Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Arrenquen les obres per la reforma integral del Tanatori Municipal de Tarragona. L'actuació compta amb tres fases i tindrà un cost de 3,2 milions d'euros. L'objectiu és modernitzar les instal·lacions, optimitzar els espais i oferir un millor servei tant a les famílies com als treballadors. Les obres d'aquesta primera fase acabaran el juliol. Ivana Martínez, presidenta d'Emserfum, explica que la reforma integral representa un pas endavant...
en la modernització dels serveis funeraris municipals i esperen que les obres, doncs això, que millorin les prestacions per als usuaris però també per als treballadors. Aquesta no és una obra únicament per a les persones que venen a utilitzar el servei d'alternatori sinó són unes obres que també beneficiaran molt els treballadors i treballadores d'alternatori. Hem de pensar que se reformen tots els passadissos interiors
i a banda les sales de vetlla, les sales de cerimònies... La segona fase preveu la construcció d'un nou edifici anex que acollirà el nou crematori i una sala per a cerimònies més íntimes. L'empresa municipal de transports activarà serveis mínims del 66% aquest dimecres, aquest 15 d'octubre, amb motiu de la vaga d'àmbit estatal convocada en solidaritat amb Palestina durant tota la jornada...
Els horaris s'ajustaran a les freqüències de dissabte a totes les línies. I el govern municipal manté la idea d'aprovar el POUM inicialment aquest mandat, tot i que l'estudi d'inundabilitat de l'ACA han derredit el nou planejament urbanístic. Després de l'Adana de València, l'Agència Catalana de l'Aigua han fortit els criteris per evitar que catàstrofes com aquella es repeteixin.
La portaveu del govern i del PSC, Sandra Ramos, confia que, tal com s'havia previst el planejament urbanístic, es pugui aprovar aquest mandat. En la meva opinió, totalment infundat, el conseller García està fent molt bona feina amb tot l'equip del POUM, està molt treballat, i sí que és cert que s'ha endarrerit perquè l'estudi d'inundabilitat s'ha hagut de fer, evidentment,
Sí, ara no vindrà dels mesos que hem necessitat per fer aquest estudi d'inundabilitat. Però vaja, això no vol dir que en aquest mandat no es pugui tirar endavant. Declaracions que feia a la tertúlia de Tarragona Ràdio, per la seva banda, el grup municipal d'Esquerra reclama a l'alcalde Vinyuales que compleixi amb les veïnes i veïns del barri del Port i l'edifici de Santillan, sigui un equipament cívic i cultural. Ho ha dit Xavi Puig, el portaveu adjunt dels republicans.
ha de ser un equipament cívic i cultural pel barri de la part baixa i per tota la ciutat de Tarragona. Aquest és l'acord en virtut del qual vam aprovar els pressupostos del 2024 i no s'està complint des del moment en què el pla de barris situa el centre cívic no aquí sinó a l'hotel d'entitats. Ens sembla un error absolutament majúscul, no perquè a l'hotel d'entitats no hi pugui anar un centre cívic que ens sembla una bona pensada per tota la gent de l'Eixample, que no en té i el necessita,
sinó perquè no és el cor del barri del Port.
Segons Puig, s'estan deixant de banda prioritats com podrien ser la plaça dels carros, la plaça dels infants o carrers com el Vapor o Ribolleto. I el 24 i 25 d'octubre Tarragona celebrarà la Castanyada i el Halloween amb diferents propostes al Mercat de Torrefort, a la Plaça Verdaguer i a Corsini. Dissabte 25, a quarts de sis, torna la Rua de Halloween des de la Plaça del Mercat i fins al Balcó del Mediterrani.
La consellera de Comerç, Montse Adán, explica que el programa posiona les dues tradicions i que no s'ha de perdre la identitat. Sobretot no hem de perdre mai la identitat, per això també totes aquestes activitats, tant a la plaça del mercat de Torreforta com a la plaça del mercat
de central han d'haver i, com dèiem, ens porten la nostra tradició, els panellets, les castanyes, però també hi volem sumar aquesta rua que vam veure l'any passat que havia sigut tot un èxit i que els més petits agraeixen.
També es compta amb la col·laboració del gremi de pastissers artesans que oferirà tallers d'elaboració de panellets. Com dèiem, el plat fort arribarà el 25 d'octubre amb aquesta nova edició de la Rua de Halloween. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina de
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Hola, què tal? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Feliç dimarts, avui dia 14 d'octubre. S'hi comentava abans els convidats que tenia aquí la companya Marina. I és que, clar, la setmana se l'està fent curta, di mentida. Llarg, una mala cosa. Que, clar, que només és dimarts, que ja ens agraden els caps de setmana. Però bé, entre tu i jo, hem de continuar degustant de mica en mica la setmana. Quan toca dimarts, dimarts, dimecres, dijous... I que llarg...
Diguem que el trama aquest, de divendres a dissabte, sembla... El Jordi m'està dient que sí amb el cap. Però després arriba dissabte, domenja i torna a ser dilluns. I ja està. Perquè això que sigui festa a divendres i dilluns, de cada setmana, que tal.
no? jo que sí bueno que avui tenim el Jordi amb nosaltres el Jordi Freixa, Jordi Català que té la seva barretina ben posada ha canviat el barret per la barretina enguany que jo mira ja està bé a veure què és el que passa sempre sorprèn amb alguna coseta i a més a més ens ha dit que té uns números així com que enguany toca eh avui toca no sé el què però que enguany la grossa a la teleu de Tarragona ahir ho deixo per si de cas
També avui marxarem cap al Festival Accents, que aquest cap de setmana està ple. Mira, té tres concerts per falta d'un. Vam parlar ahir amb el Lleig, te recordes amb el José Galdrán? Tens a l'Alidesens, que també estarà amb nosaltres, espero i desitjo poder parlar amb ella. Però avui ens anem amb una gent que, mira, que ens estimem molt. Són els Humanas Own System...
I darrere d'aquest nom hi ha només dos monstres musicals, només, eh? Per un omen del Nacho Terres i per l'altre el Roger Ferrer. Segurament que potser aquests dos noms s'han sortit així, fred, no et diuen res. Però si et dic que són part dels gossos, aquí la cosa canvia.
Avui espero i desitjo poder parlar amb el Nacho Terres, que ens explica una miqueta aquesta invenció que arribarà al casal Vilaplanenc, a Vilaplana, aquest diumenge a la una del migdia. I ja no me'l renyo més, que vull saludar el Jordi. Anem a posar aquest canó de palamós, que espero i desitjo que d'aquí a poquet ja podem deixar-lo de posar.
Doncs vinga, saludem-lo. Jordi, bona tarda i benvinguts a Tarragona Ràdio de Nou. Ei, bona tarda. Com estàs? Bé. Bueno, li estava comentant als oients, per aquells que no ens veuen, però si ens escolten, que abans era el barret, el que portaves, i ara ja portes diversos programes que no t'atreus la barretina, que ets més català que mai, mai millor dit, el de català.
Agafes, no? I porto per diner. Per això... I el que em digui res... No, no acabis la frase, no acabis la frase, que encara estem en horari infantil. No acabis la frase. Que encara no la ligarem, eh? Tu ja m'entens. Oi, i tant, tu. Jo i molts oients que ara estaran dient amb el cap que sí, que sí, que sí. Com deia el Raimund. Tu ja m'entens. I tant, i tant, i tant. Bueno, estàvem mirant per aquí, que avui farem història. Sí.
no? perquè tenim Jordi Catàlia i el paper de tornar-se a l'orquestra que hem de fer una miqueta de música catalana també i tot això a través dels vostres passos per aquí estic veient que estic llegint la xuleta no és una altra cosa 1976-1985 aquí estàvem nosaltres en idees el 85 tenien la idea de fer les emissores municipals de Tarragona que ja va ser una realitat el 86 us recordo que l'any vinent
Fem els 40, eh? Ja serem més grans, ja, l'any vinent. Ja començàvem a anar per totes les emissores, les poques que hi havia d'emissores municipals per tot Catalunya. Aquí a Tarragona vam tenir les 5 emissores. Sí.
Sant Pere i Sant Pau, que encara funciona i per molts anys, la germana nostra, d'allà de Sant Pere i Sant Pau, vam tenir-se al nord, a Sant Salvador, radiografia a Torreforta, radiografia a Torreforta, a Sant Pere, no, perdó, ara m'estava desanant, Bona Vista, després teníem Sant Salvador, que ja ho he dit, Sant Nord, Bona Vista, i nosaltres que estàvem a la part alta...
Ah, sí, allà a l'exmarcat del fòrum. Un, dos, tres, quatre, cinc, sí. És que m'havia descomptat amb Bonavista, m'havia despistat, perquè estava buscant el nom i no recordava si era Ràdio Bonavista com a tal. Jo, allà està, Sant Pierçampà i després ja a la ràdio on havia el fòrum.
Nosaltres? Sí, nosaltres. Que eren Radio Fòrum en aquell moment? Bueno, però jo havia anat ja des del 80 que vaig muntar el rock en català del paper de tronçol per tot Catalunya i les visores municipals començaven. Clar, clar, començàvem a treure el caparronet, però jo te deia que el 17...
De febrer del 86, va ser quan es va inaugurar oficialment. Clar, sí, sí. I després també havia anat a les emissores del Movimiento. De quin? Del Movimiento. Sí, també, perquè les emissores del Movimiento que cantés en català...
Com que era una època en què todos eran demócratas de toda la vida. Hombre, de toda la vida éramos. Però el canvi, doncs, bueno, este chico... Me parece simpático. Sí. Venga, démosle un poquito despacio. Y este disco ensenyando la regatera del culo. Es que, claro, tú, es que tú también ya, amb la guardiola a la aire. És que si no... Home, ja vinga hasta el vía, com a bon català. No, al davant, al davant en calçotets.
Però si ja ensenyaves la regatera, alguna cosa es volava ja. Teníem que fer alguna cosa per provocar. Ja t'entenc, ja t'entenc. Tu ja m'entens. Jo ja t'agafo, ja t'agafo. Però fem una cosa, posem una mica de música i després hem d'explicar coses que passen a l'Atenua de Tarragona. Un remember. Un remember allò d'un tir enrere, que a mi m'agrada més en català. Mira aquí hi ha la paret, la paret escrit en guix hi ha un munt de coses.
Ara t'has enredat. Ah, m'has enredat, eh? Trapella, més que trapella. Ah, és que me poses unes cançons, que són de dic. Aquesta és la pareta, escrit en guix.
que és el primer disc que tenia que fer i que estava tot a punt per gravar per a Dixa. Llavors, a Dixa se'n va anar Norris i va ser quan, a més de tirar-me enrere, vaig dir, doncs ara em dedicaré el rock en català. Molt bé. Doncs, sentim-la una miqueta, no? Sí, sobre un tema de Bertolt Breck, que he fet alguna cosa amb Bertolt Breck. ...en la guerra...
A vosaltres sempre diuen Anem a la glòria
Els inferiors contesten, anem a la tomba. Quan la guerra va acabar, ni vencedors ni vençuts, entre els vencedors el poble que passava van també.
Els superiors sempre diuen la camaraderia és per tots igual, però a la cuina s'hi fan els menjars ben diferents.
a l'hora de desfilar. Els inferiors no saben que l'enemic és el que els mana perquè els porta a la mort. A la paret escrita amb guia
I diu ell, volen la guerra. El que ho escrit, ja la glòria. El superior sempre diu, anem a la glòria. I curiós i contestes,
A la paret escrita amb guix A la paret escrita amb guix A la paret escrita amb guix
Aquest és el teu, eh? Sí, aquest és el que tenia que ser el primer disco. Perquè veigis que era la vella. Bé, després de l'any 80, a veure, fem una mica de remember. Sí, endavant. Els anys 80 ja vaig canviar l'estil per fer funk i rock en català. Molt bé. Ja ho hem mirat aquí alguna vegada. Sí, sí, ho hem estat escoltant, cert. Bé, només és per fer una mica de recordatori.
I després, el 85, quan era l'hora, doncs, de... Home, jo crec que mereixia tenir-me en compte pel roc català, però com que era canyero i anava una mica contra, en fi, cinc comentaris... Digam que no tenies pèls de llengua en aquell moment, i hi havia molta gent que allò dels pèls... Em van descartar.
Malgrat que tinc cartes de, per exemple, Pujol i de Cultura. Bé, molt bé, nen. Molt bé. Continua així que ho fas molt bé. Però a l'hora del rock català a mi no em van tindre en compte. Molt malament. Ja que t'ha dit. Molt malament. I llavors l'any 85 va ser...
quan del 85 al 87 van fer aquell grup que havia dit el Fantasí Bolabar, que el baterí era el Joan Reig, que encara estudiava, ell encara anava... Era molt jovent, sí, era molt jove, el Joan Reig. Que des d'aquí records, eh? Té uns discos molt macos, eh?
El Joan anava dos dies a la setmana al taller de músics a Barcelona. Molt bé. I bé. Però llavors, l'any 87, el Joan va dir, escolta'm, Lluís ja torna a estar aquí, voldríem tornar amb el Felín i jo voldríem tornar amb un Taspets.
Em dic, bueno, doncs mira, saps què? El teclista, el Josep Maria Bernat i jo, vam decidir fer un dúo. Perquè llavors això d'un dúo fer ball no existia. Encara nosaltres vam ser, si no dic que sigui el primer, però ser un dels primers de fer un dúo en el qual portàvem un teclat, baix, bateria, i amb la guitarra dues veus...
i vam ser un, dic un, no sé si n'hi havia algun més, un dels primers duos de fer ball aquí a Tarragona. A Tarragona segur, eh? A Tarragona segur. Sí, sí, ara hi ha un munt de duos, d'aquests que van... Tu que has ballat, mira, mai millor dit amb això de ballar, tu que has ballat per molts llocs, clar, sempre ho pregunten també a la gent de l'humor,
sobretot perquè l'humor a lo millor que pots trobar-te aquí a Tarragona no és el mateix que et puguis trobar a Lleida o a Girona o a Barcelona passa el mateix també amb el món de les orquestres i de la música o sigui que dones per cert que potser ballaran aquelles cançons i resulta que no els hi fan ni cas i ho peten unes altres
Els repertoris són uns repertoris bastant estàndards, eh? El que passa que els que anem al davant, o d'una orquestra, o en aquest cas el duo, hem de tindre molta psicologia. Molta psicologia en el sentit que, segons com veus el públic, orientes el repertori cap a un lloc, cap a un altre. O cap a un altre, clar. Dius, doncs aquests els... Anava al Pirineu, per exemple. Per exemple. Anava al Pirineu. Doncs allí es passaven tota la tarda a la barra.
Anda, i no s'apropaven per ballar. Sí, només ballaven. Passadobles i balsos. O sigui, això de la barra ja fa temps que et diuen, eh? O sigui, no és una cosa d'ara que la gent es queda a la barra i queda tot el lloc sense algú ballant. Passadobles i balsos. I això té un sentit. Els banys del Pirineu es feien amb acordeon. Te sona, no? Sí. Olé.
És un pas doble, volguem o no? És un pas doble? I tant, just a la fusta, eh? Doncs allà, com que estaven acostumats a fer ball amb el Cordeon, en aquells poblets petits del Pirineu, doncs quan fèiem un bals o un pas doble ballava tot girimundi. Tot girimundi. Tot girimundi. Al tanto, al tanto, amb aquesta nova afirmació. Bueno, jo tinc el meu com a l'àlid. No, no, fantàstic.
I quan no, a la barra. I així vam fer, bueno, des de l'any 87 fins al 2000, Fanfan i Claudinet. El Fanfan era el Jordi Català i el Claudinet era el Pep Campiu.
Que vau venir cap aquí algunes vegades, eh? No vau arribar a fer o es va plantejar que poguéssiu fer un programa o alguna cosa? No, havíem estat diverses vegades a Tarragona Ràdio, però nosaltres el que vam fer, que això jo ho explicaré un altre dia perquè el Fanfany Claudinet té diverses classes, eh? Vam fer un programa, o bueno, vam ser un dels precursors de la televisió de Reus.
que el programa es deia el xou de Fanfan i Calder. Veus? I ara tenim, per exemple, en aquesta primera part, que et sembla si poséssim un seguit que fem, que ara ho fan a les escoles també, el fan servir a les escoles. Quina és? Fem un seguit de música catalana,
Molt bé. Ho fem també a les festes majors i ara utilitzen moltes escoles per posar-les a la canalla. Anna! Aquesta que he de posar, aquesta cançó que m'ha... Sí, aquesta que es diu... És un seguit que està a YouTube. Aquesta? Aquesta. Ole, ole!
Home, és que aquestes són molt conegudes, aquestes, eh? Aquest és un seguit de música catalana que fèiem, i, bueno, tenim diversos videoclips, i aquest, ara, algunes professores d'escola que jo conec, diuen, oh, aquest videoclip els posem a l'escola per animar a la mainada. Molt bé, ja.
I a més a més dóna molt de joc, eh? Perquè s'agafen de mans i fan els cors, aquí. I aquesta va fer servir també per fer animació infantil. S'estimple, no? Vinga, la lluna de pruna.
Fins demà! Fins demà!
El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla. El gegant de la ciutat, ara balla pel terrat. El gegant del pit, ara balla, ara balla. El gegant del pit, ara balla pel cabí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla. El gegant de la ciutat, ara balla.
Ara balla amb el camí. Oh, pinxo, mania, panxo, posa, punxa, punxa, punxa, però allò ens és no. Oh, pinxo, mania, pitxo, posa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, punxa, pun
Però d'aceit, d'olí o de giració? No, no, d'aceitunes perquè es diu així en plan estar per casa. Sí, sí, d'aceitunes. Molt d'estar per casa. Però molt, eh? Pa sucat molt d'aceitunes.
És a dir, la gent estava sentint-te, o et veiem, i jo dic que anaves parlant. Estàvem amb el Jordi Oqui comentant la jugada. Però clar, hi ha paraules que a la millor et diuen com es diu això en català? I en aquell moment et quedes quadrat i te la saps, però no et ve la ment. O sigui, això del picarol, males fotuts, eh? És que li he preguntat, diu, cascabell, i clar, i us...
Carol, quan arriba el moment que l'has de dir, no et surt. Ah, sí, sí, sí. Ho sento, senyor Pompeu Fabra, però... La ment és com un arxiu. Sí, però alguna vegada llença coses que no havia de llençar, eh? I a vegades s'ha de fer... Borrar tot, borrar tot. Sí, tu tens tot arxivat i és en aquell moment que vas a buscar-ho, ara no em surt. I en sec surt. Escolta'm... Digue'm vostè. Ja he d'acabar...
Ens queda molt poquet. Encara vols parlar de diverses cosetes que passen a l'Atenu de Tarragona? Molt ràpid. Fem-ho, fem-ho. Per exemple, el dijous, perquè vam dir que faríem un petit espai per l'Ateneu. Ens hem quedat amb una primera part del Fanfani Claudinete.
Ja continuarem, ja continuarem i marxarem al cine o el que em faci falta. Ara és el petit espai per l'Ateneu. Diu, mira, el dijous 16 a la 7, inauguració de l'exposició fotogràfica Canes Batcache. Bé, com se digui. Backstage. Aproxima 5 cap amunt, 4 cap avall, no em facis gaire cas. Veus-ho de les paraules que dèiem.
Ara m'has fotut, però és igual. Diu que és una nova i magnífica exposició, bueno, si vols parlem en anglès, eh? No, no, gràcies, deixa'l allà, deixa'l allà. Una nova i magnífica exposició de fotografia de la sòcia cineasta, fotògrafa, comunicadora i periodista cultural, Neus Flores, especialista en cinema.
Fantàstic, fantàstic. Sí, i ens presenta aquesta fotografia. La Neus Flores, més informació, per exemple, a les 9, el programa de cinema del company. No sé si ho diran, eh? Sí. És diferent, eh, ells? No, però li he passat el guió i m'ha dit que sí. L'has passat? Ai, que perillós que ets.
Ara hi començaré. La Neu Flores està present al cinema de terror de Sitges a la cotxa de Sant Sebastià. Aquest cap de setmana passat va començar. A Lleó de Venècia, com ho sé, has vist? Però en aquesta ocasió ha triat el cinema de Canes perquè...
Diu que és important. Home, està el Mr. Bean. Clar. Va anar al Festival de Neurones. Ah, no me'n recordo com es diu aquest senyor. No heu vist la pel·lícula? No. Sí, sí. Home, del Mr. Bean sí, me refereixo. Sí, la pena, aquella pel·lícula l'ha de veure perquè et fots un fort de viure. Sí. Bueno.
Estava buscant com es diu l'actor que interpreta... El Benny Hill. No, el Mr. Bean no és el Benny Hill. Ah, el Benny... És el Rowan Atkinson. Ah, aquest, sí. L'he trobat, acabo de trobar-lo. No, deia que el Mr. Bean, que és la pera, fos un far de riure. I és humor ingles i no diu res, eh? No? És igual que el Benny Hill, no parlen. Sí, sí, però al Benny Hill se li entén tot, eh? I no...
Ja està, ja està. Molt ràpid, el dimensi 19, a dos quarts de set, tenim el Niudar, que entrem ja a la 28a temporada, eh? Molt bé. Dirigit per Carles Bernat i presentat per la sòcia Anna Llevar. Els actuants són socis i sòcies de l'entitat, artistes aficionats a la música, al can i al ball, i que ara encetem una nova etapa en molta música en viu.
i la música en viu majoritàriament interpretada o tocada al teclat per el magnífic, formidable increïble, entranyable fantàstic, no té àvia ara mateix sí, no matxaca, eh matxaca pianista perquè jo tinc d'acompanyar tots els cantants
he de dir que el preu de l'entrada per als socis és d'un euro i que també tenen servei de cafeteria importantíssim això és un preu simbòlic i llavors si encara queda un minut vinga va que te tinc la cançó preparada que m'has donat parlant de cinema m'ha faria il·lusió que em posessis la cançó d'una pel·lícula que és dia i nit molt bé
Que és homenatge al Carl Porter, no? Al Carl Porter. Carl Porter. Veus, això ho he dit bé, no? Ai, ai, ai. T'has tornat a The British Right in America, eh? Polamena. Polamena. Diu que con un cojobar, a l'anyo, si no cogea, arranquea. Poca li falta, poca li falta. Tu me'n penses que tinc l'estambor i jo tinc l'estambor. Boníssim, boníssim. El meu has de cantar aquí Freixiqui. Ah. Del punyastre.
I la loteria de la Teneu... Vinga, va, va, ensenya-la bé, espera. Aquí. Que posa la càmera. Molt bé. Posa la càmera, Sílvia. Sí. A veure, parla, digues ara. A veure, a veure. M'agrada, eh? M'agrada aquest número, eh? Sí. A més, és Capicua. 70.107. Fantàstic. Dos aborets i es jugo així. A veure, a veure com sona. 70.107. Quan era 400 milions d'euros...
Tocarà algú segur. Però vinga, a veure si és veritat. Sempre toca, eh? Home, si no tinc tu la pilota. Toca't, no, toca't tornar a jugar. Ah, vols mirar? És per ajudar la teleu, eh? Som molt pobres. Llavors val la pena, val la pena, només amb això. Jo ja tinc, jo ja tinc, eh? Ara ja, la meva part ja me la s'ha enredat. Ja m'has enredat, ja. El dematí vindré aquí a atracar els companys i companyes de... Demà saps que hi apaga, no?
Ah, doncs passa demà, no hi ha problema. Jordi, que hem de plegar, eh? Per ajudar l'Ateneu, dame. Vinga, va, dame algo pa mitjolumeles. Vinga, va. Bueno, ja ho hem de acomiadar. Sí, tanquem amb aquesta, no? Millor, què et sembla? Sí, sí, sí, de Colporta. Colporta dia i nit. De Holy Porta.
I, bueno, cal com que no havia dit mai, però que si voleu trobar música del Jordi Català i Papi de Torressol, els Espejos o el Fanfani Claudinete, doncs aneu al Facebook o al Youtube.
i busqueu Jordi Català i trobareu un munt de videoclips i a més a més videoclips on hi ha imatges de Tarragona que són precioses totalment recomanable i a més a més viureu i recordareu moltes nits de les festes tant de Sant Magí com de Santa Ticle amb vosaltres Jordi, gràcies de nou i bé, fins la tornada fins la setmana vinent ara no pedis pel camí cap a casa
No vaig a colta neu, ara. Jo està a les 8. Ah, que has de fitxar. Vinga, va, vés cap allà. Adéu-siau. Gràcies.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fa molt temps...
que és dins teu una veu que ja no és teva has buscat sense descans una ale que torni a casa
que juntes són mars on hi surten els vaixells transporten pensaments d'amor i llibertat escletges de la realitat on hi podem navegar per anar molt més enllà on ens portim
Encén el foc als cors dels meus germans perduts i abraça'ns. Mostra'ns la llavor que ho fa créixer tot com una flor.
Són els Humanas Sound System. El disc porta per nom Humana i tenim l'oportunitat, espero que, sentir-lo sencer d'altaball i que ens sorprenguin aquest diumenge, dia 19 d'octubre, a la una del migdia, al Casal Vilaplanenc, a Vilaplana i dins del Festival Accents.
I per parlar-nos precisament tenim el 50% d'aquest duet musical que s'amaga d'alguna manera al darrere d'aquest Humana, encara que per aquí estic llegint i ara no sé què dóna font. Ara li preguntaré. Nacho Terres, bona tarda i benvingut. Com estàs? Hola, bona tarda. Com prova, quant de temps!
Sí, però ja veus que... Tornem. No, no, i m'encanta, eh? I m'encanta, i m'encanta. El que passa és que jo crec... Potser que m'hagin enredat la gent de l'Accents. Sí, molt ben enredat. Ah, que sí? Perquè m'ha posat en gran. Presenta la Font. Dic, no, que la Font és de l'any passat, que ja tenen aquest nou. No? Sí o no? Suposo que com que la Font era el primer single...
Jo dic, però la font ja està, que ja tenim el disc que es diu Humana. Que està sencer. Des de l'Abrilià ja es poden escoltar unes quantes cançons més. Per això he dit que m'han enredat. Ho presentes tu així? En plan, que presenten la font? La font ja està presentada dins d'Humana.
He pogut escoltar-te, perquè s'ha rescatat a través de la pràgina mateixa de l'accents, una miqueta quan neix i creix aquest Humana Sound System, però ja que te tinc aquí amb mi, me l'expliques? Sí, i tant. Com va ser? Mira, Humana Sound System surt de les reflexions...
i de les pàjeres mentals que ens fem sovint entre el Roger i jo, el Roger Ferrer, que també era dels meus companys de gossos i amb el qual compartim facetes creatives, també compartim des de fa molts anys un amor pel reggae, ell també està en el meu projecte de versions de Bob Marley. Ja feia temps que cuinàvem la necessitat de fer una cosa més pròpia, més nostra i...
I és que, bueno, al final era una mica una necessitat, no?, d'explorar el territori i les persones des d'un altre lloc, des d'una proximitat, i intentar encara descobrir tot allò que queda d'humans entre nosaltres, no?, perquè estem en uns moments... Que sembla que quedi poquet, eh?, ja t'ho dic ara, eh? Bueno, són uns moments, si més no, molt confusos, no?, on també hi ha, doncs, tecnologies molt disruptives que estan apareixent a la nostra vida i que canviaran...
completament la manera de funcionar. Vam viure fa cinc anys un canvi, una experiència mundial brutal. Totes aquestes coses al final estan transformant la nostra manera de ser, de percebre. I des de la música nosaltres teníem ganes de portar el nostre granet de sorra creant una mica espais de calma, espais on la paraula està dintre d'aquesta sonoritat, d'aquest espai sonor
que és com un ambient de paisatges d'honor que intenta aturar-te en el teu camí, en el teu dia a dia, agafar un espai de calma i des d'allà intentar reflexionar sobre una mica què fem aquí encara al llarg de la nostra vida i com gaudir de, malgrat les confusions, com poder gaudir de la vida al dia a dia, minut a minut.
I també donar les gràcies, que això també és el que es dedueix molt de les vostres cançons, a tot el que hi ha al nostre voltant i que potser moltes vegades n'hi veiem. El palpem, el respirem, el toquem... L'hem de donar gràcies de moltes de les coses que ens fa, però... Poso que avui dia el més revolucionari gairebé és anar a poc a poc.
Sí, sí, sí, no córrer. Costa molt, no? I llavors és això, intentar poder oferir espais de calma. Estem molt contents, aquest estiu que vam començar ja des de la primavera a rodar això, perquè no en teníem ni idea de com podia anar aquest format, no? Perquè és bastant diferent del que és un concert habitual, tampoc és una sessió de DJ, és una barreja estranya.
I, ostres, ha sigut molt bonic veure la reacció i el que podem crear en espais més íntims, més petits, més comunitaris. I també més grans, perquè també, no sé si utilitzeu la pròpia natura com a escenari en alguns llocs. Us heu trobat? I tant, imagina't, clar, poder tocar a la pròpia sorra a la platja o dintre d'un poc.
Sí, hem pogut fer coses molt boniques en aquest sentit, com a experiències molt immersives. Sí. Que al final és això, poder gaudir de les coses petites, simples. No ens estem inventant res, eh? El que passa que el que sí que suggerim és aquesta pausa, intentar entrar tots junts, parar una mica motors...
i entrar una estona en un espai d'autoreflexió i també d'inspiració i esperança. Doncs tot això i molt més, que no volem desballar-ho tot, Nacho, ho trobarem aquest cap de setmana, aquest diumenge a la una. Però anem d'anar cap a aquest, al vostre disc, on hi trobem set cançons. A sobre de l'escenari m'imagino que hi haurà molts més regals musicals que ens feu.
Com ha anat la gravació d'aquest disc? Us heu hagut de restringir d'alguna manera, de dir, parem amb aquestes set i avançarem més endavant o ho deixem pel directe? O era el que en aquell moment necessitàvem?
Mira, va ser un xup-xup. Realment tot aquest disc gairebé està composat el 2021, 2022... Què dius? Tal de temps, tal de temps? Sí, llavors va arribar la gira de gossos, l'última gira com de mig comiat, llavors vam dir, escolta, parem màquines i dediquem-nos ara a celebrar el que toca, i després vam tornar a reprendre el projecte ja gairebé per fer les últimes mescles, retocs... I ens va semblar que començar amb aquestes set era...
Clar, era el primer... Era com obrir la llauna, no?, d'aquest nou projecte per nosaltres. I ens va semblar que ja havíem fet com un... Tot i que vull dir els discos com a tal, com a obres, ja no són coses... Tot i si nosaltres ho intentem, entenem tot aquest disc com una peça, de la 1 a la 7, doncs tota una sèrie de coses que van passant, no? I ens va semblar que estava bé així. I ara en directe ja hem incorporat més cosetes...
També algunes cançons que no les podem editar, no les podem pujar fàcilment a les plataformes, perquè també ens agrada molt anar al directe a jugar amb coses que han dit altres que ens han precedit, una mica els savis. Llavors, per exemple, una de les cançons xules que tenim és un ridem-re, tot una base, on tenim el Mujica explicant-nos un...
sobre el discurs que va fer a la ONU, és un discurs preciós, i llavors és com deixar cap arrel música i que nosaltres puguem fer la música per darrere, doncs també és una manera de deixar espai a que grans persones, com el Pau Riba, que també apareix en el concert, doncs també és una manera de convidar a la reflexió dels que ens precedeixen, no? I també donar-los actualitat i veu, no? Que moltes vegades, o sigui, no és com en moments com aquest, potser l'oblit fa molt de mal, eh?
I finalment el que fan és recordar-nos, senzillament. I tornar-nos a posar. Però ens recorden allò que a vegades se'ns oblida.
que al final és de les coses més importants. I t'anava a dir fins i tot que ens tornen a posar a puesto, que moltes vegades estem així com a descarrilant, que no saps... Que deies abans, anem tan de pressa en aquesta vida ara mateix, en aquest moment, que el poder parar, el poder dir estic respirant, potser fins i tot per alguns, és un luxe. Absolutament, absolutament. Sobretot és...
Suposo que el que ens passa és que no ens som conscients, no? És com fins que no hi ha alguna cosa que ens para de veritat, alguna cosa de veritat, de veritat, ja sigui la salut, ja sigui algú del nostre entorn que... Llavors, de cop i volta reaccionem, no? Però què interessant seria no haver d'arribar a aquests llocs, a aquest punt, no?, i poder abans...
respirar, reflexionar i decidir com estic veure com estic i veure quines possibilitats tinc de canviar les coses que tinc davant meu ara entenc també moltes coses perquè he trobat una pàgina web que després et volia preguntar però és que me ve el cas ara mateix i que és el retir del silenci, música i interioritat explica'm d'una altra part però que forma part de tu
I quan tinc temps, per poder també compartir amb altres persones, doncs m'agrada poder fer aquests... Són uns retirs, senzillament el que faig és com... T'has d'imaginar com si estiguéssim a dintre d'un riu i pujessis amb una canoa, que la porto jo, i bàsicament aquesta canoa és a través dels silències, la música, la paraula, les passejades, res tan simple com acompanyar algú...
a retrobar la seva música. Llavors, quan apareix la música de cadascú, quan apareix el que hi ha dintre de cadascú, de cop i volta ens compartim un espai molt xulo. És una cosa que ara fa un parell d'anys que no trobo...
perquè al final és hipotecar més caps de setmana i llavors també soc pare de dos adolescents i llavors és com també un temps de dedicar això, no? Però és una cosa que sí que m'agrada molt poder fer-ho per mi i convidar altres persones a compartir-ho. És una altra mena de concert però que al final també té la seva...
Una manera que tenim els músics de portar, que són moltes, a vegades és fer grans coses, grans jous i grans que està molt bé, però també amb les petites coses a vegades pots aconseguir un contacte molt més directe i més profund. Jo que t'anava a dir fins i tot de trobar la teva pròpia vibració seria, no? Sí, sí, cadascú té la seva, cadascú té la seva, el que passa és que ens desafinem.
I després també ens la deixem desafinar, que aquesta és una altra, eh? Quan ens deixem emportar per aquesta... O no volem ser l'instrument que som. Per exemple, per exemple. No volem ser... No volem acceptar i volem ser una altra cosa i llavors és com... Encara ens ho posem més difícils. Doncs quan passi aquest terme i es torni a preparar de nou, sisplau, explica'ns-ho. I ens retirem una estoneta també amb tu, que també ens agradarà, eh? Ja t'ho dic ara.
D'acord. Bueno, de moment, aquest dissabte, aquest diumenge, un tastet, això. Home... Allà, a Vilaplana, que em fa molt anil·lonari, i és un...
Un poblet que segur que ens estarem molt a gust i compartirem, en aquest cas, serà un matinal, a l'hora del migdia. Sí, això ja és concert vermut gairebé, eh? A veure si estarà menjant patatonetes allà, escoltant-vos i entrarà el vermut. Sí, amb la calma, hi ha gent que li agrada escoltar-ho assegut, hi ha gent que li agrada començar a bellugar el cos, això cadascú tria la manera, l'experiència com ho vol viure.
Molt bé, molt bé. Recordem que serà a la una, com molt bé deies, el casal Vilaplanenc, que si entreu dins del Festival Accents allà hi trobareu tota la informació i a veure què és el que passa. Jo m'agradarà poder veure-us i a sobre l'escenari tindrem un indi i un astronauta o només serà el Nach i el Roger? Això és la nostra peculiaritat, que som ben diferents
I alhora també simbolitzem aquest, des de l'origen, d'allà on venim tots i allà on estem anant. De bona manera és això, humana és aquesta mirada.
I després d'aquest cap de setmana, o abans potser, no sé si d'aquí el diumenge teniu alguna coseta més que es pugui explicar, com a les concerts. De fet, el dia abans, el dia 18, estarem tocant a les 8 del vespre un poblet del costat de Manresa, que és on som nosaltres, que es diu Artés, i també dintre les activitats del Correllengua, per tant, també esteu convidats.
M'ha agradat moltíssim, ara no me surt, ara m'he quedat aquí encallada, el cartell, ara que no em sortia la paraula, el cartell que s'ha fet amb molt de colors, que és preciós aquest.
Això és el Roger, que és un artista. Ah, ho ha fet el que dius, ho ha fet ell? Doncs felicita'l, eh? És boníssim. És un artista amb aquestes coses i, a més, molt detallista i no pot estar-se'n, li agrada fer els capells. I també és una altra part, no? Al final creiem molt que l'art té coses a dir i a explicar. Això hi ha tanta informació i tantes coses, però a vegades ens podem aturar i observar, passen coses.
I t'anava a comentar una altra cosa, que clar, és que ara gairebé ho feu tot. No? I la xarxa. Sí, el que passa és que també és això. Has de trobar la teva mida. I crec que hem trobat una... La mida en la que estem ara ho podem fer. Si la fem més gran ja serà diferent. I ens agrada aquesta, saps? Poder viure aquesta...
poder anar als llocs a tocar i després compartir amb la gent una estona i saber què passa allà i això ens omple molt i quan fas coses tan a vegades grans com fèiem abans tot això a vegades costa Anava a preguntar-te precisament això s'ha comptat en algun d'aquests concerts no sé si com als inicis o potser alguna vegada com a clucada d'ull depèn del poble on estigueu amb algun dels vostres compis de sempre de gossos o no? Sí, clar
també genera interès en les persones que ens han seguit durant aquests anys i tenen curiositat per veure... Clar, el que no poden esperar és que allò sigui, bossos. No, no, no, òbviament. Hi ha la nostra sència, evidentment, però és un altre marc, una altra mirada, diferent i sentit. I més personal, clar, i més personal, i tant, i tant. Sí, més d'aquest moment que ens toca viure ara. I que esperem que... No sé si hem de canviar molt
I que sempre sigui per bé, eh? Que tan complicat està, i tant, i tant. Sempre hi ha oportunitats. Cada dia surt el sol i, per tant, hem d'intentar mirar l'horitzó endavant i començar per les petites coses. Començar per un mateix és un bon punt de partida.
I moltes vegades també ho comento, no sé si també ho has pensat, que nosaltres aquí som un granet de sorra, que moltes vegades sembla que ens hem de menjar el món. No, el món ja menjarà nosaltres i els que vinguin darrere. Hem de aprofitar els petits moments per gaudir-los, per fer-los nostres i per viure moments com el que ens oferireu aquest cap de setmana. I no oblidar-nos que venim a jugar, si hi ha res tan important.
juguem aquesta setmana a la una del migdia recordo de nou amb la presentació d'aquest al vostre disc Humana que com el bé deies des de res a principis d'abril que va treure el caperronet en el món musical i que bé que sona Nacho Terres, gràcies records el Roger i família
I ara ja, amb el teu permís, ja acabem amb la cançó que va ser el vostre primer senzill, que és aquest elefant, en la qual espero que tinguem aquesta aigua fresca que te'n necessitem. Nacho, gràcies. A tu, per tots. Adéu, adéu. Podia, de veres podia comunicar-me amb el món com no havia fet mai.
Era com estar dins d'un somni net i transparent. Era un to, era un mar. Ara comprenia que no hi ha res que ens faci diferents. Som el tot, som germans. I no és senzill poder sortir de la dualitat.
Hi ha mil preguntes que acompanyen el teu pa, el teu pa.
Qui és que em dicta les paraules? Qui és que em dóna forces per seguir endavant? Qui és qui nada quan em falta l'aire? Qui és qui sento sempre que està al meu costat? Qui és que m'avisa quan tinc gana? Qui és qui veig quan em miro al mirall? Qui és qui em connecta amb l'esperança? Qui és qui s'emociona quan et veig passar?
I des d'aquell dia busco un nou dia per poder fer etern per sempre aquell instant. Camina, jo sento caminar quan em pregunto quin ha de ser el proper pas.
que em permeten viure aquest present sota el sol fill del mar viure en aquest món com sóc i no sentir-me diferent som germans som humans quan et miro tu em recordes aquell instant
I les respostes, mica en mica, van arribant al teu pan. Qui és que no em dic de les paraules? Qui és que em dóna forces per seguir endavant? Qui és que inala quan em falta l'aire? Qui és que sento sempre que està al meu costat? Qui és que m'avisa quan tinc gana?
Doncs aquesta humana, aquest disc, s'obre amb tribu, jo soc tu, mare terra, vida, anem. Aquesta font, que està al número 6 d'aquest disc, ja es tanca a Boomfly.
Un disc que et recomano que, òbviament, t'escoltis per tenir l'oportunitat de gaudir-los encara més intensament en aquest viatge musical. Us ho recordo de nou. Serà aquest diumenge, apunta, apunta, a la una del migdia, al casal Vilaplanen de Vilaplana, dins del Festival Accents.
Humanas on System que és aquest parell que segur que coneixes el Nacho Terresa i el Roger Ferrer aquest projecte que com molt bé ens ha explicat el Nacho combina l'energia del rigui i el dub amb tocs electrònics i instrumentació del world music el Nacho a la guitarra i veu principal conjuntament amb el baix i les veus del Roger doncs tot aquest experiment magnífic
Aquest cap de setmana a Vila Plana. I nosaltres us diem adeu, mira quina hora és, que ens toca marxar. Això sí, demà tornem. I no és una amenaça, que serà una veritat. Ara, penseu-ho bé.
Fins demà!
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre.