Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El pressupost municipal del 2026 inclourà 19,5 milions d'euros en inversions. Els comptes consolidats se pujan a 236 milions d'euros, un 1,5% més respecte als d'enguany, amb la millora dels serveis públics i les infraestructures urbanes com a eixos estratègics. La proposta del govern del PSC passarà pel ple...
Divendres, vinent per ara, ja s'ha arribat a un preacord amb En Comú Podem i els tres consellers no escrits i es negocien els set darrers serrells amb Junts. La consellera d'Hisenda, Isabel Mascaró, ha explicat que és un pressupost realista i pragmàtic que posa les persones al centre i que vol transformar Tarragona.
És un pressupost que posa en el centre les persones, que també millora i impulsa els serveis públics, així com també incrementar la transformació urbana. Bàsicament i eminentment és un pressupost realista i pragmàtic.
Pel que fa a la part d'inversions, invertim primordialment en tot allò que millora la qualitat de vida diària i per tant més de la meitat del pressupost d'inversió es destina a millores en l'espai públic, serveis i millora també en els barris. Cada euro d'inversió és una aposta per la igualtat i per la cohesió.
L'habitatge social tornarà a ser clau en el tercer pressupost de Rubén Vinyuales. S'invertirà un milió i mig d'euros en la compra i 250.000 euros per rehabilitar edificis. El transport públic també tindrà un pes rellevant, com també la cultura i el patrimoni.
Encara en clau econòmica la taxa anual de l'índex de preus al consum s'ha reduït una dècima durant l'octubre a les comarques de Tarragona i l'Ebre. L'IPC se situa en el 3% segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística.
Respecte al mes de setembre, els preus han pujat un 0,6%. Els productes que s'han encarit més respecte a l'any passat són l'habitatge, el subministrament d'aigua, electricitat i gas, així com les begudes alcohòliques, el tabac i els aliments. Cap de les categories taxades s'ha baratit i només mantenen els preus, com l'any passat, l'educació, l'oci i la cultura. Els restaurants i hotels registren un increment de l'IPC anual del 4,6%.
A Tarragona i l'Ebre, els preus del vestit i el calçat també s'han apujat exponencialment respecte al mes de setembre, amb un encariment de l'11,2% i un increment del 2,3% anual. El Festival Rec escalfa motors amb les projeccions prèvies. Aquest dijous, diferents espectadors van poder veure una pel·lícula d'un director vialurrus que viu a Polònia i que tenia 3.000 euros de pressupost, Marina Pérez Got.
Segona projecció del cicle Fem Soroll, que organitza el Festival Rec com a projeccions prèvies al Caixa Fòrum. Els espectadors en aquest cas han pogut veure la pel·lícula The Song Song of Fedor Oxerf, un musical que intenta trobar-li sentit a la vida. La programadora del Festival Rec, Elodie Meillado, explica que el film és el més jove de tot el cicle, s'ha fet gairebé sense pressupost i està molt emmarcat amb la realitat.
Putin acaba declarando la guerra nuclear a Estados Unidos, como parece ser que en las noticias estamos viendo que se está como genteando un poco, y el chaval le da absolutamente igual porque lo único que quiere es recuperar su jersey de la inspiración que le hace escribir canciones porque él se cree que es un Bob Dylan bielorruso. Dijous que ve continuaran aquestes projeccions amb un clàssic de Godó, també a partir de les 7 de la tarda al Caixa Fòrum.
I Tarragona a punt de trobada de les bodes aquest dissabte amb el Boche per tu. Cita a la casa Joan Miret, Experiència, amb 25 marques confirmades. Els assistents podran gaudir d'expositors especialitzats, testets gastronòmics i una desfilada de moda nupcial i també un tardeig amb música. Judit Santís és la gerent de la Vieter.
que la presidenta, que ella és dels seus actors del món dels nòvios, ja fa anys que diu que Tarragona mereixia que tinguéssim un esdeveniment com aquest, ja fa un parell d'anys que ho teníem en ment de fer-ho, i aquest any ha sigut l'any...
Per cert, que la primera fira a Tarragona-Marida, ja aterrat al passeig de les Palmeres i al tram de la Rambla Nova que toca el balcó, s'allargarà tot el cap de setmana tres dies d'activitats gastronòmiques i familiars en un entorn privilegiat i amb la participació de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Més notícies les trobaran a tarragonarradio.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera Fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, hei, hei, benvinguts a la cintura de Tarragona Ràdio, com esteu? Nosaltres he de dir que avui, molt il·lusionats i amb moltes ganes de parlar amb els nostres diferents protagonistes del programa. De primer, i amb temps afegit, tindrem el sodi. I és que avui mateix, i calent, calent, calent, tret del forn...
Tenim aquest temps afegit que és el seu darrer senzill. I haurem d'esperar només una miqueta, dos dies, per poder gaudir del videoclip. Encara que ja hem pogut veure alguna coseta i que té a veure amb el nou estadi. Ara li preguntarem això del futbol si els agrada molt. A veure què ens diuen, a veure què n'opinen. També avui esperarem d'una actuació que tindrà l'oportunitat d'assistir, si voleu.
que es farà aquest cap de setmana, no l'altre, a Salou. Es diu Mindfulness Salou, i en el qual actuarà l'Olga Pes. Ara vam darrere d'ella fa dies, perquè a més a més, a través de les xarxes, hi ha una nova cançó que es diu Snakers, i volem parlar-la, de veure d'on sorgeix i com sorgeix.
I tot això ho acabem d'adobar, que a veure com ho farem, perquè és que tenim un munt de coses. Ho farem amb les loques del panda. I és que les loques del panda actuaran aquest diumenge dins de la festa del rock pels xuclis a les ales zero. Doncs tot això ara mateix, aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. I com diria aquell, això falta, no? No, no, de falta res. Anem cap a l'esquadra i ha estat tot un gol.
Recordo el seu nom, no sé si va a presentar-se. Estava a extraviar entre aquell munt de paraules que tot i haver fet trampes encara pronunciada. I mos para guapas, un poliçó a la conversa. La nostra tensió, la seva terra promesa. Demanar-nos foc va ser l'excusa de respecte.
El primer cop a la vida, us fa una mirada a la llet, demanar vint al final.
Doncs tenim aquí amb nosaltres el Sodi, saludem-los. Sodi, bona tarda, benvinguts. Hola, bona tarda. Anava per explicar una mica la història. Mira, m'he posat nerviosa, eh? Perquè me va arribar el dia 10 de novembre un mail que jo no m'esperava. Sabia que corria per les xarxes, que ja estàveu treballant, que hi havia alguna cosa que ja m'havíeu avançat, m'havíeu comentat que estàveu treballant, que seien coses. Però, clar, quan obro i del Domi García, del Nacho Pasqual,
de Rambla Manejament o de Rambla Discos, em arriba. Sodi estrena videoclip amb el nàstic en el partit de diumenge, el nou estadi Costa Dorada. Jo, oh, la va explotar el cap. Clar, el temps afegit ja havíem sentit alguna cosa, però encara no ho teníem tot, que només eren espurnetes de tot aquest...
Aquesta llum que avui ens heu portat i que tenim l'oportunitat de presentar ja de l'alt a baix. Bueno, com esteu de primer? Com va? Jo estic més nerviosa i més il·lusionada que vosaltres. Estic tan nerviosa, dic, oh, que tinc aquí el sol i... Nosaltres portem molts dies que sentim la cançó a casa mesos gairebé...
Vull dir que, clar, quan de sobte es presenta algú... Però ha sigut una estrena molt xula. Sí, estem molt contents. Al final és superguai veure que finalment es fa públic una cosa amb la que volem treballar en un munt de temps i que t'estarà ben bé i ens fa molta il·lusió. Això és claríssim. I d'aquesta forma també, no? Que estrenar el videoclip alnàstic no és una forma petita de fer-ho. No, no, no. Gran, gran. I les gravacions que hem pogut veure també formen part del videoclip com a tal, no?
O sigui que heu estat diversos dies, no sé si molts dies, o com ha anat la gravació del videoclip, que el podrem veure ja...
Clar, vam gravar el camp del Nàstic al videoclip amb impro amb el Manel que ens va fer una fanyada de por i no sé, ens vam tancar el camp per naltros de sobte. Clar, nosaltres us ho vam demanar i... Podeu continuar entrenant, eh? No passa res, eh? Jo els del Nàstic, no podeu, graveu, graveu, no passa res.
No, no, no, va ser així, va ser així, ens van tacar el camp i hi havia uns jugadors entrenant, de fet. Sí, estaven gravant i de fet hi havia un jugador donant tops, sí, sí, sí. Però va ser molt guai, vam estar tot un matí allí i al final és una oportunitat per presentar-ho per la porta gran de la mà del club de la nostra ciutat i que al final també ens fa molta il·lusió, d'alguna manera, sentir que anem postant Tarragona allí on anem, no?, i ens fa molta il·lusió en aquest sentit, presentar-ho així. Que bo, que bo.
Bé, però parlem del temps afegit, què hem d'afegir més? Això només ara és el que dèiem, l'inici de moltes coses, perquè déu-n'hi-do la de coses que us han passat, i jo no sé si encara us creieu, Georgina, encara et passigues? Tens algun com un altre blau del que porteu viscut ara per ara com a sodi?
Què? Com estàs tu? Estem emocionats, estem emocionats, sí, sí. Molt contents de tot el que hem estat treballant aquests dies i de com ha sortit tot i de la rebuda de com hem gravat el videoclip i que ha agradat, ha agradat.
També la bogeria del Zona Nou, la història de Santa Tecla... El Zona Nou va propulsar una mica tot això, perquè de sobte, amb tota la feina que havíem fet i tot el so que havíem consolidat durant el concurs, els escenaris també tocant durant aquest estiu,
Doncs ha sigut una manera més fàcil d'ara plasmar-ho en el que serà, bueno, això, el temps d'afegit i les properes cançons que sortiran. Heu vist una cosa? L'Eva anava fent...
Ha anat baixant el to d'allò de les properes cançons. No, encara no es pot parlar, encara no es pot parlar. Sí, sí que es pot parlar, però ara tenim temps de faixit per rato i agafem això. Primer estrenem el videoclip, fem-ho com Déu mana, precisament allà al nou estadi.
I que tota la gent que ens estigui sentint, sisplau, empapeu-vos. Ho teniu a les xarxes, ho teniu a les diferents llocs, el que és la cançó, i que tot el nou estadi pugui arribar a cantar en el moment que surti, m'imagino que a través d'aquell pantallón que hi ha enorme, estareu al camp.
Estem pendents, la idea és que Sònia l'amagafonia i que estigui el videoclip al videomarcador i jo no m'ho imagino encara I un 3 a 0 a favor del Nàstic Home, doncs de bo guanyi que portem un temps que no remuntem Sí, almenys portar-se una mica de sort i sí que nosaltres tindrem la sort d'estar allà al camp que ens ha convidat al club i ens fa molta il·lusió també i poder viure-ho allí i és super emocionant i a nivell de tot el que significa que les nostres cançons puguin sonar per allà i
i poder cridar l'atenció de gent que potser no ens conegui i aprofitar per agafar públic. I que fa ciutat també, no? Fa ciutat, està bé de sobte. Aquesta cançó ens demanava anar per aquí, de sobte col·laborar amb l'equip de la nostra ciutat i així ho t'esplendi.
Que bo, que bo. Bueno, dintre d'aquest temps afegit trobo molts ritmes diferents. És una cançó que ens fa ballar el cap, eh? Perquè a més a més de cop i volta l'accelereu, de cop i volta la baixeu de ritme, la torneu a accelerar l'altra vegada, li doneu un altre, aneu cap al pop, tornem cap al rock. Què ha passat en aquest temps afegit?
Expliqueu-me, és una miqueta la bogeria que també heu viscut vosaltres aquests dies. Sí, i que s'ha traslladat l'estudi després de gravar-la. Al final, com deia l'Evan, buscàvem poder traduir aquest so que tenim en directe potent i que ens agrada fer sonar grossa a l'escenari. Ara l'hem d'encapsular en una gravació.
I l'estudi ha estat molt divertit fotre'ns allà dins a Reus amb el Xavier Barrero a gravar els singles i de dir, vinga, tenim, què van ser, 3-4 dies per fotre bogeries i gresca i gravar. No era la primera vegada que entrava a gravar en un estudi? No, no, clar, ja teníem d'anar per casa. Però sí que la manera va ser molt diferent. Sí?
Bé, ho vam de gravar com molt amb un xip de voler plasmar al directe, que al final crec que és el que ens està en el millor, i el que representa més el que és sodi, al final és l'energia, el directe és la xispa, i és una cosa que ens fa molt feliços i que ens representa molt la manera de treballar, que és portar les cançons de l'escenari a l'estudi després, i la manera que vam tenir de fer-ho amb un amplificador allà, que semblava una nevera allà supergrossa. Dos amplis. Dos amplis, semblava dues neverotes allà, que l'Alvaro tocava una corda i...
Porto un refresc, no, que és un amplificador. No, sí, sí, però això és el que buscàvem i vam tenir molta llibertat i l'oportunitat de jugar molt. Jo feia la broma amb ells, és que semblava que estiguem un dia a un pack d'atraccions tocant
Tocant coses, vam portar tots els pedals que teníem i començar a tocar-nos. Això, de portar la cançó del directe a l'estudi ens feia que tinguéssim molt clares algunes coses, però d'altres saps que a l'estudi sempre hi ha aquestes coses que no pots preparar. I el pont, per exemple, era una cosa que...
que no teníem del tot clara i de sobte va ser el moment on vam estar experimentant i és on baixa la cançó i on vam trobar aquests sons estranys i raros d'una guitarra que sembla gairebé una balena. Sí, era una imatge curiosa aquella, la vaig ser jo amb les guitarras, tocant els pedals, pujant i baixant i... Era ell tocant i llavors el Nacho, que és el productor, estava amb la palanca, no? Sí, sí, donant-li amunt i abaix, amunt i abaix. No sé, increïble.
Home, però tot això després s'ha de posar sobre l'escenari. Alvaro, tot això és, va i puja i baixar, ho has apuntat, tot això ho tens apuntat. Estan apuntats, aplicar-ho ja serà un altre temps, però ja tens el temps. Lluquem al Nacho per fer els sorolls, perquè tenim l'escenari a veure. Nacho, ara toca, te toca tu, ara. Ara, ara, puja't.
I la lletra com va anar? No sé si tan boja com... No, no, no. La bogeria es va quedar a l'estudi, però abans la prèvia de poder apuntar, de poder fer i d'explicar el que es diu a la lletra? Sí, a veure, realment la lletra la vaig escriure jo una mica en una intenció de... Teníem la sensació que estàvem escrivint cançons que algun dia sortiran. Ara m'ha agradat, eh? Ara llàstima que hagués sortit allò...
Molt des d'una posició potser més sèria o més d'escriure, potser més d'una ratllada, d'una tristesa, d'un tipus de sentiments. I tenia ganes de fer alguna cosa més sense pensar-ho, més des d'una ironia, explicant una situació en la que tothom ens hem trobat. I crec que després d'un dia de sortir de festa, vaig viure aquesta situació que una mica la cançó explica i pensava, home, seria...
Per què no? No fer una cançó sobre això, que al final també treure's una mica pressió de sobre i fer-ho una mica per passar-ho bé, una mica sense esperar que aquesta cançó pogués acabar sent el que acabat sent en temps d'afegit, no?
des de la ironia, per fer riure i sí, i van anar creixent així començant amb una mica una broma i mira, fins aquí ha arribat i supercontent, la veritat la cançó parla d'aquestes converses que s'allarguen de sobte a les festes que estàs allà xerrant i de sobte et ve un paio a les festes o a qualsevol situació passa a casa, passa molt parlant de futbol i per això està tot immers com en una metàfora futbolística i per això ara els restaurants posen horaris
D'entraïda, sortida. Exacte, perquè si no... Perquè si no la gent es pot tirar allà tres dies... A Barcelona no et deixen ni fer el cafè, de vegades. Veus? Que queden allà tres dies. Jo, per favor, que venia a esmorzar. Exacte. Però fa tres dies. Poden marxar, deixi de xerrar, deixi de xerrar. Però prendre-ho com una metàfora per aplicar-ho a altres situacions, no? Al final, pot haver-hi... El temps d'afegit pot ser moltes coses per cada un. Potser per algú és un examen que té, que l'estat prenent temps, o qualsevol cosa. Al final, era una mica prendre aquesta...
aquest sentiment i tractar-lo des de la ironia i això. I en quin moment se li dona el Tom precisament cap al futbol? En quin moment se li dona el Tom cap al nàstic? Cap a poder enregistrar-ho? Potser no sé si allò que dius, ostres, això també podia ser allò quan estàs en un partit de futbol, quan està a la mitja part, que és allò de pa, pa, pa, pa, pa, o quan tenim el temps afegit.
Clar, sí. Bé, o sigui, la idea del temps d'afegir, la tornada que busques... O sigui, tot va venir perquè la tornada, com que diem-ho, de que busco amb la mirada l'àrbit demanant pit, al final creiem que exemplificava molt tot el que hem comentat fins ara, no? De dir, busques algú, busques alguna excusa per treure't d'aquest allò... Que te salvi. Clar, que et salvin d'això i et facin...
poder escapar d'aquella situació i això va ser com una mica la punta vicebrec de la metàfora futbolística i ho vam anar estirant, no? Estirant, estirant. De sobte la vermella i trobàvem altres coses en directe fent allò d'acabar-ho amb el xiulet. Oh, que bo! De sobte es va com confeccionant aquesta cosa de metàfora futbolística, va creixent, va creixent i dimensi anem al nàstic. Exacte, exacte. Recordem que el partit és del migdia
A les dues i quart. Vosaltres estareu allà, no? Per cert, aquesta preciosa bufanda que tinc aquí a sobre de la taula i que d'alguna manera capitaneja, jo fent símil del nou estadi, capitaneja el nostre camp de futbol tarragoní aquí a l'emissora, on es pot aconseguir? Seria recomanable que tothom que anés al nou estadi la tingués i que pogués alçar-la al vent...
Bé, és una bufanda que és una mica primícia, no? És fantàstic. Només hem fet molt poquetes edicions, també per la gent que ens és més a fer rima, i és això, no? Hi haurà molt poques edicions, vull dir, que jo crec que s'acabaran ràpid. Que hi hagi les seves, les vostres i les del nàstic. Exacte. Que totes les posin al cel, no? Sí, sí.
que facin el ventilador on es poden comprar a la web de Rambla tenim el link a la biografia d'Instagram allí entren i allí estan a més a més és que és molt xula perquè té els colors de Tarragona i a més a més em comentaves i van tu abans jo més que un grup
Si no ho diem nosaltres, jo fem els símils del més que un club, ja que he agafat la idea. Home, si el Barça ens vol trucar també, estarem... No, no, no, que és demàstic. A veure, ara no barregem aquí coses, eh? No potser, eh? Per favor, Eman, para-lo, para-lo. Home, home, l'hem d'agafar. Ja a partir del...
d'aquí a tres o quatre mesos, cinc mesos, sis, bueno, l'any minent ja ho podeu fer. Llavors ja parlàvem al Barça, ja li feu un lleig al Barça, però mentrestant no. Primer a Tarragona, primer porteu la bandera a Tarragona. Això ho hem fet. Clar, clar que sí, clar que sí. I per cert, una vegada que s'hagi fet la presentació del videoclip, quins són els següents passos a fer? Com va? Com va?
de moment podem parlar que justament després del videoclip sortejarem 5 bufandes al nostre està molt bé, és important això és el futur imminent és important
I més enllà de media res, després de res, la intenció és, doncs, bé, ja podem dir que tenim un parell de cançons ja més a punt de sortir del fons, per així dir-ho, i la intenció és començar a treure-les quan ja el sufle aquest del temps d'afegit ja, quan hagi invitat al final ja del to l'àrbitre, doncs començar a engegar un altre cop la roda i anar traient altres petits singles fins a, amb la mirada posada en un disco. Molt llarga durada.
i el considera sobre l'escenari. Home, això i tant. Aquesta és una altra. Això també. Això és el directe, sempre agrada bastant. Anem a fer una crida a tots els pobles del Camp de Tarragona i de Catalunya. Hola, pobles, ciutats de Catalunya. I aquí sí que obrim ventall cap a Barcelona. Aquí a tot arreu. Ens hem d'expandir. Doncs, si ens voleu contractar, teniu el contacte a Rambla, de Rambla Management, a rambla.cat, i allà el Domi i el Nacho, estic segur que farà
feina, ho posaran fàcil ho posaran fàcil i vindrem a presentar
El temps d'afegir. Bé, i la gira aquesta que prepararem l'any que ve, doncs vindrà d'això, amb la mirada posada d'un disc i amb la presentació d'un disc al directe. Llavors, que tindrem cançons noves, tindrem una posada en escena nova i serà tot, doncs això, nou. Però per veure-ho, haureu de trucar, no? I també haurem de tenir la paciència de quan arribi el moment. Jo ja sabeu que la seguida que me digueu, Silvia, que tinc això...
Us veniu per aquí, trobem hora que quedem. Aquí l'important és la història de les agendes. Clar, a partir d'aquí a Regers tindreu complicades. Ara no puc venir que estic gravant, ara hem marxat a no sé quin lloc, ara estarem a no sé quantos... Estem a Abbey Road gravant, d'acord. Oh, tu ja saps que teniu la família...
Ahí lo dejo. Que allí ha estat, eh? No se sap mai, eh? No se sap mai, tant de bo. Home, seria molt xulo. No podem registrar-ho allà i poder estar, eh? T'imagina? I faríeu el pas dels Beatles, també. Exacte. Ara ho farem aquí a la Rambla, però... Correu, correu per aquí a la Rambla amb els cotxes que volen, eh? A l'imperial, a l'imperial. Home, però com a real, ara mateix...
Mira, tenim l'idea Cadascú amb un trosset de la bufanda un al principi, un altre final Sí, una cosa que és guai que és un projecte també molt generacional però no d'altres sinó intergeneracional de gent com altres que escolta aquests tipus de grup de música dels Beatles grups d'aquests que va bé amb tots doncs que jo crec que és una música que també qualla
i també és juvenil i també és així llavors que és guai i a més a més es nota que vosaltres teniu diguem que la vostra motxilla musical teniu d'aquests grups i que heu mamat de molts altres més que m'imagino que si aquí ara obríssim i comentéssim hi sortiria en un munt
no acabaríem ah que sí? estem tot el dia parlant de música i d'escoltant-los m'imagino i de fer-ne el cotxe i que tot això també ve el que dèiem abans dels pares ells també involucran d'alguna manera el tens a casa tens els dos músics a casa jo no sé si a l'Albalo també o a Naim o a la Georgina també teniu vostres pares també perquè ja són músics com a tal
No, però el que segur que han fet és escoltar música al cotxe. També, també. I a més a més, en plan ratlladura, que dic jo, en un continu de moltes d'aquelles cançons que dius, mama, ja no sé qui és. I a partir d'aquell moment també forma part de la vostra banda sonora. A veure, cita amb el sodi aquest cap de setmana al nou estadi.
Nosaltres aquí a Tarragona Ràdio comencem a partir de les 12. Imagina't, eh? El partit comença a la 1 i a quarts de 3 és quan vosaltres tindrem l'oportunitat de gaudir d'aquest videoclip.
el videoclip i a més a més també a través de la xarxa està coordinat tot el videoclip l'estrena ja al camp però una vegada estigui estrenat podria veure per tot arreu i avisarem amb temps perquè es pugui veure sodi barrabaixa oficial a més a més és fàcil de trobar perquè de seguida us ho he comentat abans per la d'antena
que volia posar-vos-ho aquí a la pantalla, al compte enrere, però... Jo dic, mira, prefereixo que es vegi bé, s'editeu l'oficial, i que tinguem l'oportunitat de veure'l ja quan arribi el videoclip i de poder comentar-lo. Exacte. I sobretot, heu guardat alguna d'aquestes tomes falses que fem un fart de riure? Perquè algunes vegades són les millors, també, eh? Segur que n'hi ha, sí, sí. Sí, sí.
Ui, no ho sé, ara... Això se'ns havia oblidat. Sí, sí, ho tenim, ho tenim, però ja... És la pelota que ve? Que costa aquesta, que costa me la passarà el videoclip. Sí, sí, sí. Bueno, ja anirem parlant. Doncs a dir, gràcies.
Gràcies, gràcies a tots quatre. Crec que m'en falta un de sodi, no? Et falta l'Eloi, que està arribant de Barcelona. Sí, pobre. No vinguis cap aquí, perquè ja hem acabat l'entrevista. I un altre dia t'esperem, eh? No pateixis. Gràcies a tots quatre, a tots cinc, sodi, i que sigui tot un èxit.
Gràcies. Que guanya el Nàstic. A mi també. T'imagines que fos el talismà i tots els caps de setmana amb el Nàstic cap amunt i cap avall? Si trobem la fórmula perquè pugi, ho fem. Ha de sonar temps d'afegit perquè guanyin. I a partir d'aquí els hem d'acompanyar.
I tant, i a la final del playoff, a la mitja part, toca Sod i el nou estadi. No n'hi haurà playoff. A la directa. Perdó, perdó, és la mala costum aquesta que tinc jo d'aquests últims anys. No, no, que jo ja he patit ja. Llavors fem un concert i toquem temps afegit a Nàstic de Tarragona dels Glòsters i al Portí.
tot junts davant de l'escenari i a més és per celebrar que el ràstic ha pujat a primera jo deia primera ja escoltarem aquest programa el juny i veurem que sí i tant gràcies i diuen que som ja els ratis fem-ho no? que tant en tant ens toca gràcies adéu adéu
No sé si va presentar-se, es devia extraviar entre aquest munt de paraules que tot i haver fet trampes encara pronunciada. Viu-nos para mapas, un polissó a la conversa, la nostra tensió, la seva terra promesa, demanar-nos foc va ser l'excusa de respecte.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Diu que no serveix moda, estètica fosellada, i t'explica la vida quan no l'hi han preguntada. Faria un disbarat, però el mister demana calma. Que li cregui verbella, que tinc l'orella cremada, és mosca collonera d'escola concertada, que fa el tren a la via que mai no té parada.
Fins demà!
On vas tan convençut a qui vols enganyar, i en sa primera pedra qui està lliure de pecat. No som pas tan lluny de ser el maldecat, d'algun conegut que passava a saludar. On vas tan convençut a qui vols enganyar, en sa primera pedra qui està lliure de pecat. No som pas tan lluny de ser el maldecat, d'algun conegut que passava a saludar.
d'aguantar cada batalla. Em sombreu de la cara com si res em fos partant. Per primer cop a la vida, busco una mirada a l'àrbitre que m'anà pintant.
La nostra tensió, la seva terra promesa, demanar-nos foc va ser l'excusa de respecte.
Bona nit. Bona nit.
Diu que no serveix moda estratègica fosellada i t'explica la vida quan no li han preguntada. Faria un disbarat però el mister demana calma. Que li tregui verbella, que tinc l'orella cremada, és mosca collonera d'escola concertada, que fa el tren a la via que mai no té parada.
Fins demà!
Si voleu la torno a posar l'altra vegada, eh? Sí, sí, sí. És que us l'heu de saber, però arribi el moment. I aquest diumenge soni el nou estadi, seria superxulo que tothom la cantés. Què us sembla? Jo he donat abans la idea, però jo crec que... Si esteu allà al nou estadi i de cop i volta sona aquest temps afegit just a la mitja part, que tothom la pogués arribar a acorejar, que se sapigués la lletra...
No, no la poso més, no la poso més, però avui ja està, ja està. Ara ja us toca a vosaltres. Perquè és que nosaltres ara mateix aquí, als Fans de Tarragona, tenim l'oportunitat de fer una altra estrena. No arribarà a un nou estadi, o potser si no ho sé, a veure què és el que passa. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda. Es diu Snakers...
ara no sé, ara li preguntaré a la Olga Pes, que ja la tinc via telefònica, perquè a més a més no només ens convida a escoltar aquesta cançó que va dedicada d'alguna manera a aquestes drogues, ens diu des del seu YouTube, aquestes drogues noves que ens estan taladrant d'alguna manera al cervell i que no és una altra que el mòbil, les pantalles, els ordinadors, etcètera, etcètera, etcètera, que estem en un sense viure...
i que hi ha molta gent que encara resisteix a viure a través d'un quadradet petitet que ens guia a la nostra vida. No ho sé, ara ho comentarem amb ella, a veure què me diu. I també us parlem d'una cosa, d'un acte que tindrà lloc el dia 23 de novembre al pavelló de Salou, al pavelló Salou Centre, des de les 8 del matí i fins... Ara comentem, ara comentem.
Do you feel alone, all over, communicated, already dragged through your cyber eyes, smart or less, before the world? I've been almost made of entertaining words, words.
Do you remember when the life was a zero for your options of unnecessary things? Do you remember when your friends were at your single band make you feel a part of the day?
Doncs sí, ens oblidem una miqueta de tot, eh? Les pantalles ens agafen i no ens deixen. Olga Pés, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Sílvia. Com estàs? Molt bé i molt contenta de tenir-te de nou aquí amb nosaltres, eh?
Doncs moltes gràcies, jo també, contenta de venir. Que ja feia ja, quant de temps que no parlàvem? Doncs no ho sé, això... Això és culpa teva, que fas massa vacances. Si deus això... És que m'avorreixo, estic tot el dia a casa, l'avorriment... Sí, no fas res, no fas res, és que... Que bé i que bonic, eh? No sé quina va ser l'última vegada, crec que vaig venir per el Hello Sun, que fa dos anys, potser, eh? Tant?
Sí. Ostres, Olga, t'avui més vegades per aquí, eh? Home, he tret un disc pel mig, el Desire... Ah, no, no, no, també vas al Desire. Sí, sí, sí. I que et vas posar ballar... Estaves obsessionada amb Desire. Ballaves per aquí. Mira, ara t'ho dic, Glòria, que l'acabo de trobar... Sí. El dia 29 de novembre del 2024 vam parlar. Vale, vale, però veus que a mi sempre se'm passa el temps com superllarg. Això que diu la gent de... Ostres, se'm fa curt...
A mi se'm fa llarg, va ser l'any passat i a mi em sembla que va ser dos anys ja. Jo me'n recordo la pandèmia. Ostres, ostres, que fort. Bueno, millor, això vol dir que els dies han densitat, saps? Però també és molt bo, dintre del què. Sí, sí, sí. Perquè l'assegureixes encara més, que jo tinc la sensació moltes vegades que de cop i volta ja és dilluns.
I el dissabte i el diumenge? On estan? On estan? Sí, sí. S'ha de viure més el present, no? Més consciència del que fas durant el dia per estirar el dia al màxim. Però bé, no sempre es pot. Hi ha feines que són molt absorbents i que això no és tan fàcil, no?
I si no, feina quan arribes a casa, eco quan arribi a casa, no està el cappuccino, eh? Ja t'ho dic ara, eh? Tens una manada ben complicada. Tenim, tenim. Aquesta, molta gent per allà. Això sí, això sí. A veure, a veure, parla d'aquest snakes. És snakes que es pronuncia així? Snakes, sí, molt bé. Que són de serps, en un principi. Serps.
Bueno, Serbs per a mi és com un paral·lelisme amb aquest hàbit de fer scroll, no?, d'anar tirant vídeos i vídeos i vídeos, que tothom ja sap que això és molt dolent i que no s'ha de fer, però ho fem, perquè a mi també em passa. I és com quan la gent va saber que era molt dolent fumar i continuaven fumant, no?, són aquestes drogues...
legals que tothom sap que són molt dolentes però que no pots parar de consumir-les perquè en el fons estan pensades per un equip de gent molt intel·ligent que el que vol és que estiguis enganxat i guanyar diners. I llavors, clar, per molt que tu intentis dir no, va, deixo el mòbil, no miro vídeos,
no depèn només de la teva força de voluntat, sinó que depèn de poders que estan molt per damunt nostres. S'ha d'exigir una mica de cuidar amb això, els que ho dissenyen, perquè al final et sents tu culpable de no poder controlar-te. És curiós. I llavors, bueno, Snakes parla d'això d'una manera optimista, però realista, també.
i convido a la gent que vagin a YouTube a escoltar-la, perquè com ja saps, fa ja bastants anys que estic creant les meves animacions, els dibuixos animats, que acompanyen les cançons, i aquest, doncs,
M'agrada molt, està molt divertit. Jo crec que els agradarà si van a YouTube i agafin unes palometes i s'ho posin a la pantalla, que estic dient que no mirem pantalles. No, però a veure què ens ho podem controlar. Clar, jo crec que és diferent consumir art d'una manera com més tranquil·la i més conscient. Jo, per exemple, quan algun company meu estrena videoclips, doncs
Ja és allò que el cap de setmana amb la meva parella és, bueno, agafem, seiem al sofà i veiem el videoclip un parell de vegades, no?, perquè sobretot si és un company nostre o si és un grup que ens agrada, no?, un artista que seguim. Llavors, sí, així sí, les tecnologies són meravelloses, no?, però no jutjar un artista fent 10 segons d'escoltar,
en el teu mòbil mentre fas no sé però a mi això és molt dramàtic Olga, una cosa, jo ho trobo curiós que precisament és això, que anem molt ràpid en el temps per fer segons quines coses però resulta, i això ho he comentat amb els grups que venen per aquí i també m'ha anat a dir que tu que és curiós que la venda de discos vinils es dispari o s'hagi disparat en el seu moment i que encara continuï venent-se més que el CD com a tal
Clar, perquè l'ésser humà realment busca... Jo crec que en el fons no és per guardar-lo. Jo crec que busquem aquesta pausa i dependre'ns les coses més a poc a poc. Jo confio en que les persones ho volen, això. El que passa és que les drogues són molt addictives. Com pots escollir?
doncs agafar un àlbum, un CD i posar-te'l en els auriculars, jo tinc un reproductor d'aquests que em van així a la cintura, escollir sortir al bosc un moment, per exemple, o anar a un passeig per a la plaça, on sigui, amb un CD, sol o només un, sense internet, no? O sortir amb el mòbil amb els seus auriculars Bluetooth i poder escoltar absolutament tot el que hi ha al món.
L'he imaginat. És un acte de conscient, de salut també, ara ja de salut, que un ha de prendre. Doncs no. Doncs potser avui agafo i surto amb un disc i hi ha unes pauses entre cançó i cançó que són meravelloses. Unes pauses d'uns segons que no s'escolta res. I no hi ha anuncis ni hi ha res.
Jo ho faig, no sempre, perquè jo també utilitzo el mòbil, però sí que tinc el meu reproductor de CD i surto...
amb el CD que em vingui de gust aquell dia a passejar o on sigui. A mi em passa, mira, t'ho confesso, a mi em passa amb el cotxe. A mi m'agrada molt conduir. A més, a mi em diuen, és que vas amb cotxe a tot arreu, ho sento per la part de contaminació que faig, però a mi m'agrada molt conduir. I clar, si em diuen, ostres, me vens a buscar, jo sí que corro. I clar, en aquell trajecte, en el poc trajecte o llarg trajecte que pugui arribar a fer,
tinc entre els cassets de torn perquè encara tinc algun altre casset a casa encara tinc el CD d'algun grup que m'heu vingut aquí a la ràdio i també el tinc al cotxe i vaig fent petites variacions amb coses que m'ha preguntat alguna vegada per la realitat de la música i dic, sí, el d'aquí de Tarragona que ha tret un disc nou però els de fora me venen grans el món ara mateix és Tarragona
Ja t'entenc. Però aquí passen coses meravelloses també. Maquíssimes. Surten àlbums xulíssims. El que passa és que realment, quants àlbums... Saps els típics CDs que guardes de quan tenia 20 anys, que és quan realment s'escoltava més? Quan jo tenia 20 anys s'escoltava molts CDs encara. Llavors, realment,
que m'agradessin molt, o sigui, excepcions melòmens que tenien les cases forrades de ceders i de vinils, no? La gent més comú, ceders que els agradessin molt i els repetissin, no eren molts tampoc, però els coneixies de pe a pa, que els sabies. I fins i tot a l'hora de respirar.
Després hi ha una cosa per mi molt important, que sempre la dic, que el format és important. L'ona del so, quan és rica, manté el nostre cervell il·luminat. Hi ha tanta informació que el cervell necessita comunicar-se per absorbir tota aquella informació, totes aquelles freqüències. Això, quan escoltem MP3 des d'aquestes...
plataformes com Spotify o així que comprimeixen moltíssim la música, perdem aquesta eina de salut que és escoltar música, sigui quina sigui. És igual que sigui la meva, si és la meva, millor. No, és broma. La que a tu t'agrada és, però realment treballar amb instruments reals, quan estàs tocant un instrument, això és
Potser l'extrem, que tens l'instrument allà i està vibrant en les teves mans, les propietats de la nació que té això són veritals, hi ha molts estudis. Hem anat a l'altre extrem i estem donant nens molt petits que encara no han gaurit d'això mai.
estan descobrint la música d'aquesta altra manera tan pobra i això és molt trist perquè es perden una cosa que realment estimula moltíssim la intel·ligència la creativitat
i moltes altres coses. El pensament crític, moltes coses. La música és salordinant. Sí, sí. I fins i tot, Olga, t'apunto que ja moltes vegades veiem que, i això ens ho han dit moltes vegades mestres que han vingut aquí als estudis de Tarragona Ràdio, al poder concentrar-se, fins i tot. No poden. Ja han perdut la capacitat de concentració, però...
Bé, això és molt complicat i no ho acabarem avui. Podem fer un toc d'atenció aquí a través de la ràdio, però poca cosa més que aquí a cadascú són les eines que tinguin a casa. A mi saps què em passa? Saps que jo soc molt productiva, que publico moltíssima música sempre, no?
perquè, bueno, me passa això des de molts anys enrere i ja no em censuro, dic, bueno, la publico, perquè realment hi ha tantíssima, tantíssima, tantíssima informació, estem tan col·lapsats que a mi el fet de publicar tant em sap com greu, saps? Vaig passar una etapa de per què? Per què tantes cançons? Perquè ningú se les escolta, si no els dona ni temps, si no pararan, no, ni a descobrir-ho, cal que tinguis tanta...
Tanta informació a la vegada, no? Sí, sí. Realment això em provoca una mica com d'angoixa, eh? A vegades, no? Però no et puc fer-hi més. No, no, no. És com sóc, no? Llavors...
Bé, ho publico i si té poques visualitzacions no passa res. Jo deixo aquesta perla allà en el mar i tard o d'hora algú la troba. Avui, precisament, he vist que havia venut quatre àlbums diferents. Què dius? Molt bé! En el Bankam, que és una plataforma que us l'aconsello moltíssim perquè Bankam és molt respectuosa amb l'artista. O sigui, jo quan venc un àlbum allà, per exemple, per 12 euros, doncs jo en rebo 10. La qual cosa...
Està superbé. I, a més, estàs escoltant l'arquiu tal qual l'he pujat jo, sense comprimir. Estàs sonant com ha sortit de l'estudi, que ja saps que jo gravo a casa, no? Tinc l'estudi a casa i faig tot aquí. I és molt fidel. I avui, doncs, aquest matí, no? He obert el mail i quan vens a Bankam, quan t'envien l'email, és molt xulo perquè hi posen xatxin. I tu, a veure què ha passat, a veure què ha passat, no?
Sí, i em dic, mira, que ja està. Però hi ha quatre àlbums que eren ja antics, no? El Niu Afrodita, te'n recordes? Sí. I dic, bueno, doncs veus, encara que estigui el món col·lapsat, però sempre hi ha algú que et troba una perleta, saps? I algú que ha necessitat precisament de la teva música per sortir-me, a lo millor. I que li has donat aquella pau que necessita. Totalment. I és que voldria dir moltes coses, però avui no podré...
però animo molt els adolescents que són compositors, que estan fent cançons, perquè en aquests moments jo sé que hi ha molta gent que no vol publicar, perquè es comparen constantment. El que té més cara, el que té més morro, ho fa, però el que és més introvertit o té més por a mostrar-se, perquè clar, és que es compara amb tot el món, o sigui, obre l'Instagram i es pot comparar amb qualsevol artista...
de l'univers, no? Bé, l'univers no, però ja m'entens, del planeta Terra. Llavors, jo he parlat amb algunes persones i els hi passa que de vegades com més genuïns són, menys s'atreveixen a compartir la seva música perquè pensen, per què? Si ja n'hi ha moltes cançons i la meva tampoc és tan bona, no? I no, no hem de començar a pensar així. Hem de seguir fent i creant i no deixar que aquesta mare abunta
apagui el sentit de fer música, que no és comparar-se, a veure si l'altre canta millor, això no hauria de ser així, tot suma. Olga, t'anava a comentar que jo crec que moltes vegades, sense voler, el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos.
Tenim aquesta mania de castigar-nos. Sí, però que la societat no ens ha posat pàcil. Hi ha molts mecanismes de control i d'aquestes drogues per a totes les edades. Sí, tot desajuda. Tot desajuda. A més d'ajuda, ho fan a l'inrevés. Ens queden 4 minuts només. Mira, perquè m'hagués acabat 30 minuts més amb tu. Vinga, què passarà a Salou el dia 23?
Abans que res, necessito subscriptors al YouTube, al meu canal de YouTube. YouTube és un canal que és de consum lents, que quan entres, solies per veure un vídeo i quedar-te una estona, i jo te'l recomano, no?, que és una eina molt coneguda, que no és rara, ni has de buscar coses estranyes, no?,
i jo últimament estic confiant molt en aquesta plataforma perquè m'agrada com sona quan pujo les coses i després comparo l'àudio del forn allí sona prou bé, sona molt bé
I donar-li molts likes i compartir. I que estigui escoltant, si us vols subscriure, doncs així m'ajudeu. Ah, que sí. Doncs vinga, cap endavant. Doncs dia 23. Vinga, va. No pateixis, no, no, que m'encanta sentir-te. No, no, que el dia 23 que estareu al Pabelló Salou Centre, que comença a partir de les 8 del matí he vist. Respira, ets aquí, ara, que sota aquest títol hi tenim ioga, pilates, dansa,
Una cosa que no m'atreveixo a dir, que no sé si es diu Bacti. Bacti, molt bé. I després tenim el moviment autèntic. I també hi ets tu per aquí, amb aquest Bacti, no? A veure, t'explico, que t'estàs fent un lío. No, és que hi ha moltes coses, com que hi ha tantes coses que comencen a les 8 del matí.
Sí, mira, des de les 8 del matí fins a les 12 del migdia hi ha tot d'activitats al voltant del ioga i del moviment corporal, moviment conscient. Llavors hi ha ioga, hi ha pilates, hi ha 4 monitores, si no m'equivoco, 4 professores i 4 hores d'activitats en cada una. Llavors, per acabar la trobada, jo faig un concert de bacti, que en realitat és un concert de mantra, és com un concert de meditació, que també...
tinc alguns de mantra i alguns tracks i singles de meditació. Llavors, allà, el tipus de concert és aquest. Si no has assistit mai a un tipus de trobada així, no passa res perquè està pensat per tots els públics. O sigui, no has de ser un superyogui ni res. És una activitat que es fa cada any i és una activitat pensada des de la salut. Per a qualsevol persona, inclús gent que estigui potser impedida o així, doncs
pot anar també i tot això només val 10 euros és benèfic i organitzat per l'Ajuntament de Salou i ja està, t'inscrius
I pagues 10 euros i ja està, i vens. I vens cap allà i al Gaudí. I al pavelló Salou Centre, on és concretament? Ui, aquí m'ha anat a la ubicació. A la zona d'inscripcions m'imagino que per allà sortirà i tindrem l'oportunitat de gaudir-la. Sí, sí, sí. Tens a l'Instagram del Mindfulness Salou i allà trobaran tota la informació allà.
vull parlar una altra vegada vull parlar una altra vegada amb tu que m'he quedat a mitges aquest videoclip tan increïble que a més a més que has fet tu que és artesania pura i anava preguntant la de hores i després aquesta protagonista és una miqueta l'Olga Pes o no? o és del tot l'Olga Pes? no, no soc jo és qualsevol
Sí, no em sento tant així. És com més... Qualsevol. I a més a més, és més fàcil. És com una nena, no? Perquè ho trobo més difícil, potser, per a una generació més jove que per a mi, controlar tot això. Ho hem de deixar aquí. Mira, arribar les senyals horàries. Gràcies. Vinga, ja parlaré. Adéu, adéu. Bona tarda, són les set.
Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.