Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Comissions Obreres i UGT reclamen la fia del genocidi del poble palestí i condemnen la política del govern israelià durant aquest dimecres i a vaga general a nivell estatal amb l'objectiu de visibilitzar el compromís de la classe treballadora.
Un centenar de persones s'han concentrat a la Rambla Nova on han reclamat la fi immediata del genocidi de Gaza i una resposta ferma de les institucions europees per garantir la pau i el respecte dels drets humans. Els dos sindicats han mostrat la seva solidaritat amb el poble palestí i han demanat una intervenció internacional per aturar el genocidi. Jorge Porté, secretari general d'UGT, diu que el conflicte no s'ha acabat i cal pensar en el futur dels palestins.
I hem d'acabar amb això, i avui era un dia per manifestar-nos, això no s'ha acabat, toca pensar en el futur de Gaza, què passarà amb els gazetins ara, què serà del seu futur, ja no com a país, sinó individualment, què farà cada persona que viu a Gaza, com es guanyarà la vida, la canalla que ha quedat viva, que no ha mort de gana, a què es dedicarà, quin futur li espera, i ens manifestem per...
Per tot això avui. Per la seva banda, Mercè Puig, secretària general de Comissions Obreres, explica que concentracions com les d'avui han de servir per demanar la pau, la llibertat i la democràcia del poble palestí. Però un dels motius és que no volen que Palestina sigui un estat. Llavors, això, per nosaltres, per la classe treballadora, per tots els treballadors del món, al final les guerres no són el que volem. Volem pau, volem democràcia i aquestes concentracions i aquests perons d'avui han de ser per això, per la llibertat, per la pau,
i per la democràcia. Durant aquests dimecres han convocat vaga general amb l'objectiu de visibilitzar el compromís del conjunt de la classe treballadora. S'ha aturat l'activitat de 2 a 4 a la matinada, de 10 a 12 al matí i de 5 a 7 de la tarda. També centenars d'estudiants s'han manifestat aquest dimecres a Tarragona en el marc d'aquesta vaga convocada en favor del poble palestí.
Els manifestants amb banderes palestines i consignes contra Israel han sortit de la plaça Imperial Tàrraco. Mèrie M. Oldotmane, membre de la Comunitat Palestina Tarragona, explica que seguiran amb les mobilitzacions perquè consideren insuficient el Tractat de Pau.
No ha tingut al compte el poble palestí, això d'entrada, per tant, és una imposició, no és una negociació. I després d'haver signat aquest tractat de pau, l'estat genocida d'Israel ha continuat assassinant palestins i palestines. L'empresa municipal de transports de Tarragona té tot aquest dimecres serveis mínims.
I la periodista Sílvia García de Tarragona Ràdio, les festes de Santa Tecla, el Festival Teta Fest o la Sala Cero són alguns dels finalistes amb accent tarragoní dels premis Arc Canguany es lliuraran al Teatre Tarragona el 19 de novembre. També opten els guardons.
Buos, La Fumiga, Esvetlana i Uineta. S'han fet públics els aspirants a uns premis de referència de la música en directe. La consellera de Cultura i presidenta de l'empresa de Mitjans, Sandra Ramos, no ha perdut l'ocasió per posicionar-se públicament a favor de la periodista Sílvia García d'aquesta casa amb prop de 40 anys de trajectòria a l'emissora local.
Però sí, hi ha una nominació que realment ens fa també molta il·lusió i que s'ho mereix. Ara tinc aquest altaveu i faré propaganda perquè els socis i sòcies votin a la Sílvia García, que realment és una professional que es mereix de veritat aquest premi, que si s'ha d'escollir algú, que votin a la Sílvia García i que li donin.
Sílvia García, que va començar a l'embrió de l'actual emissora pública de la ciutat, Radioforum, prop de 40 anys després. La presentadora dels fans de Tarragona s'ha convertit en referent del panorama musical català i tarragoní. Ja el 2021 va rebre el títol de millor professional als Premis de Comunicació Local.
I acabarem apuntant ràpidament la taxa anual de l'IPC. Ha pujat quatre dècimes al setembre a la demarcació. Els productes que més s'han encarit són l'habitatge, l'aigua, l'electricitat i el gas i les begudes alcohòliques i el tabac. I en cultura, la França Schuberte Filharmonia celebra els 20 anys amb una temporada que inclou nou concerts al Teatre Tarragona. El primer serà demà amb el violinista Paul Huang.
Més notícies les trobareu a tarragonaradio.cat
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades que obrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats. Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia. Programa especial del tothom, mil edicions. Més de mil veus. Més d'un milió de diversitats.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Que tal, com esteu? Nosaltres us hem de dir que estem molt contents, segurament que ja saps la notícia, i és que avui...
En roda de premsa, en la presentació del que seran els Premis Arc 2025, que arriben a la seva tretzena edició i que per primer lloc i per primera vegada es faran aquí a Tarragona. Com et deia, s'ha fet la roda de premsa al vestíbul del Teatre de Tarragona i dintre, així vaig directament, de la millor periodista o programa musical...
Doncs estem nominats nosaltres, Sílvia García de Tarragona Ràdio. Però t'he de dir que encara no m'ho crec. A veure què és el que passarà. Fins al dia 19, que és quan es fan l'entrega, estarem expectant-nos a veure què és el que hem de fer. Si hem de cantar, ja els dic que ho sento molt, no arribo.
Si hem d'explicar moltes coses, alguna cosa sí que sabem explicar. Perquè el món de la música el portem... o almenys ens barallem amb ell des de fa molt de temps. I ens agrada de molt el món de la música, gairebé el sentim de passió. Per això algunes vegades se'ns talla d'alguna manera, o ens posem nerviosos, o no ens acaben de sortir les paraules. Perquè no és una cosa que ho fem amb el cap, sinó amb el cor. I crec que es nota una miqueta...
A bones vegades fins i tot no deixem ni parlar els convidats per allò que ens expliquin moltes coses i que tot va massa de pressa. El que sí que estarem, i mira, ja que estem, t'ho explico. Dins d'aquests nominats també hi trobem els artistes o grup emergent. Hi ha quatre nominacions que són els Betzana, Pixurines, elsgavina.mp3 i Huinetam.
A la millor gira d'artista o grup de jazz, música clàssica o música tradicional trobem a Belén Bandera, a la Judit Nederman i al Pau Figueres, a Cambràs Quintet i a Grabo. Com a millor gira d'artista o grup trobem a Lia Kali, als Figaflowers, als Búhos i a La Fumiga, que a més a més estem una mica tristos perquè ens deixen La Fumiga.
Com a millor, gira d'artista o grup per ara, diguem que per fut públic familiar, i em veus, estic nerviosa ja. La menuda, Madame Lamier, la colla pirata, l'agenda secreta i Xiu-la. Com a millor, gira de grup de versions o tributs, els pirates en room versions, el Saba de New Experience, els Cold Day i la regna del pop, atribut a l'oreja de Van Gogh.
Com a millor gira d'orquestra o grup de ball, els Tamba Show, Mediterrània, Orquestra Saturno i Vancouver Orquestra. Com a millor gira internacional d'artista o grup, trobem el Poni Pissador, Maruja Limón, l'Escaramba i Juanja Escarari amb la Ruth Band.
Com a millor programació de Festa Major, aquí trobem la Festa Major de Castellà del Vallès, la Festa de Santa Tecla de Tarragona, ens comprem cap aquí, la Festa Major de la Minerva a Calella i la Festa Major de Monells. Com a millor programació de festival, el cicle de concerts de mitjà i gran format, el 56è Festival de Jazz de Barcelona, el Festival Emprentes, el Guitar BCN i el Conit Music Festival.
Millor programació de festival o cicle de concerts de petit format de l'Art Music Experience, el Festival NEC, Nits d'Estiu Calella, el Festival Racondi i el Teta Fest, el nostre Teta Fest. I com a millor programació d'espai musical o sala de concerts teniu el New Fizz de Barcelona, el Submarino de Reus, la Sala Zero de Tarragona i el Cafè del Teatre de Lleida. Doncs tot això es sabrà
El proper mes, el dia 19, al Teatre Tarragona, on a sobre de l'escenari podrem veure qui s'emporta aquests guardons.
Premis Arc 2025 en la seva 23a edició, que recordem, enguany es celebrarà a Tarragona. Premis de la indústria musical en directe. I si estem nosaltres aquí en directe i no m'enrotllo més, perquè tenim el convidat que ens està esperant, l'hem de trucar? Avui marxarem cap a Altafulla de primera mà.
Marxarem cap al món del violonxel. També estarem a la festa de la Calarre. Cavall de Diables dels Pallaresos ens prepara per aquest cap de setmana. I si tenim temps, alguna coseta més caurà. Així que no marxem, perquè hem de començar. Així que fins a les set, aquí estem, al peu del canó. I ho fem ara mateix amb Matthew Saglió.
Ell ens presentarà, espero, aquest al seu 13 treball discogràfic que es diu A l'Alba. A l'Alba
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Ens anem cap al casal cultural La Violeta, on aquest cap de setmana podrem gaudir, segons ens diuen des d'allà mateix, d'un espectacle musical que combina la tradició clàssica amb sons i ritmes portant des de les seves trobades arreu del món. Podem sentir ecos de les catedrals occidentals, dels sous del Magreb, del tango llatinoamericà i del flamenc ibèric. Tot això i més aquest diumenge, aquest cap de setmana...
Aquest dissabte, dia 18 d'octubre, a les 8 de la tarda. Obertura de portes a dos quarts de vuit perquè tothom agafi el seu seient. Importantíssim!
Organitza Ajuntament d'Altafulla, l'entrada és gratuïta, però per tenir accés a aquest concert. S'ha d'entrar directament a entrades.codotickets.com i si són dos, dos, tres, tres, l'entrada és gratuïta, però almenys per confirmació de reserva, que sempre és important. I el tenim via telefònica, el violencial dels Mil Accents, a Macio Saglio. Macio, buenas tardes i bienvenido a Tarragona Ràdio.
Buenas tardes. ¿Cómo estás de primero? ¿Cómo va esa gira? Que además, por lo que he tenido la oportunidad de leer, no solamente estás por aquí, por nuestras tierras, sino que también te nos vas hacia Europa. Te vas compaginando. Y arranca esta temporada muy fuerte. Desde septiembre estoy que no paro de viajar a Francia, Alemania, Suiza, no sé qué.
y ahora estoy una semanita en casa de aquí hasta el sábado y disfrutando también de estar con la familia, ¿sabes? Sé que casi, casi la familia te tiene encogido ahora mismo del brazo, de la pierna para no dejarte ir, al menos para saber que estás aquí en casa, ¿no?
Sí, disfrutando allí de mis hijos, sí. Me alegro mucho dentro de lo que también tengáis la oportunidad de respirar un poquito entre gira y gira. Pero claro, explícame un poco, ¿cómo nace esa pasión? A ver, el violonchelo no es uno, digamos que de los instrumentos más recorrentes que tiene el músico. Se ha de llegar de una manera yo creo que muy especial. ¿Cómo fue? Bueno, yo toco el chelo desde la edad de los ocho años. Empecé en el conservatorio en Francia con ocho años.
y bueno, estudié clásico, bueno, los clásicos estudios de conservatorio, lo que pasa que luego ya cuando me hice más mayor empecé a indagar hacia otros caminos y bueno, ya cuando llegué a vivir a València en el 2000, pues ya empecé a hacer más cosas con flamenco, con músicas del mundo, con jazz, y entonces bueno, al final, a lo largo de mis colaboraciones y de mis aventuras musicales,
se ha ido quedando un poco un pozo de cada cosa y se ha creado un poco una estética o una manera de hacer la música. ¿Pero era tu instrumento en aquel momento predilecto? ¿Porque te tuvo que entrar de alguna manera? ¿Porque era más fácil? Pensaba para un niño en ese momento una guitarra, un piano, incluso hasta una trompeta. Una cosa un poco especial es que yo con 8 años quería tocar la flauta travesera. Tenía una...
una tía que tocaba la flauta y me gustaba mucho, pues fue así. Lo que pasa que con esta edad en el conservatorio les dijeron a mis padres que tenía que esperar un año más o escoger otro instrumento porque las manos eran demasiado pequeñas para empezar tan pronto. Y entonces pues la casualidad fue que fuimos a una presentación de los instrumentos del conservatorio y tal, y les cayó en gracia a mis padres el profe de Chelo, que era un señor mayor así genial, y así fue.
Y dices, pues, ara, te ha tocado. Sí, pero me alegro un montón, ¿sabes? Ahora no me imagino tocando otro instrumento, la verdad. Pero creo que también, bueno, tu hermano también es músico, además te acompaña en ese disco al alba. Sí, bueno, somos varios en realidad, pero ahora mismo, en la primavera pasada, en abril pasado, sacamos un disco a tubo con mi hermano Cami, que es cantante, que es el...
El que oíamos en el tema que has puesto antes, que tiene una voz así aguda de contratenor y estamos trabajando mucho juntos últimamente, viajando mucho. Hay mucha actividad con ese proyecto de Duo, sí. ¿Te acompañará este fin de semana aquí en Tarragona, en Altafulla?
No, aquí en Maltafulla voy a venir con el proyecto de solo, solo. ¿Pero solo, solo? Lo que pasa es que es un falso solo en realidad porque utilizo una pedalera que es un sampler que me permite grabar varias voces de cello en directo, ¿no? O sea, tú me ves pulsar el botón, grabar, añadir otra voz, otra voz, otra voz. Y entonces eso da pie a construir un repertorio muy rico, ¿sabes? Con muchos arreglos y muchas sorpresas.
Ahora entiendo un poquito más esto del violoncelista de los mil acentos, ¿eh? Claro, es que con ese juego, con esa pedalera, es que puedes hacer magia. Sí, me permite construir muchas cosas, ¿sabes? Y claro, cuando empecé con el proyecto del solo, claro, el challenge un poco era montar un repertorio que fuera muy entretenido durante toda una duración de concierto, entonces...
me venía muy bien utilizar el sampler para permitirme grabar acompañamiento, ¿sabes? Con acordes, con líneas de bajo, poder improvisar encima y todo eso le da mucha vida al repertorio. Y además nos tienes, yo creo que todo el público muy entretenido para ver de qué manera ese timbre, ese movimiento, ese movimiento musical acaba de aterrizar en esa composición que estás haciendo en ese momento en directo.
Sí, la verdad es que es muy visual también, aparte de la estética del cello en sí, que es un instrumento bonito de ver. Sí, es precioso. También ves toda la movida de las pedaleras y tal, y ves que están pasando muchas cosas. Y a la vez es un repertorio muy potente a nivel emocional, porque realmente entra como muy hondo en la gente, ¿sabes? Y entonces...
La gente se deja llevar, se va de viaje con las cosas y tal, y muchas veces es muy potente las reacciones del público al final del concierto, ¿no? Es una cosa muy... No sé, muchas veces estoy muy agradecido de ver eso porque...
la gente sale como muy conmovida de ese proyecto siempre. ¿De qué manera? Porque claro, todo esto me imagino que nos pones en situación, nos explicas un poquito lo que vas a hacer, lo que interpretarás encima del escenario. Eres de los que explica canción a canción, nos intentas sorprender y después tal vez nos haces, nos pones también lo que decíamos, nos explicas el que hay, nos dices el qué. Sí, es que me gusta con ese proyecto de solo explicar canción a canción
porque son composiciones mías, y entonces explicar un poco de dónde viene la composición. A veces es de algún viaje, de alguna inspiración de viajes por ahí, a veces es de un evento que me ha pasado, de una cosita, a veces de una cosa, pues hay un tema que compuse después del último abrazo a mi abuelo, pues es una cosa como muy emocionante, ¿sabes? Y bueno, es que opté por contar esas cosas que a veces son como un poco íntimas,
pero pensando que al final muchas cosas íntimas que nos pasan, nos pasan un poco a todos en algunos momentos de nuestras vidas, entonces como que el público se lo puede apropiar, puede revivir cosas así personales. Por lo que me estás diciendo, incluso tenemos esos sentimientos que el propio Echelo nos dará de alguna manera. Es como si nos cantara...
Sí, es que el cello pasa una cosa bonita también, es que mucha gente se acerca y dice, es que el cello es mi instrumento favorito. Luego, esa cosa que siempre se comenta, que el cello es como el instrumento más parecido a la voz humana, entonces hay una serie de cosas que hace que le toca la fibra a la gente, yo creo, con bastante facilidad comparado con otros instrumentos, a lo mejor más complicados o más, no sé.
Estabas sintiendo por aquí alguno de esos discos del inicio en el cual siempre has tenido unas preciosas voces que han acompañado tus composiciones musicales. ¿Cómo lo haces? ¿Cómo te pones en contacto y precisamente cómo haces que esa voz quede impregnada con ese chelo tuyo?
Es precioso. Bueno, mira, cuando empecé con ese proyecto de solo, al principio, durante varios años, giré con Emilio Garrido, que recitaba textos conmigo. Y Emilio Garrido, muchos lo conocen porque tenía un programa muy famoso de Radio 3 que se llamaba La Bañera de Ulises. Míratelo, eh. Coincidió cuando se acabó el programa que yo le propuse venir conmigo a actuar en directo y pasamos
Muy buenos ratos juntos, muchos viajes, muchos conciertos y la verdad es que fue un placer. Luego también hemos tenido el disco, ya hemos saltado en el tiempo, que esto hace dos años aproximadamente, el Voices, que también es otra de esas maravillas donde tenemos voces como Susana Baca, ¿no? Explícamelo tú, tu hermano también. Sí, bueno, en ese proyecto, en ese disco...
Compuse a nivel instrumental para el cuarteto con el que trabajo mucho, que es con piano, violín y percusión. Y luego toda una serie de invitados que eran grandes voces de muchos sitios alrededor del mundo. Entonces se juntaron ahí grandes voces de estas que a mí me flipaban de muchos años. Desde Susana Vaca de Perú, pasando por Azerbaiyán con Aline Casimor...
Suecia, Senegal, una chica de Barcelona que se llama Ana Colón, que me encanta también. Bueno, mucha gente, muchas voces preciosas. Y que es un disco que tenemos la oportunidad de escuchar. ¿Se ha llegado a hacer en directo este disco? ¿Se hizo en directo?
Sí, bueno, a ver, en el repertorio con el cuarteto hacemos una mezcla de varios discos. Cuando toco en solo también hago una mezcla de varios discos, incluidos unos temas de los últimos, aunque a lo mejor no está la voz o no está no sé qué instrumento, pero...
pero reconoces el ambiente de la composición y luego en algunos conciertos hemos estado por ejemplo en San Javier estuvimos dos años con una serie de invitados y allí vinieron varios cantantes de los discos fueron conciertos así muy llamativos por ahí va porque claro muchas veces se hacen estas grabaciones que son magníficas pero claro después la dificultad es volver otra vez a coincidir por agendas con esos cantantes que en aquel momento han estado colaborando
Sí, ¿sabes lo que pasa? Que a veces si montas un proyecto con y para un cantante, entonces el proyecto funciona con él siempre. Lo que pasa con el dúo con mi hermano, por ejemplo. Y otra cosa son cantantes que son invitados, colaboradores de manera puntual en una canción o dos. Y entonces eso sí que es como tener un invitado especial en el disco. Y de vez en cuando surge una oportunidad...
de que aparezcan como invitados en algún concierto importante y eso es una emoción especial.
Claro, claro. Pero ahora tenemos que decir que este sábado te tenemos solo encima del escenario. Bueno, solo no, con tu chelo. Porque creo que forma parte que ella es tu familia también. Y que no sé si has llegado a ponerle... Es una de aquellas cosas que a mí me pasa con el coche. ¿Has llegado a ponerle nombre? ¿Tiene nombre? No, no tiene nombre. No tiene nombre, pero sin embargo lo tengo desde el 91. Fíjate cuántos años.
Y hace poco fue gracioso porque un hijo mío me dijo, la verdad es que siempre viajas con él a todas partes y tal, en avión y tal, y entonces dicen, es que Tuchero ha viajado muchísimo más que nosotros. Y el papá, hombre, por favor, ¿eh? Y bueno, pero de apellido Saglio lo tiene.
Al menos el apellido, tal vez el nombre no, ya saldrá y tal vez te lo pedirá en algún momento. Y hombre, antes de que me jubiles, por favor, pon mi apellido, antes de que me dejes en un rinconcito y alguien ocupe mi lugar, déjame al menos que descanse con un nombre que tenga ojos. Bueno, tienes más de 10 millones de escuchas de Spotify.
que esto se dice muchísimo. Has estado en más de 40 países de Europa, Asia, América, África. ¿Todavía te estás pellizcando por todo lo que está pasando en tu vida musical? Pues la verdad es que la cosa se hace, no sé, el camino se hace a andar, ¿no? Y estás ahí metido en esa cosa y tal, y de vez en cuando te paras, miras atrás, es como...
Si llegas a un sitio bonito de una montaña o no sé qué, miras y dices, ostras, qué recorrido más guapo acabamos de hacer. Y lo que queda, ¿sabes? Que todavía quedan más. Entonces, bueno, es bonito ver eso, ¿no? De vez en cuando te paras y pones algún número o algo no sé qué. Porque no sé, porque es verdad, es una cosa que es llamativa. Yo me lo tomo de forma muy agradecida, ¿sabes? Es una cosa que me parece preciosa.
Ahora que dices esto, pues tu viaje después de Tarragona continúa hacia Cartagena, hacia Valencia, hacia Madrid, Castellón, etcétera, etcétera, etcétera, porque claro, no quiero decirlos todos, mejor que investiguen también todos nuestros oyentes un poquito más que te tenemos. Recuerdo este fin de semana, este sábado, dentro del Festival Acústics,
y que es un sitio... Yo no he tenido la oportunidad de estar en el Centro Cultural La Violeta, pero me han hablado muy bien con él. Altafulla es precioso. No sé cómo será tu día ese sábado para ti. Bueno, tengo muchas ganas porque no conozco ni el pueblo ni el sitio donde toco. Y eso, pues a veces me encanta volver a sitios porque ya conozco el sitio, hay una relación, una amistad muchas veces con...
con la gente de cada lugar y tal, pero también ir a un sitio totalmente nuevo es un sentimiento que me encanta. ¿Y el salto hacia Europa? Porque lo estás compaginando, yo he dicho estos, pero puede ser que haya muchos más y que vayan saliendo. Sí, sí, bueno, he estado últimamente viajando mucho en Europa también. La semana siguiente, el 26, el sábado siguiente, pues me voy a Alemania otra vez. Sí, y luego ya el año que viene también hay mucho viaje previsto.
Pues espero y deseo que te lleves un buen recuerdo de Altafulla en ese concierto inaugural de la Tardó de la Violeta que empieza este sábado a las 8 de la tarde contigo. Y lo que decíamos, los mil accents a Matthew Saglio y que hoy hemos tenido la oportunidad de hablar con él. Matthew, gracias, gracias, gracias por atender la llamada de Tarragona Radio.
que te decía antes, que también, bienvenido a Tarragona, y espero, por qué no, que vuelvas a repetir, tal vez no en Altafulla, pues mira, aquí en Tarragona Ciudad, o en Reus, pero que no nos dejes, durante mucho tiempo. Muchísimas gracias. Gracias. Adiós, buenas tardes. Hasta luego. Adiós.
No balles, que no balles.
Fins demà!
No vayes, que no vayes, que no vayes, ila, ila. No vayes, que no vayes,
Gràcies.
Doncs ho recordem de nou al Casal Cultural La Violeta, en la seva inauguració d'aquesta programació de Tardor, Tardor La Violeta, el dissabte i el 18 d'octubre a les 8 de la tarda i cap de setmana, concert inaugural amb el violonxelista
Dels mil accents, Matthew Saglio, entrada gratuïta amb invitació organitzada per l'Ajuntament d'Altafulla. De cara a properes dates, la sopa de pedres i altres comptes capgirats...
També al mateix lloc, a la Violeta, de cara al dia 24, Clous, de Lucas Don. El dia 25, Banderas, part del Tònic, amb Mazzoni. El dia 6 de novembre, Los Pequeños Amores, de Celia Rico Clavellino. El dia 15 de novembre, Mary, de Lara Díez Quintanilla.
i etcètera, etcètera. Ai, bueno, no volia deixar-me. El dia 22 de novembre amb el Joan Miquel Oliver i la Meritxell Netherman, amb una entrada de 10 euros. I hi ha més coses dins d'aquesta programació de tardor de la Violeta. I ara va dir que enviem de terç perquè és que també ens han convidat a una quelarre, ni més ni menys. Al Vall de Diables dels Pallaresos, aquest cap de setmana,
a la pista Avinguda 11 de setembre dels Pallaresos, ens convida a una festa de la Calarre. I dins d'aquesta festa de la Calarre tenim un amic nostre, que no és un altre que de Frank Mental Show. I el tenim via telefònica de Frank. Hola, què tal? Bona tarda, bones tardes. Bona tarda, bona tarda, com estàs? Molt bé, i tu? Com prova? Molt bé. Estic molt content de poder participar en este Calarre.
en esta edición. Y bueno, es una idea estupenda poder hacer un vecino por la zona de Tarragona. No lo vemos mucho, este tipo de mercados esotéricos, este tipo de fiestas así, donde pues entraba y cabía perfectamente un espectáculo como el mío. ¡Hombre, ni duda!
Bueno, tenemos que decir que estará casi casi durante todo el día de este sábado. Posa't la teva disfresa i vine, ens diuen a gaudir amb nosaltres, i que tenim l'oportunitat de partir de dos quarts de sis. Jo, si vols, llegeixo una miqueta el que ens conviden aquest dissabte, et sembla?
Sí, per favor. Sí? Vinga, vamos pa allà. A les dos quarts de sis, Gincama Infantil, la que la reencant. A les set de la tarda i fins a les deu, se t'agirà feina. Màgia de prop amb The Frank. A dos quarts, enmig de tot això, tenim el sopar.
a dos quarts de deu, invocació de la quimera, i de les deu a les dotze de la nit, la gent de vergüenza ajena, que estarà donant una miqueta de garra, i després el P de Pops, el DJ, per poder gaudir del que serà la matinada en aquests horaris de la Kelarre. Però...
De Frank, anem a parlar de la teva part perquè a més a més hi ha molta gent que potser ens pregunta a veure, de Frank, mental show màgia de prop explica'm com funciona què és el que tindrem l'oportunitat de gaudir amb tu? Doncs mira lo que vamos a hacer esta vez es un poquito de mentalismo de cerca juegos clásicos de mentalismo un tipo de magia que lleva existiendo pues desde figales del...
del siglo XVII. Bueno, que empezó como... Estas pequeñas agrupaciones de personas que hacían pensar a los demás, que habían espíritus que hablaban con ellos y comunicaban con ellos. Y a través de esas técnicas que utilizaban esta gente, los mentalistas hemos conseguido tener una serie de poderes. Hablamos...
Gràcies. Gràcies.
poder acabar con un concert increíble. Saps què estava pensant mentre m'explicaves això? Que algunes vegades la cara d'estupefacció o la cara de sorpresa que una vegada que acabes... Sí.
Es increíble. Es el que te la va a dir, y que no se crea igual. Sí, sí, sí. Y que no se crea igual. ¿Qué ha pasado? Claro. Tengo intención de comprarme, Silvia, unas gafas esas en Google. Para grabarlo todo, ¿no? Para grabar la cara de la gente, sí, porque es la mejor parte, la mía. Y lo que pasa es que no puedo...
Nunca puedo enseñárselo a nadie. Y al final voy a acabar así, con la luna de gafas de estas, en vida de la persona, porque los efectos de mentalismo, al contrario de la magia, que muchas veces una persona un poquito más tóxica de la cuenta puede intuir cuál es el efecto mágico o por dónde sale el hito, ¿no?, como el que dice, en el mentalismo es imposible. En el mentalismo es todo claro, todo en primera persona y es el poder de la mente, que es infinita
Increïble. Que ja decía Uri Geller en los 80. No estamos haciendo nada que no hubiese llegado 50 o 100 años. Com seria un? No sé. Com seria un? De quina manera, per exemple, obres aquest espectacle? O que els hi dius a la gent perquè precisament s'apropin? Perquè m'imagino que clar, tu estàs allà sol. És que ets tu al 100%.
Sí, sí, yo lo primero que le voy a decir a alguien es... Les voy a dejar una llave, una llave que pondré en mi mano, en mi mano, y cualquiera de las personas que estén ahí delante me van a coger el brazo y van a poder ver cómo, a través del poder de mi mente, como hacía Uri Gieler, con las cucharas, consigo que esa llave se mueva, se mueva, se mueva, de la vuelta y caiga de la mano, mientras la persona me agarra el brazo y...
Y sin ningún tipo de trampa ni de canción. Claramente es el poder de la mente. Y a partir de ahí se abre la puerta de la imaginación a través de la llave y a tirar para adelante. Hago el simil con la música, porque ya sabes que yo aquí entrevisto a muchos músicos. Claro, todo esto, igual que pasa con los conciertos encima del escenario, se tiene que ensayar mucho. Se tiene que trabajar mucho. Este también es tu caso. Pues mira, para que le hagas una idea, los juegos de mentalismo que llevo serían...
en comparativa musical, como me has comentado, un poquito como los Snaked, ¿no?, lo mejor que hay ahora mismo, o sea... Ya me he enseñado a mí que no salieran, ¿eh? Mira que te he hecho, que sepas que te lo quiero, que he guardado para presentar el último single de los Snaked, que tú ya sabes que se llama Shoum... Shouminau. Y que a más a más no tiene desperdicio.
Lo pondré justo después de acabar la entrevista contigo, ¿eh? Y te lo voy a dedicar para ti especialmente. Muchas gracias. Porque sé que te gustan y que algún día tenemos que hacer que el compendio, ese dúo entre Snaked y The Frank, mentalista show, se haga realidad, ¿eh? Sí, sí, lo quiero contar antes, sí, sí. Sería precioso, ¿eh? Sí, la verdad es que sí. A ver, mira, tengo que hablar con el hombre de Stone.
Hay que gestionar eso a través de Tarragona Radio. Pues mira... Mira, sería fantástico... Mira, de cada año que viene, nosotros aquí hacemos los 40 años. Algo tenemos que hacer fantástico. Y ese fantástico puede ser esta unión. Mientras que ellos hacen cualquiera de sus canciones, que todas son mágicas también, de alguna manera, encima del escenario, y tú allí también.
La verdad que sí. Pues este sábado en aquel arre, en Pallaresos, vamos a comer muy bien. Bueno, van a haber puestecitos. Sí, y paradetas, sí, sí, motas. Paraditas, que eso es una cosa que a la gente le encanta y que puedan comprar un montón de cosas. Vamos, para poder satisfacer sus necesidades esotéricas.
cartas de tarot, supongo, piedras, tarot es el desconocimiento de Silvia. Yo como soy mentalista, yo lo estoy viendo, pero claro, me cuesta un poquito más permitirlo. No, bueno, pero lo estás haciendo muy bien, porque además también me imagino que habrá en todas esas paraditas las piedras energéticas y etcétera, etcétera, etcétera, para tener la oportunidad precisamente de llevarnos una buena vibra que se dice, ¿no?, y poder disfrutar.
Y colaborar con esta gente del Valle de Diables, que son una gente estupenda, que han hecho un montón de actividades, van a todos lados por nada, ¿sabes? A transmitir lo que es la cultura catalana del fuego y...
...y los diables a todas partes... ...y vamos a ser una gente estupenda... ...que tendríamos que apoyarles más cada vez... ...cada pena alguna cosita... ...porque se lo merecen... ...y es una familia muy bonita... ...y hay que estar a tope con el tipo de agrupaciones... ...de asociaciones un poquito más pequeñas... ...más familiares... ...pero al fin y al cabo no... ...gente que está a pie de cañón... ...siempre hay una oportunidad...
I tot això recordem que serà aquest dissabte, que és, com molt bé deies, Frank, al Vall de Diables dels Pallaresos, que ens organitza aquesta festa de la Quelarre, que és d'alguna manera com una espècie de tret de sortida, perquè ja veiem que s'apropa perillosament la nit de difuns, la nit de Halloween per a molts, la nit de la castanyada per a nosaltres.
i que ara ja fem aquest matxembrat entre les dues coses, precisament per això, no?, perquè tothom tingui el seu moment, que ens agrada molt la castanyada, ens encanta, que ens agrada Halloween, per què no?, també ha d'haver un puntet de diversió, i per a molta gent és la nit de difunts, la nit dels morts, i sobretot a la zona, estava pensant la mateixa, de Mèxic, de Latinoamèrica, en el qual, doncs, allà, doncs, ho celebren també d'aquesta manera tan bonica, no? Claro, i també és el cumpleaños del Harry Halloween. Veus?
És una manera de retrari homenatge, eh, també. Sí, sí. El que passa que, clar, jo no t'he vist a tu dintre de... Encadenat, dintre de com una espècie com de... No? De la piscina. Com era allò que no es ficava ell? Sí, sí. Se metia dintre de una piscina boca abajo, no? Exacte. O en un... En un cubícul, no? En un cubícul aquí. Sí, sí. Que a més a més feia una por. Eso te prometo que se hará en el 40 aniversario.
però a veure si no ens facis patir gaire justet pim pam però ràpid quan la noia que algunes vegades s'acompanya la safata o la secretària que li diuen que puja i baixa i ja està sense que ens facis patir gaire per si de cas
Per cert, ara, aquest cap de setmana, o almenys aquest dissabte, et tindrem allà. Però no sé si tenim alguna actuació més que podem anomenar i comentar, Frank. Pues mira, lo siguiente ya estamos hablando de la temporada de Navidad. Actúo en el barrio de Ferrerías, en Tortosa. Actúo en Val de la Gorta, en Teruel. Y tengo un par de actuaciones más que estamos confirmándolas ahora mismo.
Este fin de semana pasada estuve en el barrio del Pilar, una gente estupenda, me trataron súper bien, aquí en Torresporta, en el barrio del Pilar. Sí, sí, de que fecha. Ho sé, ho sé, me he quedado las ganas de veure't, eh. La próxima, no pasa nada, será por veces, sí. A veure si els podem escapar.
Poden ver las próximas fechas en mis redes sociales. Muy bien. El Mago Frank en Instagram. De Frank Mentalismo en Instagram y en mi web, que es www.elmacfrank.cat y defrank.es. Vale, elmacfrank.cat, ¿no? Exacto. ¿Y la otra...?
Defrank.es Molt bé, molt bé Si algú ens estigui sentint No ho ha acabat de sentir, no passa res Que ens truqui aquí a Tarragona Ràdio Al 977 24 47 67 I li diem, no sé cap problema O si no, d'aquí una estoneta aquesta entrevista Que la trobareu penjada a la web de Tarragona Ràdio Defrank, m'interixeu Moltíssimes, moltíssimes gràcies I el que dèiem
que estàs més que convidat a tornar a venir les vegades que necessitis aquí a Tarragona Ràdio per explicar-nos coses tan maques com el que passarà aquest cap de setmana, gràcies al Ball de Diables dels Pallaresos, amb aquesta festa de la Kelarre. 18 d'octubre, a la pista de l'avinguda 11 de setembre dels Pallaresos, amb servei de barra, música i festa, vergüenza ajena, pedepops, gincana infantil, paraletes esotèriques i, com no, el que dèiem, el mentalisme de prop amb The Frank.
De nou, gràcies. I com la promesa és deute... Sí, sí. Et sona, no? Sí, te mamo. Sí, mira, que te mamo. Bueno, jo vull veure el videoclip, que me fa més por que una pedregada. Me fa més por el videoclip d'aquests pirates que una altra cosa, eh? Pues sí, va ser muy bueno, ya verás.
Bé, Frank, gràcies. I el que dèiem, te la dediquem especialment per tu i per tots aquests bons moments que ens fas passar. Gràcies. A tu. Adéu-siau. Adéu-siau. Així sona la nova cançó de Snaked. Es diu Show Me Now.
Capaz de pensar Cruzamos las miradas en el bulepa ¡Hey chico guapo! Ahora yo te puedo enseñar Por el precio adecuado
El cielo tiene labiosos rosados Y un matojo de pelos rizados Deja que te coma el cielo
La culpa a mi todo eso me da igual. Como un calipó de fresa me escuece el misionar. Cuando te llego de dinero te volveré a visitar. El chavo tiene labios sorrosados. Y un matojo de pelos rizados.
Doncs el que us dèiem, que tenim ganes també de poder veure el videoclip. Ja no sé si m'atreviré a fer l'entrevista, eh? Així és com sonen els Snaked en la seva darrera cançó, Show Me Now.
Ens queden res, menys de 10 minuts per arribar al punt de les 7 de la tarda. I el que fem ara mateix és agafar un extracte d'una entrevista que vam tenir l'oportunitat de fer la setmana passada amb la protagonista o una de les protagonistes d'aquest cap de setmana de les d'ara zero. Aquest divendres, dia 17 d'octubre, a les d'ara zero, en concert, la Maria Hein i Gigi Ross.
Un, dos, tres, cinc, sis, set, i els quatre jo que sé, tu m'ho vós i no saps.
Fins demà!
o només hi eres tu. T'enyorava i te sentia com cantaves i remogaves i ploraves, me miraves i tampoc sabies què fer i d'on què fer.
s'ha fet aquest idó un cafè que estem sentint i han donat una miqueta més de ritme. M'agraden les dues versions. Maria Hein, bona tarda i benvinguda. Què tal? Moltes gràcies per convidar-me. A tu per atendre'ns, per agafar-nos el telèfon, que algunes vegades sembla difícil, això, eh? Però tenim aquí... Que bonic, que tomat més maco li heu donat aquest idó un cafè, eh? Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Sí, em feia molta il·lusió com revocionar-la i la veritat és que estic molt contenta amb el resultat. A més a més, estem d'anar a la bona perquè, si no recordo malament, aquesta cançó compleix 5 anys. Exacte. Sí, sí. Ha passat molt aviat, ha passat molt ràpid. No sé, com encara no som molt conscient que passi 5 anys, poden semblar molt pocs, a mi m'assemblen molts, tenint en compte que quan va sortir aquesta cançó, a més tenia 16 anys.
i a més el que dèiem tu ets molt jove musicalment parlant també però que portes a la mateixa una trajectòria que estava ja comptant quants àlbums tens ja? 4? 5? 3? jo te posava més i tot no no no crec que 3 ja són bastants tenint en compte que són només 5 anys de carrera continent i contingut aquest seria el primer tot allò que no sap ningú
Exacte. I després aquest darrer que es diu Katana. Exacte. Que és potser el que ens presentaràs o no? Com anirà? Com, perdó. El concert que tenim l'oportunitat de gaudir-te la setmana vinera, el proper divendres dia 17, ens presentaràs íntegrament aquest Katana?
Sí, serà sobretot centrat en katana, però òbviament també fent una mica d'especial 5 anys. D'acord. Fent una mica cançons dels 3 discs i potser les cançons més importants des de m'heu recorregut aquest darrer 5 anys. Crec que serà sempre preparant aquest concert de sales que va estrenar la setmana que ve a Tarragona i una mica compensant en un especial d'aquests 5 anys.
Clar, és una miqueta més complicat, jo no sé tu, tu m'ho explicaràs. Ja tenim aquests àlbums, els senzills, les cançons... Com es fa una set disc com aquesta? Es complica més. Com es fa una set disc? Com es fa la llista de cançons que han de sortir i que has de cantar-nos a sobre l'escenari?
No sé, jo quan faig un disc sempre pens en que hi hagi un concepte i a l'hora de fer un directe també pens que està molt bé com pensar que hi hagi moments una mica més ballables, com moments amb més força, amb més intensitat i potser com més per començar i per acabar i després que hi hagi moments també una mica més íntims.
més propers, no? Hi haurà una mica de tot. A veure què és el que passa aquest cap de setmana. Recordem, el dia 17 d'octubre, a dos quarts de nou del vespre, Maria Hein i Gigi Ross en concert a les Ales Zero. I nosaltres així, d'aquesta manera, anem tancant el programa. Esperant si un dia arribes tu.
I ja que hem posat la Maria Hen, podem acabar el programa amb ella, també amb la Gigi Ros. Gigi Ros i Scott Dikey amb aquest tema que és un màrtir.
Nosaltres tornem demà amb més cosetes. Gràcies per escoltar-nos. Adéu-siau. Tot aquí estic, la mama, deixa fort, un concert, tranquil·la, que funi, no et conec, en un altre has fet el mateix. No menteixen els teus ulls fets. Tot aquí estic, la mama, deixa fort, un concert, tranquil·la, que funi, no et conec, en un altre.
Per fa anem a fer-ho fàcil, que tot passa massa ràpid. Vés amb la veritat de cara, que la vida no et prepara, que la teva ex no em parli. La vida adulta amiga no puc més. Per fa anem a fer-ho fàcil, que tot passa massa ràpid. Vés amb la veritat de cara, que la vida no et prepara, que la teva ex no em parli.
Cotxarro, toqui el seu, la mama, peixaflor, un concert, tranquil·la, cafuny, no et conec, amb un altre, has fet el mateix, no m'enteix en els teus sols veig. Cotxarro, toqui el seu, la mama, peixaflor, un concert, tranquil·la, cafuny, no et conec, amb un altre,
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.