Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona clama per erradicar la violència envers les dones. Sota el lema el masclisme juga brut. Durant tot el dia s'han programat diverses activitats reivindicatives. Amb motiu del 25N s'ha fet lectura del manifest davant l'Ajuntament.
Enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada, la violència en l'àmbit digital. I els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les dones que exerceixen un lideratge polític, les periodistes afecten el benestar de les víctimes, reforça estereotips. És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques...
La lectura del manifest ha estat presidida per l'alcalde Rubén Vinyuales, que ha demanat a la ciutat que alci la veu per aconseguir que cap dona visqui amb por. Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por. Cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d'una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica.
és una lluita quotidiana.
I des de l'Ajuntament de Tarragona l'assumim com una responsabilitat col·lectiva, transversal i urgent. L'acte ha comptat amb representants de diversos espais que s'han adherit a la xarxa NOA. I comissions obreres denuncien la violència masclista en totes les seves formes. Els actes de commemoració han reivindicat el dret de totes les dones a viure lliures de violències. La lectura del Manifest Conjunt
Amb UGTS ha fet a la plaça de la dona treballadora, Michel Pijuan.
Amb motil del 25N, des de Comissions Obreres s'han programat diverses accions. Al llarg del matí, aquest dimarts, la seu del sindicat ha acollit la xerrada violència vicària, la més cruel de les violències masclistes. Ha anat a càrrec d'Alexia Amat, mare protectora, fundadora de Terme i creadora del projecte Empoderat. A les 12 s'ha fet la lectura del manifest conjunt l'ofrera floral per les companyes assassinades i una performance per donar visibilitat a les víctimes de violència vicària. Els sindicats de Comissions Obreres i UGT
han posat de manifest tots els assassinats que hi ha i la violència masclista que encara persisteix als llocs de treball. Mar Vázquez, representant d'UGT, recorda que les empreses disposen de protocols per ajudar les dones que són víctimes de violència masclista. La via sindical, el que es reivindica, per desgràcia, una i més, són tots els assassinats que hi ha i tota la violència tan vicària, masclista i assetjament als llocs de treball.
Hem de recordar a les empreses que s'han de posar de manifest els protocols per ajudar les dones que són víctimes de violència masclista. Recordar les persones treballadores, que si no tenen el seu conveni col·lectiu, està tot reflexat a l'Estatut i a la normativa, a totes les lleis que hi ha de protecció, que les dones víctimes de violència masclista poden adaptar els seus llocs de treball, els seus horaris, sense que tingui cap repercussió.
En total, Comissions Obreres de Catalunya ha organitzat 16 actes per tot el territori català. Les activitats s'allargaran fins al 4 de desembre.
La Diputació de Tarragona aprovarà divendres un pressupost per 2026 que puja als 237,5 milions d'euros. És un 7% més que els d'enguany i de nou seran de rècord. S'ha tornat a arribar un ampli consens. Esquerra i PSC tindran el sí de Junts i el Partit Popular. Noemi Llaurador és la presidenta de l'ENS. Realment una altra vegada de rècord i que ens serveixen sobretot
per continuar reforçant i tirant endavant les línies mestres del mandat 2023-2027. A més a més, també volem destacar l'ampli consens que aquests pressupostos siguin els pressupostos de tots i totes.
La proposta econòmica contempla partides per la nova seu operativa a la plaça Imperial Tàrraco o per el trasllat del Conservatori de Música a la Tabacalera. I acabarem parlant del REC, del Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que presenta una programació...
amb més de 30 films. Molts d'ells seran estrena a Catalunya o a l'estat espanyol. El certamen celebrarà la seva 25a edició del 3 el 8 de desembre, inauguració el dia 3 amb El canto de las manos, debut com a directora de Maria Valverde al tancament, la clausura el dia 8 en frontera de Judit Culell, presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuntcat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fosters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa-te'n els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. Ja hi tornem amb les obres pertot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental.
El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre programa, els nostres fans de Tarragona fins al punt de les 7 de la tarda. Espera't, jo, que et quedis a la nostra companyia perquè avui et descobrirem coses molt boniques de la nostra ciutat. Avui tothom parla del dia que és...
I és un dia que a mi m'encantaria que desaparegués com a tal. No el dia 25 de novembre, eh? No, que aquest és maco. Mira, ens dona pas al 26 i abans ha tingut un 24. I segur que avui algú és el seu aniversari. Però és la paraula violència, la que a mi em dona molta ràbia. Així que espero i desitjo que alguna vegada aquesta paraula, al costat de moltes altres més, desapareguin del diccionari, de tots els diccionaris.
Però bé, anem a donar una miqueta d'empenta, que a més a més avui tenim el Jordi amb nosaltres, que de seguida saludarem i també avui us donarem a conèixer...
Un nou projecte musical a càrrec de la Paula Rebollo. Amb ella la coneixem com a Paula Sutil, com la Oniria, com etcètera, etcètera, etcètera. Molts projectes, però avui s'enceta un de nou i ho fa aquí, als micròfons de Tarragona Ràdio. I estem molt, però que molt contents de fer-ho. Tot això, fins a les 7. Ens acompanyeu? Vinga, som-hi, comencem.
I ja tenim aquí amb nosaltres donant-nos guerra i, a més, amb la seva barratina ben posada com a bon català que és, perquè no només és en Jordi Freixa, sinó és en Jordi català. Jordi, bona tarda i benvingut. Bona tarda. Com estàs? Català i tarragoní. I tarragoní és Catalunya també. Home, que, a més a més, això que estem veient de fons per la gent que ho vulgui fer a través del YouTube, quines imatges més boniques que m'has triat avui.
Parla, parla, digues, digues. No, és un videoclip que es titula Relaxa't i viu des de la Tarragona imperial. Molt bé. I que a més a més es veuen això. Tota la bellesa que tenim a la nostra ciutat i que algunes vegades no la cuidem tant com es mereix, eh? Però estic estirant d'orelles a tothom, eh? Perquè hi ha molts tarragonins que diuen, ai, Tarragona, Tarragona, però només de boqueta, eh?
Home, ara l'Ajuntament està en ell-ho. No, però jo dic tots. En netejar i tal. Tots, tots, tots, tots. Com a l'anunci, tots, tots i tots, per lo mateix. Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada. Això. Ai, aquí tu i jo xerraríem molt llarg, però tenim una convidada molt especial que ens espera el telèfon. I a més a més la tenim molt enfeinada, així que me la presenta, sisplau, Jordi.
Vinga, va. Avui el programa va de música des de Tarragona, però de patrimoni de l'humanitat, igual que les fotografies del videoclip. I clar, si tenim al telèfon la persona de l'equip que va fer possible que Tarragona fos patrimoni de la humanitat. I clar, estem parlant...
de la nostra amiga, la Maria Mercè Martorell. Que la podem saludar, Maria Mercè, bona tarda i benvinguda. Bona tarda, Maria Mercè. Bona tarda, Sírvia, bona tarda, Jordi, què tal? Estàvem pensant el dia que crec que et vam trucar aquí a Tarragona Ràdio i ens vas dir que sí, que som patrimoni de la humanitat. Aquell moment encara jo crec que se'ns salten les llàgrimes, eh? I tant que sí. Avui, quan hem estat al dematí a l'entrevista de Portaveus,
Després de la tertúlia i el Josep Sunyer i tot l'equip tècnic, el Lluís i tots han posat la gravació de quan el moment que jo vaig dir ens van declarar, realment emociona a pesar que vagin passat 25 anys. Déu-n'hi-do, ja han passat tants. És que no ho sembla pas, eh? No ho sembla, eh? No ho sembla. Maria Mercè, fes-nos cinc cèntims de com va anar tot.
Bé, aquell dia, Jordi, o... Sí, aquell dia. Aquell dia, bé, nosaltres, a les assemblees del Centre del Patrimoni Mundial, quan s'hi arriba, ja s'han passat dos crives, no?, la de Nicomós, que al baix del braç tècnic per als dents culturals del Centre del Patrimoni Mundial d'UNESCO,
I també del Boró, no? I finalment sempre es fa fer un espà en un lloc, en una localitat, en una ciutat, que hi hagi béns declarats patrimoni mundial. Per això es va fer a Cerns, perquè hi ha la Gran Barrera de Coral, i hi ha també el Reinfones, la Reserva dels Boscos Units, que són dues declaracions en aquest cas natural.
Nosaltres, com que els tres idiomes del Centre per al Patrimoni Mundial són l'espanyol, el francès i l'anglès, en funció del lloc on està la reunió, el C a Austràlia es va fer en anglès. Per tant, vam haver d'esperar diversos dies que ens toqués, perquè era l'ESA d'Espany. I, clar, d'Espanya portava 5 delegacions, 5 canvis de declaració, i...
Estava a Porta, estava a la Vall d'Abuí i estava amb nosaltres, no? Molt bé. Bé, nosaltres vam ser la primera perquè era per ordre d'enticat de tramitació i, per tant, en el moment que va començar el que eren les declaracions de l'estat espanyol, va començar la nostra, el Henry Clear, que era el president d'ICOMOS, en aquest cas, que era el que va fer la visita d'inspecció a Tarragona el mes de gener de l'any 2000,
Això era ja 30 de novembre de l'any 2000, quan ens van declarar, on havia vingut el mes de gener del 2000, i va ser el que se'm va encarregar de fer l'explicació, va anar projectant les fotografies que ell mateix va fer un títol visitant els monuments, i va acabar la seva intervenció, va quedar projectat, cosa que no oblidaré mai,
el pont del diable. Va quedar projectat el pont del diable i llavors a partir d'aquí van haver-hi una sèrie d'intervencions i van haver-hi, com deia aquest matí, diversos països que ens van recusar i evidentment no va haver-hi cap vot negatiu perquè
Almenys en aquell moment el passe, diguéssim, o l'aprovació com a declaració era perquè no hi havia cap vot negatiu. Nosaltres no sols no vam tenir cap vot negatiu, sinó que vam fer intervencions de vot positiu.
i que a més a més es va dir que està bé que feia any. Hi ha molts anys que Tarragona ja hagués estat declarada i que era de les millors, sense desmereixer evidentment a ningú, però de les millors que van passar aquest dia. Vos podeu imaginar la moció i bé, tant havies començat a declarar, mentre s'anàvem passant la resta de les declaracions...
que va fer el Palmaral Vells, després a la poralla de l'Ugo, i finalment l'avall, nosaltres vam sortir corrents a fer aquestes declaracions que hem sentit aquest matí, entre altres coses, perquè teníem la rotativa del diari parada a les 4 de la matinada, esperant per llançar
Una de les dues portades, que era el no, era el ja som patrimoni, no? I finalment va ser la que es va poder dançar. La primera trucada, evidentment, va ser l'alcalde, la segona va ser el diari, i jo del diari, en aquest cas, la va fer l'Albert B, mentre s'ho feia la de l'alcalde, i després a casa, evidentment, a trucar a la mare per dir-li que ja ens havien declarat, no?
Molt bé. Això em dóna peu a la següent pregunta. Bueno, el comandari Tarragona és un museu a l'aire lliure. Això està claríssim. Llavors, teníem bastant en nostre favor. Escolta'm, a part de tu, Maria Mercè, que vas encapçalar aquesta delegació, què hi havia més a Sidney quan es va autorcar Tarragona Patrimoni de la Humanitat?
Doncs mira, a més de ser-hi jo, va venir en representació de Convergència i Unió, com que nosaltres estàvem en pacte de govern, jo era com a tinent d'alcalde de patrimoni, que encapçalava, com molt bé deies tu, la delegació, després va venir el malaurat ja Albert Ballver, pobret, en representació de l'alcalde, en representació de Convergència i Unió,
I després també hi havia el secretari general de l'Ajuntament, Toni Masperó, hi havia també l'assessor de patrimoni d'alcaldia, i també, que era el Ricardo Mar, i després hi havia dos representants del Ministeri, un del Ministeri de Cultura i un del Ministeri d'Assuntos Exteriors. El de Cultura era la Direcció de Patrimoni de l'Estat, que era Lluís Lapuentes,
i després també hi havia un d'experiors, perquè al cap és un tema internacional, una trobada com aquesta. Llavors, ells van estar en tot moment i cap segons quina de les declaracions, els dos ministeris van estar en tot moment allà, nosaltres estàvem una miqueta més enrere i en funció de la declaració que passava, o sigui de la ciutat i de...
que s'anava a declarar, llavors ens acostàvem allà per si hi havia algun dubte, alguna cosa que aclarís, perquè els que intervenien, efectivament, eren, en aquest cas, el Ministeri. En aquest cas, el Ministeri de Cultura.
Molt bé, doncs, Maria Mercè, moltes gràcies per accedir a participar en aquests mots aquí al nostre programa Fans de Tarragona. Nosaltres continuem ara música feta des de Tarragona, però tant la Sílvia com jo et volem agrair de tot cor la teva participació al nostre programa i que no serà la darrera.
perquè tenim altres coses també en les quals t'invitarem que participis. Moltes gràcies, Maria Mercè. Moltes gràcies a vosaltres, Sílvia, Jordi, un plaer i un honor, com sempre, participar amb vosaltres. Igualment, gràcies. Moltes gràcies, una abraçada. Una abraçada, un petó.
Bona tarda. Gràcies. Adéu. Doncs, si et sembla, Jordi, el que podem fer, i ja el teníem aquí de fons, el Francisco Garrido... Posar la música. I estem... A on? A l'imperial? Tarraco. L'imperial!
La deciclopea es muralla Imperial Tarraco Bello rosario de playas Imperial Tarraco Asomado en tu balcón Imperial Tarraco Sueña alegre el corazón
Gran imperio romano, fuiste tú la capital y hoy conservas el prestigio de tu pasado imperial. Por todo el mundo admirada, por tu belleza sin par, de nuestra costa dorada, reina te han de proclamar. Imperial Tarraco, la de ciclopeas murallas,
Fins demà!
A veure, Jordi, vols seure un momentet? És que t'ho vull ensenyar una cosa que he trobat i crec que t'agradarà. Això passava l'any 2000, ni més ni menys que el dia 30...
perquè va ser el dia 30, anem en compte a la llotja, seria d'aquí a cinc dies, quan hi havia precisament els nostres companys, en aquell moment Marta Domènech, Jolanda García, Ricard Laoz, Tere Ortega, estaven tots pendents del que passava i del que no deixava de passar. I aquestes eren les paraules que jo comentava, precisament en aquell moment Maria Mercè Martorell es dirigia als micròfons del Tarragona Ràdio i ens deia això, no escoltàvem res, un extracte, ens deia això.
Tarragona ja és patrimoni de la humanitat. Avui, dijous, a les 12.38 minuts, hora local d'aquí de Kers, a les 12.38 minuts al migdia d'hora d'aquí d'Austràlia, Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat i ha passat a formar part de la llista del patrimoni mundial. A més a més, tota la delegació de Tarragona, que estem aquí a Kers,
el tinent d'alcalde de Cultura, Albert Bellver, el tinent d'alcalde de Turisme, Emili Mateu, l'assessor de Patrimoni d'Alcaldia, Ricard Omar, el secretari general de l'Ajuntament, els representants del Ministeri de Cultura i del Ministeri d'Assuntos Exteriors, així com de la Generalitat, el delegat Salifon de Rubinat, i també el Ramon Ten, així com jo mateixa, tots hem estat molt contents amb la designació de Tarragona, però a més a més hem viscut...
Una sessió, jo crec que realment única, perquè la candidatura de Tarragona, a més a més de passar la ratificació de l'Assemblea
absolutament sense cap problema i, a més a més, amb els recolzaments... Bueno, ja podeu sentir que aquí feia una miqueta... Era fantàstic sentir-ho, precisament que són 25 anys. Jordi, jo em pensava que era fer res, eh? Però ara, Sílvia, tinc una pregunta per a vostè. A veure, pregunta per a mi. Pregunta, pregunta. Com va viure en Jordi Català cantant aquest moment? Com va viure? Mira, com va viure en Jordi Català...
Que més a més te tingui aquí posada la teva cançó. Molt bé. Aquell moment, Jordi, on estaves? Com estaves? En aquell moment estava actuant amb el grup Fan Fan Show, precisament, que veníem de les setmanes passades explicant el Fan Fan Show, i estàvem a la festa de Nadal...
del port de Tarragona. Què dius? Amb un tinglado del port i que, a més a més, va ser molt especial perquè hi havia un arbre de Nadal immens dins de l'aigua, a les escales reals.
A les escales reals? Reals. Però amb llums. Dís de l'aigua, sí. Amb llums? Amb llums. No podia ser. Sí, tant que sí. Tinc fotos, eh? Sí, sí. Ah, però es portava la setmana vinilars i ho comentem. Sí, sí, i tant. Sí, sí. Doncs allà hi va haver un sopar de celebració amb les autoritats del port, hi havia l'alcalde Nadal, etcètera. I en set, doncs em vas dir, para un moment.
La música. No! Tu me dius, para un moment la música, no te'n paro un moment la música. Aquell dia, l'alcalde general, pare, sisplau, puja a l'escenari i diu, a partir d'aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial...
de la humanitat per a l'UNESCO. Doncs espera un momentet perquè detinc també les declaracions que vam recollir des dels micròfons de Tarragona Ràdio de l'alcalde, Joan Miquel Nadal, en aquell moment. En aquell moment, molt bé. Donar-los les gràcies per la seva col·laboració, donar les gràcies a tota la ciutat per l'esforç que ha fet.
Vull dir que això és una fita importantíssima, que l'arribar a ser patrimoni de la humanitat és un fet important, que acabem el segle molt bé i que, esperem i desitgem tots plegats, que el nou segle sigui molt bo. De veritat, moltes felicitats a tots. És més important del que ens podem imaginar. Entrem dintre d'un sector de ciutats que són diferents i que marquen la distància.
Moltes felicitats, moltes felicitats, moltes gràcies a tots i disfrutem-ho durant una temporada que després tindrem altres reptes i altres coses que fer. Doncs aquest era les paraules, has vist? Ostres, ostres. Doncs bueno, jo estava allà en un tinglador del port, o sigui, ens van... Per fer l'encesa de lluns, m'imagino, de Nadal. La festa. Sí, sí, perquè devia ser la previa, el dia 30...
Sí, sí, primer va haver-hi l'encesa de l'arbre, el protocol, i després ja vam passar el tinglado amb un àpat, i el Jordi en català, amb la Fan Fan Show, encara no era la paper de tothom, la Fan Fan Show, vam tenir l'honor de fer ball en aquesta festa, i a més a més donar la notícia, que ens parlava la Maria Mercè des de Sydney, des d'Austràlia, que era un patrimoni de la humanitat. O sigui que...
Per mi va ser també un acte... Una festasa, eh?, per la ciutat. Festa grasa. Sí, sí. Ja no me'n recordo, si no ho veus, és també aquell any. Clar, aquell any 2000 van passar moltes coses. Sí. Ens la van posar doblada amb lo de l'euro, però això ja és una altra cosa. Això és otro tema. Això és otro cantar. Això és una altra cosa, sí. Ja no entro, ja no entro amb lo de l'euro. Això ja universal, imperial tàrrecó.
Aprofitem aquests darrers minutets per parlar de l'Ateneu de Tarragona. Si teniu cosetes de cara a l'agenda per aquest dissabte, diumenge o per demà. Com ho teniu? Què feu? Què feu aquests dies? Bé, cada dia hi ha coses a l'Ateneu de Tarragona, això ja ho sabem, no? Sí. Però aquest dissabte, a partir de dues quarts de set de la tarda, hasta que s'acabi...
Hi ha la tarda de comptes, històries, poesia i música per adults. I pareu, aquí, perquè hem de canviar de música...
Canviem de música, eh? Imperial Tarrac, ho sento. Perquè jo sé que algú ja m'ha fet un petit especial del que passarà aquest dissabte i ho vol fer aquí en directe a la ràdio. És així, no, Jordi? Doncs sí, doncs, mira, ja hem preparat en aquesta ocasió una cançó que tenim nosaltres que hem fet una versió de Morales de Tarragona, però amb poesia. Doncs endavant, i tant.
Diu, clarota l'albada, raig de llun i sol, blabó que il·lumina un cel sobre la mar, verdosos conreus per les valls i muntanyes, fortins que ens retornen els temps ja passats, muralles a Tarragona, fermes i majestuoses, sereu sempre poderoses, poderoses torres dignes d'admirar.
Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrrecorromana. Muralles, qui us contempla s'encoratja, és prou ric vostre bagatge, Tarragona, vostra imatge, se l'estima amb gran passió. Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrrecorromana.
Muralles, qui us contempla s'encoratja, és faurir vostra bagatge, sí. Tarragona, vostra imatge, se l'estima en gran passió. Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrraco romana.
T'ha quedat superbonica, eh? Home. És la cançó de Mulalles de Tarragona, la meva versió, però poetitzada. Doncs des d'aquí, preciós, que vinguin, recordem, aquest dissabte, dia 29, a partir de dos quarts de set de la tarda, però que vinguin una miqueta abans perquè començarà, dos quarts de set de la tarda, i que és això, si t'agrada contar contes, històries, poesia, o t'agrada escoltar-los, que molta gent que més que està...
explicant li agrada escoltar, també serà el vostre moment. Ah, i pot participar qui vulgui, eh? Ah, fantàstic. Si algú vol recitar, doncs tenim llibres també editats dels nostres poetes i pot llegir qualsevol poesia de les que tenim del nostre grup que es referà, per això ja ho explicaré, al col·lectiu Poètic Indret,
que es va formar el 1986, es va vincular a l'Ateneu, i ara el volem refer. I ara és quan te pregunto quin número tocarà la loteria de l'Ateneu. Important, important. 70.107, loteria de l'Ateneu. De Tarragona. Ep, compta'm això, eh? Compte'm això.
Doncs Jordi, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies. A vosaltres. I anem tu i jo damunt d'un ruc i ja marxem, eh? Però jo me quedo una miqueta més, fins a les 7. Bé, doncs que vagi molt bé. Gràcies. Fins la setmana que ve. 7-0-1-0-7, eh? Molt bé. Capicua, eh? Capicua. Tocarà, eh? Tocarà. Home, ni dubtes, eh? Gràcies. Adéu-siau. Adéu. Adéu.
A l'arc-vacar.
Mare de Déu del Carme, quin mariner! Quin mariner! Si veu la lluna plena parada en temps, digué seriós al mariner.
Cada sakida, cada sakida.
Mare de Déu del Carme, quin fred que fa. Quin fred que fa! Fem la barretina i te pens el cap.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Deputació de Tarragona.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Les veus que criden la força genua. Volant amb ales de metall dur. Cada pas teu és escut i esforçat.
El món ens canta.
No demanem, ara reclamem.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. Només silenci, només traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Berta, prenda el món, es per tu.
Sencera, sencera, i és que l'hi deia a la Paula, dic a la Paula, l'hem de sentir sencera perquè, a més a més, aquesta és la porta de presentació d'aquest nou projecte musical. Paula Reboll, bona tarda. Bona tarda. És que per mi tu ets la Paula Sutil. Paula Sutil, està bé. Sí, també, no? Bé. És que, clar, aquest nou projecte que ara mateix tenim l'oportunitat de gaudir-ne...
que es diu Nina Calo, on tenies aquesta força, on el tenies amagada? Mira, no ho sé, fa dos anys ja que l'estic pensant. Sí? Sí, sí. Dos anys? El disc fa dos anys, del 2023, del gener del 2023, més de dos anys. Què et va passar llavors? Què va passar pel teu caparronet? Vaig dir, vull anar en solitari.
Sí, així. Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. És a dir, vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però sé jo, Nina Kahlo. Nina Kahlo. Ja està. Nina Kahlo. Jo t'he dit abans fora de l'antena, dic, me sona com un petit homenatge amb una de les grans...
A Frida Kahlo, sí, sí. Efectivament, efectivament. Però perquè t'agrada a tu personalment pel que representa ella com a dona. Pel que representa. A més a més va trencar estereotips. Jo dic que a punta pala. Clar, era una dona que... Que es va fer a si mateixa. Al final era un himne de llibertat, sempre ho dic, i al final el que jo com em sento amb aquest és això. Ara sóc lliure, per fi, i ara puc fer el que em dóna la gana. I em sento molt Frida Kahlo en aquest sentit. Per això ets una de les nimes.
Seria una de les filles d'ella, de la Frida Kahlo, de les ereves. Mira, estàs dient una cosa molt forta, perquè jo m'anava a dir...
El que has dit ara, les Arevas o Areva, no sé com anava a dir, però me'n recordo, això. Sí? Sí, sí. I ara amb això que has dit és com... Ostres! No hi era, eh? No hi era, quan ho has pensat, eh? No, no, jo ho estava comentant, dic, però si és que jo m'anava a dir així, i sí, o les filles de... I al final va sortint una cala, o sigui que molt fort que ho hagis resumit aquí, sí, sí.
Perfecte. Perquè, a més a més, jo crec que des que te conec que tens aquesta sensació de llibertat. Sí. De dir, ostres, jo vull tirar endavant amb el que crec i com crec i necessito de la meva música, sobretot, no? Des del 2020, efectivament. Uau. Sí, són cinc anys que han sigut...
Això t'ha de salutar. També va venir una miqueta a parlar de la història del Covid? No. Perquè aquí van néixer moltes coses que hi ha molta gent que diu que ho va passar molt malament i des d'aquí, òbviament, perquè es van quedar moltes persones en el camí. O sigui, ja ho tenies fins i tot abans. Sí, tot això... No, no, o sigui... Els decids d'any nou.
Jo vaig patir una història molt dura que va acabar el 2020, però va ser un procés molt dur, he patit un maltracte molt fort, i a partir d'aquí, a partir del 2020, que tot es va trencar i vaig començar una mica així, a partir d'aquí vaig començar a fer un creixement amb molta...
ajuda psicològica i terapèutica, fins a arribar al punt on estic ara, i fa uns anys ja que ja estic molt bé en aquest sentit, però va ser en aquella època, va ser el 2020, que va coincidir amb el Covid, però no va ser pel Covid.
No, bueno, i sella, si no ja ho tenies davant. Sí. I això va sortir, ja et dic, el Nina Calo, el 2023, va dir, vinga, ho faig, i vaig començar. Però el que no tenia era el nom. Clar, i quedava ahí... Però el que sí que tenies eren les cançons. Vaig començar. Sí? Vaig començar, però, clar, pensa que el disc, o sigui, són 10 temes, dels quals jo n'he descartat 15, o sigui... Oh!
Clar, vaig començar a fer i vaig escartar. I han trucat per si volen a veure què volen fer. Digues, digues. No, això, això, que van ser 15 temes, o sigui, 10 temes que al final han format part del disc. No sé si ben escollits o no, perquè ja et dic, han quedat 15 a fora i alguns els hagués ficat i hagués tret algun altre. Però, bueno, s'havia de fer ja i...
Sempre et quedarà el directe. Sí. Són aquelles cançons que algunes vegades després prenen la seva pròpia vida. Clar. Perquè ja saps que sobre l'escenari moltes vegades tu no tries, la gent diu, oi, això que toca on sou, que no l'hem trobat enlloc, on la tens? I a partir d'aquí agafes aquest formigueig. Això ens va passar, de fet. Amb aquest tema ens va passar. Vam fer un concert amb el nom d'Oniria,
aquest estiu al Mas Nou, amb uos, que ja començava el canvi, vull dir, jo ja tenia el canvi i aquesta cançó la vam fer. I ens va passar, ens van escriure valles persones demanant-nos aquest tema que on estava. I vaig dir, ostres, és que no està ni gravat. I per això vaig dir, l'atrec ja. O sigui, vaig a estudiar i l'atrec ja. I et dic, de l'estiu a ara, quan s'ha pogut coincidir amb...
Amb el productor, que és el Ramon Berlanga. T'ho vaig dir? Com ho saps? Jo tinc cosetes per aquí. Sí, el Ramon Berlanga. Com va ser? Que ja el coneixies d'abans? No, jo buscava un lloc on gravar i la Mireia, la Mireia que coincideix amb mi, és guitarrista, coincideix amb Nina Kahlo, en fem versions, em va parlar d'ell.
I vaig dir, vaig a provar, mira, vaig anar un dia a parlar amb ell i em va agradar molt el que feia, perquè és un home que viu d'això i que fot temes en Universal i em va semblar molt top. I vaig dir, ostres, que guai. I em va parlar d'Avi Roux, també. I vaig dir, ostres, això m'agrada. Encara m'agrada més, dius. Això m'agrada. I vaig dir, doncs ho faig aquí.
I ja està, així va ser. I a més, si us vau entendre perfectament per la gravació de cançons, i m'imagino que, com passa amb molts productors, que no són culs inquiets, i com han estat demamant la música de sempre... Què te sembla si afegim... Has estat també molt col·laborador en aquest aspecte? Sí, els temes estaven ja bastant fets, però, clar, hi havia moltes coses que jo tenia molts dubtes, i ella em va ajudar moltíssim, i tenia també idees xules, això, potser no, jo no faria aquest patró, faria un altre, perquè...
I li ha donat un toc a molts temes bonics, de més prou, com jo dic, més xulo. Sí, sí, i tant. Ara que estàvem intentant imaginar a Paula amb els cascos posats, com aquí a la ràdio, acabant de sentir totes les cançons...
Què vas pensar? Perquè tu ja les has escoltat, tu ja les tens, però no és el mateix escoltar-les que fer-les. Clar, algunes s'estan encara fent, la majoria que estem anant a estudis, dijous gravo veus i tal, però, hòstia, el fet de juntar... Ja em va passar amb la final, l'època d'Oniria, quan fèiem aquest tema i un altre...
El fet de, sobretot, tocar-ho en assaig, no? Tocar els temes i veure que, hòstia, que allò és teu i que tens tota una banda al darrere que està tocant aquest tema amb tu. I és una sensació... És molt bonica. I la cara de gallina, que no me veus, eh? Sí, és de...
emoció i donar gràcies. És sobretot aquesta sensació de dir, hòstia, gràcies, gràcies, que fort, perquè d'on vinc jo i d'on estic? És un procés... Jo vinc d'una història de creixement personal molt heavy. Jo era una persona que em creia superpoca cosa, molt ridícula, molt...
que em costava molt. T'havies trucat a mig i jo... No et coneixia encara. Et coneixia de fa anys, clar, i el fet de pujar-me a l'escenari per mi era una cosa impensable, no, i clar, el fet de... Clar, jo treballava en un súper, treballava en un càmping, ostres, i el fet de...
d'escollir fer el que realment volia i treballar molt en la meva autoestima i tal, ostres, estic molt orgullosa. I poder estar aquí, poder defensar això, tenir un equip al darrere que m'ajuda...
I amb tota la gent jo crec que també s'ha anat trobant pel camí. Clar. No, no, és que és molt fort. És que és molt fort. Jo crec que molts dels que, a més a més, coincidim amb amistat, jo crec que, i a més, cada vegada que es parla o surt la veu o el nom de la Paula et deixen pels núvols. Ostres, que bé. Per treballadora, per bona persona, per tot el que ets. Ai, que bonic, això. No, perquè és veritat. Que bonic. No, no, no t'estic dient res que no sàpiguis, o sigui que...
Bé, gràcies. De res, de res. Això, el poder viure d'això ja és una cosa que... És veritat que no he vist els temes propis, però d'aversions, de l'escenari, del que a mi m'agrada... Ostres, és que ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull? Home, si això funciona, és genial. Ara ens falten uns Remy... Home, demanar per demanar... Home, jo també vull ser ocaig gràcies. No, al costat allà de la Shakira, perdona, Shakira, és per a mi...
Si li dius és per a mi, t'entén. Ja saps que ella parla castellant la intimitat. Totalment, totalment. No, no, clar. Home, si puc fer un quatre estalls d'olímpics com el Loques Graces, home, pues bienvenido sea, ¿no? No lo necesito, creo que ya estoy muy contenta. Però entre nosaltres tenen algú d'artista convidat, però normalment allà els taloners ja no existeixen, ja és artista convidat. Queríem parlar amb la gent de Loques Graces, ¿no? Ui, m'encantaria. Senyores, oques graces. Això seria algo impossible. A veure, qui teniu d'artista convidat? Aitana o Canya. No, no.
Ja, vosaltres anirem a calor, home, ja que estem, i estem de promoció, que a més tindreu l'oportunitat de conèixer, de viure una altra experiència. Una altra experiència són coses noves? I tant. Doneu-li vitalitat a la vostra vida. I tant, i tant. A escola, jo encantada la vida, ja ho saps. Tu creus que ens creure? I si no, eh, qualsevol d'altres... Aitana.
Quan vinguis, que té Barcelona també, no? No ho sé, però... Jo sí que veig que té una pel·lícula. A tu veig que representa el que és el color lila. Ella, el blau, el blau i el lila són perfectes. Una combinació bonica, bonica, eh? Sí, sí, que és veritat, sí. Veus? Sí, sí. Ja està.
Qui som nosaltres, però no dic que no, i deixar volar la mesina així. I tant. Encara és gratis i ens queda, eh? És gratis i ens queda. Però amb aquestes heroïnes de mil primaveres, de mil primaveres...
D'on sorgeix? Quan te la poses a escriure? Quina és la part que primer se't revela de les cançons? Aquest tema primer és un homenatge a totes les dones que van lluitar perquè nosaltres avui tinguéssim més privilegis dels que hi havia i sobretot està molt enfocat a les àvies o besàvies.
Jo no perquè té la meva àvia, diu, encara està avui, però és el prenda, desperta prenda. Aquest prenda jo sempre l'he viscut molt, no? El prenda, ai, prenda meva, no? Era molt típic de la meva àvia, sobretot quan érem petits.
I això va sorgir perquè estava fent el disc i aquest just, aquest tema, era un tema que entra dintre del disc, però clar, el disc és conceptual, són vuit temes que tot explica una història i, bueno, una emoció, diguem, o sigui, té un sentit, i després en dos temes més, un és aquest, que formen part de... ja estan fora de la història conceptual, però que crec que eren importants. I va ser perquè ho vaig tenir molt clar, o sigui, jo no puc no fer...
Si no podia no fer-ho, no podia no fer un tema així, no podia, perquè al final tinc un munt de projectes que estan molt enfocats en això, i per mi era una falta de respecte no fer-ho. I per això va ser, i sí, el vaig començar... Aquest crec que té...
Potser un any. Un any. Sí. L'has ensenyat a la persona en qüestió? A l'aprenent? No. No l'has ensenyat? No l'he ensenyat perquè... No, potser fes-li tu. És difícil. És difícil ensenyar. No acaba d'entendre massa, saps? Però la música fa miracles. Sí. I potser la paraula en qüestió potser li porta... Doncs sí, l'hi portaré...
Li portaré el tema, i tant. Deixes que escolti, i a millor el moment que diu, prenda, a millor aquest prenda, per ella és com una espurneta d'alguna cosa, que d'aquell moment, mira, els farà feliços a les dues. Doncs sí, l'hi portaré. A veure què, a veure què. I la propera, la tens ja prevista. Sí, al gener surt una altra. Ai, que has de tornar a venir. Sí, i al març una altra, i al matge el disc. Ja està, ja està.
Si no em deixen jubilar-me d'aquí, eh, llavors? Ah, no, m'han dit que no. Doncs encara continuaré aquí. Ah, que bo, que bo, que bo. I algun vídeo has pensat també per aquestes heroïnes? Teníem un vídeo que anava a sortir avui, un videoclip, però al final vam tenir uns problemes a l'hora de la gravació i dels permisos i tal...
I vam dir, saps què? No. I el farem pel març. Pel 8 de març traurem un videoclip que, bueno, tinc moltes idees de les coses i... Del que vols fer i com ho vols fer. I anirà molta gent que potser, si podem, hi participarà gent. I llavors és guai. Oh, quines ganes. Moltes dones. Doncs això, explica'ns-ho, eh? De veritat. I tant. Al gener tornem a parlar, quan tinguem aquesta nova cançó...
I aquí al març anirem fent poquet a poquet parlant d'aquests nous capítols de Nina Calo, perquè ara he de dir Nina Calo. Home, jo ja sóc Nina Calo. Ara he de canviar el mòbil, he de canviar tot. Així ja sabré que me truques tu. A veure si me despisto i dic, ai, no sé qui és la Paula. No, que és Nina Calo. Que bo.
Doncs, Nina Carlo, gràcies per aquesta soneta de ràdio. Quan tingueu també els en el directe, que m'imagino que també deveu estar preparant, clar, ara se'n gira una mica de feina, perquè s'ha de vestir, s'ha de vestir... Bueno, ja, tinc tot pensat, l'únic que s'ha d'acabar de gravar, s'ha d'assajar tot amb les noies, i és molta feina, però sí. Finta bé. Doncs quan ho tinguis tot ben lligat, allò que es diu el sac i ben lligat, llavors ho dies lliguem aquí a prop dels micros de Tarragona Ràdio. Gràcies. A tu. Adéu-siau. Adéu.
amb un dit valent que la serra sona i la veu de les nostres aviars desperta, pren del món és per tu
La sorra del temps només alimenta. Caminem-nos sense cap cadena. Són flames vives a les nits serenes. Només silenci, només traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Desperta, aprenda el món. Es per tu.
Doncs així és com son aquestes mil primaveres, heroïnes de mil primaveres.
La primera de les cançons, amb moltes cançons, esperem, de Nina Caló, de la Faula, que ens presenti aquí als estudis de Tarragona Ràdio, amb aquest, el seu nou projecte musical. Encara tenim la pell de gallina d'aquesta cançó, i avui és que porto el despreu que he de tenir la sensibilitat... Que sí, que sí, que som sensibles, que no ho puc dir que no. Però és que, clar, parlem de coses que recordem de la nostra ciutat,
Presentacions de noves cançons. I per on de noves cançons? El Salgot és, des de l'estem de primera, la cançó-presentació d'aquest al seu darrer disc de La Cosina. Ells estaran en concert aquest cap de setmana dins de l'os submarino de Reus.
I ja està, no estan sols. No, no, la gent de la cosina no estan sols. Perquè en aquest disc compten amb el Pony Pissador i també amb el Severy Night. Pren el got, alça la vista i mira qui tens al teu costat. Veu per la nit i el vent que guia per compartir un globle.
i t'arrega el desit, un camp llaurat. Porta una pedra, la sabata, per cada espina, un combat.
Pren un camp de cavermera i posar cançons de llocs de marines, d'això i a les tavernes que tu sinyola tornar. El saló, el bon sabí, el bon sabí. Maleixa qui trepitja i agraeix el bon sabí. Maleixa qui trepitja i agraeix el bon sabí.
Pren el mot, guerra, de terra, deixa-hi un gló pels que han marxat. Busca una masca i el cor patiga i abraça fort el llegat. Pren el cor de lluna plena, aquest no per aquí ja no ho farà. Veu pel record, per les ferides, finta pels que has estimat. El sorró, el sorró, el bon sabí, el bon sabí. Maleixa qui trepitja i agraeix el mot de vi. Maleixa qui trepitja i agraeix el mot de vi.
Doncs serà aquest dissabte, dia 29. Estem de primera presentació a lo submarino de Reus amb la gent de la cosina. A quina hora? Doncs mira, obertura de portes a les 10. El concert començarà a dos quarts d'onze de la nit a la sala 1.
Hem de dir que parlarem, parlarem amb la cosina, parlarem amb la Clara, perquè ens parli i ens comenti com anirà aquest concert i també la presentació d'aquest disc, que t'he de dir que és molt però que molt maco i que compta amb cançons com aquest, Quan sigui el ball ballaré, amb les Antignes i Germà Negra, o pel Camí del Pedregà, Jardí de Maig, les Xerris, i etcètera, etcètera.
Tot un disc per descobrir. I amb ells us diem adeu. Família, fins demà. Adéu.
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre.