Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent, la mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria, i que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
I aquest primer dia, ja ho saps, ens arriba el retrovisor musical amb el Jordi Sogranyes. Ja te deia abans que havia vist per aquí els plombiers i els mittels. Veus, el Miquel Abrás no l'havia vist. Però anem a saludar-lo i que ens ho expliqui ell. Jordi Sogranyes, hola, hola, hola.
Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs aquí a la ràdio, molt bé, i tu? Jo, bé, gràcies. L'alegro moltíssim, eh? Gaudim de la llum de les tardes, que cada dia s'allarga més. Sí, sí, encara és de dia, eh? En el retrovisor musical número 309 parlarem d'aquell mític concert dels Mítols a la sala Prisma de Torre d'en Barra del 9 de març de 1991. Que vegis, eh?
Aquell dia presentaven el disc Ni cap ni peus. Molt bé. En van fer l'entrevista als lavabos de la sala. Sí, acostumava a passar, doncs. Recordar-se allò de La Porta. Sí, La Porta. I és allò que a l'entrevista s'havien de fer als lavabos...
perquè els lavabos d'aquesta discoteca es van improvisar com a camerinos. Esclar, la gent del públic, quan tenia ganes d'evacuar, també havien d'anar a lavabos. I nosaltres estàvem fent l'entrevista amb un de record lavabo i la gent anava entrant i anava sortint perquè havia de fer les seves necessitats. I quan s'obria la porta, esclar, a la discoteca hi teníem posada la música tota pastilla. A veure, qui no ha anat a una discoteca...
i que no sàpiga que la música està molt alta, bastant alta, força alta. Aleshores, clar, cada vegada que s'obria la porta la gent entrava, no se'n recordava tancar-la i nosaltres en aquell moment, clar, imagina't tu que estàs entrevistant i de cop són un volum de veu que no se sent res
El seu seria que la gent a l'entrada tanqués la porta. Doncs no, la gent entrava, se deixava la porta oberta i nosaltres que entrevistàvem els mittels havíem de dir la porta, que tanquessin la porta perquè no hi havia manera. I aquesta frase de la porta em sembla que es va repetir tres o quatre vegades.
El lloc on vas més està molt lluny. Amb la mirada no hi puc arribar. Però el que sempre tinc al cap és una estàtua allà al final. Ara estic tancat en una habitació.
que la meitat no em pegueu. Imaginar-te mirant pel balcó, veient com passen els treguers. Diuen que ja no és la mateixa que passessora davant del mar, però jo somio tornar a dormir a passejar per la Rambla.
Aquí feia temps que ara que no sentia aquesta cansa dels mittels, eh?
La sentiríem sencera, però és que el Miquel Abras ens està esperant. No és així, Jordi? Un concert molt més proper en el temps va ser el que va oferir el cantant Miquel Abras al Mares Bar Cultural de Cambrils. Va ser el 9 de març de 2013. Fa ja 13 anys. El Miquel li va presentar el CD Equilibris Impossibles. Fa pocs dies el Miquel Abras ha passat a formar part del conjunt de propostes musicals de Rambla Manajament.
Dins la gàbia dels lleons estic molt més segur que un dia sense tu. Al mar nedant entre taurons em sento més a gust que un dia sense tu. Em filo el trapezi buscant solucions.
Faig malabars amb el teu nom i equilibris impossibles per poder estar al teu costat. Faig malabars amb el teu nom i equilibris impossibles
per poder estar al teu costat. El risc de morir aixafat per mi no és tan dur com un dia sense tu. Millor dormir entre elefants o la dona vermuda que un dia sense tu. Enfilo el trapeci buscant solució.
Faig malalars amb el teu nom i equilibris impossibles per poder estar al teu costat. Faig malalars amb el teu nom i equilibris impossibles per poder estar al teu costat.
Ai, Miquel, que t'ha canviat l'accent del teu nom, eh? És abres, no abres. No sé què ho he dit, eh? Miquel, gràcies per venir, eh? Ei, Jordi, anem a la darrera. I acabarem amb els plombiers del Franqui Boronat. I tant, records, Franqui. Ja que anem als de 2019, fa ja set anys, vam presentar a l'EP La darrera genesi, el record de la Palma de Reus.
Fins de setmana, que ve Sílvia. Gràcies. I dius dels anys de Tarragona i dels ja tardes. Cap de setmana. Adeu.
Es va fer tard a la sortida per últim cop dins dels cabells d'un cap comú que sempre gira aleatòriament.
Veïns i amics tenien el luxe d'escoltar el naixement d'un grup d'amics que retia cultes a uns pobres fontaners.
La darrera gènesis del cantautor concorda amb la fugida del món interior. Un somriure eròtic després d'haver escrit la hipòtesi de Saper Word.