Bona tarda. Son les 6.
Us parla Tero Ortega. L'Ajuntament de Tarragona fa balanç els tres primers mesos el nou contractat de la neteja. Actualment, la ciutat disposa de 129 vehicles per prestar el servei i avancen dos mesos. El juny, l'arribada dels nous vehicles. Des del mes de gener s'han netejat aproximadament 1.700 contenidors bilaterals i s'han retirat els residus de sota.
A més, s'han eliminat 109 àrees de contenidors soterrats i s'instal·laran 385 sanders a les papereres actuals i a totes les de nova adquisició. Són alguns detalls de la valoració que ha fet avui l'alcalde Rubén Viñuales, que es mostra satisfet pel desplegament del nou servei.
Més eficiència i proximitat del servei. Aquest nou servei de la maquinària i els equips al municipi es fa mitjançant, òbviament, un nou parc de maquinària municipal, ubicat, que serà a l'antiga nau de l'AMT, al polígon Francolí, però també hi haurà cinc locals auxiliars instituïts en diferents barris de la ciutat.
Hi haurà un nou servei de recollida selectiva als càmpings i des de gener s'han identificat els principals abocaments de residus al municipi, en total 50, i a la previsió que estiguin tots retirats a finals de mes.
Avui és vigília de la manifestació dels usuaris a Rodalies que demà dissabte sortiran al carrer per denunciar el neguit que els ocasiona el servei. Avui s'ha anunciat que fins l'abril no es podrà recuperar la normalitat i des de Tarragona, Adrià Alló, un dels portaveus de dignitat a les vies, avisa que això serà impossible.
Dilluns i dimarts, per cert, s'ha convocat una vaga de maquinistes.
Al Gran Teatre de Liceu i la Fundació Òpera Catalunya estrenen a Tarragona la nova producció, La Jove, ahir de serà aquest dissabte a les 12 del migdia i a dos quarts de set de la tarda al Teatre Tarragona Laura Casas. Més de 750 alumnes de la ciutat són els protagonistes d'aquest projecte que a través de Liceu Aprèn ha format a docents de cinquè i sisè de primària, d'onze escoles i de tres centres de formació musical.
La jove Aida és una creació de Jordi Casanovas, Marian Márquez i Union Lab. Ofereix una reinterpretació de l'emblemàtica Aida de Verdi amb arranjaments, adaptació i composició musical de la tarragonina Márquez que combinen l'essència de l'òpera amb noves composicions. En aquest cas han apropat a les escoles de professors mestres i escoles de música i conservatori
d'aquesta música, d'aquesta proposta de la jove ida, la escenografia, la història, no només la narrativa, sinó també el dramatisme de l'òpera. El repartiment està format per la soprano Rosa Maria Vella, el bariton Joan García Gomà, el tenor Arnau Torres i la mezzo-soprano Jasmine Forastiero.
L'aparcament municipal bastó reobre per les persones abonades el proper dilluns després de diversos mesos d'obres d'adequació. Les actuacions han permès millorar significativament les instal·lacions i garantir un servei més segur i còmode pels usuaris. L'aparcament compta amb un total de 198 places pels abonats, de les quals 5 estan reservades per persones amb mobilitat reduïda i una plaça està destinada als serveis tècnics de l'empresa municipal de transports.
Els treballs que van començar el mes d'abril de 2025 han inclòs el desmuntatge de l'estructura del pis superior, la millora de la pavimentació de tot l'espai, així com la instal·lació de nova, senyalització i també de la il·luminació.
En esports, Cristóbal Parralo diu que l'equip ha de fer vibrar l'afició en el seu retrobament aquest diumenge al nou estadi. El Nàstic rebrà la visita del filial del Villarreal en el primer partit dels dos seguits a casa. És el que ha dit Cristóbal Parralo de l'afició.
Yo lo que espero es que nosotros seamos capaces de hacer que nuestra afición vibre con nosotros, que esté orgullosa, que se anime y que esté contenta de lo que ve en el campo. Esto es lo que pretendemos. Nosotros somos los que tenemos que dar alas a la afición. Y yo creo que esta es la mentalidad que tenemos que tener. Tenemos que salir a competir, a no dar un balón por perdido, a jugar lo mejor posible y a intentar ganar el partido y competir de la mejor manera. No estamos para pedirles nada a la gente porque...
Tenemos que dar mucho más. Tenemos que dar mucho más y queremos que nuestra afición se enchufe y que esté con nosotros y que nos lleven volantes.
Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
I que tenen dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, ve el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant els dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal B.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho, els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Tres hores antic, tres hores antic, tres hores antic, tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui és 6 de febrero. Jo me la troc del cap aquesta cançó en tot el dia, perquè sí, la va cantar l'Aitana i a partir d'aquí la tenim endullada gairebé en vena. Però t'he de dir que estic fent com la guerra psicològica aquest 6 de febrer.
amb l'Alfa Estuc, del Marcos Amca, que a més a més està espectacular la cançó. Te la recomano especialment. I parlant de recomanacions, ens arriba als 10 anys de la Cookie. Sí, sí.
No puc dir jo d'entrar el dia com el d'avui perquè va ser un 28 de gener quan vam tenir l'oportunitat de gaudir de la primera cookie de gener del 2016. Ens deia de Ponte Guapa que és nuestro aniversario i no arribis tard. Doncs això és el que et proposem també per aquesta nova cookie que tindrem l'oportunitat de gaudir.
Amb nosaltres dos terratrèmols que de seguida saludarem. Ja tenim el Toni i l'Urko esperant-nos per poder...
Per dir-nos almenys, hola, bona tarda, passarà d'aquí una mica. I m'han dit que no vindran sols i que tenen una sorpresa per mi i que no m'ho volen dir i que m'han posat música i el Toni m'ha fet un croquis de preguntes que dic, per l'amor de Déu. A més, a més, m'han posat a la part de darrere la pantalla amb una sèrie de coses que sortiran i ja veureu en quina manera. A partir d'ara i fins a les 7 de la tarda, Tarragona Ràdio es transforma.
El nostre fans de Tarragona, deixa de dir-se fans de Tarragona, per ser una cookie de cap a peus. Així que, amb el vostre permís, jo ja començaria. Poso-la a gravar, seria important que ens veiéssiu també una miqueta, per tot el que han de liar d'aquí una mica, els de la cookie. Agafeu-se.
M'ho desigui en un solo, tu faig V-V-V-V-O
Doncs jo no sé on estarà el meu home. Deu estar dormint, segurament. Where is my husband? El que sí que sí, ho tinc claríssim, és que aquí ara mateix tinc a dos fiesteros, com la cop of the pig, i no són nosaltres, el Toni Vera i el Urco. Hola, Urco, hola, Toni, què tal? Benvinguts. Molt bona tarda, Sílvia García. Ai, Urco, que te estoy cortando. ¿Por qué te corto? Si estaba a la mar de bien. Porque me he movido, seguramente. Te has movido. És que ya estás que soy muy nerviosa. Yo estoy siempre...
Me quedo quiet aquí, no me muevo. S'ha de quedar quiet. És que ja saps que jo vaig entrar per esta puerta i ja tinc el cul... Aquesta setmana el seu cul té més de 10 anys. Sí, sí, sí.
Toni, a veure, a veure. Dieu-me, què hem de fer? Estic acabant de posar bé les càmeres, per això m'he anat cap allà. No passa res. Vinga, vinga. Què passa, la Cookie? Com que què passa? Encara no t'has enterat. Què tenim? Encara no t'has enterat.
Happy birthday to you. Happy birthday to me. Happy birthday to me. Happy birthday to me. 10 anys a Tarragona. 10 anys. Una dècada. Sílvia, parlant d'això. És increïble. Portem una dècada parlant tu i jo sobre això. Portem una dècada fent de tot sobre això. Para lo ahí. Para lo ahí. Escucha, homosexual. El mundo está muy mal. La vida en sueca es mucho mejor que el mundo
allà afuera. Tu crees que tras la gran vía los tíos más machos son y sales por la latina, qué gran equivocación. No ves que tu propio... Amb aquesta cançó se incertava una entrevista el 25 de febrer de 2016. Toma ya. Toma ya. Sueca genial. Sueca genial. Los mariquitas con la ropita. Hoy fue
Em sembla que ens fa que ens vols emocionar, eh? Mira, mira, mira, mira. Ens vols fer emocionar. M'ho comentaves abans que t'han arribat preguntes de, però això és només per un tipus de gent determinada, i tu em deies que no, que no, que és per tothom que tingui ganes de passar-s'ho bé, que tingui ganes de disfrutar, de riure, i de tindre allò que nosaltres ens recomanem des d'aquí, la risoterapia, aquesta teràpia que ens fa tant de salut, eh? Exacte, o sigui, del que es tracta és que es tira una nit per passar-s'ho molt i molt bé,
i amb un entorn, com et deia abans, molt cuidat, molt artístic i molt petardo, en fi, perquè és el que es tracta de preparar. Esta es la primera entrevista que tuvimos aquí contigo hace diez años. Fa deu anys, eh? Diez anys. I també tinc guardada l'entrevista posterior de la festa, que també em van parlar que va ser, si no recordo malament, la setmana següent, a principis del mes de febrer, que vau dir que tot havia estat espectacular i que havia sigut...
Parnoblida. Espectacular. Había sido una propuesta a ciegas que no sabíamos lo que iba a pasar y la verdad que fue... La gente nos acogió con los brazos abiertos. Creo que también estaban esperando algo de este tipo que hacía mucho que no había en Tarragona, que es lo que hablábamos siempre. Y, oye, diez años.
Però sou, oi, vau ser aventurès en aquell moment? Total. Urcó, Toni? Perquè, a més a més, jo crec que en aquell moment, no sé si fins i tot Tarragona estava preparada per a una cuqui? Sí, jo crec que sí. Estava... Estava naixent. Si fos un terme futbolístic, estava el banquillo calentant.
Saps allò? Que vas per la banda i vas calentant perquè ve partit. Ve partit. Estava en aquella fase. S'havien perdut certes escenes a la ciutat, el 2016, ho recordo, amb molta vivesa, a més, d'aquests 10 anys, i es necessitaven, es necessitaven. I ha evolucionat molt en aquests 10 anys, això. O sigui, fa 10 anys...
festes d'aquest tipus a la ciutat de Tarragona no n'hi havia. No. Gens. No n'hi havia. Gens ni mica. A més a més, puc donar fe, que hem anat seguint a través de Tarragona Ràdio, tu ja ho saps, els diferents canvis i els diferents moments de les diferents cookies, perquè ara estem a la cookie-festa com a mare, però a partir d'aquí ha hagut un munt de rames que han anat fortificant aquest gran tronc que és cookie, com a tal. Sí.
Un munt d'aliances. Clar, la cosa és que heu arribat a fer, eh? Sí. Què vols que sou, eh? Sou conscients? Ens vol emocionar. Nos quieres emocionar. Vienes a darme calles. No, perquè és veritat. No, perquè és que heu fet moltes coses i jo crec que molt importants. Sí, ¿sabes qué pasa? Somos conscientes, pero creo que como lo estamos haciendo todo de una manera tan...
involuntaria, por así de alguna manera, no le estamos dando la importancia que al final lo que tú dices está teniendo y a lo que está al final llegando al público de Tarragona y lo que estamos creando que al final es un espacio seguro, que es lo que queríamos siempre. Un lugar seguro para el público de Tarragona, friendly, sin ningún tipo de tabú, sin ningún tipo de absolutamente nada de restricciones hacia nadie. Y como vamos así un poco, bueno, vamos haciendo, vamos haciendo, pues con la tontería hemos estado haciendo diez años.
Clar, jo quan he sentit aquest fragment que has ficat, m'ha vingut al camp el tema del lèxic, de com parlava, no vull parlar de mi mateix, però fixa't que deia un espai molt cuidat, i ara dic un espai inclusiu, un espai segur, és a dir, hem agafat també molta, com a societat, no només nosaltres, com a cookie,
sinó que en aquests 10 anys hem agafat un llenguatge molt inclusiu, molt divers, i això m'agrada, perquè, clar, m'assento després de 10 anys, hòstia, què ha passat, no? I dic, sí, clar, jo estava provant d'explicar a un públic més...
i més que no estava acostumat en aquest tipus de festa i en aquest tipus d'ambient, mai més ben dit, que hi hauria aquest tipus de festa. I, clar, ara em descobreixo que en aquell moment jo veia clar, però era una aposta arriscada, perquè aquest mercat a Tarragona no sortia o no tenia coses dedicades i havia d'anar a altres ciutats a 100 quilòmetres, que ara no funcionen els trens. Sí.
Ara Rodalia se'ns està fent el boicot. Ara no t'ha quedat una altra. Toca quedar-se, eh? Ara no t'ha quedat una altra. I a més a més una altra d'aquelles coses que també jo crec que vau jugar una bona...
ara no va sortir de bona carta, va ser precisament el poder normalitzar-ho tot. Ah, hi sap. Que aquí a Tarragona ja sabeu que és molt de tabú, segons quines coses, encara ara. Sí, sí. I és com d'estapar i de dir no, no, no, anem a fer-ho perquè és una festa que teníeu i que podeu participar tota la família. A més a més, en hores de tarda, que recordo, que fèieu precisament perquè tothom pogués formar part i després entrava allò que diu la part canalla, que era la de la nit. Que ja no era solo una festa, ja era crear una comunitat i crear una família, entonces.
Exacto. Por eso abrimos también el campo a no hacer solo una fiesta, sino hemos hecho eventos de calle, hemos hecho eventos de tarde, hemos hecho eventos nocturnos, obviamente, pero al final han sido eventos para todo tipo de público, no solo para la gente que quiera salir de fiesta una noche.
Hemos estado en el Praia de Tarragona con familias y con niños que han estado alucinando con la boca abierta de ver a drag queens, de ver a shows que hemos hecho con gente que canta en directo, con gente que hemos hecho baile, que hemos hecho playback y...
Amb allà de coreografies que us heu anat inventant en aquests deu anys. S'ha de fer un recull ja, Urko, d'aquestes coreografies. Que diríem que ha fet un remix de tot el que hem fet. És que seria una cosa superxula. Sí, sí, un cookie two thousand de tot el que hem vivido en los 2000. I les faltes sonores que també heu tret. Sí, sí, sí. Perquè tenim diverses cançons de diferents anys, de les diferents cookies. I fixa't que són, al cap d'un any es ficaven de moda. I n'altres ja les posàvem. Per això, per això, que trencàveu molt, eh?
Es que... ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? Ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay
Ha vingut la Zofiro! Ha vingut la Zofiro! Zofiro, d'or! Zofiro, llegas tarde? Zofiro, d'or a Tarragona, ràdio! Perdoneu-me, carinyos, és que no sabeu com està Tarragona, tu! Tarragona, la Renfe i tots... Ai, nena, que no te sento! No pateixis, no pateixis! Ai, el que passa que no sé si podràs, eh? Compte, eh? Perdona, però parto tota la tarda a la perruqueria per haver-me de posar això ara jo aquí, eh?
Passa'l per davant, no, per davant. Per davant, no, per davant. Així, mira, mira, així, ja està acostumbrada. Ai, veina, hola! Hola, benvinguda. Hola, carinyo, com estàs? Així que tu eres la nostra sorpresa.
Sóc com les postres, arriben al final, però són les més dolces. Com m'agrada, eh, que vinguis. Ai, ja era hora, no. Per telèfon hem tingut molt de converses, tu i jo. És veritat. De face to face, res de res. Perquè tu no voldràs, carinyo. Ja saps que sí.
Ai, és veritat. A mi m'agrada fer-me de rogar, reina, ja ho saps, ja ho saps. Ai, però si no hi havia manera que el xofer no em podia deixar aquí la porta, que ara no pot passar el cotxe. Es veu que no pot passar, que s'entica el meu cotxe. No pot passar res. I no pot entrar fins aquí. I a la zona de baixes emissions. Ai, jo sí que... La ZBE. Jo soc baixa, també. És baixa d'emissions. Emeto baixa. ZBE. Jo...
Però que m'estàs dient antiga, potser a mi? No, jo pensava que ibas es café libre, però veo que vas con silenciador. Depèn, depèn de l'estona, depèn de l'estona. Com esteu? Què parlàveu? Explica'l, explica'l. Estem parlant de... De la cookie. Oh!
Ah, santa cuqui, nena. Home, deu anys, eh? Home, se dice pronto, eh? Home, a més a més, el perigroso d'aquesta gent, que són un perigro, és que ens donen idees noves. I ens fan renovar. I ens fan que les coses es belluguin d'una altra manera. Renovar-se o morir, que diuen, nena. Ai, hi ha gent que diu, que sí, home, canviem-ho tot, de dalt a abans. I deu anys fan que ens donen pel sac, eh? Escolta, el balcó al Mediterrani i la cookie party, eh?
A l'alçada, a l'alçada. Balcó del Mediterrani, cookie party en directe algun dia per Santa Tecla, hauria de ser. Apunta-t'ho, nena. Vinga. Apunta-t'ho. Jo ho veig. I jo també. Jo ho veig. I jo també, eh? T'acompro la proposta. Si s'intenta, es pot fer. Una d'aquelles nits boniques de Santa Tecla i que es pugui ballar al costat del balcó. La més bonica. La més bonica.
Vinga. Vamos a por ello. Vinga, a veure si és possible. Será la net més bonica de Santa Tecla després de Coquitecla. T'hi vagi... Oh, oh. Bueno, ja està, eh? Ja està. A tope. Bueno, que expliqueu-me en quin moment. A veure, hem anat directament al primer aniversari. Sí, sí, sí. Hem anat... Però, clar, l'avantmaig de la Coqui, com neix? Com se gesta? De quina manera?
Expliqueu-me el centres, hijo, d'aquests 10 anys. La mitosi original està aquí. És Urko, Vallatela Versace i Toni Vera, Toni Bermond, que ens trobem fa 10 anys. I ho hem explicat diverses vegades, però és que és bo d'explicar, no? Jo tenia una idea de coses que es podien fer i ell tenia la superidea de què s'havia de fer. Llavors, a partir d'aquí es van juntar dos menys pensants i vam decidir fer aquesta festa.
No sé, això ha evolucionat molt. Com has vist aquesta evolució, tu? I després la de Firo, que m'ha d'explicar quan vas formar part d'aquesta família. És que la meva filla és una nova incorporació. Jo soc nova. Aquest moment també deu ser espectacular. Les sèries que van evolucionant, evolucionant, llavors arriba un superpersonatge principal. Stranger Things, per exemple. A la desena temporada. Aquí la tenim. Uh!
I la que no està. Ah, també. Home, l'Odissea. Que també és una gran parte. Un beso, niña de pueblo. Sí que sí. Que ja no és niña de pueblo, que ya lo peta en el Apolo. Home, com li dius, niña? Conquista de la capital, nena. Ha conquistat Barcelona.
Ell, lligueu-la, eh? Lligueu-la. A veure si ens s'escaparà. No necessites cadenes per lligar l'Odi. Si ens està escoltant, 977-24-4767. A por ella. 977-24-4767. Ai, carinyo, no m'ho diguis així, que truco jo, tu, eh? T'ha trucat com aquesta. S'afira, la truco jo i tot, eh? 648-888-999.
Ese, ese, ese és el telèfon. Treballaves abans de telèfon? Treballaves abans en alguna trucada d'aquesta seròtica passiva? Sí, va ser un moment de la meva vida. Un moment de la meva vida. És que el Toni és molt bolifacètic. Home, és que sap fer de tot. Saps saber fer de tot a qualsevol hora del dia, carinyo, que baixaps quan ho necessitaràs.
Escolta, que se nos va el hilo y estamos aquí tres locas que no acertamos ninguno. La evolución, parlàvem de la evolución, de com ha evolucionat aquest test d'unanquets de guat. Ha evolucionat molt perquè empeçàvem siendo algo amateur, que no sabíem per on tirar, amb una idea molt clara, però que encara no ho havíem provat. I a dia de avui ja sabem què li agrada al públic de Tarragona, ja sabem què volen, què volen, què volen. Obviamente volen aquestes persones encima d'un escenario. Maravillosas. Obviamente volen música, volen artistes famosos...
Y poco a poco se lo hemos ido dando y ha evolucionado en todo eso, en crear al final ese tipo de fiesta. Esta comunidad y este espacio seguro. Sí, clar. I han sigut com a moments vitals en aquests 10 anys, no? Sí. Després es va incorporar a Zafiro, però Urko tenia unes necessitats vitals d'artista, d'exposar-se, de fer coses sobre el seu art. Jo tenia el lloc on fer-ho i aquesta petita festa ara ja podem dir que s'ha convertit en un projecte cultural ampli. Sí.
És a dir, perquè, clar, passes de fer una festa d'oci nocturn pura i dura per a un públic molt concret a poder-te obrir a tot tipus d'activitats que tinguin a veure amb la inclusió, amb la diversitat i amb espais segurs, que és el que estem buscant. I aquí, clar, apareix...
Zafirador. Zafirador ha sigut una de les últimes incorporacions, però durant aquests anys han passat artistes, han passat gent, però que s'hagi quedat com a pinyol i com a equip, igual que tenim a l'Odi, la santíssima Trinidrac, que quan els tenim els 3 és quan brilla tot, doncs us pot donar la idea de com ha evolucionat aquesta festa. No ho sé, jo m'ho vaig fotre un cop al cap, fa 5 anys, fa 6, i no me'n recordo molt bé, però... Tu te'n recordes quan va ser la primera festa? Què va passar? Quanta gent hi havia?
¿Os han recordado? Recuerdo gente, recuerdo mucha gente que hace tiempo que no veíamos que salía por el puerto de Tarragona y reapareció de repente la noche de Tarragona en el lúcido de Tarragona. Recuerdo a Kika Loraz encima del escenario. Recuerdo aquel flamenco que empezamos a sacar y una cabina ahí escondida y ahora en cambio es una cabina que sacamos a un escenario para que se vea los DJs, se vea el público. Face to face, skin to skin. Otro...
I jo recordo també, i t'apunto, Urko, els fotocalls que teníem. Els fotocalls. Aquella moto que va a donar molta guerra. Hem tingut una moto. Hem tingut un 4x4. Un colúmpio. Un colúmpio. El colúmpio va petar. I ara em teniu a mi que si voleu també podeu muntar-me. No cal que hi hagi una moto. La gent s'agronxa.
Jo m'encanta gronxador. Com t'agrada un gronxador. Parlant de gronxadors, l'evolució la podem veure en com? Vallatela va veure la primera festa, i tu com vas veure la primera festa que vas actuar, Kuki? Jo la primera festa, que com a Zafiro i jo tot em va.
Vaig aparèixer per allà, va ser el Pride, el primer Pride de Tarragona, que jo podria ser que aquell Pride va ser la Unió, que vam tenir la Vallatela i jo mateixa. Les germanotes. Allà ens va bajar. Hi ha Tarragona i l'Alguer, i ara hi ha Vallatela, Versace i Zafira. Tarragona amb Andreu. Ciutats de Germanades. Sí.
Però jo sempre, potser no ho hem parlat mai, però jo que visco altres contrades, és una cosa que la gent sempre m'ha parlat molt de la Cucí. La necessitat que li calia a Tarragona d'oferir un espai segur per a que tothom pogués viure i ser-hi i ballar i patonejar-se amb els altres de manera lliure. Això era molt necessari a Tarragona. A Tarragona hi ha província, per això deia. Que Cucí no només viu dels tarragonins, vull dir, de tota la província venen perquè se senten part de la
Y te amplió Horizontes. Hemos tenido público y seguimos teniendo de Zaragoza, Amíl de Aragón, de Castelló, Barcelona, Andorra. Somos de Andorra, hemos venido porque conocíamos la Cuki y nos han hablado de ella. Al final...
La necessitat que hi havia, imperiosa, d'oferir un espai segur per a tots, a totes i a totis. Que se sentessin a gust i poguessin ser lliures i ballar una nit boja. I de ser autèntics al 100%. Sense haver d'abagar la teva purpurina que et portes dins, carinyo. Exacte, exacte. A més, el que veig molt bé de la Cuqui, que no només aquí a Tarragona, que el vau afogar durant algun temps, també vau estar a Reus. Sí, sí.
I que va ser allò una cosa ràpida, i espero que se repeteixi moltes vegades, almenys, per tenir l'oportunitat de tenir aquest... que pugui arribar a tot arreu. Que la Cuki pot viatjar allà on vulgui, amb aquest segell propi, i que serà, jo crec, benvinguda al reste del món.
Es que ahora ya teníamos una marca. Exacta. Al principio sí que era una prueba, una fiesta, un nombre, un algo al aire. Ahora ya no, ahora ya es una marca. La producción que hemos conseguido tener ya es una marca que la gente reconoce. Donde vayamos, ya la marca de Kuki la gente la reconoce y se mueve.
I a més a més, no sé si també us han posat en contacte d'altra gent que diu vull que m'aporteu la cuqui a casa meva i heu dit fins i tot no pot ser. Sí, però no sempre se puede llevar a algun lado porque, bueno, nos debemos también a donde nos debemos. Y hasta que esto no se consolidara más...
Claro, es que hay una cosa muy fácil que es, oye, veníos aquí, oye, veníos allá, locales, ciudades, pero claro, hasta que no tengas algo consolidado y algo fuerte, sacarlo de tu ciudad era un poco arriesgado, porque te vas fuera, te puede ir muy bien o te puede ir muy mal. Y llevarte una hostia es volver a casa con las orejas agachadas. No sabemos si nos iba a pasar o no, estábamos seguras de lo que teníamos, que es algo potente, pero había que consolidar en nuestra ciudad el tipo de fiesta y evento que teníamos. Y ahora que ya somos comunidad, somos marca,
I ara són una altra cosa. En veritat, esteu sumersos a una invasió alienígena, Tarragona és la base madre, és allò, la nave no drita. Oh, que bonic! I després ja ens anirem expandint i anirem impactant tot el que puguem per poder fer-ho bé. El que sí que és veritat és que l'equip s'ha convertit en algo gran, no? Al principi érem dos, tres, quatre persones, i ara en aquells camerinos i en aquells vestidors potser som 10-12 persones.
Aquesta és la gran evolució que hi ha hagut. Què passa? Que aquest col·lectiu es pot assemblar més a una companyia de teatre o a altres companyies artístiques que cadascú va fent la seva carrera, però hi ha sempre el retrobament aquest. Mentre Cookie creix, nosaltres també creixem. Llavors hi haurà un dia que probablement ens podrem dedicar amb això al 100% i d'una manera que efectivament es pugui consolidar com a marca més enllà de referència només dins de Tarragona, província. Ho dic amb molta humilitat, però és el que som.
I no res, que el públic evoluciona, que nosaltres ens fem grans. Pregunta de públic. A veure, coses que us han passat i que no ho esperàveu, no sé si en aquests 10 anys...
Però més o menys, alguna cosa d'aquelles que dius, m'ha frapat un munt, és impossible, és increïble. Puedo explicar-lo? Un beso, Letizia, i els que ens vam donar. Jo m'he morreat con Letizia Sabatera dies a la tuta. No hubo nada apassional.
¿Quién de los que han venido a Kuki no le ha comido la boquina? Pero yo hace diez años. Sí, es verdad que él fue el primero. Mi presentadora de la infancia. Es verdad, él fue el primero. Pues me cogió un poco así como tibio. ¿Qué coño acaba de pasar? Si no la reina, ¿eh? No pensaba que era la reina, ¿eh? La Leticia Z a la Kuki. Igual no va a venir y no nos hemos enterado. No, la llendra de la sofrita. Aquí está, ¿no?
Nos quedamos con Letizia Sabaté. Paso de Reina Sufrita a Reina Letizia. Letizia Sabaté, si nos estás escuchando, por favor, llámanos. 977-244767. Telefone de aludidos. Letizia siempre va a estar, porque ha sido... Sempre estará. A més, dos cops, si no recordo. No, no, l'hem portat tres vegades. Premium i dues cookies. Una a Tarragona i l'altra a la fàbrica. A Llorena, també...
Llorena també. Que també va a upatar. Llorena també. Rebeca. Rebeca, exacte. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Suprem de Lux, Estrellas Travaganza. Samanta Valantès. Samanta Valantès. Samanta Valantès ha venido dos, tres veces ja també. Sí. Ja forma parte casi de la família. També és nostra tia. Samanta. Sí, sí, sí. Sí, sí. ¿Quién más? A ver, gente que ha tenido... Lady Gaga està a punt de llegar. Sí, hombre.
Ja la tenim allà al lado de la puerta. Ara que s'ha ganat no sé quantos Grammys... Sara Cohen, dobla oficial de Rihanna. Aquesta festa és més recent. L'aniversari de l'any passat. L'aniversari de l'any passat. Jo la recordo com la festa per nosaltres amb més producció artística que hem fet. La festa amb més coses que hem fet la vam fer a la fàbrica de Reus. Hi ha un treball aquí darrere.
És que clar, tot això ara s'explica així molt jajajigui, però són telèfons, és posar i cada dia, cada dia, fins que arriba, i m'imagino que el dia següent és com aquell que es treu tot i que quedes num de dir, ostres, de tota la feina, aquesta energia ja m'ha quedat allà.
Hay una publicación a hacerle llegar a todo el mundo que tenemos la fiesta, lo que aún todavía hay gente que te dice... No me digas. ¿Este sábado hay cookies? ¿Qué ha pasado? ¿Qué ha pasado? ¿Qué ha pasado? Jaja, no. ¿Qué ha pasado? Vas drogada desde el 96, nana. ¿Cómo puede ser que tú, que estás dentro de este mundo, del colectivo y de los traforándulas, no te hayas enterado? Ah, no, es que no...
Cariño, ubícate. 2026, ya, 2026, sisplau. Por favor, por favor, sisplau. Entonces hay un trabajo detrás de mensajes directos y venga, y venga, y venga, y venga. Hola, hola, Kuki, ¿sabes que cumplimos 10 años? Tiki, tiki, tiki, tiki, tiki. Son horas, horas. Son amiguitas, eh. Flyers, publicaciones. Desde aquí faig un llamamiento. A ver.
A totes les mariguites de la província de Tarragona i lesbianes, transsexuals, ordinàries, heterosexuals. Que es pensen que no hi poden entrar. Això és el que van al costat a nosaltres. Vaya de la Odissea, la fi no tienen heterosexuales.
Tots aquells que han format part d'alguna vegada de la Cuqui. I tant. Tu sabies, carinyo, que són les bodes d'alumini? Ai, no ho sabia. Deu anys són les bodes d'alumini. Ai, mira, m'ho apunto, eh? Apunta tu. Doncs tots aquells que vulguin venir a gaudir una vegada més de la Cuqui no hi poden faltar aquest dissabte. Oh, no. Papel de plata pa tu bocadillo. Aluminio.
Però el fiambre és el que li posem nosaltres. Això! Depèn com vagi la nit. Ja sóc gran, ja se callona. Doncs mira, ens anem directament cap al 10, posem música i som-hi. Vinga, va. Desaniversari.
Now sissy that wild.
Doncs sí que ja que anem caminant cap a aquest de ser aniversari, que ens arriba aquest cap de setmana a les de la zero. 10 anys. D'alumini ens deia Zafiro, però jo crec que també brillant com un diamant.
Home, no podia ser d'una altra manera, eh? Floreta gran. La floreta gran. A veure, explica alguna cosa que han de passar aquest cap de setmana. A veure, aquí comença. Vaya tela y zafío. Este fin de semana hemos concentrado 10 años en solo una noche. Entonces, va a haber lo antiguo, lo actual y lo futuro. Antiguo todo.
Bueno, sí, jo soy una de las antiguas. És vintage, vintage. Ara todo es vintage. Soc fundadora. Soc retro. Soy vintage. Es vintage.
Pues mira, tenemos por un lado presentación de la Trinidrac, que ya es las madres de Kuki, ya somos las tres las que hemos marcado ya la imagen de Kuki de esta temporada. Tenemos por otro lado un show de solo Odisea Onassis porque se ha redimido, ha ido a Barcelona, ha triunfado como la Coca-Cola en Chocochurros, una de las mejores fiestas de Barcelona.
Sí, sí, sí. Y ha vuelto siendo una mujer nueva y ya no es una niña. Ya no es nuestra niña. Ya no es nuestra niña. Ya no es nuestra niña. Ya no es nuestra niña. Ya ha crecido. Y ha crecido. Que ha hecho la milita vuelta a casa. Y viene para ofrecernos un show de escándalo con el que quedó primera en el talent de las cuatro que había concursando. Así que poca broma. No, no, no. Felicitats. Y tan. Tenemos por otro lado una presentación de un concursito que hay de unas hermanas del Delta Drag
que és un concurso que fan en el Delta, o que hi ha produccions Unicorn Sprite. Des d'aquí un saludito para ellos. I vamos a presentar a les candidatas d'este concurso, porque la señorita Valladena Versace, o sea, moi, está de jurado, y mi compañera Zafiro está de copresentadora con la grande Sharon, ganadora de Drag Race España. Paraules majors, eh? Sí, sí, eh? Paraules majors.
Estamos ahí con nuestras hermanas del Delta, de las Terras de la Ebra. Molt bé. Veus unificant, veus el que deia, desde sempre. Tenemos show también de dos amigas que han estado con nosotras, Valerie Norton y Silent Charm, que ha sido familia también de Kuki, han estado actuando con nosotras. Este sábado vienen también a estar con nosotras, que son dos de las concursantes del Delta Drag. O sea que tenemos aquí la mezcla de todas. Guau.
Tenemos una tarta maravillosa, como siempre tenemos, que seguramente venga de algún regalito de Antonio. Antonio, la tarta, ¿eh? La esperamos. Como no llegue la tarta, la liamos. Te venimos a buscar. Nuestra canción de 20 a la cookie y mucho, mucho, mucho
És el que m'ha falta. M'ha falta aquesta cançó, eh? M'heu de passar, eh? Clar, home... Hem de gravar l'àlbum. Eh, jo els micròfons aquí els teniu, eh? Si ho necessiteu... Vente a la cookie, ven, ven. Y esto a la gente ya se le queda, se le queda, se le queda, y todo el mundo está... Vente a la cookie... La necessitem ja, eh? Volem acceder ja, eh? Clar. Vente a la cookie...
I si algú que s'està escoltant encara dubta, encara dubta, vente la cuqui ben bé. Home, si no te venimos a buscar. Home, per l'amor de Déu. A més, a la sala zero jo crec que la gent ja ve rodolant. Ja entra rodolant cap a la sala zero. Tu no te n'adones?
I ja estàs dins la sala cero. I ja estàs dins de la cuca i passant-ho bé, sense adonar-te. Baja la Renfe, trenes, puc, a la sala cero. Clar, el que... Ai, puc, ja estàs, ja estàs. Rellisca, rellisca. Cap avall, pues vinga. I a més a més, heu de fer el passadís directament perquè puguin anar entrant. I va dintre. Sala cero, ara estamos en sala cero, que estamos encantados esta temporada entera con sala cero. Nos han cuidado muy bien. Y oye...
Nuevo espacio, desde que aquí nuestro señor dejó la nocturnidad con un local propio, pues... Nuestra señora, ya es señora. Ya es cuirra, sí que ya es señora. Señora del todo. Entradas, com va? Perquè jo sé que tot això també... I ningú ha parlat dels banal a láser.
Ai, la sorpresa! No havíem de parlar dels venants. He dit artistes drag queens, no he pasado a la música. No ho he acabat de fer. Toni, que t'has avançat. En cabina, en cabina, nuestro residente, jefe, dueña de todo, Toni Bermont, que ja és suya a la cabina.
Y vuelven para la láser, porque en esta ocasión hemos querido juntar a toda la familia de Kuki para celebrar estos 10 años. Si alguien se pregunta, ¿cómo es que no habéis traído ninguna artista famosa? ¿Cómo es que no habéis traído alguien de tal? Cariño, más famosas que nosotros en Tarragona, ¿a quién quieres? No, no, a vosaltres. Pues hemos unido a toda la familia para comernos la tarta juntas. De cara a l'11, ja pararem.
Com a les vengadores. Allà ha sortit tot junts. I això, d'aquí hora, quina hora? Perquè això tampoc ho hem deixat clar. A veure. 23.59. 23.59. 6 del matí. 6 del matí? Per menjar xurros amb xocolata. Qui vulgui menjar xurros amb xocolata, contacti amb mi.
A partir d'aquella hora jo estic disponible. Tinc la Nutella, punto. Sempre, sempre hi ha el Churro, també, carinyo. Tinc la Nutella, punto. Bueno, jo estic disponible durant tota la nit, tot sigui dit. Però a los rezagados, que encara tenen una miqueta de gana, doncs aquí estaré. Vaig servei de resupor i d'esmorzar. I després de les quatre carreteres a comar-nos el Frankfurt. Vinga, i que no siga.
Estàvem allà fins a les 6 del matí. Aguante. Molt bé, molt bé. Això de ser presentadora i, a més a més, d'aquest concurs que no m'han acabat d'explicar, tu se't pot escapar algú ara o no? De la cookie? D'aquest concurs que fareu dintre de l'aniversari com a presentadora.
és en Terras de l'Ebre. Sí, són coses diferents. Ai, que me l'has barrejat tot, em pensava que era aquí. T'he metido un poquito a esta gente que també va estar con nosotros. Em pensava que seria aquí, també. Espera, que això sàpiga, que passen coses a tota la província. Ara m'havia despistat i dir jo, vull saber aquest concurs d'acabar. Però, però, però... Alguna cosa... No en semejante producció i no en semejante importància de concurso, com va a tener el Delta Drac.
Top, top. Pero el 2 de mayo en Cookie, porque las fechas ya están publicadas, para quien no lo sepa, 4 de abril es la próxima. Hombre, la feria de abril, la UDF, sí o sí. ¡Oh, Santa Cookie! Bueno, vamos por pasos. 4 de abril, siguiente Cookie. Pero la siguiente ya es el 2 de mayo, sábado. ¿Qué pasa el 2 de mayo? Vamos a tener, después de 10 años y muy pedido por todo el público, el primer...
Cookie Stars. ¿Cookie Stars? Talentos. Queremos talentos. Buscamos talentos. ¿Qué Dios? Buscamos talentos. Cantantes. Buscamos de todo. Porque queremos hacer un Cookie Talent Show.
Això és espectacular, eh? Se va llamar Cookie Stars. Però hi ha un mes almenys o hi ha i la gent poden anar apuntant-se d'alguna manera, no? Quien escuche esto se enterará, quien no, mañana sábado y la semana que viene se sacará la publicidad y saldrán las inscripciones abiertas y todo, porque será un concurso con un premio en metálico. Bien, es bien, es bien. Y un poquito de visibilidad para hacer actuaciones, quien gane en eventos que puedan pasar en Tarragona. Qué bueno.
I poden sortir també, i poden anar avançant a la família. Ja ho anirem avançant puntualment aquí a la ràdio. Ja ho anirem avançant puntualment aquí a la ràdio perquè, com bé saps i com bé ens han parlat, hi haurà bastanta més col·laboració i vindrem bastant als estudis.
I jo, per favor, una altra vegada aquesta gent. Per favor. Que no tenéis casa. Que m'ompleu el lavabo de Purpurina i això no marxa. No, però això sí que és bo. A tu t'agrada la Purpurina. Tu miraràs dissabte, carinyo. Espero que sí. Espero que sí. Te faig destrac-trec.
Això és que no, no? No ho sé. No, no, no. No, cariño, jo em passa... Ah, això ojalà que sí. Ojalà, ojalà. Que hi ha gent que diu que sí, sí, sí, però potser és mentira. No, no, ojalà. Si digués que sí, digués que sí així, llavors és... Vinga. Però és que ojalà. Un dia és que està sempre invitada. Sí, sí, ho sap, ho sap. I tant, i tant. Camarino, polsera, cavallins, acreditació total. Hemos dejado en el aire la fecha de abril. Ah, sí.
Bueno, nosotros siempre hacíamos, como tú sabes, la feria de abril. Pero llegó un momento que le dimos una vuelta de rosca y como caía por Semana Santa ya, porque abril, estaba marzo, abril, ¿vale? Pasamos a hacer Santa Cookie. Hombre, teniendo la Trinidad. Teniendo la chancísima Trinidrac. Trinidrac.
Pero este año va a pasar algo. Mañana, ¿qué vamos a hacer? Que el público de Cuqui decida si quiere feria de abril o si quiere... Ah, o sea, votacions. Sí. Ah, ara t'anava a dir, penja, murco, que te truco demà per veure què passa. Votació en directe. A ver, lo que quiera el público. A ver, que levante la mano. Lo que quiera...
Això me'n recordo, que ho vau fer. Ui, seria bollíssim, eh? Ho vau fer pel carnaval? Sí, con la bota. Ah, que sí? El ninot i la ninota. Jo veia estar a la part de la ninota. Ens vau dividir així com aquell que no vol la cosa. Farem una votació per sentir els nostres cookies. Molt bé. I de l'escrutini m'encarrego ja.
Bueno, totes una mica, totes una mica. No, ja està bé, està bé que l'haga ella. Sí. La veig molt imparcial, eh? Els escrots... Els escrots em donen bé, els escrots. Els escrotinis. Els escrotinis. Ah, no és això? Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta.
A l'escrotini. Ai, potser ve confós. És un luxe i una meravella que hagin aparegut aquest artista. Sí, és cert. Aquest tros d'artista. Una cosa tremenda. No us podeu imaginar el salt de qualitat que hem fet en quant a l'ambient drac i en quant a la presència de la província gràcies a la Zafiro. Jo estic immensament agraït. Para, que m'excito ràpid. Para, para.
Ara me quedo parada. El sentiment neix d'on neix. A mi me neix o me neix. Però jo l'estimo igualment. És el que parlàvem abans, de la primera experiència a la Cuki. Tu saps el bonic que és per nosaltres poder contactar amb altra gent del món artístic i dir-l'hi veniu aquí i que sigui un sí a tot, que et diguin sí, volem venir?
Volem venir perquè ho hem vist, perquè ho hem vist, per nosaltres és... No, i per l'energia que dèiem, no? També una mica. Jo crec que l'energia que es dona, la forma de treballar, el posar-ho tot molt fàcil... Sí. És el que potser enganxa també de la cuqui. Nadie te dice que no. Clar, clar, és això. Parlem del futur, m'heu dit aquestes dues dates, però una pregunta que m'ha posat el Toni i jo la tinc guardada, d'aquí a 5 anys... Hòstia. Aquesta pregunta que la hicisteis hace 5 años también.
Doncs vinga. Sí, sí, sí. I és que m'ha agradat, per això m'he dit te l'agafo, Toni. Doncs ja estem aquí, però... Què fem? D'aquí a 5 anys, perquè farem de fer els 15 i els 10 i els que convingui, eh? I ja no es lo cre... Bueno, jo personalmente me lo creo un poco más. Espero que d'aquí a 5 años tengamos una pedazo de productora. Estem trabajando en eventos de toda Tarragona, ya no solo la noche, y con nuestra marca, sino con más marcas. Y...
Para mucha gente más, haciendo que el público se divierta, que abra un poquito la mente, que sean más libres dentro de su casa y fuera, y que salgamos también de Tarragona y podamos conquistar otros lares. Guau. Lares con...
¿O no us agradaria? Murcia. ¿Hasta Murcia? Murcia no existe. Bueno, si es dentro de España ya es suficiente. Tinc clar que hi ha tots els elements perquè passin coses molt grans. I cada cop ho tinc més clar. I, de veritat... Les cartes este any ens han dit coses. Soc l'abuelo. De aquí soy el abuelo. I, de veritat, que en aquests 10 anys jo ja sabia que seria algo fort, seria algo gros, però mai hagués dit on estaríem avui
I espero poder, d'aquí cinc anys que m'ho preguntis, poder dir... Hòstia, te'n recordes que parlàvem d'això i... No m'ho he imaginat, ho vull viure. Tinc moltes ganes de viure. Proyectamos, pero todavía no lo hemos vivido. Entonces, bueno... Pero cuando pasen cinco años, si se ha conseguido, diremos... Lo proyectábamos y lo hemos conseguido. Al final, como lo que proyectamos es la primera vez que venimos aquí y estamos diez años después aquí. Más viejas, pero más guapas.
No sé dónde. No sé dónde. En serio. Y si sacamos la foto de aquella vez, ¿estamos igual o mejor? Te diría yo. Yo creo que mejor.
Et tira d'aquí i et posa d'allà. Són moltes allas. Jo encara no tinc. Això no surt. Això és tot natural. Tot això és presumptamente. Presumptamente. Hi ha maquillatge, sí. Hi ha bòtos. Me preguntaves la meva sensació la primera vegada que jo vaig entrar al cookie. Doncs mira, contestaré.
Jo fa dos anys, dos anyets potser, que per a tres anys que formo part de la família Kuki, i jo et diré una cosa, jo si continuo aquí, només és... Uy, que si continua, diceu que es claro. Vull dir, que si jo he volgut continuar... Estava autodespidiendo ya. No, home, no, vull dir que si la meva presència a la Kuki continua sent ferma, com a mi m'agrada tot, ben ferm...
És perquè la Cookie no només és una festa. És una celebració. És una celebració de les existències. És una celebració de la llibertat. En format festa, un dissabte a la nit, un diumenge a la tarda, un tardeo, és possible. Però això és el que fa la Cookie. Que tothom que hi va vulgui repetir i que se senti verdaderament com una família. Perquè allà es celebra a tothom-hi.
A tothom. Aviso. Sí, sí, sí. A tota la raó del món. Jo he rondat per moltes bandes, carinyo. Jo he trepitjat molts escenaris. I cap com el de la Cookie Party. De veritat. I aquesta família tan maca que formem, al davant, al darrere, sobre la pista, sobre els platets... Aquesta família que forma Cookie Party, qui no la conegui, aquest dissabte de venir a veure!
Eso es veritat. Lo que dices de que al final hay una familia, ya no solo es lo que la gente ve desde fuera, que es una fiesta, unos DJs, unas artistas. Hemos formado una familia detrás de todo ello, que en su día ya éramos una buena familia, lo que pasa es que hablábamos de evolución. Ha ido evolucionando, hay gente que ha ido, ha venido, y ahora mismo hay otra familia que sigue siendo la misma esencia de Cookie y ha hecho una renovación fresca de al final. Ha hecho un Cookie Fresh de todo que...
Agafa aquest nom, que també estarà bé de cara al futur. Un altre, eh? De cara a l'estiu...
Un cookie fresh. Clar. Passarà, passarà. Oh, ja t'ho dic. No, i a més a més, quan parlen uns segons que les coses... A punta. Fes això, a punta. Fes-ho allò altre. Que abans ha sortit aquí una sèrie d'idees, també. Sí, sí. Que deixeu-los estar, eh? A la gent de la cuca, quan se posa... No, no. En estas mentes pensantes hay diferentes namings y cosas para ir creando, pero poquito a poquito... Dura, ¿no? Dura, ¿no?
No, no, no. Recordem de nou. Vinga, va, que ja ho tenim aquí. A més, mira, ens queden 4 minuts. Dissabte. Vinga. O sea, sí, demà. És que és ja. Tenim a Cookie Party. Sí. Décimo aniversario a la sala 0. De 23.59 a 6 de la mañana. Algún dia m'ha d'explicar això dels 23.59, eh? Sí, perquè si pones el sábado a las 12...
No estoy borracho, soy Siri, ¿no? Sí.
Va a ser de acá, va a ser de acá. Cookie Party, diez años. Venga, diez años. Con Zafiro, con Odisea, con Valerie, con Salem, con Banana Láser, con Toni Bermón, la jefa, el cotarro, la dueña. La patrona, vayate, la Versace. Me han llamado la RuPaul de Tarragona. Me han llamado la madre de travestis. Claro que sí. Ella es mamaba.
Mamabá. Mamabá y viene. Mamabá y viene. Home, té molt recorregut, la vallatera. Equipo del camino no se entretiene. Que aquesta és una altra... Me voy a cambiar el nombre. ¿Por qué? Mamabá. Es como un poquito africana, ¿no? Mamabá. Però has de buscar l'altra... El juego, sí. Aquí l'estem liant, aquí l'estem liant.
Vull dir, recordeu de cara al futur, coses que han de passar de nou. Vinga, va, també. El darrer aniversari el tenim ja demà. Ho tenim ja demà. I s'enceta el que és la temporada 2026 en quant aniversari. Durant tot l'any farem coses. I farem coses molt diverses. I coses que no hem fet fins ara. Moltes coses. Moltes coses, de veritat. Més enllà de l'oció nocturn, hi ha molta activitat plantejada. Has vist que la cara ha posat l'urco en un moment donat, no? Li ha canviat... Moltes coses.
Mira un 2026 calentito para Kuki, porque ahora que hemos hecho 10 años, como que de repente ha explotado todo y están llegando muy buenas noticias. Y te lo decía antes, nos tiraron las cartas, porque yo hice una pregunta y se está cumpliendo todo. No quiero con esto, que ahora el universo me lo chafe, pero creo que llevamos mucho curro, mucho curro, 10 años de curro para que ahora el karma y para que ahora el universo nos responda y...
La pica de pedra ja l'heu fet. El 2025 va ser fort, i mira que a mi m'agradava el 2025, perquè tenia molt bona rima. A mi m'agradava molt, tenia molt bona rima. Però és que el 2026... Per el cruet de la Inco, más uno. És doble. El 2026, a la Cookie Party, ve carregadeta. Forta, forta. Molt fort, la veritat.
Puc fer una petició? Ja sé que s'han separat, però de cara a unes cookies, portava una d'aquestes senyoretes. Amb una, a les dues noques, que se moñean. Oh, però sí, porta a les dues, porta a les dues. Ai, que t'agrada el marco. Les portem a les dues i no li diem a les dues. A veure què passa. Ostres. Batalla, batalla. És el clac.
Ellas bailan solas. Con el chisme, no, sí. Con el chisme que llevan. Que llevan y los chicos se enamoran. Ya, ya. Ai, cariños meus, que hem de plegar. Sí, que arriba ja. I avui hem tingut una hora entera. Imagina't, eh? Sí, imagina't. I podríem estar tota la tarda.
Ja estava jo molt a gust d'aquí, ara, eh? Agafo carrerilla i tela, eh? 20 minutos. No donava, papa. No donava, papa. No donava. Éramos precoces. Doncs acostumeu-vos en aquestes veus i acostumeu-vos en aquesta manera de fer perquè vindrem molt recorrentment a Tarragona Ràdio amb tu, Cíntia García. I ja saps que us espero i que tenim moltes ganes, eh? Sí, per favor, per favor. I jo portaré unes pastes, eh? Que us sembla? Home...
Has dit quin bols ho traït. Adéu, guapo. Adéu, guapo. Adéu, adéu. Bona tarda, són les 7.