascos, de Salou. I la feia quadrar aquesta cançó molt maca. Bueno, i parlant de tot, clar, això que té a veure amb la Rosa Llorba i en aquest cas a les dones, canviem, canviem...
Com he dit abans, el dijous 12, a les 7 del vespre, inaugurem a l'Ateneu de Tarragona un taller de cuina, que es dirà Llom Adobat.
La coordinadora és la Rosa Llurba i ens explicarà a què trobarem en aquest taller de cuina adobat. Vinga, va. En primer lloc, clar, a l'Ateneu s'hi donen tot tipus d'activitats, i si hi estan fent. I havíem pensat perquè la vocabula de la dona, malgrat una cosa testimonial, no incideix massa.
I per començar, fer un taller de cuina, des d'un taller de cuina també es pot donar pinjallades sobre la problemàtica de la dona que té. És a dir, normalment, jo estic acostumada a fer aquestes coses i sempre tots els tallers, no és que portin un missatge subliminal, però sí que porten un subliminal,
porten un missatge d'empoderament de les dones. Les dones, si s'empoderen, se tornen fortes, tenen força i tenen vitalitat i tenen eines. I el que hem de donar a les dones en tots els àmbits de la seva vida i enfront del teixit associatiu, sobretot, és empoderament i capacitació, que és...
dues eines que són molt importants. Sigui l'edat que sigui. No vol dir que siguin joves, que siguin adultes o que siguin grans. A totes les edats de la vida podem donar aquest missatge. Escolta'm una cosa, perdona aquest que deixo...
I aquest curs, aquest taller, com serà? I per qui serà? Entre els objectius. Jo sempre que treballo amb tallers de cuina treballo amb elements de proximitat i amb elements estacionals. És a dir...
Aquest taller ara va bé, perquè som una època de l'any que es pot fer aquest tipus de taller i elaborar aquest tipus d'aliment, no? O sigui, és una bona època, perquè sortim, estem a l'hivern encara, i aleshores anem cap a la primavera i ja es va despertant la vida. La primavera, la saga altera. Per això, per això, jo deia...
I com sempre costigo treballar amb cuina tradicional i estacional i de proximitat, penso que és un bon moment per iniciar. Ai, molt bé. I com serà aquest? A veure, això és un llom de porc o pot ser de vedella...
i és d'alguna manera coral, d'una manera adobal i secal. Per després, no tothom a casa seva té una màquina industrial per poder tallar, però sí que té un guivinet afilat per tallar el que calgui. Això amb una mica d'alumini a rascar, que ja veureu que això, si no talla abans, talla després. A Tarragona tenim els movats que ho fan a la barra bé. Amb aquest xiulet que feia. A Tarragona tenim de totes.
Escolta, aquest taller serà només per socis i sòcies? Sí, clar, evidentment, l'Ateneu és una societat multidisciplinar amb moltes activitats de diferents signes i diferents perfils, i també està a veure homes, eh?
Jo no m'ho penso perdre, eh? No fem cap... A veure, diferència no, perquè els apes també cuinen. A mi m'agrada molt cuinar, eh? A mi no m'agrada fer el dinar, però cuinar sí. Clar, fer allò que t'agrada, no? La meva especialitat, arròs, els arrossos, és el meu. Però jo aquest taller no me'l perdo, eh? No.
T'esperem, home, tot el president. Has de presentar-los, a més a més, Jordi. Rosa, jo veia el vídeo, eh?, del Jordi allà cuinant, eh? Sí, bueno, ell se cuidarà de fer el vídeo, ell se cuidarà de fer el vídeo. No, però com si ell està mans a la braça o mans a l'obra, no ho podrà gravar. Jordi, te vull en vídeo, eh?, que et vull veure, eh?, cuinant. Ah, no, pot posar la gravadora al suport.
Ah, és veritat, és veritat, ja us he avançat. Això és multidisciplinar. Ah, això és veritat. Escolta'm, llavors me'l vas comentar que no té res a veure amb cuina ni vegetariana ni vegana. No, a veure, hi ha dos elements... Cuina mediterrània, me'l vas dir. Sí, no, mediterrània. Jo li vas dir que no faria ni cuina vegana. Per què? O cuina vegetariana. Perquè s'ha de ser espacial vista.
A veure, avui hi ha molta gent que en sap moltíssim. I hi ha molta gent que depèn de la seva alimentació. I s'ha de ser un professional. Les coses són com són. Però hem d'estar al dia i amb les coses de menjar diu que s'hi ha anat molt de compte, no? No s'hi pot jugar. I tant, sí.
És un taller que és senzill de fer, es pot fer a Tarragona, no té cap mena de dificultat, sinó que s'ha de veure com es fa, i després és molt respectuós, ja et dic, amb el medi i amb la proximitat i amb la temporalitat, perquè és adobar un tros de llum simplement, adobar-lo...
posar-li tots aquells ingredients que són per curar-lo i per donar peu a secar-lo i que també comporten perquè no tingui cap element d'aquells que el poden posar-s'hi exteriorment, un insecte o qualsevol cosa, i que s'aixequi i després pugueu menjar amb tota la seguretat.
I el que portarà no serà ni es, ni ratlles, ni... No portarà res que no sigui natural. Feta amb tota cura. I tant. Sí, però partit de res artificial o cap element conservador, només hi haurà... Qui ho conservarà serà el pebre i l'all.
Molt bé. Jordi, Rosa, és que no ens queda més temps. Jo la convidaria a la Rosa un altre dia. Ja t'ho torno abans, t'ho torno a repetir un altre cop. Estic a la vostra entera disposició. Moltíssimes gràcies. La Rosa és que és un crac. És que hem de fer una miqueta d'agenda abans de tancar, perquè passen amb una cosa més, també, el cap de setmana. Sí, ja per tancar, donar les gràcies a la Rosa, per ser posant.
Aquest cap de setmana també hi ha el niu d'art el diumenge, a les 6 de la tarda, que és la seva 21a temporada, però ja sabeu que el niu d'art ve d'aquell niu d'art que es feia ja a partir del 45, i això serà a partir de les 6 del vespre, és una vegada el xoc, i hi ha l'actuació, diguéssim, dels cantants de la casa. Molt bé, molt bé. Recordant-se l'hora...
A partir de les 6 del vespre. Molt bé. El dia? La 9? El dia 15, el diumenge, a partir de les 6 del vespre. El carrer Sant Magí. El carrer Sant Magí número 4, al costat de... Sempre és que me fa una mica d'enveja, eh? La sala 0. Si fos estar ple de gent.
A poc a poc, els aneu segrestats. Però això és bo, perquè això, igual que el programa Fans de Tarragona, és perquè es vegi que es fan coses a Tarragona, que Tarragona es mou, visca a Tarragona i ja està. I visca a Tarragona Ràdio, que fa 40 anys al servei de la ciutat.
Molt bé. I bona setmana de carnaval per a tothom. Gràcies. Això mateix. Adéu-siau. Gràcies. Adéu-siau. Bona tarda.
Si a mí me gusta que suenen pa' que los voy a engrasar. Si a mí me gusta que suenen pa' que los voy a engrasar.
Los ejes de mi carreta nunca los voy a engrasar.
Gràcies.
Es demasiado aburrido seguir y seguir las huellas y es demasiado aburrido
Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com vaig això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
El programa Revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo. No pasaste de caimán. Hasta luego cocodrilo.
Sento el meu cor fatigat. No puc parar. A vegades trontollo. Però sé com aixecar-me. Els llamps dins del meu cap no em poden aturar. Canto alt.
Sóc un huracà. I cada espurna és una llum i cada pas un camí. La vida és meva i la lluita així. I tot i les caigudes segueixen.
amb coratge i esperança sempre al nostre costat. Si jo puc, tu també, Pilep, seguim endavant, amb coratge i esperança sempre al nostre costat.
Acabo de ser conscient que aquesta cançó ja fa dos mesos que va pel món, o almenys que la vam conèixer com a tal. Jo, si puc, i tu també, que ho sàpiguis. Dani Madrid, al teu costat. Hola, bona tarda.
Bona tarda, què tal? Al teu costat qui tens? Al teu costat, al meu costat, tinc el David Saneuja, el Super Epilet. Hola, molt bones. Com esteu? Benvinguts els dos. Ai, molt contents de tornar-se a la ràdio i estar amb tu. Que a més a més acabo de veure que teniu.
David, que teniu un munt de coses que explicar-me, que teniu un munt d'activitats per aquests mesos. No parem. És que és un no parar. A més, l'última vegada me presentaves un llibre. Te recordes que vam dir... I després vam fer la presentació així de la cançó, però avui és oficial. Sí, sí.
Han passat uns quants dies... I hi ha sorpreses, encara. Encara hi ha més sorpreses. Però no les puc dir, ho sento molt pels oients, però aquesta vegada no la puc dir. No passa res. Però en una setmaneta o dues te faré una trucada. Doncs truca, truca. Ai, quina por, em fa més poc una pedregada. Ai, ai. Podràs posar-ho per la pantalla, també. Podràs posar-ho per la pantalla. Ai!
Estava mirant les imatges que s'han fet per aquesta cançó i que és preciós, el vídeo. A més a més es nota la germanor, el carinyo i tot el qual es treballa, precisament dins de l'associació. Sempre vull dir que tinc la sort de rodejar-me de bona gent, i de bona gent que ens ajuda, i de bona gent que ens fa que la tirem endavant, perquè això de la cançó va ser un trist comentari així petitet...
amb aquest senyor que tinc al costat, amb el Dani, i va dir, ah, vale, i ja està. Ah, vale, i cap endavant. I a cap d'un temps ja teníem la cançó, fem un vídeo, fem un vídeo, fem no sé què, i quan te'n rodeixes de gent amb ganes i de gent amb carinyo, com has dit, és molt més fàcil treballar. I això és el xulo, no? Tinc la sort que hi ha molt bona gent a Tarragona. Aquella entrevista ho hem dit, també. Dono fer, eh?
En aquella entrevista teva van dir que si fóssim una mica més xuministes i els estiméssim més aquí els tarragonins i diguéssim que tenim gent bona i que hi ha gent que sap fer coses, doncs no hauríem d'anar a l'altra cosa. I que treballen molt, també, eh? És que la sort no existeix, la feina sí, i la constància. La sort sí que en pots tenir un dia, va, vinga. Sí, d'alguna cosa que ha sortit que diguis rodó. És que ell ve sense pensar...
Però si no és constància, perquè com has començat tu, no? Ai, quin munt de coses que hi ha. Hi ha molta feina al darrere. Hi ha molta feina i és ganes de treballar, ganes de fer-ho. Si no, no... Sí, el que dic, aquesta vegada li vaig dir, bueno, pots dir-li també, no? Jo l'explicaré, eh, la meva part. Jo me'n recordo les amenaces que m'arribaven a través del missatge de mòbil, a través del WhatsApp,
Jo estava en sec unes punyalades a l'esquerra. No sé què me va passar, no sé què me va passar. Era vodú, era vodú. Vaig sentir obligat. Dani, arregla-ho tu. No, la veritat... Acaba d'arreglar-ho tu. No, no, sí, jo ho intentaré arreglar, eh? És complicat, David, és que ho he deixat fatal, eh? No, però tot va ser perquè, o sigui, estàvem fent un podcast a una ràdio i jo era el tècnic de so i ella estava fent el seu podcast
I arrel d'aquí, o sigui, ella em diu, per què no fas una cançó per l'associació? I jo, doncs vale. I a partir d'aquí ja va començar tot. I, per exemple, el tema del videoclip i tal, o sigui, tant el David com jo volíem que les imatges fossin de l'associació. Clar, del que es fa, de com es fa, de la gent que forma part... Ah, efectivament.
Però això són hores. Bueno, després entrem en el videoclip, si et sembla, Dani. Sí, i tant. Perquè en el moment que et fa la proposta, clar, aquí hi ha mans al paper, no sé si bolígraf, de quina manera treballes tu a l'hora de composar?
Doncs paper, bolígraf i guitarra. O sigui, quan m'ho va plantejar el David, jo sí que és veritat que vaig ficar-me mans a l'obra i vaig començar... Sí que és veritat que hi havia coses que jo et preguntava perquè no tenia molta idea i buscava també per internet. O sigui, va ser una mica, un 50%, perquè al final el David, lògicament, sap el que és l'epilepsia. Clar, jo també ho sabia, però no tant. Llavors, a partir d'aquí, ell m'explica...
i qualsevol dubte que jo tenia ell m'ho resolvia. Llavors va ser fàcil fer la història. Quan sentia una part del podcast també s'anava interessant amb l'epilèpsia. Llavors vam intentar donar un missatge positiu, com sempre hem fet a l'associació, que no volem donar missatges negatius, però sense obviar les coses que passen.
no amaguem res, però donar-li sempre aquest punt de positivitat, que és l'únic que li vaig demanar, paraules a vegades que diuen que la gent digui que no és de tot ser això, pugem-ho cap aquí. No ha sigut un encàrrec i ja està, sinó que hi ha hagut un treball d'informació...
Un treball que li ha agradat treballar sobre aquest tema i això és el que ens ha arribat a nosaltres i a tots els de l'associació. Penseu que el primer dia que la vam sentir vam acabar tots plorant. Oh, que bo, que bo. Vull dir que la vam estrenar al Mouta per l'epilèpsia, que en guany és el 22 de març. Sí. Llenço aquí falta publicitària. Ja està bé, ja està bé, ja està bé.
us podeu inscriure, hem de ser més de 600 persones, hem de superar el dolor de l'any passat, i llavors la vam llançar allí i vam, pell de gallina, plorar, la gent abraçant-se, vull dir que va ser molt xulo, molt xulo, i que la gent del públic la va entendre també, que això també és el xulo, no només la gent de l'associació, sinó la gent del públic, per tant, la feina la va fer molt ben feta perquè ens va arribar. I on es van registrar? Perquè he vist una cara molt coneguda per aquí...
amb un tècnic de so que feia que sí, que sí, que havia quedat molt bé. El Xavi. Els estudis, exacte. El Xavi de la fuga, ni més ni menys, eh? Efectivament, sí, sí, sí. El Xavi Moreno, cantant de la fuga. Efectivament, va ser el productor musical. Jo és que, clar, és el meu productor. Treballo amb ells aquí a Vilaseca, perquè pensava que era baix, però bueno...
Però sí, sí. Una broma interna. Una broma interna, entre valls. És a la punta de preguntar, per mi, prefereixo... No, m'ha enviat avall. És igual. Llavors vaig arribar tard a gravar perquè estava avall. I aquestes allà porten calçots. Dani, no era això? No era que el volies... Jo és que volia calçots, el que passa és que no sabia com dir-t'ho, David.
Haver començat per aquí i ja que estàs una mica de salsa... Una mica de tot, sí, sí. No, no. Però va ser molt guai perquè, clar, a mi m'agrada gravar molt amb el Xavi, és el meu productor, i quan jo li vaig explicar el tema de la cançó, ell...
O sigui, va flipar i va dir, sí, sí, clar que sí. O sigui, anem a fer un temazo i anem a fer tots els arreglos que facin falta amb guitarres, bateria. O sigui, la va fer tota ell. O sigui, tema instrumental de música vaig fer jo, però lògicament tema bateria... Els arranjaments. Exacte, o sigui, de producció ho va fer tot ell. O sigui, ha quedat superguai. Ha quedat preciosa i a més a més amb uns cors que veia allà...
Home, els millors... Que aquí és quan arribava davall, se m'ha encarregat de cançons per acabar de gravar. També he de dir, que no m'ho vull oblidar, però també he de dir que el pianista és un noi de Barcelona que va amb mi amb la banda que tinc i, bueno, també, o sigui, jo li vaig demanar aquell favor a aquest noi que va gravar el piano des de Barcelona i m'ho va enviar a mi. O sigui, que la veritat que...
Les noves tecnologies estan ajudant d'alguna manera bestial. També hi ha que s'arreglen segons quines altres coses, però de cara a posar el món d'acord per fer segons quines coses, és màgia. I la col·laboració de tanta gent. A mi això m'emociona. El que et deia, que ho fem entre ell i jo...
Clar, a mi tot el que és música m'atrau perquè he fet música des de petit, jo soc cantant i he fet teatre musical i tot aquest munt de coses, no? Llavors quan me diuen, ah, és que jo toco la guitarra, que és una música, ep! Llavors, per això ho dic, fes-me una cançó, no? Però si hagués quedat entre ell i jo, doncs val, que està molt bé, que no seria res menospreciable.
Però quan veus que la gent es va sumant, sumant, sumant, sumant, i que proposes, diuen que sí, ostres, això és molt bonic, això és molt bonic. I poder fer els cors amb la meva dona i la meva filla... És que clar, tot en família. Això va ser...
Això va ser molt xulo, també, no? Vull dir, que sempre he dit que he anat posant granets de sorra amb això de l'epilèpsia, que això, clar, perduraran. I això gràcies a la cançó d'ell, no?, que està a totes les plataformes. Vull dir, que la gent la pot escoltar, que l'escolti, sisplau. Se la pot fer seva, que li doni molts de likes i coses d'aquests, que la comentin. M'ha agradat molt aquest part, m'ha agradat molt la part de la part coral...
M'ha agradat molt. La corada és el millor del món, o sigui... Dani, has vist, no? El Dani no. Ai, senyor. No, però... Però en realitat, o sigui, l'important que és que amb la música també es pot visibilitzar l'epilèpsia. O sigui, això és... No sé, és molt, molt... No sé, molt emocionant, la veritat. I cal dir-ho, que és la primera cançó en català
que es parla d'epilèpsia. Diria que n'hi ha una més en castellà i una en anglès. Vull dir que podem dir que són les tres cançons una en català, en castellà i en anglès. Que jo conegui. Que jo conegui. Que potser hi ha gent que en coneix alguna més, no? Però en català i fet per una associació, perquè les altres parlen de l'epilèpsia, però així en general, i que ens hagi fet aquest regal, és un gran regal. És un gran regal i estem supercontents. De fet, la posem que dos per tres a Instagram...
com a fondo musical de les coses que fem i tot això, no? Però vull dir, perquè és un gran regal. Vull dir, que podem estar molt orgullosos que això ha nascut aquí i que tenim el signe de l'epilèpsia, tenim la cançó de l'epilèpsia, tindrem una cosa per l'epilèpsia que us diré aquí a poc... I tenim un súper. Un súper... Home, home, que no podem deixar, eh? Home, tenim el súper epilèpsia. El tinc al meu costat. Al meu costat, també, és veritat.
Sí. I, a més, amb Tragenou, que és molt bonic. I m'has d'explicar un dia que, precisament, no en d'on sorgeixen aquestes idees, eh? De poder... Precisament, de no dormir. De no dormir. Home, però has de descansar. Sí, sí, sí, sí. No, però són... A veure, sempre he dit una cosa. El d'haver tingut epilèpsia des dels cinc anys...
No és que sàpiga tot el que passarà a l'ada de més gent o les necessitats que tenen la resta de gent, però sí que ho he viscut en primera persona. Llavors no sóc papa bé o amic de, sinó que... Com expliques a un nen petit que té epilepsia? Una cosa que es diu cervell, una cosa que es diuen neurones. Clar, ostres, si pels adults és complicat. I tant.
Pels nens encara més. Per això, via jocs, amb el superepilep i tot això, que entengui que s'ha de prendre les pastilles, que entengui que és el cervell, que entengui que són les neurones, que entengui que a vegades quan se li oblida una cosa, doncs és normal, no passa res, o que la lectoescriptura, etcètera, etcètera, etcètera. Tot això, si t'ho explica un superheroi, és més bonic. A més és un super. I a més que...
És una admiració que hi ha per aquí encara més forta. I tant, i tant. La veritat és que funciona molt bé. L'altre dia vam estar en una escola amb el que ara es diuen, perquè clar, en la P3 ja no existeix, ara és I3. Jo vaig perduda en aquest aspecte. Jo n'estic també perdent, eh? El que era el parbolitos de 3 anys de tota la nostra època, Sílvia. La paraula parbolitos que s'està perdent.
Doncs ja no, ara és infantil. Reivindico, reivindico des d'aquí. Tan bonitos, que bonic. Com els accents diacrítics, jo els reivindico, no els he tret. Jo els ho segueixo posant. Ahir tres, i van sortir supercontents. Va ser per mi un dels meus reptes, perquè tan petites no havia anat.
havia fet i 5 sí, i primers i segons de primària, segur. Però baixat a anar i 3, hi van sortir molt contents. Han de ser formacions molt curtetes. Clar, i àgils, ràpides. Àgils, molt de joc, tot via joc, tot via joc. Vinc del món de l'esplai. Clar, ja ja saps, clar. I un superheroi el tenen, quan va veure entrar... Sabeu que hem de repetir una altra vegada aquesta entrevista, no? Sí, perquè s'acaba el temps, no ho veig.
Ens queden dos minutets només. El Dani ens havia portat la guitarra i tot i ha dit, no sé si ens donarà temps, ens varia fora d'antena i a veure si ens donarà temps a poder cantar una miqueta de cançó. Encara que siguin dos acords, dona temps. Sí? Vinga, va. Si creus, vinga, va. Vinga, va. Fem-ho, fem-ho. Si no sap greu, fem-ho. Vinga, va. És que si no, no sabran que sap tocar. Home, cantar així ho fa molt bé. Que a més a més no és el gran desconocido. Ah, no?
Aquí hem de fer una entrevista. Has vist la falca, jo, ara, eh? Aquí s'agafa tot, eh? És que ho hem de fer, eh? Ho hem de fer la setmana vinent, nit, eh? Efectivament, sí, sí, una altra entrevista. El teu programa ha de durar 3 dies seguits. No pot ser, no ho sé. Corre, Dani, aprofita, corre a l'últim minut. Família, gràcies. Adéu.
Sento el meu cor bategar. No puc parar. A vegades tromto llum. Però sé com aixecar-me. Els llams dins del meu cap no em poden aturar. Canto alt, sóc un huracà.
I cada espurna és una llum i cada pas un camí. La vida és meva i la lluito així. Gràcies a tots. Adéu-siau. Bona tarda, són les set.
Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.