Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou! Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Transcribed podcasts: 191
Time transcribed: 4d 5h 1m 54s
Time transcribed: 4d 5h 1m 54s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un bril.
Doncs ja tenim aquí amb nosaltres el Jordi. Ja saps que ell ens dona tres píndoles del passat, del present i algunes vegades fins i tot s'aventura a dir-nos alguna com un altre futur. No, no és bruix, encara que ho sembla, eh? I ho dic sobretot perquè algunes vegades, i així ho explico, eh? Gràcies.
doncs ens diu, he estat a aquest concert, i també en aquest, i també en aquest, i tots gairebé a la mateixa hora, i dius, com s'ho ha fet? Doncs això, que fa miracles amb el món de la música, el nostre Jordi Sugranyes.
Anem a saludar-lo, que tenim aquestes tres píndoles que, com sempre, ens deixen avui dedicades a pirar als Pirats, al Joan Amaric i als My Tips. Anem a poc a poc i a bona lletra. Primer, com sempre, hola Jordi, hola! Hola Sílvia, què tal? Com estàs?
Doncs molt bé, i tu, com brava? Jo, bé, gràcies. Com me n'alegro, és que és un crac. En certany, aquest mes de novembre del 2025. I constipat. I a veure cap on ens durà. Doncs vinga, a veure, a veure. Com sempre, i no em cansaré de dir-ho remenant l'arxiu de documents d'àudio i rescatant relíquies.
Unes relíquies que fan possible i nodreixen el retrovisor musical. Queda puntat. Això ho diu per la intel·ligència artificial. Avui començarem el retrovisor musical número 294, retrocedint fins al 3 de novembre de 1990. Avui fa justament 35 anys. Felicitats. Aquell dia els pirats van sortir per la tele.
concretament pel programa a ritme d'aquí de la televisió Mare Nostrum, el que era la televisió de Reus. Hola, ells són? Qui són aquests tiosos? El Pilar! Eh, Pirat! Pirat! Fa molt de temps que toqueu per aquí, per Tarragona. Eh, virem una mica no sap aquí perquè el cable... Ja fa una bandana, home. Sí, dos anys, sí. Va, dos anys que toqueu. A veure, presenteu-se. Hola, jo soc l'Hector, soc el Teclos.
Jo el Carlos i toco la guitarra. Jo l'Evan i soc el Bataca. Àlex Baix. Jo soc el Ramon i foto la ta barra. A veure, alguna vaig dir alguna maqueta? Sí, una, tu més. Quantes cançons i com s'ha titulat? Quatre. I la cançó es diu... Una ratlla més, que recorda què? M'agrada que m'afegi aquesta pregunta, no en volem més. Alguna més? I la teva lleida, normalment.
A veure, valtros, per què toqueu aquesta música així? Mira, mira, aquest no se l'heu de perdre, eh? Hola, soc jo, soc jo. Aquest espècimen no se l'heu de perdre. La reencarnació. No se l'heu de perdre. Eh, treu-t'ho, que es vegi, que es vegi, que es vegi, que es vegi. És una reencarnació. Escolta, escolta, com te dius?
Jo soc l'Hector. Héctor. Hola. Has recollit bastant aquest concert per comprar-te unes ulleres noves? Sí, si no me'ls casquen com han passat en aquest concert, suposo que et trauré per les ulleres noves. T'ha passat a altres concerts, això que acabes amb les ulleres trencades? No, perquè no estàvem amb l'estralor. Avui ja estàvem en un pla d'estralor, però amb el màxim, i doncs clar, ha passat el que ha passat. Jodete.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Hacemos cantar y acá lo tapar, hasta cantaba el tapado fallar, hasta el nuevo llen y hasta el soñón. Hacemos cantar y no pinta guantar. ¡Hacemos! ¡Hacemos! ¡Hacemos! ¡Hacemos!
Fins demà!
Doncs així anaven, ja fa una miqueta, ells, els Pirats, Déu-n'hi-do, eh? Que a més a més els vam tenir fa unes sonanetes que tenien la seva actuació especial dins de la capsa de música, ja com a Gloucester, òbviament, ja han passat els anys, però jo crec que sempre, sempre, amb aquesta fervascència de Pirats, que no crec que els hi caigui mai i no ho facin, eh? No ho feu mai de la vida, Ramon i família...
Doncs anem avançant, anem cap al següent dels nostres retrovisors musicals. Següent píndola, Jordi. També aquell llunyà 3 de novembre de 1990, fa 35 anys, el cantautor d'Algira Joan Amèric va presentar les cançons del disc Tornar a l'aigua al Teatre Bertrina de Reus.
Tenim el Joan Amèdic aquí al Teatre Bertina de Raus i començarem a parlar de l'actuació d'avui, d'aquesta nit. Com que t'ha semblat? Pel públic? No gaire públic, però semblava molt... densat, no? Sí, perquè m'ho he passat molt bé cantant, la veritat és que...
Cada concert és una història i concretament en este hem estat molt bé i hem quedat molt satisfets els músics i jo. Hem grodat un recital bonic, realment. El tenim gravat i disfrutarem molt sentint-lo. La gent ha estat molt bé. Si no tindries que obsequtar-te, m'ha agradat tot. Pot ser menys que m'esperava una mica més de gent, però això ja no depèn del recital.
Aquesta nit és molt més que un grapat de nollum. És que algú està pensant que s'acaba el dibuix. Aquesta nit veig un peix de la mà d'un lleó.
M'ha llegit pel seu astre traidor. Aquesta nit he de dir per dir la veritat, que sovint he nascut dels teus llavis de mar.
L'has gravat en la pell, en agra més de salt, com resulta després de la humitat. Una dona ha buscat que s'amaga el rei.
de la forma i el fons de la lluna dels peixos i ha trobat. L'ombra és fent-me persona i a pisseres i goma per anar a inventar.
Un esclat de nollum. Ho marcarem en aquell anagram de fum. Si nascut el teu mar o si té mar.
Tot això es quedarà viure en mi. Una dona buscada que s'amaga l'arrere de la forma i el fons de la lluna dels peixos.
Fins demà!
Doncs és una llàstima que n'hi hagués massa gent en aquest concert del Joan Amaric. Però mira, es van perdre cançons tan boniques com aquesta en directe. Vaja per la propera, vinga, va. Que sigui ple de goma a goma allà on vagi. Joan Amaric, que et volem per aquí algun dia, eh?
Aviso a anar bé antes. Anem a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar acabant... No, Jordi, no! Parlarem d'un concert que va tenir lloc el 4 de novembre de 2006. Demà farà 19 anys. Uf, no hi era, jo no hi era. A la sala del sindicat de les Borges del Camp. Veus? No hi era. Tres formacions al camp de Tarragona i van actuar els Sinopsi de Montbrió, els Meitips de Valls i els Setimits de Vilaplana.
Escoltarem per acabar, doncs, els My Tips. Vinga, va. Que presentaven el CD 2 de nous. Som-hi. Fins la setmana que ve, Sílvia, i uïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu. Adeu, adeu. Una història que ens recorda la veritat d'una vida, una mentida i una estafa de l'Estat.
Durant segles el silenci he impulsat grans ferides mai tancades resignant-nos a callar. Vull la llibertat!
La guerra acabada, l'en 39. Dictadura alçada, comença l'enrenou. Se'ns prohibi la llengua, els països catalans. La tortura i la madura, sols hi anava de bo.
Fins demà!
Doncs fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical, amb els My Tips.
Doncs ja tenim aquí amb nosaltres el Jordi. Ja saps que ell ens dona tres píndoles del passat, del present i algunes vegades fins i tot s'aventura a dir-nos alguna com un altre futur. No, no és bruix, encara que ho sembla, eh? I ho dic sobretot perquè algunes vegades, i així ho explico, eh? Gràcies.
doncs ens diu, he estat a aquest concert, i també en aquest, i també en aquest, i tots gairebé a la mateixa hora, i dius, com s'ho ha fet? Doncs això, que fa miracles amb el món de la música, el nostre Jordi Sugranyes.
Anem a saludar-lo, que tenim aquestes tres píndoles que, com sempre, ens deixen avui dedicades a pirar als Pirats, al Joan Amaric i als My Tips. Anem a poc a poc i a bona lletra. Primer, com sempre, hola Jordi, hola! Hola Sílvia, què tal? Com estàs?
Doncs molt bé, i tu, com brava? Jo, bé, gràcies. Com me n'alegro, és que és un crac. En certany, aquest mes de novembre del 2025. I constipat. I a veure cap on ens durà. Doncs vinga, a veure, a veure. Com sempre, i no em cansaré de dir-ho remenant l'arxiu de documents d'àudio i rescatant relíquies.
Unes relíquies que fan possible i nodreixen el retrovisor musical. Queda puntat. Això ho diu per la intel·ligència artificial. Avui començarem el retrovisor musical número 294, retrocedint fins al 3 de novembre de 1990. Avui fa justament 35 anys. Felicitats. Aquell dia els pirats van sortir per la tele.
concretament pel programa a ritme d'aquí de la televisió Mare Nostrum, el que era la televisió de Reus. Hola, ells són? Qui són aquests tiosos? El Pilar! Eh, Pirat! Pirat! Fa molt de temps que toqueu per aquí, per Tarragona. Eh, virem una mica no sap aquí perquè el cable... Ja fa una bandana, home. Sí, dos anys, sí. Va, dos anys que toqueu. A veure, presenteu-se. Hola, jo soc l'Hector, soc el Teclos.
Jo el Carlos i toco la guitarra. Jo l'Evan i soc el Bataca. Àlex Baix. Jo soc el Ramon i foto la ta barra. A veure, alguna vaig dir alguna maqueta? Sí, una, tu més. Quantes cançons i com s'ha titulat? Quatre. I la cançó es diu... Una ratlla més, que recorda què? M'agrada que m'afegi aquesta pregunta, no en volem més. Alguna més? I la teva lleida, normalment.
A veure, valtros, per què toqueu aquesta música així? Mira, mira, aquest no se l'heu de perdre, eh? Hola, soc jo, soc jo. Aquest espècimen no se l'heu de perdre. La reencarnació. No se l'heu de perdre. Eh, treu-t'ho, que es vegi, que es vegi, que es vegi, que es vegi. És una reencarnació. Escolta, escolta, com te dius?
Jo soc l'Hector. Héctor. Hola. Has recollit bastant aquest concert per comprar-te unes ulleres noves? Sí, si no me'ls casquen com han passat en aquest concert, suposo que et trauré per les ulleres noves. T'ha passat a altres concerts, això que acabes amb les ulleres trencades? No, perquè no estàvem amb l'estralor. Avui ja estàvem en un pla d'estralor, però amb el màxim, i doncs clar, ha passat el que ha passat. Jodete.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Hacemos cantar y acá lo tapar, hasta cantaba el tapado fallar, hasta el nuevo llen y hasta el soñón. Hacemos cantar y no pinta guantar. ¡Hacemos! ¡Hacemos! ¡Hacemos! ¡Hacemos!
Fins demà!
Doncs així anaven, ja fa una miqueta, ells, els Pirats, Déu-n'hi-do, eh? Que a més a més els vam tenir fa unes sonanetes que tenien la seva actuació especial dins de la capsa de música, ja com a Gloucester, òbviament, ja han passat els anys, però jo crec que sempre, sempre, amb aquesta fervascència de Pirats, que no crec que els hi caigui mai i no ho facin, eh? No ho feu mai de la vida, Ramon i família...
Doncs anem avançant, anem cap al següent dels nostres retrovisors musicals. Següent píndola, Jordi. També aquell llunyà 3 de novembre de 1990, fa 35 anys, el cantautor d'Algira Joan Amèric va presentar les cançons del disc Tornar a l'aigua al Teatre Bertrina de Reus.
Tenim el Joan Amèdic aquí al Teatre Bertina de Raus i començarem a parlar de l'actuació d'avui, d'aquesta nit. Com que t'ha semblat? Pel públic? No gaire públic, però semblava molt... densat, no? Sí, perquè m'ho he passat molt bé cantant, la veritat és que...
Cada concert és una història i concretament en este hem estat molt bé i hem quedat molt satisfets els músics i jo. Hem grodat un recital bonic, realment. El tenim gravat i disfrutarem molt sentint-lo. La gent ha estat molt bé. Si no tindries que obsequtar-te, m'ha agradat tot. Pot ser menys que m'esperava una mica més de gent, però això ja no depèn del recital.
Aquesta nit és molt més que un grapat de nollum. És que algú està pensant que s'acaba el dibuix. Aquesta nit veig un peix de la mà d'un lleó.
M'ha llegit pel seu astre traidor. Aquesta nit he de dir per dir la veritat, que sovint he nascut dels teus llavis de mar.
L'has gravat en la pell, en agra més de salt, com resulta després de la humitat. Una dona ha buscat que s'amaga el rei.
de la forma i el fons de la lluna dels peixos i ha trobat. L'ombra és fent-me persona i a pisseres i goma per anar a inventar.
Un esclat de nollum. Ho marcarem en aquell anagram de fum. Si nascut el teu mar o si té mar.
Tot això es quedarà viure en mi. Una dona buscada que s'amaga l'arrere de la forma i el fons de la lluna dels peixos.
Fins demà!
Doncs és una llàstima que n'hi hagués massa gent en aquest concert del Joan Amaric. Però mira, es van perdre cançons tan boniques com aquesta en directe. Vaja per la propera, vinga, va. Que sigui ple de goma a goma allà on vagi. Joan Amaric, que et volem per aquí algun dia, eh?
Aviso a anar bé antes. Anem a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar acabant... No, Jordi, no! Parlarem d'un concert que va tenir lloc el 4 de novembre de 2006. Demà farà 19 anys. Uf, no hi era, jo no hi era. A la sala del sindicat de les Borges del Camp. Veus? No hi era. Tres formacions al camp de Tarragona i van actuar els Sinopsi de Montbrió, els Meitips de Valls i els Setimits de Vilaplana.
Escoltarem per acabar, doncs, els My Tips. Vinga, va. Que presentaven el CD 2 de nous. Som-hi. Fins la setmana que ve, Sílvia, i uïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu. Adeu, adeu. Una història que ens recorda la veritat d'una vida, una mentida i una estafa de l'Estat.
Durant segles el silenci he impulsat grans ferides mai tancades resignant-nos a callar. Vull la llibertat!
La guerra acabada, l'en 39. Dictadura alçada, comença l'enrenou. Se'ns prohibi la llengua, els països catalans. La tortura i la madura, sols hi anava de bo.
Fins demà!
Doncs fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical, amb els My Tips.