Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La manifestació convocada per les plataformes d'usuaris del tren serà el proper 7 de febrer a la tarda a Barcelona. La convocatòria busca denunciar la situació crítica, diuen, del transport ferroviari a Catalunya...
i reclamar un servei públic digne, segur i eficient. Atribueixen la situació a Rodalies, a anys de desinversió en infraestructures i a una mala governança del sistema per part de Difet Renfa i els respectius governs. Anna Gómez és la portaveu de Dignitat a les Vies.
que aprengui d'aquesta caiguda, que una de les coses que s'ha demostrat és que l'assistència als usuaris és nula, que no s'està fent bé i que crec que han de fer una pensada de com ens atendran a partir d'ara i com ha de moure's la informació a les andanes, tant de l'alta velocitat com fora. I després el tema d'inversió i veure on està invertint i com.
Rodalies que segueix funcionant amb servei reduït i amb aquests plans alternatius de transport que inclouen la mobilització de 146 busos arreu del país. I els usuaris de l'estació del Camp de Tarragona que feien fila per accedir a les andanes per agafar l'avant i els haver a primera hora amb retards de poc més de 10 minuts. Les instal·lacions registren aquests dies un increment d'usuaris.
El tema va per llarg i no tinc cap tipus de fe ara mateix ni amb Rodalies ni amb el sistema ferroviari català, que veig que està en una decadència absoluta, la veritat. Sí, no és cap novetat que els trens no arribin a l'hora, però sí que sempre fa més ràbia quan saps ni quan podràs sortir ni quan arribaràs, no saps quanta estona et podràs passar en el camí, la veritat que fa bastanta ràbia no poder planificar el teu dia a dia. Doncs jo normalment agafo Rodalies a Reus, el que passa és que no m'enfio molt últimament per tot el que està passant.
És la primera vegada que agafo la ve aquí, direcció Barcelona-Sants, perquè jo sempre anava amb rodalies, però, clar, com que últimament no m'enfio, que sempre hi ha una cosa o una altra, doncs he intentat anar a tiro segur. El Partit Popular de Tarragona ha demanat la dimissió del ministre de Transports, Òscar Puente, i de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, pel col·lapse ferroviari.
I l'equip de govern insisteix que no es demanarà la declaració de municipi turístic ni la possibilitat d'ampliar els horaris comercials a cap zona de la ciutat. La consellera de Comerç, Montse Adán, recorda que actualment els establiments de fins a 400 metres quadrats ja poden obrir en diumenge durant tot l'any.
Però nosaltres no apostem per ampliar aquesta zona d'interès turístic o com a municipi turístic els 365 dies l'any. Pensem que el comerç de proximitat l'hem de cuidar, si no ens quedarem sense ell, perquè realment són uns valents que estan, com dèiem, a peu de canó cada dia
que tenen una competència ferotge amb altres models de comerços. El cas és que a la part alta són pocs els locals que obren en diumenge més enllà dels que venen souvenirs o que estan orientats al turisme. Antonio Gómez, de personal joierí al Carrí Major, admet que ells són els primers que volen conciliar i també volen seguir sent petits. Si se ampliasse la ciudad...
El tema de la apertura de todo el año solo ayudaría o apoyaría a los grandes centros comerciales, cambiaría el uso de la gente joven en la forma de comprar el día de compra y eso iría en retrimiento del pequeño comercio seguro. Hay unas normas en este juego, hay unas normas y esas normas hay que cumplirlas.
Dies enrere, la presidenta de la Cambra de Comerç va demanar públicament que els establiments de la ciutat poguessin obrir en diumenge per atendre les necessitats dels carabaristes. I per primer any, Tarragona s'assuma a l'encesa de torres, talalles i talaiots pels drets humans, un acte de sensibilització i solidaritat amb les persones migrants i refugiades que perden la vida al mar Mediterrani.
L'acta serà dissabte, 31 de gener, a les 12 quarts de 7 de la tarda, a la plaça del Rei. N'ha parlat Cecília Mangini, la consellera de Cooperació. Significa, de alguna manera simbòlica, acompanyar a todas aquellas personas que dejan su casa, su vida, sus afectos, para una aventura que muchas veces acaba muy mal, perdiendo la vida precisamente en nuestro mar Mediterráneo, en el Mare Nostrum.
Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuntcat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Agafa confiança, vulguis o no, quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge, 1 de febrer, a dos quarts de 9 del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
Roy a l'Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de callar Hasta luego cocodrilo
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, hola, què tal? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, aquí comença el nostre Fans de Tarragona. Avui t'he de dir que tenim gairebé no l'estudi ple, però que ens agrada quan ens visiten i tenim l'oportunitat de parlar de coses molt interessants, com serà el cas d'aquí una estoneta. I em diràs, que no està el Jordi? Sí, precisament ell és el responsable. Jordi, Jordi, Jordi, benvinguts a Tarragona Ràdio, com estàs?
Bona tarda. Bé. Bé, com sempre. Avui tenim rebanyo, eh? Sí, avui. Jo ho tenim més bé que altres dies. Avui, saps? Perfecte, eh? A més a més, m'agrada perquè a més dona energia a l'estudi. I tu ja saps que moltes vegades quan me parles de moltes de les coses que passen dins, precisament de casa teva, perquè no deixa de ser de casa teva,
Sempre et dic, que vinguin, que comentem, que així ho fem, i avui ja... Avui ja és complet amb la paraula. Avui la teniu de Tarragona, ens porten les convidades d'honor, eh? La sòcia, la sòcia Micaela. Sí. I la que serà sòcia... Sí, ja l'estau enredant, ja l'estau enredant, la Sònia. Sònia, ja t'està enganyant. A mi està quasi, quasi, eh? Me falta muy poquito a mi también, eh?
Som pobres. Necessitamos socios. Jordi, nosaltres som muy facilones, també, de convencer. Ja ho saps, que són molt fàcils. Avui parlarem dels... Es veu que algú fa anys, no? No només és la ràdio. Aquest 2026 fa 50 anys cantant en català. Alguna cosa m'han vingut, m'han dit. Però 69, cantant.
Déu-n'hi-do, d'aquí res dones la volta, eh? 69, eh? De baix cap a baix, després. 68, 67... Anirem descomptant, després. Bé, doncs... Sí, sí, faig 50 anys cantant en català. Molt bé. Des de l'any... el 1976. Molt bé. I després parlant d'un acte que es fa...
a l'Ateneu de Tarragona i que té a veure precisament amb les nostres protagonistes. Un acte que ja gairebé a partir d'avui ha quedat consolidat que es farà una vegada al mes, que és la tarda dedicada a Argentina. Molt bé, molt bé. Però no té a veure, no?, el del tango, que també ballem, o no? No, les mielongues de tango... Ah, això és una altra... Molt bé, no? Esteu que us sortiu, no? Miquela, que jo sempre li dic Micaela...
I la Sònia? Miquela, te está adoptando. Te lo está adoptando ya directamente, para que ya te sientas más de la Teneu que nunca. Ja la s'he convidat a fer una visita guiada. Veus? Perquè, clar, la gent potser no ho sap, però la Teneu va ser el banc d'Espanya. Va ser un refugi de la guerra.
Claro, tiene mucha historia. Uy, i les pedres, les pedres que sustenten les arcades, estan tretes de l'antic teatre romà, del segle XIX, clar. Fem una cosa, perquè encara no he posat el vídeo, no he posat en marxa res, perquè això és la presentació del programa. Encara estem presentant el programa. Doncs que no marxeu, que ja us he tancat la porta, o sigui que no podeu sortir. Acá nos queda más. Sí, sí, i la porta està cerrada, con llave. Ya no podré salir, no podéis salir. No, no, vamos. Hasta ahora, fins ara.
I també us hem de donar una notícia una miqueta tristona, ja us ho anunciàvem ahir. Pepet i Marieta anuncia que s'acomiada dels escenaris en una gira de concert. Parlem amb el Josep Bordes, amb el Pepet, precisament d'aquest conjunt, i que ens parlarà una miqueta de com va ser o com és que decideixen, precisament, deixar els escenaris. Jo sé que per allà tenen una nova història, un nou projecte musical, que és la Colla Pirata, i que els hi tiro una miqueta més. Però bé, això ja ens ho explicarà ell.
Anem a posar una mica de canuda per l'amor i a donar una mica de guerra? Doncs vinga, som-hi.
Ja fa temps que s'ha callat. Ja fa temps que mira el mar amb el vent rovellat. Quatre rodacions.
Quatre rodes i un forat. Ara que me la sento una miqueta més. Jordi, explica'm. Quatre rodes i un forat. Aquest canó de Palamós. Aquest canó que s'ha de situar. Està ben armat, eh? Sí, sí. Aquests són uns canons que es van enfonsar.
a Blanis, per la zona d'Ablanis, per la Costa Brava, de la Guerra del Francès. Llavors es va recuperar i aquest està a Blanis, o sigui, es pot veure aquest canó, eh? Sí. I llavors vam fer la cançó en Bavanera. Ah! El canó de Polamor... Però clar... Ha sortit una miqueta el meu avi va anar a Cuba, eh?
El canó de Balamor, quan va a la cuva... Però jo vaig agafar, i quan vaig fer aquest últim treball que he fet musical, Jordi Català, Valeria, rumb a rock, l'he fet en tecno-rock.
que és la sintonia del programa. La nova? La nova sintonia, sí, sí. Però abans teníem una altra, i aquesta, mentre duri la guerra, doncs la farem sonar, per a veure si amb una mica de sort. El que passa, cada vegada s'està complicant una miqueta més, eh? Ara ja en tenim dos fronts, eh? Entre el Trampes, el puto, i el Shalom Shalom,
Mare meva, si estan apanyats. Parlem de coses positives. Vinga, i coses boniques. Vinga, va. Com les nostres confinades. Vols que entrem directament amb elles? No m'havies dit que volies parlar una miqueta d'allò dels 50? Bueno, no, ja ho hem dit.
Sí, ja està. El 50 aniversari del Jordi Català i cantant en català, del 1976, però només fer el comentari que t'he dit abans, que abans del 1976, ja en època sobre els anys...
1969, etcètera, jo ja cantava en català. Però si tu no hi eres, Jordi. Sí. Que tu és pitjor, va. No, va, que sóc dels 52. És que ja, home, però tu dius que sí, i tu dius, sí, sí, és veritat, és veritat. No, seria enganyat. Era munt germà, era munt germà. Seria enganyat, ja saps que jo soc molt bon. Això és veritat, això és veritat. Doncs, amb un grup que es deia Els Espejos, ja fèiem un seguit de música catalana, que es deia El Popurri Pachanguero.
Doncs vinga. Mira, que tenim aquí una miqueta de pupurri pachanyero. I després també fèiem l'Estic xucat, de l'Helvis Presley. Però no a versió lliure, eh? No. Mira-te-la. Olé. Canya, canya. Vinga, va. Crec que la música catalana era avorrida. No, no, no.
que no m'hi parlava, amb un somriure estranya, semblava que volgués tenir-me més a prop. El món no respon, no sé què passa amb mi, és amor que estic xucat.
Fins demà!
Ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Doncs aquesta era una de les cançons. Gràcies.
Una de les cançons que fèiem amb els Espejos, però ja a l'any 69. No n'hi do, eh? Després en Liti Remigre també teníem alguna experiència en català, incluïda un disc, però ja català a català, a partir del 1976, com a Jordi Català, valgui la redundància.
Molt bé. I a més a més... Molt bé. I que per molts anys... Per molts anys. I que tinguem la oportunitat d'explicar-ho aquí. Home. Què et sembla? Espero. Hi ha portes obertes. Sí, sí, sí. I ja saps que a mi m'agrada que hi hagi moviment. I com vas dir, que parlarem de la penya argentina, que tenim una cosa que comentar... Avui fins a les convidades estaven ballant amb el joc català. És veritat, eh? És veritat, eh? I ballaven en català, eh? Oh, i tant, i tant. No en tenia més...
Això és important, eh? Això és important. Ai, qui ho deia, això? Això... Ara no toca. No, no, no. Ara hem de camió de banda sonora? Sí. I parlem del que passarà aquest dissabte, dia 31 de gener, a l'Ateneu de Tarragona, al carrer San Magí. Número 4. O era el 2? 2-4. Ah, va. Que sorpensa...
El baile ha comenzado allá por Santiago del Estero, retumba en toda la selva, el repicar de un mombo le muero. De fiesta toda la noche al dulce brillo de las estrellas, bailaba la telecita que era la danza, que era la reina.
Doncs... Molt bé. Que es visqui de meravelles, que tenen un ritme. I tot això, no sé si és el que ens portaran, que ara ens hi preguntaré. I tant! Sí? És el que portaran? Sí, sí. Ja ho explicaran elles, però ara quan ha començat la cançó amb el tambor... Sí, sí. Guai, tu! Feia un tambor i tot, eh? I no era el disco, però és que ho fa igual, eh? Sí, sí.
Bueno, bueno, él me hace muy buena fama. Gracias Jordi, gracias por la invitación. Bienvenida Miquela, bienvenida Sonia. Muchas gracias. Voy a explicar un poquito, que eso es lo que tenemos la oportunidad para vosotros. Que eso te disfrutaremos este sábado.
Este sábado 31 de enero tenemos la primer Peña del Año, que ya es la sexta edición. Peña Argentina, Encuentro Argentino Bien Peñero, con música, baile, mate, esmerado servicio de cantina. Empanada, Ferré.
Vino, refresco, todo. Acá nadie baila o canta solamente. Es un encuentro donde se toma mate, se toma vino. ¿Y mate? Y mate no puede faltar nunca.
Molt bé, Micaela. ¿Y tot començarà a partir de què hora? Esto va a empezar a les 7.30 de la tarde con una classe de dança folclòrica a cargo de un maestro muy querido, compañero, que vino de Argentina y ya se está yendo, o sea que hay que aprovechar también los artistas que vienen y se van.
un gran bailarín muy comprometido socialmente también, que se llama Chiqui La Rosa, así que invitamos a toda la audiencia que se acerquen, no hace falta tener conocimientos previos, una danza popular, eso significa que todos y todas la podemos bailar, así que nada, invitados a bailar, porque en La Peña después hay que encender el fuego bailando, con este frío que hace en Tarragona, no solo tomamos vino, sino que bailamos y cantamos.
Y el Ateneu nos presta, se presta, el espacio es muy acogedor y lo sabemos llevar muy bien tanto los argentinos como la gente que viene también de acá para poder bailar y apreciar la música ya hemos tenido en este espacio, en el Ateneu.
dos encuentros que la verdad fueron muy bonitos, muy bonitos, tuvieron mucho éxito. Sonia ya arrancó desde el año pasado que tuvo encuentros de peña en la Casa del Yardí, después en otro bar argentino de Buenas Raíces.
Y esta sería la sexta edición, la tercera en el Ateneu. Y todos empezamos bailando de a poquito a poquito. Y como el Jordi recién decía que no estábamos al aire, aprendemos a hacer de todo. El que no toca el bombo, toca la guitarra, el que no canta, baila, el que no lo ponemos a servir de cerveza. O sea que nadie se queda con los brazos cruzados. Para todos tenemos un trabajito.
I veu el mate. Un ambient, clar. I, per cert, el servei de cantina, les empanades. Quines empanades més bones? Home, és que poden donar... Uf! És que són...
Empanadas argentinas muy caseritas, hechas acá, pero son empanadas nuestras, cocinadas con nuestras manos en nuestra casa y Gastón también que nos ayuda a hacer las empanadas de carne y después nosotros también hacemos de espinaca y queso, jamón y queso. El folclore es un poco eso, ¿no? También todo, compartir no solo la música y la danza, sino también la gastronomía. Exacto.
La panxa és important? Claro. A ver, ¿cuando habilitamos la parrilla en el Ateneu para hacer un asado? Un asado. Ah, Jordi, cuando quiera. Sí, sí, cap problema, eh? Sí, sí. Bueno, així una mica la Miquela és la coordenadora i la que ho ha portat a l'Ateneu, però ara ja diu que delega. Ah, ostres. Comença, comença a delegar.
Ah. I delegar a la Sònia. Aleshores, Sònia, què et ve, això, de treballar, com la Miquela, amb tots aquests temes? Bé, clar, delegar no es pot delegar així com així. No, no, por supuesto. No?
La suya tiene mucha trayectoria también. Nos hemos ido delegando mutuamente en estos dos años, porque como decía Mique, el espacio de folclore argentino en Tarragona empezó en el 2024 con clases de danza que me propuse ofrecer en Tarragona como una forma de encontrarme un poco en casa, ¿no? El folclore es eso, es estar en casa.
y poder hacer red también, encontrar otros y otras argentinas y de otras culturas que quisieran conocernos e intercambiar también. Entonces empezó como una semilla muy pequeña con esa intención y en este Hacer Red nos encontramos con Miquela que apareció en una de estas propuestas y empezamos a conversar y nos encontramos las dos bailarinas de distintas provincias argentinas
Muy bueno. Y bueno, yo ya venía organizando algunas peñas en otros espacios y bueno, nada, dijimos, si a las dos nos gusta, lo hagamos juntas. Claro, claro. También parte del folclore que nosotras defendemos es el folclore comunitario.
Es el folclore que se hace con otros, con otras, que defiende nuestra identidad, nuestra memoria, un poco como lo que estabas contando de tu proyecto, bueno, de cantar en catalán, ¿no? Es defender la memoria de los pueblos. Y eso se hace con otros y con otras, no se hace en soledad.
Ah, super, ¿no? Compartiendo, sí. Claro. Y con todos. Entonces con Miquela fue, bueno, dale, vamos, lo hagamos. Entonces un poco el proyecto que empieza por Las Peñas y que puede seguir por otros sitios, por otros espacios, es como dice una canción catalana.
Casa meva és casa vostra. Ah, sí, home. I que casa meva és casa vostra. Si és que hi ha casat d'algú. I és casa de tots. És home, sis, eh? Sí, sí. Molt bé. Un poco ese es el espíritu de la penya argentina.
Molt bé. Que bonic, eh? És una passada. Jo volia fer un comentari al públic, abans de posar una mica més de música... Vinga, va, sí, sí. Tant la Miquela com la Sònia, que són argentines de pura cepa, però integrades aquí a Tarragona, per suposat,
Però que entenen el català perfectament, eh? Perquè jo estic parlant en català i m'entenen tot, eh? Sí, sí, van fer que sí amb el cap. Això sí, és important. En unos meses venimos y te hablamos catalán, Jordi. Cap problema. Es parte también de la cultura, eh? Sí, claro. Aquí el que es tracta és de no perdre la seva identitat
Però sí que és bo integrar-se i la prova és que se parla en català i... Integrar-se i mesclar-se també. Sí, i tant. El Jordi, que no lo nombramos antes, tuve la participació en la peña que hicimos, la primera peña en el Ateneo. Sí, sí.
Él pudo cantar también con su alumna, hicieron dos canciones y la verdad que estuvo muy bien en el sentido de que la gente sepa que no solamente es un encuentro de argentinos, si bien el espíritu es argentino, están todos invitados...
tanto abajo del escenario como arriba y el Jordi cantó con su alumna con guitarra y voz y la verdad que nos dejaron a todos de boca abierta porque hacer los ejes de mi carreta de Atahualpa-Yupanqui chicos la verdad que para nosotros es un honor y también que la haga el presidente del Ateneo y siempre bueno que se repita
Jo sempre dic una cosa. Abaix de l'escenari, el president, si voleu. Però quan pujo dalt, és l'artista, Jordi Català. Canti Català, castellà o per telèfon. Perfeccional. Sí. Posem una cançoneta, voleu? Què sembla, Sílvia? Escolteu una mica més de música. Vinga, va. Que salga un tigre del monte i me haga pedaços.
Bona nit.
Eso quisiera, quiero morir en tu brazo
De todo tengo, pero de tu amor soy pobre. Tengo oro, tengo plata, tengo metal, tengo cobre. De todo tengo, pero de tu amor soy pobre. Palomita chiquitita, chiquitita y palomita. Dichosa de tu manita que te parió tan bonita. Naray.
Gràcies.
¿Y esa maravilla que estamos escuchando? Esta maravilla es Luciana Jury. Luciana Jury. Canciones... Justamente estamos escuchando un bailecito que no tiene autoría, que alguien lo deba haber escrito, pero que no se sabe. Quisiera que salga un tigre interpretado por muchos cantores y cantoras argentinas. En este caso estamos escuchando la tremenda voz de Luciana Jury.
Pero este bailecito, más del norte argentino, de acá donde mi compañera, Sonia, es lo que estamos escuchando. Además, Sonia me decía, búscame esta o búscame aquella. Yo ponía la cara, me ha visto cara de alucinada porque claro, no las conocía.
Y digo, que bien suenan, y digo, déjame que me lo guarde. Me lo guardo, que lo se pase, Sonia. Gracias. Justo esta cantora estuvo... En Argentina está sucediendo el Festival Nacional de Peña y Folclore, ahora mismo. Y esta cantora estuvo ayer en vivo, en Cosquín, en Córdoba. Bueno, nada, es una de las voces nuevas, vamos a decir, del folclore...
Teniendo en cuenta también un poco nuestra mirada, que es que el folclore está vivo, que el folclore se transforma, que el folclore se modifica y bueno. Sí, el que tiene la oportunidad de escuchar e investigar un poco de Luciana Yuri, bueno, ahí con Leonardo, el gran Leonardo Fabio.
También tiene cosas muy bonitas hechas que por ahí escucha la voz uno y esto realmente es folclor argentino porque por ahí se le escucha una tonada media de cantadora y también mamamos cosas de culturas de acá y no solamente se ve reflejada en el baile sino que claramente en la danza y en las voces también. Bueno, Luciana yo creo que es una de las...
uno de estos modelos que toman un poco de lo que tenemos de acá y lo hace muy muy argentino la fusión la mezcla de las culturas muy bonito bueno Silvia tengo una pregunta trampa para tú
Per mi? Quina por me fas. Me da más miedo. Tu saps per què la Sònia no diu jo? Aquest jo argentí. I la Miquela sí?
Perquè deu ser de diferents zones. D'Argentina. Molt bé. Estava escutando el programa. Molt bé. Molt bé. Ella és del nord. Estava escutando. Estava escutando, eh? Ja us diuen que la Silvia també és un crac, eh? Sí, ja lo vimos.
Pero nos queda una canción todavía que poner. Y sabes lo que está... Mientras que estabais comentando un poco precisamente sobre Luciana, que también sería muy bueno de cara a un futuro, que dentro precisamente de estos actos de la peña argentina que hacéis, que no solamente se queden las actuaciones, sino incluso un poquito de esas pequeñas biografías que se pierden en el tiempo y que forman parte de la historia de Argentina como tal. Sería muy bonito. Sí, sí.
Igual con Luciana o con otros miles de grupos que hay. Les podemos ir acercando, claro. Y es una manera también de seguir. Claro, y de seguir conociendo artistas argentinos. Hay artistas muy... Bueno, ahora está pasando también algo muy interesante, Sonia, que no hemos tenido oportunidad de hablarlo mucho, de Milo Jota, que es un chico bastante joven,
Un poquito nomás. Un poquito más joven que nosotras, tal vez. ¿Qué vas a decir? Que ha empezado a ser... A partir de otra música, de otro género, quiso incursionar en lo que es el folclore y está llevando al folclore vivo, al folclore actual. Milo Jota, con colaboraciones de otros grandes artistas argentinos un poco...
con más trayectoria, ha logrado llevar el folclore un poco más viejo con el actual ahora. ¿Hay alguna canción de utilidad de Milo Jota? Hay un diálogo intergeneracional que hace él con leyendas folclóricas como Cuti y Roberto Carabajal.
Hay una canción que se llama Bajo de la Piel. O La Pucha con el Hombre. La Pucha con el Hombre. Sí, La Pucha con el Hombre puede ser que es una letra tradicional y la reversiona. De Milo J, sí. Bueno, esa es una versión, claro, es una versión ya vieja que él hace, la es actual, pero bueno, Milo J tiene canciones de él mismo, muy jovencito,
que también ahora corresponden al repertorio del folclore argentino. Eso nunca se pierde, no es que nos quedamos con el folclore viejo y cuando uno dice folclore se tiene que decir a la música que escuchaban mis abuelos. No, la música folclórica que escuchamos hoy actualmente también es folclore. Por ahí no encontramos exactamente...
No exactamente de la misma manera, pero de eso se trata, de ir actualizándolo, porque todo se va actualizando. No vivimos hoy, igual que hace 40, vos más que nadie nos puede decir cómo empezaste y en qué momento estás ahora de tu carrera. Bueno, jo ara, per exemple, que és el que parlàvem a Microtancat, doncs,
i he estat treballant Carlos Gardel, que és un clàssic, clàssic, però he fet una versió modernitzada i en català.
per exemple. Eso para nosotros es riqueza pura. Correcte. Nosaltres estem Jordi. Abans hem de tallar, però abans de tallar així molt ràpidament la Micaela l'he enredat
Perquè en un pròxim programa, com que això ho volen fer una vegada al mes a la Taneu, l'he enredat perquè portaré la meva guitarra i ella ens cantarà en directe. D'acord que no salimos mal, eh? No. A la Sònia ja mirarem a veure que... Això baila, això baila. Ja li farem fer alguna cosa, també.
El sábado tenemos la Peña Argentina y algo muy importante después de estas 6 ediciones que hicimos entre las dos es que vamos a presentar el nombre de la Peña.
Seguirá siendo la Peña Argentina, pero ahora ya hemos construido una identidad compartida, entonces hemos definido un nombre, una poética y un logo, que van a ser presentados también el sábado. Aunque no se lo pierdan, por favor, porque la próxima vez tendrá otro nombre. Y las entradas anticipadas las pueden sacar a un número de teléfono que ya lo pasamos.
Salen 8 euros. Incluyen consumición en la cantina. Sí. Y en puertas salen 10 euros también con consumición. Les pedimos a todos que traigan efectivo para esta oportunidad en la peña. Bueno, si no, ya sí es por traer un cambio. Es por vale. Es por vale. No, soluciona todo.
Y vamos a aprovechar también a dejarle acá en la radio dos entradas. Dos entradas para quien quiera acercarse, el que está escuchando el programa. Y los primeros dos que siguen se las llevan gratis. Exactamente. Están acá a disposición las dos entradas. Muchísimas gracias.
el sábado 31 de enero a partir de las 7 y media vamos a tener la clase con Chiquila Rosa después seguiremos escuchando arriba del escenario también cantando bajo y por todos lados estará Martín Reynoso con también Belén Laurenz Brian Navarro y Carlos Tapia
Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, moltíssimes, moltíssimes gràcies. A les dues. Hasta la próxima. Muchas gracias a ustedes por el espacio. Y la próxima, Guita, Rabombo... Y la hora entera que os dejo. Y el próximo programa... Ya os dejo la hora entera. Y armamos una minipena. Y el próximo programa ya tindrem el nom nou. El nombre. Avui no es pot avançar, no? No.
No lo vamos a... ¡Ay, la privicia! ¡Ay, ay, ay! De todo lo que hemos conversado de la identidad de una peña argentina, hay un poco de todo esto. ¡Mol bé! Gracias a todos. Y la semana viene, a tú. Si de vol... ¡Mol bé! Adéu, adéu. Si tiene tiro, quiere tener mucho más.
¡Vamos, Che!
Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda.
Oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro. Podrien ser els teus ulls, però no. Los tens grosos i marrons com qualsevol fill de vell. Podria ser el teu cul, però no. No tens plat com s'aixeca el mar de matí.
Fins demà!
Sintonia de mi no desviu-se a un luz, perquè jo realment crec, és que no hi ha res que l'expliqui, l'has d'aprendre tal com és. I diuen que l'amor és, sí. Sintonia de mi no desviu-se a un luz, perquè jo realment crec, és que no hi ha explicacions que justifiquen les passions.
Me moles que te cagues, me moles perquè sí, però per quina raó no t'ho sabria dir. Me moles que te cagues, me moles perquè sí, per això l'amor encara no t'he sentit. Me moles que te cagues, me moles perquè sí, però per quina raó no t'ho sabria dir. Mira que ha plogut aquest, me moles, eh? Que ja té una edat, eh?
Potser fins d'abans del 2010, no ho sé, ara li preguntaré. Josep Bordes, Pepet i Marieta, bona tarda i benvingut. Bona tarda, què tal, com esteu? Molt bé, i tu, com brava?
Bé, ara mateix estic agitat al meu llit. Què dius? O sigui que estàs de luxe ara mateix, eh? Josep, de primer felicitats, perquè fa poquet va ser el teu aniversari, concretament ahir, per no anar més lluny, eh? Sí, senyora. Que a més a més ho sàpiguis que el Jordi Sogranyes, que crec que no coneixes de res...
Sí, Jordi Sogranyes, per l'amor de Déu, és un mític del Camp de Tarragona. Doncs, espera, espera. A veure què et sembla, eh? Perquè va ser un dels trossets del retrovisor musical. Mira, escolta, escolta, que t'ho tinc preparat. I per anar acabant... Sí, Sílvia, ja és l'hora d'anar acabant el retrovisor musical en el grup 303. Avui felicitarem el Josep Bordes, líder dels Papet i Marieta. El Josep avui fa 48 anys...
No sé si es pot dir... Felicitat, Josep. Fins la setmana que ve, sí. Ja veus que ja estàvem, eh? És el mestre dels números i ho sap tot, eh? Sí, sí, és molt perillós, eh? Ja t'ho dic ara, eh?
No, no, és un home... Bueno, ja et dic, la numerologia la porta, però per la punta dels dits. No, no, de veritat, conec el Jordi Sobrany, que és un mític. M'he entrevistat moltes vegades i m'ha posat molt la tasca que fa de recull i d'arxiu, no? És t'home...
És una màquina, és un crac. Sí, és veritat. I per cert que sàpiguis, no he pogut parlar amb ell, encara que ho hem comentat així de lluny a través de whatsapps, i que ens cau els dos la llagrimeta d'alguna manera, eh? Perquè clar, que t'aixequis precisament el dia del teu cumple, el diari de Tarragona, d'ahir mateix, i que en gran Pepet i Marieta anuncia que s'acomiada dels escenaris amb una gira de concerts, dic, home, ja ho sabíem, eh? Però clar, que surti justament ahir, jo me'n catxi, me'n catxi...
Però bé, no?
però és que ja són molts anys també i estem ficats en moltes coses i al final l'energia és limitada. Jo al final per estar en projecte, diguem a mig gas, a veure, aquí el que ha passat bàsicament és que, com sap la gent, jo ara tinc un projecte musical infantil que és dubla colla pirata, que està funcionant molt bé, que a més me permet tenir una conciliació familiar molt més fàcil de la que m'he possibilitat Pepeta i Marieta i, bueno, doncs que allò m'he tirat molt. I què passa? Doncs que sento que no estic dedicant l'energia que li hauré de dedicar a Pepeta i Marieta que ha sigut un projecte vital...
i que m'estimo moltíssim i que m'encantaria poder tindre aquesta energia i tal, però és que no la tinc perquè estic depositant-la en un altre lloc.
i vaig pensar, hòstia, per a mig gas, doncs, xei, plegues. Exacte. D'alguna manera continuarem tenint-vos. Jo no sé si dintre de la colla pirata ho feu amb les cançons de la colla pirata, però hi ha alguna cançó que es pugui agafar d'en Pepet i Marieta i posar-la amb el so i amb la contundència de la colla pirata, per exemple...
Sí. No és que es pugui fer, és que ja ho fem. Ah, ja ho feu? Ah, ostres, val, val. Toquem alguna cançó de Pepet i Marieta, molt poques, en toquem una ara mateix, que és Somriu, que és una cançó superalegre, que entra perfectament per a infants, i que si hi ha algun vers que diguem que no és children friendly, el que fem és adaptar-lo, no? I no hem de parlar de caçalla, doncs parlem de xocolata.
la feu precisament perquè tot i tothom la pugui cantar i no se senti una miqueta així com a raro que estan parlant d'això i els pares encara que ho entenguin més que potser els petits però dolcificant la cosa no?
Sí, però l'esperit és el mateix. Ara, quan vam començar a fer espectacles per infants, pensava que estic fent el mateix que fem en Pepet i Marieta, el que passa és que ho fem igual, però sense paraulotes. En el sentit que hi ha molta interacció...
estem constantment interpellant el públic, les cançons són molt alegres, molt ballables, no? Sí, sí, sí, i que a més el que voleu és que la gent xali, gaudeixi de la vostra música, sàpigui les lletres, la coordinació, el ball, és que clar, sí, sí, però... Però l'últim de Pepet i Marieta, jo me'n recordo fa uns quants anys,
Tu eras un escàndol, ho saps, no? Sí, un escàndol... Perquè què passava al final dels concerts de Bebet i Marieta? Bueno, de fet, no eren els finals, eren principis, ja. Eren principis? Sí, els principis, perquè si ja revolucionaves... Ja els tenies allà, ja tots entregats, ja.
No anava més cap amunt. És ben conegut que jo he fet durant molts anys un estriptease i, per cert, que recuperem, recuperarem ara aquí per aquesta última gira perquè, jo què sé, ja que estem... Sí o què? Ja t'hi veus? Però no ho hi has tret, ja, això, o no? És que no me'n recordo. Sí, però ara fa un any i mig que vaig al gimnàs i me torno ponent... Ja està, ja està, ja està.
Què dirà la família? Què dirà la família, Josep? No, viuen res, ja me coneixen. I què fa el papa? Papa? Ja ho saben tots. Coratge molt d'espans. Però ara ve la pregunta. Clar, són uns quants anys, gairebé porteu 22 anys ja...
A sobre els escenaris. Com es fa? Perquè m'imagino que a sobre els escenaris fareu un recopilatori en aquesta gira de concerts d'aquelles cançons o de totes les cançons que ens ha donat canya amb Pepet i Marieta. Què? Us ha girat una miqueta de feina o ja les teniu seleccionades?
No, ho estem seleccionant ara mateix. De fet, ara la setmana queda fem un assaig i estem fiquant-hi des en comú. I, no ho sé, t'he dit que, per una banda, és fàcil, perquè hi ha determinades cançons que, inevitablement, les has de fer, s'han de fer, però després sí que és cert que tenim ganes una mica de sorprendre, no?, i de sobte toca cançons, com per exemple la que està sonant ara mateix, que és la religió del segle XXI, i això és la il·limina d'Espanya, però així... Sí, sí.
Compte ara, eh? Que aquesta és el millor buscant el xiringuito, eh? Ho saps, no? Que han canviat les pells. Però per lo que no es queda en el convento m'acabo d'entro, saps? Ja no... Ja no mos fan res. Doncs no, estem fent una mica de recull i, òbviament, sí, serà un espectacle. Perquè, bueno, és cert que Pepet i Marieta abandonaran els escenaris, però encara no. No, no, no. Això passarà al final d'any, no? Clar, clar, que ara vull que m'expliquis tot.
Última en tota una gira, que la veritat és que està funcionant molt bé, perquè està tenint molta resposta, la veritat és que des que vam fer l'anunci hi ha hagut moltíssima gent que s'ha interessat, hi hem tancat moltes dates, ja en teníem algunes tancades, i així a poter pronto...
Bueno, sí que m'agradaria dir que el dia 4 de setembre serem un llacona, on farem... potser no serà l'últim, però sí... el concert més especial pot ser de la gira, perquè serà un concert que ficarem tota la carn alçador, convidarem àntics membres, convidarem col·laboradors, i volem que d'alguna manera sigui l'últim gran ball, no? Sí. I això serà les festes d'un llacona, com no podria ser d'una altra manera. A casa, a casa, clar. Clar, i tal, però bueno, després n'hi ha tota una sèrie d'un reguit de dates que ja estem...
Alguns que estan últimats i altres que s'estan gestant. I, bueno, s'està perfilant una jureta molt guapa. O sigui... Ho gravareu, aquest últim? Ho gravareu, aquest últim a Ull de Cona? No, no, m'imagino que perquè us quedi, encara que sigui per vosaltres, de poder veure, de dir, ostres, quina nit, que bé que ens ho vam passar, per clar, no és el mateix, fer-ho de sobre l'escenari, sinó com a públic, després veiem-vos, no? Sí.
T'he de dir que és una idea que em passava aquests dies pel cap, de dir, hòstia, podríem fer algun tipus d'enregistrament. Sí que te diré que és cert que serà l'última gira, però això no trau que d'aquí molt poquetes farem...
traiem cançons noves, és a dir, volem fer un recopilatori de singles que em la traien i que no estan a cap disc, però aquest recopilatori volem que inclogui també cançons noves, i traurem com a mínim dos singles abans de l'estiu, i un està pràcticament ja sortint el fort. Enllestit? Qui dius? Això és magnífic, t'invido a tornar a venir aquí a la ràdio...
ja sigui per telèfon o en person, i tu ja saps que m'agrada més veure't. El que passa, clar, ara mateix on estàs? Que és una mica complicat que vinguis, eh? Estic a Sa Pobla, a Mallorca. Clar, per això, per això. Que ha de coincidir que els astres s'organitzin també perquè pugueu estar per aquí a propet, eh? Sí, bueno, no, la veritat és que vinc molt a Catalunya, però clar, vinc a tocar. Clar. I després sí que puc venir per assajar i coses així, però...
Però, bueno, sí, viure a Mallorca ha portat, doncs això, no? Que també, en certa manera, també és una de les raons per les quals, quan dic que l'energia és limitada i podem arribar on arribem, em parta més per això, perquè, clar, cada vegada que jo en la colla pirata, o en Pepet i Marieta, toco a la península i agafo un avió. Això, inevitablement, també té un cost energètic, i, de moment, en la colla pirata, m'agrada fer-ho, perquè són concerts diurns, i és fàcil, doncs, vinc del matí, toquis i ten vas...
Però si de debò d'ens Pepet i Marieta que t'hagués igual a la una o a les dues, o no tant, però vull dir que a vegades no pots acabar al concert i agafar un avió i tornar, no? Vull dir, ara si hi ha una cosa més exigent, ja has de fer nit fora... I tot això ja sempre va més costat.
I això també estava pensant el mateix, Josep, amb la història de l'assaig mateix, que també, com ho feu? Perquè ells continuen d'estar aquí, com dius tu, a la península, i tu et quedes a l'illa. Com ho feu a l'hora d'assajar? Com ho feu? Bueno, assajem a Barcelona. Ah, al final has de venir cap allà i... Sí, i ens assajem a Barcelona, tothom... Diguem que és el centre neuràlgic,
I, bé, no, ho fem, eh? I la veritat és que és curiós, perquè per impossible que sembla, després t'adones que realment, hòstia, el progrés possibilita que, de sobte, pogués tenir un projecte musical a la península, quan tu estàs vivint en una illa, no? I, de més, no sóc l'únic exemple, ni de guantros,
Vull dir, tenim aquí grans predecessors, com el Gerard Quintana, o, per exemple, l'Alberde, Brinay, també viu... Aquí viu a Formentera. Què dius? Sí, sí. Encara ens anirem a veure amb vosaltres, eh? Que esteu més allà que aquí, eh, llavors? Sí.
Tia, tu, ja et dic, l'Albert de Brinay viu a Formentera. Què dius? Sí, sí, i ell va venir i torna i, bueno, se ho monta. Vull dir que al final te ho montes i hi ha solució per tot, no? És curiós. Coses que potser fa 30 o 40 anys he dit, això és impossible. Clar, que era un mal de cap, sí, sí, sí. Sí, sí, és molt factible. O sigui que encara ens podeu sorprendre. Enganya'ls d'alguna manera, Josep.
Si te trobes, feia el Gerard Quintana. Gerard, que ets veí meu? Tira cap aquí, home, anem a fer alguna cosa plegats. Gerard vivia a Eivissa, ara que no hi viu. Però, bueno, si no hi viu, hi ha relació. L'anem a buscar. Té filles i no se'n viuen, però que...
Mira, una cosa que tenen la gent de les illes és que no se'n volen anar de casa seva. Clar, perquè són molt a gust. Vull dir que si van néixer aquelles xiquetes i gent que es dic jo que deuen viure allí, però no ho sé. Mira. Mira, mira, mira. A veure si tenim la possibilitat de parlar algun dia amb el Gerard Quindana.
Gerard, què feies tu per aquelles illes que m'han dit? Em faria el boig, però em faria el boja. Diria illes perquè ell ens expliqui. No, no, ens ha d'Eivissa, és on vivim. Llavors ell s'explica. Clar, si li dius ja de primer pots sentir-se una mica violent i potser després dirà no, no, que no, no. És molt fàcil que no caigui. M'entens, no? Ell hi vivia segur i no dubto que hi continuaran freqüentment.
Això s'escolta ara mateix al The World, a veure si ens estan escoltant, ja ho sabeu. A veure si feu allà un bon concert i llenc, que serà superxulo, no?, per ajuntar-vos tots. Ja tenim també concerts per aquí, programats per la gira. Ja et dic, està suscitant molt d'interès i estem molt agraïts, perquè d'alguna manera també és com una mostra de respecte d'una carrera, no?, i carinyo de dir, hòstia...
la gent, els professionals de l'espectacle, i, òbviament, la gent s'estima en el projecte i volen donar una última deu, i per això dic que estan sortint moltes coses i estem molt contents. I a més, coses que ens fan molta il·lusió, perquè són escenaris que ja hem tocat, pot ser en un passat, però que són molt significatius per a la banda. Jo, per exemple, vaig estar vivint a Barcelona durant molts anys, i s'està acabant d'última una data, i em fa molta il·lusió a Barna, perquè d'alguna manera podré dir-ho,
Adeu a tota aquella gent en què vam fer créixer Pepe de Marieta, a Barcelona, que, vulgués o no, també va significar un impàs i un punt d'inflexió, perquè, bé, a viure a la Capi, vulgués o no, també té... Va conèixer tot una ciutat de gent. Vull dir, bé, serà una ciutat plena de futs, però també és una ciutat plena de gent...
Sí, sí, sí. Però te dones compte d'una cosa que acabes de dir ara mateix, que és una ciutat plena de furts, però és que no sé per què tot l'udulent és el que fa més soroll, caundena. Hi ha milions i milions de persones vivint allà i només l'udulent és el que fa soroll. Ostres, que segurament cada dia passen coses boniquíssimes i, clar, com és bo, ningú parla, perquè ja és una cosa molt normal. No, no és tan normal.
Sí. No, és cert, és cert. Vull dir, aquí a Barcelona vaig fer moltíssimes coneixences que continuen estant allí i, òbviament, coneixences no només personals que m'han aportat moltíssim, sinó també professionals que fan que Petit i Mereta, per exemple, continuï toquen a Barcelona com tocar la Mercè, la Mercè de Gràcia i tal, quan ja no vivia allí, però inevitablement forgen unes relacions...
que t'ajuden. O, per exemple, també contactes d'imitants de comunicació. Vull dir, sí, estar a la capital almenys d'una temporada, per a qualsevol persona que vulgui dedicar-se una mica al món de la música o qualsevol món artístic... I perquè són molta gent i hi ha moltes coses allà molt interessants, precisament pel món de la música. Hi ha moltes sales, la gent també es mou per veure grups, encara que no siguin gaire coneguts, etcètera, etcètera. És una mica...
Per cert, que m'estaven recordant el mateix, Josep, això del moviment de gent, que vosaltres allà la liàveu, eh? Jo me'n recordo, no sé si vau ser en dos vídeos, potser diferents, que fèieu convocatòria de gent. Te'n recordes?
Sí, però a Barcelona. No, no, a casa vostra, a la zona d'Ull de Cona, cap allà. Ah. Que fèieu més a més. Aquest diumenge us esperem a tots que volem fer gravació de videoclip. Que no sé si va ser en un o dos o tres, potser. Mare meva, 30.000 vegades, sí, ho vam fer moltes vegades. Per això, que allà us trobaran a faltar, eh? Home, aquesta gent que no fan res. Que no ens fan videoclip ni res. Ara us enlloraran.
No, sí, no, i no només Ollacona, també una mica, pues, nosaltres si alguna cosa hem fet durant uns 20 anys, és reivindicar una mica, pues, les Terres de l'Ebre i mostrar-les també, perquè no. I el riu. I sí, i la veritat és que, per exemple, els videoclips sempre hem intentat una finestra, no?, de les Terres de l'Ebre i hem mostrat, bueno, és que tenim videoclips,
Jo no sé, al Delta de l'Ebre tenim 15 tups en Iacona, però també en tenim a les cares del Canadà, en tenim a la Ràpita. Vull dir, hem volgut mostrar sempre tot allà baix perquè hem pensat que d'alguna manera podíem ser, això, uns ambaixadors d'una terra que cada vegada és més coneguda, per sort, i que cada vegada disfruta més gent.
però que potser fa 20 anys no es coneixia tant i estava guai reivindicada, no? Sí, sí, sí. Jo crec que això ho han fet. Ho hem portat de bandera des de sempre, és cert. Sí. Sí, sí, sí. Josep, no ens queda més temps, però sí que m'agradaria tornar a parlar un altre cop amb tu, i ja quan tingueu ja totes les dates, i si alguna és per Tarragona i ja seria fantàstic, però bueno, si no és així, encara que sigui aquí a propet amb l'excusa que esteu per aquí...
També he de tornar-hi a parlar, si et sembla. Molt bé. Sí? Però escolta, claríssim, i ja presentarem la música nova i estarem encantats de tornar a parlar en Tarragona Ràdio, creu que sí. T'agafo la paraula, eh? Molt bé. Gràcies.
Adéu, adéu. I com diu aquesta cançó, sempre van... És una autèntica meravella i que precisament amb ella tanquem el programa. Família, fins demà. És com ordenar un armari per deixar-lo endreçar
Has de cap girar-lo en peça per anar recol·locant. Potser t'ofega la pena, però la vida no restrena. Si no ho mires més enllà. Si no ho mires més enllà. Ai, si és que va entrar.
Bona tarda, són les set. Notícies en xarxa vespre.